Ressenyes

RESSENYES anar afai~onant la seva obra? Com la veu ara, notes a peu de pagina que aclareixen tot .en perspectiva? Quina autocrítica es fa? l'aparell conceptual (<<prktican, aexperienQuins projectes de futur té? Quina era i és cia,,, ahermeneutica,, ... ). la seva concepció de la geografia?, etc., etc. En definitiva, ens trobem davant d'un IliPotser seria un mica més crític pel que fa bre innovador, que eixampla amb escreix a les tres taules rodones que Buttimer insel'horitzó de possibilitats i d'interpretacions reix en el seu manual. Malgrat la lúcida preque sobre el pensament geogrific ens han sentació de I'autora als contexts socials i acaofert fins ara els enfocaments convencionals. demics corresponents -mostra evident The Practice of Geography mostra clarament d'una enorme capacitat per interpretar conles limitacions inherents a aquelles generatexts nacionals molt diferents-, crec que les litzacions sobre la histbria de la geografia bataules rodones no encaixen amb les histbsades només en el .pensanient. o només en ries personals. No hi fa res que l'estructura el <<context, (p. 15). Es tracta, fet i fet, d'un i el discurs siguin diferents ni que hi partiprimer assaig experimental d'un ambiciós cipin uns altres gebgrafs. El problema 6s que projecte engegat ja fa uns anys (The Internapotser els temes de discussió no són els més tional Diulogue Project) que transcendeix, Mapropiats i que, sovint, es perd el fil. Aixb huc, els límits mateixos de la geografia amb impedeix arribar a unes conclusions comul'inim d'aconseguir un fructífer diileg ennes i concretes, tot i que, per altra banda, tre les diverses interpretacions del món. la conversa s'enriqueix enormement, abastant aspectes diversos '-i interessants, Joan Nogué i Font tanmateixque s'allunyen del tema mateix Caldegi Universitari de Girona de discussió (la concepció de la geografia, el Universitat Autbnoma de Barcelona paper del treball de camp, el futur dels joves llicenciats o fins i tot, com ho feia Car1 Sauer, per mantenir entusiasmats els seus estudiants de Berkeley). En d'altres escrits hem pogut comprovar CLAVERO, PL., RASO, J.M., Los ciimas. l'habilitat d'Ame Buttimer a I'hora de transFundamentos y sugerencias dtda'cticas, Anaya, metre missatges de gran rigorositat científi- , 135 pp., Madrid 1983. ca amb un llenguatge poetic i carregat d'emoció. Aquest esprit de finesse que tant El clima és un dels temes més importants la caracteritza s'entreveu també en aquest de la Geografia Física, ja que exerceix una cas: en la introducció, en la presentació de forta influkncia sobre el medi (tant el físic les autobiografies, en els apartats d'interprecom l'humi). Per altra banda; cal remarcar tació contextual. La rigorositat s'observa a que la Climatologia és una cikncia forsa retort i a dret, en les referkncies utilitzades, en cent: no experimenta un desenvolupament el comentari del metode de treball seguit, i sistematització decisius fins arribar al peen l'exposició de les successives fases de maríode compris entre les dues guerres munduració del projecte, en les detalladissimes dials. RESSENYES A la Histbria de la Climatologia, Catalunya ha tingut un paper capdavanter per dues raons: 1) va tenir aviat una xarxa relativament bona d'estacions meteorolbgiques, que va permetre fer estudis climitics sobre una base de dades estadístiques; 2) ha estat essencial l'aportació d?lguns dels seus homes en aquest camp (cal destacar l'excepcional figura dlel climatbleg E. Fontserk). Precisament, Pobra que es ressenya té com autws dos prestigiosos dimatblegs catalans que treballen en el Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. La Climatologia esta inclosa dins la Geografia i, com que l'ensenyament d'aquesta mai no ha estat afavorit a la universitat ni a l'ensenyament mitjl, s'explica que la majoria dels textos de Climatologia que s'utilitzen siguin estrangers. Per tot aixb, cal celebrar l'aparició del llibre en qüestió del qual parlarem tot seguit. L'obra és dividida en nou capítols. En el primer s'introdueixen els conceptes fonamentals en l'estudi del clima: s'hi parla de les diferencies entre Meteorologia i Climatologia, aixi com entre clima i temps; finalment, s'hi analitzen els factors i els elements del clima de manera breu per6 exhaustiva. I4 segon capítol dóna una visió rigorosa i completa d'una qüestió tan important en el clima com és la circulació atmosf;rica, incloent-hi les més recents teories sobre aquest tema; les deu figures que apareixen al llarg d'aquest capítol són decisives per a facilitar la comprensió dels complexos fenbmens que aqui s'estudien i que estan relacionats amb l'escalfament heterogeni de la superfície terrestre, el moviment de rotació (que origina la desviació de Coriolis) i el fregament de l'aire amb la Terra; conjunt de fenbmens que determinen les circulacions atniosfkriques zonal i meridiana. En el capítol tercer s'analitzen els climes intertropicals i es presenten quatre climodiagramas de climes equatorials, cinc de climes tropicals de fa~ana oriental i cinc més de climes tropicals continentals; no es parla del clima monsbnic, ja que els autors el deuen donar per inclbs en el clima tropical de faGana oriental. En el quart capítol s'estudien els climes subtropicals, presentant com exemples sis climodiagrames de climes mediterranis i cinc de climes xinesos; aqui, cal advertir que el clima de Port Elizabeth (p. 57) és mediterrani i no pas xinks, ja que té un estiu sec (gener i febrer). Els climes temperats freds són analitzats en el capítol cinquk, on hi figuren cinc clunodiagrames de cimes ocelnics i sis de climks continentals; també es parla del clima de la fa~ana oriental dels continents, com a híbrid entre l'oceinic i el continental. En el sis; capítol es fa un exhaustiu i molt ben estructurat estudi dels climes polars, amb I'acompanyament grific de dos climodiagrames per a cada tipus d'aquests climes: polar oceinic, de tundra i polar glaciar; sens dubte, aquest capítol i el següent són els millors dels dedicats als climes. Pel que fa als climes de muntanya, són I'objecte del capítol seti, on se'n fa una anilisi molt acurada; aquí hi ha també dos climodiagrames per a cadascun dels tres tipus de clima d'altura que es tracten: l'intertropical, el de latituds mitges i el dels dominis mediterranis. En el capítol vuitk són presentats els climes deshtics, que se subdivideixen en desirtics cllids i deskrtics freds, perb hi manca la important diferenciació entre climes esteparis i climes deskrtics; aixi, RESSENYES hi ha nou climodiagrames de climes des&- tics. dels auals tresen realitat són climes esteparis: Sarmiento, Turgai i Urga (considerant l'índex d'aridesa segons el qual un clima no és deskrtic si la seva precipitació anual en cm supera el valor de la temperatura mitjana anual en OC). En coniunt. el tractament dels climes de , , la Terra és tan clar com rigorós; solament s'hi troba a faltar, demés de la diferenciació ja esmentada entre climes esteparis i dedrtics, la classificació de Koppen-Trewartha, fonamental en tot estudi de Climatologia. L'abshcia d'aquesta classificació empobreix una mica l'obra que es comenta, tot i que pugui ésser justificada per tractar-se d'un llibre de butxaca i no pas d'un gran manual. Finalment, el darrer capítol s'ocupa de la variabilitat climitica, problemitica qüestió que és avui de la mixima actualitat i que aquí . . s'analitza d'una manera for~a assimilable; ai final hi ha un ~lanisferi amb una distribució potser massa esquemitica dels clinles ter1 restres. Quant a la bibliografia, consta de trentados títols adients per ampliar els conceptes que s'expliquen en aquesta obra. El més ~ositiu del llibre ressenvat és el fet que té una finalitat eminentment didictica: així, a la fi de cada capítol hi ha dos apartats (suggeriments didictics i activitats) que assoleixen aquesta finalitat de manera exceldent, tot constituint una valuosa guia de Prictiques de Climatologia per al professor que imparteixi classes d'aquesta cikncia. Caladvertir, perb, que les sempre tan temudes errates d'imprempta poden confondre el lector a les pigines 61 i 62: a la 61, la drie de ternperatbres i precipitacions de Lisboa correspon en realitat a Santiago de Xile, mentre que la de Buenos Aires correspon a Lisboa; a la 62, a la part superior manca posarhi &limas chinos,,, mentre que la serie de Santiago és la que de fet correspon a Buenos Aires. Per acabar, direm que, demés del contingut tebric i dels apartats didktics, és també mok adequada la constant relació que es va fent entre cada clima i les formacions vegetals i les activitats humanes amb ell relacionades, ja que en Geografia tot tipus de fenomen influeix sobre els altres i és alhora influ'it per ells. Per tot aixb, podem concloure que l'obra comentada presenta un enfocament de la Climatologia alhora geogrific i didictic que la fa molt recomanable per a tots els estudiosos d'aquest tema de la Geografia Física. Agustí Xercavins i Comas Col.legi Universitari de ~iron; Universitat Autbnorna de Barcelona HOFMEISTER, B., STEINECKE, A., (eds.), Geographie des Freizeit-und Fremdenverkehrs, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1984,402 pp. (Wege der Forschung, tomo 592). KULINAT, K., STEINECKE, A., Geographie des Fra'zeit-~nd Frerndzn~~erkehrs, Wisenschaftliche Buchgcsel!schaft, Darmstadt 1984, 264 pp. (Ertraege der Forschung, tomo 212). Como fenómeno de masas, las actividades realizadas durante el tiempo libre -mL adelante indicaremos brevemente la problemática que plantea su delimitación conceptualson el resultado de una serie de cambios que