Ressenyes

BOOKCHIN, MURRAY, Be Ecology of Freedom: the emergence and dissolution of hirarchy, Cheshire Books, Palo Alto, Califbrnia 1982. El llibre 73e Ecology ofFreedom és un treball que sintetitza i cohesiona dkcades d'experihcies de i'autor i és considerat per moltes persones com la magnum opus de Murray Boockchin, potser ala contribució més important al pensament ambiental de la nostra generació. Amb aquesta obra, Bookchin ocupa el seu lloc juntament amb Thoreau, I.ewis Mumford i Pau1 Goodman com a pensador social, (Theodore Roszak). Murray Bookchin ha estat portaveu i inspirador dels moviments antinuclear i ecologista als EUA. Tal com reconeixia Anna Gyorgy, una de les fundadores de la Clamshe11 Alliance., organització que va fer possible la monumental ocupació de la projectada planta nuclear a Seabrook, New Hamsshire (1977): aMurray Bookchin eni dóna la visió política que molts de nosaltes tenim almeny~implícitament, si no explícitament.. Bookchin viu a Burlington, Vermont, des de fa alguns anys, és professor al Ramapo College de New Jersey i dirigeix 1'Institut &Ecologia Social ai Goddard College, on des de fa més de deu anys s'imparteix el Programa d'~co1o~ia ~o&l cada estiu. Aquests cursos són dividits en tres kees bisiques: a) social, b) orginica i CJ mecinica, les quals estan unides, amb paraules de Bookchin mateix, per una aestrategia integradora, anib la intenció prioritaria d'eliminar la noció del fet que podem dominar ja sigui a altres éssers humans -dones. nens. ktnies. cultures-, ja sigui a la mateixa natura. El llibre que ací tractem esta escrit en un llenguatge ami. i directe, es llegeix amb gran intere's, encara que cal fer-ho detingudament i posant-hi forga atenció per la gran riquesa de conceptes i idees suggeridores. És una obra que no dóna receptes acabades. Murray Bookchin mateix ens ho diu: <<He evitat escriure un llibre que doni mastegada cada possible reflexió. No pretenc donar aquestes reflexions ben digerides a un lector passiu. Valoro moltíssim la tensió dialkctica entre la persona que llegeix un llibre i qui l'escriu: les qüestions obertes, les suggestions, les reflexions inacabades ... són estímuls que encoratgen a pensar per ell mateix a qui el llegeix. Seria arrogdncia per part meva presentar ben acabades anilisis i receptes, més aviat jo el contemplo com un treball per estimular el pensament dialkctic i ecoldgic ... Aquest llibre és un estímul a la reflexió, un cos coherent de conceptes que qui ho llegeix l'hauri d'acabar prbpiaments. T13e Ecology of Freedom esta compost de dotze capítols, més una introducció i una cloenda. En total, 366 pagines de text més .les referhcies bibliogdfiques, per cert, d'una gran riquesa. Es fa difícil tractar en pocs fulls una obra de gran abast com la que comentem. Per tant, em limitaré a fer-ne unes quantes precisions, referents a formulacions que Bookchin aporta i que considero prou suggerents. Prkviament, perb, comentaré un xic la seva trajectbria a través d'algunes de les seves obres. Murray Bookchin va ser, juntament amb Rachel Carson, autora de Silent Spring (1960), un dels pioners a entreveure la magnitud de la crisi mediambiental que s'acostava. Ja Pany 1952 va publicar fieproblems of cl7emicals in food, on s'entreveia el crei- RESSENYES xement de la crisi ambiental, que en la dkcada dels anys 60 assoliria proporcions prou Amplies en generalitzar-se 1'6s de pesticides en I'agricultura i d'additius químics en I'alimentació. Coherent amb la seva primerenca formació inteblectual marxiana, l'article no solament analitza la contaminació mediambiental, sinó també les seves causes socials. És en transcurs de la dkcada dels 60 quan Bookchin arriba a la convicció que el domini de la natura per part de l'home sorgeix parablelament al domini d'unes persones sobre les altres, i per tant del domini de l'home per sobre de la dona, dels adults per sobre dels joves, d'una &nia per sobre d'una altra, de 1'Estat per sobre de la societat, de la burocricia per sobre de l'individu, d'una classe social per sobre d'altres, d'una p0ti.ncia colonial per sobre dels pobles colonitzats, etc. Els articles i llibres publicats després del 1952 van en aquest sentit, comeqant per Our s~nthetzc envzronment (1963) i continuant per Toward un Ecological Society (1974). En Post-Scarcity Anarchzsm (197 I), recopilació d'assajos publicats des del 1964 en la revista Anarchos, de la qual Bookchrn era l'editor, explora conceptes com jerarquia, dominació, institucions alliberadores, llibertat, plaer, en contraposició a conceptes com classe social, explotacio econbmica, abolició de ]'Estat, justícia, felicitat. Cal tenir en compte que als anys 60 gairebé ningú no emprava conceptes com jerarquia i dominació. La tradició radical, especialment la marxista, empra la terminologia de classe social, conscii.ncia de classe, andisi de classe ... i el seu concepte d'opressió se centra en l'explotació econbmica. En canvi la tradició anarquista posa I'kmfasi en PEStat com a font de coerció social. Així, mentre en I'ortodbxia marxiana la causa dels mals socials és l'emergkncia de la propietat privada, en I'ortodbxia anarquista la causa n'és l'emergkncia de 1'Estat. Els primers que comensaren a emprar termes com (<jerarquia, i i~doininació, foren els moviments contraculturals dels anys 60, encara que ho feien en el sentit de qüestionar l'autoritat, sense explora ni la gknesi de I'autoritat. ni la seva relació amb la natura ni el seu significat per la creació d'una nova societat. Segons Murray Bookchin <hi ha una necessitat tebrica imperiosa per contrastar el concepte de jerarquia amb 1'6s impliament acceptat de les paraules "classe" i "Estat", ja que emprar aquests termes pot ~roduir una simplificació perillosa de la realitat social. Utilitzar indistintament les paraules jerarquia, classe i Estat, com molts tebrics radicals fan, és obscurantista. Aquesta prictica, en nom d'una societat "sense classes" o "sense Estat", pot ficilment amagar l'existkncia de relacions jerirquiques i d'una mentalitat jerirquica, ambdues de les quals .-fins i tot en abs4ncia d'ex~lotació econbmica o de coerció políticapodrien servir per perpetuar el regne de la no-llibertat,,. 7%e Ecology of Freedorn es podria resumir dient que és antropologia de la jerarquia i de la dominació. En altres paraules, és un intent de donar resposta a la necessitat d'explicar el sorgiment de les jerarquies i de la dominació en el si de les societats humanes i també d'indagar els mitjans, la sensibilitat i la ~rictica que pot menar-nos cap a una societat ecolbgica i veritablement harmbnica, tot reharmonitzant la natura a través de la Yeharmonització entre els éssers humans mateixos. Una gran part del llibre esta destinada a explorar com la noció que l'home esta destinat a dominar la natura no és un fet universal en la cultura humana. Aquesta noció és completament aliena a les primitives societats, que Bookchin anomena orginiques. El concepte de domini sobre la natura ha anat sorgint paralelelament a l'increment del dlomini d'unes persones sobre altres, és a dir amb l'establiment de tota mena de jerarquies i sistemes de domini, entenent per jerarquies, histbricament i existencialment, tots aquells complexos sistemes de comandament i obeiment en quk unes dites frueixen de diversos graus de control sobre els seus subordinats, sense explotar-10s necessiriament, o sia tots aquells sistemes de comandament i obeinient, ja siguin culturals, tradicionals o psicoMgics i no sblament els sistemes polítics i econbmics als quals els termes Estat i classe es refereixen més escaientment. Es a dir, com les primitives societats orgiiniques, espontiniament formades, no coercitives i igualitiries -que van sorgir a causa de les innates necessitats humanes d'associació, interdependencia i cura, i que contemplaven les diferhcies entre individus, grups d'edat, sexes i entre la humanitat i els diferents fenbmens naturals, vius i no vius, com una aunitat de diferincies* o com una aunitat en la diversitat, i mai no com a jerarquies - s'han anat transformant en socxetats jerirquiques. Com fou alterada la visió de la diversitat natural i social des d'una sensibilitat orginica cap una mentalitat jerirquica que classifica els més minúsculs fenbmens en pirimides mútuament antagbniques edificades entorn de les nocions d'uinferiora i de <<superiorn. Reconeixent que la societat industrialista és l'hereva de tots els sistemes jerirquics i de domini anteriors, que ha explotat i contaminat la terra com cap altre sistema anterior, danyant no solament la integritat de l'atmosfera, el clima, les aigües, el sbl, la flora i la fauna d'implies zones del planeta, sinó també els cicles naturals dels quals tots els éssers vius depenen. Reconeixent també que els poderosos agents tecnolbgics que l'home ha lian~at contra la natura inclouen alguns dels agents necessaris per a la seva reconstrucció, Murray Bookchin formula una nova disciplina: l'ecologu social. L'ecologia -aquella cikncia que tracta de les relacions mútues entre els animals, les plantes i el medi inorginic i que fa referencia als equilibris dinimics que existeixen en el si de la natura amb la interdependencia de les coses vives i no vivesserveix de base a Murray Bookchin per desenvolupar el nou concepte d'ecologia social, el qual ens permet analitzar, amb un ampli punt mira, el vast desequilibri que ha sorgit de les relacions de la humanitat amb el món natural, tdt explorant les fases de l'evolució humana que ha passat per tota una successió de jerarquies, classes, ciutats, Estats, etc. L'ecologia social es presenta, doncs, com una de les més potents disciplines per dibuixar una crítica radical del present ordre social, i no solament aixb, sinó que a més ens posa la necessitat de trascendir-la de forma també radical, ja que la visió globalitzant de l'ecologia no implica una homogene'itat immutable, sinó tot el contrari, una dtnirnzca unitat m la dzversitat ja que en la natura l'equilibri i l'harmonia s'assoleixen per una difmenciació sempre canviant i'una divers+ tat sempre en expansió. Josep Puig Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona BWER, ANNE (ed.), %e Practice of Geography, Longman, XIZI, 298 pp. LondresNova York 1983. Vet aquí un llibre peculiar, original. %e Practice of Geography és d'aquella llei d'obres que posseeixen el do d'encuriosir el lector abans d'iniciar-ne la lectura. Al primer cop d'ull s'entreveu ficilment la sineularitat de " la seva forma i contingut, impressió que es corrobora un cop acabat de llegir. Anne Buttimer pretén amb aquest llibre ajudar a clarificar les relacions entre el pensament i la de la geografia, per una banda, i les experikncies personals viscudes pels gebgrafs : mateixos, per altra banda. Per aconseguir aquest objectiu I'autora ens proposa dotze autobiografies, corresponents als següents gebgrafs: Clarence J. Glacken, Aadel Brun-Tschudi, William R. Mead, John B. Leighly, Walter Freeman, Ilmari Hustich, : Jacqueline Beaujeu-Garnier, William William-Olsson, Hans Bobek, Gerrit Jan van den Berg, Wolfgang Hartke i Torsten Hagerstrand (a qui Anne Buttimer agraeix especialment I'ajut i col~laboració en I'eclició d'auuest llibre). Es :.racta, de fet, de dotze autoreflexions sobre les prbpies experihcies personals i sobre els contexts socials en que aquestes es desenvoluparen. L'ordre en que s'exposen les autobiografies no respon a cap dels estereotípici criteris que sovint s'utilitzen (comunitats geogrhfiques nacionals, enfocaments temhtics, divisió cronolbgica). S'assemblaria a c<l'estructura d'un ram de flors més que no pas a una classificació defensable amb &ca; el que intenta és desvetllar I'interks per I'especificitat de cada persona, així com els diversos trets de similitud i contrast que fan de la geografia una aventura complexa i excitant, (p. 2). Totes les autobiografies vénen precedides d'una petita introducció sobre I'autor i la seva mrhctica geogrhfica,,. Al final els mateixos autors adjunten una selecció bibliogrhfica per tal que el lector interessat pugui explorar més detalladament les connexions entre I'experikncia viscuda dels gebgrafs i els seus escrits publicats. Entre aquests relats personals s'intercalen tres taules rodones referides a al'ambient dels cursos postgraduats, (cap. 5. Parlen: Clyde F. Kohn, Leslie Hewes, Marvin W. Mikesell, E. Cotton Mather, Preston E. James), a .La geografia francesa als anys 40. (cap. 9. A partir de parkrafs extrets &entrevistes individuals, Claude Bataillon organitza una aimagin&ia, taula rodona entre: Pierre Birot, Jean Dresch, Henri Enjalbert, Pierre George Andrk Meynier, Pierre Monbeig i Louis Papy) i, finalment, a <<La geografia americana als anys 50, (Cap. 13. Intervenen: Bill Pattison, Duane Knos, George Kish, Fred Lukermann i Richard L. Morrill). Previament. Buttimer emmarca les discussions i analitza els contexts als quals hom fa referencia, tot aplicant els conceptes de significació, dedfora, i medi (milierr), els quais, segons eila, són la veritable clau per entendre la composició