iiGeopoin
82:
Les e i oi es de
la
ie quo idienne
kk
Joan Nogué
i
Fon , Joan Sabí
i
Bonas e
Els p oppassa s dies
26
i
27
de maig se celeb P a A inyó el
IV
Col.loqui
Geo-
poin
82.
El G up Dupon p oposa a pe enguany la discussió d'un ema que
p ome ia se mol in e essan i sugge ido :
Les e i oi es de la uie quo idienne.
(Reche ches de niueaux signz$an s dans l'analyse géog aphz'que).
Tan o més in e essan que l'exposició en si de les ponencies ho e en els deba s
que les segui en, inicia s pe dos con aponen s
( épondan s)
dels quals un e a
gebg a
i
l'al e solia se economis a, socibleg o a qui ec e, en un in en de plu i-
disciplina ie a . No obs an aixb, en el desen olupamen de les sessions es obP
a al a el ex ¡/o el esum de les ponencies a deba e, la qual cosa p odui'a
d'an u i una dis unció en e el i ol de la ponencia i el seu con ingu . To el que
allí es a di al lla g d'aques s dos dies d'in ens ho a i de eball (ma i i a da)
ou en egis a magn5 icamen pe al de publica -10 al més Ppidamen possi-
ble.
A í ol in oduc o i inici2 les sessions
M.
Le Be e amb el ema
Le e i oi e
dans ses appo s a ec les espaces géog aphiques: concep ancien, u ilisa ion
nouuelle.
Un cop de ini el concep e de e i o i i enin
en
comp e que aques
e me p esen a unes conno acions o almen di e en s segons l'epoca (abans del
segle
XVII
e i o i e a sinbnim de egne) i segons les di e en s escoles geog P i-
ques,
M.
Le Be e se, cen P exclusi amen en I'anPlisi de 1'Gs d'aques e me en
la li e a u a geog a ica ancesa, a pa i de la lec u a de les esis egionals i de
la Bibliog a ia Geog i ica In e nacional. La conclusió p incipal a que a ibP ou
la ela i a mode ni a en la u ili zació del e me e i o i, emp a a ui bPsica-
men de qua e o mes di e en s. En p ime lloc, amb un sen i e olbgic: el con-
cep e de ~ e i o iali a n i de socie a s ~ e i o iali zades)) dels e blegs, aplica a
les ciencies socials
i
humanes, a ec a ac ualmen a 1'An opologia ísica i cul u-
al, la Psicologia social, la Sociologia i la Geog a ia, sob e o la Geog a ia poli i-
ca, social, la cul u al i del compo amen ; com a sinbnim d'al es e mes espa-
cials
(espace, é endue, pays);
com a sinbnim d'al es concep es més acu a s
(échelle, dg é-en ia ion espa iale);
inalmen , elaciona amb aspec es d'o de-
nació i plani icació del e i o i.
La segona sessió del dia ou dedicada al ema
Le Pays, ni eau géog aphique,
a ca ec de F. Au iac i R. Fe as. Replica en R. B une i el socibleg P. Houée.
Desp és d'ha e e un b eu ep& a la u ili zació del e me
pays
pe pa d'al-
guns gebg a s egionalis es (Gaullois, Blancha d, Demangeon), Au iac s1es o c2
o al lla g de la se a exposició a e alo a aques a uni a espacial, donan -li
uncionali a adminis a i a i un nou con ingu sbcio-econbmic. El ponen insis-
í en la necessi a de comp a amb els gebg a s locals a l'ho a de eo gani za el
e i o i en
pays,
al com ja s'ha ia e a la B e anya. En la de ensa dels seus
plan ejamen s Au iac apo i nous i in e essan s elemen s d'anilisi, als com el
concep e de neo- u alisme, el sen imen de pe inenca i d'iden i a i la concep-
ció del
pay.5
com a espai pe cebu , iscu i sen i : en de ini i a, ens enia a di
que les esis de F émon sob e l'espai iscu e en mol més 2cilmen aplicables
al
pays
que no pas a la egió (almenys a F anca). El
pays
com a mic oes uc u a
sbcio-econbmica, a i ma el p o esso Au iac, no deixa 2 mai de se un somni si
abans no s'aconsegueix una p o unda ans o mació en la concepció del eball
de l'economia i de les elacions Home-Te a- eball. En el deba que s1ence 2 a
con inuació es deixi en e eu e, pe pa d'algun dels assis en s al Col.loqui, el
esso gimen d'un ce sen imen nacionalis a. Tal com digué R. La on en la
se a in e enció, hom ha passa de la c ida ((Volem iu e al país)) i ((No olem
mo i )), a la de ((Volem iu e i eballa al país., pe acaba amb un ((Volem iu-
e, eballa i decidi al país.. Malg a que en algun momen s'a ib2 a compa-
a el
pays
amb la coma ca ca alana, ou no b ia l'absencia d'una pe spec i a
dlanPlisi més gene al i in e nacional, és a di , el desconeixemen d'al es eali-
a s i ei indicacions nacionalis es en pai'sos p ope s a F anca.
La comunicació de J.P. Fe ie ,
Le e i oi e de la ie quo idienne e le
é é en iel-habi an ,
ob ia l'hl ima sessió de la p ime a jo nada de eball. En
pa aules de J.B. Racine, un dels més acP ims de enso s del ponen , 4.P. Fe-
ie es mou en e dos pols: el món quo idii i el món cosmolbgic. El seu eball
és una in e io i zació de la se a pe sona, una ece ca desespe ada d'una iden i-
a col.lec i a. Ens p oposa una no a mane a de eu e la ida i la Geog a ia..
Ce amen , I'exposició de J.P. Fe ie ou una de les més ambicioses i, alho a,
calo osamen discu ida pe pa ida is i con a is. Un cop acla i , d'en ada, que
o s gaudim d'una expe iencia enomenolbgica i exis encial p bpia de l'espai, el
con e encian p opos2 a l'audi o i una eelabo ació de les escales d'an2lisi geo-
g 2 ica: el e i o i s'es uc u a ia en deu ni ells di e en s, des de l'espai de la i-
da quo idiana (ni ell
X)
ins a l'espai cosmolbgic (ni ell
I).
El e i o i de la ida
quo idiana se ia el ni ell mínim d'obse ació del gebg a , aquell en el qual po-
dem p end e com a e e encia I'habi an . ~L'ac e geog a ic)) s'inclina ia en
aques ni ell: d'aqui e la du a sen encia de J.P. Fe ie , .el que no é un sen i
en la ida quo idiana no po se geog i ic.. El ac amen del ni ell
I
obliga el
con e encian a ecupe a ce es nocions del pensamen eligiós medie al, que
pos e io men aplica ia a la se a anslisi geog a ica. Aixb es éu e iden en la du-
a c i ica al sis ema de mesu es igen s, que quali ica d'inhuml, <<pe que no é
en comp e que l'habi an és un mic ocosmos del món)), i en la conside ació del
e i o i com .un ex hum2 que pe me de descob i el mis e i del Cosmos)).
Tanma eix, pe a J.P. Fe ie la ein e p e ació de la ida quo idiana ens mos-
a a les di ec ius que el discu s geog l ic ha de segui en el u u .
La segona jo nada de eball, dijous
27,
co nen~5 amb el ema
Réseaux e
ni-
ueaux de e i o iali é
a ca ec de
M.
Chesnais. A pa i dels models de Pe e
Hagge
i
se in -se del ma eix ocabula i de la eo ia de g a os (xa xes,
ma ius), insis í en la necessi a u gen que é el gebg a d'es udia i en end e les
xa xes obse ables en el e i o i i la in o mació que ci cula a a és d'elles. Els
gebg a s no han de pe d e el en de I'a aluació ecnica
i
sabe -se adap a a la
no a socie a cibe ne ica: ha a iba , inalmen , I'ho a d'ap end e a eballa
amb un espai de més dimensions, ja que pe exemple els sa Pl.li s han de se
conside a s ambé com a nusos de comunicació. Les xa xes, pe b, no són només
ma e iali zables ma ema icamen , sinó ambé ideolbgicamen ; cal, doncs -i
-
aques ou el ema cen al del deba
-,
es a a en s
i
no pe d e de is a el con-
ol polí ic d'aques es xa xes (com a exemple a ci a I'ús de xa xes in o ma i es
en el con lic e de les Mal ines pe pa de les po encies implicades).
L'exposició d'A. Dauphiné',
P a ique de l'eco-déueloppemen ,
ou, con a ia-
men al que hom espe a a, una de les més luixes. De I'amplíssim deba que ha
susci a la eo ia de I'eco-desen olupamen en els medis ecolbgics, el con e en-
cian sembla a p end e com a única e e Pncia en aques sen i el llib e
Small is
beau qul,
de E.F. Schumache . Compa a b eumen I'en ocamen ecologis a
amb I'en ocamen ecnoc a ic de l'adminis ació, pe a passa apidamen a
a i ma que
l'éco-déueloppemen
no apo a a es més a la Geog a ia que una
minsa eno ació me odolbgica. Les du es c í iques apa egudes al lla g del deba
mani es a en el poc ap o undimen en el ema pe pa de Dauphiné,
i
ambé el
seu desconeixemen de mol es de les ac uals endencies
i
eballs a eu del món
sob e aques a emi ica, d'al a banda p ou impo an .
M. Bonne ille, en la se a ponencia
Le e i oi e en milieu u bain,
a i ma que
la p oli e ació d'es udis u bans desp és de la Segona Gue a Mundial a a o í de
nou 1'6s del e me e i o i. Amb o , pe b, enca a a ui els espais u bans són
conside a s massa so in segons el seu olum demog i ic
i
es man é el concep e
de e i o i. Cal, segons Bonne ille, (<pensa )) I'espai u bs d'una al a mane a,
a
pa i de la se a . e i o iali zaciÓn, en esa com la iden i icació del e i o i amb
(els mo imen s de locali zació. D'aqui e la impo ancia que concedeix al con-
cep e de ba i i la c i ica sub il que di igeix a aquells u banis es que sup imei-
xen aques e me a a o d'al es (complex, u bani zació, zones esidencials,
no es ciu a s) pe que són homogenis
i
uni o mes, al a s de i encies. El deba ,
ence a pe
A.
Bailly i
J.
Rémy, gaudi en o momen d'un ni ell d'ap o undi-
men mol ele a .
L'úl ima sessió del
Géopoin -82, La e i o iali é,
ou encomanada a
Y.
Ba-
el, el qual, gai ebé a all de conclusió, es e e í a mol s dels concep es exposa s
ja en ponsncies an e io s.
En gene al, el
Géopoin -82
aconseguí les i es que els o gani zado s es p opo-
sa en. Els deba s, en algun cas, supe a en en quali a les ma eixes pone icies,
o en in ensamen iscu s pe o s els assis en s i demos a en, pe sob e de o ,
I'ele a g au de c ea i i a i eno ació que a ec a a un sec o conside able de la
Geog a ia ancesa.