RESSENYES
ana a ai~onan la se a ob a? Com la eu a a, no es a peu de pagina que acla eixen o
.en pe spec i a? Quina au oc í ica es a? l'apa ell concep ual (<<p k ican, aexpe ien-
Quins p ojec es de u u é? Quina e a i és cia,,, ahe meneu ica,,
...
).
la se a concepció de la geog a ia?, e c., e c. En de ini i a, ens obem da an d'un Ili-
Po se se ia un mica més c í ic pel que a b e inno ado , que eixampla amb esc eix
a les es aules odones que Bu ime inse- l'ho i zó de possibili a s i d'in e p e acions
eix en el seu manual. Malg a la lúcida p e- que sob e el pensamen geog i ic ens han
sen ació de I'au o a als con ex s socials i aca- o e ins a a els en ocamen s con encionals.
demics co esponen s -mos a e iden The P ac ice o Geog aphy mos a cla amen
d'una eno me capaci a pe in e p e a con- les limi acions inhe en s a aquelles gene a-
ex s nacionals mol di e en s-, c ec que les li zacions sob e la his b ia de la geog a ia ba-
aules odones no encaixen amb les his b- sades només en el .pensanien . o només en
ies pe sonals. No hi a es que l'es uc u a el <<con ex ,
(p.
15). Es ac a, e i e , d'un
i el discu s siguin di e en s ni que hi pa i- p ime assaig expe imen al d'un ambiciós
cipin uns al es gebg a s. El p oblema 6s que p ojec e engega ja a uns anys (The In e na-
po se els emes de discussió no són els més ional Diulogue P ojec ) que anscendeix,
M-
ap opia s i que, so in , es pe d el il. Aixb huc, els lími s ma eixos de la geog a ia amb
impedeix a iba a unes conclusions comu- l'inim d'aconsegui un uc í e diileg en-
nes i conc e es, o i que, pe al a banda, e les di e ses in e p e acions del món.
la con e sa s'en iqueix eno memen , abas-
an aspec es di e sos '-i in e essan s, Joan Nogué
i
Fon
anma eix- que s'allunyen del ema ma eix
Caldegi
Uni e si a i de Gi ona
de discussió (la concepció de la geog a ia, el
Uni e si a Au bnoma de Ba celona
pape del eball de camp, el u u dels jo-
es llicencia s o ins i o , com ho eia Ca 1
Saue , pe man eni en usiasma s els seus es-
udian s de Be keley).
En d'al es esc i s hem pogu comp o a
CLAVERO, PL.,
RASO, J.M.,
Los ciimas.
l'habili a d'Ame Bu ime a I'ho a de ans- Fundamen os
y
suge encias d da'c icas, Anaya,
me e missa ges de g an igo osi a cien í i-
,
135 pp., Mad id 1983.
ca amb un llengua ge poe ic i ca ega
d'emoció. Aques esp i de inesse que an El clima és un dels emes més impo an s
la ca ac e i za s'en e eu ambé en aques de la Geog a ia Física, ja que exe ceix una
cas: en la in oducció, en la p esen ació de o a in lukncia sob e el medi ( an el ísic
les au obiog a ies, en els apa a s d'in e p e- com l'humi). Pe al a banda; cal ema ca
ació con ex ual. La igo osi a s'obse a a que la Clima ologia és una cikncia o sa e-
o i a d e , en les e e kncies u ili zades, en cen : no expe imen a un desen olupamen
el comen a i del me ode de eball segui , i sis ema i zació decisius ins a iba al pe-
en l'exposició de les successi es ases de ma- íode comp is en e les dues gue es mun-
du ació del p ojec e, en les de alladissimes dials.
RESSENYES
A
la His b ia de la Clima ologia, Ca alu-
nya ha ingu un pape capda an e pe dues
aons:
1)
a eni a ia una xa xa ela i a-
men bona d'es acions me eo olbgiques, que
a pe me e e es udis climi ics sob e una
base de dades es adís iques;
2)
ha es a essen-
cial l'apo ació d?lguns dels seus homes en
aques camp (cal des aca l'excepcional igu a
dlel clima bleg E. Fon se k). P ecisamen ,
Pob a que es essenya é com au ws dos
p es igiosos dima blegs ca alans que eba-
llen en el Depa amen de Geog a ia de la
Uni e si a de Ba celona.
La Clima ologia es a inclosa dins la Geo-
g a ia i, com que l'ensenyamen d'aques a
mai no ha es a a a o i a la uni e si a ni
a
l'ensenyamen mi jl, s'explica que la ma-
jo ia dels ex os de Clima ologia que s'u i-
li zen siguin es ange s. Pe o aixb, cal ce-
leb a l'apa ició del llib e en qües ió del qual
pa la em o segui .
L'ob a és di idida en nou capí ols. En el
p ime s'in odueixen els concep es ona-
men als en l'es udi del clima: s'hi pa la de
les di e encies en e Me eo ologia i Clima-
ologia, aixi com en e clima i emps; inal-
men , s'hi anali zen els ac o s i els elemen s
del clima de mane a b eu pe 6 exhaus i a.
I4 segon capí ol dóna una isió igo osa i
comple a d'una qües ió an impo an en el
clima com és la ci culació a mos ; ica,
incloen -hi les més ecen s eo ies sob e
aques ema; les deu igu es que apa eixen
al lla g d'aques capí ol són decisi es pe a
acili a la comp ensió dels complexos enb-
mens que aqui s'es udien i que es an elacio-
na s amb l'escal amen he e ogeni de la su-
pe ície e es e, el mo imen de o ació
(que o igina la des iació de Co iolis) i el e-
gamen de l'ai e amb la Te a; conjun de e-
nbmens que de e minen les ci culacions a -
nios k iques zonal i me idiana.
En el capí ol e ce s'anali zen els climes
in e opicals i es p esen en qua e climodia-
g amas de climes equa o ials, cinc de climes
opicals de a~ana o ien al i cinc més de cli-
mes opicals con inen als; no es pa la del
clima monsbnic, ja que els au o s el deuen
dona pe inclbs en el clima opical de a-
Gana o ien al. En el qua capí ol s'es udien
els climes sub opicals, p esen an com
exemples sis climodiag ames de climes me-
di e anis i cinc de climes xinesos; aqui, cal
ad e i que el clima de Po Elizabe h
(p.
57)
és medi e ani i no pas xinks, ja que é un
es iu sec (gene i eb e ).
Els climes empe a s eds són anali za s
en el capí ol cinquk, on hi igu en cinc
clunodiag ames de cimes ocelnics i sis de cli-
mks con inen als; ambé es pa la del clima
de la a~ana o ien al dels con inen s, com a
híb id en e l'oceinic i el con inen al. En el
sis; capí ol es a un exhaus iu i mol ben es-
uc u a es udi dels climes pola s, amb
I'acompanyamen g i ic de dos climodiag a-
mes pe a cada ipus d'aques s climes: pola
oceinic, de und a i pola glacia ; sens dub-
e, aques capí ol i el següen són els millo s
dels dedica s als climes.
Pel que a als climes de mun anya, són
I'objec e del capí ol se i, on se'n a una ani-
lisi mol acu ada; aquí hi ha ambé dos cli-
modiag ames pe a cadascun dels es ipus
de clima d'al u a que es ac en: l'in e o-
pical, el de la i uds mi ges i el dels dominis
medi e anis. En el capí ol ui k són p esen-
a s els climes desh ics, que se subdi idei-
xen en desi ics cllids i desk ics eds, pe-
b hi manca la impo an di e enciació en-
e climes es epa is i climes desk ics; aixi,
RESSENYES
hi ha nou climodiag ames de climes des&-
ics. dels auals esen eali a són climes es-
epa is: Sa mien o, Tu gai i U ga (conside-
an l'índex d'a idesa segons el qual un cli-
ma no és desk ic si la se a p ecipi ació anual
en cm supe a el alo de la empe a u a mi -
jana anual en OC).
En coniun . el ac amen dels climes de
,
,
la Te a és an cla com igo ós; solamen
s'hi oba a al a , demés de la di e enciació
ja esmen ada en e climes es epa is i ded -
ics, la classi icació de Koppen-T ewa ha,
onamen al en o es udi de Clima ologia.
L'abshcia d'aques a classi icació empob eix
una mica l'ob a que es comen a, o i que
pugui ésse jus i icada pe ac a -se d'un lli-
b e de bu xaca i no pas d'un g an manual.
Finalmen , el da e capí ol s'ocupa de la a-
iabili a climi ica, p oblemi ica qües ió que
és a ui de la mixima ac uali a i que aquí
.
.
s'anali za d'una mane a o ~a assimilable; ai
inal hi ha un ~lanis e i amb una dis ibu-
ció po se massa esquemi ica dels clinles e -
1
es es. Quan a la bibliog a ia, cons a de
en ados í ols adien s pe amplia els con-
cep es que s'expliquen en aques a ob a.
El més ~osi iu del llib e essen a és el e
que é una inali a eminen men didic ica:
així, a la i de cada capí ol hi ha dos apa a s
(sugge imen s didic ics i ac i i a s) que as-
soleixen aques a inali a de mane a ex-
celden , o cons i uin una aluosa guia
de
P ic iques de Clima ologia pe al p o esso
que impa eixi classes d'aques a cikncia. Cal-
ad e i , pe b, que les semp e an emudes
e a es d'imp emp a poden con ond e el lec-
o a les pigines 61 i 62: a la 61, la d ie de
e npe a b es i p ecipi acions de Lisboa co -
espon en eali a a San iago de Xile, men-
e que la de Buenos Ai es co espon a Lis-
boa;
a
la 62, a la pa supe io manca posa -
hi &limas chinos,,, men e que la se ie de
San iago és la que de e co espon a Bue-
nos Ai es.
Pe acaba , di em que, demés del con in-
gu eb ic i dels apa a s didk ics,
és
ambé
mok adequada la cons an elació que es a
en en e cada clima i les o macions ege-
als i les ac i i a s humanes amb ell elacio-
nades, ja que en Geog a ia o ipus de e-
nomen in lueix sob e els al es
i
és alho a
in lu'i pe ells. Pe o aixb, podem conclou-
e que l'ob a comen ada p esen a un en o-
camen de la Clima ologia alho a geog i ic
i didic ic que la a mol ecomanable pe
a o s els es udiosos d'aques ema de la Geo-
g a ia Física.
Agus í Xe ca ins i Comas
Col.legi
Uni e si a i
de
~i on;
Uni e si a
Au bno na
de
Ba celona
HOFMEISTER,
B.,
STEINECKE,
A.,
(eds.),
Geog aphie
des
F eizei -und F emden e keh s,
Wissenscha liche Buchgesellscha , Da m-
s ad 1984,402 pp. (Wege de Fo schung, o-
mo 592).
KULINAT, K., STEINECKE, A.,
Geog aphie
des
F a'zei -~nd F e ndzn~~e keh s,
Wisenscha li-
che Buchgcsel!scha , Da ms ad 1984, 264
pp. (E aege de Fo schung, omo 212).
Como enómeno de masas, las ac i idades
ealizadas du an e el iempo lib e -mL ade-
lan e indica emos b e emen e la p oblemá-
ica que plan ea su delimi ación concep ual-
son el esul ado de una se ie de cambios que