Reflexió sobre l'economia i el territori a Catalunya

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1900 PP. 99-102 Reflexió sobre l'economia i el Territori de Catalunya Helena Estalella i Boadella* Résumé / Abstract / Resumen / Resum Le College dees Économistes de la Catalogne a organisé au mois de Novembre de 1989 des Journées sur leprésent et I'avenir de I'économie Catalane qui ont compris un cycle de tables rondes autour de sujets fonamentaux sur la situtation actuelle et les perspectives économiques, sociales et territoriales de la Catalogne. Les grands sujets-clé ont été: ((Cavenir économique de la Catalogne dans le contexte espagnol et européen)), ((Captitude financiere de la Catalognen, ((La production d'idées économiques en Catalogne)), ((Les aspects institutionnels dans la vie économique de la Catalogne)) et ((Economie et territoire: vers un modkle de croissance équilibré?)). In November 1989, the Catalan College of Economists held a conference on the present and future of the Catalan Economy. A series of round table meetings dealt with the fundamental topics related to the present economic, social and regional situation and Catalonia's perspectives for the future. The main questions posed were: the future of Catalonia's economy in the Spanish and European context; the proposal of ideas in the field of economics in Catalonia; the financial capacity of Catalonia; institutional aspects of the economic life of Catalonia and the possibility of a model of balanced growth. * Departament de Geografia, Universitat Autonoma de Barcelona, Bellaterra 08193. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 El Colegio de Economistas de Cataluña realizó el mes de noviembre de 1989 unas Jornadas sobre el presente y futuro de la Economia catalana. Las jornadas consistieron en un ciclo de mesas redondas acerca de 10s temas fundamentales relatives a la situaci6n actual y a las perspectiva~ económicas, sociales y territoriales de Cataluña. Los grandes temas-clave fueron: el futuro económico de Cataluña en el contexto español y europeo; la generaci6n de ideas económicas en Cataluña; 10s aspectos institucionales de la vida economica en Cataluña; y economia y territorio: hacia un modelo de crecimiento equilibrado? El Col.legi d'Economistes de Catalunya va realitzar el mes de novembre de 1989 unes Jornades sobre el present i futur de I'Economia catalana. Les jornades consistiren en un cicle de taules rodones al voltant dels temes fonamentals relatius a la situació actual i a les perspectives economiques, socials i territorials de Catalunya. Els grans temes -clau varen ser: el futur economic de Catalunya en el context espanyol i europeu; la generació d'idees economiques a Catalunya; l'aptitud financera de Catalunya; els aspectes institucionals en la vida econbmica de Catalunya i economia i territori: vers un model de creixement equilibrat? REFLEX10 SOBRE ECONOMIA I TERRITORI A CATALUNYA El Colelegi d'economistes de Catalunya va realitzar el passat mes de novembre de 1989 unes jornades sobre el present i el futur de l'economia de Catalunya'. Les jornades consistiren en un cicle de taules rodones al voltant dels temes fonamentals relatius a la situació actual i a les perspectives economiques, socials i territorials de Catalunya. Amb aquestes jornades el Colelegi continua una tradició de reflexió i debat públic sobre els problemes de la nostra societat per tal de contribur a l'analisi i a la recerca de solucions. En aquest sentit cal remarcar l'aportació que varen representar les jornades sobre la desindustrialització a Catalunya del 19812 a l'analisi de la crisi industrial que tant va afectar a Catalunya. Les Jornades s'estructuraren en cinc sessions. En la primera s'analitza el futur economic de Catalunya en el context espanyol i europeu amb una ponencia a carrec del sr. Joaquim Muns i comunicacions a carrec dels senyors Carles Gasoliba i Alfred Pastor i de la senyora Anna Birules. La segona sessio va ser la dedicada a l'analisi de la generació d'idees economiques a Catalunya amb ponkncia a cirrec del senyor Lluis Argemí i comunicacions dels senyors Lluis Barbi, Anton Costa i Joan M. Esteban. La tercera sessio tracta el tema de l'aptitud financera de Catalunya i el de Barcelona com a placa financera de la que varen ser ponents els senyors Artur Saurí i Joan Cals i presentaren comunicació els senyors Jordi Goula, Jordi Planasdemunt i Josep Jané i Sola. La quarta sessio va ser dedicada al tema ctEconomia i Territori: vers un model de creixement equilibrat?,) amb ponkncia del senyor Martí Parellada i comunicacions a carrec dels senyors Agustí d'Arana i Lluis Casassas. La darrera sessió va ser la dedicada als aspectes institucionals en la vida economica de Catalunya, amb una pontncia del senyor Jacint Ros Hambravella i comunicacions dels senyors Francesc Santacana, Antoni Serra Kamoneda i Vicen~ Oller. Les jornades varen ser closes per un parlament del senyor J.M. Bricall i inaugurades pel conseller Honorable Senyor Macia Alavedra en substitució del finat Ramon Trias Fargas. Un cop han passat uns mesos de la celebració d'aquestes jornades, i des del punt de vista fora d'una altra cikncia social, voldria destacar-ne alguns aspectes. Potser, en primer lloc, la pertinenca de la celebració, la importancia de fer publica la reflexió contrastada sobre la propia cikncia i el propi país. Així, pot1. Jornades Present i Futur de I'Econornia de Catalunya. Barcelona 13 i 14 novembre de 1989. Organitzades pel Col.legi d'Economistes de Catalunya. 2. VV.AA. (1981), Desindustrialitzacio a Catalunya: causes i propostes de futur, Barcelona, Col.legi d'Economistes de Catalunya. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 ser preguntar-nos per a quan una reflexió pública sobre el territori de Catalunya present i futur des de la geografia? En aquest mateix sentit, destacar el dinamic paper jugat pel Colalegi professional d'Economistes presidit per Andreu Morillas. En segon lloc, destacar la propietat dels temes proposats. El primer tema, que va marcar la pauta de les jornades, ens preguntava quin era el futur economic d'un país industrial que, sense superar la crisi industrial, ha d'integrarse a 1'Europa dels mercaders. El segon tema ens plantejava una pregunta clau com a científics: podem parlar de generació d'idees economiques a Catalunya, o sigui d'un pensament econdmic catala? o únicament, de la repercussió a Catalunya del pensament economic forani? Pero potser l'aspecte que caldria destacar més, és que una cinquena part de les jornades varen ser dedicades a reflexionar sobre el territori i la seva organització. D'aquest fet voldria destacar-ne dos aspectes. En primer lloc, la gran importancia que es dóna a les repercussions territorials dels fets economics i a l'estudi territorial per sí mateix per part dels economistes de la Universitat de Barcelona i, com a consequkncia, també pels economistes del País Valencia. Un geograf avui no pot obviar el seguiment de l'obra dels economistes, si més no, pel pes específic que tenen les seves analisis en el coneixement de la nostra realitat territorial. El segon aspecte que voldria destacar és l'obertura a altres cikncies socials, en aquest cas a la geografia; la sessió sobre territori va ser presidida per un geograf -el senyor Enric Lluchi una de les dues comunicacions va ser presentada per un altre geograf -el senyor Lluís Casassas-. Voldria remarcar finalment la importancia d'aquestes jornades com una seriosa aportació al coneixement de les idees i de la realitat econbmica, social i territorial de Catalunya.