Estudis per a una tipologia dels discursos

ESTUBIS PER A UNA TIPOLOGIA DELS DISCURSOS T ebal!a en la ipologia dels discu sos ep esen a ap o undi en els mecanis- mes de la signi icació, ema que conside em c ucial pe a o es les disciplines que ac ualmen , a les da e ies del segle XX, s'in e essen pel llengua ge i pe la co- nunicació humana en gene al. D'al a banda, conside em que la adició iloso ica ens po p opo ciona a - mes d'una sol encia que ens pe ne i d'endinsa -nos, amb unes ce es ga an ies, en el di ícil camí de la discu si i a social. A a que la semio ica po a algún emps maldan pc cons i ui -se en una cien- cia au onoma, c ec que és pe inen dc eco da que aques a disciplina, ul a el seu o igen lingüís ic, é un iaixemen en el si de la adició iloso ica. Així, doncs, en els nos es es udis pe a una ipologia dels discu sos ens si- uem, dins el pano ama del pensamen: ac ual, en una ce a Iínia c í ica i his o ico-dialec ica (en el sen i més ampli del e me) de ca a a eballa pe acla- i els mecanismes de la comunicació amb la p e ensió inal d'assen a les bases d'una possible eo ia de la coinunicació social de cai e ealmen emancipado . Amb aques baga ge, i amb un es il a o ís ic en nom de l'e icicia comunica i- a i ambé d'una olun a d'economia exp essi a, ence a em la nos a asca de p ocu a uns c i e is que ens pe me in de classi ica els dis in s discu sos que uncionen en la ida social. 1.1.1 Discu s, en la adició iloso ica, indica, bisicamen , e! pensamen que es cons ueix pe e apes. Ja a la G ecia clissica es pa la a de discu s com a 50 «diinoia», con aposa a «noesi». Vind ia a ésse , doncs, una cons ucció acional a iculada. 1.1.2 El discu s ambé ha es a en es co n a «Iógos» o sigui, co n la p oducció de sons ocals que posseeixen una signi icació con encional « oné seman iqué)). Aques da e sen i és el més p oxim a la concepció ac ual. 1.1.3 El discu s, en el sen i a is o elic de «Iógos», signi ica «posa de mani es allo que és disco egu en I'ac e». Cal, doncs, que digui quelcom sob e alguna cosa. El discu s a sabe algun aspec e sob e qualque cosa a qui disco e o als qui disco en en e ells. 1.1.4 El discu s-comunicació posa de mani es i a accesible als al es en el que és di , la ma e ia que es ol comunica . 1.1.5 El «Iógos» co n a e i a mos a, e i a de I'obscu i a allo de que hom pa la; pe o ambé po dona -se el «Iógos» co n a encob imen pe al de e pas- a quelcom pe allo que no és. 1.1.6 El discu s, en es co n a «lógos» enca a que o igini iamen e i able en mos a algun aspec e encobe i, en conseqüencia, en comunica aspec es sob e les coses eals, po ambé, i l'expe iencia quo idiana i ambé la his o ia en són p o a, ama ga p ecisamen la e i a . Pe aixo, en el pensamen g ec e a consi- de ada I'ap ehensió sensible, «aís esis», co n a més o iginalmen e i able que no pas el «Iógos» (HEIDEGGER, 1964: 49-52). 1.1.7 El pensamen con empo ani ha dona concepcions del discu s no gai e allunyades de les exposades ins a a. Així, Foucaul ens diu: «El discu s es mani- es a amb el desig i amb el pode ja que el discu s no és simplemen allo que ma- ni es a o amaga -el desig-; ambé és allo que és objec e de desig. El discu s no és la cosa pe la qual i mi jancan la qual hom Ilui a, aquel1 pode del qual hom es ol e amo» (FOUCAULT. 1966: 171). 2.1.1 El discu s se ia un ac e comunica iu i, pe an , un ac e e a a és o mi jancan signes. Ha es a en es o igini iamen co n a exclusi amen o al -a a és de llengua ge na u al- pe o, e iden men , a ui cal conside a -lo, en un sen i més gene al, co n un ac e comunica iu a a és de signes, sigui quina sigui llu na u alesa. 2.1.2 Pe o no o ac e sígnic és discu s. Es ac a d'una si uació comunica i- a, socialmen de inida i egulada de o ma bas an es ic a, o po se ambé una si uació comunica i a que p e én ac ua en algun sen i , segons unes de e mina- des inali a s. 2.1.3 To discu s ani ia di igi a un o a uns espais de discu si i a . 2.1.4 L'espai de discu si i a se ia un domini social on s'encabi ien les ac ua- cions a a és de signes; un domini con encional i pe an no na i i za a a és 51 d'unes egles, de o ma més o menys p ecisa segons els casos. 2.1.5 Aques s espais, co n a con encionals que són, ind ien de ini s social- nen i o na ien pa , doncs, de la cul u a (cul u a en esa aquí en el seu en i més ampli an opologico-sociol6gic). 2.1.6 Els espais de discu si i a es a ien in e io i za s pels indi idus que o - men pa d'una comuni a lingüís ico-cul u al. 2.1.7 Pa i n de la base que o indi idu que o ma pa d'una comuni a cul- u al és compe en en la u ili zació dels di e en s codis que uncionen en la di a co nuni a . Conseqüen nen , cald a pa la de compe encia comunica i a i no de compe encia pu amen lingüís ica. (HABERMASIGIGLIOLI. 1975). 2.1.8 Un aspec e i npo an de la compe encia co nunica i a se ia la capaci- a de sabe encabi el discu s en un o uns espais de discu si i a conc e s dins el qual o els quals p end i el seu sen i ple i ope a iu. 2.1.9 Un discu s en un espai de discu si i a di e en é un sen i al e que no pas el que ind ia en el p imi iu. 2.1.10 Un discu s con ex uali za en un espai de discu si i a que no li co- espon pod ia a iba a ésse absu d. 2.1.11 La gene ació d'ac es lingüís ics encabi s dins uns espais de discu si i- a adien s ne ces a la compe encia co nunica i a, se np e és e a en una si uació social conc e a, a nb uns mobils de e mina s, pe a unes inali a s olgudes. 2.1.12 En els usos lingüís ics ind íem, doncs, dos aspec es. Un de e e i a la signi icació, con ex uali zació i co np ensió del discu s. Es ac a de I'aspec e que lliga la compe encia a nb els espais de discu si i a que hem ob ingu an e- io men . Un al e de elaciona a nb les condicions de p oducció, condicions que ens inculen el discu s a nb la se a eali a ex e na, a nb els e ec es que p o- dueix. 2.1.13 Aques da e aspec e I'hem de elaciona a nb les inali a s que pe - segueix l'emisso , les quals només poden ésse comp eses a pa i de les dis in es si uacions socials en les quals s'e nma quen els ac es comunica ius. Es po di que qualse ol e nisso pe segueix alguna cosa en e els seus discu sos. 2.1.14 És a nb aques a doble pe spec i a que eiem que l'ús dels e mes ens pe me i de bas i una ipologia dels discu sos. 3.1.1 En la ida social exis eixen unes dis incions en e els di e en s discu - sos, que han es a sancionades pe la eali a . Així, ho n pa la, pe exemple, de discu s eligiós, cien í ic, polí ic, e c. 3.1.2 Accep an aques es ipologies que uncionen de e en la Iínia del llengua ge o dina il, el que old íem és oba els c i e is que les explici a ien i, po se , que ens pe me ien, en el cas de possei -los, desen olupa les ipologies adicionals i jus i ica -les. 3.1.3 Pa i em, d'an u i, de la ipologia es able a pe CH. MORRI~ (1962: 141 i SS.). Aques au o la bas eix a pa i de dos c i e is: els modes de signi ica i els usos dels signes. Els p ime s es classi iquen d'aco d a nb els seus sen i s (ma- ne es de signi ica , elacions, e c.), d'aco d a nb allo que deno en, a nb la ma- ne a com es combinen a nb els al es signes, o bé, pe la se a elació a nb els seus in e p e s. Finalmen , aques s modes de signi ica es conc e en en un compo- nen designa iu que iden i ica en i a s i les si ua en el emps i en I'espai; en un componen ap ecia iu, que alo a I'adequació d'aques ambien a allo que p e- én I'indi idu; en un componen p esc ip iu, que p e én egula la mane a com ha d'ac ua l'indi idu sob e el con ex i, pe úl im, en un componen o ma iu des ina a es abli les elacions en e els al es signes. 3.1.4 El segon c i e i e de e mina pels usos que hom a dels signes. Mo is ema ca la di e encia que hi ha en e els modes de signi ica i els usos a nb la me- ii o a següen:: «Pe al de dis ingi un mo o de na a d'un al e de apo , ens se im de la se a mane a d'ope a . Cada ipus de mo o é, a més, cc es un- cions pe a les quals és emp a no malmen i que cons i ueixen els seus usos p i- ma is» (MORRIS (1962: 108) classi ica els usos scgons els aspec es alo a ius inci- a ius, sis emi ics i in o ma ius. 3.1.5 De la combinació dels dos c i e is, ob é se ze discu sos di e en s (MO- RRIS, 1962: 143): Cien í ic, mí ic, ecnologic, bgico-ma emi ic, de icsió, poe- ic, polí ic, e o ic, legal, mo al, eligios, g ama ical, cosmol6gic, c í ic, de p o- paganda i me a ísic. 3.2.1 Enca a que p enguem els c i e is de Ch. Mo is aquí explici a s com a camí o igina i a segui , conside em que la dis inció dels modes de signi ica es- pec e dels usos és, més a ia , o mal. C eiem que és ce que hom u ili za els sig- nes a pa i d'una ce a na u alesa aga, pe o al cosa es a semp e segons unes i- nali a s conc e es i d'aco d a nb uns de e mina s con ex os. 3.2.2 Conc e an , c eiem que el onamen al pe dis ingi un discu s d'un al- e ens e do ia pe I'ús que hom a dels signes i no pas pe la se a na u alesa o iginkia, i que els di e en s usos es an de ca a a acompli uns de e mina s ob- jec ius, unes inali a s socials. 3.2.3 En el ma eix sen i , dona em p imacia als usos i a llu s inali a s socials pe sob e dels usos del llengua ge en unció dels espais de discu si i a p ees able s 1 Ens e e i n aquí a la línia de pensa nen ona nen ada en el Wi gens ein de les Rece que iLo- s6 iques. a I'ho a de con egi una ipologia dels discu sos. Si baséssim la nos a p e e encia es- 53 ic amen ens els c i e is se nan ics i p agma ics del Ilengua gc, ob ind íem uns e- sul z s es ic amen o mals. Només una uncionali a social ens pe me a de o- namen a la semio ica iloso ica en la eali a social. 3.2.4 Així, doncs, elsSignes, sigui quina sigui llu na u alesa o igina ia, no- més enen un alo indica iu i és la se a u ili zació en un con ex de e mina d'aco d amb iins in e essos p ecisos- la que els dona a el seu alo de ini iu. 3.2.5 El que ac em aquí és de supe a , no pas nega , el o malisme de la i- loso ia analí ica a a és d'una dimensió c í ica. To a ece ca cien í ica ha de e- ni coni a i a un p ojec e emancipado dels homes2. 3.2.6 El llengua ge -i o s els al es codis-, al ma ge dels seus modcs de signi ica p ima is, pe me ia, do ics, uns usos dels signes que es a ien en unció de les dis in es inali a s socials que hom pe segui ia amb la se a u ili zació. Aques es inali a s sociais del llengua ge són múl iples pe o de ca a els objec ius que ens p oposem, les més impo an s se ien: con ence , pe suadi , manzpula , 2'n o ma , emociona , p escn'u e i o mali za . 3.3.1 El discu s que mena al con encimen és el que a des i ia a ob eni l'aquiesencia de o ésse aonable. La se a ia és la demos ació. La demos ació con iíicen , ob inguda a a és d ls e s i de les aons, és alida pe a o aquel1 que posseeixi la capaci a de pe cepció i de aonamen no malmen es able a. D'aco d amb aixo, els discu sos dem~s a ius que p e enen el con encimen an ad eca s a un audi o i uni e sal. 3.3.2 Qui escull la ia del con encimen hau a de demos a pe camins a- cional~; els seus aona nen s hau an d'ésse Iogicamen consis en s; hau a de e un ús in o ma iu dels signes que emp i. La se a inali a se a, doncs, la de se i I'indi idu en el sen i de dona -li nous coneixemen s o, millo . de e -los-hi ad- qui i pe el1 ma eix, en un sen i semblan a la «maieu ica» soc i ica. L'indi i- da, segons se'n desp en, gaudeix de llibe a I no és mena e s una de e mina- d2 ac uació. En aques ipas de discu sos, la elació en e els aonamen s i les ac- cions de pa de I'audi o i semp e és media a. 3.3.3 L'emo i i a cal bandeja -la de les ope acions que menen e s la con ic- ció, pe que si no es a aixi I'únic que s'aconsegueix és pe d e I'objec i i a i, con- seqüen men , pe sonali za el enomen. 3.3.4 Els dominis del con encimen se si uen en espais de discu si i a en els quals és possible la in e subjec i i a . Es ac a d'espais on és p ac icable la com- p o ació empí ica, o ambé, on la cohe encia acional Es onamen al. Con ence és el que ce quen la iloso ia i la ciencia. La ciencia expe imen al busca el con- * Vegi's el p ojecce episce nol6gic elabo a pe Habe mas (1976). 54 encimen a a és de I'e idencia empí ica; les ciencies o mals a a és de la co- he encia logica; la iloso ia ce ca a I'e idencia i la cohe encia Iogico- acional. 3.4.1 «Pe a qui I'in e essa el esul a , pe suadi és més que con ence ; les con iccions no són més que el p ime es adi que mena cap a I'acció. Pe a Rous- seau, no es po con ence un in an «si no se'l sap pe suadi )). Con i iamen , pe a aquel1 que es a amoina pel ca ac e acional de I'adhesió, con ence és més que pe suadi . D'al a banda, el ca ac e acional de la con icció es e e i i an a ia als mi jans u ili za s, an a ia a les acul a s a les quals hom s'ad eca.» (PERELAMNI~LBRECHTS-TYTECA, 1970). 3.4.2 Qui escull I'espai de la pe suasió, u ili za a aonamen s i es imonis basa s en el que és e semblan , en el que és c eible pe a un audi o i pa icula . També aquí hom eco e 2 a la capaci a Iogica de I'audi o i, a la possibili a d'aques da e de segui un de e mina aonamen ; pe o so in no n'hi ha p ou amb aix6, ja sigui pe que la na u alesa del ema a que els aonamen s siguin ne- cessa iamen ebles, ja sigui pe que allo que es ol in lui no són només les c eences, les opinions, sinó la ma eixa ac uació. L'o ado , a més de aona , mol- es egades hau i d'ad eca -se a la capaci a emo i a del seu públic. En la pe . suasió hi ha, doncs, dos aspec es: un de acional i un al e d'emo iu. 3.4.3 Si hom a gumen a a pa i del c eible i de la e semblanca, cal que si- piga mol bé que és el que ho se an en un de e mina lloc i ipus d'audi o i. 3.4.4 En la pe suasió el que hom p e én és d'in lui el cap enimen de I'audi- o i. D'una mane a di ec a, en a gumen a a a o de de e minades conduc es; d'una mane a indi ec a, en ac ua sob e les se es c eences. 3.4.5 La pe suasió ac ua en els dominis de la ida social en els quals no és possible d'es abli aco ds uni e sals; dominis on la ce esa no és abas able i sí la e semblanca. 3.4.6 Aques s dominis ab acen eno mes pa cel.les de la ida social en les quals I'opinió Es el onamen dels aco ds que són imp escindibles pe al desen- o llamen de I'ac i i a humana. 3.5.1 La manipulació se a un ús del llengua ge des ina , com la pe suasió, a la in luencia de la conduc a humana, pe o se'n di e encia pe un conjun de aons e iques, psicologiques i ambé, po se , pe unes ca ac e ís iques especí i- ques del ma eix ac e de la manipulació en es aques en la se a complexi a . 3.5.2 La dis inció po au e en la na u alesa de les p emisses que s'u ili zin en les a gumen acions. És eqüen que les a i macions que hi són con ingudes siguin alses. 3.5.3 Sabem que en la demos ació les p emisses han d'ésse ce es, que en I'ús e o ic han d'ésse e semblan s an pe a I'o ado com pe al seu audi o i; a a, a i mem que en la manipulació les p emisses poden ésse p esen ades com a 55 e semblan s i idhuc com a ce es a l'audi o i, pe o que I'o ado coneix la se a e i able na u alesa al,lac i se n'amaga. 3.5.4 La manipulació ambé po ca ac e i za -se pe la na u alesa Iogica dels aonamen s. En aques ús del llenguan ge, i de o al e codi que hom pugui e ec ua , I'a gumen ació so in només Es apa en i ealmen no hi ha una e i a- ble a iculació Iogica de les p emisses a la conclusió. El aonamen se a, doncs, necessi iamen al.lac. Fal.lac pe la na u alesa de les p emisses, o incohe en pe qu? la conclusió no hi co espon. 3.5.5 La manipulació, a més dels aonamen s, ambé po u ili za la alsa in o mació: una sospi a o una men ida com un e eal, con as a empí icamen pe al d'ap o i a la o ca de con encimen que é la eali a dels e s sob e I'audi o i. 3.5.6 La manipulació ambé po onamen a -se en I'aspec e emo iu del p o- cés, elacionan allo que I'o ado desi ja ob eni amb els sen imen s posi ius o nega ius que I'audi o i pugui eni al espec e i ambé aspassan -los d'una qües ió a l'al a. 3.5.7 La manipulació ani i semp e des inada a un audi o i pa icula al qual adap a a l'o ado o s els seus pseudo aonamen s i les se es in o macions alses. 3.5.8 En la manipulació hi ha la olun a exp essa de mou e's en el e eny de I'ambigüi a o de la men ida pe qu? es pe segueixen uns de e mina s objec- ius als quals o es subo dina i ambé, na u almen , I'audi o i, que esde é ob- jec e en lloc de subjec e. 3.5.9 La manipulació és una p ac ica comunica i a eali zada en unció d'unes inali a s que cal conside a com a condemnables des de la majo ia dl? i- ques que uncionen ac ualmen . 3.5.10 La manipuiació i la pe suasió es con onen pel que a a les ecniques a gumen a i es que emp en; ins i o , una i al a es donen en espais de discu - si i a simila s; la dis inció cald a oba -la en I'aspec e ? ic. 3.6.1 Exis eixen uns ipus de discu sos, d'ac es comunica ius que p e enen e ela -nos cai es de la eali a : es ac a dels discu sos in o ma ius. 3.6.2 Els usos in o ma ius del llengua ge i en conseqüencia, la inali a in- o ma i a, se an aquells que mena an l'o ado a dona de alls i aspec es de la eali a an social com ma e ial; que e e i an e s, es a s i si uacions objec i a- des i objec i ables. 3.6.3 Els e s, les cons a acions, les p o es, són admesos pe l'audi o i sense necessi a d'ésse jus i ica s; s'imposen a la consciencia pe llu e idencia. 56 3.6.4 P obablemen els usos in o ma ius dels signes cons i ui ien la inaii a o igina ia de! Ilengua ge. 3.6.5 Les in o macions poden o ien a el capcenimen pa icula o col~lec iu d'una o ma adequada als e s, pe o mai no p e end an de p o oca -lo imme- dia amen . 3.6.6 Els discu sos in o ma ius an des ina s a un audi o i uni e sal 3.6.7 Cal eni en comp e que en o s nosal es exis eix el que anomena íem «p ejudici in o ma iu del llengua ge)), consis en en la endencia a p end e o s els e mes en un sen i e e encia], adhuc els que només es e e eixen a una pu a signi icació concep ual com són els uni e sals. 3.7.1 Exis eixen uns usos dels signes que p e enen de p o oca uns e ec es psicol6gics de e mina s, di ícilmen de inibles i que els en enem co en men com a «emocions». Aques s usos i els ipus d'accions psicologiques que p o o- quen han es a adicionalmen oposa s als acionals. 3.7.2 L'ope ació de p o oca l'emoció, a més de oba -la en la pe suasij i en la manipulació combinada amb el pseudocon encimen acional i amb I'e i- dencia apa en o alsa, ambé es dona a en de e mina s discu sos d'una o ma exclusi a unes egades i p eponde an unes al es. Un exemple, po se el nés impo an , el ind íem en els discu sos a ís ics. 3.7.3 És di ícil de de ini l'audi o i al qual an des ina s els discu sos cmo- ius. En e mes gene als, són discu sos exp essius, o sigui, comunicacions e . les quals es mani es a al!o que sen un indi idu o bé una col~lec i i a . Hau em de di que an des ina s a un audi o i imp ecís. 3.7.4 L'e no i i a no mena e s cap ac uació conc e a, enca a que po p o- oca es a s a o ables a de e minades accions. És pe aix6 que el componen emo iu el oba em enla pe suasió i en la manipulació. Conseqüen men , hau- em de di que el discu s emo iu. pe el1 ma eix, no es i elaciona amb cap me- na de cap enimen conc e d'una mane a di ec a i immedia a. 3.8.1 La p esc ipció es dóna quan hom ol p o oca , mi jancan ac es comu- nica ius, unes de e minades conduc es en I'audi o i d'una mane a més o menys p egnan pe o semp e impe a i a. Pe al que exis eixi la inali a p esc ip i a no cal que hi hagi una espos a de pa de I'audi o i; an ha eix, són mol es les si- uacions en quE apa eixen co elaciona s I'impe a iu de la p esc ipció i una de- e minada punició en cas d'incomplimen . Es ac a d'un ús in o ma iu del Ilen- gua ge al se ei d'una inali a p esc ip o a. 3.8.2 En la pe suasió es ol in lui pe ia a gumen a i a a base de aona- men s o de p esu np es e s; en la p esc ipció no s'a gumen a sinó que es de i- neix quina és la conduc a conc e a que cal segui . La conduc a p esc i a es c eu o se cap que és la més adequada pe al d'aconsegui una de e minada inali a , o 57 bé és la conside ada co ec a des del pun de is a de la mo al. 3.8.3 L'audi o i al qual an ad eca s els discu sos p esc ip ius es a i. En uns casos poden ana des ina s a un audi o i uni e sal, al com passa amb les p es- c ipcions ecnologiques; en d'al es, com pe exemple els discu sos mo als, I'audi o i és pa icula . 3.8.4 Les p esc ipcions es an, sob e o , sob e aquells aspec es de la conduc a que es conside en d'in e es pe a la col~lec i i a . En can i, solen deixa -se a l'a - bi i de I'indi idu els que són conside a s d'in e es i de conseqüencies no col.lec- l es. 3.9.1 La inali a o mali zado a es i basada en uns usos onamen a s en la consis encia Iogica del discu s. Es ac a d'una inali a immanen al discu s ma- eix i que, en conseqüencia, no p e én desc iu e aspec es de la eali a ex e io ni p o oca unes conseqüencies en I'ac uació de I'audi o i. 3.9.2 La inali a o mali zado a po gene a discu sos pe ella ma eixa en els quals hom no busca a cap inali a dis in a; pe o ambé po ésse un aspec e impo an enca a que no de ini o i en d'al es discu sos. Els exemples se ien el discu s Iogic en el p ime cas, i una comunicació cien í ica, en el segon. 3.9.3 Els discu sos o mali zado s pu s -el de la Iogica, el de les ma emi i- ques, el de la sin axi. e c.- an ad eca s na u almen a un audi o i uni e sal. En can i, quan la o ma només és un aspec e al se ei d'un discu s que mena e s una al a inali a , no es po de e mina la na u alesa de l'audi o i; aques a depend i, en de ini i a, de la inali a bisica del discu s.