P ime es
dades
sob e la ege ació i el clima del
Qua e na i
Mi jà a Olo (NE Península Ibè ica)
Joan
CROS,
Ramon
PÉREZ-OBIOL
&
Joan
ROURE
ABSTRACT
CROS,
J., R.
PÉREZ-OBIOL
& J.
ROURE,
1986: P elimina y da a abou he ege a ion and clima e o he
middle Qua e na y in Olo (no h-eas e n Ibe ian peninsula). Collec . Bo .
16(2):
365-369.
This
a icle p esen s he esul s o pollinic analyses ca ied ou on samples ob ained
du ing
he d illing o a
well
in he a ea o he
Vail
d'en Bas (Olo , Ca alonia, no h-eas e n Spain). The deepes samples p o ide he
mos in e es ing indings o he s udy. These sedimen s began o be deposi ed some
250.000
yea s ago as a esul
o
he blocking o he Flu iá i e by la a om he olcanoes in he Ba e a ea.
RESUMEN
CROS,
J.,
R.
PÉREZ-OBIOL
&
J.
ROURE,
1986:
P ime os da os sob e la ege ación y el clima del Cua e na io
medio en Olo (NE Península
Ibé ica).
Collec . Bo .
16(2):
365-369.
Se
p esen an los esul ados de análisis polínicos de sedimen os ob enidos
du an e
la ealización de un pozo
indus ial en la zona de la
Valí
d'en
Bas
(Olo , Ca aluña, NE de
España).
El in e és del-p esen e es udio se cen a
en las mues as de sedimen os más p o undos. La deposición de es os sedimen os empezó hace unos
250.000
años como consecuencia de !a obs ucción del ío Flu iá po la la a p oceden e de los olcanes de la zona de
Ba e .
INTRODUCCIÓ
No son escassos els
es udis
que ac en ce s aspec es de la his o ia de la egió olcánica
d'Olo
du an
el
pe íode
Qua e na i.
Ja
a
l'any
1888, Ramon de Bolos
pa la
d'unes
oballes de òssils de mamí e s en les ob es de
cons ucció del Pon de Fe o. A.
BOLOS
(1925),
publica
mes
a d
les no es i esquemes del seu pa e.
Desc iu una columna es a ig à ica que posa en e idencia la impo ancia de la elació deis sedimen s
palus es
i lacus es amb els ni ells olcànics associa s.
J.
CROS:
Depa amen d'Hid ologiai Geodinämica ex e na.
Secciö
deGeologia. Facul a
deCiencies.
Uni e si ä Au önomade
Ba celona.
Bella e a. Ba celona.
R.
PEREZ-OBIOL
&
J.
ROURE:
Depa amen de
Bo änica.
Secciö
de
Biologia.
Facul a de
Ciencies.
Uni e si ä Au önoma de
Ba celona.
Bella e a. Ba celona.
Ens
ajuden ambé a conèixe el Qua e na i d'aques a zona les explo acions de
FAURA
I
SANS
(1933)
i
FAYAS
&
DOMÉNECH
(1971).
Pel que a
e e encia
a la
paleoecologia
de la
zona,
son
impo an s
els
eballs
sob e
el
olcà
de
l'És any
de
MENÊNDEZ AMOR
(1964),
CARTANYÀ
(1983,
inédi ),
BURJACHS
&
ROURE
(1985).
Ul imamen ,
MALLARACH
& al.
(1985
a) han esb ina les eda s absolû es d'algunes mani es a-
cions
olcaniques de la egió a pa i de la ècnica de e moluminiscència de les plagiòclasis i la de
K/A .
Amb aqües es
dades
apo en els coneixemen s necessa is pe a in e p e a i
da a
les
o macions
lacus es mes impo an s de la egió que son co elades amb ni ells es a ig à ics
d'o igen olcànic.
En
els
da e s
anys s'es a po an a e me una campanya d'in es igació in e disciplinà ia sob e
les
o macions sedimen à ies qua e nà ies
(MALLARCH
& al.
1985
b). Amb aques s es udis hom es à
ob enin algunes
dades
impo an s pe al coneixemen del clima i la ege ació
du an
el Qua e na i.
També
écemmen ,
CROS
(1985,
inédi ) es à apo an nous élémen s de judici sob e la geodinàmica
de les o macions qua e nà ies a la Con ada d'Olo a pa i de la u ili zació de sísmica de e acció
o al i de la p ospecció eléc ica.
En
el p ésen eball son p ésen ais els ésul a s pol-linics de l'anàlisi
d'unes
mos es discon i-
nues d'un pou indus ial
(C-3)
que s'e ec uà a la zona de les P eses. Les mos es o en ob ingudes
en e els
20
i els
70
mè es de ondà ia. El baix nomb e de mos es aconseguides i els bons ésul a s
ob ingu s en e ec ua llu anàlisi, han condiciona la eali zació d'un nou sonda ge a i d'ob eni un
es imoni con inuâ des dels 0 ins els
70
mè es.
GEOLOGIA
Genè icamen , els sédimen s a essa s en e ec ua el pou C-3 són elaciona s amb la zona
olcánica
de la Ga o xa, i, mes conc e amen , amb la
Vali
d'en
Bas.
Aques a ali es oba si uada al
sud de la zona olcánica i és
d enada
pel iu Flu ià i es a luen s: les ie es de Ridau a, la de
Joane es
(que o ma un con de
dejecció)
i la de San P i â . Al No d, la alí limi a amb la ossa d'Olo ,
cons i uida pe I'enc euamen de nomb oses ac u es ecobe es pe ma e ials olcànics i al-lu ials.
Pe
les al es di eccions és ol ada pe oques sedimen à ies
d'eda
eocena:
ma gues a giloses i g esos
ma gosos. Els ma e ials qua e na is que omplen i donen o ma a la alí d'en Bas emmasca en una
impo an ac u a N-S
d'eda
miocena amb uns
1000
mè es de sai i que ambé ha ana ac uan
du an
o el Qua e na i.
Els
ma e ials qua e na is del complex olcànic de la Ga o xa
poden
èsse subdi idi s en 3
g ups:
1)
g a es i so es de o mado al-lu ial.
2)
basal s, esco ies i pi oclas s d'o igen olcànic. 3)
llims
i a giles de o mació lacus e.
Du an el Qua e na i mi jà, el iu Flu ià ja de ia eni un pe il d'equilib i
madu ,
l'inici
d'unes
ac i i a s olcaniques, pe ò, el a en ejo eni . Segons
dades
écen s, hom po assegu a que aques
ulcanisme ha ac ua mes o menys espo àdicamen
du an
una bona
pa
del
Pleis ocè.
S'han a iba
a
cons i ui una en ena d'apa ells olcànics pe i s i senzills. Hom c eu que en qües ió de pocs dies
es
o ma a el con d'escò ies amb una colada de la a i que desp és aquell olcà queda a apaga
de ini i amen . Les la es baixa en pe les alls exis en s amb un eco egu més о menys g an segons
llu iscosi a . La in asió del Hi d'un iu pe la la a, gene a una é i able p esa que anca la ali i
o igina un es any aiguës
amun .
Aques embassamen es a eblin amb els ma e ials apo a s pel iu.
Al
ma eix emps, el iu a ob in un nou Hi dins la la a que o ma aques a p esa ap o i an el
con ac e
del basai amb
l'Eocè.
Amb els ésul a s
d'una
en ena de sonda ges mecànics i d'un nomb e semblan de p ospec-
cions
sísmiques i élec iques hom po explica i comp end e que el g uix del Qua e na i a la ali d'en
Bas
a eny els
90-100
mè es a la
pa
cen al. Нот pensa que els p ocessos de o mació d'un
embassamen pe una colada de la a
s'han
esde ingu un mínim de es egades consécu i es. En el
ali de la ig.
1
es
poden
dedui
els ba a ges del iu i la consegüen deposició de ma e ials ins.
A
B4J
A
P
9
o^cVVV%'Vo^VV V* V» .OV 0*3 V* ~.
20
30
40
50
60
70
F'g- 2.— Resul a s de les di e ses anàlisi pol-liniqucs eali zades al pou C-3.
El
p ime ba a ge s'esde ingué a uns 250.000 anys
(MALLARACH
& al. 1985 a) pe les la es
p o inen s de Ba e . Una pa dels ma e ials de eblimen de l'embassamen p odui son uns llims i
unes a giles que son ep esen ades a la pa in e io del all de la ig. 1.
Fa
uns 133.000 anys que a
en a
en e upció el olcà de La Ga inada, enmig de la alí del iu
Flu ià
(MALLARACH
8c al. 1985 a). Com a conseqiiència de l'embassamen hi ha un ni ell con inu
d'a giles g is cia amb so es ines in e calades a la base que, al no d de la all, assoleix uns 20 mè es
de po encia i es a ap iman cap el sud.
L'ul im ba a ge del Flu ià es a p odui a uns 17.000 anys a causa de les la es del olcà C osca
(MALLARACH
& al. 1985 a). Sedimen olôgicamen enim so es i g a es a la base i, mes amun , a giles
ma ons i g isoses amb alguns ni ells
ne amen
o bosos. Aques a
uni a
é uns 15 mè es al limi
no d de la all i es pe d dins les g a es del con de dejecció que o ma la ie a de Joane es.
METODOLOGÍA
La
in e p e ado que hom dedueix de l'es a ig a ia del Qua e na i de la zona es udiada i de la
dinámica his ó ica del iu Flu ià, ha es â e a a
pa i
de les dades ecopilades en mes de 60 sonda ges
eali za s a la egió d'Olo i de les ob ingudes en les p ospeccions élec iques i sísmiques
(CROS
1985,
inédi ). La pe o ado es eali zà amb un
epan
in odui
pe pe cussió.
L'anàlisi
poHínica de les mos es ob ingudes del pou s'ha e ec ua , en la pa de ac amen
ísico-químic,
segons una modi icado del mè ode desc i pe
GOEURY
&
BF.AULIEU
(1979).
RESULTATS
Els
ésul a s de les análisis poMíniques son exp éssa s en pe cen a ges a la ig. 2. Les mos es han
es â ob ingudes de o ma
massa
espaiada pe a pode es abli una e olució con inuada en el emps
de cada àxon. Pel ma eix mo iu, no ha es â possible pode e una desc ipció de allada de la
columna es a ig à ica. Hom po pa la , pe ô, de g ans zones o
ases
pol-líniques en elació amb la
p o undi a i l'eda ap oximada del sédimen .
A
la pa mes an iga,
en e
els 60 i 70 mè es, apa eixen uns al s pe cen a ges de pol-len d'a b es,
essen el pi, l'a e i el bedoll els mes ep ésen ais. Amb pe cen a ges mes baixos ambé s'hi de ec en
Que áis
pe enni olis, Co ylus, Alnus, Ca pinus,
Juglans
i Tilia. Les g amínies adqui eixen alo s
conside ables i la es a de axons he bacis
man enen
uns pe cen a ges modes os.
A
la pa cen al del diag ama hom obse a un o descens del pol-len a bo i. El pi és
p àc icamen
l'unie
a b e que hi és p ésen i augmen en els alo s ¿'A emisia i de les al es
compos es.
Les g amínies, Ephed a i les ama an àcies-quenopodiàcies
enen
a iacions poc impo -
an s
espec e la zona in e io .
En e els 20 i els 40 mè es hi ha uns alo s que deno en la
con inuï a
de les condicions de clima
ed. Els pe cen a ges de pol-len d'a b es son baixos i {'A emisia a iba a ep esen a el 40% del
pol-len o al. Apa eixen ambé en aques a zona uns alo s impo an s d'alguns axons indicado s de
les
condicions lacus es i palus es {Menyan hes, Cipe àcies i My iophyllum).
No
ha es â possible
ob eni
mos es
en e
les 0 i 20 me es de p o undi a . En aques a ma eixa
zona, pe o, els ni ells supe io s d'a giles han es â anali za s a
pa i
de di e ssos sonda ges a o ació
i a pe cussió
(MALLARACH
& al. 1985 b).
DISCUSSIÓI
CONCLUSIONS
Des
d'un
pun
de is a paleoclimà ic és de g an impo ancia pode
in e p e a
la signi icació de
la
p esencia dels di e sos axons de clima poc se e que apa eixen a la pa in e io del diag ama.
Til-Ie s,
a e s, bedolls, Ca pinus, nogue es i, sob e o , alzines, son uns axons que so in indiquen,
du an
el Qua e na i, l'apa ició d'un pé iode in e glacial o un pé iode de millo a climà ica. Consi-
dé an
la hipó esi que els sédimen s lacus es d'aques a ondà ia
(60-70
mè es) co esponen ais
diposi a s com a conseqiiència de Pobs ucció del Hi del Flu ià pe les la es p o inen s de Ba e ,
hom els pod ía
da a
amb una an igui a d'ap oximadamen
250.000
anys. Conseqüen men , hom
ha de pensa que aques a lo a de clima empe ai se ia un es imoni més o menys esiduai de la
ege ació que exis í
du an
el lla g pé iode in e glacial Mindel-Riss.
A
la península Ibè ica no s'ha eballa su icien men sob e el paisa ge ege al d'aques a època
pe a pode es abli les compa acions necessà ies.
MENENDEZ-AMOR
(1963),
a pa i de les análisis de
To alba (So ia) i Villa e de (Mad id), desc iu la ege ació del Mindel-Riss del cen e d'Espanya
com unes es epes amb pins, g amínies i quenopodiàcies. Tanma eix, a Eu opa, hom deno a,
du an
aques in e glacial, una conside able millo a climà ica i hom acos uma a desc iu e'l com un pé iode
càlid
i humi amb la p esencia de
Be ula,
Tilia,
Que cus,
Pinus,
Ca pinus,
Alnus, e c.
(OLFIELD,
1962;
WEST, 1956; ELHAI,
1964).
El
e qué apa egui
Juglans
en aques a
pa
del diag ama és una
apo ado
més a a o de la
hipó esi ja cons a ada del seu indigena a Eu opa
du an
el Qua e na i
(RENAUIT-MISKOVSKY
& al.
1984).
Juglans
és un àxon abundós
du an
el Te cia i. Pos e io men , des del Pleio-Plis ocè ins a
l'Holocè,
hom ha ana de ec an -lo
d'una
mane a cons an en nomb ases análisis pol-líniques,
sob e o en els ni ells on hi ha una impo an oscil-lació climà ica.
Les
al es
dues
zones pol-líniques desc i es en el diag ama mos en uns pe cen a ges dels
di e sos axons que palesen l'e ec e d'un endu imen climà ic sob e el paisa ge ege al, ep ésen â
pe un descens de les empé a u es i de les p ecipi acions. És a isca ac a el e de l'augmen de pi
en e els 30 i 40 mè es com una conseqiiència de l'oscil-lació de les empé a u es. La p opo ció
à'A emisia
en aques ni ell (més del
30%)
a pensa que es ac a d'un pé iode si uâ dins el Wü m.
Aques eball o ma
pa
del p ojec e de ece ca n.°
2212
de
I'INSTITLTD'ESTL'DISCATALANS.
BIBLIOGRAFÍA
BOI
ÔS, A., 1925: L'es ació paleon ológica del Pon de
Fe o
¡ algunes conside acions sob e el ulcanismc olo i. Bu ll. Ins .
Ca alana
His . Na . 2a sé ie. Vol. V, n.° 4.
BURJACHS,
F. &
J.
ROURE,
1985: Análisis polinco del depósi o lacus e del Pla de l'Es any (Olo ,
Gi ona).
Anales Asoc.
Palinól.
lengua esp. (en
p emsa).
DOMENECH,
J.
&
J.
A.
FAYAS,
1971 :
Mo ología olcánica de Olo y su in e és geológico. Re . Agua 85.
Ba celona.
El.HAI,
H.,
1964:
Biogéog aphie des paysages égé aux au
Qua e nai e
en
Eu ope
occiden ale. C.D.U. p. 121.
FAURA
& SANS,
1933
:
Dic amen sob e el p oyec o de egula ización de las aguas del ío Flu ià.
Ba celona.
(Inédi ).
GOEURY,
C. & J. L.
BF.AUl.IF.U,
1979: A p opos de la concen a ion du pollen à l'aide de la liqueu de Thoule dans les
sédimen s miné aux. Pollen & Spo es. 21
(1-2):
239-251.
M
Ail
ARACH,
J. M., J.
MARTÍ
& F.
Cl.AUDÏN,
1985 a: Hyd o olcanic é up ions in he
Qua c na y
olcanism o Ca alonia
(NE
Ibe ian Península). En p emsa.
MALI.ARACH,
J. M., R.
PÉREZ
& J.
ROURE,
1985 b: Apo aciones al conocimien o del clima y la ege ación du an e el
cua e na io
ecien e en el NE de la Península
Ibé ica.
Ac as de la la eunión del
cua e na io
ibé ico. Lisboa.
MENENDEZ-AMOR,
J.
& F.
FLORSCHUTZ,
1963:
Su les élémen s s éppiques dans la égé a ion
qua e nai e
de
l'Espagne.
Bol.
R.
Soc. Esp. His . Na .
61:121-133.
MF.NF.NDF.Z-AMOR,
J., J.
L. AMORÓS &
J.
GAI.VAN
1964: Es udio palinológico de la
u be a
de l'Es any (Olo ,
Ge ona).
Geol. en Minj.
43:118-122.
OLFIELD,
F.
!962:
Qua e na y
plan
eco ds
om he Pays Basque. I. Le
Mou a,
Mouligna, Ma bella. Bull. Cen . E . Rech.
Se.
Bia i z
4(2):
211-217.
RENAUIT-MISKOVSKY.J.
L., M.
BUI-THI-MAI&M.
GIRARD,
1984:
A p opos de l'indigéna ou de l'in oduc ion
deJuKlans
e Pla anus dans l'Oues de l'Eu ope au
qua e nai e.
Re . de Paleob. ol. spécial:
155-178.
WEST,
R. G.,
1956:
The
qua e na y
deposi s a Hoxne. Su olk. Philos.
T ans.,
Se . B.
(Rebu :
10 de se emb e de 1986)