scieee Open visual document viewer

"Geopoint 82 : les territoires de la vie quotidienne"

Nogué, Joan; Sabi Bonastre, Joan

Abstract

Els proppassats dies 26 i 27 de maig se celebrà a Avinyó el IV Col·loqui Geopoint 82. El Grup Dupont proposava per enguany la discussió d'un tema que prometia ser molt interessant i suggeridor: Les territoires de la vie quotidienne. A títol introductori inicià les sessions M. Le Berre. Un cop definit el concepte de territori i tenint en compte que aquest terme presenta unes connotacions totalment diferents segons l'epoca (abans del segle XVII territori era sinònim de regne) i segons les diferents escoles geogràfiques, M. Le Berre se, centrà exclusivament en l'anàlisi de 1'ús d'aquest terme en la literatura geogràfica francesa, a partir de la lectura de les tesis regionals i de la Bibliografia Geogràfica Internacional. La conclusió principal a que arribà fou la relativa modernitat en la utilització del terme territori, emprat avui bàsicament de quatre formes diferents.

Full text

iiGeopoin 82: Les e i oi es de la ie quo idienne kk Joan Nogué i Fon , Joan Sabí i Bonas e Els p oppassa s dies 26 i 27 de maig se celeb P a A inyó el IV Col.loqui Geo- poin 82. El G up Dupon p oposa a pe enguany la discussió d'un ema que p ome ia se mol in e essan i sugge ido : Les e i oi es de la uie quo idienne. (Reche ches de niueaux signz$an s dans l'analyse géog aphz'que). Tan o més in e essan que l'exposició en si de les ponencies ho e en els deba s que les segui en, inicia s pe dos con aponen s ( épondan s) dels quals un e a gebg a i l'al e solia se economis a, socibleg o a qui ec e, en un in en de plu i- disciplina ie a . No obs an aixb, en el desen olupamen de les sessions es obP a al a el ex ¡/o el esum de les ponencies a deba e, la qual cosa p odui'a d'an u i una dis unció en e el i ol de la ponencia i el seu con ingu . To el que allí es a di al lla g d'aques s dos dies d'in ens ho a i de eball (ma i i a da) ou en egis a magn5 icamen pe al de publica -10 al més Ppidamen possi- ble. A í ol in oduc o i inici2 les sessions M. Le Be e amb el ema Le e i oi e dans ses appo s a ec les espaces géog aphiques: concep ancien, u ilisa ion nouuelle. Un cop de ini el concep e de e i o i i enin en comp e que aques e me p esen a unes conno acions o almen di e en s segons l'epoca (abans del segle XVII e i o i e a sinbnim de egne) i segons les di e en s escoles geog P i- ques, M. Le Be e se, cen P exclusi amen en I'anPlisi de 1'Gs d'aques e me en la li e a u a geog a ica ancesa, a pa i de la lec u a de les esis egionals i de la Bibliog a ia Geog i ica In e nacional. La conclusió p incipal a que a ibP ou la ela i a mode ni a en la u ili zació del e me e i o i, emp a a ui bPsica- men de qua e o mes di e en s. En p ime lloc, amb un sen i e olbgic: el con- cep e de ~ e i o iali a n i de socie a s ~ e i o iali zades)) dels e blegs, aplica a les ciencies socials i humanes, a ec a ac ualmen a 1'An opologia ísica i cul u- al, la Psicologia social, la Sociologia i la Geog a ia, sob e o la Geog a ia poli i- ca, social, la cul u al i del compo amen ; com a sinbnim d'al es e mes espa- cials (espace, é endue, pays); com a sinbnim d'al es concep es més acu a s (échelle, dg é-en ia ion espa iale); inalmen , elaciona amb aspec es d'o de- nació i plani icació del e i o i. La segona sessió del dia ou dedicada al ema Le Pays, ni eau géog aphique, a ca ec de F. Au iac i R. Fe as. Replica en R. B une i el socibleg P. Houée. Desp és d'ha e e un b eu ep& a la u ili zació del e me pays pe pa d'al- guns gebg a s egionalis es (Gaullois, Blancha d, Demangeon), Au iac s1es o c2 o al lla g de la se a exposició a e alo a aques a uni a espacial, donan -li uncionali a adminis a i a i un nou con ingu sbcio-econbmic. El ponen insis- í en la necessi a de comp a amb els gebg a s locals a l'ho a de eo gani za el e i o i en pays, al com ja s'ha ia e a la B e anya. En la de ensa dels seus plan ejamen s Au iac apo i nous i in e essan s elemen s d'anilisi, als com el concep e de neo- u alisme, el sen imen de pe inenca i d'iden i a i la concep- ció del pay.5 com a espai pe cebu , iscu i sen i : en de ini i a, ens enia a di que les esis de F émon sob e l'espai iscu e en mol més 2cilmen aplicables al pays que no pas a la egió (almenys a F anca). El pays com a mic oes uc u a sbcio-econbmica, a i ma el p o esso Au iac, no deixa 2 mai de se un somni si abans no s'aconsegueix una p o unda ans o mació en la concepció del eball de l'economia i de les elacions Home-Te a- eball. En el deba que s1ence 2 a con inuació es deixi en e eu e, pe pa d'algun dels assis en s al Col.loqui, el esso gimen d'un ce sen imen nacionalis a. Tal com digué R. La on en la se a in e enció, hom ha passa de la c ida ((Volem iu e al país)) i ((No olem mo i )), a la de ((Volem iu e i eballa al país., pe acaba amb un ((Volem iu- e, eballa i decidi al país.. Malg a que en algun momen s'a ib2 a compa- a el pays amb la coma ca ca alana, ou no b ia l'absencia d'una pe spec i a dlanPlisi més gene al i in e nacional, és a di , el desconeixemen d'al es eali- a s i ei indicacions nacionalis es en pai'sos p ope s a F anca. La comunicació de J.P. Fe ie , Le e i oi e de la ie quo idienne e le é é en iel-habi an , ob ia l'hl ima sessió de la p ime a jo nada de eball. En pa aules de J.B. Racine, un dels més acP ims de enso s del ponen , 4.P. Fe- ie es mou en e dos pols: el món quo idii i el món cosmolbgic. El seu eball és una in e io i zació de la se a pe sona, una ece ca desespe ada d'una iden i- a col.lec i a. Ens p oposa una no a mane a de eu e la ida i la Geog a ia.. Ce amen , I'exposició de J.P. Fe ie ou una de les més ambicioses i, alho a, calo osamen discu ida pe pa ida is i con a is. Un cop acla i , d'en ada, que o s gaudim d'una expe iencia enomenolbgica i exis encial p bpia de l'espai, el con e encian p opos2 a l'audi o i una eelabo ació de les escales d'an2lisi geo- g 2 ica: el e i o i s'es uc u a ia en deu ni ells di e en s, des de l'espai de la i- da quo idiana (ni ell X) ins a l'espai cosmolbgic (ni ell I). El e i o i de la ida quo idiana se ia el ni ell mínim d'obse ació del gebg a , aquell en el qual po- dem p end e com a e e encia I'habi an . ~L'ac e geog a ic)) s'inclina ia en aques ni ell: d'aqui e la du a sen encia de J.P. Fe ie , .el que no é un sen i en la ida quo idiana no po se geog i ic.. El ac amen del ni ell I obliga el con e encian a ecupe a ce es nocions del pensamen eligiós medie al, que pos e io men aplica ia a la se a anslisi geog a ica. Aixb es éu e iden en la du- a c i ica al sis ema de mesu es igen s, que quali ica d'inhuml, <<pe que no é en comp e que l'habi an és un mic ocosmos del món)), i en la conside ació del e i o i com .un ex hum2 que pe me de descob i el mis e i del Cosmos)). Tanma eix, pe a J.P. Fe ie la ein e p e ació de la ida quo idiana ens mos- a a les di ec ius que el discu s geog l ic ha de segui en el u u . La segona jo nada de eball, dijous 27, co nen~5 amb el ema Réseaux e ni- ueaux de e i o iali é a ca ec de M. Chesnais. A pa i dels models de Pe e Hagge i se in -se del ma eix ocabula i de la eo ia de g a os (xa xes, ma ius), insis í en la necessi a u gen que é el gebg a d'es udia i en end e les xa xes obse ables en el e i o i i la in o mació que ci cula a a és d'elles. Els gebg a s no han de pe d e el en de I'a aluació ecnica i sabe -se adap a a la no a socie a cibe ne ica: ha a iba , inalmen , I'ho a d'ap end e a eballa amb un espai de més dimensions, ja que pe exemple els sa Pl.li s han de se conside a s ambé com a nusos de comunicació. Les xa xes, pe b, no són només ma e iali zables ma ema icamen , sinó ambé ideolbgicamen ; cal, doncs -i - aques ou el ema cen al del deba -, es a a en s i no pe d e de is a el con- ol polí ic d'aques es xa xes (com a exemple a ci a I'ús de xa xes in o ma i es en el con lic e de les Mal ines pe pa de les po encies implicades). L'exposició d'A. Dauphiné', P a ique de l'eco-déueloppemen , ou, con a ia- men al que hom espe a a, una de les més luixes. De I'amplíssim deba que ha susci a la eo ia de I'eco-desen olupamen en els medis ecolbgics, el con e en- cian sembla a p end e com a única e e Pncia en aques sen i el llib e Small is beau qul, de E.F. Schumache . Compa a b eumen I'en ocamen ecologis a amb I'en ocamen ecnoc a ic de l'adminis ació, pe a passa apidamen a a i ma que l'éco-déueloppemen no apo a a es més a la Geog a ia que una minsa eno ació me odolbgica. Les du es c í iques apa egudes al lla g del deba mani es a en el poc ap o undimen en el ema pe pa de Dauphiné, i ambé el seu desconeixemen de mol es de les ac uals endencies i eballs a eu del món sob e aques a emi ica, d'al a banda p ou impo an . M. Bonne ille, en la se a ponencia Le e i oi e en milieu u bain, a i ma que la p oli e ació d'es udis u bans desp és de la Segona Gue a Mundial a a o í de nou 1'6s del e me e i o i. Amb o , pe b, enca a a ui els espais u bans són conside a s massa so in segons el seu olum demog i ic i es man é el concep e de e i o i. Cal, segons Bonne ille, (<pensa )) I'espai u bs d'una al a mane a, a pa i de la se a . e i o iali zaciÓn, en esa com la iden i icació del e i o i amb (els mo imen s de locali zació. D'aqui e la impo ancia que concedeix al con- cep e de ba i i la c i ica sub il que di igeix a aquells u banis es que sup imei- xen aques e me a a o d'al es (complex, u bani zació, zones esidencials, no es ciu a s) pe que són homogenis i uni o mes, al a s de i encies. El deba , ence a pe A. Bailly i J. Rémy, gaudi en o momen d'un ni ell d'ap o undi- men mol ele a . L'úl ima sessió del Géopoin -82, La e i o iali é, ou encomanada a Y. Ba- el, el qual, gai ebé a all de conclusió, es e e í a mol s dels concep es exposa s ja en ponsncies an e io s. En gene al, el Géopoin -82 aconseguí les i es que els o gani zado s es p opo- sa en. Els deba s, en algun cas, supe a en en quali a les ma eixes pone icies, o en in ensamen iscu s pe o s els assis en s i demos a en, pe sob e de o , I'ele a g au de c ea i i a i eno ació que a ec a a un sec o conside able de la Geog a ia ancesa.