Documen s d'An ilisi Geog aJca,
8-9,
1986
pp. 17-24
Con e hncia de Ba celona sob e g ans ciu a s
Pu i icación
Alba
*
RESUME
/
ABSTRACT
I
RESUMEN
La Con é ence su les g andes illes a eu lieu
i
Ba celone du 28 Fé ie
au 2 Ma s 1985, o ganisée pa le Cen e In e na ional de Sciences Sociales
e la Co po ació Me opoli ana de Ba celona. La Con é ence a eu comme
obje I'é ude e I'exposi ion des apa hologiesn des g andes illes e les di é-
en es acons de leu ai e ace. Les é udes de ces 25 illes on é é exposées
e plusieu s expe s on ai é le hkme au ni eau des Cgions mondiales. I1
au signale le documen qui con ien les conclusions, appelé <<Décla a ion
de Ba celone.. I1 con ien une é ision de la si ua ion ac uelle e des ecom-
menda ions de ca ac k e géné al.
A
Con e ence on Majo Ci ies, was held in Ba celona be ween 28 h Fe-
b ua y and 2nd Ma ch, unde he auspices o he In e na ional Cen e o
Social Sciences and o ganized by he Ba celona Me opoli an Co po a ion.
The cen al heme o he con e ence was he exposu e and s udy o he .pa-
hologiesu o majo ci ies, oge he wi h he ou lining o measu es o coun-
e ac hem. The cases o 25 di e en ci ies we e p esen ed, and a ious
expe s ea ed he subjec a wo ld egional le el. Especially no ewo hy
is he concluding documen , which has been gi en he name o .The Ba ce-
lona Decla a ion*, and in which he p esen si ua ion is ou lined and gene al
ecommenda ions a e o e ed.
*
Llicenciada en geog a ia, Depa amen de Geog a ia, Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
Del 28 de eb e o al
2
de ma zo se celeb ó en Ba celona la Con e encia
sob e g andes ciudades, pa ocinada po el Cen o In e nacional de Cien-
cias Sociales
y
o ganizada po la Co po ación Me opoli ana de Ba celona.
La Con e encia se cen ó en el es udio
y
exposición de las apa ologías)> de
las g andes ciudades
y
en las o mas de con a es a las. Se p esen a on 10s
casos de
25
ciudades
y
di e sos expe os a a on el ema a ni el de egio-
nes mundiales. Cabe des aca el documen o de conclusiones, que se deno-
minó (<Decla ación de Ba celona., en el que se epasa
la
si uación ac ual
y
se o mulan ecomendaciones de ca ác e gene al.
Objec ius i o gani zació
En e el
25
de eb e i el
2
de ma c de 1985 a celeb a -se a Ba celona la aCon e-
kncia de Ba celona sob e g ans ciu a s., p omoguda pel Consell In e nacional de
Cikncies Socials i o gani zada pe la Co po ació Me opoli ana de Ba celona.
El Consell In e nacional de Cikncies Socials (CICS) és un o ganisme consul o
de 1'UNESCO cons i ui el 1952 pe a a o i l'a enc de les cikncies socials. Comp a
amb un comi k pe manen d'in es igació compa a i a, anhlisi concep ual
i
e mino-
lbgica i comissions sob e models mundials, xa xes u banes
i
desen olupamen mun-
dial de les cikncies socials.
L'objec iu cen al de la Con e bncia e a l'examen de com les g ans aglome acions
u banes i10 & ees me opoli anes poden e on
i
esold e el conjun de dis uncions
que neixen de la se a ma eixa puixanca, c eixemen
i
a acció demog h ica. El CICS
en encomana als especialis es les di e ses ponkncies demana a que es donés es-
pos a sis emkica a les següen s qües ions:
-
Quin ha es a el pape de cada una
de les aglome acions i10 a ees me opoli anes es udiades dins I'economia nacional,
egional i in e nacional.
-
Quines són les p incipals apa ologiesn d'aques es ciu a s
i
quines són les causes
i les conseqükncies demog a iques, socials, polí iques, econbmiques
i
ecnolbgiques
d'aques es pa ologies.
-
En quina mesu a aques s enbmens són p i a ius de I'aglome ació es udiada o
són semblan s als que s'en egis en a d'al es a ees.
-
En quina mesu a són con olables aques s enbmens
i
quins han es a els meca-
nismes polí ics i adminis a ius emp a s amb bxi pe exe ci -hi el con ol adien .
-
Quines pe spec i es de u u es poden eni an pel que a a la pe sis kncia
d'aques es dis uncions (i ins
i
o llu possible ag eujamen
i
I'apa ició de no es),
com pe a llu supe ació c ea i a.
-
Quin és el balang que po e -se de la cul u a cí ica
i
de les condicions de ida
a les g ans aglome acions i10 a ees me opoli anes, la quali a de ida
i
com po con-
ibui una aglome ació u bana a la millo a del u u benes a .
La Con e kncia s'o gani za a en un <(Semina i In e nacional sob e ciu a s gegan s
del món i el u u : p oblemes
i
polí iques>> on els especialis es hi apo a ien els seus
es udis
i
un aCol.loqui In e nacional sob e pe spec i es
i
polí iques de u u >> amb
la pa icipació especial d'alcaldes me opoli ans i esponsables de go e ns munici-
pals, pe
al
d'es udia el p ojec e de ecomanacions i conclusions, esum de la
Con e kncia.
Les comunicacions
A la Con e kncia an p esen a -se in -i-sis apo acions en e:
-
Comunicacions sob e g ans ciu a s a les di e en s egiops del món: Eu opa Oc-
ciden al, Es a s Uni s, Amb ica Lla ina, Eu opa O ien al, 1'Asia del Pací ic i A ica.
-
Comunicacions sob e ciu a s conc e es: El Cai e, Lagos, Lond es, Ba celona,
Moscou, Shangai, Tokio, No a Yo k, Los Angeles, Mkxic, Rio de Janei o, Sao Paulo,
Buenos Ai es i el cas conc e de Sui'ssa.
-
Comunicacions sob e p oblemes especials elaciona s amb les ~pa ologiesn i el
u u de les g ans ciu a s.
Els especialis es que ac a en emes elaciona s amb g ans ciu a s de pai'sos en
p océs de desen olupamen a en assenyala com a pun c í ic la se a explosi a ex-
pansió demog h ica que hom conside a causada pe la combinació de I'ele a índex
de mig ació u al cap a les zones u banes i de I'inc emen na u al de la població.
Aques da e ac o és en g an pa conseqükncia de I'es uc u a d'eda s dels emi-
g an s.
En les comunicacions s'anuncia en les conseqükncies d'aques c eixemen explosiu:
-
Ele a s índexs d'a u i d'in aocupació.
-
Allo jamen insu icien i de baixa quali a .
-
P oblemes de salu i d'alimen ació.
-
Sis emes de anspo públic u bh sob eca ega s.
-
Sanejame p eca i.
-
con aminació del medi.
-
Di icul a s p essupos h ies.
-
Delinqükncia.
-
Empi jo amen gene al de la quali a de ida.
L'al e g an ema a se les me bpolis indus ials
i
la se a possible decadkncia.
Les me bpolis indus ials
Les me bpolis de les ciu a s indus ials ja no c eixen als i mes an e io s
i
ins
i o s'hi p odueix la decadkncia de llu s ciu a s cen als. Es ans o men de cen es
de p oducció i de dis ibució en cen es de gene ació
i
de ansmissió d'in o mació.
So in pe b, les ca ac e ís iques p o essionals necessh ies pe a aques es no es ac i-
i a s no s'adap en a I'o e a adicional de la ciu a , la qual cosa condueix a
índexs
ele a s d'a u , pob esa
i
ma ginació a I'in e io de les ciu a s.
El ema a se ac a en h ies ponkncies, d'en e les quals són des acables Ics
de Hall, Cas ells i Bo ja.
Hall a p esen a I'anklisi de es es udis eali za s sob e un conjun de ciu a s cu o-
pees amb dades dels anys se an a pe al de de e mina si es an a ec ades pel eno-
men de la desu bani zació. En conc e , in e essa a Hall sabe si a 1'Eu opa Occiden-
al es donen els ma eixos p ocessos de can i geog i ic que als Es a s Uni s
i
que
poden esumi -se en: subu bani zació (el c eixemen deixa de si ua -se a la ciu a
cen al), desu bani zació (les i ees me opoli anes alen eixen el seu c eixemen i són
supe ades pe i ees no me opoli anes), c eixemen in e samen p opo cional al a-
many i, inalmen , di e en impac e de la desindus iali zació segons es ac i d'an i-
gues o no es egions indus ials.
El mb ode de compa ació emp a en els seus es udis comen a s es basa en conside-
a que o s els sis emes u bans endeixen a passa pels ma eixos es adis d'e olució:
1.
C eixemen de la ciu a que enca a no és capac d'abso bi la pb dua de població
u al del en o n.
2.
El c eixemen de la ciu a ja és capac d'abso bi aquell exceden .
3. La ciu a desbo da els seus lími s i comenCa a c éixe la població del cin u ó
immedia . La ciu a , pe b, conse a els índexs de c eixemen més al .
4.
El cin u ó p en la da an e a als índexs de c eixemen .
5.
La ciu a cen al pe d població men e el cin u ó segueix c eixen .
6.
És o a la egió u bana la que pe d població.
Ha11 conclou que du an els se an a, els sis emes u bans eu opeus an mos a com-
po amen s simila s als dels Es a s Uni s amb ce es di e bncies:
-
La desu bani zació a ec a ia únicamen la RFA, el Regne Uni i, en pa , I hlia.
-
Els c eixemen s nega ius en unció del amany són unicamen e iden s al Regne
Uni i en ce a mane a a la RFA.
-
El mo imen des de egions elles a egions no es es p odueix a pa s d'Eu opa
pe b especialmen al Regne Uni i a la RFA.
L'explicació que Hall, ecull d'un dels eballs és la que en el declina de les ciu-
a s eu opees in e enen causes egionals que són ag eujades pe la manca d'espai
a la conu bació. Així, la c isi de les indús ies manu ac u e es
i
de dis ibució, base
de mol es elles ciu a s indus ials, s'a egeix a la manca de lloc pe ubica -hi no es
indús ies i habi a ges desi josos de més espai.
Sembla que poc més po di -se, segons Ha11 amb el ma e ial d'in es igació de qub
es disposa. Alho a, en cons a a -se el e que és el sec o e cia i el qui ac ua de mo-
o de l'a enc econb nic als paisos indus iali za s, Hall p oposa que la u u a in es-
igació es aci més que sob e la con ac ació del sec o manu ac u e , sob e el menys
conegu sec o e cia i de se eis i el seu c eixemen .
Cas ells a ocupa -se de l'impac e de les no es ecnologies en el p océs u bi. Se-
gons ell, les no es ecnologies en en en con ac e amb l'es mc u a e i o ial pe es
ies: c ean un nou espai de p oducció, modi ican la o ma u bana i, la més impo -
an de o es, c ean unes no es elacions econbmiques.
El nou espai de p oducció de i a ia del compo amen dels sec o s indus ials de
pun a en decidi l'emplagamen de llu s indús ies. L'al a ecnologia en conc e , en-
deix a ins alh-se p op d'uni e si a s, cen es d'in es igació. xpools~ d'ac i i a cien-
í ica i knica, ins al.lacions de p o es mili a s els p og ames dels quals so in en
depenen, i lluny de llocs de o a adició sindical que s'a é malamen amb les ne-
cessi a s de mobili a
i
lexibili a que són necessa ies a aques es indús ies. La p e-
skncia de capi al disposa a in e i en me ca s no adicionals, és inalmen un al e
ac o a conside a .
Alho a, les possibili a s de desglossa la p oducció en elemen s disc e s sense massa
di icul a a que es endeixi a que o es les ac i i a s es locali zin en una bona xa xa
de comunicacions. Resul a en de ini i a, que pesa més la lbgica de I'o gani zació
in e na que la dels ac o s associa s a llocs especí ics. L'espai s'o gani za així, se-
gons una je a quia de uncions i de posicions de pode que alho a can ia mol so in
el i me dels can is de l'o gani zació lbgica de la indús ia.
A la ciu a les possibili a s de la comunicació po encien la indi iduali zació i un
espai indi e encia associa a ella i alho a, l'apa ició d'uns pocs llocs en els quals
es concen en les ac i i a s no ans o mables en co en de comunicació (kees de
lleu e, hospi als, come c de luxe, cen es d'al a di ecció, e c.). Una es uc u a que,
diu Cas ells, po despenja acilmen les cul u es, ac i i a s i pe sones que no alo i.
Les no es elacions econbmiques que les no es ecnologies ajuda ien a c ea es
ca ac e i zen pe un eno a desen olupamen desigual, una c eixen in e nacionali -
zació del come G, el capi al, la o ca de eball i la p oducció, la concen ació de
pode en les co po acions mul inacionals i, inalmen , la pk dua de l'au onomia de
les ciu a s i de les egions en elació als ac o s econbmics mundials que si uen les
se es ac i i a s en unció d'un espai abs ac e i es a kgic, sense signi ica his b ic.
En elació a aques da e aspec e Cas ells assenyala la dinamica a qub dóna lloc
l'ac uació de ce s es a s (F anca, Japó o B asil) in e essa s en una ac uació més lli-
gada a alo s polí ics i socials.
Bo ja a ac a del nou in e encionisme local. La c isi que a ec a a les ciu a s
indus ials a necessa i un in e encionisme econbmic de nou ipus que s'exempli i-
ca a la comunicació del p o esso Bo ja en el cas de Ba celona.
Aques in e encionisme no es a sense di icul a s: d'una banda les de i ades de
la c isi i de l'al a les de i ades de la c isi inance a i de adició en les ac uacions
de ipus econbmic. Algunes de les ca ac e ís iques més assenyalades d'aques nou
in e encionisme se ien:
-
Un inici comú di igi a la p omoció del sbl indus ial, millo a de les in as uc-
u es, consolidació de xa xes ih ies, e c. o ien ades a in lui en les decisions de lo-
cali zació de les ac i i a s.
-
Un in en de pa icipació en les polí iques de me ca labo al.
-
Un in e ks en no limi a l'es o ~ a la eindus iali zació sinó en amplia els ob-
jec ius cap a d'al es sec o s p oduc ius.
-
In e 2s en l'aju a les pe i es i mi janes emp eses, alho a que hom en cons a a
la di icul a si es compa a amb la acili a de negociació amb les g ans emp eses.
-
Di icul a s de coo dinació i implemen ació de les polí iques econbmiques locals
dins els p opis municipis i dins els p opis ni ells de go e n.
Bo ja a il-lus a l'explicació amb els exemples d'o e a de sbl u bani za pe ac-
i i a s econbmiques e a pe la Co po ació Me opoli ana de Ba celona i els p og a-

mes impulsa s pe la Ponkncia de Desen olupamen econbmic
i
social de ]'Ajun a-
men de Ba celona.
Conclusions
i
ecomanacions: La Decla ació de Ba celona
Amb el nom de Decla ació de Ba celona es a ap o a a la sessió de cloenda de
la Con e kncia el documen de conclusions
i
de ecomanacions que p k iamen ha ia
es a deba u al Col.loqui In e nacional celeb a el da e dia de la Con e kncia.
La
Decla ació ecull en deu conside acions la p oblemh ica ac ual de les g ans ciu a s
i
les possibles ies d'ac uació.
C isi econbmica. En e e i -se a la c isi econbmica, la Decla ació cons a a que p o-
blemes que ins a a e en ca ac e ís ics de les g ans ciu a s dels pai'sos menys desen-
olupa s (g ans dk ici s d'in as uc u es, pob esa i ma ginali a de sec o s impo -
an s de la població, deg adació del medi ambien , insu icikncia i cos excessiu dels
se eis públics) es donen a a a les ciu a s de paisos més desen olupa s. A les ciu a s
ael ancamen d'emp eses indus ials i la pk dua de llocs de eball que esul a de
la econ e sió pe una banda, i la impo kncia poli ico-adminis a i a i inance a dels
go e ns locals pe e on alho a als p oblemes u bans he e a s i als nous, in o-
dueixen o accen uen elemen s de c isi a la g an ciu a dels pai'sos més desen olupa s:
pk dua de base p oduc i a, ma ginació d'una pa de la població, iolkncia i insegu-
e a , e c. En aques a si uació, una pa de les ac i i a s i dels g ups socials més dinh-
mics op en pe abandona la g an ciu a s. Al ma eix emps <<la c í ica en e s les con-
cepcions i kcniques plani icado es elabo ades en un passa ecen ca ac e i za pel
c eixemen ha p o oca una g eu phdua de con ianca en la capaci a de la socie a
pe econs ui ciu a s humanes i e icien s..
El go e n
de
les ciu a s. La Decla ació eu en o aixb la necessi a d'una majo
ac uació de go e n i de ges ió de les g ans ciu a s. Pe una banda, diu que 4s ona-
men al e o ca l'au onomia i la ep esen a i i a dels go e ns locals>>. En conc e
gel go e n de la g an ciu a ha de se qui assumeixi la ges ió de la g an majo ia de
uncions de llEs a , pe aons d'e ichcia social, endabili a econbmica i legi imi a
democ h ican i en els casos en quk 1'Es a es egionali zi es ecomana ecolza la
descen ali zació de 1'Es a cap als go e ns egionals i l'a iculació coope a i a
d'aques s amb les g ans ciu a i h ees me opoli anes,.
Pe du enda an aques a ges ió es ecomana que <<es c e'in o es e o cin go e ns
me opoli ans amb compe kncies especí iques i de ca hc e ep esen a iu,. A aques a
ep esen a i i a hom hi a iba h descen ali zan la g an ciu a sense la qual cosa <és
mol di ícil espond e amb agili a als eque imen s socials i u bans i p omou e la
pa icipaci6 ciu adana, i es ablin amecanismes elec o als que pe sonali zin la di ec-
ció del pode execu iu local i ga an eixin l'exis kncia de ep esen an s p opis de cada
zona de la ciu a *.
Pe al a banda, la Decla ació conside a indispensable la c eació de mecanismes
pa icipa ius que <cpossibili in als ciu adans la in e enció en el p océs d'elabo ació
dels p og ames i p ojec es així com amb la ges ió dels se eis* i ael desen olupa-
men de la ida associa i a, de les o gani zacions i dels mo imen s socials indepen-
den s de I'adminis aciów capacos d'ac ua com in e locu o s 2iids. Pe assoli aques s
objec ius cald a ainco po a
i
gene ali za I'ús de le no es ecnologies in o macio-
ials.
pe qub .la ges ió democ a ica de la ciu a
i
la llui a con a les endbncies a o-
mi zado es que s'hi donen exigeixen ambé in ensi ica i sociali za 1'13s de les no es
ecnologies de la in o mació i acili a pe mi ja seu la comunicació dels ciu adans
en e ells
i
I'adminis ació~.
Una polí ica econbmica pe a la ciu a .
A
la Decla ació es ecomana que la ciu-
a <<es plan egi p io i a iamen la se a polí ica econbmica* i és coneguda, al com
a des aca el p o esso Bo ja en I'exposició del cas de Ba celona, la poca adició
i p epa ació en elació a les ac uacions de ipus econbmic. Les ecomanacions que
es an a la Decla ació e e en s a aques a polí ica econbmica pe a la ciu a son <<posa -
se al on dels p ocessos de econ e sió econbmica i pe an se els p o agonis es
del desen olupamen de les no es ecnologies,,, ecolza xels p ocessos de econ e -
sió econbmica que mul ipliquin i di e si iquin les ac i i a s p oduc i es i els se eis
socialmen necessa is* i e una e o ma adminis a i a que subs i ueixi les o mes
adicionals de ges ió pe una ac uació de p og ames i esul a s,,.
Aques es línies mes es d'ac uació compo en d'al es ac uacions complemen h-
ies que la Decla ació ambé ecull com són <assumi el ep e social de la econ e -
sió econbmica impulsan la o mació i el ecicla ge de jo es i d'adul s i ecolzan
les inicia i es econbmiques socials o p i ades inno ado es,, ase compe i i a en l'es-
cala mundial, pe la qual cosa hau h de p omou e g ans p ojec es que l'il.lusionin,
mobili zin ecu sos p opis i ex e ns i la con e eixin en pun de e e bncia a ni ell
in e nacional,, ecolza <cel desen olupamen de les inicia i es econbmiques de pe i-
es i mi janes emp eses i de l'economia social i p omou e p og essi amen l'eme -
gbncia de l'economia in o mal*, aposa al dia les on s i els mb odes d'in o mació
i po encia la in es igació u bana, a més d'ai es conside acions.
Un u banisme p agmh ic. A la Decla ació es ecomana que I'u banisme ingui
p esen les ci cums ~cies c í iques ac uals i que <<pe segueixi objec ius de econs-
ucció i ehabili ació u bana a cu e mini>>. Pe aixb cal eequilib a .. . c ea o e-
o ca es uc u es cen als a les pe i e ies,, ac ua sob e la ciu a cons u'ida, a a o-
i ala comunicació i la in ensi a dels con ac es socials,,, llui a <<con a la pob esa
i la ma ginació i con a la endbncia a la p i a i zació d'espais públics i a I'a omi za-
ció insolida ia i ag essi a. i <<po encia especialmen les cul u es u banís iques ca-
ac e ís iques de cada con ex egional i I'ús de ecnologies p bpies o adap ades a
la p oblema ica especí ica de cada ciu a ..
Con iansa en la ciu a . .La g an ciu a man é impo an s ac o s a ac ius,, aés
una base d'expe imen ació d'un nou con ac e social i d'un nou sis ema de egulació
basa en amplis consensos sob e p ojec es conc e s i en el desen olupamen d'una
legali a i una acció pública de base con ac uaiw i po adona una con ibució ona-
men al a la paci icació de les elacions in e nacionals i a la solida i a en e els po-
bles~. Són a i macions que apa eixen en la Decla ació que deno en una con ianca
p o unda en la ciu a i el seu pape social ac ual i u u i que connec en amb la Decla-
aci6 de Roma (Con e encia In e nacional sob e la poblacici,
i
el u u u bi. 1980)
a la qual I'ac ual decla acici a e e encia explíci a: ~~his o icamen la ciu a ha es a
el mo o del desen olupamen
i
la o ja de les ene gies c eado es de I'home
...
la
ciu a ha es a el lloc on ha lo i la ci ili zacicin.