Ressenyes

RESSENYES GRIGG, D., 1984, An Zn oduc ion o Ag i- cul u al Geog aphy, Lond es, Hu chison, 1." ed., 206 pp. Da id G igg (1934-) és p o esso de Geog a ia a la Uni e si a de She ield (G an B e anya). G igg, pe la se a ob a, es a dins els plan ejos de l'escola anglosaxona de geog a ia his b ica. An Zn oduc ion o Ag icul u a1 Geo- g aphy 6s un manual que ol exposa les no ícies p incipals sob e el ema d'una mane a amplia i exhaus i a i acili a una consul a agil i apida. Hi ha qua e pa s ben cla es. La p ime a co espon a la in oducció, on essal a la impo hncia de l'ag icul u a (ccocupa un e s de la su- pe ície e es e i un qua an a-cinc pe cen de la població mundiab). G igg de- ineix la geog a ia u al com la desc ipció i explicació de la a iació espacial de les ac i i a s ag ícoles sob e la supe ície e - es e, ca ac e i zada pe una g an c~di- e si a * en e els aspec es econbmic, i- sic i cul u al. ccDi e si a * és la pa aula clau del llib e i de l'ag icul u a mundial. La segona pa ac a de l'ag icul u a i de la se a elació amb el medi econb- mic. La e ce a pa es a dedicada a la in lukncia del medi ísic, i la qua a a les in luencies cul u als i socials en l'ag i- cul u a. A a de alla em cada un d'aques s aspec es. me ca s i anspo (explica s a a és dels anells de Von Thiinen, la eo ia de la in ensi a , la eo ia de la maximi zació del endimen de l'explo ació ag ícola, i la e olució ecnolbgica). Dins I'apa a de I'ag icul u a i econo- mia inclou dos capí ols més, un dedica a I'ag icul u a en les zones pe i-u banes - enomen mol ecen , p opi dels palsos de I'OCDE-, on e a ag ícola p op de la ciu a deixa d'inno a -se i millo a -se en l'expec a i a d'aconsegui una enda ab- solu a i di e encial majo . A les zones pe i-u banes apa eix el enomen de l'a- g icul u a a emps pa cial. L'al e capí ol és dedica a la població, i en ell assenyala com als palsos desen olupa s el nomb e de la població ac i a ag a ia ha dismi- nul , men e que es man é mol al a als palsos en ies de desen olupamen . Fa e e kncia als eballs d'Es e Bose up, i, segons aques s, elaciona el c eixemen de la població i la densi a de cul iu, i ex- plica com la població ha o sa els can is dels usos del sol i dels me odes de con- eu. Dóna una d ie de casos com a exemples de la eo ia d'Es e Bose up, com el de Ja a amb al a densi a i al c eixemen de la població; G an B e a- nya amb el can i de mida de les g anges i la disminució de pagesos d'en e el o al de població ac i a, i la in oducció de ecnologia. Ag icul u a i economia. G igg enume- Ag icul u a i medi ísic. En aques a els pa icipan s econbmics a l'ag icul- apa a G igg a una enume ació de o s u a: demanda (lligam ing essos-consum, els ac o s ísics que a ec en I'ag icul u a. i di e si icació de la die a); o e a (p o- Comensa amb la desc ipció de la cadena ducció que depen de la na u alesa, ac o biolbgica i de la o osín esi, els di e en s e a, ac o eball i capi al, ag icul u a endimen s segons les di e ses condi- de subsis encia i ag icul u a come cial); cions de clima, sol, i de les necessi a s ca- RESSENYES lb iques de I'home. Així ma eix essal a el pape de ans o mado s d'ene gia dels umian s i dels no- umian s, pe aca- ba amb una e e bncia a les pes es i en- e me a s. També pa la del clima, que de e mina els mínims i els maxims en e els quals po c éixe una plan a. G igg ens plan eja quin és el pape de la plu io- si a i de la empe a u a. Acaba amb exemples de dis ibució de colli es a Fin- landia (ba eja de clima, millo es de Ila- o s, i c i e is economics de decisió), dels p a s i ce eals d'Angla e a i Gales, i la a ie a de cul ius de 1'~ ica occiden al.., - Dins el medi ísic es udia la in lubncia de I'al u a i dels penden s. Mos a uns casos p ac ics de cul iu en penden com són les e asses i els cul ius en e asses inundades de I'a os al sud-es asia ic. El sbl és el supo ísic de I'ag icul u a, i és mol impo an conbixe bé les se es ca ac e ís iques pe a decidi quin con eu es a & ja que cal semp e e i a I'empo- b imen dels componen s mine als. Ex- plica com hi ha di e sos sis emes pe im- pedi I'empob imen de nu ien s mine- als: gua e , ixació de ni ogen a a és de la plan ació de llegums, emada dels camps en -hi pas u a als animals. Aca- ba amb una mos a de casos di e sos: del es i olcans, dis ibució de e es llau ades segons el ipus de sol. Ag icul u a i medi cul u al. G igg plan- eja un nou ac o ex e n a I'ag icul u a: I'es a . L'es a s'ha con e i en un ac iu in e en o sob e la p oducció ag a ia an als pai'sos desen olupa s com en els subdesen olupa s. Ci a es casos on el go e n in e é: el cul iu de canya de su- c e a Amb ica en on de I'ex ensió de la bleda- a e suc e a als pa'isos de la CEE, el co ó als USA i les polí iques egionals de la CEE. Les inno acions a I'ag icul u a enen una dis ibució social que epe cu eix di- ec amen en la dis ibució espacial. També aquí a e e bncia a exemples conc e s: la domes icació de plan es, la di usió d'híb ids de bla de mo o als USA, i la dis ibució del bo í als USA i als c euamen s que es e en a pa i de la in oducció de bo ins espanyols. La g andh ia de les explo acions ag í- coles de~bn so in de ac o s ex aecono- mics i ex a ísics, i depbn ambé de qües- ions cul u als i d'o gani zació social. Hi ha, doncs, o a una es uc u a cul u al al ol an de I'ag icul u a: ac o s b nics, (cas de Malhia, Amb ica, a on hi ha di- e ses aces sob e un ma eix espai), de p ohibició de cul ius pe mo ius eligio- sos - ambé pe a alguns animals hi ha p ohibicions eligioses-, com és el cas de la al a de i icul u a als pai'sos musul- mans, enca a que no d'unamane a abso- lu a; cas de la dis ibució i ex ensió de la llimona pe a la diaspo a jue a, ja que la llimona e a usada a les eunions eli- gioses i e a signe de la se a cul u a; el cas de p ohibició d'ap o i amen del bo í a l' ndia, i la n~~ob enció de lle a hmplies zones del món. D'aco d amb en G igg hi ha dos plan- ejos pe a iba a la desc ipció del eno- men ag ícola: a) el plan ejamen sis ema ic d'es udi de dis ibució d'una a iable, com po se el cul iu del bla , a qualse ol escala; R ESSENYES b) la de inició i desc ipció de les e- gions ag ícoles del món. G igg no ha e ni una cosa ni I'al a. L'au o es udia es ac o s i quina és la elació de cada un d'ells amb I'ag icul u- a. Els es ac o s són: l'economia, el medi ísic, i el medi cul u al. l?s a a és d'aques s ac o s que G igg a iba a la conclusió de la g an a ie a i di e si a de solucions possibles a l'ag icul u a, de- gu a l'immensa combinació de possibili- a s que o e eixen els ac o s. G igg obse a com ja exis eixen an e- ceden s dels ac o s que es udia en al es es udis i escoles de Geog a ia: el eno- men econbmic a I'ag icul u a, a Von Thiinen; el enomen cul u al, a T. Ha- ge s and; i el medi ísic, a Vidal de la Blache i a l'escola de e minis a. El llib e de G igg aconsegueix pe ec- amen el seu objec iu: se un manual amb un esquema cla , que desc iu l'ag i- cul u a a pa i dels es ac o s esmen- a s pe així ana a iban a la conclusió de la immensa di e si a del món ag ico- la. Aques a di e si a és impossible de desc iu e amb una sola a iable pe que el pagbs eballa amb se s ius que es de- sen olupen en medis ísics i condicions di e en s, i p odueix uns béns economics que immedia amen queden so a les lleis de l'economia, dins d'un con ex cul u al di e encia . Així, és no mal ( ins a on pu- guem conside a no mal) la coexis encia de o mes di e en s d'en end e el benes- a i la p edncia d'ag icul u a come cial al cos a de I'ag icul u a de subsis encia. Hi ha la in oducció d'un concep e que cada cop ind a més i npo ancia dins el món ag ícola: I'ag icul u a a emps pa - cial. L'ag icul u a a emps pa cial és mol p bpia del món subu ba, i en l'imbi de ['OCDE ha ana p enen cos ins a c ida l'a enció dels go e nan s i dels medis de comunicació. Hi obse em una majo p edncia d'exemples i casos de l'ag icul u a a I'&- ea eu opea i de la se a & ea cul u al d'in luencia. Pe a conc e a més di ia que els exemples són p ac icamen o s del món anglosaxó. Aques e no és d'es anya si pensem en aons de ipus cul u al i de o mació d'en G igg. Les es pa s de desc ipció dels ac o s economic, ísic i cul u al són mol iguala- des, enca a que la pa econamica é una es uc u a més de allada que no pas les al es dues, i segueix mol l'esquema p o- pi dels manu~-ls classics d'economia, i més conc e amen de mic oeconomia: llei de l'o e a i de la demanda, llei de les p opo cions a iables, combinació d'in- pu s i ou pu s, especiali zació, model de maximi zació del bene ici.. . L'ob a és esc i a amb un es il iu i ac- cessible, amb nomb osos exemples i il- lus ada amb aules, mapes i g sques que ajuden a comp end e i a man eni l'a en- cio i el i me del llib e (manual) d'en G igg. Cada capí ol é una es uc u a de- inida: idea cen al, es a de la qües ió sob e la idea cen al, exemples il-lus a s amb g a iques i mapes, unes conclusions i unes e e kncies bibliog a iques pe am- plia el ema. Les e e encies bibliog a iques al inal de cada ema són un dels pun s més im- po an s d'aques manual: enim una bo- na base pe pode comenqa a inicia -nos en el ema p esen a a cada capí ol. Són RESSENYES ob es en la se a majo ia del món anglo- saxó, i mol es d'elles ecen s, o ela i a- men ecen s. Concluin . El llib e d'en G igg és un manual que ol demos a la a ie a del món ag ícola a a és de l'es udi de es ac o s (l'econbmic, el ísic i el cul u al), i que po se mol ú il als es udian s de ba xille a , als uni e si a is, o a qualse- ol pe sona que ulgui inicia -se en el e- ma de l'ag icul u a i les se es di e si a s mundials, i disposa així d'unes bases de e e bncia sob e la qües ió. Ramon Ai onso momen s en qub aques , com a ema d'es udi, de e lexió i de c eació, és ecu- pe a i10 e iscola pe d'al es cibncies i disciplines. Tbcnics en plani icació de l'Adminis aci6, ilbso s, a is es, espe- cialis es en es b ica, sociblegs, his o ia- do s de l'a s'a e eixen a pa la -i a més ho an mol bé- d'un concep e del qual, en g an pa , nosal es en som els a í exs i que, a a, ha queda o e. No hi ha ni una sola comunicació p esen ada pe un gebg a . Una cu a in e enció de Da id Lowen hal en la aula odona inal és l'únic que ens impedeix a i ma que la p edncia del gebg a en aques llib e si- gui o almen nulla. I, en can i, el ema és del o geog a ic, enca a que sigui ac a amb un en ocamen in e disci- plina . DAGOGNET, F., ed., 1982, Mo du pay- Di igeix el olum F ancois Dagogne , sage? Philosophie e es hé ique du paysa- alumne de Gas on Bachela d (au o de ge, Pa ís, Champ Vallon, 239 pp. La poé ique de I'espace, ob a cabdal e- cupe ada pels geog a s humanis es an- El 1982 se celeb a a Lyon un col4oqui in e disciplina sob e la signi icació ac- ual del concep e de paisa ge, pa ocina , ni més ni menys, que pel Minis b e de I'En i onnemen (Di ec ion de 1'U ba- nisme Se ice de 1'Espace e des Si es, Mission Paysage). El llib e que comen- em ecull, sp a el ma eix í ol, les po- nbncies i comunicacions d'aquell amós deba . L'ob a és in e essan en mol s sen i s. Plan eja no es qües ions, e isa concep- es, apo a solucions i al e na i es. 1, pel que a a la geog a ia, posa en e idbncia Jn e lamen able: el desin e bs que, a ui, un sec o impo an de gebg a s sen pel ema del paisa ge, jus en uns glosaxons) i p o esso de la Facul a de Filoso ia de la Uni e si a Jean-Moulin de Lyon. En el p e aci, Dagogne es p e- gun a cla amen i di ec a: Pou quoi, aujou d'hui, ce a ai pou le paysage? Pou quoi ce mo meme, qu'on c oyai angé au épe oi e de la nos algie? Pou quoi e ien -i1 su la sc ne de plu- sieu s cB és, a el poin qu'un colloque phi- losophique I'a consac e ou éac ualisé? (P 7). Ve aquí l'eix e eb ado de o el de- ba . Dagogne plan eja la p egun a i ad- me que les espos es són múl iples i a iades, pe b ell n'insinua una. El pai- sa ge o na a se objec e d'in e bs pe quk aques , a ec a pe un sis ema econbmic