ESTUBIS PER
A
UNA
TIPOLOGIA DELS DISCURSOS
T ebal!a en la ipologia dels discu sos ep esen a ap o undi en els mecanis-
mes de la signi icació, ema que conside em c ucial pe a o es les disciplines que
ac ualmen , a les da e ies del segle
XX,
s'in e essen pel llengua ge i pe la co-
nunicació humana en gene al.
D'al a banda, conside em que la adició iloso ica ens po p opo ciona a -
mes d'una sol encia que ens pe ne i d'endinsa -nos, amb unes ce es ga an ies,
en el di ícil camí de la discu si i a social.
A a que la semio ica po a algún emps maldan pc cons i ui -se en una cien-
cia au onoma, c ec que és pe inen dc eco da que aques a disciplina, ul a el
seu o igen lingüís ic, é un iaixemen en el si de la adició iloso ica.
Així, doncs, en els nos es es udis pe a una ipologia dels discu sos ens si-
uem, dins el pano ama del pensamen: ac ual, en una ce a Iínia c í ica
i
his o ico-dialec ica (en el sen i més ampli del e me) de ca a a eballa pe acla-
i els mecanismes de la comunicació amb la p e ensió inal d'assen a les bases
d'una possible eo ia de la coinunicació social de cai e ealmen emancipado .
Amb aques baga ge, i amb un es il a o ís ic en nom de l'e icicia comunica i-
a i ambé d'una olun a d'economia exp essi a, ence a em la nos a asca de
p ocu a uns c i e is que ens pe me in de classi ica els dis in s discu sos que
uncionen en la ida social.
1.1.1
Discu s, en la adició iloso ica, indica, bisicamen , e! pensamen
que es cons ueix pe e apes. Ja a la G ecia clissica es pa la a de discu s com a
50
«diinoia», con aposa a «noesi». Vind ia a ésse , doncs, una cons ucció acional
a iculada.
1.1.2
El discu s ambé ha es a en es co n a «Iógos» o sigui, co n la p oducció
de sons ocals que posseeixen una signi icació con encional « oné seman iqué)).
Aques da e sen i és el més p oxim a la concepció ac ual.
1.1.3
El discu s, en el sen i a is o elic de «Iógos», signi ica «posa de mani es
allo que és disco egu en I'ac e». Cal, doncs, que digui quelcom sob e alguna
cosa. El discu s a sabe algun aspec e sob e qualque cosa a qui disco e o als qui
disco en en e ells.
1.1.4
El discu s-comunicació posa de mani es i a accesible als al es en el
que és di , la ma e ia que es ol comunica .
1.1.5
El «Iógos» co n a e i a mos a, e i a de I'obscu i a allo de que hom
pa la; pe o ambé po dona -se el «Iógos» co n a encob imen pe al de e pas-
a quelcom pe allo que no és.
1.1.6
El discu s, en es co n a «lógos» enca a que o igini iamen e i able en
mos a algun aspec e encobe i, en conseqüencia, en comunica aspec es sob e
les coses eals, po ambé, i l'expe iencia quo idiana i ambé la his o ia en són
p o a, ama ga p ecisamen la e i a . Pe aixo, en el pensamen g ec e a consi-
de ada I'ap ehensió sensible, «aís esis», co n a més o iginalmen e i able que
no pas el «Iógos» (HEIDEGGER, 1964: 49-52).
1.1.7
El pensamen con empo ani ha dona concepcions del discu s no gai e
allunyades de les exposades ins a a. Així, Foucaul ens diu: «El discu s es mani-
es a amb el desig i amb el pode ja que el discu s no és simplemen allo que ma-
ni es a o amaga -el desig-; ambé és allo que és objec e de desig. El discu s no
és la cosa pe la qual i mi jancan la qual hom Ilui a, aquel1 pode del qual hom
es ol e amo» (FOUCAULT. 1966: 171).
2.1.1
El
discu s se ia un ac e comunica iu
i,
pe an , un ac e e a a és o
mi jancan signes. Ha es a en es o igini iamen co n a exclusi amen o al -a
a és de llengua ge na u al- pe o, e iden men , a ui cal conside a -lo, en un
sen i més gene al, co n un ac e comunica iu a a és de signes, sigui quina sigui
llu na u alesa.
2.1.2
Pe o no o ac e sígnic és discu s. Es ac a d'una si uació comunica i-
a, socialmen de inida i egulada de o ma bas an es ic a, o po se ambé una
si uació comunica i a que p e én ac ua en algun sen i , segons unes de e mina-
des inali a s.
2.1.3
To discu s ani ia di igi a un o a uns
espais de discu si i a .
2.1.4
L'espai de discu si i a se ia un domini social on s'encabi ien les ac ua-
cions a a és de signes; un domini con encional i pe an no na i i za a a és
51
d'unes egles, de o ma més o menys p ecisa segons els casos.
2.1.5
Aques s espais, co n a con encionals que són, ind ien de ini s social-
nen i o na ien pa , doncs, de la cul u a (cul u a en esa aquí en el seu en i
més ampli
an opologico-sociol6gic).
2.1.6
Els espais de discu si i a es a ien in e io i za s pels indi idus que o -
men pa d'una comuni a lingüís ico-cul u al.
2.1.7
Pa i n de la base que o indi idu que o ma pa d'una comuni a cul-
u al és compe en en la u ili zació dels di e en s codis que uncionen en la di a
co nuni a
.
Conseqüen nen
,
cald a pa la de compe encia comunica i a i no
de compe encia pu amen lingüís ica.
(HABERMASIGIGLIOLI.
1975).
2.1.8
Un aspec e i npo an de la compe encia co nunica i a se ia la capaci-
a de sabe encabi el discu s en un o uns espais de discu si i a conc e s dins el
qual o els quals p end i el seu sen i ple i ope a iu.
2.1.9
Un discu s en un espai de discu si i a di e en é un sen i al e que
no pas el que ind ia en el p imi iu.
2.1.10
Un discu s con ex uali za en un espai de discu si i a que no li co-
espon pod ia a iba a ésse absu d.
2.1.11
La gene ació d'ac es lingüís ics encabi s dins uns espais de discu si i-
a adien s ne ces a la compe encia co nunica i a, se np e és e a en una si uació
social conc e a, a nb uns mobils de e mina s, pe a unes inali a s olgudes.
2.1.12
En els usos lingüís ics ind íem, doncs, dos aspec es. Un de e e i a
la signi icació, con ex uali zació i co np ensió del discu s. Es ac a de I'aspec e
que lliga la compe encia a nb els espais de discu si i a que hem ob ingu an e-
io men . Un al e de elaciona a nb les condicions de p oducció, condicions
que ens inculen el discu s a nb la se a eali a ex e na, a nb els e ec es que p o-
dueix.
2.1.13
Aques da e aspec e I'hem de elaciona a nb les inali a s que pe -
segueix l'emisso , les quals només poden ésse comp eses a pa i de les dis in es
si uacions socials en les quals s'e nma quen els ac es comunica ius. Es po di
que qualse ol e nisso pe segueix alguna cosa en e els seus discu sos.
2.1.14
És a nb aques a doble pe spec i a que eiem que l'ús dels e mes ens
pe me i de bas i una ipologia dels discu sos.
3.1.1
En la ida social exis eixen unes dis incions en e els di e en s discu -
sos, que han es a sancionades pe la eali a . Així, ho n pa la, pe exemple, de
discu s eligiós, cien í ic, polí ic, e c.
3.1.2
Accep an aques es ipologies que uncionen de e en la Iínia del
llengua ge o dina il, el que old íem és oba els c i e is que les explici a ien i,
po se , que ens pe me ien, en el cas de possei -los, desen olupa les ipologies
adicionals i jus i ica -les.
3.1.3
Pa i em, d'an u i, de la ipologia es able a pe CH. MORRI~ (1962:
141
i SS.). Aques au o la bas eix a pa i de dos c i e is: els modes de signi ica
i
els usos dels signes. Els p ime s es classi iquen d'aco d a nb els seus sen i s (ma-
ne es de signi ica , elacions, e c.), d'aco d a nb allo que deno en, a nb la ma-
ne a com es combinen a nb els al es signes, o bé, pe la se a elació a nb els seus
in e p e s. Finalmen , aques s modes de signi ica es conc e en en un compo-
nen designa iu que
iden i ica
en i a s i les si ua en el emps i en I'espai; en un
componen ap ecia iu, que alo a I'adequació d'aques ambien a allo que p e-
én I'indi idu; en un componen p esc ip iu, que p e én egula la mane a com
ha d'ac ua l'indi idu sob e el con ex i, pe úl im, en un componen o ma iu
des ina a es abli les elacions en e els al es signes.
3.1.4
El segon c i e i e de e mina pels usos que hom a dels signes. Mo is
ema ca la di e encia que hi ha en e els modes de signi ica i els usos a nb la me-
ii o a següen:: «Pe al de dis ingi un mo o de na a d'un al e de apo , ens
se im de la se a mane a d'ope a . Cada ipus de mo o é, a més, cc es un-
cions pe a les quals és emp a no malmen i que cons i ueixen els seus usos p i-
ma is» (MORRIS (1962:
108)
classi ica els usos scgons els aspec es alo a ius inci-
a ius, sis emi ics i in o ma ius.
3.1.5
De la combinació dels dos c i e is, ob é se ze discu sos di e en s
(MO-
RRIS,
1962: 143): Cien í ic, mí ic, ecnologic, bgico-ma emi ic, de icsió, poe-
ic, polí ic, e o ic, legal, mo al, eligios, g ama ical, cosmol6gic, c í ic, de p o-
paganda
i
me a ísic.
3.2.1
Enca a que p enguem els c i e is de Ch. Mo is aquí explici a s com a
camí o igina i a segui , conside em que la dis inció dels modes de signi ica es-
pec e dels usos és, més a ia , o mal. C eiem que és ce que hom u ili za els sig-
nes a pa i d'una ce a na u alesa aga, pe o al cosa es a semp e segons unes i-
nali a s conc e es i d'aco d a nb uns de e mina s con ex os.
3.2.2
Conc e an , c eiem que el onamen al pe dis ingi un discu s d'un al-
e ens e do ia pe I'ús que hom a dels signes i no pas pe la se a na u alesa
o iginkia, i que els di e en s usos es an de ca a a acompli uns de e mina s ob-
jec ius, unes inali a s socials.
3.2.3
En el ma eix sen i , dona em p imacia als usos i
a
llu s inali a s socials
pe sob e dels usos del llengua ge en unció dels espais de discu si i a p ees able s
1
Ens e e i n aquí a la línia de pensa nen ona nen ada en el Wi gens ein de les
Rece que iLo-
s6 iques.
a I'ho a de con egi una ipologia dels discu sos. Si baséssim la nos a p e e encia es-
53
ic amen ens els c i e is se nan ics i p agma ics del Ilengua gc, ob ind íem uns e-
sul z s es ic amen o mals. Només una uncionali a social ens pe me a de o-
namen a la semio ica iloso ica en la eali a social.
3.2.4
Així, doncs, elsSignes, sigui quina sigui llu na u alesa o igina ia, no-
més enen un alo indica iu i és la se a u ili zació en un con ex de e mina
d'aco d amb iins in e essos p ecisos- la que els dona a el seu alo de ini iu.
3.2.5
El que ac em aquí és de supe a , no pas nega , el o malisme de la i-
loso ia analí ica a a és d'una dimensió c í ica. To a ece ca cien í ica ha de e-
ni coni a i a un p ojec e emancipado dels homes2.
3.2.6
El llengua ge -i o s els al es codis-, al ma ge dels seus modcs de
signi ica p ima is, pe me ia, do ics, uns usos dels signes que es a ien en unció
de les dis in es inali a s socials que hom pe segui ia amb la se a u ili zació.
Aques es inali a s sociais del llengua ge són múl iples pe o de ca a els objec ius
que ens p oposem, les més impo an s se ien:
con ence , pe suadi , manzpula ,
2'n o ma , emociona , p escn'u e
i
o mali za .
3.3.1
El
discu s que mena al con encimen és el que a des i ia a ob eni
l'aquiesencia de o ésse aonable. La se a ia és la demos ació. La demos ació
con iíicen , ob inguda a a és d ls e s i de les aons, és alida pe a o aquel1
que posseeixi la capaci a de pe cepció i de aonamen no malmen es able a.
D'aco d amb aixo, els discu sos dem~s a ius que p e enen el con encimen an
ad eca s a un audi o i uni e sal.
3.3.2
Qui escull la ia del con encimen hau a de demos a pe camins a-
cional~;
els seus aona nen s hau an d'ésse Iogicamen consis en s; hau a de e
un ús in o ma iu dels signes que emp i. La se a inali a se a, doncs, la de se i
I'indi idu en el sen i de dona -li nous coneixemen s o, millo . de e -los-hi ad-
qui i pe el1 ma eix, en un sen i semblan a la «maieu ica» soc i ica. L'indi i-
da, segons se'n desp en, gaudeix de llibe a
I
no és mena e s una de e mina-
d2 ac uació. En aques ipas de discu sos, la elació en e els aonamen s i les ac-
cions de pa de I'audi o i semp e és media a.
3.3.3
L'emo i i a cal bandeja -la de les ope acions que menen e s la con ic-
ció, pe que si no es a aixi I'únic que s'aconsegueix és pe d e I'objec i i a i, con-
seqüen men , pe sonali za el enomen.
3.3.4
Els dominis del con encimen se si uen en espais de discu si i a en els
quals és possible la in e subjec i i a . Es ac a d'espais on és p ac icable la com-
p o ació empí ica, o ambé, on la cohe encia acional Es onamen al. Con ence
és el que ce quen la iloso ia i la ciencia. La ciencia expe imen al busca el con-
*
Vegi's el p ojecce episce nol6gic elabo a pe Habe mas
(1976).

54
encimen a a és de I'e idencia empí ica; les ciencies o mals a a és de la co-
he encia logica; la iloso ia ce ca a I'e idencia i la cohe encia Iogico- acional.
3.4.1
«Pe a qui I'in e essa el esul a , pe suadi és més que con ence ; les
con iccions no són més que el p ime es adi que mena cap a I'acció. Pe a Rous-
seau, no es po con ence un in an «si no se'l sap pe suadi )). Con i iamen ,
pe a aquel1 que es a amoina pel ca ac e acional de I'adhesió, con ence és
més que pe suadi . D'al a banda, el ca ac e acional de la con icció es e e i i
an a ia als mi jans u ili za s, an a ia a les acul a s a les quals hom s'ad eca.»
(PERELAMNI~LBRECHTS-TYTECA,
1970).
3.4.2
Qui escull I'espai de la pe suasió, u ili za a aonamen s i es imonis
basa s en el que és e semblan , en el que és c eible pe a un audi o i pa icula .
També aquí hom eco e 2 a la capaci a Iogica de I'audi o i, a la possibili a
d'aques da e de segui un de e mina aonamen ; pe o so in no n'hi ha p ou
amb aix6, ja sigui pe que la na u alesa del ema a que els aonamen s siguin ne-
cessa iamen ebles, ja sigui pe que allo que es ol in lui no són només les
c eences, les opinions, sinó la ma eixa ac uació. L'o ado , a més de aona , mol-
es egades hau i d'ad eca -se a la capaci a emo i a del seu públic. En la pe .
suasió hi ha, doncs, dos aspec es: un de acional i un al e d'emo iu.
3.4.3
Si hom a gumen a a pa i del c eible i de la e semblanca, cal que si-
piga mol bé que és el que ho se an en un de e mina lloc i ipus d'audi o i.
3.4.4
En la pe suasió el que hom p e én és d'in lui el cap enimen de I'audi-
o i. D'una mane a di ec a, en a gumen a a a o de de e minades conduc es;
d'una mane a indi ec a, en ac ua sob e les se es c eences.
3.4.5
La pe suasió ac ua en els dominis de la ida social en els quals no és
possible d'es abli aco ds uni e sals; dominis on la ce esa no és abas able i sí la
e semblanca.
3.4.6
Aques s dominis ab acen eno mes pa cel.les de la ida social en les
quals I'opinió Es el onamen dels aco ds que són imp escindibles pe al desen-
o llamen de I'ac i i a humana.
3.5.1
La manipulació se a un ús del llengua ge des ina
,
com la pe suasió, a
la in luencia de la conduc a humana, pe o se'n di e encia pe un conjun de
aons e iques, psicologiques i ambé, po se , pe unes ca ac e ís iques especí i-
ques del ma eix ac e de la manipulació en es aques en la se a complexi a .
3.5.2
La dis inció po au e en la na u alesa de les p emisses que s'u ili zin
en les a gumen acions. És eqüen que les a i macions que hi són con ingudes
siguin alses.
3.5.3
Sabem que en la demos ació les p emisses han d'ésse ce es, que en
I'ús e o ic han d'ésse e semblan s an pe a I'o ado com pe al seu audi o i;
a a, a i mem que en la manipulació les p emisses poden ésse p esen ades com a
55
e semblan s i idhuc com a ce es a l'audi o i, pe o que I'o ado coneix la se a
e i able na u alesa al,lac i se n'amaga.
3.5.4
La manipulació ambé po ca ac e i za -se pe la na u alesa Iogica dels
aonamen s. En aques ús del llenguan ge, i de o al e codi que hom pugui
e ec ua , I'a gumen ació so in només Es apa en i ealmen no hi ha una e i a-
ble a iculació Iogica de les p emisses a la conclusió. El aonamen se a, doncs,
necessi iamen al.lac. Fal.lac pe la na u alesa de les p emisses, o incohe en
pe qu? la conclusió no hi co espon.
3.5.5
La manipulació, a més dels aonamen s, ambé po u ili za la alsa
in o mació: una sospi a o una men ida com un e eal, con as a empí icamen
pe al d'ap o i a la o ca de con encimen que é la eali a dels e s sob e
I'audi o i.
3.5.6
La manipulació ambé po onamen a -se en I'aspec e emo iu del p o-
cés, elacionan allo que I'o ado desi ja ob eni amb els sen imen s posi ius o
nega ius que I'audi o i pugui eni al espec e i ambé aspassan -los d'una
qües ió a l'al a.
3.5.7
La manipulació ani i semp e des inada a un audi o i pa icula al qual
adap a a l'o ado o s els seus pseudo aonamen s i les se es in o macions alses.
3.5.8
En la manipulació hi ha la olun a exp essa de mou e's en el e eny
de I'ambigüi a o de la men ida pe qu? es pe segueixen uns de e mina s objec-
ius als quals o es subo dina i ambé, na u almen , I'audi o i, que esde é ob-
jec e en lloc de subjec e.
3.5.9
La manipulació és una p ac ica comunica i a eali zada en unció
d'unes inali a s que cal conside a com a condemnables des de la majo ia dl? i-
ques que uncionen ac ualmen .
3.5.10
La manipuiació i la pe suasió es con onen pel que a a les ecniques
a gumen a i es que emp en; ins i o , una i al a es donen en espais de discu -
si i a simila s; la dis inció cald a oba -la en I'aspec e ? ic.
3.6.1
Exis eixen uns ipus de discu sos, d'ac es comunica ius que p e enen
e ela -nos cai es de la eali a : es ac a dels discu sos in o ma ius.
3.6.2
Els usos in o ma ius del llengua ge i en conseqüencia, la inali a in-
o ma i a, se an aquells que mena an l'o ado a dona de alls i aspec es de la
eali a an social com ma e ial; que e e i an e s, es a s i si uacions objec i a-
des i objec i ables.
3.6.3
Els e s, les cons a acions, les p o es, són admesos pe l'audi o i sense
necessi a d'ésse jus i ica s; s'imposen a la consciencia pe llu e idencia.
56
3.6.4
P obablemen els usos in o ma ius dels signes cons i ui ien la inaii a
o igina ia de! Ilengua ge.
3.6.5
Les in o macions poden o ien a el capcenimen pa icula o col~lec iu
d'una o ma adequada als e s, pe o mai no p e end an de p o oca -lo imme-
dia amen .
3.6.6
Els discu sos in o ma ius an des ina s a un audi o i uni e sal
3.6.7
Cal eni en comp e que en o s nosal es exis eix el que anomena íem
«p ejudici in o ma iu del llengua ge)), consis en en la endencia a p end e o s
els e mes en un sen i e e encia], adhuc els que només es e e eixen a una pu a
signi icació concep ual com són els uni e sals.
3.7.1
Exis eixen uns usos dels signes que p e enen de p o oca uns e ec es
psicol6gics de e mina s, di ícilmen de inibles i que els en enem co en men
com a «emocions». Aques s usos i els ipus d'accions psicologiques que p o o-
quen han es a adicionalmen oposa s als acionals.
3.7.2
L'ope ació de p o oca l'emoció, a més de oba -la en la pe suasij i
en la manipulació combinada amb el pseudocon encimen acional i amb I'e i-
dencia apa en o alsa, ambé es dona a en de e mina s discu sos d'una o ma
exclusi a unes egades i p eponde an unes al es.
Un
exemple, po se el nés
impo an , el ind íem en els discu sos a ís ics.
3.7.3
És di ícil de de ini l'audi o i al qual an des ina s els discu sos cmo-
ius. En e mes gene als, són discu sos exp essius, o sigui, comunicacions e . les
quals es mani es a al!o que sen un indi idu o bé una col~lec i i a . Hau em de
di que an des ina s a un audi o i imp ecís.
3.7.4
L'e no i i a no mena e s cap ac uació conc e a, enca a que po p o-
oca es a s a o ables a de e minades accions. És pe aix6 que el componen
emo iu el oba em enla pe suasió i en la manipulació. Conseqüen men , hau-
em de di que el discu s emo iu. pe el1 ma eix, no es i elaciona amb cap me-
na de cap enimen conc e d'una mane a di ec a i immedia a.
3.8.1
La p esc ipció es dóna quan hom ol p o oca , mi jancan ac es comu-
nica ius, unes de e minades conduc es en I'audi o i d'una mane a més o menys
p egnan pe o semp e impe a i a. Pe al que exis eixi la inali a p esc ip i a no
cal que hi hagi una espos a de pa de I'audi o i; an ha eix, són mol es les si-
uacions en quE apa eixen co elaciona s I'impe a iu de la p esc ipció i una de-
e minada punició en cas d'incomplimen . Es ac a d'un ús in o ma iu del Ilen-
gua ge al se ei d'una inali a p esc ip o a.
3.8.2
En la pe suasió es ol in lui pe ia a gumen a i a a base de aona-
men s o de p esu np es e s; en la p esc ipció no s'a gumen a sinó que es de i-
neix quina és la conduc a conc e a que cal segui . La conduc a p esc i a es c eu o
se cap que és la més adequada pe al d'aconsegui una de e minada inali a , o
57
bé és la conside ada co ec a des del pun de is a de la mo al.
3.8.3
L'audi o i al qual an ad eca s els discu sos p esc ip ius es a i. En uns
casos poden ana des ina s a un audi o i uni e sal, al com passa amb les p es-
c ipcions ecnologiques; en d'al es, com pe exemple els discu sos mo als,
I'audi o i és pa icula .
3.8.4
Les p esc ipcions es an, sob e o , sob e aquells aspec es de la conduc a
que es conside en d'in e es pe a la col~lec i i a . En can i, solen deixa -se a l'a -
bi i de I'indi idu els que són conside a s d'in e es i de conseqüencies no col.lec-
l es.
3.9.1
La inali a o mali zado a es i basada en uns usos onamen a s en la
consis encia Iogica del discu s. Es ac a d'una inali a immanen al discu s ma-
eix i que, en conseqüencia, no p e én desc iu e aspec es de la eali a ex e io ni
p o oca unes conseqüencies en I'ac uació de I'audi o i.
3.9.2
La inali a o mali zado a po gene a discu sos pe ella ma eixa en
els quals hom no busca a cap inali a dis in a; pe o ambé po ésse un aspec e
impo an enca a que no de ini o i en d'al es discu sos. Els exemples se ien el
discu s Iogic en el p ime cas, i una comunicació cien í ica, en el segon.
3.9.3
Els discu sos o mali zado s pu s -el de la Iogica, el de les ma emi i-
ques, el de la sin axi. e c.- an ad eca s na u almen a un audi o i uni e sal.
En can i, quan la o ma només és un aspec e al se ei d'un discu s que mena
e s una al a inali a , no es po de e mina la na u alesa de l'audi o i; aques a
depend i, en de ini i a, de la inali a bisica del discu s.