Notes breus (flora) : Cytopteris montana (Lam.) Desv. als Prepirineus : Cystopteris montana (Lam.) Desv. In the Pre-Pyrenees

92 dard, que és de color violeta fosc, d’uns 5-6 mm. El llegum, indehiscent i glandulós, mesura uns 7-9 mm (vegeu figura 1). Fou introduïda a Europa el 1724 (Fournier, 1952) i s’ha naturalitzat en diversos països del centre i sud del continent (Ball, 1968; Pignatti, 1982: 668). Tal com passa a la Camarga, on fa densos poblaments als dics del Roine (Molinier & Tallon, 1970; Molinier & Devaux, 1978), a Pals viu en marges del rec del Molí i sèquies properes, on floreix i fructifica profusament. Pot suportar una certa salinitat del sòl i, potser per això, arriba a constituir una població densa a la desembocadura, a tocar de la platja. JOSEP GESTÍ & ENRIC FÀBREGAS* * Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona. Campus de Montilivi, s/n. E-17071 Girona. Cystopteris montana (Lam.) Desv. als Prepirineus Cystopteris montana (Lam.) Desv. in the Pre-Pyrenees Rebut: 06.12.99 Acceptat: 07.06.00 Lleida, Baixa Cerdanya: Bellver de Cerdanya, serra de Cadí, vall de Pi; UTM 31T CG9784, 1580 m; 1-VIII-1999; M. Mayol, M. Riba & L. Sáez LS-5289 (BC; BCC; MA; L. Sáez herb. pers.). Cystopteris montana (Lam.) Desv. in Mém. Soc. Linn. Paris 6: 264 (1827); KPolypodium montanum Lam., Fl. Franç. 1: 23 (1779) és una falguera de distribució boreoalpina, que a la península Ibèrica es coneix, únicament, d’alguns punts dels Pirineus centrals axials (Bolòs & Vigo, 1984; Sáez, 1997; Villar et al., 1997). Alguna citació prepirinenca, com ara la deguda a Dendaletche (1982) és raonablement considerada poc versemblant per Villar et al. (l.c.). La major part de les referències, tanmateix escasses, sobre la presència d’aquesta rara espècie a Catalunya daten del segle XIX i de les primeries del segle XX. Així, la primera indicació de C. montana al nord-est de la península Ibèrica és deguda a Willkomm (1861: 8) autor que cita l’espècie «Ad rupes umbrosas vallis de Aran in Pyren., Catal.», basant-se en una recol·lecció d’Isern. No hem pogut estudiar material d’herbari que permeti confirmar aquesta citació, però és presumible que, si existeix, es conservi a l’herbari Willkomm de COI (abreviatures d’acord amb Holmgrem et al., 1990). Posteriorment, Llenas (1912) cita C. montana del mall de l’Artiga, i Coste & Soulié (1913) de Tredós, dues localitats araneses. L’estudi del material d’herbari revel·la que només es coneixen dos plecs amb exemplars de C. montana: Val d’Aran, s.r., s.d. (BC 609463, ex Herb. A.C. Costa); Valle de Aran, s.r., VIII-1904 (MA 159). Cal esperar més de 80 anys perquè es retrobi l’espècie: Sáez (1997) n’aporta una nova localitat, concretament a la vall d’Espot, on es troba molt localitzada, en comunitats fontinals i damunt substrat silici. En el decurs d’una campanya de prospecció de la vall de Pi (serra de Cadí) vàrem localitzar una important població de C. montana, que constitueix la primera indicació de l’espècie als Prepirineus orientals (Fig. 2). La planta es pot distingir de C. fragilis pel contorn de la làmina triangular o subpentagonal, no lanceolat, amb les pinnes basals molt llargues (vegeu la silueta de dues frondes d’un dels exemplars recol·lectats a la figura 3). La planta creixia, abundant, en una comunitat fontinal, amb Adenostyles sp., Cardamine heptaphylla (Vill.) O.E. Schulz, Prenanthes purpurea L., Epilobium sp. i altres pteridòfits com Cystopteris fragilis (L.) Bernh. subsp. fragilis i 93 Gymnocarpium robertianum (Hoffm.) Newm. La relativa raresa de l’espècie fa que hagi estat inclosa en alguns catàlegs d’espècies amenaçades, amb la categoria de vulnerable [VU] (cf. Sainz et al., 1996). Pel que fa a l’estat de conservació a Catalunya, creiem que actualment no està exposada a amenaces d’origen antròpic importants, degut a que les seves poblacions es troben en zones d’accés relativament difícil i, a més, les àrees on es troba gaudeixen de protecció legal (Parc Nacional, Parc Natural o PEIN); tanmateix, resulta aconsellable qualificar C. montana d’espècie vulnerable. D’altra banda, creiem molt probable que C. montana es visqui també en altres indrets de les serres de Cadí i de Moixeró, i fins i tot en altres massissos dels Pirineus Orientals. LLORENÇ SÁEZ* *Unitat de Botànica. Facultat de Ciències. Universitat Autònoma de Barcelona. E-08193 Bellaterra. Correu-e: [email protected] Aportaciones a la flora catalana Contributions to the Catalan flora Rebut: 17.11.99 Acceptat: 07.06.00 Con motivo del Iter Andorrano-Aranés’92, tuvimos la oportunidad de recorrer las tierras del Principado de Andorra y del leridano Valle de Arán. Fruto de dichas prospecciones FIGURA 2. Mapa de distribució de Cystopteris montana a Catalunya. (▲ nova localitat). Distribution map of Cystopteris montana in Catalonia. (▲ new record).