Els punts clau en el desenvolupament territorial de les regions catalanes : una síntesi

Els punts clau en el desenvolupament territorial de les regions catalanes: una síntesi JOAN LÓPEZ Geògraf Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Papers, Regió Metropolitana de Barcelona núm, 39, maig 2003, pàgs. 183-198 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 183 Abstract Les set regions catalanes han coincidit a posar en relleu la importància d'aspectes com la posició, el coneixement, els recursos i la voluntat com a algunes de les potencialitats més destacades per afrontar el seu procés de desenvolupament territorial, al mateix temps que han apuntat l'existència d'alguns requisits necessaris per poder dur-lo a terme. Al costat d'aquestes potencialitats i necessitats comunes existeixen altres elements que requereixen del debat, la col·laboració i el consens entre les regions per tal d'optimitzar la manera com s'articulen territorialment. Las siete regiones catalanas han coincidido en poner de relieve la importancia de aspectos como la posición, el conocimiento, los recursos y la voluntad como algunas de las potencialidades más destacadas para afrontar su proceso de desarrollo territorial, al mismo tiempo que han apuntado la existencia de algunos requisitos necesarios para poder llevarlo a cabo. Al lado de estas potencialidades y necesidades comunes existen otros elementos que requieren del debate, la colaboración y el consenso entre las regiones para optimizar la manera como se articulan territorialmente. The seven Catalan regions have agreed in highlighting the importance of aspects like the location, the knowledge, the resources, and the will, as some of the most outstanding potentials to face the process of territorial development, and at the same time they have pointed out the existence of some necessary requirements to carry it out. Beside these common potentials and necessities, other elements exist that require a debate, cooperation and consensus among the regions in order to optimize the way in which they territorially articulate. Les sept régions catalanes sont d’accord pour souligner l’importance des aspects tels que la position, la connaissance, les ressources et la volonté comme certains des potenciels plus remarquables pour affronter son procés de développement territorial tout en signalant l’existence de certaines conditions nécessaires pour son exécution. A côté de ces potentiels et nécessités communes il existe d’autres éléments qui ont besoin du débat, de la collaboration et du consensus entre les régions pour optimiser la manière d’articuler le territoire. 184 1Les regions 1.1 Potencialitats 1.2 Requeriments 2Articulació 2.1 Posicionament 2.2 Encaix Sumari 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 184 Els punts clau en el desenvolupament territorial de les regions catalanes: una síntesi JOAN LÓPEZ Introducció A partir de l’anàlisi de les regions catalanes realitzada al llarg dels articles precedents, ha estat possible identificar una sèrie d’elements que els caracteritzen i que intervenen de manera decisiva en la forma que aquests sistemes es relacionaran entre ells. El coneixement de les característiques i les necessitats d’aquestes regions és de vital importància per tal de conèixer els interessos i els requeriments particulars. Però també per tal d’identificar els seus trets comuns i dissenyar fórmules de tractament conjuntes, per elaborar estratègies que permetin la seva racionalització i ordenació i, així, potenciar línies de col·laboració i evitar possibles conflictes d’interessos. I, sobretot, esdevé de vital importància per tal de disposar de la informació de base necessària per començar a dissenyar un model territorial del que fins ara han estat mancades, model que respecti les particularitats de cada regió però que, alhora, permeti avançar de manera ordenada en una mateixa direcció. 1Les regions Les set regions catalanes mostren característiques força diferents en aspectes que van des de la seva aportació actual a la població o a la producció del conjunt de Catalunya fins a l’estructura econòmica o la dotació de serveis i equipaments. La taula 1 permet una primera caracterització en aquest sentit a partir de les magnituds més importants de cada regió. Malgrat aquestes diferències, però, les dinàmiques que les afecten presenten importants similituds. Aquesta coincidència és la que permet destacar una sèrie de potencialitats i de necessitats comunes a totes elles. 1.1 Potencialitats Entre les potencialitats destacades per les regions catalanes per tal d’afrontar el seu desenvolupament territorial, hi ha quatre elements que apareixen de manera reiterada: la posició, el coneixement, els recursos –tant naturals com econòmics– i la voluntat de participar en el seu propi projecte. Cada regió, però, ha estat capaç d’adaptar-les a les seves potencialitats. a) Posició La importància de la situació de cada regió respecte a la resta del país s’ha vist notablement reforçada durant els darrers anys a causa de la realització d’importants infrastructures de comunicació que permeten l’establiment de relacions amb un àmbit molt superior al que fins al moment es produien. Malgrat les mancances encara existents, ja sigui per la inexistència de la infrastructura com, sobretot, per la inferior capacitat o dèficit de servei repecte a les necessitats reals, les noves oportunitats que ofereix la construcció d’aquestes noves infrastructures han estat destacades per totes les regions. Així, –La Regió Metropolitana de Barcelona uneix a la seva indiscutible centralitat actual respecte al conjunt del territori català, les connexions amb l’exterior que representarà l’arribada del tren d’alta velocitat des de Madrid i Saragossa i la seva posterior connexió amb la frontera francesa; la millora del servei ferroviari amb la resta de l’arc mediterrani i, a una escala superior, l’execució dels projectes inclosos en l’anomenat Pla Delta, especialment les ampliacions del port i l’aeroport de Barcelona, que representaran un notable increment de la capacitat de transaccions tant de persones com de mercaderies amb la resta del món. –Les Comarques Centrals poden aprofitar la seva situació estratègica per beneficiar-se de les millores en les connexions amb la Regió Metropolitana de Barcelona (gràcies a les actuacions realitzades als eixos de la C17, A-18 i N-II principalment) i amb la resta de les regions (a causa de l’obertura de l’Eix Transversal), així com de les esperades millores en els eixos d’unió amb el Pirineu (C-16 i Eix Subpirinenc) i amb el Camp de Tarragona (eix Manresa-Igualada-Valls). Amb aquesta funció articuladora del territori català les Comarques Centrals poden compensar en certa mesura la històrica marginació que han patit respecte a les grans infrastructures de comunicació d’escala internacional (sistema ferroviari, AVE, ports i aeroports). –La Regió de Girona espera superar els propers anys les actuals deficiències de capacitat que pateixen les seves principals vies d’accés i aprofitar, d’aquesta manera, una xarxa ben articulada però clarament infradotada. La carretera N-II, l’Eix Transversal i els accessos a la Costa Brava i al Pirineu són els màxims exponents d’aquesta situació. La superació d’aquestes limitacions de capacitat, l’arribada del tren d’alta velocitat i la seva connexió amb França, i la potenciació de l’aeroport poden suposar una millora clau de 185 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 185 les relacions de la Regió de Girona tant amb la resta de Catalunya com a escala internacional. –El Camp de Tarragona gaudeix d’una situació estratègica al corredor mediterrani i té excel·lents connexions amb l’eix de l’Ebre. Aquesta situació li ha permès beneficiar-se del pas o la proximitat de les principals infrastructures que connecten Barcelona amb la resta de la Península (autopistes A-2 i A-7, carretera N-340 i xarxa ferroviària), connexions que es veuran incrementades properament amb l’arribada del tren d’alta velocitat i la millora del corredor ferroviari del Mediterrani. A aquestes potencialitats cal sumar, com succeïa en el cas de Girona, la potenciació de l’aeroport de Reus, que possibilita l’establiment de relacions directes a escala internacional. –La Plana de Lleida pot aprofitar les millores d’accessibilitat que el seu territori ha experimentat i continuarà tenint a curt termini per reforçar la seva posició estratègica entre Catalunya i la resta del país. Així, l’arribada del tren d’alta velocitat dos anys abans que a la resta de regions catalanes és segurament el revulsiu per aquesta recol·locació de la Plana de Lleida, a la qual cal afegir 186 l'Alt Empordà el Baix Empordà el Gironès REGIÓ DE GIRONA el Pla de l'Estany REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA el Maresme el Vallès Occidental el Barcelonès el Vallès Oriental la Selva el Ripollès Osona la Garrotxa COMARQUES CENTRALS el Berguedà la Cerdanya el Baix Llobregat el Garraf l'Alt Penedès el Bages l'Anoia la Segarra ALT PIRINEU I ARAN el Pallars Jussà la Noguera el Solsonès Val d'Aran el Pallars Sobirà l'Alt Urgell l'Alta Ribagorça CAMP DE TARRAGONA el Tarragonès l'Alt Camp el Baix Camp el Baix Penedès el Priorat PLANA DE LLEIDA l'Urgell la Conca de Barberà les Garrigues el Segrià el Pla d'Urgell la Ribera d'Ebre TERRES DE L'EBRE el Baix Ebre la Terra Alta el Montsià Regions i comarques de Catalunya Mapa 1 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 186 187      !"  #  $%!& ' (!%#"  )*"+" Regi Metropolitana Comarques Regi de Camp de Plana de Alt Pirineu Terres de de Barcelona Centrals Girona Tarragona Lleida i Aran l'Ebre Catalunya Nombre de municipis 164 165 208 131 149 77 52 946 Nombre de Comarques 7 5 7 6 6 6 4 41 Su p erfcie ( km 2) 3.235 , 6 5.606 , 6 5.569 , 5 2.997 , 7 5.538 , 3 5.685 , 6 3.261 , 9 31.895 , 2 Poblaci 2001 4.390.390 427.645 553.661 451.902 299.079 62.662 157.771 6.343.110 Densitat ( hab. 2001/km 2) 1.356 , 9 76 , 3 99 , 4 150 , 7 54 , 0 11 , 0 48 , 4 198 , 9 Creixement 1991-2001 125.968 25.819 54.547 64.850 6.333 3.280 2.819 283.616 % creixement 1991-2001 2,87 6,04 9,85 14,35 2,12 5,23 1,79 4,47 Creixement natural 2000 7.364,00 -58,00 743,00 1.004,00 -294,00 -202,00 -406,00 8.151,00 % sobre poblaci 2001 0,17 -0,01 0,13 0,22 -0,10 -0,32 -0,26 0,13 Creixement migratori intern 2000 -12.339,00 2.431,00 3.626,00 7.130,00 -785,00 229,00 628,00 920,00 % sobre poblaci 2001 -0,28 0,57 0,65 1,58 -0,26 0,37 0,40 0,01 Immigraci externa 2000 18.916,00 2.427,00 5.604,00 2.539,00 1.824,00 400,00 2.223,00 33.933,00 % sobre poblaci 2001 0,43 0,57 1,01 0,56 0,61 0,64 1,41 0,53 PIB 2001 (milions d'euros 1995) 65.051,2 5.125,7 8.097,8 7.006,1 4.423,1 1.082,8 3.216,4 94.003,1 % participaci PIB Catalunya 2001 69,20 5,45 8,61 7,45 4,71 1,15 3,42 100,00 Creixement acumulat 1995-2001 (1995=100) 123,15 119,71 122,06 121,68 119,81 117,43 122,42 122,50 % PIB primari 2001 0,42 3,35 2,55 2,16 11,62 3,86 5,77 1,64 % PIB indstria 2001 30,81 38,04 22,95 35,34 21,93 25,47 58,37 31,33 % PIB construcci 2001 6,11 9,85 9,82 9,08 9,95 15,99 8,09 7,21 % PIB serveis 2001 62,67 48,76 64,68 53,42 56,51 54,68 27,77 59,82 PIB/Habitant 2001 (euros 1995) 14.816,72 11.985,88 14.625,92 15.503,58 14.789,07 17.280,01 20.386,51 14.819,72 Poblaci Ocupada Resident 1996 1.509.502 154.158 205.612 151.146 108.420 23.639 52.175 2.204.652 PIB/POR 1996 43.094,48 33.249,65 39.383,89 46.353,19 40.795,98 45.805,66 61.646,38 42.638,52 Llocs de Treball Localitzats 1996 1.525.090 146.936 201.412 144.507 104.506 20.899 49.585 2.192.935 PIB/LTL 1996 42.654,01 34.883,90 40.205,15 48.482,77 42.323,89 51.811,09 64.866,39 42.866,34 Renda familiar disponible per habitant 1996 (euros corrents) 11.005 11.184 12.318 11.389 11.813 13.049 10.402 11.198 Centres d'enseyament infantil i primari curs 2000-01 1.763 275 340 253 254 67 98 3.050 Centres d'enseyament secundari curs 2000-01 778 82 89 77 63 15 26 1.130 Llits d'hospital per 1.000 habitants 5,1 5,0 4,6 6,0 4,1 4,6 4,5 5,0 Places de serveis socials per a discapacitats 2001 1.432 151 285 566 350 0 30 2.814 Places per 10.000 habitants 2001 3,26 3,53 5,15 12,52 11,70 0,00 1,90 4,44 Serveis socials per a gent gran. Places de residncia 2001 25.927 3.632 3.676 2.348 2.371 663 454 39.071 Places per 10.000 habitants 2001 59,05 84,93 66,39 51,96 79,28 105,81 28,78 61,60 Sl urb (hectrees) 52.666 12.203 17.071 12.417 7.410 2.383 4.411 108.561 Sl urbanitzable (hectrees) 26.170 5.068 12.216 5.552 1.428 822 3.582 54.838 Sl no urbanitzable (hectrees) 244.663 543.352 527.662 281.803 544.991 565.358 318.202 3.026.031 Sl urb (%) 16,28 2,18 3,07 4,14 1,34 0,42 1,35 3,40 Sl urbanitzable (%) 8,09 0,90 2,19 1,85 0,26 0,14 1,10 1,72 Sl no urbanitzable (%) 75,63 96,92 94,74 94,01 98,40 99,44 97,55 94,88 Superfcie PEIN (hectrees) 61.611 89.895 170.827 42.036 24.198 186.309 69.867 644.742 % superfcie PEIN sobre total 19,04 16,03 30,67 14,02 4,37 32,77 21,42 20,21 superior a 2 vegades la mitjana entre la mitjana i 2 vegades la mitjana entre la mitjana i la meitat de la mitjana inferior a la meitat de la mitjana En les variables absolutes s'ha considerat la mitjana com la divisi del total de Catalunya entre 7 (les 7 regions) En les variables relatives s'ha considerat la mitjana com la divisi del total de Catalunya entre 2. En el cas de l'increment acumulat del PIB s'ha restat p rviament 100 als valors totals de Catalun y a. Elaboraci prpia a partir de les segents fonts: Nombre de municipis i comarques, creixement natural i migratori, immigraci, renda familiar disponible per cpita, centres d'ensenyament primari, centres d'ensenyament secundari, llits d'hospital per 1.000 habitants, places de serveis socials per a discapacitats i per a gent grant: Institut d'Estadstica de Catalunya: "Anuari Estadstic de Catalunya 2002" Superfcie, poblaci, poblaci ocupada resident i llocs de treball localitzats: Institut d'Estadstica de Catalunya. http://www.idescat.es. Producte interior Brut (PIB): Caixa de Catalunya: "Estimaci del PIB comarcal 2001" (http://www.caixacat.es/caixacat/cat/ccpublic/particulars/publica/pb_aec_02.htm) Dades provisionals. Quantitats expressades en milions d'euros constants de 1995. Classificaci del sl: Generalitat de Catalunya, Departament de Politica Territorial i Obres Pbliques: "Superfcies segons la classificaci del sl per comarques, 2001" http://www.gencat.es/ptop/estadis/sintesi/html/sint3.htm. No es disposa de dades de sl urbanitzable per a la comarca el Priorat (Camp de Tarragona) ni per a la Vall d'Aran Superfcie PEIN: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient: "El Pla d'Espais d'Inters Natural", Superfcie per municipis 2001. http://www.gencat.net/mediamb/pn/cpein.htm Regions de Catalunya, magnituds bàsiques Taula 1 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 187 la conversió definitiva de la carretera N-II en autovia i l’enllaç amb l’Eix Transversal, que, a més de servir al sistema urbà de Lleida, afavoriran també l’àrea GuissonaCervera-Tàrrega. A aquestes connexions est-oest s’ha de sumar les esperades actuacions en sentit nord-sud, en especial la millora de la carretera N-240 entre Lleida i Osca, i la construcció de l’autovia Pamplona-LleidaTarragona que, juntament amb les millores d’accés al Pirineu, poden convertir la Plana de Lleida en nus estratègic de comunicacions. El projectat aeroport d’Almacelles reforçaria encara més aquest paper. –L’ Alt Pirineu i Aran és, en aquest escenari, la regió que possiblement presenta més dificultats per convertir la seva situació geogràfica en una potencialitat de desenvolupament. Tot i així, la superació de la imatge de barrera, tant orogràfica com fronterera, permet reinterpretar la seva posició com a centre d’una euroregió formada per Midi-Pyrénnées, Llenguadoc, Rosselló, Aragó i Catalunya, i com a contrapunt de les àrees densament poblades de Barcelona, Toulouse, Montpeller i Saragossa. El desenvolupament d’aquest paper passa, però, per la millora de la major part de les seves infrastructures viàries i ferroviàries i dels serveis que suporten aquestes darreres, així com per l’equiparació en la dotació d’altres elements bàsics generalitzats a la resta de regions com són bona part d’infrastructures de telecomunicacions. –Les Terres de l’Ebre , de manera molt similar al Camp de Tarragona, poden aprofitar la seva situació a la cruïlla dels eixos mediterrani i de l’Ebre. Com s’ha apuntat en aquell cas, l’existència d’importants infrastructures viàries (A-7 i N-340) així com la potenciació de les ferroviàries (corredor mediterrani) són els elements de partida que han d’aprofitar les Terres de l’Ebre per potenciar la seva funció articuladora dels territoris que l’envolten. b) Coneixement El segon gran element destacat per totes les regions com a potencial per al seu desenvolupament és el del coneixement, el qual prové del nivell de formació i de la informació que rep la seva població. Així, d’una banda, l’extensió de l’oferta formativa, especialment de nivell superior, que s’ha produït a les terres catalanes durant els darrers anys ha estat un element clau en l’increment de les capacitats dels seus habitants. La creació de noves universitats i, sobretot, la proliferació de facultats i escoles universitàries arreu del territori ha permès aquest augment generalitzat del nivell de formació. Al seu costat, l’increment del nivell de vida i de programes d’ajut que han fet possible que aquesta població invertís una major part de temps i de recursos en la seva formació, la major capacitat de desplaçament i l’augment de les possibilitats d’intercanvi a escala internacional han contribuït en la mateixa direcció. Aquest fet, i malgrat l’existència de problemes com el remarcat per les Comarques Centrals de descapitalització dels recursos humans més qualificats des de les àrees menys desenvolupades a favor de les regions més actives econòmicament, és el que permet a les regions catalanes comptar amb una població que, a més de conèixer la realitat quotidiana del seu territori, és capaç d’analitzar-lo des d’una òptica qualificada. D’altra banda, l’explosió per a les possibilitats d’informació que han comportat els avenços en les tecnologies de telecomunicacions ha fet possible a aquesta mateixa població estar exhaustivament informada no sols respecte a la seva pròpia realitat, els seus problemes i les seves oportunitats, sinó també sobre allò que es fa en altres indrets i, el que és més important, sobre com es fa. Formació i informació esdevenen d’aquesta manera dos elements fonamentals per tal que les regions catalanes coneguin, reflexionin, comparin, discuteixin i proposin sobre la seva realitat territorial. c) Recursos Totes les regions destaquen d’una manera o una altra els seus recursos naturals i econòmics com a elements clau en el seu desenvolupament territorial. Els recursos naturals, a diferència d’èpoques precedents, són considerats ara no pel seu potencial de desenvolupament a partir de l’explotació directa de les seves riqueses materials (dels boscos, dels rius, del subsòl), sinó sobretot per la revalorització d’alguns elements fins fa poc menyspreats: el paisatge, els espais protegits, les reserves naturals, etc. Aquests elements passen a ser valorats per la seva capacitat per ordenar el territori de manera equilibrada i sostenible, per incrementar la qualitat de vida de la població, com a reclam d’atracció turística i de l’activitat econòmica o, simplement, com a signe d’identitat. En són exemples la voluntat de la Regió Metropolitana de Barcelona de potenciar el creixement compacte i amb mixtura d’usos de les principals ciutats, i de fre188 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 188 nar el desenvolupament de noves implantacions urbanes d’aquells elements que puguir ser localitzats en aquests nuclis; la de les Comarques Centrals d’inventariar i regular el territori i de caracteritzar-lo partint d’unitats de paisatge, i d’elaborar un projecte d’ordenació específic i un pla de gestió dels espais agro-forestals que tingui en compte les connexions ecològiques i paisatgístiques; la de la Regió de Girona de preservar la diversitat paisatgística que representen els espais costaners, agraris i forestals de l’amenaça que suposa l’actual model d’urbanització; la del Camp de Tarragona de revaloritzar els espais lliures, no urbanitzats, com a salvaguarda de la qualitat de vida en un medi cada cop més antropitzat; la de la Plana de Lleida de potenciar els espais d’interès naturals, els sòls productius, les lleres dels rius i els espais hidrogràfics, així com de fomentar el desenvolupament i l’ocupació del territori de manera sostenible; la de l’Alt Pirineu i Aran de compatibilitzar l’activitat turística amb la sostenibilitat ambiental; i la de les Terres de l’Ebre, on, a més de l’aferrissada defensa del patrimoni que representa el riu, i el paisatge i les formes de vida que porta aparellats, es vol optar també per un model que faci compatible l’activitat turística amb la preservació del medi. Al costat d’aquest paper atorgat all recursos naturals, els recursos econòmics són considerats com a actius que han de servir no sols com a sustentació per al desenvolupament dels territoris, sinó també, i sobretot, com a elements d’especialització, identificació i potenciació de cada regió. En aquest sentit, la Regió Metropolitana de Barcelona gaudeix d’una posició de privilegi en disposar d’una base econòmica prou diversificada i unes infrastructures de suport a la producció que li permetran exercir segurament les funcions de més alta jerarquia i mantenir la seva supremacia en quantitat (70% del PIB) i qualitat en la seva aportació econòmica al conjunt de Catalunya. La resta de regions opten de manera més decidida per destacar els seus principals actius tot seguint els criteris d’especialització i identificació destacats més amunt. Així, les Comarques Centrals assenyalen tant la seva important base industrial com l’agrària i forestal i la possibilitat de potenciar-la a partir de la integració de totes les fases dels processos productius que les afecten, tot dotant-se d’aquells elements la manca dels quals ha represenetat fins ara un fre en aquest sentit: xarxes de cooperació, canals de comercialització, oficines de promoció econòmica, suport a la formació i la investigació o serveis a les empreses; la Regió de Girona té la capacitat de combinar la seva activitat turística amb un desenvolupament industrial dotat del necessari suport infrastructural i desenvolupat en coherència amb el model territorial desitjat; de manera molt similar, el Camp de Tarragona destaca la possibilitat de reorientar el seu sistema industrial per fer-lo més compatible amb la resta d’activitats, especialment amb la turística; la Plana de Lleida, per la seva banda, compta amb una important base agrària que pot ser potenciada amb la dotació dels elements de suport –transport, logística, formació, investigació– necessaris per a la seva modernització; l’Alt Pirineu disposa d’un patrimoni natural i cultural capaç de potenciar la seva activitat turística i perfectament compatible amb altres activitats pròpies de la regió, com són l’agricultura i la ramaderia; finalment, les Terres de l’Ebre afegeixen a una producció agrícola de qualitat la possibilitat de desenvolupar una indústria diversificada i una activitat turística adaptada al seu model de desenvolupament. d) Voluntat Finalment, hom pot identificar en els diagnòstics i propostes de les set regions l’existència d’una voluntat, no únicament dels principals agents polítics i socials, sinó, en molts casos, de la majoria de la població d’aquestes regions, de dissenyar i liderar el seu propi projecte de desenvolupament territorial. Aquesta voluntat és fruit de la creixent presa de consciència de la seva situació, els seus problemes i les seves necessitats, però també de les seves potencialitats i de la seva pròpia capacitat. L’augment del nivell d’informació a tots els territoris ha permès aquesta conscienciació, i no únicament ha mostrat la conveniència d’assumir la responsabilitat del seu propi projecte, sinó que també ha alertat dels riscos de no fer-ho. L’increment del nivell de formació, per la seva banda, ha permès conèixer els mecanismes necessaris per fer efectiva aquesta voluntat. El ressò que, a tall d’exemple, han tingut les mobilitzacions de la població de les Terres de l’Ebre en contra del Plan Hidrológico Nacional ha estat, al seu temps, estímul per a molts altres territoris per tal de reflexionar, prendre posició i reclamar la capacitat per fer efectives les seves propostes. Més enllà de la reivindicació específica sobre el manteniment d’uns cabals mínims 189 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 189 que garanteixin el futur del medi, de l’activitat tradicional i dels mitjans de vida de la seva població, les mobilitzacions en defensa de l’Ebre han mostrat la capacitat d’una població per pensar un model de desenvolupament i per reclamar el seu dret a fer-lo efectiu. Quan al coneixement més directe del territori que sempre ha caracteritzat els seus pobladors s’ha afegit el de les fórmules necessàries per elaborar propostes, fins ara reservat a altres instàncies, la consciència que és des del propi territori des d’on es poden realitzar les millors aportacions per al seu disseny i desenvolupament ha fet sorgir en el conjunt de regions catalanes aquesta voluntat de ser els responsables del seu propi projecte. Les regions catalanes mai no havien experimentat de manera generalitzada un volum tan gran de transformacions en aquests quatre camps com el que viuen en l’actualitat. I, el que és més important, el fet que es produeixin de manera simultània i afectant tots els territoris permet gaudir de les sinèrgies que es desprenen de la seva interacció. D’aquesta simultaneïtat i d’aquesta interacció ha sorgit a totes les regions la capacitat per reinterpretar les seves potencialitats i, d’aquesta manera, transformar la posició en posicionament, el coneixement en projectes, els recursos en productes i la voluntat en accions. 1.2 Requeriments Aquestes potencialitats es presenten, però, acompanyades de nombrosos reptes que les diverses regions hauran d’afrontar per tal d’assolir els seus objectius de desenvolupament territorial. Així, es poden observar, en primer lloc, uns elements propis de cada sistema que, si bé poden arribar a ser de gran importància per al benestar i per a la garantia de desenvolupament local, responen a característiques específiques i que, per tant, requeriran tractaments concrets i individualitzats per a cada cas. Entre aquests elements són freqüents els que fan referència a aspectes com la necessitat de corregir certs impactes ambientals produïts en punts concrets dels territoris, les millores de determinats punts de les respectives xarxes viàries (bàsicament de vertebració interior, però en algunes ocasions també de connexió amb l’exterior), les mesures que afecten a l’activitat econòmica (especialment les tendents al manteniment i la modernització de sectors tradicionals de gran pes en la base econòmica, o les referents a la seva diversificació) i la promoció d’ofertes turístiques associades als patrimonis naturals o culturals respectius. La seva especificitat, però, juntament amb el baix nivell d’interrelació amb la resta d’àmbits que comporten, obliga a fer-ne un tractament molt resumit en aquest article, tot remetent als articles anteriors dedicats a cada regió per obtenir un major nivell de detall. Al costat d’aquests elements propis se’n poden observar d’altres comuns a totes les regions, no únicament perquè la problemàtica que presenten és molt similar, sinó sobretot perquè requereixen de fórmules de tractament similars, de caire general i dutes a terme a escala superior a la del seu propi àmbit. Els elements més destacats i les necessitats apuntades en aquest sentit poden ser aplegats en sis grans grups. a) Creixement urbanístic accelerat i sovint descontrolat Malgrat les importants millores en la qualitat de l’urbanisme de molts municipis produïdes durant els darrers anys, especialment a partir de la constitució dels ajuntaments democràtics l’any 1979, s’ha pogut observar, al mateix temps, un important procés de creixement urbanístic que afecta, en les diverses variants, totes les regions. No és tant el volum, necessari en molts casos per tal d’atendre unes demandes de quantitat i qualitat d’habitatge que havien acumulat importants dèficit durant les dècades precedents, com, sobretot, la forma en què ha tingut lloc aquest creixement, que ha portat a un consum indiscriminat de sòl a totes les regions catalanes. A banda del debat sobre els orígens d’aquest procés, les seves causes i la capacitat o incapacitat de les administracions per tal de controlar-lo, es poden destacar dues necessitats bàsiques per tal de fer front durant els propers anys a la problemàtica que aquest desenvolupament urbanístic ha provocat: –Planificació i ordenació del territori, en tots els casos a escala regional, i en molts d’altres també al municipi, ja que en determinats àmbits el nombre de localitats que disposen d’alguna figura de planejament és encara molt baix. Així, dels 946 municipis de Catalunya, en l’actualitat únicament 246 tenen un Pla 190 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 190 General d’Ordenació Urbana (més o menys actualitzat), 458 disposen de normes subsidiàries, 84 només compten amb delimitació de sòl urbà i 158 no tenen cap figura de planejament. –Dotar-se d’un model territorial basat en principis d’urbanització compacta i amb mixtura d’usos, i en la identificació i protecció d’espais lliures. Les propostes d’un model polinuclear articulat a partir de nuclis compactes i prou diversos com per garantir l’oferta de les funcions urbanes en el seu interior són comunes a totes les regions. b) Dèficit d’infrastructures La dotació d’infrastructures mostra importants diferències en funció de l’àmbit territorial i, per tant, requeriments també diversos en cada cas. Tot i així, es poden detectar algunes necessitats comunes, com serien: –Foment de les infrastructures de comunicacions terrestres, tant viàries com ferroviàries, i de telecomunicacions, tot potenciant-les, a més, com a elements d’ordenació territorial. –Garantia d’un elevat grau d’accessibilitat a tots els punts del territori, tot tenint en compte que les xarxes de transport i comunicacions de gran capacitat han d’estar sustentades per xarxes de capil·laritat que permetin l’articulació de les diverses escales territorials. –Garantia que les infrastructures concebudes a una determinada escala beneficien, o com a mínim no perjudiquen, la resta d’escales territorials. Tal seria el cas, per exemple, del tren d’alta velocitat, però també de moltes de les infrastructures de comunicació de l’Alt Pirineu o de les Terres de l’Ebre. –Consideració no únicament de les demandes de transport de persones, sinó també de la creixent importància de les mercaderies, especialment en determinats nodes estratègics, com ara la gran àrea logística que conformaran la ZAL, el port i l’aeroport de Barcelona a l’àrea del delta del Llobregat. –Compliment dels terminis previstos per a l’execució de les obres. c) Problemàtica relacionada amb el transport i la mobilitat La mobilitat i el transport, a banda de les necessitats infrastructurals de caire general que ja s’han apuntat i les que puntualment es donin en cada àmbit, presenten també determinades necessitats de gestió, una part de les quals, val a dir, ja han trobat resposta en alguna de les regions: –Redacció de Plans de Mobilitat per a tots els territoris, plans que estiguin elaborats a partir de criteris de sostenibilitat. –Creació d’autoritats de transport d’àmbit supramunicipal, seguint l’exemple de l’Autoritat del Transport Metropolità a l’àrea de Barcelona, el Consorci del Transport del Camp de Tarragona o el projecte de consorci per a l’àrea de Lleida. –Foment del transport col·lectiu i els mitjans sostenibles (anar a peu, en bicicleta, etc.). –Foment de la intermodalitat i la integració de les diverses xarxes de transport, parant atenció tant a les combinacions de transport públic-públic com a les de públic-privat. d) Manca de polítiques de foment de la sostenibilitat És comuna a totes les regions l’existència d’una problemàtica ambiental derivada de les mancances en la planificació territorial i urbanística, així com d’un important dèficit pel que fa als serveis associats a les polítiques mediambientals. És necessari, en aquest sentit: –Dotació de les eines de planejament necessàries per garantir la protecció i la gestió eficaç del medi ambient. –Foment del concepte de paisatge com a patrimoni natural i cultural, com a recurs per al desenvolupament econòmic i com a element de qualitat de vida; de l’adopció de criteris de sostenibilitat en la planificació i la gestió territorial, així com de la dotació dels instruments necessaris per al seu seguiment, com podrien ser, a més de l’esmentat planejament, els observatoris ambientals. –Establiment dels mecanismes d’estalvi energètic i gestió de residus que permetin reduir la petjada ecològica dels territoris. –Foment i extensió territorial de la recollida de residus i dotació dels equipaments necessaris per al seu reciclatge posterior. e) Dificultat d’integració social i d’accés a l’habitatge, els serveis i els equipaments La dificultat d’accés a l’habitatge així com a determinats serveis i equipaments és també força variable en 191 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 191 al mateix temps les seves relacions amb l’àrea urbana de Girona. –A les Comarques Centrals , amb tres polaritats comarcals –Vic, Manresa i Igualada– que, si bé durant els darrers anys tendeixen a perdre força tot veient com les seves àrees d’influència s’integren progressivament en les dinàmiques metropolitanes de la regió de Barcelona, conserven encara una gran capacitat vertebradora dels territoris que les envolten. –A les Terres de l’Ebre , que miren de suplir la manca de potència de cap ciutat en concret per tal d’erigirse en capitalitat destacada de la regió amb el sorgiment d’una nova centralitat polinuclear basada en el triangle Tortosa-Amposta-l’Aldea, la formació de la qual serà afavorida pels futurs projectes de desenvolupament d’infrastructures i que farà compatible l’existència d’una centralitat regional potent amb l’articulació no únicament dels tres nuclis, sinó també del conjunt de les Terres de l’Ebre. –A la Regió Metropolitana de Barcelona , on conviuen amb la clara supremacia de la conurbació barcelonina una sèrie de sistemes articulats al voltant de les anomenades “ciutats madures”, Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, i fins i tot d’altres subsistemes, com els de Sant Celoni, Mollet o Sant Sadurní d’Anoia. Aquests sistemes s’articulen jeràrquicament seguint una estructura polinuclear i facilitant la integració i l’establiment de relacions tant amb els territoris que els envolten com, per a les funcions de major complexitat, amb la resta de sistemes urbans i capitalitats regionals. L’existència d’aquesta estructura articulada a l’interior de les regions ha de ser no solament prevista, sinó també assumida, aprofitada i potenciada en el procés de vertebració de les regions catalanes. Si bé la definició del model territorial que sorgirà de l’ordenació d’aquest sistema de relacions haurà de realitzar-se, com s’ha dit, a una escala superior, les regions catalanes han estat capaces d’elaborar les seves pròpies estratègies territorials i els seus projectes, i de realitzar les demandes necessàries per fer-les possibles. La satisfacció d’algunes d’aquestes demandes és responsabilitat de les mateixes regions. D’altres, en constituir interessos i preocupacions comuns a tots els territoris, requereixen l’adopció de mesures a escala superior, com ara la necessitat d’instruments de planificació, de polítiques de foment de la sostenibilitat, de garantia d’accés als serveis i a l’habitatge o d’adaptació del mapa i l’estructura administrativa. Finalment, un tercer grup de requeriments necessita de la coordinació i la col·laboració entre les regions per tal de fer compatibles no únicament les funcions assumides per cadascuna d’elles, sinó també de permetre la seva complementarietat. Amb tot, el futur escenari de relacions entre les regions reclama la coordinació i la col·laboració necessàries per: –dissenyar polítiques d’actuació conjuntes en els aspectes en què l’arrel del problema i el seu tractament així ho requereixin; –garantir l’equilibri entre els territoris, equilibri entès no tant com a homogeneïtat en el repartiment d’infrastructures i funcions, sinó com a reconeixement del paper que ha de desenvolupar en un sistema territorial que esdevindrà més ampli i, sobretot, com a garantia de qualitat de vida; –permetre la complementarietat de funcions entre els sistemes urbans, de manera que les funcions que cal desenvolupar no només no se solapin amb les de la resta d’àmbits, sinó que fins i tot obtinguin una més gran eficiència del repartiment; –aconseguir el consens en totes les qüestions precedents, ja que únicament amb les aportacions realitzades des de cada territori i el seu reconeixement per la resta es pot garantir el bon funcionament del sistema. La tendència apuntada per tots els àmbits territorials cap a una progressiva articulació dels sistemes urbans basada en una estructura polinuclear és fàcilment transferible a un sistema territorial més extens, en el qual, la regió de Barcelona serà segurament la que allotgi una major part de les funcions de més alta jerarquia. 198 182-198Papers39 10/10/03 09:16 Página 198