LA
COMUNICACIO
EDUCATIVA
DES
DE
L'ENFOCAMENT
HERMENEUTIC
Anna Pagks
Uni e si a
Au bnoma
de
Ba celona
RESUMEN
El a iculo ipi ica la acción educa i a desde la signi icación que 10s plan-
eamicn os de la eo ía he mcnéu ica o o ga la comunicación. La acciún co-
~unica i a es designada po la he meneu ica con empo nea
(GADAMER)
como un "ln gocs ue zo de comp ensicin". Se a a de una ac i idad p oduc-
i a,
en
oposición a la eo ía del
oman icisme
~I~~A~-DILTHEY-, que se ela-
bo adesde un ho izon e de sen ido de emnado, el cual en a en elación dia-
Iec ica con o o.
ARSTRACT
This a icle e lec s on educa i nal ac ion h ough he ca ego ies ha he -
menu ics gi es o communica ion. Communica ion is cnnside ed
by
con cm-
po a y hemenu ics
(GADAMER)
as a "long e o o comp ehension". I is a
p oduc i e ac i i y made om an ho izon o sense which ge s in a dialec ical
ela lon wi h he o he .
I is possible o unde s and he educa ional ac ion
as
an in e p e a i e eci-
p oci y opened o hc o hc , om which "sel -comp ehension" eme ges.
Thcse mus be he basic condi ions o communicaiional dialogue, ha he
educa o mus s imula e and enhance h ough a solid his o ical and linguis i-
cal o ma ion and h ough ques ioning silua i nal expe iences.
Aques a icle p e en ipi ica el concep e d'ac e educa iu des de la signi i-
caci6 que els plan ejamen s de I'hc mcn u ica iloso ica a o guen a I'acció
comunica i a. Disposem, doncs, d'un e e en essencial, la eo ia de la in e -
p e ació, des de la qual anali za em, o elacionan -10s i do an -10s de no a
seman ica, els signi ican s educació i comunicació. La nos a se i una asca
desc ip i a i de ini b ia. Desen olupa em eb icamen e una p eocupació bi-
sica que pod ia se o mulada de la següen mane a: és possiblc ipi ica l'ac-
ci6 educa i a des dels signi ica s que 13he men&u ica ilosb ica a o gaa la co-
municació?
Si
és així, quins elemen s eo ics claus o ma ien pa d'aques a
ipi icació i quina epe cussió ind ien en I'ac iu i el ol de I'educado ?
La eo iade la
in e p e aciÓhemen6u ica-és,
jun anien amb el neoposi-
i isme i la co ia c i ica, un dels g ans cn en s de pensamen con empo ani.
Aques a ap oximació ilosb ica, que en gene al ha es a poc ap o i ada pe la
e lexió sob e l'educació, es p eocupa dc l'cxpc i ncia de la comp ensió en
les se es implicacions an opolbgiques.
La his b ia de I'he meneu ica és l'e olució e s la uni e sali zació d'a-
ques concep e. La comp ensió és conside ada d'an u i com un me ode
d'anilisi de ex os ( ilol igica, ju ídica, eolhgica). Amb SCHLEIERMACHER i
DI~.THEY I'he menku ica esde é epis emolbgica i es p egun a pc Ics condi-
cions de la comp ensió com a modali a cognosci i a.
YORK
i
HUSSEKL
p e-
pa en els camins pel gi on olbgic, que HEIDEGGER
(Se
i
Temps, 1927) i GA-
DAMER
(Ve i a
i
M2 ode, 1960) e i ica an pos e io men .
L'he meneu ica on olbgica, a di e kncia de l'epis emologica, s'in e oga-
& pe la modali a del se que exis eix comp enen . E1 concep e de comp en-
sió adqui i 8 des de la no a pe spec i a una eso nia di e en a la que plan e-
ja a el Roman icisme alemany: ja no es ac a i an sols d'uua modali a de
coneixemen -que pogués se ca ac e ís ica d'un de e mina g up de cikncies
(DILTIIEY),
O
que es igues a la base de la iloso ia (HUSSERL)-, sin6 que en
HEIDEGGER i GADAMER comp end e és una ca ac e is ica onamen al de la
mane a de se humana. GADAMBR la designa a com "la o ma o igini ia de
eali zació de I'es a en si uació, del se -en-el-món" (GADAMER, 1988,
p.
325).
Aques a és, en línies gene als, la ajec b ia de I'he meneu ica com a eo ia
de
lacomp ensió. Les a iacions es dcu an sob c o als can is que a ec in a la
concep uali zació del p océs comp ensiu elabo ada pels espec ius co en s
(hennen&u ica me odol6gica, epis emolbgica i on olbgica). De l'e olució
del e me ens in e essa especialmen la isi6 que dona en els da e s g ans
en ocamen s: I'epis emolbgic, ep esen a p incipalmen pe DILTHEY (In-
oduccid
a
les Cihcies de
I'Espe i ,
1833),
i
I'on olbgic, I'au o bisic del
qual
és
GADAMER (Ve i a
i
Mk ode, 1960).
Anali zem amb més de all la
eo i zació
que aques dos au o s eali za en
i
mi em de elaciona -la amb la ema ica que ens ocupa.
I.
La comunicaci i com
n
joc d'in c p e acions
Si considc cm cl seu alo e imolhgic, la pa aula he meneu ica es p e-
sen a o amen lligada al concep e de comunicació. HERMES ou el nom
que I'an iga G ecia doni al missa ge del déus, el que anuncia
els
esde eni-
men s. Tenin en comp e I'o igen lilí ic de l'lie nen&ulica la pod íem de i-
ni com un exe cici p edominan men comunica iu. D'al a banda, i si p os-
seguim
la conside acii, e imolbgica, ens adonem de la connexió que
d
el
mo a nh la llengua. E ec i amen , segons KERENYI (ci a pe FERRARIS,
1986, p. 6), he mcni.u icade i a "d'he meneia", i signi ica "pa aulaoco-
sa". Al seu o n, "he meneia" de i a dels mo s "he meneus" -el que p o-
nuncia-. L'he meneusis es ambé una a iculació lingüís ica -no ho és així
ma eix la comunicació'?-. Vegem com ho plan eja el ma eix K~KENYI (a
FERRARIS, 1986, p.
6):
"En el sen i o igina i de la pa aula, 'he meneia'
és
l'e icicia de l'exp es-
si6 lingüís ica, a ui amb aú conside ada I'al a i l'omega de l'he meneu-
ica."
El ca ic e lingüís ic de la inle p e aci6 la elaciona amb l'ac e comunica-
iu, el qual ambC cs cons i ueix des de la ansmissió simbblica que el llen-
gua ge signi ica. Aques se ia un p ime pun en comú en e comunicació
i
comp ensió.
Com ha de ini I'he menku ica la comunicació bp ima? La eo ia de la in-
e p e ació en én l'ac e comunica iu com un in e can i
i
ansmissió d'ima -
gcs del món, de e e ncies i pun s de pa enGa di e sos, de signi icacions di-
e enciades que es posen en con acle i es manegen ecíp ocamen (d'aqui el
p e ix en el mo co-municació). Aques a isi6 del p océs comunica iu de e -
mina com a condiciú essencial pe una quali a bp ima la comp ensio. El sen-
i
de la comunicació e dona pe la sc a comp ensi i a , el e me bisic que
p cocupa
a
l'he meniu ica. Desc iu em de mane a més p ecisa la ca ego ia
comp ensi i a a
i
d'o ien a millo la concep uali zació que ens ocupa.
Ja hem di que hi ha una di e encia subs ancial en e la co np ensiú con-
emplada des de l'hennenh ica epis emolbgica o des de l'he menku ica on-
ologica. Anali zem-la de ingudamen .
La qües ió que es % semp e en joc da e a un i al e en ocamen és el ema
de I'accés a I'al e. Aques es un p oblema onamcn al, ac a i soluciona di-
e cn mcn pe DILTHEY
i
GADAMER.
DILTHEY elabo a la se a eo ia des de I'in e ks e s la comp ensio de ce s
ni ells d'expe ikncia, que són objec e de les Ciencies Humanes o Socials.
Busca les colidicions que hau ia d'acompli la comp ensió si olgués se un
me ode que pe me i ob eni in e p e acions objec i amen $lides"'. DILT-
HEY
in en a explica I'es a de cien i ici a de les cikncies humanes des de la
comp ensió. La se a esi de ensa la impossibili a de asllada els mhodes i
p essuposi s de les Cikncies Na u als subs ancialmen a les Ciencies de ]'Es-
pe i . La di e kncia clan en e unes
i
al es ci&ncies adica en que les Ci&ucies
de la Na u alesa són accesibles a l'expe iencia ex e na, men e que les de
1'Espe i ho són a l'expe ii-ncia in e na. El món de I'espe i és essencialmen
un món " iscu ".
En un p ime momen laca ego ia d'uni icació de les Ciencies de I'Espe i
se & psicolbgica i indi idual
(RICOEUR,
1986, p.83). Nomnés pos e io mcn
aques au o i oba en l'he men.&u ica la sis ema ica de les ciencies de 1'Espe-
i . La p egun a que ens in e essa del segon DILTHEY és la següen : quina és
la na u alesa de l'ac e de comp ensió que onamen a o es udi sob e el se
hum$'? L'alemany epond a a aques in e ogan des de la. " iloso ia de la
Vida". En sín esi, aques au o e a di que
la
comp ensió 6s un enolnen ex-
pe imen a in c io mcn i basa en el món de la Vida. La eali a s'en kn com
u a mena de caixa ha mbnica -la Vida-que s'ob e a la in c p c ació dcl sub-
jec e. LA~N ENTKALGO (1983, pp. 125-138) desc iu amb p ecisióaques con-
cep e dil heyia.
Din e d'aques ma c gene al de la iloso ia de
DILTHEY
obem la noció
d'au o-gnosis o au oconeixemen . La Vida es coneix a si ma eixa. Aques
e mc signi ica pe
a
DIL~HEY no pas una iu ospecció psicolbgica sinó la co-
neixen~a de les mediacions de la ida. En l'ac e comunica iu, I'al e ep e-
sen a aques a objec i ació. El coneixemen de I'objcc i aci6 que I'al e e-
p esen a
és
un au oconeixemen pe qui? un i al e in e locu o es an imme sos
en un ma eix con ex i al. Les objec i acions pe me en con 'ixe la o ali a .
Pe aixd o coneixemen d'all6 pa icula és au oconeixemen -la Vida s'au-
oconeix- o coneixemen de la globali a .
A a bé, com es gene a la comp ensió de I'al e des d'aques a pe spec i a?
L'acces a I'al e es, segons DILTHEY, e ec i amen possible des de la econs-
ucció de la se a in e io i a . Comp cnd c -i amb6 comunica -se o almen -
signi ica sabe o sen i allb que l'al e exp essa o expe imen a. La basc que
a apossible aques a comunicació úl ima en e emisso i ecep o és la cohe-
sió del món de la Vida. Comp end e el missa ge de l'al e en el p ocis comu-
nica iu signi ica a, pe a I'he meneu ica epis emologica dil heyiana, des e -
10, econs uin la in enció de I'emisso d'aques mis~a ge'~'. Tal kom a i ma
(1) Aques a any &objec i i a el condui 3 a eincidi , inalmen , en
un
lodel
dc
all
his o icis a
i
posi i is a ( egeu HABERMAS, 1983, p. 185).
(2)
Aques a idea ep esen a una
cla a
con inuYcd anb el
psicologisme
dcl
segon
SCHI.EIF.RMACHER (RICOEUR, 1986, p.
86),
pe
h4
que al es au o s ho
yiiesiiunin
(MACEIRAS
i T~BOLLE,
1990;
SIMON, 1984).
RICOF.IJR (1986, p. 86) en el seu ex , la inali a da e a de la in c p c ació o
de la comunicació sc A "no pas allb que s'ha di sinó aquell que s'hi exp es-
sa". Aques a és la idea de la mimesi psicolbgica. El ecep o , en el ma c de
I'accib comunica i a, hau h de se capa$ de si ua -se en el con ex o iginal de
les exp essions que ha ebu de I'e nisso . Pe a DILTHEY, i'accés immedia a
les dades de la conscikncia és possible. La dis hcia empo al
o
con ex ual
que dis ancia emisso
i
ecep o o bé ex i in e p e queda anul4ada en la me-
su a en que ambdós s'emma quen en la "Vida humana uni c sal". Tal com
ho exp essa el ma cix DILTHEY (1957, p. 329).
"(
...
)
la pe sonali a de l'in e p e i de I'au o no es oben ca a a ca a com
dos e s i econciliables: ambdues s'han o ma sob e la base de la na u a-
lesa humana uni e sal, i a a es d'aques a na u alcsa humana 6s possible
la con i encia dels homes cn e ells en la pa la
i
la
comp ensi6."
Així doncs, la comp cnsió que e eb a I'ac e comunica iu ap im s'es mc-
n a, pe a DILTHEY, des del concep e del g au d'accessibili a a l'al e ep e-
sen a pe l'empa ia. En l'acció comunica i a, el esul a hau h es a posi iu
en cl momen que el ecep o hagi "co np 2s", accedin al con ex i la in en-
ció o iginal del missalge, el que I'emisso li ha comunica . Només en aques
cas podem a i ma que el missa gc dc I'emisso ha a iba al ecep o . L'assi-
milació és una decons mcció, un e o n als o igens del p océs. Aquí au, se-
gons DILTIIEY? la comunicació e i able, possible g hcies a la pa icipació
comuna cn I'hmbi global i o al de la Vida.
L'he menBu ica gadame iana he e a de I'exis encialisme discu i & Bm-
pliamen la pe spec i a ~~DILTHEY i el Roman icisme alemany pel que a ala
eo ia de
la
comp ensi6. La c í ica he menku ica-on olbgica ebu ja, sob e-
o , la modali a de cconciliacih del subjcc e amb si ma eix inculada en un
accis e ec iu a les cuses "en elles ma eixes", o al que GADAMER designa
com "l'al e ego", que de ensa la posició dil heyiana i mes enda an husse -
liana. El ema cen al de la discussió se 2 I'exis encia de la quali a de la mí-
mesi psicolbgica.
Din e de 1'8 ea de l'he men&u ica con c npo hnia ens ocupa em especia-
lamen de la eo ia del pensado més ep esen a iu, he cu del pensamen hei-
degge ia H.G. GADAMER. que esc iu
Ve i u
i
M2 ode
I'any 1960. En aques-
a ob a, el ilbso de Heidelbe g in en a ecupe a el deba de les Ciencies de
1'Espe i a pani de l'on ologia hcidegge iana.
L'au o es e ol a con a el que ell ma eix anomena "alineació me odolb-
gica" de les Cikncies, la qual suposa p end e dis ancia del con ex cul u al
que les
embolcalla
i, a més, c eu e que el discu s que s'elabo a 6s absolu a-
men objec iu i anspa en a ell ma eix g icies al m6 ode.
Pei
aquí s'o ien a
la c í ica que GADAMER a a DII.THFY, al qual acusa d'ha e c egu inghua-

men en unaobjec i i a que s'ele ape damun de o a si uaci6 o pun de is-
a pe sonal, pe a in el4igi de o ma dih ana la pe spec i a de l'al e.
La p ime a cosa que a &
GADAM~R
pe a eba e aques a "au o anspa-
encia" pe cep i a ípicamen dil heyiana se & ecupe a el concep e d'his o-
ici a a a es de la nocid de "se -en-el-m6n" heidegge iana. Segons
GADA-
MER,
la dimensió ini a i his b ica del se hum& limi a les se es possihli a s
cognosci i es i, de e uc, el seu ni ell d'acc6s a l'al e. En la c í ica que a a
la Il~lus ació,
GADAMER
de ensa la p esencia del p e-judici com a pun de e-
e encia, com a con ex que possibili a la comp ensió. El p e-judici
és
una
p ecomp ensió: la a6 nomes po exis i des de la eali a dela his b ia; es hen
o momen e e ida a allb dona en el con ex del qual s'exe ceix.
GADAMER
comba la ca ego ia de la mimesi psicolbgica dil heyiana des de
dues nocions claus pe en end e la se a elabo ació eb ica. D'una banda, la
dis ancia empo al i, de l'al a, la usió d'ho i zons.
Ladis ancia empo al assenyalael " opos" de l'he men6u ica: l'esi anye-
sadel incle amb el passa des del p esen . L'un no po accedi a l'al e "en e
ell ma eix". El econeixemen d'aques a dis hncia 6s onamen al en la eo ia
gadame iana. Pel que a al'acció comunica i a, no ks possible un accks o al,
una " ansposicib cogni i a absolu a" del ecep o a l'emisso . La sepa ació
i la di e kncia són inel.ludibles; es ac a de dues ins ancies i econciliables.
Aques e no impedeix que la comunicació es dugui a e me. Pe aixb, i opo-
san -se a la idea oman ica ep oduc i a de la comp ensió,
GADAMER
p opo-
sa una concepci6p oduc i ade la asca he menku ica. To el que diem 6s pe -
ec amen aplicable a la comunicaci6: la p oducci6 6s el esul a de la
con on ació insupe able en e emisso
i
ecep o . La comp ensió del missa -
ge pe pa del ecep o a ia a segons el seu con ex his b ico- empo al i pe -
sonal. El sen i del missa ge que l'emisso en ia a més enlla de la signi ica-
ció que li olia dona ; el missa ge supe a el sen i o iginal.
Aques e no ep esen a cap limi ació a la asca comunica i a. Con a ia-
men a aixb, ks l'únicaque pe me l'exp essi6 comple adel e i able sen i de
les coses, un sen i que no cons i ueix cap dimensió esgo ab1e:Cada p océs
nou de comunicacióo de comp ensió implical'apa ició de no es elacions de
sen i .
La p egun a, I'in enogan que cl que ep el missa ge, es o mula en elaci6
al con ingu d'aques missa ge és un elemen d'in e pel.laci6 onamen al pe
a la asca
comunica i o-he menku ica.
La p egun a és I'es uc u a lbgica de
l'obe u a a allb que I'al e é adi .
GADAMER
ap o undeix en la se aessencia
a i d'explica amb p ecisió el nucli de l'he meneusis. La p egun a signi ica
posa -se en si uació, col.loca -se en una pe spec i a de e minada da an un
con ingu que es p e en conkixe (en el cas de I'ac e comunica iu, el missa ge).
"Amb la p egun a allb que es p egun a és col.loca so a una de e minada
pe spec i a"
(GADAMER,
1988, p.
440).
La comunicació e i able i bidi ec-
cional pe me a I'emisso d'e ec ua el ma eix p océs en elaci6 al missa ge
que l'al e li espon, i passa a se així ecep o . Quan p egun em, ambé
ma -
quem l mi s, assenyalem plan ejamen s i o ien em, d'aques a mane a, la e-
mh ica que es ac a en la con e sa o en I'acci6 comunica i a.
La comunicaci6 Bs pe a GADAMER una con e saci6 au en ica, pe que in-
clou el joc de les p egun es i espos es. No es ac a d'una llui a pe a imposa
I'a gumen d'una de les dues pa s'" sin6 d'un p océs lexible &in e can i de
pun s de is a en base al con ingu o missa ge:
"Du una con e saci6 ol di posa -se so a la di ecci6 del ema sob e el
que s'o ien en els in e locu o s." (GADAMER,
1988,
p.
445).
D'al a banda,
hi
ha la in e p e aci6 com a usi6 &ho i zons. Hem is , en
{'A nbi de l'acci6 comunica i a, de quina mane a el missa ge de I'emisso
esde B pel ecep o la espos a a una p egun a que aques ma eix ecep o
s'ha o mula . La c i ica gadame iana al concep e de mimesi psicolbgica de-
ensa pe SCHLEIERMAC~R i
DILTHEY
6s cla a: la in enci6 de l'emisso no
és anspa en al ecep o . L'accés a l'al e -allb que diu l'al e, sigui un ex o
una pe sona- no es a des d'unaobjec i i a absolu a, sin6
des
d'un ho i zd de
sen i de e mina , que do a i de signi icaci6 di e en el con ingu ansmks
i
in e p e a . De la ma eixa mane a que l'in e p e a pa la al ex i a l'iu e &s,
el ecep o a pa la el missa ge de l'emisso i aques esde é, a la egada, un
ecep o en el joc
dialk ico-in e p e a iu.
Pe a GADAMER, la e i a del con ingu de la co nunicaci6 o de la in e p e-
acid no és eduible a la m encid o el con ex o iginal del pensamen de l'e-
misso o l'au o del ex . La e i a 6s el esul a d'un p océs con e sacional,
de con on aci6 dialk ica.
A
mes, el con ac e
amb
l'al e pe me ecupe a -
se a si ma eix amh un g au supe io de conscikncia.
~a
elaci6 ecip oca
pas-
sibili a
la
conscienciaci6 dels ho i zons espec ius. No 6s possible comp en-
d e -ni comunica -se- si no és des d'un h& z6 de e mini .
A a
bé,
el esul a de la comunicaci6 se & un nou ho i z6 comí , ui de la
usi6 dels dos an e io s que en a en en ensi6. De la ma eixa mane a que el-
joc no consis eix exclusi amen en les se es egles ni ampoc en la se a
eali zaci6 conc e a a a es dels jugado s, sin6 en la combinacid de o es
dues coses, I'acci6 comunica i a no és més que la elaci6 dialk ica en e dos
pun s de e e encia di e sos, dues isions del m6n en joc.
Pe ~GADAMER, l'ac e comunica iu bp im se a e i ablemen un joc d'in-
e p e acions si cadascun dels agen s e e eix el sen i del missa ge de l'alue a
(3)
Aques a a maci6
ha
es a especialmen eba uda
pels
ep esen a s de la
eo ia
c í ica,
que
acusen GADAMER de no conside a p ou el pape de la ideologia-I'in en
de
ence els a gumen s de I'al e en la comunicacih humana.
si ma eix. "Se I'aplica",
pe di -ho
amb al es mo s. Nomes aques ape spec-
i d possibili a una concep uali zació en iquido a i compicxa, conscicn deis
e ec es de la his o ici a en nosal es.
L'anhlisi on olbgica de la comp ensió ens descob eix que la nos a el.lei'-
a de comp ensió deu la se a p esencia a una de ellninada esuuc u a an o-
polbgica, la qual inclou p ecisamen aques a ca ego ia. Comp enem pe que
som comp ensió. El ma eix pod íem di e e in -nos a l'acció comunica i a:
la comunicació ens de ineix com a ésse s, i aques a eali a on olbgica es
combina amb les condicions dialec iques
i
ecip oqucs cals pc les quals
l'ac e comunica iu es e i ica. Comunicació i comp ensió ens pa len de la
na u alesa humana en la se a adical his o ici a . Des d'aques a pe spec i a
comunicació i comp ensió con lueixen en un ma eix concep e.
11.
Educació i dihleg comunica iu
Des de la ipi icació gadame iana de la comp ensi i a , quina conccp ua-
li aci6 de l'acció educa i a és possible?
GAIIAMEK de ineix "l'expe ikncia del u" com un p océs he meneu ic.
Aques au o a co espoud e els di e en s models que la comp ensió amb
una de e minada opció d'expe iencia de l'al e. Vegem, en sín esi, quins se-
ien aques s es g ans ni ells pc a ccn a -nos especialmen en el e ce :
1.
El
p ime model és de ini pe GADAMER de mane a poc p ecisa amb
l'exp essió "do de gen s''. Es ac a d'un ipus d'expe iknciaque pe me I'ds
i la ~anipulació de I'al e pels ius que in e essen. L'al e és un mi ja, un ins-
umen .
A
ni ell he menku ic, aques model e ep esen a pe la e ingenua
en el me ode i l'objec i i a i cien i ici a . que aques me ode assegu a.
En el camp cduca iu, I'cducado pod ia. maneja la conduc a de l'educand
pe a consegui de e mina s esul a s, sense con empla cap ipus de alo a-
ció e ica. L'aplicaci6 de ce es ecniques educa i es de all skinne ih en se-
ien un bon exemple.
2.
La segona modali a d'expe iencia del u econeix l'al e com a pe so-
na,
més con inua I'in en de con ol. La elació in e p e a i a o comunica i a
que l'educado es ableix amb l'educand p e én domina -10. Es con empla la
e e kncia de l'educand pe a encamina -la e s les p e ensions de I'educa-
do . En aques ni ell GADAMER col.loca l'acció educa i a -nosal es ma isa-
íem l'educació
"p imigenis"-,
que de ineix explíci amen com "una o ma
au o i h ia de l'assis incia social" (GA~AMRR,
1988,
p.
437).
En el e eny he meneu ic, aques a modali a e de inida pe la conscien-
cia his h ica, la qual p e én, pe o, aba ca de ini i amen
el
passa -en el cas
de I'acció comunica i a, ap opia -se de l'al e-. La comunicació no implica-
ia una au o e e kncia de I'emisso .
En l'hmhi educa iu, I'educado no es a ; cimec dels judicis que el domi-
nen pe qu? no es con empla a si ma eix, sin6 que el quc l'in e essa p imo -
dialmen és obse a I'al e pe a so me e'l a la se a olun a . La elació
comunica i a no co ll mpla la capaci a d'au ocomp end e's des de la com-
p ensii, de la elació. Sembla com si I'au ocomp ensiÓ signi iqués pe d e c -
dihili a .
3.
El e ce model d'expe iencia del u suposa la con emplació dc l'au o-
e e kncia. En I'gmhi de la his o ici a , la consci?ncia de la his b ia e ec i a
s'ob e a la adici6 que la con o ma. Hi ha una conscikncia de I'ho i zó de
sen i . T asllada aques a idea al camp del compo amen amb el u signi ica
que un hom es deixa in e peLla pe "allb que l'al e é a di ".
Tan
sols dei-
xan que el u pa li
és
possiblc I'au ocomp ensió. L'obe u a e s I'al e
- ambk en I'acció comuuicaii a- implica, en pa aules de
GADAMER,
"el e-
coneixemen que he d'es a disposa a deixa ale en mi ma eix alguna cosa
en con a meu"
(GADAMER,
1988,
p.
438).
L'in e ogan que ens o mulem és aques : se ia possible in cbligi I'acció
educa i a inco po an -hi el g au més ele a d'expe ikncia he men?u ica de
mane a que pogueln concep uali za -la des de la ca ego ia del dialeg comuni-
ca iu?
6s
possible pa la d'acci6 educa i aen el ma c del e ce g au d'expe ikn-
cia he menku ica pe quk la comp ensi i a de l'acció esmen ada s'es uc u a
des de I'au ocomp ensió. T aslladan -ho a l'imbi comunica iu esul a que
els p ocessos comunica ius
de
l'educand pe me en a l'educado
un
coneixe-
men dc si ma eix que el modi ica a la egada que modi iquen la conduc a de
I'educand. La coniunicaci6 bp ima es gene a des dc p ocessos homblegs als
de la comp ensió desi jable: I'au o e e kncia n'és la pesa clau.
La capaci a de e-pasa la se a modali a comunica i a cons i ueix la
ca ac e ís ica de l'educado que amb la se a acció hagi a iba al g au més
ele a d'expe ikncia he menku ica, a un es il comunica iu bp im. La quali a
d'aques e ce g au signi ica que I'educado es a obe a allb que I'educand
c a di -li, sense que aques a ac i ud impliqui cap submissió sinó un econei-
xemen d'allb que possibili a la genesi de lape spcc i aespecí ica que l'edu-
cado p esen a.
Els e s del dikleg comunica iu se an basicamen dos segons
GADAMFR.
La p ime a ca ego ia és I'obcnu a a all0 que l'al e é a di . To i que, eb ica-
men , aqucs "escol a conscien men l'al e" se ia una dimensi6 que I'edu-
cado -pe una majo madu esa i expc ikncia- pod ia du a enne més á-
cilmen , I'analisi de la ida eal de l'educació ens demos a que so in
l'educand po demos a una sensibili a supe io a l'ho a d'ésse ama en a