scieee Science in your language
[en] (orig)

Contribució a l'estudi de la micoflora de Catalunya : Cladosporium i Alternaria

Abstract

Entre els treballs que pupliquem sobre fongs sapròfits aïllats a Catalunya, com a contribucio a la creacio d'un cataleg de la flora micològica catalana , incloem el present estudi referent als gèneres Alternaria i Cladosporium. Les espècies del gènere Cladosporium es troben àmpliament distribuïdes a la naturalesa , ja sia parasitant diverses plantes, ja sia corn a merament sapròfites al sòl o a I'aire, on, juntament amb el genere Alternaria, ocupen els primers llocs quant a freqüència. La taxonomia del gènere Alternaria és dificil, principalment a causa de la manca de caracteristiques notables. Les espores no són conidis, sinó tal·lòspores, i fins i tot en un mateix cultiu estan subjectes a àmplies variacions de grandària, format i nombre de septes . Quan els cultius són en medis diferents , s'hi troben diferències encara més grans; les espores tendeixen a ser més grosses en els medis rics que en els pobres, però s'hi produeixen amb menys llibertat. Per a llur classificacio hem fet servir les monografies de DE VRIES (1), ELLIS (2) i JOLY (4).

Read accessible full text

Contribució a l'estudi de la micoflora de Catalunya : Cladosporium i Alternaria

Author: Calvo Torras, Ma. de los Ángeles; Torres i Rubió, J.; Guarro Artigas, Josep
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1977
Source: https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1977/18801/butinscathisnat_a1977n41p67.pdf
1977,
Ba celona
Bu .
Ins
.
Ca .
His .
Na .,
41
(
Sec.
Bo
.,
2):
67
-
81
CONTRIBUCI6
A
L'ESTUDI
DE
LA
MICOFLORA
DE
CATALUNYA:
CLADOSPORIUM
I
AL
TERNARIA
Con ibu ion
a
1'e ude
de
la
myco lo e
de
la
Ca alogne
:
Cladospo ium
a
Al e na ia
M.'
A.
Cal o
i
To as
J.
To es
i
Rubio
Depa amen
de
Mic obiologia
i
Facul a
de
Fa macia
J.
Gua o
i
A igas Uni e si a
de
Ba celona
[Rebu
:
se emb e
1976]
RESUME
On
dec i
des
souches
de
di e ses
espaces
sap ophy es
des
gen es
Al e na ia
a
Cladospo ium
qua
nous
a ons
isolaes
dans
nos a aux
des ines
a
ca ac e ise
la
lo e
mycologique
de
la
Ca alogne.
On
a udie
les
espaees
sui an es
:
Al e na ia
adicine
Meie
,
D echsle
a
Eddy
,
A. enuissima
(
F ies)
Wil shi e
,
A.
conso iale
(
Thum
)
Hughes
,
A.
cha a um
P euss
,
A.
enuis
auc o um
,
A.
sapona iae
(Peck
)
Nee gaa d
,
Cladospo ium
a ellaneum
de
V ies
,
C.
cladospo ioides
(
F es
.)
de
V ies,
C.
cu-
cume inum
Ell.
a
A h
.,
C.
he ba um
Link
ex
F
.
C.
mac oca pum
P euss,
C.
sphae ospe mum
Penzig
a
C
.
a iabile
(
Cke)
de
V ies.
67
En e
els
eballs
que
pupliquem
sob e
ongs
sap o i s
ailla s
a
Ca alunya,
co n
a
con ibucio
a
la
c eacio
d'un
ca aleg
de
la
lo a
micologica
ca alana
,
incloe n
el
p esen
es udi e e en
als
gene es
Al e na ia
i
Cladospo ium.
Les
especies
del
gene e
Cladospo ium
es
oben
impliamen
dis ibuides
a
la
na u-
alesa
,
ja
sia
pa asi an
di e ses
plan e ,
ja
sia
co n
a
me amen
sap o i es
al
s61
o
a
I'ai e,
on,
jun amen
amb
el
gene e
Al e na ia,
ocupen
els
p ime s
llocs
quan
a
e-
quencia.
La
axonomia
del
gene e
Al e na ia
es
di icil,
p incipalmen
a
causa
de
la
man a
de
ca ac e is iques
no ables.
Les
espo es
no
son
conidis, sing
al•lospo es,
i
ins
i
o
en
un
ma eix
cul iu
es an subjec es
a
amplies
a ia ions
de
g anda ia,
o ma
i
no nb e
de
sep es
.
Quan
els
cul ius
son en
medis
di e en s
,
s'hi
oben
di e encies
enca a
mes
g ans;
les
espo es
endeixen
a se
mes
g osses
en
els
medis
ics
que
en
els
pob es,
pe il
s'hi
p odueixen
amb
menys
llibe a .
Pe
a
Bu
classi icacio
hem
e se i
les
monog a ies
de
DE
VRIES
(1),
ELLIS
(2)
i
JOLY
(4).
GENERE
ALTERNARIA
-
Secci6
cla oseminae
Espo es equinulades
o
be ugoses
de
colo
cla ,
gene almen
e d-g oc
o
ma o
cla .
Apendix
cla
i
del
ma eix
colo
que
la
es a
d'espo es,
no
semp e
p esen ,
acaban
amb
un
ilamen .
Es i ps
aillades:
Al e na ia
adicina
Meie ,
D echsle
e
Eddy.
Al e na ia
enuissima
(F ies) Wil shi e.
-
Secci6
b unneoseminae
Espo es
Ilises
osques,
a
egades
lleuge amen
be ugoses.
L'apendix,
quan
en
enen,
es
mes
cla
que
la
es a
de
1'espo a
o
lleuge amen
mes
g oguenc,
acaba
amb
un
als
bec.
Es i ps
aillades:
Al e na ia
conso ialis
(Thum)
Hughes.
Al e na ia
cha a um
P euss.
Al e na ia
enuis
auc o um.
Al e na ia
sapona iae
(Peck) Nee gaa d.
-
Secci6
igidae
Espo es
llises
acabades
amb
un
ilamen
apical,
e
d'una
especie.
Apendix
o ma
pe
un
ilamen
hiali.
No
n'hem
ailla
cap
es i p.
69
Al e na ia
adicina
Meie
,
D echsle
e
Eddy,
1922,Phy opa h.
XII:
157.
Sinonims:
S emphylium
adicinum
(M.,
D.
e
E.)
Nee gaa d
Pseudos emphylium
adicinum
(M.,
D.
e
E.)
Sub amanian
Thy ospo a
adicina
(M.,
D.
e
E.)
Nee gaa d
Mac ospo ium
dauci
(Kuhn)
Ros up
Mac ospo ium
daucinum
Ya el?
Fig.
1.
A.
adicina
Es
dis ingeixen
pe
l'absencia
quasi
absolu a
d'apendix
inal
.
Amb
aga -ex e
de
mal a
al
5
%
es
ca ac e i zen
pe
la
p oduccio
d'espo es
gene almen
aillades
de
colo
cla .
La
g anda ia
de
les
espo es
oscil
•la
de
20
a
50M
(15
a
63)p
pe
11
a
20p.
Es i ps
aillades
:
F.F.B.
5
-
14
(mido
d'a os
),
F.F.B.
6-6
(
mido
de
mo esc).
Al e na ia
enuissima
(
F ies
)
Wil shi e
,
1933.
T ans
.
B i
.
Mycol.
Soc.
XVIII:157.
Sinonims:
Mac ospo ium
enuissimum
F ies
Clas e ospo ium
enuissimum
(F ies)
Sacc.
Les
colonies,
en
desen olupa -
se
sob e
aga
-ex e
de
mal a
al
5
%,
c eixen
en
la
ace
^p I.
Els
espo o o s
son
gene almen
simples,
de
colo
cla
com
les
espo es
i
p odueixen
una
cadena
d'espo es
o
mes.
70
La
longi ud de
les
espo es
oscil•la
de
20
a
35p,
i
la
se a
amplada
,
de
9
a
l2µ,
son
de
pa e s
be ugoses
i
o men
un
ilamen
apical
de
colo
mes
cla
en
un 50
%
de
les
espo es.
La
longi ud
d'aques ilamen
es
de
4
a
4,
Es i ps
aillades:
F.F.B. 14
-
2
(mido
d'a os
),
F.F.B. 26-
13
(mido
d'a os
),
F.F.B. 27-9
(
mido
de
bla ).
6
40"
^
n y
Fig.
2.
A
.
enuissima
Al e na ia
conso ials
(Thum)
Hughes,
1953. Canad.
J.
Bo .,
31:636.
Sinbnims:
Mac ospo ium
conso iale
.
Thiim
S emphylium
conso iale
(Thum)
G o es
e
Skolko.
Les
colonies
c eixen
en
el
medi
de
cul iu
o a
la
ase
^p
N.
Els
espo o o s
son de
colo
i an
a
ma o
i
enen
un
g an
nomb e
d'espo es.
Gene almen
no
o men
cade-
nes.
P esen en
es
ipus
d'espo es:
a)
Espo es
de
ipus
es e ic.
Es
p esen en
en
mol
poca
p opo cio
a
soques
aillades.
b)
Espo es
de
ipus
ellip ic.
Son
les
mes
nomb oses.
Fan
unes
20p
de
longi ud,
i
poden
oscil•la
de
12
a
28p.
La
se a g uixa ia
es
de
15p
(14
a
18)p.
71
c)
Espo es
de
ipus al e na oide.
P esen en
o macio
de
ilamen
apical,
i
biome i-
camen
son
compa ables
a
les
espo es
del
ipus
ellip ic.
La
se a
p esencia
es
una
ca ac e is ica
di e encial
en
elacio
amb
al es
especies.
Es i ps
aillades:
F.F.B.
13-7
(mido
de
mo esc),
F.F.B.
26c-12
(a mos e a
de
la
ciu a
de
Ba ce-
lona).
Fig. 3.
A
.
conso iale
Al e na ia
cha a um
P euss,
1854.
F.
Hoye sw,
27.
Sinonims:
Mac ospo ium
cha a um
Peck
Al e na ia
ci i
Ellis
e
Pie ce
S emphylium
ci i
Pa e son
e
Cha les.
Les
colonies
c eixen
en
aga -ex e
de
mal a
al
5
%
en
la
ase
p
N. P esen en
o macio
d'espo es
i an
a
ma o
i
de
pa e s
be ugoses
oequinulades.
Tenen
cadenes
mol
ami icades.
La
longi ud
de
les
espo es
es
de
19p
com
a
alo
mi ja
i
oscd-len
de
10
a
30µ,
la
g uixa ia
es
de
1
lµ,
i
po
a ia
de
10
a
19p.
Un
50
%
de
les
espo es
enen
apendix
inal,
i
llu
longi ud
es
de
3
a
4µ.
Es i p
aillada:
F.F.B.
x-102
(a mos e a
de
la
ciu a
de
Ba celona).
72

,i
0
B
Fig.
4.
A
.
cha a um
Al e na ia
ennis
auc .
Sinonims:
Al e na ia
enuis
Nees
Mac ospo ium cauda um
Cooke
e
Ellis
To ula
al e na a
F ies
J
^7
Fig. 5.
A.
enuis
73
Es
ca ac e i za
pe
la
o maci6
d'espo es
ag upades
en cadenes
poc
ami icades.
Espo es
i an
a
ma 6,
Ileuge amen
be ugoses
o
llises
algunes egades,
son
de
g anda-
ia
a iable,
i
an
unes
22p
de
longi ud
(13
a
35)p
pe
12p
de
g uixa ia
(7
a
21)p.
Fo men
ilamen
apical
en
un
76
%
de
les
espo es
i
mesu en
de
5 a
5,4p
de
longi ud.
Desc i a
an e io men
pe
CABALLERO
i
SENNEN
en
plan es,
ulles
i
iges
mo es
de
Ca alunya
(3).
Es i ps
aillades:
F.F.B.
T-4
(mid6
de
bla ),
F.F.B.
11-28
(mido
de
bla ),
F.F.B.
a-151
(a mos e a
de
la
ciu a
de
Ba celona).
Al e na ia
sapona iae
(Peek)
Nee gaa d, 1944,
Danish
Sp.
Al .
S emph.
Sinbnims:
Mac ospo ium
sapona iae
Peck
Al e na ia dian hi
S e ens
e
Hall.
Fig.
6.
A.
sapona iae
Les
colonies
c eixen
en
un
medi
d'aga -ex e
de
mal a
al
5
%
en
la
ase
1.
P esen a
la
o maci6
d'espo es
i an
a
ma 6
disposades
en
cadenes
com
les
d'Al e na ia
enuis.
Les
espo es
an pe
e me
mi ja
24p
de
longi ud,
i
poden
oscil•la
de
15
a
30'a
i
la
g uixa ia
es
de
12p
a ian
de
6
a
12p.
Espo es
de
pa e s
be ugoses.
Hi
ha
un
ilamen
apical
en
un
85
%
de
les
espo es
i
o
de
4,8
a
5p
de
longi ud.
Es i p
aillada:
F.F.B.
10-18
(mido
de
pa a a).
74
GENERE
CLADOSPORIUM
Cladospo ium
a ellaneum
de
V ies,
1952, Con ibu ion
o
he
knowledge
o
he
genus
Cladospo ium
Link
ex
F ies:
52-56.
Fig.
7.
Cl.
a ellaneum
Les
colonies
c eixen
en
un
medi
de
glucosa-aga
i
al
cap
de
7
dies
p esen en
un
miceli
ben
desen olupa .
La
empe a u a
d'incubacio
es
de
20°
C.
Els
conidio o s
o men
ami icacions
abundoses
la e als,
Bu s
pa e s
son
llises
i
egula men
sep ades;
p esen en
colo acions
i an
a
ma o,
so geixen de
la
zona
e minal
o
la e al
de
les
hi es
ege a i es,
la
se a
g anda ia
es a iable.
Caps
conidials
globula s
oscil-lan
de
45
a
200µ,
i
l'amplada,
de
20
a
65x.
El
nomb e
dyconidis
pe
cap
conidial
es
mol
g an.
Els
conidis
son
llisos,
gene almen
unicel•lula s.
Les
colonies
p esen en
onali a s
de
e d
i an
a
ma o
i
enen
aspec e
pla.
El
e e s
es
de
colo
neg os.
Es i ps
aillades:
F.F.B.
2-5
(mido
de
bla ),
F.F.B.
11-12
(mido
de
bla ).
Cladospo ium
cladospo ioides
(F es.)
de
V ies,
1952,
Con ibu ion
o
he
knowledge
o
he
genus
Cladospo ium
Link
ex
F ies:
57-61.
Sinonims:
Cladospo ium
he ba um
Link
ex
F .
Cladospo ium
exobasidii
Jaap.
Ho modend um
cladospo ioides
(F es.)
Sacc.
Cladospo ium
hypophyllum
Fuck.
Penicillium
cladospo ioides
F es.
75
Les
colonies
al
cap
de
7
dies
i
a
200
C
p esen en en
medi
de
glucosa-aga
onali a s
e doses.
No
enen
micel•li
ae i.
Les
hi es
son
hialines,
enca a
que
a
egades
es
puguin
ca ac e i za
pe
se
osques.
Els
conidio o s
neixen
la e almen
de
les
hi es,
a
egades
sense ami icacions,
les
se es
pa e s
son
Rises
i
i egula men
sep ades.
Fig.
8.
Cl
.
cladospo ioides
Els
caps
conidials
p esen en
un
g os
nomb e
de
conidis.
Les
cadenes
conidials
o men
ami icacions
i
el
nomb e
de
conidis
es
a iable
en
cada
ami icacio,
gene almen
la
longi ud
es
conside able.
Els
conidis
son
el•lipsoidals,
o ala s
o
el•lip ics
i
mesu en
de
3
a
1
lp
pe 2
a
5p,
son
de
colo
e d
ma o
i
de
pa e s
llises.
En
un
g an
pe cen a ge
p esen en
conidis
unicel•lula s.
Es i ps
aillades:
F.F.B.
T-7
(mido
de
bla ),
F.F.B.
10-4
(mido
de
pa a a),
F.F.B.
a-166
(a mos e a
de
la
ciu a
de
Ba celona).
Cladospo ium
cucume inum
Ell.
e
A h.
1889,
Bull.
ag ic.
Exp.
S a.
Indiana
19:9.
Sinonims:
Cladospo ium
scabies
Cke.
Mac ospo ium
meloph ho um
(P ill.
e
Delac oix)
Ros up.
Cladospo ium
cucume is
F ank.
Scolico ichum
meloph ho um
P ill.
e
Delac oix.
Chlo idium
polyspo um
(Wally.)
Sacc.
76