Lucien Febvre : Un mestratge sense hereus? : reflexions entorn les vinculacions d'història i geografia

Documents dlAna11s1 Geograrfica, 6, 1985, pp 145-158 Lucien Febvre: Un mestratge sense hereus?: reflexions entorn les vinculacions d'histbria i geografia Josep Melero i BellmunP" Résumé/A bstract/Resumen La science historique a obsemk un oubli générique envers la géographie. La géographie a toujours été considerée le parent pauvre des sciences sociales. Dans ce sens, i'auteur revendique un plus grand rapprochement et de l'estime mutuelle. Comme exemple de tentative échouée dans ce domaine, est abordée la lecture &un auteur classique dans les programmes de méthodologie historique et de reflexion géographique: Lucien Febvre (1878-1956). Lucien Febvre a bu directement, dans sa jeunesse, A la source de I'école possibiliste de Vidal de la Blache (i laquelle il donna son nom). Des principes vidaliens (<<genre de vien, amilieu,,) il en fit un synthhse particulihre qu'il appliqua l son propre domaine: l'histoire. De cette tribune il continuait A clamer pour une élaboration méthodologique propre A la géographie (fait qui lui occasionna des nombreuses critiques de la part de ses aconfrhres, géographes) et ceci jusqu'l la création, avec Marc Bloch, des Annules en 1929, auxquels il se consacra dhs lors. Probablement l cause de celi, les recherches en Géographie Humaine ont méprii ou oublié l'apport de Lucien Febvre A la Géographie, en particulier son oeuvre La Tme et l'evolution humaine (1922) et d'autres articles contemporains. Ainsi donc, l'article postule une lecture géographique de Lucien Febvre, affirmant, en conclusion, la viabilité de sa tentative reformatrice qui devrait, tout de mtme, s'adapter aux nécessités méthodologiques actuelles des deux sciences. ,k ,6 + :i Aquest assaig th el seu origen cn un curs sobre Pensament GeogrAfic (1983-84) al Departament de Geografia, universitat AutAnom.1 dc Barcelona. ** Llicenciat en Geografia i Historia, Universitat Autonoma de Barcelona. History has traditionally maintained an attitude of generic disregard for geography, whilst geography, on the other hand, has always been looked upon as the Npoor relation,, of the social sciences. On this basis, the author calls for a closer relationship and mutual respea between the two disciplines. As an example of an early but fruitless attempt towards this end, the author quotes and interprets the contribution of Lucien Febvre (1878-1956), a aclassical, author in the programmes of historical methodology and the history of geographical thought. In his youth, Lucien Febvre acquired duea experience of Vidal de la Blache's French Possibilist school. From his Vidalian beginnings (genre de vie, milieu) Febvre formulated his own synthesis, and applied it to his own field of interesthistory. And from that platform, he continuously pleaded for the development of a methodology designed exclusively for geography, a fact which brought him numerous criticisms from geographer companions, until, together with Marc Bloch, he finally founded Andes in 1929, and to which he dedicated his attention thereafter. It is probably for that reason that human geography scholars have underestimated or disregarded Febvre's contribution to geography, a contribution which can be observed in his work La Terre et l'holutwn humaine (1922') and in other coetaneous articles. This article, therefore, proposes a ageographical reading, of Febvre, and acclaims the viability of his attempts at reform, provided adaptations are incorporated in order to satisfy the present methodological requisites of both disciplines. * >F >F La ciencia histórica ha tenido un olvido genérico hacia la geografia. Ademh, la geografia ha sido considerada desde siempre como la ahermana pobre, de las ciencias sociales. Asi pues, el autor reclama una mayor aproximaci6n y consideración entre arnbas ciencias. Como ejernplo de un intento fracasado en esta hea se aborda la lectura de un aclásico, tanto en 10s programas de metodologia histórica como en 10s de pensamiento geográfico: Lucien Febvre (1878-1956). En su juventud estuvo expuesto direaamente a las enseñanzas de la escuela posibilista francesa de Vidal de la Blache y elaboró una síntesis particular de 10s principios vidalianos (gmre de vie, milietr), aplicándolos a su propio campo de especialización: la historia. Desde esa tribuna seguiria abogando en favor de la consecución de 'una metodologia propia para la geografia, hecho que le ocasionó algunas críticas de sus awmpañerom geógrafos. Pero en 1929 fundó con Marc Bloch 10s Annales, tarea a la que se dedicó a partir de entonces. Probablemente por el10 10s estudiosos de la geografia humana han menospreciado u olvidado la aportación de Febvre a la geografia, aportación que se puede estubar en su obra La Terre et l'holutwn humaine (1922) y en otros articules conternporáneos. Asi pues, este articulo postula una dectura geopifica, de Febvre y llega a la conclusión de que su intento reformador era viable, aunque se debería adaptar a las necesidades metodológicas actuales de ambas ciencias. 146 *En definitiva, hablar de Espacio es hablar de Geografia. Y hablar de Tiempo es hablar de Historia.,) Lucien Febvre (Combates por la historia) <<Pensar geog7áf;camente una historia, no es, pues, 10 contrario del marxisme. Pero mis marxista seria pensar históricamente una geog7afia.a.r Pierre Vilar (Historia marxista: historia en construccidn) Introducció Des del moment que una vocació d'historiador no significa l'atracció del passat sinó la voluntat de comprendre millor el present, sent com a primera exighncia un coneixement descriptiu d'aquest present, és a dir, una ageografian. I \ \...I Voldria (...) haver estat fidel a l'epileg escollit per Lucien Febvre per 9 La Terre et l'évolution humaine: hom manlleva a una cihcia un esperit, no uns procediments (VILAR, 1973, p. 12). Aquestes paraules de Pierre Vilar, com d'altres de l'insigne historiador, sempre han exercit una particular atracció sobre nosaltres. La conjugació de dues cikncies sempre és viable i adequada, creiem, quan aquestes tenen tantes coses a dir per causa de la seva ~om~lementació. Tal és el cas de la Geografia i de la Histbria. No pretenem parlar d'<<auxiliaritat,, d'una envers l'altra, sinó de dos camps específics que cal -sempre en una línia personal d'opinióplantejar-se a l'uníson: no entendríem una anilisi histbrica sense tenir en consideració l'ccespai geogrific,, on aquella es du a terme; com tampoc, abra~ar un estudi geogrific sense considerar el pes específic que ha tingut, i ti, el atemps histbric. en ella. Temps i espai; tals són, doncs, les variables. A partir d'aquestes premisses, se'ns acudí de conduir un assaig d'algun corrent metodolbgic o d'alguna figura que conjugués en la seva praxis ambdues cikncies sistemiticament, fet motivat sobretot arran l'observació que avui dia -i referintnos al marc universitari catalh en el qual ara ens movemes denota un oblit genkric, per no parlar de desconnexió mútua, entre aquelles. A més, la progressiva i continuada especialització dt. les diverses branques en geografia i histbria ens hi conclueix. Sembla obvi per altra band.1; perb ens preguntem si hauri de ser aquest un rocés és irreversible, on els mktod1:s d'una esdevinguin obsolets per a l'altra. No ho creiem pas aixi. Tanmateix, i prengui's com un apunt al vol, també podríem parlar de la tendkncia contriria: l'actual revifament que sembla viure la histbria local porta aparellada una consideració intrínseca envers el medi i l'espai. En la mateixa línia la geografia -i en aquest sentit, aquesta ha hagut de trencar, ;I més, la supeditació, ja cllssica en els plans d'ensenyament d'aquest país, que hom li atribui'a vers la histbria (.la geografia ... ? per a quk?,, es continua preguntant, anodina, forGa gent)-, dkiem, que la geografia ha anat guanyant pes i rellevincia des de la implantació del possibilisme francks per la mi de Pau Vila i que amb els anys ha arribat a equiparar mitodes i anilisis als corrents ideolbgics europeus i extraeuropeus més importants (tot i que aixb s'hagi fet més aviat per osmosi i/o mimetisme, car el que ens manca encara són figures -tot i que hi ha algunesde relleu internacional). Així les coses, si hom continua qiiestionant el paper de la geografia és, creiem, en primer lloc, per desconeixensa heretada que la gent en té del seu paper i, també, perb en segon lloc, per la mateixa manca d'una concreció tebrica que al col.lectiu mateix de gebgrafs li manca. L'existincia de diverses tendkncies per afinitats mútues sembla clara; perb també, és clar, aixb succeeix en el si de qualsevol cikncia social. El que potser mancaria aleshores seria fer <capostolat, (quina paraula!) de la geografia pels gebgrafs mateixos i saltar aixi, definitivament, no ja a la consolidació d'un cos científic, que ja n'és, sinó a la introducció plena i parella amb les altres ciincies humanes i socials. La geografia ja no és aquella especialitat que estudiava tan sols el relleu, els rius, el clima. La histbria, per la seva banda, tampoc no és ja la llista inacabada de fets polítics, dades i noms ilslustres. Perb en l'establiment de les seves múltiples tendkncies, mai no s'ha optat per una recerca metodolbgica conjunta com a cikncies que estudien dues cares d'una mateixa moneda: temps i espai, amb I'activitat humana com a constant. Abandonem ja aquestes generalitzacions que no voldríem que s'entenguessin com cops de cec i quz més que un estat de la qüestió voldrien ser una reflexió introductbria al tema que ens ocupari a continuació. Hem acotat aquelles inquietuds a partir d'un estudi concret i breu. Hem escollit per fer-ho, el nom d'una figura consagrada que, tant en les aules de geografia com en les d'histbria, se'ns ha presentat com a peGa clau per a la construcció científica .d'ambdues. Ens referim, doncs, i com assenyalava el títol, a Lucien Febvre. El mktode El mktode que ens plantegem per a conduir el present assaig és el següent. En primer Iloc, establir una consideració global i escarida de I'obra febvriana des del punt de vista geogrific, per passar seguidament a analitzar el ressb que aquesta obra ha tingut en les consideracions que els historiadors i estudiosos de la geografia humana n'han fet. I és aix; el que voldríem remarcar: intentem fer una lectura geografica i no histbrica (o historiografica) de les aportacions i inquietuds que el mestre francks proporciona a la cikncia geogrhfica. A continuació, assajaríem nosaltres de fer la nostra prbpia lectura de les obres de l'autor, sobre la base, doncs, d'aquelles obres que Febvre escrigué considerant la influkncia del medi (el milieu vidalia) en la histbria. Sintkticament, aquestes obres es resumirien en La Twre et l'évolution bumaine (1922) com a cos doctrinari; amkn de la consulta de La FrancbeComté (1905), com a primerenc estudi <<possibilista, d'una région francesa; i, també, Pbilippe 11 et la Francbe-Comte' (1912), la seva tesi doctoral, on conjuga els criteris histbrico-geogrlfics que el caracteritzaren. El quadre quedaria incomplet si no ens remetessim a la consulta i valoració del gran nombre d'articles, ressenyes i comentaris que escrigué en la Revue de Syntbise bistorique en una primera etapa, junt amb Henri Berr, i en els Annales posteriorment, co-dirigits juntament amb Marc Bloch des dels seus in~c~s, el 1929. Alguns aspectes de la seva obra Febvre'(Nancy; Lorena, 1878-Saint Amour; Franc Comtat, 1956) fou deixeble directe de Vidals de la Blache, i d'ell aprengué les directrius generals de la geografia que aquell propugnava perb amb el descarrec que Febvre procura en tot moment adequar aquells coneixements al camp de la seva prbpia investigació: la histbria. Com diu CLAVAL (1973, p. 68): ... el10 no le convirtió en ge6grafo. Lucien Febvre era, ante todo, historiador, un historiador militante, que sentia intensamente todo aquell0 que conferia valores intrínsecos a la historia. És mes, Febvre adopti una actitud critica cap al seu mestre. En algun lloc hem llegit: .Vidal n'a jamais valu par ses talents d'architecte [...I sa gloire n'est pas celle d'un constructeur de synthksesn (MEYNIER, 1969, p. 29). Febvre havia de triomfar aviat en el món academic francks d'inicis de segle. Ja hem ressenyat els seus lllbres 1n6~ rellevants (pocs més n'escriguk). Del 1919 al 1933 ocupi la cltedra d1Hist0rla Moderna a Estrasburg i del 1933 al 1949 estigué al ~Colle~e de France. com J catedritic d'Histbria de la Civilització Moderna. Ell solia repetir als seus estud~ants: Contra el espiritu de generalizaci6n prematura, recordemos 10 que Vidal de la Blache aconsejó hace tanto tiempo: el mejor antidoto es componer estudios analíticos, unas monografias en las que las relaciones entre las condiciones geo- grificas y 10s hechos sociales serán considerados de cerca y en un ámbito bien elegido y limitado (CLAVAL, 1974, p. 76). o bé, afirmar en algun article que: En fait, on ~ouvait dire que dans une certaine mesure, c'est la géogra~hie vidalienne qui a engendrk I'histoire des Annales -i'histoire que est la nbtre (FEBVRE, 1953, p. Ix). Febvre rebé influkncies, a més de Vidal, de Durkheim i de Simiand. De tots tres es considera hereu, perb amb tots tres marca disthncies. Precisament, la seva obra La Tewe et l'évolution humaine, suposa un enquadrament de la geografia humana com a cikncia social, única i particular, tot i establint les diferkncies amb els pressupbsits d'una morfologia social (defensada per Durkheim i molt en voga en aquells moments) o amb la sociologia mateixa (en auge després de la primera guerra mundial)'. IFebvre vist pels ccmanuals~ Tant per tant, abans de passar a la valoració concreta de l'obra febvriana i a I'exposiciÓ d'unes conclusions, caldria mostrar prkviament com ha estat catalogada la seva figura i el seu treball en aquelles obres generals d'histbria del pensament geogrhfic) els consabuts ccmanuals,,) que solen ser marc referencial obligat per a es- , tudiants i, és clar, per als ensenyants mateixos. BUTTIMER, 1980; CAPEL, 1981; CLAVAL, 1974; DICKINSON, 1969; HOLT-JENSEN MEYNIER, 1969; JAMES, 1972 i QUAINI, 1981.) En el seguit de referkncies, seguirem un ordre descendent, segons la major o rnenor consideració que en tenen els autors per l'obra de Febvre. Així, l'italia Quaini seria aquell que li dedica més atenció. Destaca en Febvre el paper que tingué en manllevar a Durkheim i al seu cercle d'afins, aplegats entorn la revista Anné Sociologique, el vertader sentit de la geografia humana, netejant-lo dels confusionismes que comportava el seu paralJelisme amb la morfologia social com especialitat de la sociologia. Assenyalem que les planes més critiques i dures de Febvre en La Terre et l'évolutzon humaine nosaltres les hem trobades precisaEscrigué que: .La dogmatique durkhiene nous séduit peu. Elle passait le plus souvent i cBté de nos besoins, de notre expérience d'historien et de nos préocupations. Mais la critique, faite d'un point de vue sociologique assoupli, de tant d'ouvrages d'histoire économique, d'éconornie politique proprement dite, de linguistique, de psycologie, de droit, d'esthétique, de géographie, etc [...I ne nous laissait jzrnais indifférents, (MANN, 1971, pp. 17-18). ment en l'tmfasi que fa en distingir una especialitat de l'altra, tot acotant-ne els camps i els enfocaments, sensiblement distints. Perb el més notori en Quaini és que indica com a partir de la conjunció que Febvre féu entre histbria i geografia, possibilita que la geografia italiana superés, igual com ho féu la francesa, el determinisme geogrific en el qual es movia. Es, de la llista dels autors consulats, l'únic que fa referkncia explicita a les repercussions ccextrafranceses,, que l'obra especificament febvriana tingué. Pel que fa a indicar les influtncies geogrhfiques Gen, Febvre, ho explicita de la següent manera: Febvre sostenia que era necesario tener tres direcciones simultáneas. Una científica: en la génesis de la geografia moderna es conocida la función desarrollada por 10s naturalistas y viajeros, desde Humboldt a Richtofen y a Ratzel. La otra política, en el sentido más amplio del término: toda la progenie intelectual, toda la serie de herederos espirituales de un Montesquieu podria ser reencontrada sobre nuestros pasos. La tercera, finalmente, histórica: porque en el tiempo en que ninguna geografia, en el actual significado del término, existia todavia, fueron en primer lugar 10s historiadores, por el mismo avanzar de sus estudios particulares, en verse obligados a formular una serie de problemas, no decimos geográficos, pero que tenían algunos elementos de orden geográfico (Quaini, 1981, p. 43). Veiem doncs, i com ja havíem esbossat amb anterioritat, que Febvre sempre és considerat com historiador perqut ell mateix, i no ja nosaltres, com a tal es qualificava. En un article publicat amb posterioritat a la seva obra La Terre et l'évolution humaine, qualificava aquella de: ... essai critique d'un historien préocupk avant tout de dégager ce que, dans les travaux et l'éffort mCme des geographes contemporains peut intéresser directement I'histoire (FEBVRE, 1923, pp. 115-116). Perb, vejam qui. en diuen d'altres autors. L'estudiosa de l'escola possibilista francesa, Anne Buttimer, en una obra excellent quant a analisi i ús bibliografic entorn del tema, valora Febvre com un dels representants de la fi d'una et'apa histbrica en la geografia humana. Etapa que Meynier, més explicit, defineix com ~période de la intuition, (MEYNIER, 1969, p. 43). Buttimer opina de l'obra tebrica de Febvre, La Terre et l'évolution humaine, en termes tals com ccretórica articulada,, o asermón dogmático, (BUTTIMER, 1980, pp. 58 i 86 resp.): Su evidente preocupación por el método, su preocupación por definir una estructura interna lógica y unos limites externos precisos de su disciplina parece haber creado un freno manifiesto a su creatividad (BUTTIMER, 1980, p. 86). - No sabríem pas si adoptar i fer nostra l'afirmació de Buttimer, perquk ella analitza l'obra en funció d'allb que més tard s'esdevingué en el món de la geografia humana; perb en defensa de Febvre, diríem que, essent o no retbric el seu discurs, caldria concretar més aviat si era necessari en el moment i en el context histbric q,ue s'escrigué i que, si essent-ho, fou escrit d'una manera suphflua o encertada. Val a dir que tot i el retard amb qui es publici (car la conflagració bkllica endar- ,.eri forsa anys la seva edició), fou aquell llibre el primer a abordar la interacció entre histbria i geografia sota l'bptica d'un pretks rigor científic. Seri en aquest sentit que haurem de valorar l'obra de Febvre en els seus justos termes. Quant als nostres confins, la prou recent obra de Capel no és gaire considerada envers Febvre ni tampoc gaire explicita. En una de les poques referkncies considera que Febvre es preguntava: ... qué rasgos de un paisaje dado, de un conjunt0 geográfico directamente aprehendido o históricamente reconstituido, se explican o pueden explicarse por la acción continua, positiva o negativa, de un cierto grupo o de una cierta forma de organización social (CAPEL, 1981, p. 353). Molt menors són les aportacions dels altres estudiosos de la geografia humana. Així, en l'obra del danb Arild Holt, l'única referirncia que hi trobem és per dir que fou Febvre qui encunyi el terme <<possibilismen arran la dlebre frase: .no hi ha necessitats, tan sols possibilitats, (HOLT 1981, p. 26), fet que, per altra banda, i per desconeixen$, molts atribuirien al seu mixim progenitor i teoritzador, Vidal de'la Blache. Perb encara hi ha més. Pel que fa al món anglosaxó, citem dues obres clissiques en el tema. El llibre de Dickinson és ben escarit. Sols ressalta Febvre per la seva vilua en escriure un llibre com La Tewe et l'évolutzon humaine, apreciació que es mou en el tbpic i la It is (La Twre ...) a rnatter of the greatest significance that the new geography was (and continues to be) subject to the searching analysis and appreciation of both sociologists and histor~ans (DICKINSON, 1969, p. 123). Perd si trobem pobres les analisis que els manuals de la geografia humana més rellevants fan de Febvre, més insignificant n'és la d'un Preston E. James en un llibre de lectura obligada dins la histbria del pensament geogrific, el qual, literalment, ni en parla, ni encara que sigui citant-10 d'una manera marginal. Globalitzant ara, ~odríem establir una doble hi~btesi que ens menaria a un intent de síntesi conjunta. Si per una banda la figura de Febvre (rescatada per uns, mediatitzada per altres i ignorada pels més) es fa difícil d'encabir ~~eogrificament,, pels seus escrits, per un altre cantó, aquell se'ns manifesta com un home152 pont indiscutible que conjugi en el seu temps una cikncia en revifalla (la histbria) i una altra de naixent (la geografia humana). Ens preguntem, doncs, per quk una figura prou complexa i suggerent alhora com fou Febvre, no hagi merescut mai un estudi exhaustiu (no pas com el que ara ens ocupa) que assentés i definís amb exactitud la seva aportació concreta al camp de les ciincies humanes en general i de la geografia en particular. I 6s més, quan aixb s'ha fet, ha estat d'una manera tan desigual i inconnexa com el llibre de Hanns D. Mann, obra que no qualla en el mbbil que es proposa: concretar els aspects vigents de les aportacions febvrianes al camp de la cikncia histbrica. No es dedueixi, per altra banda, de tot aixb, que nosaltres pretenguem una <recuperació, de la personalitat científica i humana de l'historiador francks. Aixb fa temps que ha estat fet i assumit2. La reflexió consegüent i que ens mou a esbossar aquest assaig es concreta en la present pregunta: ¿mereix Febvre ser considerat portador, arran la seva lectura i la dels seus crítics, de l'aurkola de que ha gaudit com a home-pont entre la geografia i la histbria, és a dir, com a autor que sintetitza ambdues cikncies? Aixb és el que haurem de dilucidar a continuació. El manifest conceptual: La Tewe et I'évolution humaine (1922) Per Febvre, la geografia humana, després de la mort de Vidal de la Blache, estava mancada d'una lbgica coherent. Calia fer un front unit davant el determinisme l'origen del qual ell atribueix a Ratzel. Oposat a aquell, Febvre proposa el <<possibilisme,,, terme que ell encunya. Perb és un possibilisme amb matisos: ell no pretén que les possibilitats de l'home siguin infinites, sinó que per tot arreu hi ha possibilitats que l'home ha de saber aprofitar. Així doncs, veiem que l'opciti .grografica, de Febvre (concentrada principalment en La Terre et l'évolution humaine) volta entorn dos conceptes bhics: un, que els historiadors han d'aprendre que a partir de cada circumstancia histbrica s'ha d'arribar al conjunt -all6 que en termes filosbfics es denomina holismei dos, que cal crear un vincle entre histbria i geografia3. Amb les seves paraules: Labor monográfica, prudente, minuciosa, pormenorizada. A esto es a 10 que habria de dedicarse. Y no deslucirle, pues es delicada. Bien conducida, es la condición previa de 10s trabajos comparativos, Únicos que permitirán estudiar la parte de 10 geográfico en la historia y separar, si hay lugar a ello, algunas grandes constantes (FEBVRE, 1961, p. 32). ' En aquest sentit, i per copsar un.1 visií) de conjunt, és molt recomanable la lectura de l'article de Josep Fontana citat a la bib1iografi.l. C'na idea tan genhrica com aqucbt.1 pot semblar-nos, a la dkcada dels vuitanta, d'una obvietat diafana. Cal, doncs, situar-se cn el contcxr ideolAgic del moment.