;RMICA
22,1993,
pp.
183-198
Gil Olcina,
A.;
Mo ales
Gil,
A.
(Edi )
(1989), A enidas lu iales e inundaciones en
la cuenca del Medi e áneo, Alacan , Ins i u-
o Uni e si a io de Geog a ía, 586 p.
En els da e s anys, la in es igació geog h-
ica espanyola sob e inundacions i a ingudes
lu ials a la conca del Medi e ani occiden al
s'ha con e i en una línia d'in es igació con-
solidada en nomb osos depa amen s uni e si-
a is de geog a ia, en e els quals des aquen els
de les uni e si a s de Val ncia, Mú cia i Ala-
can . En són una p o a el nomb e d'a icles,
monog a ies i eunions cien í iques en qu& de
o ma indi idual o in e disciplinh ia, han pa -
icipa ac i amen gebg a s espanyols1. Una
lí-
nia d'in es igació que, d'al a banda, es ecol-
za en la puixanga que ha expe imen a aques a
emh ica en e la comuni a cien í ica in e na-
cional, i que es oba a a o ida pel p opi mo-
men ac ual, desp és que les Nacions Unides
han decla a la dkcada dels 90 com a c D cada
pe a la educció de les ca hs o es na u als,.
El llib e que aquí es comen a és el ecull de
les podncies i comunicacions p esen ades a
la eunió cien í ica in e nacional sob e <<A e-
nidas lu iales e inundaciones en la cuenca
del Medi e áneo,, que, so a els auspicis de
1'Eu opean Coo dina ion Cen e o Resea ch
and Documen a ion in Social Sciences (Vien-
na cen e), ingué lloc de 1' 1
1
al
14
de maig de
1989, amb dues sessions a Alacan i dues més
a Mú cia. Alho a, la eunió s'emma ca a en
la con ibució que 1'Ins i u o Uni e si a io de
Geog a ía #Alacan eia, pe un can ó, al p o-
jec e in e nacional ccL'eau e les hom nes dans
les pays de la MCdi e anée e de la Me Noi-
eu i, pe l'al e, al p ojec e <<Demanda y eco-
nomia del agua en las egiones de Valencia
y
Mu cia,, de la Comisión In e ninis e ial de
Ciencias y Tecnologia.
1.
MATEU
BELLES,
J.F.
(1990); "A enidas
y
iesgo de
inundaci6n en 10s sis emas lu iales medi emheos de
la
Península Ibe ica",
Bole ln de la Asociacidn de Gedg a os
Espaiioles,
10,
p.46.
En aques es condicions no és es any,
doncs, que el li o al medi e ani peninsula
a egui el majo nomb e de comunicacions,
ins al pun que només n'hi ha es que ac en
al es bees de la conca medi e ania dues
cen ades a I Alia i una a Tunísia-. En can i,
sí que s'aconsegueix en bona mesu a el cdc-
e in e disciplina que eque eix la emh ica
que aquí es &ac a, com ho demos a la di e sa
p oced ncia dels col.lec ius cien í ics que hi
pa icipen: gebg a s incula s al món uni e -
si a i en la se a majo ia, pe d ambé me eo b-
legs, enginye s ci ils, hid hulics i de mon s,
geblegs, u banis es, memb es de P o ecció
Ci il, e c.
Les di e en s comunicacions p esen ades
es epa eixen en sis ponkncies: a) causes
climh iques de les iuades,
b)
ius
i
ambles
medi e anis, c) planes d'inundació,
d)
g ans
a ingudes i inundacions his b iques, e) p e-
enció i con ol d'a ingudes, i8 lleis i al es
no mes sob e c escudes lu ials.
La p ime a ponbncia (<<Causas climá icas
de las iadas*), p esen ada pe A. Gil Olcina,
de la Uni e si a d'Alacan , anali za els ac-
o s que p o oquen les p ecipi acions ex ao -
dinh ies en el li o al medi e ani peninsula
--els ac o s d'ines abili a ac uan s, el calen-
da i i la in ensi a de les pluges ex ao dina-
ies- pe , o segui , passa a l'es udi d'epi-
sodis ca as b ics signi ica ius. Les sis
comunicacions que acompanyen aques a
ponkncia, ob a d'ac edi a s expe s en la
ma ia -López Gómez, A., Alben osa Sán-
chez, L.M., Ma ín Vide,
J.,
Capel Molina,
J.J.,
en e al es-, eali zen la se a apo ació
pe sonal sob e els ma eixos aspec es, unes e-
gades adop an un ca hc e més desc ip iu,
unes al es incidin en els m odes quan i a-
ius pe a alua les ca ac e ís iques de les p e-
cipi acions quan ioses. En o s els casos els
au o s acaben eme en a exemples d'episodis
ca as b ics signi ica ius.
Pe b no només les inundacions medi e h-
nies són degudes a la in ensi a i ampli ud de
les p ecipi acions, sinó que ambé les ca ac e-
ís iques de les conques i les xa xes de d ena -
ges, així com ambé les dels cu sos lu ials,
hi
enen mol a eu e. La segona ponkncia
(c<Ríos y amblas medi e áneosa), p esen ada
pe
J.
F.
Ma eu Belles, incideix en la necessi-
a d'ap o undi en aques s aspec es a l'ho a
d'es udia les inundacions medi e knies, pe
al que la hid ogeog a ia deixi de se d'una
egada pe o es <<la en a ocs de la geog a ia
ísica medi e knia,,. Malg a que la majo ia
de les comunicacions adsc i es en aques a
ponkncia es con inuen cenyin a es udis de
conques lu ials especí iques, és ce que n'hi
ha algunes -B u Ronda, C. i al es; L6pez
Be múdez, F., Rome o Díaz, M.
A.,
pe
exemple- que ap o undeixen en conside a-
cions de ca kc e gene al o egional o e e-
en s a p ocessos hid olbgics especí ics.
La ponkncia eLlanos de inundacibn, de
V.M. Rossell6 Ve ge des aca la impo hncia
que enen els es udis geomo olbgics de les
planes d'inundaci6 pe en end e el pape que
juguen les a ingudes en el seu modela . Les
es comunicacions que acompanyen aques a
ponkncia, cen ades en el Baix Segu a i la pla-
na al4u ial del Guadalqui i , an bona la ase
de V.M. Rossell6 Ve ge <<Els es udis de la
geome ia de les planes d'inundaci6 es oba
a les bece oles
i
enca a a a sabem mol po-
ques coses de les elacions del kgim lu ial
amb la p oduccid de o mes en una plana
d'inundaci6~ (phg. 259).
On ambé queda mol camp pe ecd e és
en l'es udi de alla de les inundacions his b i-
ques, ema de la qua a ponkncia (& andes
a enidas e inundaciones his b icas), p esen a-
da pe
F.
Cal o Ga cia-Tomel. Fins a a, l'es-
udi de les inundacions his b iques s'ha di igi
al coneixemen de la eqiikncia i les p obabi-
li a s, amb l'objec iu de pode es abli c i e is
de p e enci6 i de ensa. En la se a exposici6,
F.
Cal o Ga cia-Tomel eclama un es udi més
de ingu i igo 6s de les inundacions his b i-
ques, en el qual in e inguin especialis es de
di e en s disciplines. A con inuaci6, ui de
l'anklisi d'algunes inundacions a la conca del
Segu a, apo a un segui de conside acions
me odolbgiques pe a l'es udi de les inunda-
cions his b iques, que an d'aques a ponkncia
una de les més in e essan s i no edoses.
La cinquena ponkncia (<<P e enci6n y con-
ol de inundaciones,,) encap~ala una lla ga
llis a de comunicacions - o es, a excepci6
d'una eali zades pe memb es de les Con e-
de acions Hid og h iques del Xúque i el Se-
gu a-, que anali zen l'impac e de les inunda-
cions i a ingudes lu ials en l'ecosis ema
humh
i
les possibles ac uacions pe e -hi
on . En línies gene als, s6n es els emes
que p edominen:
a)
me odologia d'es udi i
classi icaci6 de les ac uacions humanes en-
on de les inundacions,
b)
la implan aci6 del
SAIH a les conques del Xúque i el Segu a, i
c)
ob es de de ensa es uc u als eali zades en
aques es ma eixes conques i algunes al es
possibles p opos es pe du a e me. També
queda inclosa en aques a ponkncia una in e-
essan comunicaci6 sob e la in lukncia de les
in as uc u es del anspo en les planes
d'inundaci6.
Pel que a a la ma eixa emk ica pe d o -
man pa d'una se ena i úl ima ponkncia
(c Leyes y o as no mas en omo a c ecidas
lu iales,,), di e sos au o s ecullen, unes e-
gades pel conjun de 1'Es a espanyol i unes
al es a a és de l'es udi de casos conc 'e s, el
conjun de no mes legals egulado es d'algu-
nes de les mesu es de p e enci6 i con ol ex-
posades en la ponkncia an e io .
Ens obem, en de ini i a, da an
una
p o a
més -la més exi osa al meu en end e- del
no able inc emen que d'en~k uns deu anys ha
expe imen a la p oduccid geog h ica espan-
yola en l'es udi dels iscos na u als, en aques
cas sob e la emk ica de les a ingudes lu ials
i les inundacions. Cada egada més es an
consolidan g ups pe manen s de gebg a s que
no només su en a la llum desp és de ca hs o-
es pun uals, sin6 que s6n capaCos d'o gani -
za encon es in e disciplina s com aques , ce-
leb a el mes de maig de 1989. Una idea es
ansme al lla g de o el llib e: el deba es a
RESSEE
obe , els camps d'es udi sob e aques a ema-
ica són mol s i queda mol pe
di .
I
no només
pel que a a l'es udi del isc d'inundació com
a esde enimen hid ogeomo olbgic, sinó
ambC pel que a al seu essan humh i social;
en al es pa aules, a les elacions home-na u a
que susci a la p oblema ica de les inundacions
i a ingudes lu ials.
Anna Ribas i Palom
Hamel, Pie e
&
Klein, Juan Luis
(eds)
(1991) ccpa ena ia e e i oi e,, numé o spé-
cia1 de
Cahie s de géog aphie
du
Québec,
ol, 35 núm. 95
Al lla g del p esen segle i ins a la dbcada
dels anys se an a, 1'Es a -nació s'ha con igu-
a com l'elemen es uc u ado de l'econo-
mia i I'o gani zació espacial de les socie a s
occiden als indus iali zades: l'anibada de la
c isi qües iona, p ecisamen , ]'Es a (en an
que e e en social onamen al
inca pa^
de e
on a la da e a ans o mació cíclica del ca-
pi alisme) i la nació (que deixa de se l'espai
cul u al ap opia pe a la ges ió conjun a de
les p oblemh iques econbmiques i socials).
L'e icacia de les es uc u es es a als és posada
en qües ió a eu i les cul u es nacionals són
amena~ades pe l'eclosió de les cul u es 10-
cals.
La c isi hau ia dona lloc a una no a o ga-
ni zaci6 econbmica basada en el desen olupa-
men di ús i l'especiali zació lexible en qui: la
compe bncia no es p odueix només pe la ia
dels p eus sinó pe la de la inno ació
i
el dis-
seny, i en la qual les no es ecnologies, les in-
no acions en els anspo s i les comunica-
cions i la segmen ació de la demanada gene en
dis in es pau es de locali zació de la p oducció
(pe desconcen ació, descen ali zació, desin-
dus iali zació, e c.)
i
de la mh d'ob a (subu -
bani zació, pe i e i zació, e c.). Les condicions
ecnolbgiques i el p océs de p oducció p opis
de l'economia lexible pos o dis a pe me en
explo a l'especi i a de cada lloc (de cada ciu-
a i egió) a escala in e nacional i s'endega,
així, una decidida compe bncia en e ells: la
desin eg ació de les ba e es i les dis incies
(polí iques, econbmiques o d'in o mació),
mi jan~an aques s p ocessos de globali zació
i in e nacionali zació, ea men les iden i a s
i exal en els localismes (des de l'escala de
bam a les ei indicacions nacionals) i p o o-
quen que la mundiali zacid de I'es e a econb-
mica i la locali zació de l'es e a social esde-
inguin p ocessos o amen in e elaciona s.
Segons les pa aules de p esen ació esc i es
pe Pie e Hamel i Juan-Luis Klein (di ec o s
d'aques núme o especial) les expe ibncies
del
pa ena ia
s'insc iuen dins aques mac
u bulen de c isi i o men pa , doncs, dels
complexos p ocessos d'eme gbncia d'un o -
d e geopolí ic in e nacional i de la de inició
d'un nou sisi ema de egulació ca ac e i za
pe --en e mol es al es coses- un nou e-
pa imen de les esponsabili a s socials. Se-
gons ells, les p ac iques
pa ena ials
se ien
les exponen s d'un nou mode de egulació (la
eno ada ep oducció del capi alisme) a esca-
la local, de mane a que l'es udi d'aques es
p ac iques e idencia ia quina és la dimensió
espacial adop ada en el momen de la c isi i
de la so ida de la c isi o, segons les se es pa-
aules, quina és la ccno a geog a ici a de l'es-
uc u a social,.
Ch is iane Gagnon i Juan-Luis Klein (que
signen el p ime dels a icles de l'ob a) a i -
men que la noció de
pa ena ia
associada al
model socialdembc a a de col.labo ació mú-
ua o aco d social ja ha queda de ini i amen
supe ada
i
que a a pe a a aques concep e
s'iden i ica amb un nou ipus de con ac e so-
cial que sembla es abli -se en e di e sos ac-
o s socials: des del go e n i l'adminis ació
ins als sindica s, les emp eses, els pode s lo-
cals i qualse ol ipus de mani es ació p bpia
de la ccsocie a ci ib, semp e a l'escala local.
Aques s lligams que, en p incipi, hau ien es a
simples consul es o con enis pun uals (en el