Documen s
d'Adlisi
Geog ajca,
8-9,
1986
pp.
3-16
L'Ins i u d'Es udis Me opoli ans de
Ba celona
An oni
F.
Tulla i Pujol*
Résumé
/
Abs ac
/
Resumen
Pou amélio e la comaissance du phénombne mé opoli ain e de ses e-
pe cussions su le e i oi e ca alan, le besoin se aisai sen i d'un cad e
ins i u ionnel capable de éuni les e o s de I'adminis a ion locale, de I'uni-
e si é e des en i és de p omo ion économique. Dans ce sens, le 18 Oc o-
b e
1984,
la Co po a ion Mé opoli aine de Ba celona (C.M.B.), I'Uni e -
si é Au onome de Ba celona (U.A.B.) e la Chamb e O icielle de Comme -
ce, Indus ie e Na iga ion de Ba celone on signé un acco d pou la cons i-
u ion de 1'Ins i u d'E udes Mé opoli aines de Ba celona (I.E.M.B.).
Pou éussi ses objec i s,
1'
I.E.M.B. eu p omou oi la éalisa ion d'é u-
des scien i iques e echniques, soi su les ai es mé opoli aines en géné al,
soi , plus conc b emen , su la éali é mé opoli aine de Ba celona. Des é u-
des de T oisibme Cycle
y
se on o ganisks, a in de pe me e le déma age
d'un p ocessus s able d'accumula ion de connaissance héo ique e apliquée
su le phénombne mé opoli ain. Aussi, on y o ganise a des ac i i és o ien-
ées e s la o ma ion des echniciens e des onc ionnai es de la C.M.B.
e des adminis a ions m~lnicipales qui en on pa ie. La di usion des é u-
des e des au es ac i i és s'y e a
a
a e s de di é en es so es de publica-
ions. Finalemen ,
H.E.M.B.
se p opose d'en e eni des ela ions dY5change
e de coopé a ion au ni eau in e na ional a ec d'au es cen es similai es,
spécialisés dans les é udes u baines e mé opoli aines.
.
.
.
The need o be e unde s anding o he me opoli an phenomenon and
i s epe cussions on he whole o Ca alonia sugges ed he need o an ins i-
*Di ec o de 1'Ins i u d'Es udis Me opoli ans de Ba celona i p o esso del Depa amen de Geog a ia,
Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
u ional amewo k o uni e he e o s o local au ho i ies, he uni e si y
and economy-p omo ing bodies. I was in such ci cums ances ha he Ba -
celona Me opoli an Co po a ion (C.M.B.), he Au onomous Uni e si y o
Ba celona (U.A.B.) and he O icial Chambe o Comme ce, Indus y and
Na iga ion (C.O.C.I.N.) signed he ag eemen which se up he Ba celona
Ins i u e o Me opoli an S udies (I.E.M.B.).
In o de o achie e he objec i es ou lined, he Ins i u e will encou age
he unde aking o scien i ic and echnical s udies o a gene al na u e on me-
opoli an a eas on he one hand, and mo e speci ic esea ch on Ba celona
me opoli an condi ions on he o he . Pos g adua e and doc o a e cou ses
will be o e ed, hus pe mi ing a s able p ocess o accumula ion o heo e-
ical and applied knowledge on me opoli an a ai es. The Ins i u e will also
o ganize ac i i ies aimed a he p epa a ion o echnical and adminis a i e
s a o he C.M.B. i sel and o i s espec i e own councils. Resea ch
indings, cou ses and o he ac i i ies will be made known h ough a ious
kinds o publica ions. And inally, he Ins i u e in ends o main ain exchan-
ges and coope a ion a in e na ional le el wi h simila bodies specializing
in u ban and me opoli an a ai s.
La necesidad de mejo a el conocimien o del enómeno me opoli ano y
de sus epe cusiones en el e i o i0 ca aldn p ecisa de un ma co ins i ucio-
nal, que aglu ine 10s es ue zos de la adminis ación local, la uni e sidad y
las en idades de p omoción económica. En es e sen ido, el
18
de oc ub e
de
1984,
la Co po ación Me opoli ana de Ba celona (C.M.B.), la Uni e -
sidad Au ónoma de Ba celona (U.A.B.) y la Cdma a O icial de Come cio,
Indus ia y Na egación de Ba celona i ma on el con enio pa a la cons i u-
ción del Ins i u o de Es udios Me opoli anos de Ba celona (I.E.M.B.).
Pa a log a es os obje i os se p e ende po encia la ealización de es u-
dios cien í icos y écnicos, an o de ipo gene al sob e d eas me opoli anas,
como de mis conc e os sob e la ealidad me opoli ana de Ba celona. Se
o ganiza dn es udios de e ce ciclo que. pe mi an un p oceso acumula i o
y es able de 10s conocimien os eó icos y aplicados sob e la ealidad me o-
poli ana. Asi mismo se ealiza an ac i idades pa a la o mación de écnicos
y unciona ios de la p opia CMB y de 10s ayun amien os que la in eg an.
Al mismo iempo se lle a 6 a cabo una di usión de 10s es udios y demds
ac i idades a a és de publicaciones de di e sos ipos. Finalmen e, se p e-
ende man ene un in e cambio
y
coope ación in e nacional con cen os si-
mila es que es én especializados en emas u banos
y
me opoli anos.
El conjun de municipis que s'ag upen a I'en o n de Ba celona cons i ueix una kea
de ca ac e ís iques cla amen me opoli anes. El Pla Di ec o de 1'~ ea Me opoli a-
na de Ba celona eali za en e
1964
i
1966
pe
la
Comisión
de
U banisme
de Ba ce-
lona ab a~a a una supe ície de 3.300 Km. quad a s i més de 3 milions d'habi an s.
A ni ell adminis a iu, anma eix, el mes d'agos de l'any 1974 es c eh la Co po a-
ció Me opoli ana de Ba celona (En i a Municipal Me opoli ana), d'unes dimen-
sions espacials més edu.ides (478 ~m~ i 3.097.000 h l'any 1981) (CMB, 1984). El
e objec iu, pe b, és que en el semi-ce cle de 30 Km de adi a l'en o n de Ba celona,
amb una supe ície d'uns 1.400
Km
quad a s hi iuen 4.200.000 habi an s (1985).
El c eixemen demog h ic ha es a al i sos ingu ja que l'any 1900 hi ha ia 738.756
h en la ma eixa a ea, essen 1.415.641 h l'any 1930 amb un c eixemen anual del
3
%
.
De 1930 a 1950 el c eixemen anual és d' un 1,4
%
,
pe 6 augmen a de mane a
conside able en el pe íode de 1950-75 ja que l'índex anual és d'un 4,2% de o ma
egula . En la da e a dkada, de 1975 a 1985, l'augmen en aques a a ea me opoli-
ana ha o na a ésse eble amb un índex anual de c eixemen del 1
%.
El p océs de desen olupamen d'aques a h ea me opoli ana és o ca complex. Les
ca ac e ís iques ísiques del e i o i han o ien a aques c eixemen en o ma de co-
edo s que pe llonguen el con inu u bh des del Pla de Ba celona, en ambdues di ec-
cions, pel li o al ins a la coma ca de La Sel a al no d i ins a la coma ca del Ga a
al sud. Així ma eix s'es én pe les coma ques del Vallb Occiden al i O ien al, i del
Baix Llob ega i Al Penedks ambé amb pau es espacials de o ma linial. La dis i-
bució dels nuclis u bans i de les in as uc u es me opoli anes o e eixen una ima ge
en o ma de e anyina accen uan la cen ali a de Ba celona. S'ha d'anali za , pe b,
que aques a expansió s'ha eali za pe eng andimen i unió dels nuclis u bans i u-
als d'aques es coma ques. El que ol di un e i o i on es sob eposen les uncions
d'hmbi me opolid amb les d'hmbi local i coma cal. Mol simplemen , la p bpia
na u alesa de la me opoli ba celonina ha gene a una impe an necessi a de conki-
xe millo , cien í icamen
i
cnica, la se a eali a i la d'al es simila s en el món.
Aques a inquie ud no és no a ja que la ciu a de Ba celona és un cas mol es udia
des del Pla Ce di (1859), el Pla Jaussely (1907) o els p ojec es i eali zacions del
G up d'A qui ec es i Tkcnics Ca alans pe al P og és de 1'A qui ec u a Con empo h-
nia (GATCPAC) que elabo en el Pla Macih (1932-34) en col~labo ació amb
Le
Co -
busie i P. Jeanne e . Desp és del bui in elslec ual de la pos gue a de 1936-39, hi
ha una e i ali zació dels es udis d'u banisme amb el Pla d30 denaciÓ de l'kea Me-
opoli ana de Ba celona (1964-66) i el Pla Gene al Me opoli& (1974-76). Les Es-
coles d'A qui ec u a i dYApa ellado s així com els co esponen s Col.legis p o es-
sionals són el b essol dels es udis de planejamen u bh. En els da e s anys del an-
quisme i ecollin les expe ikncies obse ades a F an~a, I iilia i Angla e a, hi ha
un hpid inc emen del nomb e i la quali a dels economis es, gebg a s i socidegs
dedica s als es udis u bans. A pa de la p ojecció acadkmica cal ema ca la no able
in lu ncia en els es udis enca ega s pe l'adminis ació, a a és dels seus gabine s
cnics o de g ups d'es udi o gani za s en el ma c d'en i a s públiques o p i ades.
Finalmen , la no mali zació democ h ica de l'adminis ació local, i la de o el país,
ha p omogu els es udis in e disciplina is de o ipus. L'es udi i andisi de la eali a
me opoli ana p ecisa supe a la di e si icació deso denada del momen ac ual a a-
és d'una o mació i p hc ica més sis emi ica. S'ha de ecolli els a an a ges de la
plu idisciplina ie a i de les expe ibncies in e nacionals pe millo a els Ab odes de
eball i elació dels p o essionals en exe cici, i mol especialmen , dels que a a es
p epa en.
El ep e que signi ica un es udi i una ani lisi sis emh ics de la p obled ica me o-
poli ana p ecisa d'un
es o ^
conjun a de o s els subjec es implica s. Aques sembla
possible en
un
ma c ins i ucional que ab aci els es o ~os de llAdminis aciÓ local,
la Uni e si a i les en i a s de p omoció econbmica. En aques con ex la c eació d~
1'Ins i u d'Es udis Me opoli ans de Ba celona p e én (ACTES DE LA COMISSI0
GESTORA, 10-1 1-83 a 20-9-84) aconsegui un millo i més p o und coneixemen
de la eali a me opoli ana a a és de la o mació de p o essionals, la eali zació
d'es udis bcnics i de ece ca bisica i inco po an -hi les expe ibncies adés esmen a-
des. Tan les que han elabo a un coneixemen de la nos a eali a com les desen o-
lupades en al es pa'isos.
L'es uc u a de
1'I.E.M.B.
El 18 d'oc ub e de 1984 es a signa un Con eni (Comissió Ges o a 1984
)
pe
a la cons i ució de 1'Ins i u d'Es udis Me opoli ans de Ba celona, en e la Co po a-
ció Me opoli ana de Ba celona (CMB), la Uni e si a Au bno na de Ba celona (UAB)
i la Camb a O icial de Come ~, Indús ia i Na egació de Ba celona. En el Consell
de Go e n de l'I.E.M.B. (Ac es del Consell de Go e n de l'I.E.M.B., 14-2-85 a
13-3-86) del 5 de desemb e de 1985 es a conside a c ea el Conso ci en e els ens
p omo o s de 1'Ins i u d'aco d amb l'a icle 95 de la Llei de P ocedimen Adminis-
a iu. Les inali a s de 1'I.E.M.B. queden ixades en els seus Es a u s (Comissió Ges-
o a, 1984 b) i són les següen s:
a)
L'anilisi gene al i sec o ial del enomen me opolid i, conc e amen en elació
amb el cas de Ba celona an pel que a a la conside ació global d'aques a com es-
pec e de les se es di e ses en i a s.
b)
L'ensenyamen de les ma b ies elacionades amb la p oblemi ica me opoli ana.
c)
La p omoció del ecicla ge del pe sonal al se ei de les en i a s públiques de
la conu bació ba celonina.
d)
L'in e can i amb al es ins i ucions simila s.
e)
L'es udi dels sis emes de p es ació de se eis me opoli ans.
(A .
3.1)
Els b gans de go e n de l'I.E.M.B., segons els seus Es a u s (A . 6.1) són els
segügn s:
a)
El Consell de Go e n, b gan supe io del conso ci, és o ma pel P ~siden de
la CMB i pe dos al es ocals designa s pe la CMB, el Rec o de la UAB, i pe
dos al es ocals de ep esen ació uni e si h ia elegi s pel Consell Acadbmic d'en e
els seus memb es que inguin la condició de p o esso s de la UAB, i pel P esiden
de la Camb a O icial de Come ~, Indús ia i Na egació de Ba celona, amb dos o-
cals designa s pe la p bpia Camb a. També en o men pa el Di ec o i si és el
cas, el Ge en , que n'assegu a an la sec e a ia.(A .
7.1)
b)
El Consell Acadbmic es a cons i u'i pels p o esso s i in es igado s que eali zin
ac i i a s a 1'I.E.M.B. du an cada cu s acadbmic. En se h p esiden el Di ec o , quan
no hi assis eixi el Rec o o el Vice- ec o en qui aquell delegui. D'en e els seus mem-
b es se h designa un sec e a i d'ac es. (A . 10.1)
c)
La
Comissió Consul i a (A . 1 1.1) es a h o mada pe 2 ep esen an s de 1'Ad-
minis ació local, 2 emp esa is i 2 sindicalis es de cada una de les qua e h ees se-
güen s: Te i o i del Baix Llob ega a la CMB, Te i o i del Vall&s a la CMB, Te i-
o i del Ba celonks No d i del Ma esme a la CMB i Ba celona. (Aco d del Consell
de Go e n del 14-2-85).
d)
Se h P esiden de l'I.E.M.B. el P esiden de la CMB, que en cas de delegació
ho a 2 en un dels Vice-p esiden s de la CMB, i se an Vice-p esiden s el Rec o de
la UAB que en cas de delegació ho a h en un dels Vice- ec o s de la UAB i el P esi-
den de la Camb a O icial de Come ~, Indús ia i Na egació de Ba celona, que en
cas de delegació ho a h en un dels Vice-p esiden s. La P ime a Vice-p esidkncia
l'os en a h el Rec o de la UAB (A . 8.1 i 8.2)
e)
El Di ec o se i nomena pel Consell de Go e n, pe majo ia absolu a i el no-
menamen hau h de ecau e en una pe sona especialmen quali icada pe a aques
ch ec..
.
com a ins i u uni e si a i, el Di ec o se & elegi pel Consell Acad mic,
segons el que p e eu l'a icle 17 de la Llei de Re o ma Uni e sia ia i assumi h les
uncions p e is es als Es a u s de la UAB (A . 9.1 i 9.4)
8
En el supbsi que s'a o gui a 1'I.E.M.B. la condició d'ins i u uni e si a i, o si
aixi ho decideix el Consell de Go e n pe majo ia absolu a, es namena h un ge en .
El ge en se ; nomena pel Consell de Go e n pe majo ia absolu a i a p opos a de
la CMB (A . 9.3)
De les uncions dels di e sos b gans de go e n cal e lexa -ne el pape bhsic del
Consell de Go e n que ap o a h el p og ama global d'ac i i a s i el p essupos , la
modi icació dels Es a u s, el nomenamen de di ec o i de ge en , aixi com els ac es
de con ol del p og ama, censu a de comp es i dissolució i liquidació del Conso ci
(A . 7.3).
El
P esiden ep esen a h, judicialmen i adminis a i a, 1'1. E. M.B., po-
den con e i manamen s pe a l'exe cici de l'esmen ada
ep esen aci6;p esidi -h
el
Consell de Go e n (A . 8.3). La Comissió Consul i a in o ma h amb ca hc e p e i
el pla global d'ac i i a s, o mula i p opos es i p ojec es sob e el uncionamen del
Conso ci, p oposa h no es ac i i a s i, especialmen , elabo a h ecomanacions i es-
udis eali za s pe i'1.E.M.B. i in o ma h sob e aquelles p opos es que li siguin p e-
sen ades pels g ups de eball.
El Di ec o execu a i els aco ds del Consell de Go e n i del Consell Acadbmic,
adminis a i el pa imoni del Conso ci, p epa a i el p ojec e de p essupos i de pla
global i es esponsabili za h, en gene al, dels aspec es acadbmics de 1'Ins i u (A .
9.2).
El Ge en assumi h pa de les uncions de di ecció, especialmen les de ges id
i les d'execució o dinh ies (A .
9.3).
El Consell Acadkmic adop a 2 el pla d'ac i i-
a s de dockncia i ece ca que s'in eg a h en el pla global d'ac i i a s, assesso a h
els b gans de go e n del Conso ci en o allb que es e e eix a l'es udi, la o mació
i la in es igació, i en gene al e lla h pel desen olupamen de les ac i i a s acadkmi-
ques. Així ma eix in o ma i a o ablemen el nomenamen de Di ec o i la con ac-

ació
i
I'adsc ipció de p o esso a
i
de pe sonal in es igado . També o mula h les
p opos es de concessió d'ajudes pe a la o mació
i
la ece ca aixi com in o ma 2
del p essupos a la Jun a de Go e n a a és del Di ec o (A . 10.2)
La comp abili a
i
els comp es de p essupos os
i
d'adminis ació del pa imoni se-
an p esen ades pel Di ec o o, si de cas pel Ge en ,
i
ap o ades pel Consell de Go-
e n. Als sols e ec es del con ol comp able, el Consell de Go e n nomena h un in-
e en o en e els unciona is d'aques a condició. Dins del p ime imes e de cada
any el Di ec o o, si de cas, el Ge en so me h a es udi i a ap o ació del Consell
de Go e n la Memo ia de la ges ió i I'in en a i-balan~ de I'exe cici p eceden (A .
14). Pe a la eali zació dels seus objec ius 1'I.E.M.B. disposa h dels ecu sos se-
güen s: sub encions, auxilis
i
dona ius; apo acions de les en i a s in eg ades en el
Conso ci, en la quan i a i la o ma que siguin aco dades; endimen dels se eis;
p oduc es del seu pa imoni;
i
qualse ol que pugui co espond e-li d'aco d amb les
Lleis (A . 17). Les despeses de uncionamen es di idi an en e la CMB, la UAB
i
la COCIN en la p opo ció que es ixa h pe aco d del Consell de Go e n. Les apo -
acions se an de dos ipus: les que s'es ableixin pe al seu man enimen no mal i les
ela i es a es udis o a ac i i a s conc e es (A 18.). L'1.E.M.B. desen olupa h la
se a ac i i a en base a un pla global d'ac i i a s, la igbncia del qual s'es end h al
pe íode que s'indiqui i o mula h un p ossupos anual (A . 19).
L'1.E.M.B. é la se a seu al campus de la UAB de Bella e a (A . 4.1) on es an
cons uin -se els locals. De mane a p o isional es h locali za a la Facul a de Cikn-
cies Econb niques. Les ac i i a s de ]'Ins i u pod an eali za -se an a la seu com
a les dependkncies de les en i a s locals de l'h ea me opoli ana de Ba celona, p e i
aco d en cada cas amb la co esponen co po ació (A . 4.2)
El pla d'ac i i a s p e is es pe ]'Ins i u
Les ac i i a s que es p oposa eali za l'I.E.M.B., du an els dos p ope s cu sos
acadkmics, combina an la eali zació d'es udis cien í ics i kcnics amb la o mació
de nous p o essionals i de kcnics me opoli ans de 1'Adminis aciÓ local. En aques
sen i s'es uc u a an cinc línies d'ac i i a s. (Tulla,
A.F.,
1985)
En p ime lloc, la eali zació d'es udis, an de ipus gene al sob e h ees me opo-
li anes, com de més conc e s sob e la eali a me opoli ana de Ba celona. Aques s
es udis ab acen la ece ca bhsica sob e la na u alesa de les h ees me opoli anes
aixi
com els eballs sob e p es ació de se eis, més kcnics, que puguin demanda les
ins i ucions conso ciades. En el bloc d'es udis cien í ics és p io i a i col-labo a amb
al es cen es de ece ca simila s pe in e can ia el coneixemen i la me odologia
sob e el ema me opoli h. En el bloc d'es udis kcnics
cal
ce ca la col.labo aci6
amb en i a s que poden es a in e essades en la se a eali zació i que enen o poden
eni una in lukncia no able en I'economia i l'o denació del e i o i me opoli i3. En
ambdós ipus d'es udi, pe b, un dels objec ius b'asics de 1'Ins i u és cen ali za i
sis ema i za la in o mació, an de p oblemes com de dades, pe a ésse capaG d'una
asca de o mació al ma eix emps que es eali za la in es igació o el eball knic.
En aques camp
I
'i.
E.
M.
B.
hau ia d'ésse el p incipal cen e de ebaii i in es iga-
c-ici
sob e
I
u ea de Ba kelona. Sense a any d'exclusi isme, ja que al es adminis a-
cions
i
en i a s poden
i
han de e es udis sob e Ba celona, sí que I'Ins i u hau ia
d
'aspi a a ésse
I
'o gani zació més impo an en la eali zació d'in es igacions i
en els se eis complemen a is com biblio eques, bases de dades, ca o eca, e c..
.
(Ale-
many,
J.,
1986)
En segon Iloc, la o mació de kcnics
i
unciona is.L%
E.M.B. inco po a a
i
de-
sen olupa a en el seu p og ama anual o es les ac i i a s que a a o eixin una o n-
ció con inuada del pe sonal al se ei de les en i a s locals i
d
'al es d'in e ss públic
dins de l'ambi me opoli a, p omo en així ma eix l'es udi dels sis emes de p es a-
ció de se eis me opoli ans, la di&sió dels p oblemes i al e na i es de ipus me o-
poli a,
i
in e can i amb d'al es ins i ucions simila s(Co nissió
Ges o a, 1984 a).
Aques es asques de o mació pe manen de kcnics i unciona is, així com la d'o e-
i in o mació als esponsables polí ics, de les ins i ucions que enen compe kncies
en emes me opoli ans, és una de les ac i i a s que 1'Ins i u ha d'o gani za . Els
eballs de ipus kcnic han de elaciona -se amb aques ipus de o mació.
En e ce lloc, la p incipal unció en el essan uni e si a i, és el p og ama d'es u-
dis d'ensenyamen
i
ece ca de e ce cicle. El seu objec iu és aconsegui un p océs
acumula iu i es able dels coneixemen s eb ics i aplica s sob e la eali a me opoli a-
na. Es p e én una o mació sblida d'in es igado s, plani icado s i ges o s u bans i
un ecicla ge pe manen
i
quali ica d'aquells que ja exe ceixen uncions semblan s.
Pe du a e me aques objec iu
i
els al es sua a esmen a s se h necessa i cons i ui
un ons documen al ampli do a de llib es especiali za s, e is es, ca og a ia, o o-
g a ia ak ia, e c. i, en especial, de documen s ideog h ics, que aci possible assoli
una millo quali a en els es udis i en la ece ca. Aques ons es a h diposi a en els
se eis co esponen s de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona a Bella e a o en al-
es ins al.lacions p bpies de 1'Ins i u .
La p og essi a expansió de les ac i i a s de plani icació egional i u bana i de pla-
nejamen u banís ic en el si de les socie a s con empo hies exigeix e ina les kcni-
ques d'anaisi e i o ial, a l'ho a que es posa de elleu el seu ca hc e plu idiscipli-
na . La agmen ació dels insu icien s es udis e i o ials exis en s en el p ime i se-
gon cicles, impa i s so in a escoles i acul a s uni e sid ies sepa ades, ha di icul a
ins el momen l'o e a des de la uni e si a uns es udis especiali za s
i
in e discipli-
na is. En aques sen i , du an el cu s 1986-87 s'o gani za h
un
Te ce
Cicle d'Es u-
dis Te i o ials, U bans i Me opoli ans
(CETUM), so a la esponsabili a del De-
pa amen d'Economia Aplicada de la UAB i amb la col~labo ació dels depa amen s
d'Economia de l'Emp esa, Economia i His b ia Econbmica, D e Adminis a iu i
Geo-
g a ia de la UAB i U banisme de la Uni e si a Poli knica de Ca alunya (UPC).
En un ma c d'es udi eb ic i d'in es igacib aplicada s'o e eix la possibili a de se-
gui uns cu sos bianuals que inclouen a nbB l'ap enen a ge de kniques quan i a i-
es i de ges id pública.
El
o al de c ui s necessa is en e el P ime i el Segon Cu s
s'ob ind h de la suma de c kdi s dels cu sos onamen als, a ins i me odolbgics ins
assoli 38 cMi s de
10
ho es lec i es, dels quals
8
poden ob eni -se amb
un
ebail
de ece ca aplicada que pe me i emp a coneixemen s me odolbgics, en els e mes
9
que es ableixi la Uni e si a i amb la p b ia au o i zació del u o . El p og ama de
Te ce Cicle d'Es udis Te i o ials, U bans i Me opoli ans pod a condui a I'ob en-
ció d'un Diploma de Pos g au i un í ol de Magis e d'aco d amb all6 que eguli la
UAB. Aques a ac i i a es desen olupa i en els locals de I'Ins i u a Bella e a
i,
oca-
sionalmen , en al es ins al.lacions especiali zades.
En el P ime Cu s (1986-87) s'o e eixen 22 c bdi s en e les ma b ies següen s:
1)
Economia Regional i U bana (Depa amen d'Economia i His b ia Econbmi-
ca). De
5
c bdi s i obliga d ia.
2) O denació Ju ídica de la Ges ió U banís ica (Depa amen de D e Adminis a-
iu). De 3 c Mi s i obliga d ia.
3) Planejamen i Ges ió U banís ica (Depa amen d'u banisme de la UPC). De
3 c bdi s i obliga d ia.
4) Polí iques Regionals Eu opees (Depa amen d'Economia Aplicada). De 3 c &-
di s i op a i a.
5)
Ges ió i Con ol de 1'Emp esa Pública (Depa amen d'Economia de I'Emp e-
sa). De
5
c bdi s i op a i a.
6)
Me odologia del Planejamen Te i o ial (Depa amen de Geog a ia). De 3 c b-
di s i op a i a.
En el Segon Cu s (1987-88) s'o e i an 22 c bdi s en e les ma b ies següen s:
1)
Plani icació Regional i U bana (Depa amen d'Economia Aplicada). De
5
c b-
di s i obliga d ia.
2) Finances Locals i Ges ió P essupues 2 ia (Depa amen d'Economia Aplicada).
De 3 c kdi s i op a i a.
3) O denació de les Adminis acions Local i Me opoli anes (Depa amen de D e
Adminis a iu). De 3 c kdi s i op a i a.
4) Economia del T anspo (Depa amen d'Economia Aplicada). De 2 c bdi s i
op a i a.
5)
A aluació de P ojec es (Depa amen d'Economia Aplicada). De 2 c kdi s i
op a i a.
6)
Me odologia d'Es udis dlImpac e (Depa amen de Geog a ia). De 3 c kdi s i
op a i a.
7) Tkniques Quan i a i es pe a l'Anhiisi Espacial (Depa amen d'Economia Apli-
cada). De 3 c kdi s i op a illa.
El Te ce Cicle d'Es udis Te i o ials, U bans i Me opoli ans é pe objec e l'es-
udi del p ds d'o denació de l'espai des de les pe spec i es econbmica, geog h i-
ca, ju ídica, u banís ica i emp esa ial a e ec es d'o dena el e i o i i acionali za -
ne el seu ús. Pe an , a especialmen ad qa a llicencia s uni e si a is en aques es
ma h ies, així com a i ula s supe io s que eballen en asques de p og amació o de
ges i6 en el ma c de les di e en s adminis acions públiques.
És, doncs, equisi indispensable pe a ésse admks la i ulaci6 supe io en alguna
de les segiien s especiali a s: Economia Gene al, Economia de l'Emp esa, Geog a-
ia, D e , Sociologia, A qui ec u a i Enginye ia. S'es udia i en cada cas l'admisió
de llicencia s en al es especiali a s uni e sid ies.
Al
cos a dels cu sos especi ica s
en el p og ama es desen olupa i
un
semina i d'es udis que comp a i amb la p esbn-
cia de con e encian s ex e ns que desen olupa an sessions especí iques
complemen i ies.
Així ma eix, cada any acadkmic s'adme i un nomb e de candida s ujunio n, Ui-
cencia s de menys de
30
anys o en els da e s cinc cu sos i un al e de asenio s,
p o inen s del camp p o essional. P b ia en e is a amb el u o es ecomana h el
seguimen de de e minades ma b ies complemen i ies en el P og ama en unció de
la i ulació de cada candida . A l'aco d se9 del Con eni (Comissi6 Ges o a, 1984a)
s'es ableix que les en i a s signan s ga an i an l'exis bncia d'un nomb e adequa de
beques o d'ajudes simila s que aci possible la dedicació exclusi a als es udis del
Te ce Cicle.
En qua lloc, es p omou i el coneixemen i la di usió dels es udis i d'al es ac i i-
a s de 1'Ins i u a a és de publicacions, p bpies i especiali zades, de ipus di e s.
L'aju i la p opos a a la e is a
Documen s d 'A uilisi Geog ajca
de la Uni e si a
Au bnoma de Ba celona en se ia un exemple d'aques p opbsi . En un u u p ope
sembla opo ú desen olupa es ipus d'inicia i es: di usió de les in es igacions i
ac i i a s de 1'I.E.M.B. a a és de publicacions especiali zades, l'edició pos e io
d'uns esums o sín esis (amb un o ma
i
unes ca ac e ís iques p ede e minades) dels
es udis cien í ics i bcnics eali za s en el si de ]'Ins i u ,
i
l'edició d'un bu lle í (més
enda an e is a) amb un con ingu , pe iodici a
i
abas mol elaciona amb les ins i-
ucions i pe sones elacionades o que in e essen a I'Ins i u . Aques a ac i i a es&
així ma eix mol elacionada amb la sua a esmen ada de o mació d'una biblio eca
especiali zada en emes me opoli ans
i
la c eacici d'una base de dades p bpia o con-
nec ada amb cen es especiali za s in e nacionals.
Finalmen , en cinquk iloc, cal es abli un in e can i
i
una coope ació es a al i in-
e nacional amb cen es especiali za s en emes u bans
i
me opoli ans. Aques a col.la-
bo ació s'ha de eali za a di e sos ni ells: pa icipa o o gani za semina is, con e-
bncies i col.loquis sob e p oblemh ica u bana
i
me opoli ana; es abli col.labo a-
cions pe a la eali zació d'es udis conjun s en e al es ins i ucions i 171.E.M.B.; o -
mula aju s que pe me in la o mació de jo es especialis es en cen es uni e si a is
d'al es pai'sos amb p o ada expe ibncia en aques emes;
i,
es abli p ojec es d'in e-
bs pe a 1'I.E.M.B. que pe me in es ades d'especialis es *senio >> elaciona s amb
nosal es en cen es de plani icació
i
de ece ca me opoli ana a anca s me odolbgi-
camen . En aques sen i s'ha man ingu una elació con inuada amb
elCen e o Me-
opoli an Planning and Resea ch (The Johns Hopkins Uni e si y, Bal imo e, U.S. A.)
amb la p esbncia d'un
junio ellow
l'any aca& nic 1984-85 (Nel.lo,O., 1985) i en
l'ac ual 1985-86. En l'any acadbmic 1986-87 pod h amplia -se aques a expe ibncia
amb un
senio ellow.
Al ma eix emps s'ha ajuda di ec amen i indi ec amen , en
e mes acadbmics i mone a is, dos llicencia s col.labo ado s de 1'I.E.M.B. pe ea-
li za
Mas e s
a la
London School o Economics
(Lond es, Angla e a) i en el
Geo-
g aphy Depa ai emen (Uni e si y o Reading,
Angla e a) pels anys 1985-86 i
1986-87. Aques any s'ha con oca pe p ime cop un p og ama de beques me opo-
li anes pe eali za es udis de pos g au a
Zñe Bologna Cen e : School o Ad anced