Els climes del Pirineu Oriental: des de les terres gironines fins a la Catalunya Nord i Andorra

Documents dxnalisi Geogrirfica, 7,1985, pp. 81-102 Els climes del Pirineu Oriental: des de les terres gironines fins a la Catalunya Nord i Andorra Agustí Xercavins i Comas* Résumé / Abstract / Resumen Le climat pyrénéen d'influence méditerranéenne est celui qui occupe une plus grande étendue dans les Pyrénées orientales. Dans ce domaine climatique les températures moyennes annuelles oscillent entre quelques 10" C et un peu moins de 0" C (des valeurs légtrement supérieures h celles du versant atlantique). Les précipitations moyennes annuelles sont comprises entre moins de 600 mm et plus de 1400 mm; les jours de neige varient entre six et plus de quatre-vingt selon les endroits. La saison la plus pluvieuse est d'habitude l'été tandis que I'hiver est la plus stche; les précipitations (et particulierement la neige) ont une importance moindre que dans le climat pyrénéen d'influence atlantique. Le climat pyrénéen d'influence méditerranéenne est predominant dans quatre versants: septentrional, oriental, sud-occidental et sudoriental. Dans le premier (haut bassin de 1'Aude) on trouve encore quelques traits du climat pyrénéen d'influence atlantique (minimum saisonnier des précipitations en été, dans les secteurs les plus septentrionnels). Dans le versant oriental les influences méditerranéennes sont nettes mais inégales; ainsi le Canigou partage ce versant en deux secteurs B la pluviométrie contrastée: le bassin du Tet, avec des préci- * Departament de Geografia del Col4egi Universitari de Girona (Universitat Autonoma de Barcelona). pitations relativement faibles, et le bassin du Tec, avec des précipitations abondantes. Le versant sud-ouest (haut bassin du Sbgre), le plus étendu des Pyrénées orientales, est le seu1 qui présente a certains endroits une nette tendance vers une demi-aridité; cette caractéristique est le résultat de l'ombre pluviométrique des deux chaines qui constituent cette partie des Pyrénées. Finalement le versant sud-est (hauts bassins du Llobregat et du Ter-Freser) est celui ou les influences méditerranéennes y sont plus évidentes: les précipitations estivales y dépassent fréquemment les 300 mm étant donné l'effet dynamique auque1 sont soumis les flux d'air humides méditerranéens, trbs persistants en été lorsqu'ils remontent les montagnes de ce versant. The predominant climate in the Eastern Pyrenees is the Mediterranean-influenced Pyrenean climate. Average annual temperatures range between about 10" C and just below O" C, which are slightly higher, in general, than corresponding temperatures on the Atlantic slopes. Average annual precipitation varies from under 600 mm to over 1400 mm, while the number of snow-covered days oscillates between about six and over eighty (depending on location). Summer is generally the wettest season, whilst winter is the driest. Precipitation (and, more specifically snow) is of less importance than in the case of Atlantic-influenced Pyrenean climate. The Mediterranean-influenced Pyrenean climate predominates on four slopes: Southern, Eastern, Southwestern and Southeastern facing. On the first (Upper Aude basin) some characteristics of Atlantic-influenced Pyrenean climate can be distinguished (minimum seasonal precipitation in summer in the southernmost sector). On the Eastern slopes, Mediterranean influences are marked, but unequally distributed. The Canigó mountain peak divides these slopes in two sections of unequal precipitation: the Tet basin, where precipitation is slight, and the Tec basin, where precipitation is abundant. It is only on the Southwestern slopes (Upper Segre basin), which are the most extensive in the Eastern Pyrenees, that clear indications of aridity exist in certain sectors. This characteristic is a result of the rain-shadow effect caused by the two Pyrenees mountain chains in the area. Finally, the most marked Mediterranean influences are experienced on the Southeastern-facing slopes (Upper Llobregat and Ter-Freser basins). Summer precipitation frequently exceeds 300 mm as a result of dynamic modifications to the humid Mediterranean airmasses, so persistent in summer, as they rise over these slopes. El clima pirenaic0 con influencia mediterránea es el que ocupa una mayor extensión en el Pirineo oriental. En este dominio, las temperaturas anuales medias oscilan entre unos 10" y algo menos de 0" C (ligeramente superiores, en conjunta, a las correspondientes en la vertiente atlántica); las precipitaciones anuales medias estan comprendidas entre menos de 600 y más de 1400 mm; 10s dias de nieve oscilan entre unos seis y más de ochenta, según 10s lugares. La estación mis lluviosa suele ser el verano, mientras que la mas seca es el invierno; las precipitaciones (y, en particular, la nieve) tienen menos importancia que en el clima pirenaico con influencia atlántica. El clima pirenaico con influencia mediterránea predomina en cuatro vertientes: septentrional, oriental, suroccidental y suroriental. En la primera (alta cuenca del Aude) se presentan todavia algunos rasgos del clima pirenaico con influencia atlántica (minimo estacional de precipitaciones en verano, en el sector más septentrional). En la vertiente oriental las influencias mediterráneas son netas pero desiguales; asi, el Canigó divide a esta vertiente en dos sectores de pluviometria contrastada: la cuenca del Tet, con precipitaciones relativamente escasas, y la cuenca del Tec, con precipitaciones abundantes. La vertiente suroccidental (alta cuenca del Segre), la más extensa del Pirineo oriental, es la única que presenta, en ciertos sectores, una clara tendencia hacia la semiaridez; tal característica obedece a la sombra pluviométrica que ejercen sobre este ámbito las dos cordilleras que constituyen esta parte del Pirineo. Finalmente, la vertiente suroriental (altas cuencas del Llobregat y del Ter-Freser) es la que presenta unas influencias mediterraneas mas claras: las precipitaciones estivales frecuentemente superan 10s 300 mm, dada la agravacion dinamica que experimentan 10s húmedos flujos de aire mediterráneo, muy persistentes en verano, al remontar las montañas de esta vertiente. El domini d'estudi esta situat pels voltants del paralelel 42" 30' de latitud nord i comprkn part de l'istme pirinenc, a cavall entre el mar Mediterrani i l'ocea Atlhntic. Concretament, inclou gran part del Pirineu oriental i un petit sector del Pirineu central (muntanyes d'Andorra i la pica d'Estats); aquest territori es troba a una distancia mitjana d'uns 100 km del Mediterrani i d'uns 300 km de IyAtlantic. La influkncia de l'altitud com a modificadora important del clima zonal comensa a ésser considerable per damunt dels 900 metres; per aixo aquesta és la cota mínima fixada per a I'estudi dels climes del Pirineu oriental. En el Grafic I hi figuren les vessants del Pirineu oriental, les estacions termopluviometriques emprades en l'analisi dels climes de vessant mediterrinia i les principals muntanyes d'aquest territori. A la Taula 1 hi consten els setze observatoris de referencia, així com els respectius períodes amb dades Grafic I. Mapa de les vessants del Pirineu oriental MEDITERRAN IA e CORSAVFBATERA VESSANT SUD-OCCIDENTAL MEDITERRANIA .CAMPRODON SUD-ORIENTAL I~~~~CATLLAR'AS MEDITERRANIA Els observatoris meteorolbgics utilitzats a I'estudi dels climes de vessant mediterrania s6n representats per un cercle negre; els principals cims, amb el seu nom i al~iria en metres, s6n representats per un triangle negre. de temperatures i precipitacions. Amb aquestes dades s'han elaborat la resta de taules i grafics del present treball. Cal remarcar l'escassa densitat de la xarxa d'estacions meteorologiques del Pirineu oriental, encara que de pluviomktriques n'hi ha forsa més que de termopluviomktriques; demés, no hi ha cap observatori en els grans cims d'aquest sector pirinenc. Aquest fet motiva que les dades que facin referkncia a les altes muntanyes siguin resultat d'extrapolacions o d'observacions personals. Com a conseqükncia de la peculiar localització espacial del Pirineu oriental, el clima pirinenc amb influkncia mediterrania és el que ocupa una major extensió. La vessant atlantica solament compr&n el sector nord-oest del domini d'estudi; esta situada al nord d'Andorra i correspon a l'alta conca del riu Arieja (afluent de la Garona), ja en terres franceses. La resta pertany a I'aiguavés mediterrani, que pot dividir-se en quatre vessants: septentrional, oriental, sud-occidental i sud-oriental; les dues primeres es troben a la Cata- TAULA I Estacions termopluviom~triques de les vessants mediterranies del Pirineu oriental Estació i al@ria (m) Període d'observació (anys) Temperatures Precipitacions Alp-1.158 .................... Camprodon-954 .............. Central Les Escaldes-1.140 ...... .......... Coll de Quillana-1.714 .......... Corsavi-Batera-1.462 .............. Font-romeu-1.705 .............. Gisclareny-1.339 .............. La Molina-1.711 ................ La Presta-1.130 .............. Matamala-1.520 ................. Montlluís-1.600 .................. Núria-1.964 ............... Puigcerda-1.202. .................. Ransol-1.640 ............ Ribes de Freser-912 .......... Tregura de Dalt-1.425 Font: Dades del Centre Meteorolbgic del Pirineu oriental de Barcelona i del Centre Hydromét~orologique de Toulouse. lunya Nord, mentre que les darreres corresponen a terres gironines, lleidatanes, barcelonines i andorranes. La vessant septentrional coincideix amb l'altiplii del Capcir i correspon a l'alta conca del riu Aude. La vessant oriental esta subdividida en dues altes conques fluvials: la de la Tet, situada al nord i que coincideix amb la part més muntanyosa del Conflent, i la del riu Tec, al sud i corresponent al sector més muntanyós del Vallespir; ambdues conques estan separades pel massís del Canigó. La vessant sud-occidental coincideix amb el curs alt del riu Segre i el seu afluent Valira, en terres, per. tant, de la Cerdanya gironina-lleidatana i d'Andorra, respectivament. Ouant a la vessant sud-oriental, correspon a les terres gironines de 1'Alt Ripollb, a les altes conques del Ter i el seu afluent Freser, i a les terres barcelonines de 1'Alt Berguedii, a l'alta conca del Llobregat. La situació planetaria del domini d'estudi assenyala que pertany a la part meridional de la zona temperada boreal. Per tant, pot afirmar-se que la circu- laci6 atmosfkrica en el Pirineu oriental és la corresponent a la zona meridional dels ccWesterlies>> o vents de l'oest de l'hemisferi nord. En aquestes latituds la circulació atmosfkrica va alternant més o menys bruscament entre la temperada i la subtropical; variabilitat que és fortament matisada, reforsada o anulelada, per l'existkncia d'alteroses i abruptes alineacions muntanyoses. Pot afirmar-se que els climes del Pirineu oriental són climes de muntanya de característiques modificades per l'escassa amplada relativa de la serralada, la seva orientació i la proximitat de dos mars (SORRE, 1949). La predncia d'altes muntanyes modifica tots els elements del clima zonal, pero sobretot les temperatures i les precipitacions. La temperatura baixa en augmentar l'alqaria: en el conjunt de Catalunya, el gradient tkrmic vertical mitja és de 0-65" C per cada 100 metres; pero en el Pirineu oriental, i a causa d'una major freqüencia de condensacions, s'ha determinat un gradient de 0-52" C per cada 100 metres d'altitud. Demés, hi ha contrastos de temperatura segons l'exposició (els obacs són més frescos que els solells) i emplasament (en un fons de vall s'hi poden donar inversions tkrmiques que motivaran que la temperatura pugui ésser més baixa que a les vessants muntanyoses que l'envolten). De altra banda, el relleu és el factor més decisiu en la repartició de les precipitacions. La seva influkncia es concreta en dos efectes: abric orografic i agravació orografica, dels quals en parlarem referint-10s només al Pirineu. L'efecte d'abric orografic o d'ombra pluviomktrica consisteix a barrar el pas (efecte de presa aerologica) a les masses d'aire poc espesses que intenten travessar el Pirineu, i en la dessecació i rescalfament que experimenten, en baixar per la vessant de sotavent, els corrents d'aire que han aconseguit travessar-10. Aixi, els vents del sud són secs i calents quan arriben a les terres franceses, mentre que els del nord ho són sobre Catalunya; en aquest cas l'escalfament és menys notable, sobretot si són vents freds i secs d'origen (el rescalfament sera més important com més quantitat de vapor d'aigua s'hagi condensat i precipitat a la vessant de sobrevent). Aquest efecte de dessecació i rescalfament de l'aire que baixa per sotavent d'un relleu es coneix també per efecte <<fohn>> (nom que rep al nord dels Alps el vent que presenta aquestes característiques). L'efecte d'agravació orografica consisteix en l'increment de condensacions i precipitacions que es dóna per ascendkncia i refredament de l'aire a la vessant de sobrevent. Aixi, els vents del nord produeixen precipitacions importants a les vessants septentrionals del Pirineu, mentre que els del sud les donen sobre les vessants meridionals. Aquest efecte d'agravació dinimica en el Pirineu és tan destacat que, a la vessant septentrional, els corrents pertorbats de component nord ocasionen majors precipitacions (malgrat la menor humitat que contenen) que els corrents pertorbats de component oest, que per ésser paral.lels a la serralada no experimenten cap agravació dinamica I sensible (ALBENTOSA, 1973). El clima pirinenc amb influencia mediterrania es caracteritza per unes tem- ~ peratures anuals mitjanes que oscil-len entre uns 10" C (als 900 m d'alqaria) i un xic menys de O" C (per damunt dels 2800 m); en conjunt, són més elevades i amb una amplitud anual (15" a 17" C) més forta que en el clima pirinenc amb influbncia atlantica. Així, a la vessant atlantica les temperatures anuals mitjanes oscil.len entre 9" C (als 900 m) i -1'8" C (a la pica d'Estats), i l'amplitud anual és només d'uns 14" C. Les precipitacions, la nebulositat i la neu, presenten notables contrastos entre les diferents vessants mediterranies. Les precipitacions anuals mitjanes estan compreses entre menys de 600 i més de 1400 mm, segons predominin els efectes d'ombra pluviometrica o els d'agravació orografica; els dies de neu oscil.len entre uns cinc i vuit (a les terres més baixes) i més de vuitanta (en els cims més alterosos). L'estació més plujosa és normalment l'estiu, mentre que la més eixuta correspon a l'hivern. Les precipitacions (i, en particular, la neu) no tenen, generalment, tanta significació com en el clima pirinenc amb influencia atlantica. Quant a la vessant atlantica, les precipitacions estan compreses entre uns 1100 (en els indrets menys alts) i més de 1600 mm (a la capqalera de 1'Arieja); abril, seguit de desembre, es el mes més plujós, mentre que juliol és el de menors precipitacions (característica típica d'un clima de muntanya atlantic). Els dies de neu estan compresos entre uns trenta i quaranta, a les valls, i més de vuitanta (en els grans cims del Pirineu central, com la pica d'Estats). En aquesta vessant s'arriben a ultrapassar els cent seixanta dies de precipitació a causa de les agravacions orografiques que experimenten els corrents pertorbats d'origen atlantic, els més freqüents a tot el Pirineu (XERCAVINS, 1981). Tot seguit es far2 una breu analisi de les peculiaritats que el clima pirinenc amb influencia mediterrania presenta a les quatre vessants en que predomina. Vessant septentrional mediterrania ~ En aquesta vessant es presenten encara alguns trets del clima pirinenc amb influbncia atlantica, pero ja hi predominen les característiques de tipus mediterrani de muntanya. Las temperaturas anuals mitjanes oscil.len entre uns 9 i O" C (valors corresponents a les terres menys altes i al puig Peric, respectivament). Las precipitacions anuals mitjanes estan compreses entre menys de 700 (en el centre del Capcir) i més de 1300 mm (a l'est del puig Peric). Desembre sol ésser el mes més plujós, mentre que el més eixut és gener o febrer. Tanmateix, en el sector septentrional d'aquesta vessant, per efecte de les influkncies atlantiques, més sensibles pel fet de no existir barreres orografiques importants (perquk la serralada de Picacel ja queda al sud), el mes de menors precipitacions és juliol, i el mínim estacional en lloc de donar-se a l'hivern s'enregistra a l'estiu (per influkncia atlantica, ja que en aquesta kpoca les borrasques d'aital procedkncia presenten la seva activitat mínima). La valor anual en dies de precipitació és la més alta entre ies vessants mediterranies (uns cent vint-i-dos dies), pero sensiblement inferior a la cbrresponent a la vessant atlantica. Els dies de neu oscil-len entre vint i quaranta, a les valls, i uns vuitanta, en les cims més alts. El gruix de la neu hivernal solament ultrapassa el metre al massís del puig Peric per damunt dels 2500 m d'alqiria, mentre que en la vessant atlantica j'a per sobre dels 2000 m el gruix de neu sol superar aquesta xifra (a causa de la major incidkncia de pertorbacions nivoses d'origen atllntic). Font: Dades del Centre Meteorolbgic del Pirineu oriental de Barcelona i del Centre Hydrométéorologique de Toulouse. TAULA I1 Característiques termopluviom~triques del clima de la vessant septentrional mediterrania Temperatures (" C) Precipitacions (mm) Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana Estació i algaria (m) del mes mes del mes mes del mes mes del mes mes Dies de Dies de neu fred i nom cPlid i nom plujós i nom eixut i nom precipitació Coll de Quillana-1.714 -2'Wfebrer 12'7/juliol 98.llagost 37.8lgener 141.9 74.0 Matamala-1.520 -0'8lfebrer 14'O"/juliol 88.31desembre 46.8lgener 1 1 1 .O 22.1 Font: Dadca del Ccntrc Hydromctcorologiquc de Toulousc. 96 0 d e v w ó Igaooavn r00 ~D rLV lo h .-, '. N A 'ú " O CCf E OM 1 -~ 00 V 1 - NVV v) a lo N M V 00 00 N ia CVl L b m c 0 a U O c ° 'ó ó b . d o ° 'nmáoE~o u n \ o~n yX b d MM~ ~ a0 V1 1~ V N 00 Vl O V V 10 V .-+ t/1 Ñl O V Ó ~E$ vE u ,ó .~ ~,,áo,áo O ó b °c .o E .° E E x CCS ="E v0 M V N 1~ a~ Ç Ç oo ~ a ó v NaNal~' . C Ú dE ó ó Ó " Ó ó . Ó N b C ~7 7 " 7 O m ó NUdR .r V1 00 N 00 1v m d 9 V 9 N R y io c L á E .d ~Eo cLLL L L L LEL ~ d Q1 u Dc c.c uu 0uç GL u Q.- :c ~t :c v :c c . O 1 I i m N vó ó N _E ï ea c 1~ N Ú . ro ro Ñ U s ., OL 5 1 yV U w w CC .0D C %1LicL'a7 . G QÚ ó w di, mentre que a la Taula IV hi apareixen les principals característiques termopluviom~triques d'aquestes estacions, aixi com les corresponents a Fontromeu, Ransol, Alp i Central Les Escaldes. Es tracta dels sis observatoris meteorologics més representatius de la vessant sud-occidental. Cal destacar els nivells termics relativament baixos de les tres estacions situades a més altitud, particularment el de Ransol: 5'2" C de temperatura anual mitjana (ací, a I'efecte de l'alqaria s'hi ajunten les inversions termiques). També destaca el nivell termic relativament alt d'Alp (10'3" C de mitjana anyal), donades les seves temperatures estiuenques més aviat calides; circumstancia que obeeix a la intensa radiació solar que rep la Cerdanya durant aquesta epoca de I'any. Aixb, contrastat amb la tendencia hivernal a les inversions tbrmiques, explica la notable amplitud termica anual d'aquest observatori: 17'4" C. Pel que fa a les precipitacions, són funció de I'emplaqament de l'estació. Aixi, els 1211 mm anyals de la Molina obeeixen a la seva altitud i al fet d'estar encara sota la influencia dels vents humits estivals del Mediterrani i de les pertorbacions de tardor, també relacionades amb aquest mar. D'altra banda, les relativament escasses precipitacions anuals mitjanes d'Alp (uns 627 mm) es deuen als coneguts efectes d'abric orografic que es donen en el fons de la vall del Segre. Aixi mateix, són considerables els contrastos en les precipitacions mensuals entre ambdós observatoris: a la Molina hi ha sis mesos de precipitació mitjana superior als 100 mm, mentre que a Alp tots els mesos enregistren una precipitació sensiblement inferior a eixa quantia. Demés, també són espectaculars els contrastos en els dies de precipitació; aixi, la gran diferencia existent entre Ransol i Puigcerda no s'explica només per la diferencia d'altitud, sinó principalment pel fet que, mentre Puigcerda esta en un emplaqament on predomina I'abric orogriific, Ransol ja esta situat prop de la vessant atlantica i participa fins a cert punt de la gran freqüencia de precipitacions que allí s'enregistren. D'altra banda, les diferencies d'emplaqament també determinen notables contrastos en la repartició dels dies de neu en observatoris situats a similar alqaria. Aixi, a Font-romeu, en ple Pirineu oriental septentrional, es dóna un promig anyal en dies de neu sensiblement superior al de la Molina, en el Pirineu oriental meridional; aixo obeeix al fet que aquesta última serralada esta abrigada per l'anterior de les pertorbacions nivoses atlantiques poc actives, que són precisament les més freqüents. Demés, al llarg dels darrers vint anys el regim de les nevades s'ha alterat: s'ha observat una disminució de la freqükncia anual de nevades a diversos observatoris del Pirineu oriental (per exemple, en el període 1963-1966 Ma- tamala enregistra un promig anual de 28'2 dies de neu, mentre que en el període 1973-1976 aquest promig és de només 15,2 dies); aquest fenomen coincideix amb un augment de les nevades de primavera i una notable disminució de les nevades d'hivern. Cal remarcar que la disminució d'aquestes nevades no és compensada per l'augment de les primaverals, ja que aquestes neus no poden consolidar-se sobre el sbl com les hivernals (per la major duració i forqa de la radiació solar). Així, el període d'innivació té tendkncia a disminuir: a la Molina, en el període 1963-1966 el promig anual d'innivació és de 142 dies, mentre que en 1973-1976 és de solament 137 dies, i a partir de 1980 ja ni s'assoleixen els 130 dies. Totes aquestes recents alteracions i anomalies en el ritme de la neu estan relacionades amb les que presenta també la circulació atmosfkrica pirinenca, que podrien ésser interpretades com a símptoma d'un imminent canvi climatic mundial o regional. I Vessant sud-oriental mediterrania Eixa vessant és la que presenta unes influkncies mediterranies més clares. Les temperatures anyals mitjanes oscil-len entre lO", a les terres menys altes, i un xic menys de O" C, en els cims més alterosos; l'amplitud tbrmica anual és relativament moderada i normalment més acusada en el fons de les valls, per les inversions tkrmiques hivernals, que a les muntanyes. Les precipitacions anuals mitjanes estan compreses entre una mica més de 900 mm, a la vall de 1'Alt Llobregat, i més de 1300 mm, a les capqaleres del Freser i el Ter. Aquestes abundoses precipitacions estan directament relacionades amb les intenses agravacions dinamiques que experimenten les masses d'aire humit mediterrani en xocar amb els flancs sud-orientals del Pirineu oriental meridional (tram Puigmal-Bastiments) i del Pre-pirineu meridional (tram Cadi-Tosa d'Alp-Taga). Tenint en compte que aquestes masses d'aire són més freqüents, humides i inestables (per escalfament continental) a l'estiu, s'explica que el maxim pluviomktric estacional correspongui generalment a eixa bpoca de l'any. D'altra banda, el mínim estacional de precipitacions es dóna sempre a l'hivern a causa de l'abric orografic doble (el de les dues alineacions pirinenques orientals) que actua sobre aquesta vessant en aital estació; efecte relacionat amb els corrents pertorbats atlantics septentrionals. La freqübncia mitjana de les precipitacions és amb prou feines superior (101,3 dies de promig anyal) a la de la vessant sud-occidental. Els dies de neu oscil.len entre uns vuit, a les valls de menor altitud, i un xic més de seixanta, en els grans cims. La innivaci6 no arriba a un mes en les terres més baixes, mentre que assoleix els nou mesos per damunt dels 2800 metres d'alqaria, amb gruixaries hivernals de neu que ultrapassen sovint el metre. L'única congesta practicament permanent que existeix en aquesta vessant és la Congesta de la Llosa, a 17Alt Ter. La seva existkncia a una altitud de solament 2400 metres, i en un faldar sud exposat perpendicularment als raigs solars, obeeix a una forta sobrealimentació nival eolica deguda al vent del nord o tramuntana (anomenat torb quan desplaqa la neu); aquest vent, que a la Portella de Mantet (Alt Ter) pot ultrapassar els 140 kmlh, desmantella de la capa de neu les superfícies somitals acumulant-la a sotavent en indrets més baixos (SERRAT, 1977). Cal remarcar que l'actual disminució de les nevades hivernals, encara que en ple estiu de tant en tant en fa alguna, quan coincideix amb estius particularment calids i assolellats provoca la desaparició de l'esmentada congesta: com ha passat els anys 1983 i 1984. Crida l'atenció el cas de l'estiu d7aquest darrer any: el juliol va ser el més calid que es recorda a 17Alt Ter, fet que va provocar la desaparició de la Congesta de la Llosa; en canvi, a 17agost va nevar a l'alta muntanya d'aquest territori i eixa congesta va reaparkixer durant uns dies. Pel que fa a les pedregades, tenen una significació poc considerable (d'un a vuit dies per any); tanmateix, són més freqüents a l'alta muntanya. Les tempestes assoleixen una destacada incidkncia (més de cinquanta dies de promig anual a la capqalera del Freser) particularment a 17estiu, estació en quk subministren la major part de les precipitacions corresponents a aquesta estació. La boira és poc freqüent a les terres de poca alqaria, mentre que presenta un major predomini entre els 1200 i els 1600 metres (sovint els cims sobresurten del mar de núvols que origina boira en eix interval altitudinal). La nebulositat orografica ocasiona boira solament en els cims i crestes muntanyoses. Els dies nebulosos assoleixen llur maxima freqükncia a finals de primavera i comenqaments d'estiu, i la mínima a l'hivern. A causa de la notable humitat ambiental d7aquesta vessant, la rosada i la gelada tenen una incidkncia considerable (d'uns setanta a cent dies anyals per a cadascun d7ambd6s fenbmens de condensació). Els vents més freqüents són els de component oest; els que produeixen majors precipitacions provenen del sud-est, mentre que els més violents són els del nord. En el Grafic I11 s'han representat els climodiagrames de Núria i Camprodon, mentre que a la Taula V hi consten les principals característiques termopluviomktriques d'aquests observatoris, a part de les corresponents a Tregura de Dalt, Gisclareny i Ribes de Freser. Aquestes són les cinc estacions meteorologiques més representatives de la vessant sud-oriental. Pot observar-se la disminució de les temperatures amb l'augment d'altitud: TAULA V Característiques termopluviomittriques del clima de la vessant sud-oriental mediterrania Temperatures (" C) Precipitacions (mm) Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana Estació i alqaria (m) del mes mes del mes mes del mes més del mes mes precipitació Dies de Dies de neu fred i nom calid i nom plu.iÓs i nom eixut i nom Núria1.964 -1'6lfebrer 12'2kagost 125,6/juny 39.61febrer 833 28,6 Tregurl de Dalt-1.425 1'5"lgener 16'Wjuliol 162,lljuny 28.6lgener 88.1 10.2 Gisclareny-1.339 o'Y"/febrer 16'4"/juliol 109.5lsetembre 26.7lgener 94.1 10,s Camprodon-954 . 1'6"'lgener 16'6"ljuliol 140,Oljuny 30.6lgener 119.8 15.7 Ribes de Freser-Y 12 2'3'lgener 18'7Vjuliol 139.3ljuny 36.2lgener 103.0 8-1 Font: Dades del Centre Meteorolbgic del Pirineu oriental de Barcelona. Ribes de Freser, l'estació més baixa, té una temperatura anual mitjana de 10" C, mentre que Núria, I'observatori a major alqiria, té una mitjana anual de solament 43" C. Quant a les temperatures relativament altes de Tregura de Dalt, obeeixen a la seva forqa acusada exposició de solell. L7amplitud termica anyal més gran és la de Ribes de Freser: 16'4" C, valor ja sensiblement menor a la corresponent a l'estació d7Alp; aixb s'explica pel fet que aquesta vessant ja no presenta unes característiques tan continentals com la vessant sud-occidental. Demés, a la vessant sud-oriental I'estiu és més nebulós i aixo contribueix a moderar I'amplitud termica anual. Les precipitacions estan més relacionades amb I'emplaqament de I'observatori que amb llur alqaria. Així, Núria solament té uns 1055 mm de precipitació anual mitjana, mentre que Tregura de Dalt, a una altitud considerablement inferior, assoleix els 1244 mm. Aital circumstancia s7explica tenint en compte que Núria esta relativament abrigada dels vents humits del Mediterrani pel massís de Torreneules, mentre que Tregura roman sota la influencia de I'agravació dinamica que experimenten els esmentats corrents en xocar amb el flanc oriental de l'alineació meridiana del Balandrau-Cerverís (a la divisoria entre 1'Alt Ter i 1'Alt Freser). Pel que fa a les escasses precipitacions de juliol a Gisclareny (37,l mm), es deuen a I'abric orografic que exerceix sobre aquest observatori la Serra de Catllaras, amb relació als fluxos humits mediterranis. Eixes diferencies d'emplaqament expliquen també el fet que a Tregura de Dalt s7enregistrin sis mesos amb més de 100 mm de precipitació mitjana, mentre que a Gisclareny solament dos mesos ultrapassin aquesta quantia. D'altra banda, cal destacar el relativament baix promig anual en dies de neu dels observatoris de referencia; circumstancia que obeeix a I'abric orogrhfic que caracteritza a la vessant sud-oriental amb relació a les pertorbacions nivoses d'origen atlantic, que són interceptades, particularment les menys actives, per les dues serralades pirinenques orientals. Aquest efecte d'abric és superior al de la vessant sud-occidental, ja que a 1'Alt Segre les esmentades pertorbacions solament són interceptades per l'alineació pirinenca septentrional. També cal remarcar que, entre observatoris situats a similar alsiria (Camprodon i Ribes de Freser), la freqüencia en dies de neu és considerablement major en el que es troba més exposat a les pertorbacions nivoses mediterranies: Camprodon. Pero eixes pertorbacions es presenten poc sovint, Finalment, pel que fa a la comentada disminució de les nevades en el Pirineu oriental, a Camprodon s'acusa particularment aquest fenomen: d'un promig anual de vint dies de neu en el període de 1915-1919, s'ha baixat a solament uns quinze en el de 1965-1969 (XERCAVINS, 1976 i 1981). BIBLIOGRAFIA ALBENTOSA, L. M., 1973, Los climas de Cataluña. Estudio de Climatologia dinámica (tesi doctoral), Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. -, 1975, Los climas de Cataluña. Estudio de Climatologia dinámica (resum de la tesi doctoral), Barcelona, Universitat de Barcelona. GUILL~, A. M. i PUIGCERVER, M., 1970, ((Sobre las contribuciones relativas de las precipitaciones locales y generalizada a la precipitaci6n total en Cataluña~, Revista de Geofisica, pp. 205-216. JANSA, J. M., 1969, Curso de Climatologia, Madrid, Publicaciones del Instituto Nacional de Meteorologia. LISO, M. i ASCASO, A., 1969, Introduccibn al estudio de la evapotranspiración y clasificnción climática de la cuenca del Ebro, Zaragoza, Aula Dei. MAREZ, A., 1944, aLes régions naturelles des Pyrénées méditerranéenesn, Société Languedociknne de Gkographie, vol. XV, núm. 2, pp. 91-109. PARD~, M., 1953, aLe régime des cours d'eau pyrénéens,,, Instituto de Estudios Pirenaicos, núm. 27, pp. 5-16. P~DELABORDE, P., 1959, La circulation atmosphkrique sur les Pyrénées francaises, Pans, CDU. QUENEY, P., 1963, aDynamique des courrants aérients prés des montagnesn, Geofisica e Meteorologia, vol. XI, pp. 1-11. --, 1974, Eléments de Météorologie, Pans, Masson. SERRAT, D., 1977, Estudio geomorfológico del Pirineo oriental (Puigmal, Costabona), tesi doctoral, Departament de Geomorfologia de la Universitat de Barcelona. SOLB, L., 1951, Los Pirineos, Alberto Martin, ed., Barcelona. SORRE, M., 1949, Los Pirineos, Barcelona, Juventud. VIERS, G., 1954, <Les perturbations neigeuses d'origine méditerranéene dans les régions souspyrénéenesw, Revue Gkographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, pp. 175-180. -, 1973, Los Pirineos, Barcelona, Oikos-Tau. XERCAVINS, A., 1976, Estudio comparativa del clima de 10s altos valles del Ter y Freser (tesi de llicenciatura), Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. -, 1981, (<Estudi comparatiu del clima de les altes valls del Ter i Freser* (resum de la tesi de llicenciatura), Estudi General, vol. I, núm. 1, pp. 241-250. -, 1981, Los climas de montaña media y alta en el Pirineo oriental. Análisis de las precipitaciones (tesi doctoral), Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. -, 1984, Los climas de montaña media y alta en el Pirineo oriental. Análisis de las precipitaciones (resum de la tesi doctoral), arc el ona, Universitat de Barcelona.