La introducció dels conceptes de la geografia crítica a l'ensenyament secundari

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16. 1900 DD. 79-91 La introduccio dels conceptes de la geografia critica a I'ensenyament secundari* Rosa Ascon i Borras** Résumé / Abstract / Resumen / Resum Le but de cet article est celui de montrer la possibilité et l'utilité de l'emploi des principes de l'école critique en géographie dans l'enseignement secondaire. Cette approche est spécialment appropiée pour motiver et impliquer les élkes dans les sujets d'étude ainsi que pour leur permettre une plus grande compréhension de ceux-ci. This article aims to demonstrate the possibility and utility of applying the methods and theory of the critica1 school of geography to secondary education. This approach is especially suited in achieving the pupils' motivation, involvernent and understanding of the topics studied. Este articulo pretende demostrar la posibilidad y utilidad de la aplicación de 10s supuestos de la escuela critica en geografia a la enseñanza secundaria. Este enfoque es muy adecuado desde la perspectiva de la motivación, implicación y comprensión de 10s ternas por parte de 10s alumnos. * Departament de Geografia. Universitat Autonorna de Barcelona. Bellaterra 08193. ** Aquest article esta basat en la tesi doctoral ((La introduccio dels conceptes de la geografia critica conternporania a I'ensenyarnent secundari)). Departament de Geografia, Facultat de Lletres de la Universitat Autonorna de Barcelona, Bellaterra, 1989. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16. 1990 Aquest article vol demostrar la possibilitat i utilitat d'aplicar els suposits de l'escola crítica en geografia a l'ensenyament secundari. Aquest enfocament és molt adequat des del punt de vista de la motivació, implicació i comprensió dels temes per part dels alumnes. GEOGRAFIA CR~TICA A L'ENSENYAMENT SECUNDARI La genesi del treball que presentem en aquest article cal buscar-la en la petició que I'any 1984 em va fer un grup de professores d'institut, llicenciades en historia (G. Albadalejo, A. Bastida, P. Edo i E. Saez), per tal que les orientés en l'elecció dels continguts i dels materials per explicar el programa de geografia humana i economica del segon curs del B.U.P. Al seu entendre, i a partir de la seva experikncia, el programa oficial no era el més adequat per a respondre els interrogants que plantejaven els adolescents als quals anava dirigit. Aquesta petició s'identificava plenament amb l'interes professional que sempre he sentit per la formació dels ensenyants, i coincidia també amb les inquietuts per millorar la propia practica docent. Varem iniciar doncs, unes trobades periodiques per a contrastar les experiencies individuals i discutir quina era la situació de la geografia a I'ensenyament secundari. Molt aviat varem arribar a una conclusió clara i unanim: la geografia no suscita entre els alumnes l'interks que caldria esperar d'una assignatura que s'ocupa de qüestions que afecten la realitat social actual. Les causes d'aquesta situació són complexes d'analitzar, i poden ser distintes en cada cas. Tanmateix, en voldria assenyalar algunes pel que fa al professorat i alguns dels continguts dels programes i que penso que influeixen en el desinteres per part dels alumnes: - Avui per avui, i degut al sistema d'oposicions vigent, la majoria de professors de geografia són especialistes en historia. És, doncs, natural que trobin dificultats a I'hora de seleccionar els continguts dels programes i els metodes a utilitzar. - Els mitjans perque el professor pugui actualitzar els seus coneixements són insuficients. També ho són els llibres i els materials practics que proposin tematiques i mkodes realment innovadors. Hi ha massa distancia entre les noves tendencies de la geografia universitiria i els continguts dels programes de l'ensenyament secundari. - L'eclecticisme i la indefinició epistemologica de la majoria de temaris i d'un nombre important de professors, dificulta el fet de trobar un fil conductor vertebrador dels diferents temes del programa i de les diferents escales d'analisi, i permeti establir així les interrelacions i comparacions conseqüents. - Els textos existents són més descriptius que explicatius. Per a interpretar la realitat és necessari disposar d'un determinat bagatge de conceptes i categories teoriques d'analisi, ja que I'explicació dels fenomens no es despren de la seva simple observació i descripció. Els professors haurien de conkixer els diferents enfocs existents en geografia al moment de seleccionar els continguts i els metodes i valors dels ensenyaments, si volen transmetre un cos organitzat de coneixements amb identitat i justificació propies. I per aixo és necessaria l'existencia d'una pluralitat de mate- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16. 1990 rials coherents amb la diversitat de perspectives i punts de vista sobre els problemes geografics. . . - Es fa poca refertncia a les desigualtats derivades no només de la classe social, sinó també del sexe o gknere, de l'edat, de la raca, etc. Els programes actuals són astptics i no tracten suficientment el conflicte, un dels elements més significatius per a entendre el canvi i I'evolució de tota societat, ni tracten tampoc les diferents maneres de resoldre'l. - L'etnocentrisme és present en molts programes i explicacions. Es prima l'estudi de l'espai dels homes de les societats blanques occidentals, basicament europees i nordamericanes, en detriment de la resta de cultures del món. Aixo impedeix als alumnes l'estudi sistematic de cultures allunyades a la nostra que els interessen i de les quals en tenen un coneixement molt limitat a través dels mitjans de comunicació. El coneixement ((dels altres),, del ((que no és com jo,), és el pas previ a la tolerancia, i al respecte i acceptació de la diferencia. - Sovint no queda clar l'ambit temporal, cronologic, de les diferents qiiestions, i el paper de la historia en l'explicació geografica. Així, per a alguns temes es retrocedeix fins a l'antiguitat classica o fins a 1'Edat mitjana, mentre que altres inicien la seva explicació al segle XIX. Pensem que, tot i la importancia indiscutible de la historia per a l'explicació i interpretació de les estructures territorials actuals, cal no perdre de vista que la geografia és una mattria que ha d'explicar el món d'avui. Per tant, la historia és un instrument molt valuós d'analisi, pero no s'ha de convertir en la protagonista de l'explicació, i molt menys impedir l'explicació dels fets actuals. - No es tracten suficientment les possibles alternatives a l'organització espacial de les societats actuals. Algunes d'aquestes observacions ja les varem comentar en l'article que es va publicar en aquesta mateixa revista (ASCON, R. i altres, 1984)' i fou a partir d'aquestes constatacions que varem iniciar el present treball. 'METODOLOGIA I PROCEDIMENTS DEL TREBALL La idea o hipotesi de partida es basa en la convicció de la possibilitat, utilitat, i fins i tot necessitat d'aplicar els suposits de l'escola critica a l'ensenyament secundari, per tal de motivar l'interts dels alumnes. Amb aquest convenciment previ, derivat de la nostra experitncia docent, varem emprendre les tasques següents: - Reunir materials significatius d'aquesta escola, seleccionar-los, i traduir els seus conceptes i principis teorics a propostes concretes. GEOGRAFIA CRITICA A L'ENSENYAMENT SECUNDARI - Aplicar aquestes propostes, a través d'uns materials elaborats a posta, a uns determinats centres secundaris. - Formar un grup de treball amb professors de secundaria implicats activament en l'analisi d'aquests materials, i disposats a adaptar-10s i aplicar-10s a la realitat concreta de les seves aules. - Analitzar els resultats obtinguts a través de la percepció dels problemes per part dels professors implicats, i analitzar els materials elaborats a classe pels alumnes. - Corregir les propostes inicials, incorporant-hi el resultat de la experibncia, i redactar la proposta definitiva. En una primera etapa ens varem dedicar a aprofundir el nostre coneixement dels conceptes de l'escola crítica radical mitjan~ant l'analisi de les idees presents tant en les obres classiques, com en les darreres aportacions. Aquests coneixements ens serien necessaris i útils al moment de fixar els objectius i seleccionar els continguts d'una proposta que preteníem que fos correctora d'algunes de les insuficiencies i defectes dels programes oficials. Paral.lelament varem iniciar una selecció, tan acurada com va ser possible, de la informació i materials al nostre abast, relatius als diferents temes de la geografia humana. Volem remarcar que no ens varem cenyir a la producció geografica, sinó que per a alguns apartats varem fer, per exemple, una lectura geografica d'algunes obres d'historia o economia. Aquesta feina ens va obligar a un esforc notable d'analisi i síntesi de llibres i articles de tematiques molt diferents, que varem consultar basicament a les biblioteques de la Facultat de Lletres, Escola de Mestres, Facultat de Cittncies de la Informació, i biblioteca de Ciencies Socials de la Universitat Autonoma. Una vegada acabada aquesta primera feina varem estar en condicions de decidir els objectius, continguts i valors de la nostra proposta. Respecte als continguts, i de manera generica, pensem que l'objectiu essencial és el d'ajudar els adolescents a conkixer, comprendre i, a un primer nivell, interpretar l'organització territorial de les societats humanes i de les seves relacions amb el medi ambient, tot fent tmfasi en les diversitats i desigualtats existents i en els conflictes. En aquest sentit, proposem uns continguts tematics amb una visió global de la realitat geografica que permeti veure les relacions i interdependencies existents entre els diferents fenomens i trobar explicacions per a al10 que en un principi sembla estrany o sorprenent. En aquest sentit, cal tenir present que, avui en dia, als alumnes els es faci1 representar-se la terra com un tot, ja que la veuen sovint fotografiada o filmada. A més, el context cultural d'aquests mateixos alumnes és molt més ampli que el de fa alguns anys, degut a la varietat i quantitat de canals d'informació. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 Hem de facilitar també una connexió entre el que s'aprkn a classe i el món real i la vida quotidiana dels alumnes. És per aixo que els continguts han de ser actuals i significatius. Han d'incloure, a més, els anomenats conceptes clau, o conceptes organitzadors per a totes les cikncies socials, com són els de causalitat, permankncia i canvi, diversitat i desigualtat, interdependkncia, consens i conflicte (BENEJAM, 1989). Des del punt de vista de les habilitats que els alumnes han d'adquirir en aquesta etapa, volem remarcar els objectius següents: - Fomentar l'esperit crític i aprendre a valorar i analitzr la informació i la documentació existent. És important, en aquest sentit, que el professor utilitzi materials de diferent procedkncia i opinió, per tal de contrastar-10s. - Familiaritzar-se d'una manera especial amb el llenguatge grafic i cartografic. - Emprar el lkxic geografic amb precisió. - Llegir i comentar els textos científics de manera clara i concisa. - Afinar l'esperit d'observació i adquirir la capacitat de plantejar-se problemes sobre la gestió i utilització dels recursos i de l'organització del territori. - Habituar-se a la formulació d'hipotesis per a explicar-se un fet, i comprovar, a través de l'analisi de fonts i documents, la seva validesa. I finalment, i pel que fa als valors i actituds a transmetre, els objectius de la proposta són: - Contribuir a I'adquisició, per part dels alumnes, d'una cultura cívica que, en el respecte als valors de les diferents cultures nacionals, estigui oberta a dimensions europees i mundials. - Educar per la pau i la solidaritat entre les persones dels diferents pobles i societats de la terra, mitjan~ant el coneixement de les característiques i problemes d'aquests diferents pobles i societats. - Fer entendre que el conflicte forma part de tota societat, pero que hi ha moltes maneres pacífiques de resoldre'l. Cal fer veure també que el conflicte sovint va lligat a la injustícia i a la desigualtat. - Ensenyar a respectar el medi ambient, i a fer-ne un us adient per tal de no trencar I'equilibri ecologic indispensable per a la vida humana. - Defensar les propies conviccions amb objectivitat i en el respecte a les opinions els altres. Una vegada fixats els objectius, varem iniciar la selecció i elaboració dels blocs tematics, amb els conceptes i idees estructurats i organitzats, i la preparació dels materials dirigits als professors per a poder desenvolupar i explicar els diferents temes. La proposta compren vuit grans temes que sintetitzen els problemes més rellevants del món actual. Cadascun es desglossa en diferents unitats didactiques o apartats, que engloben aquelles idees i conceptes generals organitzats i ordenats que permeten interpretar la realitat geografica perqut: són capacos d'explicar moltes situacions diferents. Formen el cos de coneixements que els alumnes han d'haver assimilat en acabar els estudis secundaris. El tractament dels temes es fa a escala planetaria, pero les idees generals s'apliquen a casos concrets, tot utilitzant les escales grans per tal de concretar-les i comprovar-ne la validesa. Aixo també permet, en cas que es cregui convenient, partir del cas concret per a arribar al fet general. Els professors poden, obviament, aplicar les idees al propi país, si bé nosaltres pensem que tant Catalunya com Espanya mereixen ser estudiats en una assignatura propia i exclusiva. Per a cada tema es dóna una bibliografia seleccionada i comentada i uns materials i recursos basics per a explicar i treballar cada problema i adquirir les tecniques i habilitats necessaries per al treball científic. A cada escola o institut li correspondra fer la seqüenciació de continguts adequada a cada nivell i escollir els temes i procediments que s'adaptin millor al medi, a les capacitats i experikncies que tenen els alumnes, i a la dinamica de cada grup classe, per a facilitar-ne així l'aprenentatge. Tema 1. El medi natural. El medi natural com a escenari per a la vida humana. La diversitat de condicions ambientals i la varietat de respostes d'adaptació de les societats humanes. El medi com a risc i com a recurs per a la vida i les activitats humanes. Els impactes ecologics derivats de les activitats humanes. Tema 2. L'espai cultural. La població de la terra: distribució i tendencies de creixement per regions i estats del món. La diversitat ktnica i racial de la població. El racisme i els conflictes ktnics. La diversitat cultural: les grans arees lingüístiques i religioses del món. Els conflictes lingüístics i religiosos. Tema 3. L'espai economic. El treball huma i els sistemes economics. El capitalisme: trets definitoris i expansió territorial. La divisió espacial capitalista del treball. El desenvolupament desigual: centre, periferia. El socialisme: trets definitoris i area d'influtncia. Tema 4. L'espai polític. La xarxa estatal mundial. Les dimensions dels estats i les fronteres. Caracteristiques i funcionament de l'estat capitalista. L'estat socialista. Comunitats, etnies i nacions. La forca desigual dels estats. Els conflictes bel-lics al món. Tema 5. L'espai del treball. Treball, temps lliure i oci. Caracteristiques de l'actual mercat de treball capitalista. Població activa i població ocupada. Revolució tecnologica i sectors d'activitat. L'atur. L'economia submergida. Les migra- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 cions. El treball dombtic. La incorporació de les dones al treball retribult. La família, una institució que es transforma. Tema 6. L'espai industrial. El nou ordre economic mundial i la nova divisió internacional del treball industrial. La indústria als palsos capitalistes centrals. Procés de terterciarització i desindustrialització. Característiques de la industrialització als palsos capitalistes perifkrics. Els nous palsos industrials del Tercer Món. Les zones franques. La indústria als pabos socialistes. Tema 7. L'espai rural. Les necessitats de la nutrició humana i l'espai agrícola mundial. La producció agraria. L'agricultura als palsos capitalistes periferics. L'agricultura als paisos capitalistes centrals. L'agricultura als palsos socialistes. El nou espai rural: organització del camp en funció de les necessitats urbanes. Tema 8. L'espai urba metropolita. Tendkncies actuals de la urbanització al món. La diferenciació interna de la ciutat. Els agents urbans i el preu del sol. La ciutat dels palsos centrals. Les ciutats dels palsos periferics. Les ciutats socialistes. ELS MATERIALS O RECURSOS L'exit en l'assumpció dels coneixements de la programació per part dels alumnes depen, en part, de l'adequació dels recursos i materials emprats pel professor a classe. BRUNER (1966) parla de tres tipus de coneixement o maneres de conkixer, cada una de les quals comporta materials específics. El coneixement en actiu treu la informació de l'experikncia directa. No hi ha cap dubte que la relació espontania o guiada de l'alumne amb la natura i amb la societat pot donar molta informació. Tanmateix les experikncies possibles són molt diverses segons el medi i la realitat concreta de cada grup social i de cada centre, de manera que no creiem possible ni oportú entrar en aquest tema. Els recursos iconics són aquells que ofereixen coneixements a través de la representacici de coses reals quan l'experikncia directa esdevé difícil. Entre aquests recursos figuren la fotografia, la lamina, la diapositiva, el vídeo, el cinema, la maqueta, el periodic, etc. La utilitat d'aquests recursos queda fora de dubte, pero tampoc no són a l'abast del nostre treball i, per altra part, se'n dóna una oferta molt diversificada i abundant. Ens limitem a procurar recursos simbolics que són els que, per a transmetre coneixements, utilitzen signes arbitraris i convencionals com la lectura, escriptura, xifres, grafiques o mapes. En aquest treball ens cenyirem exclusivament a alguns dels procediments simbolics, concretament al llenguatge graficcartografic, la comprensió i analisi de textos i la descripció-explicació. UTILITAT DEL TREBALL Les aportacions del treball que creiem més Útils són: - Presenta l'ensenyament com a ideologia. Efectivament, un objectiu del treball és mostrar com la selecció i actualització dels continguts i valors a transmetre en qualsevol nivell de l'ensenyament, esta condicionada per l'enfoc epistemologic i la metodologia que cada professor vulgui utilitzar, i aquest respon sempre a unes preferencies que impliquen uns valors i, en definitiva, una ideologia. Aquesta afirmació pot sembla obvia, pero l'experitncia ens ha mostrat que molts professors dubten, i fins i tot s'angoixen, quan han de decidir que i com ensenyar. 0, el que és pitjor, ni s'ho plantegen i accepten acríticament els textos que presenten menys dificultats. - Asumeix la responsabilitat de la Universitat envers la educació. Una de les tasques més importants que haurien d'assumir amb resolució, els diferents departaments universitaris, és la de col.laborar amb els professors d'altres nivells educatius, per tal d'adequar i formalitzar en els programes i materials corresponents a les etapes primaria i secundaria les noves tendencies i continguts científics de la disciplina. Haurien de contribuir, també, a l'elaboracio de llibres de text i materials practics d'enfoc plural, per tal que cada professor pogués triar els més proxims a la seva manera de veure la realitat social. - L'aportació que fem des de la geografia radical té la virtut de donar un enfoc crític, poc habitual encara en els nivells secundaris. Entre les poques aportacions existents, volem remarcar un dels millors programes construi't dins de suposits radicals. És el corresponent al projecte History, Geography and Social Science, project for the Middle years of Schooling per a nens de 8 a 13 anys, elaborat pel School Council per a les escoles d'Anglaterra i Gal-les. En ell s'intenta definir els conceptes clau, o conceptes organitzadors per a totes les ciencies socials, que s'han de treballar en cada una d'elles. Aquests conceptes són: comunicació, poder, valors i creences, conflicte-consens, similitud, indiferencia, continultat, canvi i causalitat. En el nostre treball, tal com hem dit, hem fet servir els conceptes que, a partir de la proposta que comentem, Pilar Benejam va identificar per a la geografia. Un altre treball a destacar és el projecte Geography 16-19, que va elaborar a la University of London, el Institute of Education, patrocinat pel School Council des de 1976 a 1983, i pel Secondary Examinations Council and School Curriculum Development Examinations Council and School Curriculum Develop-