Laboulbenials (Ascomicets) Ibèriques. II, noves aportacions

COLLECTANEA BOTANICA Vol. 14: 39-42 Barcelona 1983 LABOULBENIALS (ASCOMICETS) IBERIQUES, II. NOVES APORTACIONS J. Balazuc 6, Avenue Alphonse Daudet, 95600 Eaubonne (Val d'Oise) X. Espadaler Departament de Zoologia, Universität Autonoma de Barcelona Bellaterra (Barcelona) i J. Girbal Departament de Botànica, Universität Autènoma de Barcelona Bellaterra (Barcelona) RESUMEN Se añade el género Migomyces y cinco especies, M. dyschirii, Rhachomyces aphaenopsis, Laboulbenia bradycelli, L. clivinalis y L. fasciculata a la flora ibérica. Se comentan además otras especies y se añade Rhachomyces stipitatus, previamente omitido, al catálogo de Laboulbeniales ibéricas. RÉSUMÉ Le genre Misgomyces et cinq espèces, M. dyschirii, Rhachomyces aphaenopsis, Laboulbenia bradycelli, L. clivinalis et L. fasciculata, ainsi que quelques autres données sur diverses espèces et Rhachomyces stipitatus, omise antérieurement, sont ajoutés a la flore ibérique des Laboulbeniales. Aquesta nota s'ha d'entendre com a continuació d'un treball anterior (BALAZUC et al., 1982) en que es resumía el coneixement que tenim fins avui dia de la flora de laboulbenials de la península ibèrica. Ara hi aportem cinc especies més - senyalades amb un asterisci una que fou omesa del catàleg mencionat; amb aqüestes, el nombre d'espècies de laboulbenials ibériques puja a 41, nombre, és ciar, molt reduït, i que representa potser només una quarta part de les que es puguin arribar a registrar per a la nostra península. Al mateix temps, aportem altres dades que hem aconseguit d'espècies ja conegudes. Gènere RHACHOMYCES Thaxter, 1894 R. aphaenopsis Thaxter, 1905 * Cova d'Annes a Prullans (Lleida), damunt Geotrechus seijasi Español (Col. Carab. Trechidae) (Lam. I, Fig. 3). R. girardii Lapesme et Tempere, 1947 Avene G-3 a Ansò (Osca), sobre Aphaenops loubensi Jeannel (Col. Carab. Trechidae). R. stipitatus Thaxter, 1900 Aquesta espècie és citada per ROSSI i VIGNA, 1979, de Catalunya, sense més precisar, parásita a Duvalius berthae bolivari Zar., és la primera citació per a la península. C"al, per tañT¡ afegir aquesta espècie al treball nostre abans esmentat. Cova d'en Janet a la Serra de Llaberia (Tarragona) damunt Duvalis berthae vilasecai Zar., i a la Cova de la Moneda, al Mont-ral (Tarragona), sobre Duvalis berthae berthae Jeannel, (Col. Carab. Trechidae). Gènere MISGOMYCES Thaxter, 1900 M. dyschirii Thaxter, 1900 * El gènere, nou per a la península, es caracteritza pel receptacle integrai per nombroses cèl.lules, col.locades isoladament l'una al damunt de l'altra o en grups de dues o tres; el receptacle acaba en una porció apendicular sense delimitació clara entre aqüestes dues parts, i en un sol periteci; aquest i la porció apendicular recorden els del gènere Laboulbenia. La trobem a Playa de Conil (Cadis), damunt Dyschirius arenosus Steph. i a San Roque (Cadis), sobre Dyschirius rufoaeneus Chaud. ; d'aquest darrer hoste n'era coneguda tan sois d'Algeria (Lam I, Fig.5) Gènere LABOULBENIA Montagne et Robin, 1853 L. bradycelli Balazuc, 1974 * Aquesta espècie forma part del grup amb l'apèndix extern del parafisopodi, únic. De les especies ibèriques conegudes, la més propera és L. casnoniae Thaxter, de la qual es distingueix perqué té l'àpex del periteci ampie i curt i per la forta pigmentació de tot el periteci, que contrasta amb la resta. San Roque (Cadis), damunt Bradycellus harpalinus (Serv.) i al Prat de Llobregat (Barcelona), sobre Bradycellus distinctus Dej. (Lam. I, Fig. U) L. clivinalis Thaxter, 1899 * La seva presencia al nostre país ja havia estat suposada (BALAZUC et al., 1982) i queda confirmada amb les dades següents. Bellaterra (Barcelona), sobre Clivina fossor L. (Col. Carab. Scaritidae). (Lam. I, Fig. 1) Isòvol (Girona), sobre Clivina contracta Fourcr. (nec col.laris Herbst). Fondo d'Elx (Alacant), damunt Clivina ypsilon Dej. L. fasciculata Peyritsch, 1873 * Espècie molt característica per la proliferació de la cèl.lula V, per l'absència de pali i per la presencia de pigment ais septes intercel.lulars de la part basai deis apèndixs, que son nombrosos, fent honor al seu nom específic. Sant Quinti de Mediona (Barcelona), damunt Chlaenius vestitus (Payk.) (Col. Carab. Callistidae). (Lam 1, Fig. 2) L. flagellata Peyritsch, 1873 Bellaterra (Barcelona) i Santa Maria de Mediona (Barcelona) damunt Anchus ruficornis (Goeze). Avene d'en Sòria, a Cabanes (Castellò), sobre Pristonychus terricola Herbst. (Col. Carab. Pterostichidae). L. gyrinicola Spegazzini, 1915 Es una espècie petitona que es localitza a la vora externa del èlitres deis Gyrinus i forca habitual al nostre país: gairebé en tota mostra amb un cert nombre d'individus - diguem deu - se'n troben alguns de parasits. Bescanó (Girona), Santa Maria de Mediona (Barcelona) i Pollenca (Mallorca), damunt Gyrinus urinator Illig. (Col. Gyrinidae). L. ophoni Thaxter, 1899 Cardedeu (Barcelona), sobre Harpalus attenuatus Steph. (Col. Carab. Harpalidae). A aquesta localitat cal afegir-hi la de FRAGOSSO, 1924, que la menciona de Casas Viejas (Cadis) sobre Ophonus sp. i que fou omesa en el treball nostre. L. rougeti Montagne et Robin, 1853 Los Barrios (Cadis), damunt Brachinus crepitans fallax Aph. sobre Brachinus efflans Dej. i Brachinus Tulviventris Motsch. (Col. Carab. 'BrachinidaeTi Aiguafreda (Barcelona), sobre Brachinus explodens Duft. L. vulgaris Peyritsch, 1873 Malgrat la seva abundor només es coneixia d'una localitat (FRAGOSO, 1924). Lluc (Mallorca) sobre Duvalius balearicus Henr. Cova del Infierno a Covadonga (Oviedo), sobre Trechus escalerai Jeann. Avene d'en Barratxina, a Xixona (Alacant) damunt Trechus barratxinai Español. Cova de l'Aigua a Engargolell Baix (Valencia) sobre Trechus martinezi Jeannel. Mondoñedo (Lugo), sobre Trechus schaufussi Putz. (Col. Carab. Trechidae). Cornavaques (Mallorca), damunt Trechopsis ferreresi Lagar (Col. Carab. Trechidae). Lago de las Encinas a Covadonga (Oviedo), sobre Trechus quadristriatus Schrenck. Centelles (Barcelona) i Vallbona (Barcelona), damunt Ocys harpaloides Serv. (Col. Carab. Bembidiidae). AGRAIMENTS Que els senyors Comas (Barcelona), Escolà (Barcelona), Vínolas (Barcelona) i Vives (Terrasa), que ens han fornit part del material entomologie que ha fet possible la redacció d'aquest treball, rebin el nostre agraiment ben sincer. Al mateix temps aprofitem per demanar als entomòlegs del nostre país que no "netegin" els seus insectes de les laboulbenials, i que, si teñen material entomologie parasitat suficient, tinguin l'amabilitat de transmetre'ns-el per al mes bon coneixement floristic del nostre territori. BALAZUC, J., X. ESPADALER i J. GIRBAL, 1982 - Laboulbenials (Ascomicets) ibèriques. Collectanea Botanica, 13: 403-421. FRAGOSO, R.G., 1924 - Acerca de algunos laboulbeniales de España y de Marruecos. Bol Soc. esp. Hist. Nat., 24 (9): 405-415. Lam. I. Fig. 1. Laboulbenia alivinalis Thaxter, damunt Clivina fossor L. Fig. 2. Loboulbenia fasaiaulata Peyritsch, sobre Chlaenius vestitus Payk. Fig. 3. Rhachomyces aphaenopsis Thaxter, sobre Geotreahus seijasi Español. Fig. 4 Laboulbenia bradyaelli Balazuc, damunt Bradyaellus harpalinus Serd. Fig. 5. Misgomyces dysahirii Thaxter, sobre Dysohirius rufoaeneus.