Re is a de e is es
REWE
FRANCAISE
DE
COMMUNICATION
Núms.
2,
3,
4.
Any
1979-1980
So a la di ecció de F ancis Bale (di ec o
de l'lns i u F an~ais de P esse, p o esso
de sociologia de la comunicaciG de la Uni-
e si a de Pa ís 11
i
au o de di e sos lli-
b es, en e els quals cal assenyala
Média
e Socié é,
que és la e sió ac uaíi zada de
l'ob a an e io
Ins i u ions e publics des
moyens d'in o ma ion)
i
de Jean Ma ie
Co e e @ o esso de la Uni e si a de Pa-
ú.
I, Pan heon-So bona, especialis a en
sociologia elec o al,
i
au o , en e d'al es,
de l'ob a
Les
sys emes élec o aux,
jun
amb Claude Emew, s 'han publica única-
men qua e núme os d'aques a e is a, la
qual c eiem ha dona lioc a un ahe e is-
a, d'un ipus més o menys simila , aan-
menada
Cahie s de la Communica ion
.
Segons l'edi ond del seu núme o 2,
aques a publicació ha p e zs ésse un lloc
d'in e can i
i
d'in omacions ec@ oques
en e p o essionals
i
in es igado s
d'aques a e eny cien $c, que enca a es a
POC
de ini
i
que hom conek so a els e -
mes d'in omació
i
de comunicació.
La
se-
a pe spec i a és més a ia de $us socio-
lOgic
i,
com eu em o segui , amb un
en all ampli de emes.
Cadz núme o es a con igu a en es
163
g ans seccions: es ud j, ac uali a
i
bibl o-
g a ia.
La
p ime a o e ezk en caiá supOsi
alguns a icles quc abo den aspec es di e-
en s de la comunicació col.lec i a,
i
en
cap cas amb la olun a d'ésse un núme o
monog a c. Pel que a a les in omacions
dlac ua!i a , men e els núme os
3
i
4
@ ima e a-es iu 1979
i
hi em 1980, es-
pec i amen ), ecullen la legislaczó
i
la ju-
i p ud2ncia anceses en aques e eny,
i
desp és documen s pa lamen a is ance-
sos, de la
UNESCO
i
glossen els cong es-
sos, col.loquis, e c., que s 'hagin celeb a ;
el núme o 2 (hi em !979), a més, ecull
un ex de Gabd Mose , i ula
(La
com-
munica ion publici ai e e le mé& p es-
sea.
La
secció bibliog a ica
ci a
ben plan eja-
da, una se ie de l ib e~ són objec e d'anali-
si
i
al
ina/ s '~ e ek una biúhbg a ia d'ac-
udi a classi icada pe b anq es de
La
GO-
municació. Cd ema ca que en el núme o
2 es
a
igu a , classz icada amb un cn e i
que ju gem co ec e, un ~epe o i de esis
doc o ah
i
memones ( esines), p esen ades
el
1977
sob e les cieP czes de la comunica-
ció
i
de la in omació, documen que ju -
gem d'un iz e 2s e iden . Aques cn en;
di so adamen , no és aplica en els núme-
os pos enb s.
Pel que a a la pa dels a icles, que la
e is a anomena es udis, en el núme o 2
s'inse eix un
ebal de Dan Nimmo, p o-
esso de Ciencia Polí ica de La Uni e si a
de Tennessee,
al e na i es
pou l'é ude
de la communzca ion poli iquea, on l'au-
o ama que el e eny de la comunica-
ciópolí icaja no e. limi a a les campanyes
elec o &,
i
pe demos a -ho p oposa es
d es en ocamen s, és
a
di , lees andisis
inspz ades pe la d ama i zació, llana/i i
164
es uc u al inspi ada en la lingiiií ica (i
que el/ anomena l'ap o~mació semiol6gi-
ca
i
la lexicol6gica)
i,
pe
úl im,
l'analisi
ideol6gica.
S'hi inclou un eball de Jean Voge USO-
cié é d'in oma ion e c ki économiqueu,
i
un al e d'Y es La oinne, ñP esse e cohe-
sion sociale: le cas despnses d'ó agesu, e-
e i a una analisi deis a icles publica s
aman dels seg es amen
i
mo pos enb de
l
'indus d alemany H. M. Schleye .
En el núme o
3,
el eball que més ens
ha in e essa és el de Jean D'A cy, (Le
d oi de l'homme 2 la communica ionu,
en el qual de ensa, com una emgencia del
pape que juga en la socie a ac ual la co-
municació, que es p o ege xi aques d e
hum2 a la comunicació, malg a els obs a-
cles que p esen a el pode polZ ic, els mo-
nopolis econ6mics
i
les men ali a s. Des-
p és examina la se a aplicació an a ni ell
in e nacional
i
nacional com en elpla in-
di idual. Al es a icles són els de R.
Gui-
héneu ; (La communica ion dans ['en e-
pkeu; René Mo eau, ln elligence a zj?-
ciellew
;
J.
M. Auby
,
Le égime publici ai e
des p odui s phannaceu iquesu; aJou -
naux, adio, ele isGn, qui c oi eu, de
J.
P.
Ma huenda, on aques au o sos é que la
c edibili a es a
compasada
pe una se ie
d'elemen s,
i,
en e els que es udia, calin-
dica l'objec i i a , la cgmpe encia, la co-
modi a , l'accessibili a ,' e c.
Pel que a al núme o
4,
Pie e Schae -
e , en el sea eball
(Le
ques ionnai e
ques ionnéw, es plan eja la d icul a que
es p odue xi una comunicació eal en e
emisso
i
ecep o en aques e eny. Henn'
Pigea pa la de la e olució zcnica que
s'ha p odui' a /'Agencia F ance-P esse.
També sugge en és l'a cle de H. Wen-
delbo sob e la comunicació pa ol6gica en
les eunions in e nacionals.
W.
Syad abo -
da un ema in e essan des d'un pun de
is a an opol6gic com és el de la comuni-
cació adicional a
A
nca,
i,
pe d im,
Gé-
a d Eyme y, desc iu el sis ema ances
An iopeu
,
de ele ex .
La lec u a d'aques s nzime os ens ha in-
e essa , la se a p esen ació és 2gil
i
el seu
en ocamen
i
es il són, e iden men , mol
sancesos.
Manuel Pa és i Maicas
COMUNICAZIONI SOCIAL1
És
una publicació imes al que ecull la
p oducció eo ica de L' icola Supeno de
la Comunicació Social de la Uni e si a
Ca 6lica de Mih.
S1inici2 amb el nlime o de gene -ma g
de 1979
i
és con inuació din al e que
amb el nom de
No a se ie dels Annali
Scuola Supe io e della Comunicazioni so-
ciali
apa egué en o ma egula des del
1971.
El
seu di ec o és Vi gilio Melchio e
i
es a assis i pe un consell de edacció o -
ma pe Case i, Sis o Dad Palma, B uno
de Ma chi, Guido Gola, F ancesco To a o.
Con é emes gene als de comunicació
a'
es-
pecl; is dels di e en s miqans, del peno-
disme
I'
de la publici a .
A cada nlime o hi ha unapa dedicada
a l'assaig, p e e en men sob e emes de
iloso ia de la comunicació; una segona,
dedicada a eball més 2gils ipun uals en-
ca a que siguin e s amb una consci&cia
c í ica;
i
inalmen , hi ha ecensions, c í i-
ca bibliog 2 ica
i
Acussions sob e l'ac ua-
li a es z ica, sociol6gica
i
polí ica dels
mass media.
Comunicazioni Sociali
és una publica-
ció in e essan ca inco po a ah es udis de
la comunicació en gene al
i
deis mi jans en
pa icula , el
pun de is a, la pe spec i a
acos ada a la me odologia he meneu ica,
an la desp esa de la iloso a de Husse l
com la que ce ca un comp om5s en e la
enomenologia
i
els co en s c í ics de /'Es-
cola de F ank u .
Es ac a d'unapos ció iloso ica discu i-
ble com o espe 6 que enca la uni o mi-
a dels esquemes
i
me odes habi uals, ba-
sa s en l'empikme en la se a e sió un-
ci~nalis a~p e e en men ;
o si no, ambé,
basa s en la c í ica de les &+ en s posi-
cions esque anes.
El
da e exempla d'aques a publicació
que és a les nos es mans és el de hliol-
desemb e de 1980 co esponen als nzíme-
os
3
i
4 d'aques any
.
Es ac a d'un o-
lum doble dea'ica al deba que es éu a
/'hola Supe io de Comunicació Social
sob e elp oblema de la co po ei a en la
comunicacio' social
i
en la ep esen ació a -
ís ica.
An oine Ve go e ob e el nzíme o amb
un es udi e6 ic de la qZies ió i ula
nll
Co po. Pensie o con empo aneo e Ca ego-
ie
Bibíichew, el qual se cen a en la supe-
ació d'alguns dels dudismes de la iloso-
a adicional. Reciama una e lxió in e -
disciplina ia sob e la si uació del cos; una
ej.í'ex 5 que espec i la uni a del cos
i
l'au onomia de les dis in es ap oximacions
cien ; iques. Fa un eco egu his o ic so-
b e el ema, des de plad
i
Anj o il, pas-
san pe Desca es
i
amban a l'emj encia-
lisme de Gab iel Ma cel.
L
'home, segon
'au o , no és un compos de 60s
i
anima,
sinó una uni a d'un nou ipus de llen-
gua ge, en una gamma d'exp essions an
anades com sigui possible,
i
anali za els
p oblemes que es oben a ('o igen de ca-
165
da in e p e ació.
Un es udi ema cable és el d'dessand o
Ghisalbe i
<La
epp esen azione del co -
po nelpensamien o medie alew, que es u-
dia elpensamen medie al des de les con-
cepcions del cos com a enca nació de sím-
bols a la doc ina hilem6$ca in odui'da
amb l'ani o elisme.
El
cos passa d'ésse
conside a unap esó a emple de l'Gnima.
Finalmen , enca a enim el ebd dJE -
nes o T a i
ll
ema del co po nella
Di ina
Comediaw
en el qual s 'es udia el ema del
60s en
La Di ina Comedia
i
elp esen a en
una me a ellosa conjilnció ilos6 cal poe-
ica
i
eolzgica.
Es a a, al com es po eu e, d'un
conjun de ece ques que p e enen posa
les bases jios6 ico- e6 ique.s pe a un
ap o undimen d'& que co en men
s'anomena comunicació no e bal. Som,
doncs, l an d'un ema impo an
i
d'una g an ac uali a , ja que da e amen
es endezi a conside a els ac es comunica-
ius en la o di a de la se a eali a ex-
p essi a.
El
camí de /a enomenologia po
ésse
ú il
de ca a a dona una comp ensió
dels ac es comunica ius
i
no una simple
explicació, al com hi endezien les 2cni-
ques de base empíka.
Jo di Be io
COMMUNICATION
ET
LANGAGES.
No
48
El
nzíme o 48 de la e is a
Communica-
ion e Langages
co espon alp ime
n'-
mes e de 1981. Aques a e is a es a edi a-
dapel Cen e D'É ude e P omo ion de la
Lec u e, depa amen de R.
E.
T.Z.
166
En el p esen nzíme o, seguin la linia
edi o& que és ja habi ual en aques a pu-
blicació, apa eixen a icles que són cen-
a s en els camps eoncs de la pedagogia,
el
g a isme, la comunicació
i
l'ed ció.
Alain Ben olila, en un in e essan e-
ball i zda : Fleu s de li e e lise onw,
plan eja dguns p oblemes sugge en s en
el ma c de l'ensenyanya de la lec u a. Pe a
aques au o el
llegi no depen de l'habili-
a d'eme e uns ce s sons
a
pa i de de-
e minades o mes g 2 ique 1 sinó que e-
que eix la comp ensió c onolijgica
i
l6gica
del que s 'ha llegi , a més de la se a sin esi
pe a la memo i zació
i
la eJex10 c í ica.
En ion de cada ipus de lec u a es eque-
elw una ac i udpe inen
i
espec$ca; an-
ma eix, es p oduelwen casos de lec o s mo-
no den s que només són capapos d'en en-
d e un ipus dnic de si uació de lec u a;
pe a Nain Ben olila caha o ien a els
me odes d'ensenyanpa en la o mació de
lec o s poli alen s.
Philippe Schuwe en el seu a icle
(La
pho og aphie dans le li e-album-
jeunesse* exposa la esi que la p eponde-
hacia o al de la iLlus ació sob e la o o-
g a ia en el llib e in an il
i
ju enil no es a
basada en una elecció casual
i
capniiosa
del5 edi o s inó que é la se a a el ideolo-
gica en un in en de supe p o ecció del
nen, e i an -li una isió idel de la eal a
social.
Y eline Ba icle so a el
z' ol: <Le s uc u-
&me a l'uni e si éw p esen a un ebd
seu
i
es més eali za spe es alumnes en
els quah el me ode dlana/isi de con ingu
s'aplica a di e en s objec es de ece ca.
Y eline Ba icle in es iga sob e l'es e eo ip
de p o esso p esen a a a és deis
mass
media
i
n'ex eu els e s ca ac e ú ics
d'iden icació. Dia'ie Deso meaux p e-
sen a un
es udi sob e la e onca de
77
ca -
ells de publici a apa egu s en e e/s anys
1900
i
191 0. Philzppe Mesnild ey eali za
la se a ece ca sob e els ca ells de cinema
policiac no d-amen&?
i
ances. Find-
men , B uno Asse ay cen a el seu eball
en les cobe es de les no el.les d'Aga ha
Ch b ie publicades en el aChb des Mas-
ques>.
Amb el mo iu d'una exposició i ulada
Esc i u es
a la Fonda ion Na ionale d'A s
G aphiques e Plas iques, celeb ada a i-
n& de 1980,
Je dme Peigno publica l'a -
icle: <Les jeux de la ypog aphie e du
sensu en el quaL ac a sob e les amplie
possibili a s a i iques de la ipog a ia.
En el sea in e essan ebad cTheo ie
ma ncielle de la g aphiqueu, Jacques Be -
ia exposa de o ma sis ema ica els p inci-
pis de la g a ca
i
la se a semiologia.
La
g a ica ha de de ini -se, segons aqae
au o , com la ansc ipció d'un quad e de
dades, del qual cal que es descobm jcin els
elemen s semblan s, ag upa -!os
i
das-
s Fca -los; pe a la eali zació de la g a ica
cal es abli les qiies ions pe inen s
i
je a qui za -les de al o ma que siguipos-
sible de dona -ne comp e
i
d'e i a les no
pe inen s. Jacques Be in en5 o e eix en el
sea a icle els phc )is de la g a ica, pe o
aibo a ens ad e eix sob e els e o s co-
muns que cal no e .
Philippe Gobe exposa a nTemps e
Communica ion els e ec es dels nous mi -
jans de comunicació sob e els espec ado s
en e -los adme e una successió apida
i
densa de con ingu s que edue jc dáques-
a o ma el emps que els ecep o 5
&PO-
sea pe a la comp ensió dels missa ge. .
En el seu a icle (Le li e en Tunisie
Robe i i al anaii za la pcli ica edi ond
eali zada a Tunis des del pe íode d'in-
Juzncia eu opea ins la descoloni zació,
o passan pe l'e apa de coloni zació
ancesa. Pe a aques es udi his Gnc,
l'au o é en comp e la elació que hi ha
en e les dis in es classes socials
i
elpape
juga , en aques e eny, pels sec o s de
p oducció es a al
i
p i ada.
Jean-Claude Nicole a nEa'i eu s: la
di-
e s j5ca ion nécessai e~ anali za les es a-
zgies possibles de les emp eses edi onds
de ca a als anys p ope s en els quah hom
espe a l'explosió dels nous mi~ans: in o -
ma ica, elecomunicacions
i
audio isuals.
F.X.
Ruiz-Collan es
THE
PUBLIC OPINION QUARTERLY
Vol.
45,
no
1.
P ima e a
1981
Publicació imes al apa eguda l'any
193
7,
edi ada pe I'School o Public A -
ai s de la Uni e si a de Phcen on
i
que
ingué com a pn+ne di ec o De
Wi
Clin on Poole.
D'encd el niíme o
4
de l'any
1948
se-
guek essen publicada pe~ la ma eixa uni-
e si a , pe o es p esen a com a a0 gan o
he Amencan Associa ion o public Opi-
nion Resea ch~. Finalmen , cal assenyala
que en els da e s anys l'edició ha pa sa a
la Uni e si a de Cobmbia.
Es
ac a d'una publicpció sob e emes
d'opinió piíblica en el sen i més abas a-
do del eme, ca s 'hi oben eballs so-
b e miqan de comunicació en gene al
i
sob e end2ncies en el compo amen psi-
cosocial del piíblic no -amenc2 p incipal-
men .
És
un deis G gans més impo an s
del que s'ha ingu anomenan
mass co-
munica ion esea ch,
co en lliga a la so-
167
ciologia uncionak a
i
que adop a, des
delp incipi, una ac i ud
i
un me ode em-
pi i a de ece ca. Hi obem al lla g dels
anys de la se a exi zncia les mésp es igio-
ses l mes de la eonh de la comunicació,
de la
psicologia social
i
de l'opinió piíblica
no d-ame icana, als com Allpo , Be el-
son, C~n 4 Ka z, Poole, Lusswell,
Lu-
za s ild, Wngh , e c.
En
gene al, -els eballs que 'hi publi-
quen es an basa s en l'es udi empínc
d'unes a iables
i
l'ul e io es ablimen de
co elacions en e elles.
L
'es udi de les a-
&des es a nomalmen a a és d'obse -
acions
i
de eminacions de la eali a so-
cial
i
indi idud amb zcniques d'enques-
a. Les dades són p ocessades mi*ncan
ngo osos ac amen s es adis ics.
El
plan ejamen me odol6gic de ons
consis eix a ac a la emi ica social-
comuni~a i a de la ma eixa mane a que
ho
in les cizncies de la na u alesa amb la
líu P Gpia. In en en d'aii'la e s
i
de
oba -ne elacions causais. Conseqiizncia
d'a* és que la majo ia dels a icles an
e e encia a in es igacions d'abas limi a ,
al com hem di abans,
i
no con enen
g ans emes eG ics ni g ans decla acions
de p incipis ilos6 ics.
La
g andesa
i
aho a
ambé la mig adesa d'aques s eball au
p ecisamen en la se a modk ia de plan e-
jamen s; p e enen di poques coses pe o
segu es. Up oblema bisic d'una al okn-
ació me odolGgica au p ecisamen en el
e que no és gens cla que el me ode cien-
$c expe imen al sigui aplicable a les
cihcies socials
i
que la noció de e , o ca
ben delimi ada a les cizncies de la na u a-
lesa, sigui u ili zable, sense més, en els
dominis en els quals es mou la
mass comu-
nica ion esea ch.

168
Pel que a e e encia a la emd ica con-
c e a d'aques es ece ques, cal di que es
e e eix als emes cldssics de mesu a dels
can is en l'opinió pública sob e polí ica
go e namen al, sob e qües ions acials,
sob e di e sos aspec es de les mo i acions
del cap enimen col.lec iu, e c. Cal asse-
nyala que la emd ica ha man ingu una
no able cohe encia al lla g deis anys
d'emi encia de la publicació que ens ocu-
pa. Tanma eU , ha ana e olucionan al
lhg del emps adap an -se a les qiies ions
que en cada momen han ocupa
l
á enció
dels cien $cs
i
dels p o essionals. Un
exemple d'aixo pod ien ésse els a icles
que en els núme os ecen s, han dedica al
e o i me, les d ogues, l'eu andsia, e c.
Semp e ha ingu , aques o gan imes-
al, una especiala enció als mi jzns de co-
municació
i
ha ac a ex ensamen emes
com el de la mesu a dels e ec es dels d e-
en s mi jans en les ac i uds delpúblic es-
pec e de qües ions elec o als
i
al es.
Ei
da e nzíme o de la p ima e a del
1981
és un exemple @ic del que ha es a
la p esen publicació al lla g de mol s
anys. Tenim a icles que ac en lcna a&-
da gamma de emes pe o sense apa a -se
deis esquemes que sua a hem ma ca .
A%,
enim que Donald
K.
Kinde en
cP esiden s, P ospe i y and Public Opi-
nionw co elaciona algunes a iables eco-
nomiques
i
psicosocials, com és la de la
p ospe i a , amb la popula i a que han
ob ingu alguns p esiden s no d-
ame icans.
La
conclusió ob ia que en eu
és que emi eix una elació causal en e la
p ospen a economica
i
la populada del
p esiden en uncions.
Pel seu can ó, No al
D.
Glenn
i
Cha -
les N. Wea e a ~Educa ions e ec s on
Psychological Well-Beingw anali zen els
bene icis o pe iudicis sob e la sensaciópsi-
cologica de benes a , conc e ada aques a
en ui dimensions. L 'es udi se cen a en
blancs
i
neg es d'ambdós sexes
i
de dis in-
a condició economica
i
cul u al.
Cha lo e G. S eeh es udis a aT ends in
No esponse Ra esx les endencies que es
poden en ca en els pe cen a ges de no
espos es a les enques es, assenydan un
majo e ús de les poblacions u bani za-
des. No cal di que aquesa es ud j només
són dlids pe a la socie a no d-
ame icana.
Cha e R. Bybee, Jack M. McLeoa',
W.
D.
Lue sche
i
Gina Ga amone ac en
un ema cldssic de la sociologia de la co-
municació: cMass Comunica ion and o e
Vola ilyw. En aques es udi s 'aji na que el
pape que jllguen els mi jans de comuni-
cació en la insegu e a del o , co elacio-
nada, aques a, amb algunes akbles so-
cials dels o an s com són ni ell d'educa-
ció
i
in e es polí ic, Co~elaCionades aques-
es
a iables
sembla esul a que la cul u a
i
l'in e es pe la polí ica donanen una g an
es abili a en el o
i
una majo esis encia
a la p opaganda polí ica ehiculada a a-
és dels mi jans.
Aques s són els p incipals emes ac a s
en el da e nzíme o de la publicació que
es udiem; o s ells esponen, al com hem
is , a una ma eixa mane a d'enca a la
eali a social. En esul a de o aques no-
able es o g de ece ca, una explicació
d 'un conjun d'aspec es pun uals dels
e-
nomens psicosocials pe o mai du com-
p ensió. Tampoc no s'hi oba, e iden -
men , cap mena de c í ica de la socie a si-
nó un es o g d'explicació de la se a eah a
i
dels mecanismes que la sus en en, amb
una cla a in enció de gene a una ecnolo-
gia aplicable en els e enys de la publici-
a , de la p opaganda polí ica, dels nego-
cis
i,
en gene al, dels a e s col.lec ius que
eque e ien l'exe cici del con ol social.
Jo di Be io
PROBLEMI DELL'INFORMAZIONE
No
4,
any
V,
oc ub e-desemb e
1980
Dels es úl ims núme os de la e is a
P o-
blemi dell'in o mazione
que hem ingu
ocasió de eu e, cowesponen s al e ce
i
qua n'mes es del 1980
i
p me del
1981, el pn'me ens o e eix una s2ne d'es-
udis
i
assaigs que sob esu en, al nos e
en end e, de la es a.
En e ec e, en el núme o
V/3
d'aques a
e is a de Bol6nia, de juliol-se emb e del
1980, una ece ca sociologica d'en e ga-
du a p esen a un especial in e hpe a Ca-
alunya
z,
en gene al, I'Es a espanyol.
Es
ac a de la i ulada
a
Te ce a xama de
TV:
andlisi de I'onen ació deis p og ames e-
gional~
i
nacionals~, de Gsaziella Pnklla.
No és ni més ni menys que l'andlisi de
con ingu de les dues p ime es se manes
de la p og amació o al del e ce canal de
la RAI, que comengd a unciona el 1979.
En o al, o en 2JGIés ho es d'emiisió (de
ca k e egional
i
nacional) anali zades.
La ece ca, p omoguda
i
iangada pe la
ma eixa RAI, a se eali zada en co/.labo
-
ació amb l'Ins i u Gemelli de Mih,
l'lns i u de Sociologia de la Facul a de
Magis en' de Roma
i
l'lni i u de Sociolo-
gia de la Facul a de Lie es de Ndpols. Te-
nia pe inali a conzixe la iden i a
d'aques nou canal de ele isió
i
elg au de
descen ali zació assoli , amb una a enció
p e e en
a
les a ees següen s: ni el/ d'in-
no ació de ó mules
i
modali a s exp essi-
es; ca ac e Zs iques emd iques dels p o-
169
g ames; elacions amb el emio i;
i
capaci-
a de omi unapossibili a de con ex ua-
li zació
i
d'in e p e ació dels missa ges.
Una de lesp incipals conciusions és que la
descen ali zació s'aconseguí sob e o en
els espais in o ma ius egionals.
Enca a en aques ma eix núme o de
P oblemi dell'in o mazione,
des aca una
d a ece ca sob e ele isió de g an in e zs:
~Tele isions pn ades
i
eleccionsw, de
Gianpne o Mazzaloni
i
Ma co Boneschi,
in es igació-pilo sob e el pape de les
emisso es pn ades de
TV
i alianes en la
campanya elec o dpe a les eleccions ad-
minis a i es a I alia del 1980. I ja en el
cap de l'assaig, me eix ambése esmen a
l'a icle nLa ind is k de la nos dlgiau, de
Ne lo Ajello, que anali za dmpliamen el
enomen ac ual de la ecupe ació pe pa
de la ind is k del lleu e
i
a a és de o a
la gamma de mani es acions di e ses
(cangó,
magazines,
supe p oduccions..
.)
dels elh mi es dels anys cinquan a
i
sei-
xan a, com un e lux p opi de la cul u a
de masses, de la qualdiu que aelseu n me
de mas icació és enz icw
.
En el da e núme o del 1980, només
dos a icles ens a euen especiahen . Un
és una mena d'in o me- esum sob e
nEls
consums cul u als a Siciliaw, de G aziella
P iulla, en el qual apo a una sín esi de les
di e ses ece ques
i
es adis iques ja exi -
en s sob e l'objec e. I l'al e, o
i
se una
simple aducció de l'angl&, és una bona
apo ació pe ais lec o s de l'a ea lla ina
i
de di ícil accés a l'onginal, publica a la
e is a no d-amencana
Theo y and Socie y
(n
O
3,
1979).
El
i ol és
elp pa adigma
do-
minan en la sociologia dels e ec esu,
i
l'au o Todd Gi lin, el qud eplan eja des
de la pe spec i a de la nsociologia adicalu
170
els models d'analisi dels e ec es de la co-
municació de ma es,
i
sob e o la eo&
delTwo-s ep
Flow
o communica ion (do-
ble es adi del lux de la comunicació), p o-
pis de la sociologia ame icana adicional.
I inalmen , en el nzíme o co esponen
al p ime imes e del 1981, aques a e-
is a dedica bona pa de les se es pagines
a dos emes p incipals: la commemo ació
dels deu anys del dia i comunis a Mani es-
o, unda pe Rossanda
i
Pin o , escindi s
pe l'esque a del PCI;
i
l'analisi d'expe-
Gncies e es a la egió del Pzemon d'in-
odui el dan a l'escola.
Josep Gi eu
PUBLITECNIA
No
57,
1'
imes e
1981
Re is a de pe iodici a imes al. Els anys
1979
i
1980 han so i qua e núme os. A
la Biblio eca de CC II el da e és el J7,
co esponen al p ime imes e de 1981.
Publi ecnia és la e is a de l'lns i u o
Nacional de Publicidad. El seu di ec o és
Juan Manuel Mazo del Cas illo, que am-
bé ho és d'aques Ins i u , el qual és un
o ganisme au onom de I'Adminis ació de
l
'Es a , des de la llei de 1'1 1 de juny de
1964, adscn a la P esidencia del Go e n a
la Sec e ana dlEs a pe a la In o mació.
Els a icles més in e essan s que apa ei-
xen en el núme o que comen em són els
següen s:
(Un análisis de e óha publici anau de
Jo ge Fuen es Tudela. Es ac a d'una
a ia-
lisi e onca, d'un anunci publici an que
p e én de p omociona una coneguda
ma ca de pan alons exans, e a an del
egis e iconic com del e bal. L'in e es
d'aques a icle au en la me odologia u i-
li zada, no gai e co en en e els es udio-
sos de I'Es a Espanyol.
(La comunicación como la lengua de
Esopo~ de Mau ice Guigoz apa egué an e-
nb men a la e is a Communica ion e
Langages n
O
47 de 1980. Es ac a en
aques eball la comunicació dins de
l
'emp esa.
També
s'hipo oba (La medida de la
e icacia de la Publicidad) pe Luis Angel
Sanz de la Tel;zda, que co espon a la sego-
na pa de l'inicia en el nume o an eh
d'aques a publicació. S 'hi es ableixen, en
p ime lloc, uns concep es bisics d'e ica-
cia, pe passa desp és als posibles en oca-
men s del con ol d'e icacia
i
ini amb el
plan ejzmen in eg al de la se a mesu a en
la publici a .
A la e is a Publi ecnia hi ha una secció
dedicada a les ece ques de camp conc e-
es. En el
p esen nzíme o podem oba -
hi les següen s in es igacions: (Imagen de
la P ensa en ca alán). Es ac a d'un e-
ball eali za pe Vic o Sagi Comunica-
ción pe enca ec del diah A ui
i
pe
l'anuncian Moulinex. In es igació in e-
essan sob e el dia i A ui que a des del
seu ons
i
la o ma ins a les endencies del
lec o de p emsa en ca ala.
Una al a ece ca és la i ulada
<La
in e -
sión publici a& en 1979 . Fa e e encia
als mi jans adio
i
ele isió
i
apo a un
conjun de dades de ema cable in e es.
A l'apa a de la e is a i ula xEs a e-
gia es ecull l'a icle de Jakob S. Vogel
(Es a egia publici a ia po compu ado ).
A l'apa a xJllnsp udenciau es ecullen
els a icles de M. F angois G e e (Sob e la
esponsabilidad del anuncian e y de la
agenciaw
i
(Un nue o Dec e o-Ley egula
la ac i idad pu
blici ani en Po ugalu
.
Fina nzen , a la secció nIn imaciÓnw s'a-
pleguen les nNo mas pa a la admisión de
publiGidad en Tele isión Españolaw, les
quals són igen s des d'oc ub e de
1980.
Miquel Rod igo Alsina
ZEITSCHIRFT
FÜR
SEMIOTIK
O gan de la Socie a Alemanya de Semi&
ica.
No
1,
olum
3,
1981.
Edi ada pe Roland Posne (Be lín), amb
la col.labo ació de Tassó Bo bé (Viena),
Annema ie Lange-Seidl (Munic), Ma in
K ampe (Ulm) i Klaus Oehle (Ham-
bu g).
Edi ada a I'Aakademische Ve lagsge-
sellscha A henaion, Wiesbaden. Pe iodi-
ci a imes al.
Aques nlime o de 116 gan de la socie a
alemanya de semi6 ica1 sense ésse mono-
g a ic, es a dedica onamen almen a e-
mes de semi6 ica e6nca. Des aca, en p i-
me lloc, l'a icce de Jeny Pelc, nPe la de i-
nició del concep e de signew, en an que
mos a de la semi6 ka polonesa que, mal-
g a el seu desen olupamen ema cable,
que ha po ai ins
i
o a la publicació
d'un olum de ex os dedica espec5 ica-
men a expha -la
i
il.lus a -la, no és mas-
sa coneguda o a de l'limbi de les cul u es
esla es
'.
Aques p o esq de la Uni e si a
de Va s6 ia e isa
i
dhcu ezi el concep e
de signe o seguin d21 e en s dico omies
en la se a de inició iplan eykn elsp oble-
'Del
ma eix
au o ,
id: Semio ic in Polánd
1894-1969,
D.
Reidel Publishing. Company
Do d eeh
&
Wa saw,
1979.
mes que compo a cada un dels dos e -
171
mes: elszgne com a en z a abs ac a o com
a en z a conc e a, com a ca egonia de coses
o com a cu ego ia de e s, com a objec es
na u ah o com a objec es con encionals,
com a ipus d'in e encia o com a idén ic a
o a in e encia.
E(
segon a icle, de Nelson Goodman
(Ha a d Uni e si y), i ula
c
Camins de
la e e &ciau, plan eja una classz iació de
les o mes en que es po p odui la elació
en e elsigne jallo que aques subs i uezi,
és a
di ,
el e e en . Dis inge ji, d'en a-
d7,
qua e o mes de e e hcia deno a zba,
i
dues de no deno a i es. Les p ime es se-
ien la
deno ació lingüís ica
@ edicació,
anomenamen , desc ipció.
.
.),
la
no ació
(una pa i u a, p.e.), a
deno ació iconica
(ima ge, ep esen ació..
.)
i la ci ació,
de i-
nida as: aes d- encia de les &es o -
mes de deno ació pel e que
a/lo
que és
ci a és,incl6s en el símbol que
a
el pape
de ci adon. Les o mes de e e encia no
deno a i a se ien
I'exempli icació
i
I'ex-
p essió.
Aques a axonomia o, en pa aules
de l'au o aca og a iu de la e e encia és
con as ada desp és amb els phcipah
p oblemes que pjan eja una eoh del e-
e en : e e &cia ic i¿ia,
i
e e encia gu-
a i a (amb el classic unico ni); e e encia
complexz; dzi ancia de e e 2ncia; eali a
i
e e &zcia,
i
e e encia indi ec a o aLlusió.
E(
e ce a icie, dJHolge an den
Boom, de la Uni e si a Tknica de Be ín,
es i ula al'oeen de la eoh pei ciana
del signe. Una econs ucció l6gico-
enomenol6gicau.
El
e més ema cable
d'aques a icle, ul a l'onginali a de la
eoh exposada sob e a
copula
com a ele-
men onamen a de la mediació o de la
e cie i a , adica en la cn' ia en p o undi-