Ressenyes

RESSENYES GRIGG, D., 1984, An Zntroduction to Agricultural Geography, Londres, Hutchison, 1." ed., 206 pp. David Grigg (1934-) és professor de Geografia a la Universitat de Sheffield (Gran Bretanya). Grigg, per la seva obra, esta dins els plantejos de l'escola anglosaxona de geografia histbrica. An Zntroduction to Agricultura1 Geography 6s un manual que vol exposar les notícies principals sobre el tema d'una manera amplia i exhaustiva i facilitar una consulta agil i rapida. Hi ha quatre parts ben clares. La primera correspon a la introducció, on ressalta la importhncia de l'agricultura (ccocupa un ters de la superfície terrestre i un quaranta-cinc per cent de la població mundiab). Grigg defineix la geografia rural com la descripció i explicació de la variació espacial de les activitats agrícoles sobre la superfície terrestre, caracteritzada per una gran c~diversitat* entre els aspectes econbmic, fisic i cultural. ccDiversitat* és la paraula clau del llibre i de l'agricultura mundial. La segona part tracta de l'agricultura i de la seva relació amb el medi econbmic. La tercera part esta dedicada a la influkncia del medi físic, i la quarta a les influencies culturals i socials en l'agricultura. Ara detallarem cada un d'aquests aspectes. mercats i transport (explicats a través dels anells de Von Thiinen, la teoria de la intensitat, la teoria de la maximització del rendiment de l'explotació agrícola, i la revolució tecnolbgica). Dins I'apartat de I'agricultura i economia inclou dos capítols més, un dedicat a I'agricultura en les zones peri-urbanes -fenomen molt recent, propi dels palsos de I'OCDE-, on terra agrícola prop de la ciutat deixa d'innovar-se i millorar-se en l'expectativa d'aconseguir una renda absoluta i diferencial major. A les zones peri-urbanes apareix el fenomen de l'agricultura a temps parcial. L'altre capítol és dedicat a la població, i en ell assenyala com als palsos desenvolupats el nombre de la població activa agraria ha disminult, mentre que es manté molt alta als palsos en vies de desenvolupament. Fa referkncia als treballs d'Ester Boserup, i, segons aquests, relaciona el creixement de la població i la densitat de cultiu, i explica com la població ha forsat els canvis dels usos del sol i dels metodes de conreu. Dóna una drie de casos com a exemples de la teoria d'Ester Boserup, com el de Java amb alta densitat i alt creixement de la població; Gran Bretanya amb el canvi de mida de les granges i la disminució de pagesos d'entre el total de població activa, i la introducció de tecnologia. Agricultura i economia. Grigg enumeAgricultura i medi físic. En aquest ra els participants econbmics a l'agriculapartat Grigg fa una enumeració de tots tura: demanda (lligam ingressos-consum, els factors físics que afecten I'agricultura. i diversificació de la dieta); oferta (proComensa amb la descripció de la cadena ducció que depen de la naturalesa, factor biolbgica i de la fotosíntesi, els diferents terra, factor treball i capital, agricultura rendiments segons les diverses condide subsistencia i agricultura comercial); cions de clima, sol, i de les necessitats ca- RESSENYES lbriques de I'home. Així mateix ressalta el paper de transformadors d'energia dels rumiants i dels no-rumiants, per acabar amb una referbncia a les pestes i enfermetats. També parla del clima, que determina els mínims i els maxims entre els quals pot créixer una planta. Grigg ens planteja quin és el paper de la pluviositat i de la temperatura. Acaba amb exemples de distribució de collites a Finlandia (barreja de clima, millores de Ilavors, i criteris economics de decisió), dels prats i cereals d'Anglaterra i Gales, i la varietat de cultius de 1'~frica occidental.., - Dins el medi físic estudia la influbncia de I'altura i dels pendents. Mostra uns casos practics de cultiu en pendent com són les terrasses i els cultius en terrasses inundades de I'arros al sud-est asiatic. El sbl és el suport físic de I'agricultura, i és molt important conbixer bé les seves característiques per a decidir quin conreu es far& ja que cal sempre evitar I'empobriment dels components minerals. Explica com hi ha diversos sistemes per impedir I'empobriment de nutrients minerals: guaret, fixació de nitrogen a través de la plantació de llegums, femada dels camps fent-hi pasturar als animals. Acaba amb una mostra de casos diversos: deltes i volcans, distribució de terres llaurades segons el tipus de sol. Agricultura i medi cultural. Grigg planteja un nou factor extern a I'agricultura: I'estat. L'estat s'ha convertit en un actiu interventor sobre la producció agraria tant als pai'sos desenvolupats com en els subdesenvolupats. Cita tres casos on el govern intervé: el cultiu de canya de sucre a Ambrica enfront de I'extensió de la bleda-rave sucrera als pa'isos de la CEE, el cotó als USA i les polítiques regionals de la CEE. Les innovacions a I'agricultura tenen una distribució social que repercuteix directament en la distribució espacial. També aquí fa referbncia a exemples concrets: la domesticació de plantes, la difusió d'híbrids de blat de moro als USA, i la distribució del boví als USA i als creuaments que es feren a partir de la introducció de bovins espanyols. La grandhria de les explotacions agrícoles de~bn sovint de factors extraeconomics i extrafísics, i depbn també de qüestions culturals i d'organització social. Hi ha, doncs, tota una estructura cultural al voltant de I'agricultura: factors btnics, (cas de Malhia, Ambrica, a on hi ha diverses races sobre un mateix espai), de prohibició de cultius per motius religiosos -també per a alguns animals hi ha prohibicions religioses-, com és el cas de la falta de viticultura als pai'sos musulmans, encara que no d'unamanera absoluta; cas de la distribució i extensió de la llimona per a la diaspora jueva, ja que la llimona era usada a les reunions religioses i era signe de la seva cultura; el cas de prohibició d'aprofitament del boví a l'fndia, i la n~~obtenció de llet a hmplies zones del món. D'acord amb en Grigg hi ha dos plantejos per arribar a la descripció del fenomen agrícola: a) el plantejament sistematic d'estudi de distribució d'una variable, com pot ser el cultiu del blat, a qualsevol escala; R ESSENYES b) la definició i descripció de les regions agrícoles del món. Grigg no ha fet ni una cosa ni I'altra. L'autor estudia tres factors i quina és la relació de cada un d'ells amb I'agricultura. Els tres factors són: l'economia, el medi físic, i el medi cultural. l?s a través d'aquests factors que Grigg arriba a la conclusió de la gran varietat i diversitat de solucions possibles a l'agricultura, degut a l'immensa combinació de possibilitats que ofereixen els factors. Grigg observa com ja existeixen antecedents dels factors que estudia en altres estudis i escoles de Geografia: el fenomen econbmic a I'agricultura, a Von Thiinen; el fenomen cultural, a T. Hagerstrand; i el medi físic, a Vidal de la Blache i a l'escola determinista. El llibre de Grigg aconsegueix perfectament el seu objectiu: ser un manual amb un esquema clar, que descriu l'agricultura a partir dels tres factors esmentats per així anar arribant a la conclusió de la immensa diversitat del món agricola. Aquesta diversitat és impossible de descriure amb una sola variable perque el pagbs treballa amb sers vius que es desenvolupen en medis físics i condicions diferents, i produeix uns béns economics que immediatament queden sota les lleis de l'economia, dins d'un context cultural diferenciat. Així, és normal (fins a on puguem considerar normal) la coexistencia de formes diferents d'entendre el benestar i la predncia d'agricultura comercial al costat de I'agricultura de subsistencia. Hi ha la introducció d'un concepte que cada cop tindra més irnportancia dins el món agrícola: I'agricultura a temps parcial. L'agricultura a temps parcial és molt prbpia del món suburba, i en l'imbit de ['OCDE ha anat prenent cos fins a cridar l'atenció dels governants i dels medis de comunicació. Hi observem una major predncia d'exemples i casos de l'agricultura a I'&- rea europea i de la seva &rea cultural d'influencia. Per a concretar més diria que els exemples són practicament tots del món anglosaxó. Aquest fet no és d'estranyar si pensem en raons de tipus cultural i de formació d'en Grigg. Les tres parts de descripció dels factors economic, físic i cultural són molt igualades, encara que la part econamica té una estructura més detallada que no pas les altres dues, i segueix molt l'esquema propi dels manu~-ls classics d'economia, i més concretament de microeconomia: llei de l'oferta i de la demanda, llei de les proporcions variables, combinació d'inputs i outputs, especialització, model de maximització del benefici.. . L'obra és escrita amb un estil viu i accessible, amb nombrosos exemples i illustrada amb taules, mapes i grsques que ajuden a comprendre i a mantenir l'atencio i el ritme del llibre (manual) d'en Grigg. Cada capítol té una estructura definida: idea central, estat de la qüestió sobre la idea central, exemples il-lustrats amb grafiques i mapes, unes conclusions i unes referkncies bibliografiques per ampliar el tema. Les referencies bibliografiques al final de cada tema són un dels punts més importants d'aquest manual: tenim una bona base per poder comenqar a iniciar-nos en el tema presentat a cada capítol. Són RESSENYES obres en la seva majoria del món anglosaxó, i moltes d'elles recents, o relativament recents. Concluint. El llibre d'en Grigg és un manual que vol demostrar la varietat del món agrícola a través de l'estudi de tres factors (l'econbmic, el físic i el cultural), i que pot ser molt útil als estudiants de batxillerat, als universitaris, o a qualsevol persona que vulgui iniciar-se en el tema de l'agricultura i les seves diversitats mundials, i disposar així d'unes bases de referbncia sobre la qüestió. Ramon Aifonso moments en qub aquest, com a tema d'estudi, de reflexió i de creació, és recuperat i10 reviscolat per d'altres cibncies i disciplines. Tbcnics en planificació de l'Administraci6, filbsofs, artistes, especialistes en estbtica, sociblegs, historiadors de l'art s'atreveixen a parlar -i a més ho fan molt béd'un concepte del qual, en gran part, nosaltres en som els artífexs i que, ara, ha quedat orfe. No hi ha ni una sola comunicació presentada per un gebgraf. Una curta intervenció de David Lowenthal en la taula rodona final és l'únic que ens impedeix afirmar que la predncia del gebgraf en aquest llibre sigui totalment nulla. I, en canvi, el tema és del tot geografic, encara que sigui tractat amb un enfocament interdisciplinar. DAGOGNET, F., ed., 1982, Mort du payDirigeix el volum Francois Dagognet, sage? Philosophie et esthétique du paysaalumne de Gaston Bachelard (autor de ge, París, Champ Vallon, 239 pp. La poétique de I'espace, obra cabdal recuperada pels geografs humanistes anEl 1982 se celebra a Lyon un col4oqui interdisciplinar sobre la significació actual del concepte de paisatge, patrocinat, ni més ni menys, que pel Ministbre de I'Environnement (Direction de 1'Urbanisme Service de 1'Espace et des Sites, Mission Paysage). El llibre que comentem recull, spta el mateix títol, les ponbncies i comunicacions d'aquell famós debat. L'obra és interessant en molts sentits. Planteja noves qüestions, revisa conceptes, aporta solucions i alternatives. 1, pel que fa a la geografia, posa en evidbncia Jn fet lamentable: el desinterbs que, avui, un sector important de gebgrafs sent pel tema del paisatge, just en uns glosaxons) i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Jean-Moulin de Lyon. En el prefaci, Dagognet es pregunta clarament i directa: Pourquoi, aujourd'hui, cet attrait pour le paysage? Pourquoi ce mot meme, qu'on croyait rangé au répertoire de la nostalgie? Pourquoi revient-i1 sur la sctne de plusieurs cBtés, a tel point qu'un colloque philosophique I'a consacre ou réactualisé? (P 7). Vet aquí l'eix vertebrador de tot el debat. Dagognet planteja la pregunta i admet que les respostes són múltiples i variades, perb ell n'insinua una. El paisatge torna a ser objecte d'interbs perquk aquest, afectat per un sistema econbmic