RESSENYES
GRIGG,
D.,
1984,
An Zn oduc ion o Ag i-
cul u al Geog aphy,
Lond es, Hu chison,
1."
ed.,
206
pp.
Da id G igg (1934-) és p o esso de
Geog a ia a la Uni e si a de She ield
(G an B e anya). G igg, pe la se a
ob a, es a dins els plan ejos de l'escola
anglosaxona de geog a ia his b ica.
An Zn oduc ion o Ag icul u a1 Geo-
g aphy
6s un manual que ol exposa les
no ícies p incipals sob e el ema d'una
mane a amplia i exhaus i a i acili a
una consul a agil i apida. Hi ha qua e
pa s ben cla es. La p ime a co espon a
la in oducció, on essal a la impo hncia
de l'ag icul u a (ccocupa un e s de la su-
pe ície e es e i un qua an a-cinc pe
cen de la població mundiab). G igg de-
ineix la geog a ia u al com la desc ipció
i
explicació de la a iació espacial de les
ac i i a s ag ícoles sob e la supe ície e -
es e, ca ac e i zada pe una g an c~di-
e si a * en e els aspec es econbmic,
i-
sic i cul u al. ccDi e si a * és la pa aula
clau del llib e i de l'ag icul u a mundial.
La segona pa ac a de l'ag icul u a
i de la se a elació amb el medi econb-
mic. La e ce a pa es a dedicada a la
in lukncia del medi ísic, i la qua a a
les in luencies cul u als i socials en l'ag i-
cul u a. A a de alla em cada un d'aques s
aspec es.
me ca s i anspo (explica s a a és
dels anells de Von Thiinen, la eo ia de
la in ensi a , la eo ia de la maximi zació
del endimen de l'explo ació ag ícola, i
la e olució ecnolbgica).
Dins I'apa a de I'ag icul u a i econo-
mia inclou dos capí ols més, un dedica a
I'ag icul u a en les zones pe i-u banes
- enomen mol ecen , p opi dels palsos
de I'OCDE-, on e a ag ícola p op de la
ciu a deixa d'inno a -se i millo a -se en
l'expec a i a d'aconsegui una enda ab-
solu a i di e encial majo . A les zones
pe i-u banes apa eix el enomen de l'a-
g icul u a a emps pa cial. L'al e capí ol
és dedica a la població, i en ell assenyala
com als palsos desen olupa s el nomb e
de la població ac i a ag a ia ha dismi-
nul , men e que es man é mol al a als
palsos en ies de desen olupamen . Fa
e e kncia als eballs d'Es e Bose up, i,
segons aques s, elaciona el c eixemen
de la població i la densi a de cul iu, i ex-
plica com la població ha o sa els can is
dels usos del sol i dels me odes de con-
eu. Dóna una d ie de casos com a
exemples de la eo ia d'Es e Bose up,
com el de Ja a amb al a densi a i al
c eixemen de la població; G an B e a-
nya amb el can i de mida de les g anges i
la disminució de pagesos d'en e el o al
de població ac i a, i la in oducció de
ecnologia.
Ag icul u a i economia.
G igg enume-
Ag icul u a i medi ísic.
En aques
a els pa icipan s econbmics a l'ag icul- apa a G igg a una enume ació de o s
u a: demanda (lligam ing essos-consum, els ac o s ísics que a ec en I'ag icul u a.
i di e si icació de la die a); o e a (p o- Comensa amb la desc ipció de la cadena
ducció que depen de la na u alesa, ac o biolbgica i de la o osín esi, els di e en s
e a, ac o eball i capi al, ag icul u a endimen s segons les di e ses condi-
de subsis encia i ag icul u a come cial); cions de clima, sol, i de les necessi a s ca-
RESSENYES
lb iques de I'home. Així ma eix essal a
el pape de ans o mado s d'ene gia
dels umian s i dels no- umian s, pe aca-
ba amb una e e bncia a les pes es i en-
e me a s. També pa la del clima, que
de e mina els mínims i els maxims en e
els quals po c éixe una plan a. G igg
ens plan eja quin és el pape de la plu io-
si a i de la empe a u a. Acaba amb
exemples de dis ibució de colli es a Fin-
landia (ba eja de clima, millo es de Ila-
o s, i c i e is economics de decisió),
dels p a s i ce eals d'Angla e a
i
Gales, i la a ie a de cul ius de 1'~ ica
occiden al..,
-
Dins el medi ísic es udia la in lubncia
de I'al u a i dels penden s. Mos a uns
casos p ac ics de cul iu en penden com
són les e asses i els cul ius en e asses
inundades de I'a os al sud-es asia ic.
El sbl és el supo ísic de I'ag icul u a,
i és mol impo an conbixe bé les se es
ca ac e ís iques pe a decidi quin con eu
es a & ja que cal semp e e i a I'empo-
b imen dels componen s mine als. Ex-
plica com hi ha di e sos sis emes pe im-
pedi I'empob imen de nu ien s mine-
als: gua e , ixació de ni ogen a a és
de la plan ació de llegums, emada dels
camps en -hi pas u a als animals. Aca-
ba amb una mos a de casos di e sos:
del es i olcans, dis ibució de e es
llau ades segons el ipus de sol.
Ag icul u a i medi cul u al.
G igg plan-
eja un nou ac o ex e n a I'ag icul u a:
I'es a . L'es a s'ha con e i en un ac iu
in e en o sob e la p oducció ag a ia
an als pai'sos desen olupa s com en els
subdesen olupa s. Ci a es casos on el
go e n in e é: el cul iu de canya de su-
c e a Amb ica en on de I'ex ensió de la
bleda- a e suc e a als pa'isos de la CEE,
el co ó als USA i les polí iques egionals
de la CEE.
Les inno acions a I'ag icul u a enen
una dis ibució social que epe cu eix di-
ec amen en la dis ibució espacial.
També aquí a e e bncia a exemples
conc e s: la domes icació de plan es, la
di usió d'híb ids de bla de mo o als
USA, i la dis ibució del bo í als USA i
als c euamen s que es e en a pa i de la
in oducció de bo ins espanyols.
La g andh ia de les explo acions ag í-
coles de~bn so in de ac o s ex aecono-
mics i ex a ísics, i depbn ambé de qües-
ions cul u als i d'o gani zació social.
Hi
ha, doncs, o a una es uc u a cul u al al
ol an de I'ag icul u a: ac o s b nics,
(cas de Malhia, Amb ica, a on hi ha di-
e ses aces sob e un ma eix espai), de
p ohibició de cul ius pe mo ius eligio-
sos - ambé pe a alguns animals hi ha
p ohibicions eligioses-, com és el cas de
la al a de i icul u a als pai'sos musul-
mans, enca a que no d'unamane a abso-
lu a; cas de la dis ibució
i
ex ensió de la
llimona pe a la diaspo a jue a, ja que
la llimona e a usada a les eunions eli-
gioses i e a signe de la se a cul u a; el cas
de p ohibició d'ap o i amen del bo í a
l' ndia, i la n~~ob enció de lle a hmplies
zones del món.
D'aco d amb en G igg hi ha dos plan-
ejos pe a iba a la desc ipció del eno-
men ag ícola:
a)
el plan ejamen sis ema ic d'es udi
de dis ibució d'una a iable, com po
se el cul iu del bla , a qualse ol escala;
R
ESSENYES
b)
la de inició i desc ipció de les e-
gions ag ícoles del món.
G igg no ha e ni una cosa ni I'al a.
L'au o es udia es ac o s i quina és la
elació de cada un d'ells amb I'ag icul u-
a. Els es ac o s són: l'economia, el
medi ísic, i el medi cul u al. l?s a a és
d'aques s ac o s que G igg a iba a la
conclusió de la g an a ie a i di e si a
de solucions possibles a l'ag icul u a, de-
gu a l'immensa combinació de possibili-
a s que o e eixen els ac o s.
G igg obse a com ja exis eixen an e-
ceden s dels ac o s que es udia en al es
es udis i escoles de Geog a ia: el eno-
men econbmic a I'ag icul u a, a Von
Thiinen; el enomen cul u al, a T. Ha-
ge s and; i el medi ísic, a Vidal de la
Blache i a l'escola de e minis a.
El llib e de G igg aconsegueix pe ec-
amen el seu objec iu: se un manual
amb un esquema cla , que desc iu l'ag i-
cul u a a pa i dels es ac o s esmen-
a s pe així ana a iban a la conclusió
de la immensa di e si a del món ag ico-
la. Aques a di e si a és impossible de
desc iu e amb una sola a iable pe que
el pagbs eballa amb se s ius que es de-
sen olupen en medis ísics i condicions
di e en s, i p odueix uns béns economics
que immedia amen queden so a les lleis
de l'economia, dins d'un con ex cul u al
di e encia . Així, és no mal ( ins a on pu-
guem conside a no mal) la coexis encia
de o mes di e en s d'en end e el benes-
a i la p edncia d'ag icul u a come cial
al cos a de I'ag icul u a de subsis encia.
Hi ha la in oducció d'un concep e que
cada cop ind a més i npo ancia dins el
món ag ícola: I'ag icul u a a emps pa -
cial. L'ag icul u a a emps pa cial és mol
p bpia del món subu ba, i en l'imbi de
['OCDE
ha ana p enen cos ins a c ida
l'a enció dels go e nan s i dels medis de
comunicació.
Hi obse em una majo p edncia
d'exemples i casos de l'ag icul u a a I'&-
ea eu opea i de la se a & ea cul u al
d'in luencia. Pe a conc e a més di ia
que els exemples són p ac icamen o s
del món anglosaxó. Aques e no és
d'es anya si pensem en aons de ipus
cul u al i de o mació d'en G igg.
Les es pa s de desc ipció dels ac o s
economic, ísic i cul u al són mol iguala-
des, enca a que la pa econamica é una
es uc u a més de allada que no pas les
al es dues, i segueix mol l'esquema p o-
pi dels manu~-ls classics d'economia, i
més conc e amen de mic oeconomia:
llei de l'o e a i de la demanda, llei de les
p opo cions a iables, combinació d'in-
pu s
i
ou pu s,
especiali zació, model de
maximi zació del bene ici..
.
L'ob a és esc i a amb un es il iu i ac-
cessible, amb nomb osos exemples i il-
lus ada amb aules, mapes i g sques que
ajuden a comp end e i a man eni l'a en-
cio i el i me del llib e (manual) d'en
G igg. Cada capí ol é una es uc u a de-
inida: idea cen al, es a de la qües ió
sob e la idea cen al, exemples il-lus a s
amb g a iques i mapes, unes conclusions
i unes e e kncies bibliog a iques pe am-
plia el ema.
Les e e encies bibliog a iques al inal
de cada ema són un dels pun s més im-
po an s d'aques manual: enim una bo-
na base pe pode comenqa a inicia -nos
en el ema p esen a a cada capí ol. Són
RESSENYES
ob es en la se a majo ia del món anglo-
saxó, i mol es d'elles ecen s, o ela i a-
men ecen s.
Concluin . El llib e d'en G igg és un
manual que ol demos a la a ie a del
món ag ícola a a és de l'es udi de es
ac o s (l'econbmic, el ísic i el cul u al),
i
que po se mol ú il als es udian s de
ba xille a , als uni e si a is, o a qualse-
ol pe sona que ulgui inicia -se en el e-
ma de l'ag icul u a i les se es di e si a s
mundials, i disposa així d'unes bases de
e e bncia sob e la qües ió.
Ramon Ai onso
momen s en qub aques , com a ema
d'es udi, de e lexió i de c eació, és ecu-
pe a i10 e iscola pe d'al es cibncies i
disciplines. Tbcnics en plani icació de
l'Adminis aci6, ilbso s, a is es, espe-
cialis es en es b ica, sociblegs, his o ia-
do s de l'a s'a e eixen a pa la -i a
més ho an mol bé- d'un concep e del
qual, en g an pa , nosal es en som els
a í exs i que, a a, ha queda o e. No hi
ha ni una sola comunicació p esen ada
pe un gebg a . Una cu a in e enció de
Da id Lowen hal en la aula odona inal
és l'únic que ens impedeix a i ma que la
p edncia del gebg a en aques llib e si-
gui o almen nulla.
I,
en can i, el ema
és del o geog a ic, enca a que sigui
ac a amb un en ocamen in e disci-
plina .
DAGOGNET,
F.,
ed., 1982,
Mo du pay-
Di igeix el olum F ancois Dagogne ,
sage? Philosophie e es hé ique du paysa-
alumne de Gas on Bachela d (au o de
ge,
Pa ís, Champ Vallon, 239 pp.
La poé ique de I'espace,
ob a cabdal e-
cupe ada pels geog a s humanis es an-
El 1982 se celeb a a Lyon un col4oqui
in e disciplina sob e la signi icació ac-
ual del concep e de paisa ge, pa ocina ,
ni més ni menys, que pel Minis b e de
I'En i onnemen (Di ec ion de 1'U ba-
nisme Se ice de 1'Espace e des Si es,
Mission Paysage).
El llib e que comen-
em ecull, sp a el ma eix í ol, les po-
nbncies i comunicacions d'aquell amós
deba .
L'ob a és in e essan en mol s sen i s.
Plan eja no es qües ions, e isa concep-
es, apo a solucions i al e na i es.
1,
pel
que a a la geog a ia, posa en e idbncia
Jn e lamen able: el desin e bs que,
a ui, un sec o impo an de gebg a s
sen pel ema del paisa ge, jus en uns
glosaxons) i p o esso de la Facul a de
Filoso ia de la Uni e si a Jean-Moulin
de Lyon. En el p e aci, Dagogne es p e-
gun a cla amen i di ec a:
Pou quoi, aujou d'hui, ce a ai pou
le paysage? Pou quoi ce mo meme, qu'on
c oyai angé au épe oi e de la nos algie?
Pou quoi e ien -i1 su la sc ne de plu-
sieu s cB és,
a
el poin qu'un colloque phi-
losophique I'a consac e ou éac ualisé?
(P
7).
Ve aquí l'eix e eb ado de o el de-
ba . Dagogne plan eja la p egun a i ad-
me que les espos es són múl iples i
a iades, pe b ell n'insinua una. El pai-
sa ge o na a se objec e d'in e bs pe quk
aques , a ec a pe un sis ema econbmic