Resum de les Primeras Jornadas de Energía Eólica (Islas Canarias, 22-26 de marzo)

Resum de les Primeras Jornadas de Energia Eólica o ((Semana del Viento,, J. Cororninas i J. Puig Durant la segona quinzena del mes de marc de 1982, des dels dies 22 al 26, va tenir lloc a les Illes Caniries I'anomenada .Semana del Viento,, nom que varen rebre les ~Primeras Jornadas de Energia Eólican, organitzades conjuntament per la Consejeria de Industria y Energia de la Junta de Canarias i el Instituto de Astrofísica de Canarias. Dos membres del Departament de Geografia de la U.A.B. hi van ser presents, convidats per I'organització, per aportar-hi treballs realitzats en aquest camp. De fet, aquestes Jornades van tenir dues parts ben diferenciades. La primera, de caire més divulgador, va transcórrer durant els tres primers dies, en sessions de tarda, paral.lelament a Sta. Cruz de Tenerife i a Las Palmas de Gran Canaria. La segona, més específica, va tenir lloc a Sta. Cruz, els tres primers dies al matí i la resta de dies en sessions de matí i tarda. Foren unes Jornades molt intenses de treball que van aplegar més d'una cinquantena d'especialistes provinents de tot 1'Estat espanyol, els quals presentaren a la vora de cinquanta ponencies. Els temes tractats van anar des de la valoración dels recursos eblics (tant a 1'Estat espanyol com a les Illes Canlries) fins a I'anilisi dels problemes de disseny i tecnics que presenten les miquines emprades en la captació de la forca dels vents i en la seva transformació en energia útil. En la primera part es presentaren els treballs segiients: - ~Desarrollo histórico de la Energia Eólica,,, - ~Equipos actuales de baja potencia., - energia Eó!ica para las Islas Canarias., - ~Aplicaciones industriales y agrícolas*, - ~Problemas de diseño de aeroturbinas~, - prob ble mas técnicos de 10s aerogeneradores., - ~Generación, almacenamiento y conexión a la red,,, - *Equipos actuales de gran potencia,,, - *La participación de las energías renovables en el futuro energético de Canarias.. En la segona part les ponencies estaven aplegades en cinc grups: - aProblemas de diseñov (cinc ponsncies), - aProblemas técnicos~ (sis ponsncies), - aAplicaciones~ (sis ponsncies), - asistemas eólicos y acumulación~ (cinc ponsncies), - aAplicaciones de la Energia Eólica en las Islas Canarias. (vuit ponencies). Des del punt de m.ira del Departament, els treballs més interessants foren els que es referien a la valoració dels recursos energstics provinents de la captació de la forca del vent i les seves aplicacions tant a l'agricultura com a les illes. Quant al primer tema, el director del Instituto Nacional de Meteorologia va presentar el aPlan de medidas eólicas nacionales y su conexión con la energia eólican, referint-se als treballs que, des de Madrid, s'estan fent per arribar a confeccionar un mapa eblic de tot 1'Estat espanyol. Molts dels assistents, coneixedors del lamentable estat en que es troben els serveis zonals del Instituto Nacional de Meteorologia, dubtaren que, d'aquell Pla, en sortís res de bo. També, fent refersncia al mateix tema, es presentaren treballs de valoració dels recursos eblics a les Illes CanPries. És ben coneguda la situació d'aquestes Illes en la zona dels vents alisis, els quals bufen amb una frequsncia del 90-95 % a l'estiu i del 50 % a l'hivern. N'eren una prova les més de 600 estacions de bombeig basades en motors eblics o aeromotors (els populars amolins de vent.) que hi havia als anys trenta a les Illes. Els Centres Meteorolbgics Zonals de les Illes (l'occidental i lloriental) van presentar estudis referents a les dades e6liques que registren en la seva xarxa d'observació meteorolbgica. Una de les conclusions que proposaven era l'establiment d'una xarxa de mesura que completés l'actual, ja que aquesta no era prevista per a fer mesures de vent des d'un punt de mira energetic, i que registrés durant un període d'almenys 25 anys per a poder tenir un coneixement detallat del vent a les Illes. Tanmateix, no cal entendre que sigui necessari esperar aquests anys per decidir-se a emprar el vent com a font d'energia, encara que hi ha persones al nostre país que són d'aquesta opinió. Si aixb s'hagués realitzat abans de decidir fer cap aprofitament hidrsulic, avui encara no faríem servir la forca de l'aigua per a produir energia. Quant al tema de les aplicacions de l'energia eblica, que ha estat emprada des de fa molts segles per la humanitat (JOSEP PUIG, Desarrollo histórico de la energia eólica) i que va ésser desplacada per la introducció de les fonts d'energia fbssils, hom es va centrar en les aplicacions de bombeig d'aigua i en la dessalació d'aigua de mar, dos problemes-clau per a les Can5ries. Hom va constatar que, a partir de la provocada crisi del petroli (1973), hi ha un interes renovat per l'energia eblica que s'ha tradui't en programes eblics bastant ambiciosos a molts pai'sos (E.U.A., Dinamarca, R.F.A., Suecia, etc.), ja que I'energia obtinguda de la captació de la forca dels vents pot tenir forma d'energia mechica, electrica o calorífica, totes prou usades a les societats actuals. La conclusió ben clara d'aquestes Jornades va ser que ja avui és rendible l'ús d'aquesta font d'energia, amb les tecnologies de que disposem, sobretot emprant sistemes eblics de potsncies fins al centenar de kilowats (J.L. CARDONA, Znstalación y ensayo del aerogenerador Windmatic de 22 k W., conectado a la red de GESA). Cal destacar, també, Pmplies discussions entre aquells sectors partidaris de la introducció de grans sistemes eblics (administració estatal i empreses electriques) que actualment encara es troben en fase de desenvolupament tecnolbgic als E.U.A., R.F.A., SuPcia, etc. amb potencies superiors a 1 MW., i aquells que malden per la introducció, ja ara mateix, dels sistemes que han provat la seva maduresa i tenen potencies inferiors als 100 kW. Evidentment, és una discussió oberta que reflecteix dues opcions en la producció d'energia, la centralitzada (produir tota l'energia en pocs punts i distribuir-la a molts usuaris) i la descentralitzada (que alhora hi hagi molts productors-consumidors d'energia), amb totes les repercussions socials que comporten. En el transcurs dels debats es va palesar la vergonyosa situació de la recerca sobre energia eblica a 1'Estat espanyol. Mentre un concurs, promogut per I'IRYDA i concedit pel CDTZ-Ministeri0 de Industria y Energia, per a fabricar uns prototipus d'aerogeneradors de 5 a 25 kW., est5 encallat a 1'AdministraciÓ i 1'Estat vol col.laborar en ambiciosos projectes-punta amb la R.F.A. (prototipus de 4 MW. i una sola pala) i rebre tecnologia eblica de dubtosa qualitat com a torna pels avions FACA-Futuro AmZn de Combate (E.U.A.), alguna empresa electrica est2 financant un prototipus de torre .eblica>>-solar, conjuntament amb la R.F.A., de 200 metres d'alcada i situada a Manzanares (Ciudad Real). En paraules de la mateixa empresa, no s'havien dedicat a projectes d'aerogmeradors perque a la Manxa no hi fa vent.. . Per acabar, volem destacar que en aquestes Jornades no hi va haver la presencia de cap gebgraf de 1'Estat espanyol. És de desitjar que en futures jornades d'aquest tipus, igual com ocorre a d'altres pai'sos, els gebgrafs d'aquí facin sentir la seva veu en una qüestió-clau com és 1'6s dels recursos energetics.