Les "Primeres Jornades Agràries del Delta de l'Ebre"

Les 44 Primeres Jornades Agrlries del Delta de 1'EbreNr Gemma Cánoves i David Saurí Els dos primers caps de setmana del marc de 1983 es van celebrar a Amposta les Primeres Jornades AgrPries del Delta de l'Ebre, organitzades per la Unió de Pagesos MontsiP-Baix Ebre i a les quals varen assistir dos gebgrafs de la Universitat Autbnoma de Barcelona que, a la vegada, presentaren una ponencia sobre els canvis recents dels conreus a l'esmentada zona. Aquestes jornades es van promoure amb l'objectiu de debatre la problemPtica recent sobre les qüestions agriries del Delta de l'Ebre, intentant d'assolir un cert grau de participació entre la pagesia de la comarca. Els temes de les ponencies es van establir dins d'una perspectiva que, sense deixar mai la problemPtica especifica del Delta, tingués un carPcter més general; s'hi convidaren diversos especialistes sobre els temes a tractar. El primer cap de setmana (dies 5 i 6 de marc) es van presentar les ponencies següents: - Visió econbmica de l'agricultura del Delta. (Ramon Seró). - Les cooperatives i la comercialització. (Lluis Font de Mbra). - Descripció i comparació de les cooperatives del Delta. (Josep M? Torralba). - Aproximació a la problemitica de l'arrbs. (Enric Beltran). El contingut d'aquestes ponencies estava fonamentalment dividit en dos punts: el cooperativisme i la problemitica de conreus en concret com l'arrbs i les hortalisses, bisics dins l'agricultura del Delta. Precedint les ponencies referents als temes esmentats, Ramon Ser6 presenta llur visió (forca pessimista) sobre els canvis globals que s'han produi't a partir de l'estudi que ell i Jordi Maymó varen realitzar sobre el Delta l'any 1971'. De fet, la conclusió més significativa a quP va arribar en Ser6 és que el model agrari actual -basat en la represa del conreu tradicional per excel.lencia, l'arrbssembla que s'estabilitzari durant un període relativament llarg, en contra de les previsions que es feien el 197 1. La primera ponencia referida al cooperativisme es centri en el funcionament d'una experisncia forca reeixida al País Valenci2 (1'ANECOP dlAlgemesi), destacant principalment els problemes de la comercialització; llur solució més viable seria potser la constitució de cooperatives de segon grau, més enlli de les funcions bisiques de la cooperativa, per a obrir nous canals, com poden ser les seccions de credit i consum, la formació de personal qualificat, etc. La segona ponencia consistí en el resum d'un estudi per enquestes, que s'esti portant a terme al Delta, sobre les cooperatives que comercialitzen les produccions d'aquesta Prea; el ponent remarci la gran dispersió de les activitats, així com la manca de formació cooperativa i el poc ajut de 1'Estat al respecte. Les dues ponsncies referides a la problemitica de conreus concrets tingueren un caire ben diferent. En primer lloc, el gerent de la Cambra Arrossera d'Amposta exposi les dificultats que esti travessant la producció horto-fruticola del Delta, especialment pel que fa a la competencia entre les diferents cooperatives i la fragilitat d'aquestes davant les indústries conserveres que compren aquesta producció. El ponent apuntava la idea d'intentar unificar l'oferta de les cooperatives i de crear alguna indústria transformadora a la zona. La qüestió de l'arrbs va mereixer una ponencia especial a cirrec dlEnric Beltran. La seva exposició se centri en la situació actual a les grans zones productores de 1'Estat (El Delta, Valencia, Sevilla), els problemes que presenten i la necessitat de fer-10s front, per la via de la reforma de les estructures de producció i de comercialització (denominacions d'origen, per exemple). Assenyali també la bona disposició del conreu de cara a l'entrada a la CEE (deficitiria en aquest cereal), sempre i quan s'adoptessin varietats més adequades als hibits de consum europeus. El segon cap de setmana foren presentades les ponsncies eeguents: - Anilisi sbcio-econbmica de la producció agriria al Delta (Jesús Sorribes i Josep Joan Grau). - Problemltica de l'agricultura a temps parcial (Eladio Arnalte). - Evolució dels conreus al Delta. (Gemma Cinoves i David Saurí). - Petita explotació i agricultura intensiva (Joan Tasias). - Campo y ciudad en la evolución de las estructuras agrarias contemporáneas (Alfonso Orti). 1 RAMON SERO i JORDI MAYMO, Les transformacions econdmzques al Delta de I'Ebre, Banca Catalana, Servei d'estudis. 1972. - Paper del sindicat en el procés sbcio-econbmic. (Pep Riera, Andreu Peix). Amb l'excepció de les ponencies Grau-Sorribes i C5noves-Saurí, els temes van superar l'estricte 5mbit del Delta per abordar qüestions més generals que afecten el sector agrari actual. Les dues ponencies referides al Delta versaren, d'una banda, sobre 11an51isi de l'evolució de les principals magnituds sacio-econbmiques de la comarca en el període 1965-1980, intentant d'establir una hipbtesi de llur evolució futura problem5tica pel que fa, per exemple, al progressiu envelliment dels empresaris agraris de la zona. L'altra ponencia se centr5 en l'evolució de les superfícies de conreu entre 1971 i 1978, intentant diferenciar entre els diversos nuclis del Delta i la riba dreta i l'esquerra d'aquest. Es constat5 l'increment de les superfícies dedicades a l'arrbs i l'horta en detriment de les corresponents a cereals, molt importants l'any 1971. La resta de les ponencies incidiren en quatre grans qüestions: l'agricultura a temps parcial, el problema de la petita explotació, el marc polític del camperolat en relació al pes dominant de les ciutats sobre el camp i, per últim, les tasques dels sindicats agraris. La ponencia sobre agricultura a temps parcial, a c5rrec dlEladio Arnalte, enumer5 les característiques principals d'aquest tipus d'agricultura i plantej5 els tres problemes que, segons ell, comporta aquesta pr5ctica: el futur, l'estabilitat i el seu funcionament dins de l'actual crisi econbmica. L'exposició de Joan Tasias sobre la petita explotació insistí en els canvis constants a que s'ha de sometre aquesta per tal d'adequar-se a les oscil.lacions de la demanda, i també en els diferents tipus d'aquesta petita propietat (secWregadiu; plana/muntanya, etc.) i la necessitat d'endegar solucions específiques per part dels poders públics. El socibleg Alfons Ortí present5 una ponencia més aviat tebrica sobre la incidencia que el camp i la ciutat han tingut en l'evolució de les estructures agr5ries, assenyalant el distanciament progressiu en favor dels nuclis urbans i l'aparició de fenbmens com ara el populisme agrari, com a principal ideologia del camp de caire, segons Ortí, forca reaccionari. Darrerament, els sindicalistes Andreu Peix i Pep Riera exposaren les etapes diferents per les quals ha passat la Unió de Pagesos, remarcant els diferents moments de la lluita sindical, insistint que calia anar més lluny d'aquest aspecte purament reivindicatiu per arribar a assolir una veritable consciencia social del pages catals. Finalment, i com a valoració global d'aquestes jornades, cal destacar que l'assistencia fou forca nombrosa per a aquests tipus d'actes -especialment durant el segon cap de setmanai que els col.loquis a continuació de cada ponsncia foren molt animats, amb una participació considerable per part del públic, especialment a les ponencies que tractaven temes més polsmics. També creiem important de ressaltar la participació de gehgrafs en aquests jornades agrPries, tant com a participants actius en l'estudi d'unes qüestions on poden fer aportacions interessants, com per una tasca de divulgació dels problemes dcio-econbmics del camp en una zona tan important i tan poc coneguda com és el Delta de 1'Ebre.