L'evolució de la vegetació a la Vall de Castellbó (Alt Urgell) de 1960 a 1988

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1900 pp. 103-118 L'evolució de la vegetació a la vall de Castellbo (Alt Urgell) de 1960 a 1988 Joan Gasull* Xavier Martinez* Francisco Sánchez* Résurné / Abstract / Resurnen / Resum Le processus acceleré de bouleversements économiques et sociaux au cours des dernieres décennies dans les pyrenées catalanes se traduit par des phénomenes tels que I'abandon agricole, la progression de la forEt, l'utilisation du sol de maniere de plus en plus extensive ... etc. Les répercussions de ces transformations sur le paysage végetal ont été analysées et estimbes a échelle réduite sur la vallée de Castellbo (Alt Urgell). L'action anthropique et intensité de l'exode rural ont été des facteurs essentiels de transformations de la physionomie du territoire. The accelerated process of economic and social change in the upper Catalan Pyrennees in recent decades is directly reflected on the landscape in phenomena such as the abandon of agricultura] land, the recovery of woodland, more extensive land use practices, etc. In a smaller sample area, Castellbo Valley (Alt Urgell region), the repercussions of these transformations on vegetation have been analysed and evaluated. The rapidity of anthropic activity and severe rural exodus have constituted fundamental factors in the transformation of the appearance of the area. Through a comparative study of various statistical cross-sections obtained for the 1957-1988 period, it was possible to identify the tone dynamics of evolution and the perspectives for evolution in future years. This * Llicenciats en Geografia, Departament de Geografia. Universitat Autonoma de Barcelona. Bellaterra 08193. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 study is intended to serve as a reflection of the problems which affect the Pyrennees in general. El acelerado proceso de cambios económicos y sociales que se han dado en el alto Pirineo catalán en las ultimas décadas se refleja directamente sobre el territorio en fenómenos como el abandono agrícola, la progresión de 10s bosques, la extensificación de 10s usos, etc. En un ámbito geográfico mas reducido, en el valle de Castellbb (Alt Urgell) se ha analizado y valorado la repercusión de estas transformaciones sobre el paisaje vegetal. La importancia de la acción antrópica y el intenso fenómeno de éxodo rural han sido factores fundamentales de las transformaciones en la fisonomia de aquel territorio. Mediante un estudio comparativo de distintas informaciones estáticas obtenidas para el período que va de 1957 a 1988, mostramos cuál ha sido la verdadera dinámica evolutiva y cuáles son las perspectivas de esta en 10s próximos años, con la intención de que este estudio refleje la problemática general de todo el ámbito pirenaica. L'accelerat procés de canvis econbmics i socials que ha patit la muntanya pirenaica en els darrers decennis es reflexa directament sobre el territori en fenbmens com l'abandonament agrícola, la progressió dels boscos, I'extensificació dels usos, etcétera. En un ambit geografic més reduit, a la vall de Castellbb (Alt Urgell) hem analitzat i valorat la repercussió d'aquestes transformacions sobre el paisatge vegetal. La importancia de l'acció antrbpica i l'intens procks d'bode rural han esdevingut factors fonamentals de les transformacions en la fisonomia d'aquell territori. Mitjan~ant un estudi comparatiu de diverses informacions estAtiques obtingudes per al període que va del 1957 al 1988, mostrem quina ha estat la veritable dinamica evolutiva i quines són les perspectives d'aquesta en anys veniders, amb I'intenció de que aquest estudi reflexi la problematica general de tot l'ambit pirinenc. LA VEGETAC16 A LA VALL DE CASTELLBO, 1960-1988 - INTRODUCCIO El present article és fruit d'un extens treball de curs realitzat durant l'any acadtmic 1987-88 en el Departament de Geografia de la U.A.B. i en el marc de I'assignatura de Bioclimatologia. L'objectiu que ens varem proposar al realitzar aquest estudi fou intentar avaluar els canvis que la vegetació d'una zona de I'alta muntanya pirinenca, la vall de Castellbo, ha sofert en un període que va de l'any 1960 fins a l'actualitat. Els resultats obtinguts en un ambit tan concret resultaran possiblement molt orientadors de la dinamica evolutiva general en tot 1'Alt Pirineu, on es poden definir uns parametres modificadors que hi incideixen de forma similar. Les transformacions en els usos i l'aprofitament del sol i, en general, del paisatge vegetal a la vall de Castellbo, poden apreciar-se moltes vegades directament en forma d'abandó agrícola, progressió dels boscos, menor ús dels recursos que aquests ofereixen, extensificació dels usos, etcétera. Tot aixo va quasi sempre lligat al despoblament de tots els nuclis de la Vall i que s'ha intensificat al llarg del període estudiat. Calia, doncs, averiguar com es disposava la vegetació de la Vall 25 anys enrera i comparar-la amb la situació actual per tal de veure quines han estat les veritables conseqükncies per al paisatge de la Vall d'aquest intens abandó huma, així com també intentar valorar I'estat actual de la distribució de la vegetació i la seva dinamica. METODOLOGIA DE TREBALL La dificultat més important per portar a terme aquesta analisi la dificultat més important era el tractament de la poca informació cartografica existent sobre la vegetació de la zona. Per contixer el paisatge vegetal en els anys 50-60 disposavem de dues fonts prou importants perb molt distintes: en primer lloc, la Carte de Vegetation de France (n.77) a escala 1:200.000 (Institut cartografic de Perpinya, 1962)' on hi trobem representades no solament les diferents comunitats existents, sinó també la seva distribució en estatges i estat de desenvolupament vertical. En segon lloc disposavem també del mapa d'usos del sol de 1957, publicat en el marc dels estudis MAB-6 ALT PIRINEU. Pel que fa a la informació sobre l'estat actual de la vegetació, aquesta no ha estat més faci1 d'obtenir, ja que l'única font cartografica de que disposavem era també el mapa d'usos del sol al 1987 realitzat per al programa d'investigacio MAB-6. Hem ampliat aquests dos darrers mapes a una escala aproximada d'l:74.000, per tal de poder comparar-10s amb el mapa francts abans citat, peI 105 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 ro tot i aixo ens hem trobat amb la dificultat que suposava haver de treballar amb dues llegendes completament diferents. Els mapes realitzats per al programa MAB-6 no detallen les comunitats vegetals existents, ja que es tracta de mapes d'usos del sol i no pas mapes de vegetació. La seva informació ha estat completada, en la mesura possible, amb l'observació de les fotografies aeries del vol realitzat sobre la zona l'any 1983 i, sobretot, amb l'observació directa de la zona; aixo ens ha permks comparar la vegetació actual de les zones assenyalades I'any 1987 com a canviants en els usos del sol, amb la llegenda del mapa de 1962. El treball de camp ens ha permks realitzar també, un inventari florístic general de la zona, així com 8 inventaris en diversos indrets acotats (aproximadament en arees de 100 m2) per tal de poder elaborar les piramides de vegetació que ens indiquin la dinamica recent i futura de les formacions vegetals de l'ambit estudiat. En darrer lloc cal dir que, per tal de recolzar la informació obtinguda, hem utilitzat el Mapa de Usos y Aprovechamientos del suelo, editat per ICONA l'any 1970, a escala 1:50.000. E~~~~ D'ESTUDI I EL SEU ENVIRONAMENT L'ambit geografic on se centra aquest estudi es defineix clarament com una vall d'alta muntanya, situada al vessant meridional de l'alt Pirineu catala, en el Pirineu axial (grafic no 1). Les característiques del seu medi físic són, doncs, les propies de l'alta muntanya pirinenca, zona molt homogknia en la seva composició geologica, amb domini de pissarres cambriques i molt escassa existencia d'altres materials. La seva morfologia actual ha estat modelada en &poca forca recent, a l'era quaternaria. Amb les glaciacions, el procés d'evolució que varen patir les pissarres van donar lloc a formes molt arrodonides i a un relleu poc abrupte. Els tipus de sols dominants a la Vall són els sols de muntanya mitjana humida i, sobretot, els sols d'alta muntanya. Ambdós solen ser fkrtils i for~a desenvolupats, pero I'acció humana i les fortes pendents han provocat l'existkncia de sols empobrits en molts indrets de la Vall. Els diposits al.luvials fan dels fons de les valls les zones més fhrtils. La major part dels torrents que conformen la xarxa hidrografica són de cabal discontinu i per tant l'aigua és només abundant a l'hivern. Les fonts són molt escasses i practicament només se'n troben al vessant obac de la Vall. El clima predominant és moderadament fred i plujós; ara bé, d'un vessant LA VEGETACIÓ A LA VALL DE CASTELLBO, 1960-1988 r Pallars Valls de Bcscaran - Limils de cerenes Limils Comarcals ;r( Acropotl O (5 9h. Fonl:Proie~Ie del Pla Comerral de I'All Ulgrll - t Grafic No 1 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 a l'altre s'hi observen notables diferkncies climatiques que donen lloc a topoclimes o climes locals. Entre els factors determinants de les diferenciacions climatiques dins de la propia Vall destaquen I'altitud, l'orientació i l'exposició (grafic no 2). El gradient termic i el fenomen de la inversió tkrmica són els factors altitudinals que més condicionen el paisatge vegetal, així com la clara diferenciació de les dues vessants principals que, exposades a una diferent orientació, provoca un considerable contrast climatic entre la banda obaga i la soleia, que es fa evident en la seva diferent vegetació. L'acció de I'home ha estat un factor fonamental en la configuració del paisatge vegetal en tot el Pirineu. La necessitat d'adequar el territori per a proveirse de tot el possible porta a l'home, des dels primers assentaments, a extreure el maxim de recursos possibles del bosc o a utilitzar el sol amb altres finalitats, normalment el conreu i el pasturatge. A la vall de Castellbo ja des de 1'Edat Mitjana es dóna una important alteració del paisatge, que es fa evident amb l'existkncia de feixes de conreu. Des de llavors s'ha fet un aprofitament del bosc per a molt diverses ultilitats: activitats artesanals de la fusta, combustible (carbó de les alzines), explotació forestal, fullats del bosc de ribera, pedra, caca, esplai, etc., que han determinat en conjunt la configuració de la fisionomia actual del paisatge, i han estat la causa de I'aparició de diverses comunitats vegetals secundaries. L'actuació humana havia donat lloc, fins als anys 1950-60, a una dinamica general de deforestació deguda a les activitats agraries i a l'aprofitament de la fusta. Pero a partir d'aquells anys s'accentua el procés de despoblament a la muntanya i es dóna un progressiu abandó de gran part de les terres de conreu. Aquesta nova situació ve donada basicament per un factor de caire economic: l'evolució cap a una nova agricultura enmarcada en un mercat més ampli, acabant amb una forma de vida en la que tota la producció era quasi únicament destinada a I'autoconsum, dintre d'un rkgim total d'autosuficikncia en (el que era necessari el conreu d'importants extensions de terres i l'aprofitament exhaustiu del bosc per tal de mantenir un nombre d'habitants molt superior a l'actual (569 hab. al 1959 i només 139 avui). Les conseqüencies més destacables respecte a la utilització dels sols i dels recursos que ha comportat aquesta integració de l'economia de la Vall dins d'un circuit comercial més ampli, han estat basicament tres: els boscos perden importancia com a font de recursos ja que la major part de les necessitats es co- LA VEGETACIO A LA VALL DE CASTELLBO, 1960-1988 font: Ed. Alpina Guia Cartografica Sant Joan de 1'Errn Grafic no 2: Mapa topografic. o 1 2 Km. Delimitació de la vall. - DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 breixen ara des de fora; les terres de conreu han deixat de ser utilitzades en gran part, ja que han passat a ser terres marginals dintre d'un nou context economic en el que són incapaces d'oferir unes productivitats adequades per ser usades i, per últim, gran part de les terres de conreu s'han convertit en pastures artificials degut a l'augment del pes economic del sector lleter. Aquests aspectes han portat, doncs, a uns canvis importants del paisatge vegetal de la Vall en els darrers trenta anys. No cal oblidar tampoc un altre factor modificador important, I'explotació forestal, que no s'ha aturat en aquests darrers anys i, ans al contrari, ha assolit un caire més comercial, tot accentuant la deforestació, si més no en forma d'estassades o aclarides de zones boscoses importants. El procés contrari, és a dir, de reforestació o recolonització s'ha donat també intensament, de forma natural o per la intervenció humana, i ha provocat notables canvis paisatgístics. CESTAT ACTUAL DE LA VEGETACIO La diversitat de paisatges vegetals que trobem en una zona de muntanya com la vall de Castellbo poden diferenciar-se prkviament mitjan~ant una zonació altitudinal que determina uns estatges bioclimatics. Aquests pero, no venen definits Únicament pel factor altitud, sinó que venen modificats també per la variabilitat dels parametres físics i de la influkncia humana. (Grafic no 3) Així, en la zona de muntanya mitjana de la Vall el tipus de vegetació eurosiberiana típica de l'estatge monta (normalment dels 800 als 1.500 m) s'inicia a major alcada, sobretot en el vessant obac. A l'alta muntanya la vegetació boreoalpina propia dels estatges sub-alpí (1.500 a 2.000 m) i alpí (més de 2.000 m) es desenvolupa Únicament en els punts més alts. D'altra banda, la vegetació característica de la terra baixa mediterrania (a l'estatge basal) s'estén en la Vall en alcades forca superiors als 800 m, especialment a la solana. Es tracta de comunitats d'alzinar poc desenvolupat, boscos degradats a causa d'una tradicional explotació, i amb uns sols esquelktics per la manca d'espkcies caducifolies, les pendents pronunciades i el fort escolament d'aigua quan plou. Formen un paisatge poc tupit i variat, amb un sotabosc més aviat pobre, contrari al característic sotabosc dens d'arbusts i lianes. Amb els inventaris de vegetació es constata com l'estrat arbustiu és forca escas i dominat quasi exclusivament per nespler (Mespilus germanica), o també, en cotes més altes, pel ginebre (Juniperus communis), mentres que en l'estrat herbaci hi trobem espkcies tan característicament mediterranies com la farigola (Thymus vulgaris), l'espigol (Lavandula stoechas) o l'argelaga (Genista escorpius). L'existkncia de roures és mínima i es limita a la presbncia d'unitats més o LA VEGETACIÓ A LA VALL DE CASTELLBÓ. 1960-1988 menys ai'llades de roure martinenc (Quercus pubescens), sense formar comunitats importants. La comunitat del pi roig (Pinus sylvestris) si que es considera propia de l'estatge monta i, de fet, es també prou important en la Vall. De tota manera la seva extensió pot ser deguda, en molts casos, a la seva facilitat de creixement en zones de colonització de conreus abandonats i també a la intervenció replantadora de l'home per tal d'aprofitar la seva fusta. D'altra banda aquest aprofont: elaboració prbpia. Grafic no 3: Estatges de vegetació a la vall de Castellbó. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGdFICA 16, 1990 BIBLIOGRAFIA I CARTOGRAFIA EDI~RIAL ALPINA (1982). Guia cartográifica de Sant Joan de I'Erm, Granollers, Alpina. EISENREICH, W. & BACHER, D. (1985), Guia BIume de la naturaleza, Barcelona, Blume. FOLCH, R. (1981), La vegetacid als Polsos Catalans, Barcelona, Ketres. GASULL, J., MARTINEZ, X., et alii (1988), Doncal 1987-88: ejemplo didáctico de la planificacidn de una area de montaiia, comunicaci6 presentada en el ctXI Congreso de Estudiantes de Geografia y J6venes Gebgrafos,,, Granada. GENERALITAT DE CATALUNYA (1981), Agricultura i medi natural al Pirineu catala, Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983), Fotografia akria. Vol. octubre 1983. P-8 (9134-36), P-6 (908183-85-87-89-91), P-4 (8925-29-32). ICONA (1970), Mapa de usos y aprovechamientos del suelo. Seo de Urgel, esc. 1:50.000, Madrid. INSTITUT CARTOGRAFIC DE PERPINYA (1962), Carte de la vegetafion de France. Foix, esc. 1:200.000, Paris. LACOSTE, A. & SALONON, R. (1981), Biogeogrqfio, Vilassar de Mar, Oikos 'Riu. LORMAN, J. i PLANAS, I. (1983), Geografia de Catalunya. Barcelona, Claret. MARTINEZ, S. (1988), Evolucid dels usos del dl 1957-1987, la Seu d'urgell, MAB-6 ALT PIRINEU. MASCLANS, F. (1981), El mon de les plantes als Paisos Catalans, Granollers, Montblanc-Martin. MASCLANS, F. (1984), Guia per a conkiuer els arbres, Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya. PASCUAL, R. (1985), Guia dels arbres dels Paisos Catalans, Barcelona, Ketres. SOLE SABARIS, Lluis et ali¡ (1958-74), Geografia de Catalunya, Vol. I, Barcelona, Aedos. TORRES, E. (1987), El Pirineu, Barcelons, Destino. VIERS, G. (1973), Los Pirineos, Vilassar de Mar, Oikos-Tau.