Resum de la trobada "Organització i administració del territori en la Catalunya Autònoma dels anys 80" (Barcelona, setembre 1984)

Documents dxnalisi Geogro'Jica, 6, 1985, pp. 159-164 Resum de la trobada organització i administració del territori en la Catalunya Autbnoma dels anys 80, (Barcelona, setembre 1984) Pilar Riera i Figueras '+ Arnénagement et Gestion du Territoire Ans la Catalogne Autonome des annies quatre-vingt, a été le titre d'une Rencontre qui a eu lieu 1 Barcelone dans le cadre de I'Université Internationale Menéndez y Pelayo au mois de Septernbre 1984 sous la direaion de Monsieur Enric Lluch i Martín. Les thkmes debattus ont été: la gestion territoriale et la nouvelle loi électorale. I1 s'agit de quatre sujets en debat; les résolutions qui pourraient &re adoptées en rapport avec eux auront une répercussion décisive dans l'aménagement et la gestion de la Catalogne. A series of sessions under the heading of Regional Organization and Administration in the Cataiun Autonornus Cornrnunity in the 1980s was held under the auspices of the Universidad Internacional Menéndez y Pelayo during the rnonth of Septernber 1984, under the leadership of Enric Lluch i Martín. The topics of debate were: local regional adrninistration, regional subdivisions, regional planning, and the new eleaion laws. The solutions applied, in the future, in these four fields will have far-reaching repercussions on the organization .ind adrninistration of Catalonia. Organización y Adrninistración del Twn'ton'o en la Cataluña Autdnoma de 10s años 80, fue el titulo de un encuentro que tuvo lugar en Barcelona en el rn;vco de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo en el mes de septivmbre de 1984 baio la dirección de Enric Lluch i Martín. Los temas -- " bepartament de Geoc-afia, Univers~tat Au~bnoma de Barcelona A final del mes de setembre del 1984 es va celebrar a Barcelona, en el marc de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, la trobada Organització i Administració del Twritori en la Catalunya Authnorna dels anys 80 sota la direcció d'Enric Lluch i Martín. Els temes que es van tractar van ser: l'administració local, la divisió territorial, la planificació territorial i la nova llei electoral. Les ponkncies foren a cirrec de Josep M. Vilaseca i Marcet, Carles Carreras i Verdaguer, Josep M. Carreras i Puigdangols i Josep M. Vallb i Casadevall. En els debats que seguiren la presentació de cada ponkncia participaren, d'una manera destacada, dos especialistes en cadascun dels temes, expressament convidats pel director de la trobada, que ampliaren el debat afegint i oferint nous punts de vista als presentats pels ponents. Foren, per la ponkncia sobre l'administració territorial: Tomis Font i Llobet i Josep Mir i BagÓ; sobre la divisió territorial: Rafael Joan i Fonollar i Josep Oliveras i Samitier; sobre la planificació territorial: Antoni Montserrat i Solé i Ferran Pont i Puntigam, i sobre la nova llei electoral: Pere Riera i Mica16 i Montserrat Terrades i Batlle. Josep M. Vilaseca i Marcet en la ponkncia L'Adminlstració territorial local abordi el tema dels condicionants que la Constitució espanyola del 1978 presenta de cara a la futura administració territorial de Catalunya. Atesa la imprecisió de la línia entre els interessos generals de I'Estat i els propis de les entitats locals i la poca consistkncia que el text constitucional atorga a la com a entitat local i com a divisió administrativa de l'Estat, es pot concloure -segons el ponentque existeix una clara 13ossibilitat que la pugui ser substitu'ida per altres divisions territorials. ]La possibilitat que la Constitució contempla &agrupacions municipals reforsaria també aquesta idea. El plantejament de Vilaseca i Marcet contrasta amb el que altres administrativistes havien plantejat, i plantegen encara, sobre la constricció que el text constitucional presenta a l'hora d'elaborar la nova divisió territorial de Catalunya tot reforsant la divisió provincial. En el marc d'aquesta lectura de la constitució, Vilaseca i Marcet es planteja la futura divisió territorial de Catalunya i parteix de les següents consideracions: els municipis de Catalunya són massa petits i massa nombrosos; les comarques tal com s'entenen avui dia són massa petit i no podrien assumir moltes competkncies, a la vegada podrien accentuar el centralisme de Barcelona. L'existkncia de massa graons entre 13 Generalitat i el municipi es contempla com un greu inconvenient. Aquestes consideracions porten Vilaseca i Marcet a plantejar la proposta del <<municipi-comarca,. Aquesta proposta no suposa la desaparició del municipi sinó Il'agrupació de diferents municipis per tal de formar unes unitats més grans que po- drien assumir més competencies que les que tenen actualment. Aquestes noves entitats estarien regides per uns consells comarcals formats pels alcaldes dels municipis que les integrarien. La regió és contemplada en aquesta proposta com a entitat d'administració de la Generalitat. En el debat, Josep Mir i Tomas Font van ampliar aquesta proposta, que compartien en els seus trets fonamentals. Josep Mir va plantejar la necessitat que aquesta nova organització territorial fos flexible i diversa, responent a la diversitat que la realitat presenta, per exemple calia contemplar la possibilitat que els municipis grans (en nombre d'habitants) constitu'issin ells sols un amunicipi-comarca,,. Planteja també la problematica que podrien presentar els consells comarcals formats pels alcaldes. Tomas Font insistí que aquesta proposta respecta l'actual divisió municipal i s'emmarcaria en la tendencia actual de reforgament de les entitats locals menors que existeix a diversos pai'sos europeus. El municipi continuaria essent una entitat de representació popular. Carles Carreras i Verdaguer va iniciar la ponkncia Per a una solució al problema comarcal plantejant les diferkncies entre la situació actual i la dels anys trenta, quan es va implantar la divisió territorial de Catalunya en comarques i regions. Segons el ponent, aquestes diferkncies són de diferents tipus. Diferkncies personals: la personalitat de Pau Vila, figura decisiva en la ponkncia de l'any 1931, és avui, segons el ponent, irrepetible malgrat el gran nombre de professionals d'especialitats diferents dedicats a l'analisi territorial. Diferkncies circumstancials: assenyali les diferknts circumstancies politiques entre els anys 30 i els anys 80. L'existkncia d'una Generalitat i d'un Parlament que estan ja en una segona legislatura amb un mosaic forga diferent. Diferencies temporals: el problema té avui un plantejament diferent, atesos els grans canvis ocorreguts en el territori catali, canvis no sols sdcio-econdmics sinó també polítics. Carreras i Verdaguer destaca que l'existkncia d'una primera divisió territorial -la dels anys 30ampliament difosa i coneguda arreu de Catalunya és un important tret diferencial. Va plantejar a continuació una tipologia de les diferents propostes i solucions de la divisió territorial de Catalunya plantejades fins ara. asolucions conservadores,,: serien aquelles que proposen que es mantingui l'organització administrativa actual en municipis, partits judicials i <<Solucions revolucionkies,,: serien les que, basant-se en els profunds canvis ocorreguts en el territori, plantegen la inviabilitat de mantenir tant l'actual divisió administrativa com l'adoptada l'any 1937 i, per tant, dibuixen un mapa administratiu de Catalunya totalment diferent. El tercer grup l'anomeni c<solucions tradicionals,,, i serien aquelles que contemplarien, amb algunes modificacions, el restabliment de la divisió territorial dels anys 30. Plantejada aquesta tipologia, Carreras i Verdaguer es manifesti partidari de la reimplantació de la divisió territorial dels anys 30 amb poques modificacions. El reforgament del sistema urbi basat en les trenta-vuit capitals comarcals, la sensació de fallida i crisi de les teories neopositivistes de l'anilisi espacial, aixi com la recuperació de valors noucentistes i el respecte a una tradició comarcal fortament reivindicada en els anys del franquisme van ser els principals arguments que el ponent va explicitar que el portaven a mostrar-se partidari d'aquesta reimplantació. El nivell actual de sofisticació tkcnica faria possible una distribució flexible de les competkncies entre l'esglaonament jerarquic de la divisió territorial. Es mostra contrari a una modificació de la divisió municipal. La ponkncia de Carreras i Verdaguer va suscitar un debat viu entre el ponent i els assistents, aixi com amb els convidats a la taula rodona. Rafael Joan i Fonollar, des de la perspectiva del País Valencia, contempli el paper de les comarques com a entitats que cal que responguin a la realitat, a la vegada remarca l'existtncia d'altres divisions funcionals del territori i l'existkncia de les agrupacions municipals que calia contemplar en un marc legislatiu flexible. Josep Oliveras va incidir en un tema que semblava que quedava al marge de la discussió: el tema de la relació entre la divisió territorial i el poder econbmic/polític. En el debat es va plantejar també la importhcia dels mitjans tkcnics actuals, que permeten des de suport magnktic d'amplis bancs de dades a l'elaboració de models més o menys sofisticats que permeten i faciliten el coneixement de la realitat i el plantejament de diferents models alternatius. La relació i correspondkncia entre les comarques naturals i les resultants de la nova divisi6 territorial i la convenitncia o no de mantenir el nom de les comarques; fins a quin punt les províncies no han deixat ja una imprompta en el territori difícil d'esborrar i la convenikncia o no de substituirles, foren altres temes que es tractaren en el debat. Josep M. Carreras i Puigdangolas, en la ponkncia Plan$caciÓ del model territorial, exposa la necessitat d'una planificació territorial per tal de corregir els desequilibris espacials, i les noves concepcions metodolbgiques en quk s'haura d'emmarcar la planificació territorial que es porti a terme a Catalunya. No es contempla la separació d'usos del sbl sinó més aviat la integració dels diferents usos: es considera que les unitats territorials de planificació no han de ser homogknies, sinó que es contemplen els avantatges de la diversitat d'aquestes ;rees. El ponent remarca que una de les condicions essencials en territorial és la d'assegurar el seguiment continu de la seva aplicació, que comporta l'avantatge de permetre introduir modificacions en un pla territorial en la mesura que els diferents fenbmens contemplats actuiin. Planteji la necessitat de coordinació que ha d'existir entre la planificació territorial i la planificació econbmica, aixi com amb les diferents poliriques sectorials i l'organització político-administrativa. Donada aquesta necessitat de coordinació i les repercussions que qualsevol actuació té en el territori, el ponent es mostra partidari que l'elaboració del Pla Territorial de Catalunya fos situat proper al Departament de Presidkncia de la Generalitat per tal de poder incorporar i avaluar les actuacions territorials dels altres departaments i assegurar així la coordinació de totes les actuacions territorials. Carreras i Puigdangolas ressalta en la seva ponkncia la quantitat considerable d'estudis d'economia regional lligats a la planificació que existeixen a Catalunya amb gran difer2ncia amb els existents a la resta d'Espanya, producció que esta, segons ell, en crisi ja que han desaparegut diferents serveis d'estudi d'entitats bancaries i un bon nombre d'economistes regionals formen part actualment de l'staff estatal o autonbmic. En el debat, Antoni Montserrat: que la econbmica regional esta actualment molt lligada a factors que s'han considerat exbgens, com són: la politica industrial, la política tecnolbgica, problemes de política financera, polítiques culturals, etc., que caldri tenir presents a l'hora d'elaborar una política territorial concreta. Dissentí amb el ponent sobre que l'economia regional catalana estava en crisi. El debat, perb, es va centrar en l'estat actual del Pla Territorial de Catalunya: diferents assistents van preguntar al ponent sobre l'estat actual de l'elaboració del Pla, les seves directrius basiques, les prioritats d'execució, les prioritats territorials, etc. Carreras i Puigdangolas va explicar i detallar els diferents treballs duts a terme per la Direcció General de Política Territorial preparatoris del Pla: banc de dades municipal, pla de carreteres, prospeccions demografiques, plans sectorials, etc., remarca, perb, que la Direcció General de Política Territorial no ha rebut encara el mandat del Consell Executiu de la Generalitat per iniciar el Pla, mandat en qui. hauran d'anar fixades les prioritats i directrius bisiques d'una manera concreta, emmarcades en la Llei de Política Territorial aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de novembre del 1983. En la ponkncia Condicionaments terrztorials d'una nova llei electoral, Josep M. Va1li.s es va qüestionar en primer lloc sobre 1'existi.ncia d'uns condicionants territorials en una llei electoral: en principi semblaria que no existeixen aquest tipus de condicionants ja que una llei electoral el que es planteja és la representació proporcional de persones i no pas la representació de territoris. Un conjunt de fenbmens, perb, permeten pensar que hi ha alguns condicionants territorials: la circumscripció electoral, un dels elements de tot sistema electoral, és moltes vegades, no sempre, una circumscripció territorial; les repercussions territorials de qualsevol actuació política representen també un condicionant territorial d'una llei electoral. Insistí en el fet que una llei electoral és una qüestió política i, per tant, resultat d'una decisió pública en un marc histbric determinat; no es pot pensar, doncs, en una llei electoral de caracter neutre, sinó que sera fruit sempre d'un pacte polític. Cal emmarcar la nova llei electoral de Catalunya en aquest context i, per tant, també la determinació de la circumscripció electoral. També la nova llei electoral s'haura d'enquadrar en el marc constitucional i de ]'Estatut de Catalunya pel que fa referhncia a la proporcionalitat de representació dels ciutadans i a assegurar la representació adequada de les diferents zones del territori. S'hauran de tenir presents, segons el ponent, diferents punts de vista; un punt de vista polític: uns de- terminats partits polítics amb representació parlamentaria seran els que hauran d'elaborar i aprovar la llei, cadascun d'ells amb una forga determinada, amb una representació parlamenthria concreta, amb una incidhncia en el territori diferent i un programa d'actuació també diferent; un punt de vista que Josep M. Vallks va anomenar de cultura política: l'existkncia a Catalunya d'una experihncia electoral de dues eleccions autonbmiques que aporten valoracions i analisis considerablles; un punt de vista administratiu: caldrh contemplar la nova llei en el marc d'una futura divisió territorial que, d'una manera o una altra, podria influir en la nova llei electoral, sobretot pel que es refereix a les circumscripcions electorals. En el debat, Josep M. Vallks considera la convenihncia que les circumscripcions electorals fossin coincidents amb les futures demarcacions administratives. Va plantejar la desproporcionalitat de les actuals circumscripcions electorals i la dificultat que comporta corregir aquests desequilibris. Montserrat Terrades i Pere Riera incidiren en el fet que el retard en l'elaboració de la llei electoral podia tenir unes repercussions negatives, ja que molt facilment les circumstancies polítiques i les valoracions de les dues eleccions autonbmiques podrien determinar les opcions a prendre per cada una de les forces polítiques, sobretot pel que fa a les circumscripcions electorals; ambdós insistiren en la influhncia que la determinació d'aquestes circumscripcions podria tenir en la formulació de la nova divisió territorial, influhncia que consideraren negativa: Josep M. Vallhs no nega la relació que hi podria haver en la determinació d'ambdues divisions, perb es mostra esperangat que el conjunt de forces polítiques catalanes arribaria a un acord atesa la importancia dels dos temes i les repercussions decisives que suposaran per al conjunt del territori catal;. En la cloenda, Enric Lluch va assenyalar la importhncia dels quatre temes que s'havien debatut, quatre temes encara pendents, la resolució dels quals haurh de conformar d'una manera decisiva la nova organització i administració de Catalunya.