Adequació d'estratègies ocupacionals a Mataró

Adequació d'estratègies ocupacionals a Mataró Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró Papers, Regió Metropolitana de Barcelona núm. 40, novembre 2003, pàgs. 109-123 Abstract L’article es proposa explicar el model desenvolupat per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró en l’execució d’estratègies ocupacionals i d’adaptació al mercat laboral, a partir de quatre grans blocs, que aborden, en concret, els següents aspectes: el sistema d’informació de ciutat (experiències, eines, estructura dels serveis i col·lectius objectiu, etc.); la situació del mercat laboral a Mataró (anàlisi de l’activitat, l’ocupació i l’atur de l’àmbit de Mataró); els mecanismes que s’apliquen pel que fa a la concertació laboral (escala d’actuació, articulació i participació en xarxes, etc.); i finalment les estratègies pel que fa a les polítiques actives d’ocupació (tot considerant els aspectes més rellevants, com la prospecció i detecció de necessitats, la planificació territorial, la gestió i l’avaluació de les actuacions, etc.). El artículo se propone explicar el modelo desarrollado por el Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró en la ejecución de estrategias ocupacionales y de adaptación al mercado de trabajo, a partir de cuatro grandes bloques, que abordan, en concreto, los siguientes aspectos: el sistema de información de la ciudad (experiencias, herramientas, estructura de los servicios y colectivos objetivo, etc.); la situación del mercado laboral en Mataró (análisis de la actividad, el empleo y el paro en el ámbito de Mataró); los mecanismos que se aplican por lo que se refiere a la concertación laboral (escala de actuación, articulación y participación en redes, etc.); y finalmente, las estrategias en relación con las políticas activas de empleo (considerando los aspectos más relevantes, como la prospección y la detección de necesidades, la planificación territorial, la gestión y evaluación de las actuaciones, etc.). The article explains the model developed by the Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró in the implementation of strategies for the employment and the adaptation to labour market, from four general blocks, that deal with, in concrete, the following aspects: the city infomation system (experiences, tools, service structure and target groups, etc.); the situation of labour market in Mataró (analysis of the activity, employment and unemployment in the functional area of Mataró); the mechanisms applied regarding labour concertation (scale of the actions, articulation and network participation, etc.); and finally, the strategies in relation with the active policies for the employment (considering the most relevant aspects, like the prospection and detection of necessities, the regional planning, the management and evaluation of the actions, etc.). L’article explique le modèle développé par l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró dans l’exécution des stratégies d’emploi et de l’adaptation au marché de l’emploi, à partir de quatre grands blocs qui abordent, plus concrètement les aspects suivants: le système d’information de la ville (expériences, instruments, structure des services et des collectifs, objectif, etc.); la situation du marché de l’emploi à Mataró (analyse de l’activité, de l’emploi, du chômage dans le secteur fonctionnel de Mataró); les mécanismes qui s’appliquent en ce qui concerne la concertation de l’emploi (balances des actions, participation d’articulation et de réseau, etc.) et finalement, les stratégies en ce qui concerne les polítiques actives d’emploi (tout en considérant les aspects les plus appropriés, comme la prospection et la détection des besoins, l’aménagement du territoire, la gestion et l’évaluation des actions, etc.). 110 Introducció 1Sistema d’informació de ciutat 1.1 Experiències en el nostre entorn 2Situació del mercat laboral a Mataró 3Concertació 4Polítiques actives d’ocupació 4.1 Objectius 4.2 Valors 4.3 Col·lectius 4.4 Metodologia de treball 5Conclusions Sumari Adequació d'estratègies ocupacionals a Mataró Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró Introducció Davant l’actual marc de referència, l’Administració local obté un creixent protagonisme en les estratègies i les polítiques d’actuació. Les decisions en el nivell local han pres més rellevància perquè el marc de consens i d’estabilització creixent en el si de la Unió Europea ha restringit en bona mesura el camp d’actuació en les denominades polítiques de demanda (polítiques monetàries, tipus d’interès, tipus de canvi o polítiques fiscals, contenció del deute i dèficit públic), sobre les quals els àmbits locals difícilment poden influir. Les possibilitats d’actuació se centren progressivament en les denominades polítiques d’oferta (les infrastructures, l’habitatge, el medi ambient, la cohesió social, l’activitat empresarial, el mercat laboral, la formació…), on sí existeix un elevat marge d’influència per part de l’Administració local. El mercat laboral amb tots els seus conceptes associats, l’ocupació, la intermediació laboral, la formació contínua, l’aprenentatge…, constitueix un dels àmbits on les polítiques actives han arrelat de forma més clara i estesa en les diferents administracions locals. En el present article ens proposem explicar el model desenvolupat per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró en l’execució d’estratègies ocupacionals i d’adaptació al mercat laboral. L’exposició seguirà el següent esquema: –Sistema d’informació de ciutat –Situació del mercat laboral a Mataró –Mecanismes de concertació laboral –Polítiques actives d’ocupació 1Sistema d’informació de ciutat En l’àmbit de l’Administració es parla de qualitat de gestió, i es fa especial insistència en l’economia de recursos, eficàcia, eficiència..., termes que donen peu al disseny d’eines de control com quadres de comandament basats en indicadors pensats a tal efecte i que permeten fer un seguiment i una avaluació d’aquesta gestió. L’Administració planteja com un dels seus reptes o objectius la rendibilitat social per al conjunt de la ciutadania administrada. Cal pensar que aquesta rendibilitat passarà per una correcta gestió de les administracions, però també, i prèviament, per una bona definició de línies estratègiques d’actuació, objectius, i accions. Aquesta definició prèvia, davant el context d’incertesa i contínuament canviant, fa imprescindible la disposició de sistemes d’informació de ciutat. Així, els quadres de comandament als que fèiem referència han d’incorporar, a més dels indicadors propis de la gestió interna, aquells altres que reflecteixin l’estat de la ciutat i que es poden considerar a la vegada entorn i element d’impacte de l’actuació pública. 1.1 Experiències en el nostre entorn Darrerament, i en el nostre àmbit de la Regió Metropolitana, s’han vingut desenvolupant sistemes d’informació de l’entorn local. Si temps enrera aquests sistemes eren més propis d’institucions i organismes de major abast (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona...) els últims anys diferents ciutats, mitjanes o petites, àmbits comarcals i supramunicipals, amb el suport de la Diputació de Barcelona i dels programes del Fons Social Europeu, han creat els seus propis sistemes destinats a aportar informació als seus agents. Aquesta informació tracta d’acomplir una sèrie de requisits atenent a criteris d’utilitat per al seus usuaris. A més de fiable, la informació ha de ser local amb l’objectiu de distingir i conèixer allò que és propi del nostre entorn. Per això és convenient que la informació sigui comparable amb la d’altres ciutats entorns i que ens permeti extreure característiques específiques del nostre àmbit d’anàlisi. A més d’informació propera i pertinent a l’espai d’actuació, és clar que la informació serà més útil quant més recent i pròxima se situï en el temps. D’altra banda, és del tot necessari que la informació compleixi criteris d’accessibilitat, no només en termes de disponibilitat dels documents físics o telemàtics, sinó, a més, en termes d’accessibilitat i facilitat de consulta i comprensió. Determinats àmbits, com el mercat laboral, presenten en el nostre entorn un desenvolupament important quant a la sistematització i recollida d’informació. Els sistemes d’informació local poden dotar-se de diferents serveis i productes per sistematitzar la recollida, el tractament, l’anàlisi i la difusió d’informació. Destacarem les publicacions periòdiques, el servei d’atenció a comandes específiques d’informació i els estudis de temes específics. 111 –Publicacions periòdiques: Es tracta de publicacions que treballen bàsicament amb informació secundària recollida mitjançant diferents registres i que inclouen apartats que es van mantenint en el temps. En l’àmbit del mercat laboral són habituals entre les diferents entitats locals la publicació d’observatoris del mercat laboral amb dades provinents de les Oficines de Treball de la Generalitat amb desagregació de dades d’atur i contractació per gènere, edat, sector econòmic, nivells d’instrucció… L’evolució socioeconòmica dels àmbits locals són analitzats en els Informes de conjuntura, que més enllà del mercat laboral inclouen altres capítols com l’activitat, l’evolució sectorial, el consum, l’habitatge, el transport i la mobilitat, els aspectes demogràfics… Altres exemples de publicacions periòdiques són els anuaris estadístics amb reculls exhaustius de dades, així com les publicacions de població amb tractament de la informació demogràfica procedent del padró continu d’habitants. –Servei d’atenció a comandes específiques d’informació socioeconòmica Més enllà de les publicacions periòdiques de difusió més o menys general, els sistemes d’informació local realitzen serveis amb l’objectiu d’arribar de forma personalitzada als usuaris responent les seves sol·licituds d’informació concretes. –Estudi i temes específics El coneixement d’aspectes concrets, d’interès per a agents públics i privats no tractats suficientment per les publicacions periòdiques, pot requerir la utilització d’enquestes, entrevistes i fonts dissenyades ad hoc. Aquests treballs, d’altra banda, són desenvolupats sovint per empreses o consultores expertes en els temes tractats. En la difusió d’informació no pot oblidar-se el contacte continu amb els usuaris potencials. La celebració de sessions de treball millora, d’una banda, l’accessibilitat de la informació, mentre que, d’una altra, fa possible dinàmiques de feed-back en què el departament gestor d’informació obté continguts i percepcions valuosos per als seus futurs serveis. 2Situació del mercat laboral a Mataró De les diferents publicacions i productes esmentats pot inferir-se amb cert nivell de detall l’evolució del mercat laboral a Mataró. És clar que el mercat laboral de la ciutat no queda al marge de les tendències seguides en altres components de la situació de la ciutat. Mataró experimenta durant els darrers anys canvis significatius en diferents aspectes com l’urbanisme, la demografia, l’activitat econòmica, l’estructura sectorial, que sens dubte afecten la situació i l’evolució del seu mercat laboral. La ciutat ha viscut anys d’una transformació urbanística important, acompanyats d’un creixement demogràfic sense precedents a les dues darreres dècades. A inicis de l’any 2003, Mataró superava els 112.000 habitants i, amb unes taxes de creixement anual properes al 2% anual, trenca l’estancament que situava la ciutat en el llindar dels 100.000 habitants des d’inicis de la dècada de 1980 fins a mitjans de la de 1990. Aquest creixement demogràfic, tot i el cert repunt de natalitat percebut els darrers anys, s’explica en la seva major part per la component migratòria, ja que el nombre de nouvinguts a la ciutat supera amb escreix el nombre de baixes. Així mateix, tot i que el nombre d’altes a la ciutat prové majoritàriament d’altres municipis de Catalunya, el saldo migratori més important (altes menys baixes) correspon a la població procedent d’altres països. La proporció de població de nacionalitat no espanyola a Mataró creix de manera gradual els darrers anys i actualment se situa al voltant del 9%. Malgrat l’arribada de població jove associada als mo112 73.125 97.008 100.021 101.510 102.018 105.686 107.787 109.376 112.179 70.000 80.000 90.000 100.000 110.000 120.000 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Figura 1 Evolució de la població de Mataró. 1970-2002 viments migratoris esmentats, un dels aspectes demogràfics més rellevants és el del progressiu envelliment de la població. A inicis de l’any 2002, la mitjana d’edat de la població de Mataró se situa en 39 anys i l’índex d’envelliment arriba a l’1,02 la qual cosa assenyala un major nombre de persones majors de 65 anys que menors de 15. Quant a l’activitat empresarial, Mataró va viure uns anys de gran creixement a partir de l’any 1996, que es perllongaren fins a finals de 2000. El creixement del nombre de treballadors assalariats que se situaven per sobre del 10% interanual s’ha vist reduït els dos darrers anys de forma considerable, fins a arribar en alguns períodes a registres negatius. Per sectors, es continua fent perceptible el procés de terciarització de l’economia de Mataró, entre el que destaca el creixement que ha experimentat el sector comercial de la ciutat, fruit principalment de l’obertura del centre comercial de Mataró Parc. Dins del terciari també el sector de serveis personals ha anat assolint increments en el seu pes relatiu durant els darrers anys. En qualsevol cas, el sector tèxtil continua concentrant un volum molt important de l’activitat productiva de la ciutat, si bé sembla probable que Mataró continuï experimentant durant els propers anys el procés de terciarització amb un menor pes relatiu dels sectors tradicionals i una certa diversificació cap a sectors preferentment de serveis, ja siguin personals o de serveis a les empreses. En termes d’evolució econòmica, els darrers anys podrien qualificar-se de dinamisme generalitzat, si bé caldria matisar aquest dinamisme segons la seva intensitat per diferents períodes. Si d’ençà la segona meitat dels anys noranta, la ciutat tenia ritmes de creixement força notables, que en línies generals estaven per sobre dels nivells experimentats en àmbits de referència com Catalunya o la província de Barcelona, a partir de la darrera part de l’any 2000, la ciutat entra de ple en el període de desacceleració que ha caracteritzat l’evolució d’aquests darrers dos anys a escala mundial. Relacionat amb la seva estructura sectorial, Mataró es caracteritza per seguir cicles econòmics especialment 113 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 0-4 10-14 20-24 30-34 40-44 50-54 60-64 70-74 80-84 90-94 Homes Dones Figura 2 Estructura de la població de Mataró per sexe i edat, a 1 de gener de 2003 Indústria 36% Serveis 57% Construcció 7% Indústria 29% Serveis 62% Construcció 9% Figura 3 Distribució de la població ocupada a Mataró per sectors econòmics. 1996-2002 acusats amb ritmes de creixement més elevats durant els períodes alcistes del cicle i alhora signes més evidents d’atonia durant els períodes de desacceleració o alentiment de l’activitat. Un dels indicadors que millor permeten apreciar aquest comportament cíclic més acusat de la ciutat és la seva taxa d’atur. Seguint una comparació interanual de l’evolució del nombre d’aturats, pot observar-se el cicle més acusat que pateixen Barcelona i Catalunya respecte d’Espanya, i alhora, Mataró respecte dels altres àmbits. Cal diferenciar, però, els col·lectius que són més o menys sensibles a aquesta evolució del mercat laboral. En la següent taula es mostra la desagregació segons variables d’aquest atur registrat a la ciutat. 114 abr-96 ag-96 des-96 abr-97 ag-97 des-97 abr-98 ago-98 des-98 abr-99 ago-99 des-99 abr-2000 ago-2000 des-2000 abril-2001 ago-2001 des-2001 abril-2002 ago-2002 des-2002 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 5.500 6.000 des-95 Figura 4 Evolució de l’atur registrat a Mataró. 1995-4rt trimestre de 2002 gen-98 mai-98 set-98 gen-99 mai-99 set-99 gen-2000 mai-2000 set-2000 gen-2001 maig-2001 set-2001 gen-2002 maig-2002 set-2002 -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 15% 20% 25% Increment interanual Mataró Pr. Barcelona Catalunya Espanya Figura 5 Tendència de l’atur registrat per àmbits. 1998-2002 115 Taula 1 * Taxa calculada amb la població activa de 1996. Nombre d’aturats reg. desembre 2001 desembre 2002 Difer. (pp)* Mataró 3.507 3.905 11,35% Prov. Barcelona 146.719 160.281 9,24% Catalunya 186.841 203.532 8,93% Espanya 1.574.844 1.688.068 7,19% At. reg. per sexes desembre 2001 desembre 2002 Incr. % Homes 1.620 1.810 11,73% Dones 1.887 2.095 11,02% At. reg. per edats desembre 2001 desembre 2002 Incr. % < 25 anys 539 545 1,11% 25 a 44 anys 1.590 1.751 10,13% > 45 anys 1.378 1.609 16,76% At. reg. per sectors desembre 2001 desembre 2002 Incr. % Agricultura 21 29 38,10% Indústria 1.518 1.640 8,04% Construcció 361 428 18,56% Serveis 1.398 1.583 13,23% SOA 209 225 7,66% At. reg. per formació desembre 2001 desembre 2002 Incr. % Primaris 2.865 3.230 12,74% Secundaris 491 510 3,87% Universitaris 151 165 9,27% Taxa d’atur reg.* 6,68% 7,44% 0,76 p.p. Atur registrat a Mataró segons diferents variables. 2001-2002 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% Homes Dones 2n trim. 2001 3r trim. 2001 4t trim. 2001 1r trim. 2002 2n trim. 2002 3r trim. 2002 Figura 5a Increment d’aturats a Mataró segons sexe respecte al mateix trimestre de l’any anterior. 2001-3r trimestre de 2002 116 -5% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% < 25 a 25-44 > 45 a 2n trim. 2001 3r trim. 2001 4t trim. 2001 1r trim. 2002 2n trim. 2002 3r trim. 2002 Figura 5b Increment d’aturats a Mataró segons edat respecte al mateix trimestre de l’any anterior. 2001-3r trimestre de 2002 -20% -10% 0% 10% 20% 30% 40% 50% Agric. Indústria Constr. Serveis S.O.A. 2n trim. 2001 3r trim. 2001 4t trim. 2001 1r trim. 2002 2n trim. 2002 3r trim. 2002 Figura 5c Increment d’aturats a Mataró segons sector d’activitat respecte al mateix trimestre de l’any anterior. 2001-3r trimestre de 2002 Les dones representen el 54% del nombre de persones aturades registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat de Mataró1. Per sectors, els aturats a la indústria registren a finals de l’any 2002 el 42% del total, mentre que els aturats al sector serveis concentren el 40,5% del total. El sector terciari ha anat guanyant pes respecte del total de l’atur registrat a la ciutat, ja que a finals de l’any 1993 representaven només el 25% del total. Aquesta evolució, però, és més deguda al guany del pes que el sector serveis té sobre el conjunt de l’activitat de Mataró, que a un comportament especialment desfavorable. Així, si actualment el 40,5% dels aturats residents a Mataró correspon als serveis, la proporció de llocs de treball del sector serveis de Mataró superaria el 60% (proporció calculada segons el nombre d’assalariats i d’autònoms), la qual cosa apuntaria una situació del sector relativament favorable en relació amb la indústria. Les dades d’atur per nivell d’instrucció deixen palès la major dificultat d’inserció laboral d’aquells grups amb menors nivells d’instrucció. A finals de l’any 2002, només un 5% dels aturats registrats de Mataró tenien titulació universitària. La proporció de població amb estudis universitaris acabats a nivell local segons les dades provisionals del Cens 2001 respecte al total de població major de 16 anys, se situaria en un 8,7%, el que, juntament amb les seves majors taxes d’activitat, suposaria una situació comparativament favorable en relació als col·lectius amb menors nivells d’instrucció. Segons aquesta mateixa font, aproximadament un 40% de la població tindria un nivell de formació igual o inferior a estudis primaris, mentre que els aturats d’aquest nivell d’estudis representarien al 54% del total d’aturats a Mataró. La mitjana d’edat dels aturats registrats a Mataró s’ha anat incrementant els darrers anys, encara que les dificultats d’inserció laboral continuen sent especial117 -20% -10% 0% 10% 20% 30% 40% Est. primaris Est. secundaris Est. universitaris 4t trim. 2000 1r trim. 2001 2n trim. 2001 3r trim. 2001 4t trim. 2001 1r trim. 2002 Figura 5d Increment d’aturats a Mataró segons nivell d’estudis respecte al mateix trimestre de l’any anterior. 2001-3r trimestre de 2002 1Les dades presentades inclouen Mataró, Argentona i Cabrera de Mar. 2A falta de la difusió de les dades del cens 2001, les últimes dades publicades corresponen al Padró de 1996.