Da id
Comas
i Vila*
Résu né
/
Abs ac
/
Resumen
/
Resum
Deux encon es de spécialis es en Géog aphie Poli ique se son é-
cemmen dé oulées a ec un décalage de deux semaines e
a
seulemen
cen kilbme es l'une de l'au e. La p emik e,
A
Gé one, a eu comme
cen e d'in é C le double suje ccPou oi e Te i oi eu; les cinq con é-
encie , qui é aien des spécialis es dans des di é en es disciplines, on
essayé de me e en commun les ésul a s de leu s é lexions mé hodo-
logiques e de leu s p opos. La deuxibme encon e
a
eu lieu
a
Ba celo-
ne sous le i e ((La on ik e en Géog aphie Poli ique)); les six con é-
encie s on mon é leu in é C e s le suje des on ib es mCme s'ils
n'on pas mani es é une app oche commune.
Les deux encon es,
a
oca ion e héma ique di é en e, mon en
ne emen la o ce don ai p eu e la Géog aphie Poli ique en Ca a-
logne e en Espagne aujou d'hui.
***
Wi hin he space o wo weeks and a dis ance o one hund ed kilo-
me es, wo wo kshops o expe s on Poli ical Geog aphy we e held.
The i s was held in Gi ona unde he i le o ccPowe ad he Region)).
Al hough he i e gues speake s p oceed om di e en disciplines, hey
sha e a common in e es in making p oposals and e lec ing on me ho-
dology. The second mee ing, his ime in Ba celona, was on <cThe on-
ie om he iewpoin o Poli ical Geog aphy)). The six speake s, a he
*
Llicencia en geog a ia, Depa amen de Geog a ia,
Es udi
Gene al
de
Gi ona.
DOCUMENTS
D'ANALISI
GEOGRAFICA
16,
1900
pp
93-98
Dues jo nades sob e Geog a ia Polí ica
DOCUMENTS D'ANALISI
GEOGRAFICA
16,
1990
han sha ing a uni ied app oach, sha ed a passion o he on ie
ques ions.
The hemes and pu poses o he wo kshops we e ob iously di e-
en , bu oge he clea ly indica e he p o ound in e es in Poli ical Geo-
g aphy in Ca alonia and Spain.
En el in e al0 de dos semanas, a an so10 cien kilóme os de dis-
ancia, han enido luga dos encuen os de especialis as de Geog a ia
Polí ica. El p ime o, en Gi ona, es u o cen ado en el binomi0 ((Pode
y Te i o io)); a pesa de p ocede de disciplinas di e en es, 10s cinco
con e encian es compa ie on un in e és comun po o ece p opues as
y e lexiones me odológicas. El segundo encuen o, en Ba celona, Ile-
aba po i ulo ((La on e a en la Geog a ia Poli ica)>; 10s seis con e-
encian es, mas que un en oque cen al, compa ie on su pasión po
el uni e s0 de emas on e izos.
Dos encuen os con ocacion y ema ica di e en e, pe o que indi-
can a las cla as la igo osidad de la Geog a ia Polí ica en Ca alunya
y en el Es ado español.
Amb an sols dues se manes de di e ncia, i amb només cen kilo-
me es de dis ancia, han ingu lloc dues obades d'especialis es en Geo-
g a ia Polí ica. La p ime a, a Gi ona, es a cen a en el binomi ((Po-
de i Te i o i)); malg a p ocedi de disciplines di e en s, els cinc
con e encian s compa i en un in e és comú pe o e i p opos es i e-
lexions me odoldgiques. La segona obada, a Ba celona, po a a pe
í ol
((La
on e a en la Geog a ia Polí ica)); en ella els sis con e encian s,
més que un en o cen al, compa i en la se a passió pe l'uni e s de
emes on e e s.
Dues jo nades amb ocació
i
ema ica di e en , pe o que indiquen
cla amen la igo osi a de la Geog a ia Polí ica a Ca alunya i a 1'Es a
espanyol.
DUES
JORNADES
SOBRE
GEOGRAFIA
POLITICA
Amb an sols dues se manes de di e kncia, i amb només cen kilome es de
dis ancia, han ingu lloc dues obades d'especialis es en Geog a ia Polí ica.
La p ime a, a Gi ona, es a cen a en el binomi ((Pode i Te i o i)); malg a
p ocedi de disciplines di e en s, els cinc con e encian s compa i en un in e és
comú pe o e i p opos es i e lexions me odologiques. La segona obada, a
Ba celona, po a a pe í ol ((La on e a en la Geog a ia Polí ica)); en ella els
sis con e encian s, més que un en oc cen al, compa i en la se a passió pe l'uni-
e s de emes on e e s. Dues jo nades amb ocació i ema ica di e en , pe o
que indiquen cla amen la igo osi a de la Geog a ia Polí ica a Ca alunya i
a 1'Es a espanyol.
EL PODER I EL TERRITORI
(Gi ona,
17
de no emb e de
1989)
Sis con e encian s de o macions dis in es pe o no dis an s (qua e geog a s,
un his o iado i un iloso ), an p esen a llu s analisis sob e la dimensió espa-
cial del pode . La p emisa de pa ida ou ja o mulada en la p esen ació de Joan
Nogué (Es udi Gene al de Gi ona; o gani zado i coo dinado d'aques s jo na-
des): ((El pode , en qualse ol de les se es mani es acions (polí iques, economi-
ques, ideologiques) é una dimensió espacial que és ac ible de se anali zada
i in e p e ada. Aques és, en de ini i a, l'objec iu d'aques es sessions in e disci-
plina ies.,)
Ence a la jo nada un iloso p ou conegu , Josep Ma ia Te icab es (Es udi
Gene al de Gi ona). En un o ehemen , con unden , a desen olupa el ema
de la se a xe ada: ((El pode ocupa lloc)). U ili zan una e minologia sugge-
en , eclaman a enció als di e en s usos del e me ((pode )) en el llengua ge
i eco dan que els ac es de pode es an p esen s en o a elació social, el p o-
esso Te icab es a sen encia que el domini d'un espai ísic ha es a semp e
un símbol de pode i que en l'espai es mani es a cla amen la g ama ica del pode .
De la Filoso ia a la Geog a ia Económica. Joan Eugeni Sanchez (Uni e si-
a de Ba celona), a mena els oien s a una essan p ou c ucial, els espais de
p oducció i dis ibució de me cade ies. D'aco d amb la o odoxa ascendencia
de les elacions de p oducció en l'o gani zació de la socie a i de l'espai, el con-
e encian a a gumen a com l'ap opiació de la plus alua s'ha adui en l'ap o-
piació del e i o i pe pa dels es amen s capi alis es.
Ben di e en , pel o més dis és, pe la majo conc ecció, ou el pa lamen
d'O iol Nel.10 (Uni e si a Au onoma de Ba celona). El seu ema cen al a
ésse la cons a ació d'una c isi p o unda i d'un p océs de eno ació epidan
de la Geog a ia Polí ica ca alana i espanyola. La cons a ació de les causes, les
academiques. Pe o sob e o les causes que a enquen dels in ensos can is en
95
DOCUMENTS
D'ANALISI
GEOGRAFICA
16,
1990
l'o gani zació polí ica del món. En de ini i a, o un opell de ci cums ancies
que als anys 80 han imposa un eplan ejamen de la Geog a ia Polí ica. I que
eclamen models al e na ius pe a la disciplina.
Ja a la a da, dues exposicions d'exemples his o ics conc e s, de dues es a-
egies explíci amen des inades al con ol social i espacial. I, pe an , dos casos
p ou cla s del binomi Pode i Te i o i. El p ime cas, a ca ec de Ped o F aile
(Uni e si a de Ba celona), sob e els lligams concep uals i ideologics en e els
manuals de policia dels segles XVIII i XIX i la plani icació dels eixamples d'al-
gunes ciu a s cons u'i s en el ma eix pe íode.
I la segona analisi d'un cas conc e , la d'un his o iado amb (( e ible oca-
ció geog a ican, Joaquim Ma ia Puig e (Es udi Gene al de Gi ona). El seu
exe cici s'emma ca empo almen al segle XVIII i espacialmen a la diocesi de
Gi ona. Puig e mos a com ambé les ins i ucions eclesias iques han desen-
olupa cuidadosamen en el passa una o gani zació e i o ial. Conc e amen
pa la de la di isió en
46
dis ic es (mu a is mu andi, una mena de municipa-
lies) de la diocesi gi onina, amb inali a s cla amen adminis a i es, polí iques.
Es ac a a d'una (( e o ma acional i dinamica
...
d'aco d amb les necessi a s
disciplina ies de la Con a e o ma i en el ma c de l'absolu isme elipis a im-
media de la Gue a de Secessió)).
Finalmen cal assenyala que o en cinc discu sos indi iduals i he e ogenis
quan a l'exposició i l'en oc, pe o anma eix cinc discu sos ben in e - elaciona s
ema icamen . I ema ca ambé que no ou casual que aques es jo nades se
celeb essin a Gi ona: en el cu in e al d'un any (de no emb e de 1988 a no-
emb e de 1989) han es a ja qua e les jo nades esme cades a ema iques espe-
ci iques de Geog a ia Polí ica.
LES FRONTERES I LA GEOGRAFIA POLITICA
(Ba celona, 1,
2
i
3
de desemb e de 1989)
A l'encon e de Ba celona, o gani za pe la Socie a An opogeog a ica de
Ba celona, els assis en s ebe en els a enCos de eball, les conclusions i e le-
xions de qua e in es igado s uni e si a is en ma ies on e e es i de dos e-
p esen an s de l'adminis ació.
En aques da e g up, Jaume Massó (Ins i u Ca og a ic de Ca alunya)
a epassa els p ojec es endega s pel go e n au onomic en elació als limi s mu-
nicipals. Segons les se es p e isions, a inals de 1991 1'I.C.C. hau a ja ebu i
o dena (i in o ma i za ) o a la documen ació necessa ia pe a sol en a p o-
blemes d'inde inició o de con usió dels lími s municipals a Ca alunya.
DUES JORNADES SOBRE
GEOGRAFIA
POLITICA
Ma ga i a O ega Delgado (Ins i u o del Te i o i0 y U banismo, M.O.P.U.)
a p esen a les conclusions de es eballs enca ega s pe l'I.T.U.R., dos sob e
la egió ans on e e a pi enenca i un e ce esme ca a l'a ea on e e a en e
Espanya i Po ugal. A pa de la se a apo ació cien í ica, po se al10 més pe-
culia ou cons a a de p op que els ep esen an s polí ics necessi en, apida-
men , in o mació pun ual sob e les B ees on e e es. Una in o mació ho es d'a a
enca a espa sa. Cons a a , en de ini i a, que la Geog a ia Polí ica, de can ó amb
d'al es Ci ncies Socials, po ompli pa d'aques bui .
Ja en el g up d'in es igado s uni e si a is, hi hagué dos ipus d'exposicions,
a enen a l'ambi d'analisi. En p ime lloc, dues exposicions d'ambi es a al,
que anali za en la on e a en e dos es a s. I, en segon lloc, dues xe ades d'es-
cala ne amen in e es a al.
La p ime a d'ambi es a al, la de Jo20 Ca los Ga cia (Uni e sidade do Po -
o). A pa i del p océs de o mació de la on e a luso-espanyola al Baix Gua-
diana, al segle XIII, explica que es o en les e apes p esen s en el p océs de
delimi ació d'aquella on e a. En una p ime a e apa es delimi a un aga que
esponia als g ans e s ísics (a una escala pe i a). En la segona e apa el c i e i
de delimi ació essencial o en les a ees d'in lu ncia de les ciu a s (a una escala
g an, egional).
I
en la e ce a i da e a ase, emps de pau, s'acaba a inan el
aca de ini iu (a una escala mol g an, local o einal).
La segona d'ambi es a al ou la de Lo enzo Lbpez T iga1 (Uni e sidad de
León). La se a ou una analisi c is alle iana de la on e a espanyola amb F an-
ca i amb Po ugal. Al10 essencial del seu exe cici ou la o mulació de dos mo-
dels, basan -se en la xa xa de comunicacions i la xa xa de locali a s cen als:
un model c d'eix ans on e e únic)> (ben pa en en el Pi ineu a agonks, na a-
es i basc) i un model ((de mul i-eixos ans on e e s)) (com el del Pi ineu
ca ala).
La p ime a xe ada d'ambi in e es a al ou la de Lluís Malla (Uni e si a
de Ba celona). Desp és de desg ana els in ensos can is esde ingu s en les ins i-
ucions polí iques (in e o in aes a als) a pa i de la mei a dels anys
70,
a
asse e a que la no a logica eclama la ((necessi a de econ e sió)> dels Es a s
i
de llu s on e es. Les epe cussions -conclogué Malla - s'es an deixan sen i
especialmen en aques s ((pe i s es a s- on e a)), els mic oes a s com Ando a,
i a ia pod em comp o a -ne les e id ncies.
La da e a exposició, ambé a escala in e es a al, ou la del p o esso Juan
Luís Sua ez de Vi e o (Uni e sidad de Se illa). Po se ou la més apassionan ,
pe la ascend ncia de la se a ema ica: a una mac o-escala, les on e es ma í-
imes in e nacionals, els da e s espais ma í ims enca a pe epa i del plane-
a. I a una mic o-escala, la p eocupan qües ió de l'o denació del li q al. En
aques a segona pa , Sua ez de Vi e o a e idencia con unden men que un

DOCUMENTS D'ANALISI
GEOGRAFICA 16,
1990
geog a de o mació in e disciplina ia po con ibui p o essionalmen en el pla-
nejamen del li o al. La se a expe ikncia en assesso a la Jun a de Andalucia
sob e aques ema és o un exemple del camí que enca a hi ha pe có e en
aques a b anca de la Geog a ia Polí ica.