Els ins umen s musicals en un íp ic
a agonb de l'any
1390
JOSEP
MARIA
LAMAÑA
En homena ge
a
/a
memo' ia de
Josep Rica i Ma as, amb
L
1
majo admi ació i a ec e.
P eimbul i jus i icaiió
Abans de o old ia exp essa la me a complaensa més since a pe la
decisió de 1'Ins i u de Musicologia aJosep Rica i Ma as*, de publica
anualmen la e is a
Rece ca Musicol6gica
en e d'al es p ojec es, aco d
que conside o ence adbsim a
i
de pe pe ua la mema ia d'una pe sona
an singula i excepcional, adés en les se es ap i uds musicals, adés en les
se es i u s humanes. No hem d'oblida anma eix que el mes e Rica
ou el undado i di ec o del
Museu de Música
(Museu dlIns umen s
de Música) del Conse a o i Supe io Municipal de Ba celona, & ec que
exe cí semp e amb la més g an e icisncia, amo i dedicació.
No podia manca doncs, la me a modes a con ibució amb el p e-
sen a icle, com a homena ge
i
eco d a an excel.len amic. He elegi
p ecisamen el ema que encapcala aques es a lles, pe qui? la his B ia
dels ins umen s musicals ou semp e objec e d'una apassionada p edi-
lecció pe pa de
J.
Rica i Ma as, p edilecció, pe al a banda, que
compa í em semp e ben co dialmen .
Aques e mo i a en e nosal es mol es con e ses sob e l'o ganolo-
gla musical, especialmen el 1961, a p opbsi d'un es udi que aig
publica ,
Los ins umen os masicales en os úl imos iempos de la
dbnas íá de la casa de Ba celona1,
eball que comen a em conjun amen
i ampliamen en eqüen s i inoblidables eunions.
L'esmen a es udi s'esqueia bbicamen un
comen an' musicoldgic
sob e el bell i excepcional sos e de la capella del Palau Dalmases-
Boixado s de Ba celona, al - elleu de ped a on es con emplen,
ep odul s ben idelmen , més d'unaqua an ena d'ins umen s,emp a s
a la Co Reial ca alano-a agonesa, a inals del segle
XIV
i p incipis
del
XV.
Ul a les aons exposades empe b, hi ha un al e mo iu que jus i ica
l'elecció d'aques ema pe al p esen a icle. Fa poc emps que a iba a
les me es mans una ob a ecen men publicada (1980), esc i a pe
M.
Ca me Gómez i dedicada
u...
a la memb ia d'Higini Angles,, el meu
admi a i semp e ene a mes e i amic dilec íssim.
L'esmen ada ob a de
M.
Ca me Gómez,
La Música en la Casa Real
Ca a a~o-A agonesa (años
1336-1432)2,
és un p o und
i
documen a es-
udi, me eixedo dels més since s elogis. En exp essa ací la me a elici-
ació més ciilida, ull a egi -hi anma eix la me a g a i ud més co dial,
pe al com amb la publicació d'aques llib e són acomple s els desi jos
d'Higini Anglzs, que pales2 di e ses egades3.
Pe al e can ó en l'ob a ci ada hi són addu'i s mol s ins umen s mu-
sicals, bé que sense pa la -ne especí icamen de cap a
i
de no alla ga ex-
cessi amen el ex , i ambé, segons hom assenyala,
u..
.
pe qu? aques s
i~ns umen s ja
han
es a objec e d'es udi pe pa de des aca s especialis-
es en la ma &ia ( id.
Lamaña),*.
En sen i -me doncs al.ludi gai ebé
pe sonalmen , m'he complagu a edac a aques a icle, o i conside-
an que el ema elegi po esde eni adequa pe a emp a un b eu co-
men a i sob e els ins umen s emp a s a l'esmen ada Co , comen a i
que po se pod ia ésse conside a ambé com a pe i capí ol comple-
men a i de l'ob a de
M.
Gómez, i adés com a ampliació i a egimen
d'al es eballs meus sob e els ins umen s medie als, publica s an e-
io men .
LAMANA, J.M., dos ins umen os musicales en 10s úl imos iempos de la dinas ia de
la Casa de Ba celona*,
Miscellanea Ba cincnensia,
ols.
XXI
i
XXII,
Ba celona 1970.
GOMEZ. M
.C..
h
Música en la Casa Real Ca alano-A agonesa
(1336-1432).
2
ols.,
Ed. Bosch, Ba celona 1980.
3
ANGLES,
H.,
La
Misica a Ca alunya ins al segle
XIII,
Biblio eca de Ca alunya, Ba -
celona 1935, phg. 88.
4
LAMARA, J.M., dos ins umen os musicales en la Espaiia medie al,,
Miscellanea
17a cinonensia.
ols.
XXXIII
i
XXXV,
Ba celona 1973.
C ec de deb6 que el íp ic a agonb de que ac a é, s'escau un es i-
moni pa icula men in e essan en mol s aspec es; en p ime lloc, pe -
qu es ac a d'una pin u a ob ada l'any 1390, és
a
di , en ple egna de
Joan
I,
el ei mel6man i uaimado de la gen ilesa,; anma eix els ins u-
men s que s'hi ep esen en, són d'un luxe i iquesa mo ol6gica e da-
de amen dignes d'una co , ins
al
pun de sembla p obable que els
seus models p ocedissin de la Casa Reial.
Cal e no a que els ins umen s ep odu'i s al íp ic, co esponen al
ma eix ipus d'ins umen a i que igu a a la ol a de la capella del Palau
Dalmases, i que ou es udia an e io men en un al e eball5.
És pe aixa que el
supo musico 6gic i o ganog i ic
de I'esmen a es-
udi sed el ma eix del p esen a icle, bé que amplian -10 i ac uali zan -
10
en alguns aspec es, bo i in oduin ce es esmenes o ec i icacions en
concep es allí exposa s que amb el pas dels emps (e a el 1968), po se
hagin esde ingu inexac es.
Vull e cons a a més, que o es les ci acions ex uals e e en s als
ins umen s, que són ansc i es en aques a icle, pe anyen sob e o a
di e ses publicacions d'Higini Anglb, i a I'esmen ada ob a de M. Ca -
me Gómez. Ambdues on s esde enen aluos s i imp escindibles pe a
I'es udi dels ins umen s musicals.
Aques a icle no s'escau an un igo ós es udi o ganol6gic, com
ealmen un
comen an' mu ico 6gzc
que a eny la iden i a d'alguns ins-
umen s musicals de I'Eda Mi jana, ema p ou a ac iu i especialmen
in e essan pe a coneixe la nos a his 6 ia i adició musical.
Quan descob im les composicions musicals de inals del segle XIV i
p incipis del
XV,
hom sen un in e s i desig mani es d'escol a -les, pe-
a ambé cu iosi a pe a sabe i con ixe quelcom dels ins umen s i llu
in e p e ació a I'en o n d'aquella música, que en al es emps essoni
so a les ol es del Palau Majo (Tinell) de Ba celona, a les ca ed als i als
mones i s, i en an es al es esidencies de la Co Ca alano-A agonesa,
du an I' poca de majo esplendo .
Pe acaba , sols em es a exp essa el meu ag a'i nen més p egon al
bon amic F ancesc Bonas e, p omo o d'aques a e is a, pe o es les a-
cili a s que han e possible la publicació del meu a icle.
LAMARA.
J.M.,
Idem.
no a
1.
I
Gene ali a s
Tal i com ani em eien en el anscu s d'aques a icle, apa eixe an
so in ci acions de noms d'ins umen s, gai ebé semp e elaciona s amb
noms de jogla s, minis e s, ompe es, e c
...;
aó pe la qual, abans de
ac a dels ins umen s en pa icula , c eiem con enien d'explica , de
mane a global, el alo signi ica iu i documen al d'aques s noms, que
ens possibili en les ies d'iden i icació i cla i icació dels ins umen s.
Iden i icació
dels
ins umen s
ES
sabu que la iden i icació dels ins umen s cons i ueix un p oble-
la complex i delica , esde enin més di icul ós amb la majo llunyania
del emps, en escasseja les se es e e ncies.
Fixades p iamen les ca ac e ís iques mo ol6giques i especí iques
dels ins umen s, llu iden i icació en una poca conc e a es onamen a
sob e o en I'es udi de les
on s iconog ii iques
(escul u a, pin u a, mi-
nia u a, apís, e c..
.),
o sigui el
es imoni demos a iu
així com en el co-
neixemen de les
on s his o' iques i li e i es
(c bniques, poemes, glos-
ses, se ies documen als, e c..
.),
que pod íem quali ica de
es imonis in-
o ma ius;
ambdues essan s es palesen
a
a és de la his 6 ia.
Malau adamen , gai ebé mai no obem (lle a de casos excep-
cionals) la ep oducció d'un ins umen al cos a del seu nom ap opia ,
la qual cosa Es de lamen a , pe al com a casa nos a disposem d'una
g an iquesa de
es imonis iconog 2 ics,
an als manusc i s com a I'es-
cul u a i a I'a qui ec u a; en e ells cal des aca algunes on s excep-
cionals, com és a a el
Co'dex Escudense
de les
Can igas de Sa, a
Ma &
d'Al onx
X
el Sa i6, on hi obem ep odu'i s
44
ins umen s di e en s;
I'esmen a sos e del
Pa au Dalmases
(34
ins umen s íd.); I'admi able
Po' ic
de la
Glo' ia
de la Ca ed al de San iago de Compos ela, e c.
Con as an amb l'abundhcia de ma e ial o ganog S~c, hi no em la
mancanga de e e ncies o al.lusions als noms.
Ce amen que d'en e els es imonis iconog S~cs s'escauen de g an
Plua les escul u es amb ep esen acions d'ins umen s; ins i o
ac an -se de bones ep oduccions, so in esde enen incomple es. Els
6
LAMANA,
J.
M..
Los ins n men os musicaies en /as minia u as de/ códice de las Can i-
gas de San a Mana de Al onso
X
el Sabio. Vid.
no a
n.
O
38.
INSTRUMENTS
MUSICALS
EN
UN
TR~PTIC
ARAGON~S
13
capi ells, els
pa i s,
monumen s palesen
majo ia dels casos es a
com les p opo cions i
knica a ís ica.
Malg a o , aques s es imonis són pe al com ens donen
a codixe els e s ex e ns dels les mides, la ma-
ne a de e -10 sona , e c.; s'escauen d'una
iilua insubs i ulble
an ics.
Les on s iconog 2 iques més eloqüen s emped, les obem a la pin-
u a, que en gene al ens p opo ciona es imodis més p ecisos
i
comple s
(mo ologia i colo , mides, posició dels di s, ambien his 6 ic
i
social
adien , e c.), pe la qual cosa hom ha d'a alua -la com a a es imoni més
de inio pe al de comp end e els ins umen sj en -nos possible a la e-
gada de segui llu e olució a a és de I'espai
/
del emps. N'hi ha p ou
a compa a els lngels músics del nos e
T ;b ic a agonzs
(a. 1390) amb
una semblan
i
bellíssima mos a ob ada un segle més a d, el amós
Te'p ic de N2xe a
(a. 1490) de Hans Memling7,
es; d'aques a compa ació so geix I'e olució
can i d'es ilís ica pic ci ica, que pa alel-lamen
mació de la cnica poli 6nica.
7
Podem eu e aques es pin u es ep odu'ides en mol s
senyalem el de
MONTAGU,
The Wo U
o
Med e ai
&
a ui al Museu d'Ambe-
dels ins umen s dins el
ens e lec eix la ans o -
Illb es. Pe a ci a -ne algun,
as-
Renais ance mu icoi ns mmen ,
Quan als
es imonis li e a is,
s'escauen de g an Plua alguns ac a s
didlc ics dels e6 ics musicals, on hi obem dhdes i e e ncies in e es-
san s que pe oquen als ins umen s d'al ed poques; pe exemple,
acla imen s e minoldgics, a inació de les co d$, esi u es i ex ensió dels
ins umen s de en . de alls d'in e p e ació, e {..
.
Aques es explicacions
so in egen amb il.lus acions acla ido es, que acili en un coneixemen
més explíci dels ins umen s.
Dins l'lmbi de la poesia medie al, pe 6 e~pecialmen la cas ellana i
ancesa del segle
XIV,
no deixa d'escau e so pienen la ci ació i enume-
ació de 30 o 40 ins umen s di e en s, la qual iosa a c eu e que espon
més a ia a la an asia del poe a, que no pas a 11 eali a musical. Ens e-
e im conc e amen al cas de Guillaume de Machaul 8, l'abundlncia de
New on Albo , London
1977.
pig.
78.
8
És
ben coneguda la o a i amosa pe sonali a de ~uillaume de Machau , el g an
poe a-músic,
i
al egada el músic eu opeu més b illan delisegle
XIV;
ambé la igu a sen-
ye a de 1'A
No a
ancesa i conside a com el mes e de la música de o a Eu opa, an e-

ci acions d'ins umen s del qual pod ia ésse conco dan amb la conegu-
da ob a cas ellana de 1'A cip es e de Hi a9.
La possible e aci a musical d'aques es ci acions ins umen als de
cai e li e a i ac eix amb la u ació i compa ació de I'equi al ncia dels
noms dels ins umen s ci a s a la poesia, espec e de llu conco diincia
amb la documen ació his b ica d'a xius i cancelle ies.
A
l'ap ndix inal
d'aques a icle, hom pod a comp o a anma eix, la co espond ncia
dels mo s amb I'aju d'una aula d'equi al ncies en e el ca ala, el cas-
ell2 i el anc s.
Finalmen , com a conseqii ncia de o el que hem di abans, podem
conclou e que la supe posició i coincid ncia de o a mena de es imonis
ens con i ma l'exis encia eal dels ins umen s, i anma eix llu i ncia
a la p axi musical de I' poca que ac em.
Classi icació dels ins umen s
Reco dem p iamen que el pe íode es udia es e e eix només als
egna s de Pe e IV el Ce imoniós (1336-1383), Joan I (1383-1396), Ma í
I(1396-1410) i Fe an I(1412-1416); d'Al ons V elMagn inzm només els
anys
1416-1432, da a en que asllada la Co Ca alano-a agonesa a Na-
pols. En el anscu s d'aques s quasi cen anys obem o sa documen s
amb nomb oses ci acions ins umen als, amb esmen de noms de jogla s
i minis e s; alguns ex os alsIudeixen ambé a ce es pa icula i a s que
ens o ien en sob e els c i e is d'aquella poca, acili an -nos la asca de
classi icació i iden i icació dels ins umen s.
De egades, els noms de jogla s
i
minis e s especi iquen anma eix
I'ins umen que sonen; així, pe exemple:
Od equí, minis e de ioh.
Johan Aube , minis e de ha pa
- io a I' poca de la hegemonia nee landesa. Les se es copioses ci es d'ihs umen s, de em
doncs, es ima -les de g an e aci a ; en e les se es composicions po iques assenyalem
en e al es en aques cas
ZA
P i e dlAlexand ie. Vid.
GRILLET,
Les and es du iolon e du
iolonce le, Pa ís 1901, ol.
I,
pig. 156.
9
També el amos A cip es e de Hi a Uuan Ruiz) enca a que a escala mol més
edu'ida, a ésse poe a-músic, i pod ia assegu a -se que con ea a la música en el sen i c-
nic de la pa aula, pel que esul a especialmen in e essan en e al es, el seu Libm del
Buen amo (1330) en el qual, amb una mol p obable ga an ia d'au en ici a , anomena
una nomb osa quan i a d'ins umen s del seu emps. Vid.
MENENDEZ
PIDAL,
Poes b jugla-
esca
j
jugla es, Mad id 1924, p2gs. 63-65:
.
INSTRUMENTS MUSICALS EN UN
TR~PTIC
ARAGONES
Nicholau dels
o gues.
Maes e Pe e, jogla de
co namusa.
Rode ich d'Angla e a, jogla de
baci
(?)
Hamide , jogla del
ce c e.
Sasson, juheu sonado de
aü .
'0
Ci acions com les esmen ades són obades so in , i esde enen gai e-
bé semp e de g an u ili a pe a la iden i icació dels ins umen s. Dic
<gai ebé> pe qu hi ha ex os com els següen s:
onado de lo s ep
( e e s o iangle),
sonado de bac;
(?),
sonaqo de la bcj nia,
que s'es-
cauen del o enigmi iques, pe al com hi só i ci ades exp essions ami-
lia s o popula s a l' poca, la in e p e ació ac ual de les quals és ben
di ícil.
Al cos a dels an e io s, hom hi oba ambé al es ex os semblan s,
pe 6 que si més no assenyalen una
pau a de classz~cació
ins umen al;
bé que aques es ci acions siguin un xic ambigües i imp ecises, con iem a
in e p e a -les d'una aisó més e semblan .
Dins l'imbi documen al de la co ca alano-a agonesa hi són ci a s,
pe exemple, un
jogla de ploma
(ins umen s de co da i plec e),
jogla
o minis e de co da
(ins umen s de co da),
jogla de boca
(ins umen s
d'al o de la ),
jogla de llengua
( eci ado ),
jogla de can s
(can o ). Se-
ia aques da e equi alen
aljugla de oz,
al
i
com el obem e e en-
cia a d'al es on s? Hom ci a ambé
unjogla do mido "
(música pe a
e eni la son?), un
jogla de mun anya
(sonado d'ins umen s ús ics
i popula s?), e c.
No cal insis i a que ai als denominacions no esde enen p ou p eci-
ses; algunes que semblen més de inides com
minis e de co da, de es-
u men s de co da,
posseeixen ce a ague a en no p ecisa , pe
exemple, si la denominació es e e eix als
ins mmen s d'a c
o als de
co -
dapun ejada,
amb plec e o sense; en aques da e cas assoli ia e da-
de a signi icació I'apel-la iu
jogla de ploma.
Quan al
jogla de bocal2
10
Alguns noms ia s a í ol de mos a i ex e s de les copioses llis es de jogla s i mi-
nis e s que igu en en algunes ob es de
H.
Angles i la de M.C. Gómez.
11
Tal egada pod ien oba en el nom de
jogla do mido
els p eceden s d'una adi-
ció an igua man inguda enca a en emps pos e io s. Segons ens diu
H.
Angles, en els
emps d'En ic
IV
de Cas ella, obem
u..
.
e o os ins umen os mas sua es
y
dulces sona-
ban en dicha sala, a
la
pue a de la Cáma a donde dicho seño Condes able du mía.. Veg.
H.
ANGLES,
k
Mzísica en a Co e de os Reyes Ca ó icos,
Mad id
1941,
ol.
I,
plg.
32.
12
Resul a cu iós ema ca que S. de
COVARRUBIAS
en el seu dicciona i
Teso o de [alen-
gua cas e ana
(a.
1611),
de ineix ambé com a
ins umen os de oca
els ins iumen s de
en - us a, com pe exemple
la lau a, o lo, chi imia, chu umbe a,
e c. Possiblemen aix6
pod ia ajuda -nos a acla i la e i able signi icació dels nos es ells
jog a
i
minis e s de
(de la ), cal dis ingi en e els ins umen s de en - us a ( lau es, xe e-
mies, dolgaines, e c..
.
)
i els de en -me all (co ne es, na ils, ompes,
l:ompe es, e c..
.).
A
la co cas ellana d'aques emps, hi ha ci acions amb e e Zncies
mol semblan s. De I'Zpoca d'En ic I11 (1390-1406) obem aques ex :
. .
.
abia jugla es que añian g asiosos es u men os de mano
(pe cussió)
e o os
que añian es u men os de g aciosa mane a, de la música de pulso
(co des
pun ejades, ambp ec e o sense)
e la o
a )
o a 0
( ecla)
e de oze
(can )l3.
Més enda an (a. 1460), a la co d'En ic IV (1454-1474), podem
adona -nos de la g an impo ancia que ja ha ien aconsegui els cla ins i
Ics dolgaznes a la música co esana.
Així
ho eiem en aques ex e e en
a un seguici:
Y a una copla de es minis iles de dugaynas, que muy sua e
y
aco da-
men e sona an..
.
.l4
Heus ací doncs, els c i e is:
a)
Classi icació mo olbgica,
que a eny la na u alesa i les ca ac e ís-
iques gene als dels ins umen s. In en o o segui , d'homologa aona-
blemen aques s e s, dins I'hbi dels segles
XIV-XV,
conside an so-
b e o les esmen ades p opie a s:
amb a c
.
.
.( iola, giga, ebec, ebab, mono-
co di, e c.)
Ins umen s de co da amb els di s (a pa, ced a, sal i i,
cí ola,.
. .
.)
ambp ec e
( iola, o a gui a a,
llaü , mando a, e c.)
boca
dels segles XIV i
XV,
exp essi6 imp ecisa i que ha susci a di e ses opinions.
. ixi
doncs podem ci a pe exemple aEl
jug a del boca
se ia quizás el mismo jugla que se dc-
signaba ambién como
jug a de oz,
y
que eje ci aba 10 que llamaban 10s p o enzales
jog a ia de can on. Vid.
ANGLES,
H.,
His o ia de a MCsica medie alen Na a a,
Pamplo-
na
1970,
pigs.
214-215.
13
ANGLES.
H.,
La
m isica en a co e de os Reyes Ca ó icos,
Mad id,
1941,
ol.
I,
p2g.
27.
14
ANGLES,
H.,
Idem.
ol. I, p2g.
31.
.
us a o os (co n, co ne a, lau a, xe emia, bom-
Ins umen s de la ba da, dolgaina)
(ca . de boca, cas .
de Ja o) me all ( ompa, na il, ompe a, cla í)
I
Ins umen s de ecla.
. .
o gue, exaquie
,
dulcemel, manico di,
(cas . de ac o) cla ic mbal.
Ins umen s de cop
. .
.
címbals, campanes, iangle, c col de sonalls.
(cas . de golpe o de cas anye a, pande o, pande e a, adu , ambo ,
de mano) ambo í, imbal.
Al es ins umen s
. . .
co namusa, muse a, cho us (angl., Bladde pipe).
sim onia.
I
6) Classi icació pe mides, emp ada pe a di e encia les magni uds
e-
la i es dels ins umen s; així ho palesen aques s ex os: co namusa g an
ab
/O
bo do' i co namusa majo ila mino ; la muse ag an i la muse apo-
ca, la xelamia g an i la xelamia pe i a, la dolgayna i la mige dolgaina, la
iola i la m&e iula, o' guens g ans ( u es) i pe i s o gues (po P ils).
Hom pa la ambé de au esg ans i au espe h, d'a pag an i a pape-
i a, i ins i o a pes dobles
i
a pes sengles o senzilles, segons inguessin
dues o una sola ile a de co des, espec i ameq .
c) Classi icació pe in ensi a del so, e e ida pa icula men a les
apel.lacions com minis e s de música aha, adequada pe a ésse in-
e p e ada a I'ai e lliu e, i de música baixa o mdsica de co da, co espo-
nen a sales ancades, i de cai e més suau.
Pe ex ensili, hom aplica aques a quali icació als ins umen s, dis in-
gin en e els ins umen s al s i els baixos, i no as pe aó del diapasó o
essi u a de I'ins umen (agu o g eu), sinó a
I'
nyen només el imb e
i
la in ensi a del so, o a
i
b illan en uns casos, suau
i
apagada en
d'al es. Pe an , en e els ins umen s al s pod iem inclou e-hi les xe e-
mies, bomba des, co namuses, g ans ompes
i
na ils, ompe es, im-
bals, e c..
.;
men e que les ioles, ebecs, ebabs, lau es, sal i is, llau s,
a pes, o es, i ambé els pe i s o gues, muse es i sim onies, co es-
pond ien a I'apa a d'ins umen s baaixos.
6)
Classi icació diac iinica, e e ida a les mencions d'ins umen s an ics
o mode ns, que palesen els documen s. Així ho comp o em en una
lle a de Joan
I
(1388),
ad e~ada al seu cosí:
1.
Aques p ime ipus d'o gue po ii il ou conegu a Ca alunya
amb el nom d'o gue de peu, o guene
aposi iu,
pe a di e encia -10 del
po a iu; bé que la mida ós pe i a, I'ins umen , amb pedals o sense, se
supo a a al e a o sob e una aule a; possela només dos jocs de lau es
(so in apades, pe a guanya espai) i no pas ubs de Ilengiie a; l'hbi
del ecla aba ca a es oc a es i mi ja. Un exempla ípic d'aques ins-
umen el obem magní icamen ep esen a en la amosa pin u a de
Van Eyck, a I'al a de Gan (s.
XV)22.
Du an 1'Eda Mi jana, aques i-
pus d'o gue esde ingué I'ins umen p e e i a les co s eu opees, an a
la p k ica eligiosa com p o ana, i el seu ús es man ingué ins al segle
XVIII.
En una al a ca a del ei Joan
I,
de l'any
1394,
podem llegi :
.
.
.
Due s al di a e
[ .
agos í, sonado d'o guens] que no li cal apo a exa-
quie , o a, ni a pa, ni al es o guens de peu, ca de o ha em nos aci
assa s..
.23
2.
El segon ipus d'o gue po ii il o po a iu, anomena o gzle de
o// a la co ca alano-a agonesa (i ambé o gue de mci), e a més pe i i
només s'emp a a en els conjun s pe als seguicis i p ocessons; gene al-
men es penja a al coll de I'execu an o se supo a a damun d'una ba-
se, amb el ecla cap a o a, que oca a la mii d e a, men e I'esque a ac-
ciona a les manxes iangula s de la pa pos e io . Aques o guepo 2 iI
e a cons uh habi ualmen amb ubs de llengüe a, pe 6 no possela e-
gis e, és a di , que enia an s ubs com ecles, i cada ecla eia sona un
sol ub. Els p ime s ins umen s d'aques ipus so gi en a Eu opa du an
el segle
NI,
aconseguin llu puixansa en el
XV,
ins a la se a desapa i-
ció en el XVI.
En una ca a del ei Fe an
I,
de l'any
1415,
hom llegeix:
.
. .
e pague s a X ispo ol de Pisa, sonado dels o guens de la nos a capella,
qua an a es lo ins d'o d'A ag6,los quals nos li manam dona pe comp a
uns
o guen de col,
pe se i e us de di a capella..
.*4
(ei sub a lla és meu)
El D . Hans Hickmann, que publica una esplendida monog a ia
sob e aques ins umen 2', a iba a conclusions mol in e essan s, com és
a a, que degu a la posició de la mii sob e el ecla , I'in e p e es eia
22
Id.
no a no
20,
plg.
11,
en e mol es al es ep oduccions de llib es.
23
MMEZ,
M.C.,
Lo
mi~aca ca ahno-a agonena,
Doc. no
245.
24
MMEZ,
M.C.,
Id.
DOC. n."
261.
25
HICKMANN,
H.,
Das
po a iu,
Kassel
1936.

INSTRUMENTS
MUSICALS
EN
UN
TR~PTIC
ARAGON~S
2
s
obliga a eali za les escales només amb dos di s; una al a obse ació
impo an és que les escales dels p ime s o gues po i ils no e en ni
dia bniques ni c omi iques, sinó selec i es i ajus ades solamen a les no-
es habi uals al ipus de música p bpia de l'ins umen . Fins i o en el
cas que el po a iu ingués algun
acon ol^
Cn el ecla , una palanca o
co edo a, només se i ia pe a p olonga ce es no es, com si ossin un
pedal, pe 6 no pe a acciona egis es. Mol eg ep esen acions d'aques s
o gues po a ius poden ésse con emplades a les ca ed als de Valencia,
Toledo, e c., i ambé a la pin u a eligiosa ca alana del segle XIV.
Aques o gue de coll o po a iu és el qu~, pel que sembla, obem
ep odul al nos e T íp ic (Fig.
4).
Es ac a d'un ins umen acu ada-
men cons u'i ,
i
deco a a I'es il gB ic i aliii, d'una mo ologia mol
semblan als po a ius que hom po eu e e9 algunes pin u es oscanes
del segle XIV.
Pe 6 si ens xem més de ingudamen en els de alls d'aques a ep o-
ducció, pod em obse a que l'ingel músic que oca aques po a iu, és
l'únic que a la se a o mosa dalmi ica de colo blau hi duu b oda en o ,
la di isa dels eis d'A agó, a l'in e és dels al es ingels, les dalmi iques
dels quals po en simples mo ius o namen als. Ce amen que només
és
un de all, pe 6 po se pod ia eni alguna signi icació especial.
També podem eu e cla amen ep esen ada en aques a igu a, la
posició de les dues mans: men e la d e a polha el pe i ecla , l'esque a
subjec a la pa in e io de la manxa, accionan el mecanisme.
Una g an abundancia de ci acions d'aques spe i s d guens la obem
en documen s de la co ca alano-a agonesa el segle XIV i p incipi del
XV;
la e e encia d'aques ins umen so in eja conjun amen amb
l'exaquie , que posse'ia g an a ini a amb els pe i s o gues, i mol espe-
cialmen
a n
b
el po a iu.
L'any
1338,
el ei Joan I demana al Vescom e de Roda que:
. . .
Johan dels o gues..
.
apo se'n 10s en exaquie e 10s pe i s d guens.. .26
El ma eix any, Johan
I
esc iu al seu ge mi, el Duc de Bo gonya,
demanan -li que li en ii un minis e dels seus, Johan dels o gues, ex-
pe en la in e p e ació de l'exaquie i elspe i s o gues. Es mos a impa-
cien pe a eni -10 al seu se ei, i enca ega que
I
. ..
diga s al di Johan que apo
10
llib e on é no ades les es ampides e Ics
al es ob es que sab sob e.1 exaquie e 10s 6 guens27.
26
PEDRELL,
F.,
O ganog a ia musical an igua españdla,
Ba celona 1901, pigs. 64-67.
27
PEDRELL,
F.,
O ganog a i musical an igua espalola,
Ba celona 1901, pigs. 64-67.
Aques s ex os ens an eu e les a ini a s i simili uds que hi ha ia
en e els pe i s o' guens i l'exaquie , i pe aixb c eiem opo ú de ac a
sob e aques ins umen , bé que de mane a b eu, pe al com la ep o-
ducció del íp ic pod ia ésse conside ada com a un p imi iu ipus de
claueci e i.
Cal e no a que, quan als ins umen s de co da i ecla, hom po
a ibui una majo an igui a i adició als cla ico di que als p ime s c/a-
ic2m&aís, que no so gi en ins a mi jans del segle
XIV
amb
el mo ca a-
12 d'exaquie o cas ell2 escaque, essen mol nomb oses les ca es de Joan
I que pa len del amós ins umen , anomena eschaquie pels poe es
ancesos de l'úl im e del segle
XiV.
L'exaquie
Sembla que el p ime ins umen d'aques ipus ou cons u'i pe un
ances l'any
136028,
que el a egala a Edua d I11 d'Angla e a, on
s'anomenii checcke ( aula d'escacs), i
akb
explica que Guillaume de
Machau I'anomeni, en la se a ob a po+ ica, Eschaquei d'Ang a e e29.
Du an mol s anys hom pa la i discu í sob e quin ipus d'ins umen
podia ésse aques enigma ic exaquie . No obs an , el D . Hans Hick-
mann acla í a bas amen la qües ió, i desp és d'un documen a es udi
a iba a la conclusió que l'exaquie podia ha e es a un ins umen de
co da es e amen elaciona amb l'o guepo a iu pel que a a les mides,
o ma, posicions de les mans i possibili a s musicals. Consis i ia doncs,
en un micanon o sal i i de ami ja ala*, d'una g anda ia un xic majo que
I'habi ual, col.loca e icalmen i do a d'un mecanisme p imi iu que
pe me ia de pun eja les co des amb I'aju d'uh pe i ecla .
To plega sembla con i ma -se pe les nomb oses lle es de Joan
I
al
Duc de Bo gonya, ge ma seu, a qui demana semp e:
...
un minis e en e els al es, que és ab e de oca exaquie e 10s pe i s
b guens30
en una al a ca a li diu:
. . .
ca nos li da em semblan s p o i s que acos umam de dona als minis e s
nos es, a apo -se'n lo seu exaquie e 10s pe i s B guens3l.
28
SACHS,
C.,
His o ia uni e sal de os ins umen os musicales,
Buenos Ai es, Ed.
Cemu ion, 1947, pPg. 319.
27
GRILLET,
L.,
Les anci es du io/on e du uio once//e,
Pa is 1901, ol.
I,
pig. 157.
30
PEDRELL,
F.,
O ganog ajia musical an igua espa iola,
Ba celona 1901.
3'
PEDRELL,
F.,
O ganog a ia musica an igua espa io a.
Ba celona 1901.
El 1388 des de Monsó, Joan
I
esc iu a Joan de Mu a:
En s ha em que a De esa ha un s u men semblan d'a guens qui oca ab co -
des, mana -os que.1 comp e s e que nos ame a s de con inen
...3Z
Semp e ou l'exaqaie una obsessió de Joan
I,
pe d sembla que l'any
1388 palesa un desig més e en .
Enca a el 1415, éssen Al ons (desp és Al ons V) p íncep p imog -
ni , demana a manlle a un exaquie , dien :
...
Com nos a~am e a Val ncia un o gue
(/
un esquaque ,
e
a obem g an
plae en semblan es u men , os p egam a 4c uosamen que.] os e scaque
nos p es e s en e an ..
.33
Tan les coses di es ins a a, com les que ac a em més enda an , ens
pe me en de con i ma la g an impo incia que ingué la música i els
ins umen s a la co ca alano-a agonesa de inals del segle XIV i p inci-
pis del
XV.
El Palau Reial de Joan
I
a Ba celona esde ingué lla o s un
cen e musical de p ime a magni ud, que man ingué una cons an ela-
ció amb els més impo an s dlEu opa (especialmen de F an a) i ou
ambé a les da e ies del segle XIV quan la poli onia de 1'A s No a ou
menada a les úl imes conseqü ncies, so gin ob es d'una audicia, pe -
ecció i e inamen mai no assolides ins a l' poca, les quals onamen a-
en els p eceden s d'aquella puixan escola lamenca del segle
XV.
La
iola
d'a c
(cas .
ihuela de a co)
i
Al cos a de I'Angel músic que sos é lpo gu& po a iu, podem eu e'n
un al e que a sona una pe i a iola o iola d'a c, p imo osamen
ep odulda, que supo a damun el muscle (Fig. 5). L'esmen ada iola
duu cinc co des, bé que la cinquena sigui un bo dó lliu e.
La iola d'a c medie al (lla . idula,
>
i ulus), ou l'ins umen més
ap ecia a la música cul a du an o a 1'Eda Mi jana, i anma eix el e-
ne able i més an ic a an passa eu opeu de l'ac ual iolí; esde ingué
semp e l'ins umen p e e i dels jogla s i obado s gai ebé a o es les
co s d'Eu opa, conjun amen amb l'a pa
i
la cí ola.
j2
PEDRELL,
F.,
O ganog a u musica an igua españo a,
Ba celona 1901.
33
ANGLES,
H.,
*La música en la co e del Rey Don Al onso V de A agon, el Magnáni-
mo (1413-1420)s.
Spanische Fo schungen
a. 1940, pig. 346, des d'a a el ci a em solamen
com
Magnánimo
1940.
El amós eb ic Johannes de G ocheo, g an mes e de Pa ís a inals
del segle XIV, ens diu que els
ins umen s de co da
e en els que gaudien
d'una majo conside ació pel que eia a la in e p e ació de les o mes
musicals coe anies, pe 6 a egeix que d'en e o s sob essu la
idula
o
iola d'a c,
pe al com
..
.
in se i uali e alia con ine ins umen a3*.
Fou la
iola,
al cos a del
abec
o
giga,
I'ins umen d'a c més ep e-
sen a iu de la música a ís ica de 1'Eda Mi jana.
El mo p o é del baix lla í
idula
o
iducula; idel
als palsos nb dics
,
iddle
als anglosaxons, i d'ací els noms de
iola, idla, ibuela, ielle,
i-
deille,
e c. A Ca alunya
iola
(p o .,
iula),
i a Cas ella, des del segle
XIII,
iola
o
ibuela de a co.
La modali a de
pe i a iola
que igu a en el T íp ic, és una de i ació
de meno g andkia de la
idula
o
iola
co en , que a la co ca alano-
a agonesa solia ésse anomenada
mi ia iola (mige iula).
L'any
1371
el
p íncep p imog ni Joan esc iu al seu sec e a i, dien -li:
. . .
que'ns comp ase s un lau bo e i gui a eny..
.
e una iola pe i a bona e
ina ...35
C ec in e essan d'insis i sob e el p océs e olu iu de les ioles, pel
que a a la o ma de la caixa, pe qu , a més de I'e iden elació amb les
ecniques d'execució, assoleix impo ancia pel que a a l'apa ició d'al es
ins umen s que se'n de i en, com la
ci ola,
la
iola de ploma
i la
gui a a
( egeu la
Sim onia).
Les
ioles d'a c
eu opees dels segles XI i XIII so gi en amb o mes
mol di e ses segons les di e en s con ades. Així, pe exemple, hom o-
ba ioles es el es i en o ma de pe a a llEu opa Occiden al,
i
ins umen s
en o ma de pala
o
espa ula a 1'Eu opa del Sud, men e que al Cen e
dTu opa, apa eixen ins umen s amb o ma o al o gai ebé ci cula ; la
iola en o ma de
8
so geix a I'Eu opa Occiden al a pa 4 del segle MI.
En el segle XIII es a habi ual el ipus de iola de cinc co des i amb la
caixa o alada, bé que excepcionalmen obem enca a ins umen s pe i-
34
Ens diu G ocheo en el seu ac a
Musica Vulga is,
en e al es coses ain e omnia
ins umen a co dosa isa a no is iella ide u p e ale e..
.
iella in se i uali e alia con i-
cle ins umen a..
.
in iella omnes o mae musicales sub ilius disce nun u ~, egeu pig. 47
de CLOS ins umen os musicales en la España medie al,,
Miscellanea Ba cinonensia,
ol.
XXXV
i
XXXIII,
1973 de
LAMANA,
J.M.
GOMEZ,
M.C.,
La
música ca alano-a agonesa,
Doc. no 161 i 154, espec i amen .
I
INSTRUMENTS MUSICALS EN
UN
TR~PTIC
ARAGON~S
2
9
o mes amb una, dues o es co des, sob e o a 1'Eu opa Cen al, en els
segles XII i XIII. Pos e io men , el con o n de les
ioles
a adqui in la
o ma es angulada, és a di , amb cin u a semblan al cos de les
gui a es, ipus mo ol6gic que domina 2 en e s segles XIV i
XV,
bé que
es man inguin espo 2dicamen les de cos o al.
Son nomb osíssimes les e e éncies ex uals de la
iola
a I'hbi de la
co ca alano-a agonesa, que deixo de banda Fe al de no eca ega ex-
cessi amen aques a icle.
La
iola
de
ploma
(cas .
ihuela
de
piola)
En el anscu s dels segles XII i XIII, eiem sob e o a Espanya i I 2-
lia, que la
iola d'a c
po ésse anma eix apun ejada~ amb un plec e,
al i com podem comp o a pels nomb osos es imonis iconog S~cs.
Aques a
iola de plec e,
coneguda ja des del segle XII (a l'igual de
les
cí oles)
inicialmen no ou al a cosa sinó
aplicació
dei plec e a la
coneguda
iola,
en comp es de I'a c; aques ins umen ja ca ac e i za ,
co espon a I'anomenada
ihuela de péñola
pe I'A cip es e de Hi a i
iola de ploma
a la co ca alano-a agonesa. Reco dem un documen de
I'any
1352,
en el que s'hi diu:
. . .
10
senyo In an (Joan) li mana a dona g aciosamen pe so com li ocha a I
es u men de ploma appcl4a iola..
.36
És e iden que I dia, i sob e o Espanya, no podien enuncia a la
pe ecció dels ins umen s d'a c, bé que al ma eix emps olguessim
man eni el adicional polsa o pun eja , que an els plaxa i an s'ade-
qua a al ca 2c e a ís ic d'aques s pobles. Aques e es a con i ma pe
al com a inals del segle XIII, quan la I 2lia me idional es oba a so a el
domini de la casa d'hagó, són ci a s en uns ih en a is de la casa d'Es e,
unes
iole alla napole ana,
conjun amen i c~n aposades amb d'al es
iole da a c03'.
Aques a
iola de ploma
del segle XIV segui semp e, quan a la se a
o ma, la
iola d'a c
de cos es angula , i amb la apa del ons Ileuge a-
men abombada; pe 6 esde ingué eclipsada pe la puixansa de la
gui a a
des de I'inici del segle
XV,
amb la qual cosa ambdós ins u-
men s s'ana en iden i ican i usionan en el anscu s d'aques segle,
36
G~MEZ,
M.C.,
La
música ca alano-a agonesa,
DOC.
no
161
i
154,
espec i amen .
37
SACHS,
C.,
Handbuch de MusiRins n men enkulide,
Leipzig
1930,
p2g.
212.

ins al pun que a mi jan del segle XV la ihuela (cas .) i la gui a a
(ambdues amb plecue) a Espanya i I iilia es oben p iic icamen homo-
logades, amb la ma eixa o ma del cos es angula , c cols, ons pla, cla-
ille de pala, ose a cen al, e c.; pe a a les acaballes del segle
XV
hom
p escindeix del plec e, i els dos ins umen s són pun eja s amb els di s.
Sembla mol p obable doncs, que des de inals del segle
XV,
la iola
de ploma anés pe den i npo ;ncia, ins a cau e en desús da an la po-
pula i a de la gui a a i la puixansa del llaü a la música cul a; així ho
eiem a la con cas ellana i a la ca alano-a agonesa, on el llaii i la gui a-
a són cul i a s gai ebé exclussi amen dins I'hbi dels ins umen s
d3ques ipus. En pa la é no amen en ac a de la gui a a.
En el da e e g del segle
XV,
pe du ja l'ús del plecue, que s'es-
queia inse ible pe a in e p e a la poli onia, so gí la no a ecnica de la
pulsació amb els di s, o nan al a egada la impo iincia de la iola de
pols o pun eig, i inician -se en el segle XVI un eso gimen com a nou
ins umen i amb el nom de ihuela de mano (cas .; ca ., iola de md),
amb les ma eixes co des i semblan s possibili a s que el llaü , i en com-
pe encia amb aques ins umen .
Inicia ja el segle
XVI,
hom pa la de la iola de md (cas . ihuela de
mano) i de la gui a a com d'un ma eix ins umen , pe que les úniques
di e encies consis ien en el nomb e de co des
(6
i
4,
espec i amen ) i
po se ambé en llu o namen ació, pe al com men e la iola de
m2
ou a is oc ii ica pe excel.lencia, p e e ida pe les classes nobles i l'am-
bien dels palaus, la gui a a esde ingué especialmen es imada pe les
classes senzilles
i
popula s.
La
gui a a
I
Du an el segle XIII apa eix a la Península Ibe ica, segu amen
comensan pe Andalusia, un nou ins umen , de i a ambé de la idu-
la (a I'igual de la iola depala i la ci ola), que enca a que man é el ca iic-
e lla í (caixa amb c? cols, ons pla, e c..
.),
se li a egeixen alguns e s
de ipus a iibigo-pe sa, com el cla ille ooma ic, les cla illes de cos a ,
ose a cen al, miinec amb as s i el co dal on al del llaü , en comp es
del ípic co dal de les ioles.
Es ac a doncs d'un ins umen que assumeix elemen s lla ins i isla-
mics (és so in ep odu'i a les minia u es de les Can kues d'A/ ons Xel-
Sa i38),
al i com el ma eix nom indica: p ocedeix del g ec
Od apa,
el
lla í
cy ba a
i I'kab
qi i a.
Cal eni p esen que amb el mo
gui a a
ens
e e im semp e a la
gui a a lla ina
que anomena el A cip es e de Hi a,
pe al de di e encia -la de la
gui a a mo esca
(cas .,
gui a a mo i ca),
ambdós ins umen s de ca ac e s gene als ben simila s, bé que aques
da e posseeixi uns e s especí ics o almen i abs, i del qual ac a é
més enda an , amb el Ilaü .
Pod íem conside a la gui a a com a ge manas a més jo e de la
ci-
ola
i la
iola de ploma.
To plega ens indueix a pensa que la gui a a
és un ins umen hispano-A ab, la e minologia hispinica de la qual es-
de é possiblemen el p ime nexe eu opeu del qual p o enen les al es.
A pa i del segle
XIII,
ja obem ep esenkades e dade es
gui a n
en les escul u es de les nos es ca ed als (León, Bu gos, Pamplona, e c.),
i semblan men al que succeeix amb el llaü , eiem que a pa i del
1300
la
gui a a
es di on a eu d'Eu opa, gaudin de g an es imació
i
popula-
i a jun amen amb la
ci o a.
En el segle
XIV
el cos de la gui a a a seguin la o ma coe hnia de la
iola
(cos es angula amb muscles odons), i en el segle
XV,
gui a es
i
ioles
es usionen p ac icamen , so a la in lu ncia del Ilaü .
Ca ac e ís iques comunes o en, a més de les p bpies
i
les gen iques
dels ins umen s pun eja s, la o ma del cos es angula , I'adopció del
co dal on al
i
la ose a del Ilaü , bé que els dos ipus de cla ille s, el de
capsal alla (que e olucioni cap a una o ma de ca gol) amb cla illes la-
e als, i el pla, amb cla illes sagi als, coexis i en du an algun emps. Fi-
nalmen ou adop a el cla ille de pala, que a o ga gai ebé del o la
mo ologia ac ual.
Així doncs, des de inals del segle
XIV
i du an el segle
XV
la
gui a a,
d'a els hispano-P abs, ou l'ins umen ípicamen hispanic,
el nom popula del qual ou p e e i al de
io a
(cas .,
ibue a),
bé que
ambdós ins umen s i llu s cniques s'ha ienhomologa p k icamen ,
ins al pun que mol so in a iba en a con ond e's els seus noms; amb-
dós posse'i en p obablemen qua e o cinc o d es de co des de la
io a.
38
LAMANA,
J.M., dos ins umen os musicales en 10s códices escu ialenses* a
La
Can-
iga~ de San a Ma ia de A( onso Xe Sabio,
disc de la col~lecció
Monumen o his ó icos de
a Mzísico espaAo a,
del Minis e i0 de Educación
y
Ciencid, Mad id
1979.
En aques llib e
podem eu e ep oduYdes o es les minia u es amb ins umen s musicals del
Codex Plin-
ceps
(a.
1280).
Al lla g del nos e a icle apa eixen algunes e e encies als ins umen s
ep odui' s en les esmen ades minia u es; amb I'objec e dk simpli ica aques es e e hies
les ci a em solamen amb el núme o de la can iga co esponen . En el p esen cas di em
Can igas
no
10
i
150.
Alguns il.lus es au o s s'han p egun a de egades amb ce a es an-
yesa, pe qu en e els ins umen s de co da p e e i s a la co dels
Com es-Reis, al cos a de
l'a pa
obem solamen la
gui a a
i el
llaii ;
en
can i, el nom de a ihuela~, an conegu a Espanya, desapa eix dels do-
cumen s de la Cancelle ia d'A agó des del segle
XIV,
i no el obem en
o el segle XV. El ma eix passa en all6 que es e e eix a la co de Cas-
ella, ins al emps dels Reis Ca blics, en que no amen eapa eix la
a ihuela~, no oban -se ci ació en aquella co de la
gui a a,
almenys
en o el que es e e eix al seu nom.
To i aixa, obse an de ingudamen e s i ci cums sncies, eiem que
aques es a eses esde enen més apa en s que eals, pe al com la deno-
minació i aliana i ca alana de
iola
posse'ia el ma eix signi ica que el cas-
ells a ihuela~; s'escau doncs ben na u al que la denominació de la co
ca alano-a agonesa os la de
iola
o
iula.
Pe al a banda, en aquell emps, amb el simple nom de
iola
hom
acos uma a d'al.ludi (almenys a la co ca alano-a agonesa) a la
iola
d'a c,
ins umen que en la música cul a medie al posseí majo impo -
hcia que la
iola de ploma
(cas .,
ihuela de péñola).
D'aco d amb
aques s e s, sembla que 1'6s dels noms de
gui a a
i
iola
(ambdós amb
plecue) esde ind ia simplemen una qües ió de p e e encies segons els
emps i els llocs. La di e enciació és e minolbgica i no pas ins umen al.
El eb ic lamenc Johannes Tinc o is (segona mei a del s. XV) ens ho
con i ma en el c leb e ac a
De in en ione e usu musicae
(1484),
quan ens diu que la gui a a
(hispano um in en io)
s'anomena a
iola
a
I ilia i
ihuela
a Espanya. Reco dem anma eix que a ui dia a Po ugal
anomenen
iola
a la gui a a,
i
so in
ihuela
a Cas ella.
Tampoc podem oblida que en el segle XVI el eb ic F ay Juan Be -
mudo, en la se a ob a
Decla ación de ins umen os
(1
555)
designa el
llaü
com a
ihuela de Flandes,
és a di , com un al e ipus de
iola,
quan ealmen ou
a
I'in e és; ou la
iola de
ma'la que adop i l'a ina-
ció i disposició de les co des ( equin ades) del
llaü ,
la cnica d'execució
del qual ou aplicada a la
iola de ma'.
Alesho es podem ben bé suposa ,
amb aques es i d'al es e e ncies, que ja en el segle XV el simple nom
de
iola
(cas .
ihuela)
posse'ia sens dub e un sen i ged ic i ampli, i que
pe an , igualmen podia designa una
iola de ma',
una
gui a a
o un
llaü
.
Una p o a d'aques a hipb esi la eiem a la co de Joan
I1
de Cas-
ella, l'any 1414, on hi obem Al onso de Peña iel,
ocado de gui a a
del Maes e de San iago;
en el ma eix any ebien me cb del ei de Na-
a a,
Al onso de Toledo, Alonso de Ca ión
y
Ma in de Toledo, jugla-
es de la gui a a.
En e d'al es jogla s de la co de Joan I1 hom ci a:
. .
.
a Hans de Loge e Johan de Palen ia, nends e os del ey de Cas illa nues o
sob ino e uno de gui a a e el o o de laüd..
.39
Semblan men succeeix a la co d'En ic IV.
Un dels in umen is es més c leb es que du an mol s anys se í a la
co d'A agó, al se ei d'Al ons el Magniinim, ou
Rod go de la
gui a a,
ci a al cos a de
Johan de la iola, Fe ando, ompe a de casa
nos a;
Johan Cahila, Peni e Rino, Johan Ve de , minis e s de xeia-
mia; Joan Monpalau, sonado de
psal e i',
e c
.40
Veiem ambé que l'any
1427
el Magnlnim mana que siguin dona s:
. .
.
edecim solidos egdes
de Valencia, 10s quals pe s ens li a o ga n
al
eel
minis e e sonado de laü e de gui a a, Ma í B una, cech del ey de Cas-
ella.41
Ano em especialmen el cas del minis e Rode ic de la
gui a a,
que
du an an s anys se í a la eial casa d'A ag6 i que so in hi igu a com a
minis e de llaü ,
la qual cosa ens indica que aquells músics sabien oca
di e sos ins umen s, que al e na en segons les ci cums iincies. Més
a d, a l' poca del Reis Ca cilics, eiem epe i -se el cas de mol s ins u-
men is es de
Llaü ,
que apa eixen anma eix com a sonado s de
ihuela
(de mi) o
ihuela
d'a c.
El
1493
en aquella co , obem en e els o icials de la Casa Reial
Rod igo Donay e, a añedo de
ihuela de a c¿;
Alonso de Baena, a añe-
do de
ihue a~;
Diego Medina, a añedo ~ (de
ihuela)
de la co cas-
ellana de la eina Isabel.
I
No ens ha de so p end e doncs, que no ós ci ada la
gui a a
en la
Co dels Reis Ca Slics, pe di e ses causes, qe ci sob e o pe qu l'ins-
umen e a id n ic a la
ihuela,
lle a del nomb e de co des (o d es),
que e en
4
i
6
espec i amen . El que ja ens sembla més a , és que no hi
igu in especí icamen els u añedo es de laúd~, ins umen que ocupii en
aquella co un pape impo an íssim, al i com es dedueix dels es i no-
nis ic~nog ~cs i d'al es e e ncies.
Cal eco da només, que en 1'In en a i que la eina Isabel de Cas ella
éu e el
1503,
de o s els objec es se a s al Reial Alcbse de Sego ia, al
cos a de di e sos ins umen s ( ioles d'a c, lau es, xe emies, cla io -
gues, impans, e c..
.)
hi ha
es ILaü s
(cap a ihuela* ni gui a a). Ano-
39
MENBNDEZ PIDAL,
R.,
Poesh jugla esca
y
jugla es,
Mad id 1924, piig. 286.
40
ANGLES,
H.,
Lu
música en la Co e Reai de A agón
y
de NápoLes du an e el einudo
de A/ onso
V
eLMagnánimo,
Mad id 1961, pig. 91. Des d'a a el ci a em:
iiíagnánimo
1961.
41
ANGLES,
H.,
MagnJnimo
1961,
p2g. 108.
El
sal e i
(sal in'
o
psal in)
No s'escauen an e iden s les di e encies en e les
o es
i els
sal eni
(ambdós ins umen s del ipus
cí a a)
en algun cas, com és a a
l'exempla ep odu'i al T íp ic (Fig.
7),
pe al com pe les se es mides,
posició i mane a d'ésse oca amb plec e, e c., podia sembla de p ime-
a ullada que es ac a a d'una
o a,
pe 6 desp és d'obse a -10 de ingu-
damen comp o em en l'esmen a ins umen les ca ac e ís iques
p apies del
sal e i,
com són la disposició de les co des, (12 iples i ho i -
zon als) i del cla ille , absencia dels dos ípics mun an s en angle ec e
de la
o a,
i d'al es.
Aques ins umen an ben ep odu'i al T íp ic, ha d'ésse iden i i-
ca com un
meocanon
de p eciosa ac u a, amb la o ma de ami ja ala*
d'es ili zació mol o iginal, i espl ndidamen deco a , al ma eix es il
dels al es ins umen s e e encia s. Aques sal e i cons a de 12 o d es de
co des iples, cada ao d e* del qual co espon a un cla ille (de es cla-
nlles) si ua a la es a de cadascun dels esglaons que o men el cos a
oblicu del iangle ec angle.
Pel que a a l'apa ició d'aques s
al e is
(de p oced ncia a ibiga) al
nos e país, eco da em que en el anscu s dels segles XI i XII, i en ple-
na puixania de le~
cí a es lla ino-eu opees (psal e illm decacho dam,
e c.), a iba en a Espanya, amb la in asió musulmana, dos nous ipus de
scsl en?
o
cí a es isl2miques
d'ascend ncia a ibigo-pe sa, el
g inlin,
pun-
ejada amb un plec e, i el
san i ,
colpejada amb uns pe i s ma elle s.
Ambdues cí a es es oca en supo an -les damun els genolls.
El
cannon
o
cannon sence
e a una cí a a do ada de 12 a 15 o d es
iples de co des de ipa, o mada pe una caixa plana amb el con o n
ec angulq o apezo'ide sim ic, amb els cos a s no pa al.lels ec es, o
bé co ba s cap dins; aques segon ipus s'anomeni ambé
ala
o
ala
ín eg a.
Quan la cí a a co esponia a la mei a del
cannon,
es con e ia
alesho es en el
mig cannon
o
meo cannon,
esde enin pe an la se a
o ma un apeci ec angula ; en el cas que p o ingués d'un
cannon
en
o ma d'ala, adqui ia el nom de
mi ja ala,
amb el pe il ca ac e ís ic dels
cla ic mbals i pianos de cua mode ns. El
cannon
es man ingué du an
els segles XIV i XV, especialmen el de o ma
d'ala ín eg a
(llu s cos a s
no pa al.lels co ba s cap dins), bé que es ili za en les se es línies i deco-
ació.
Aques ipus de
cannon
o
sal en'
ou el que ingué més xi , i a la e-
gada el que millo ep esen i l'exempla a l' poca ga ica; hom el oca a
ecolzan -10 damun el pi i el obem mol eqüen men ep esen a a
la pin u a i escul u a dels segles
XIV
i XV; és pe aixa que aques a o ma

INSTRUMENTS MUSICALS EN UN
TR~PTIC
ARAGON~S
41
de sal e i, po se pod ia ésse quali icada
COT
a ípic
sal e ig6 ic.
Els mo s
cannon
i
mig cannon
es man ingue en du an els segles
XIlI
i
XIV,
pe 6 desapa egue en des de l'inici del segle
XV,
en qu? o a
aques a classe d'ins umen s són designa s anicamen amb el nom de
sd eni.
Pel que a a I'ús del
sal e i
a la co ca apno-a agonesa, hi obem
només algunes e e ncies, pe la qual cosa hom deduüia que aques ins-
umen esde ind ia po se menys ap ecia que les
a pes
i les
o es,
de les
que posse'h g an abundhncia de ci acions.
1
Malg a o , podem esmen a ex os com els següen s.
En un documen de I'any
1381
llegim:
e
Nos
...[
Pe e
111).
.
.
delec a i ameno sono psal e ii, pe idelem minisuc iu n
Ja-
cobum B andali s, ci i a e Bononic..
.55
I
El
141 3,
el p íncep Al ons, en un in en a i dels ins umen s musicals
de la se a Camb a, assenyala en e d'al es,
...
I em
un s u mcn dc us ,' appcl.la sal i i, ab co des dc
il
dc.lau ó.56
Més a d, el
1420,
a la co del Magnhniin, o dena que es pagui
.
. .
an Johan Monpalau sonado dc psal e i,
pe
sa posició, in lo ins..
.57
Quan el
cannon,
en lloc d'ésse pun eja , es oca a colpejan uns
ma elle s o boixe s acaba s en ulla ampla, e a anomena
impa'
(cas .
dulcema)
i podia possei ins
18
o d es de co des quld uples de b onze.
Du an el segle
XIII
el
impa'
passl d'Espanya a Eu opa, esde enin a a
la se a ep esen ació iconog 2 ica abans del
1300;
de o a mane a,
sembla que el
impa'
(p oceden del
san i
a lbigo-pe sa) ambé peneu2
pe Eu opa a a és de Bizanci.
IV
Els ins umen s de la 'kaula
2
Tal
i
com indicii em en el capí ol
11,
els ins umen s que eiem
ep esen a s a la Taula
2
són un
l. ,
una
sim onia,
un
ebab
i una
55
G~MEZ,
M
.C.,
Lu
misica ca dano-a agonesa,
Doc.
no
152.
56
ANGLES,
H.,
Magnánimo 1940,
p2g.
35
1.
57
ANGLES,
H.,
Magnónimo 1940,
pig.
368.
mando a (Fig.
2).
Aixa no obs an , al e a em un xic aques o d e, pe al
d'es udia conjun amen e!s ins umen s de p oced ncia bab (llaü , e-
bab i mando a), esue a iien incula s; és pe aix6 que comencem
aqpes capí ol ac an de la sim onia o iola de oda.
La
sim onia o iola de oda
Fou la sim onia un ins umen mo especial i ca ac e ís ic, so in
emp a a la música cul a medie al i del qual posse'im nomb osos es i-
monis i e e ncies, pe 6 en can i no el obem ci a a cap documen de
la Cancelle ia de la Co ona d'A agó, i pe aques a causa no es em segu s
del seu nom ca als, bé que p oblablemen se ia el de sim onia o iola de
oda. El seu nom Ila ino-medie al ou el de sambuca o a a o sym-
phonia.
Realmen , la sim onia nasqué del pe eccionamen d'un al e ins u-
men an e io , anomena o ganis um (con acció d'o gana-
ins mmen um), els o ígens del qual no són enca a ben conegu s, pe 6 el
ce és que en el segle
X
en enim e e hies conc e es, an del seu nom
com del seu Ús als mones i s, pe al de guia i sus en a els can s mo-
n3 ics.
L'o ganis mm é a ésse una mena de osca a iola meciinica~, les co -
des de la qual e en egades me c? a una oda ocul a a I'in e io , que gi-
a a amb l'ajun d'una mane a. Els di s pe a p éme les co des e en
subs i u'l s pe un joc de a e es pe jado es o bé pe pe i es peces de us a
que sob esso ien al cos a , esde enin una mena de ecla p imi iu. Po-
dem eu e'n les p ime es ep esen acions a les minia u es i capi ells del
segle XII; posse'la lla o s la o ma ap oximada d'una iola en
8
mol
g an
(1,80
m. de lla gbia), aó pe la qual ha ia d'ésse in e p e ada pe
dos músics assegu s, que la sos enien damun les cames.
La se a g andhia no pe me ia que les co des ossin p essionades pels
di s, i pe aix6 hom a ecó e a I'ús de les a e es i ecles; ambé calgué
emp a la oda i la mane a, pe qu I'ús de l'a c hau iaes a mol di ícil.
Així,
un execu an p emia les co des i un al e eia gi a la mane a.
A
pa i del segle XIII aques ins umen esde é mol més pe i , i pe
an el oca un sol músic; quan a I'hbi d'aplicació, es decan a a e s al
cai e p o a o ci il.
A
la segona mei a d'aques segle assoleix la o ma
d'una caixa ec angula senzilla ( egeu les minia u es de les Can igues
de San a Ma ias8, men e que en el segle
XIV
p en la mo ologia de la
'8
LMI~A,
J.M..
Can igas,
n."
160.
idula
o
iola
clhsica ( egeu el íp ic, Fig.
10):
So in el eiem igu a
en els ípics conjun s ins umen als dels segles XIV i
XV,
de allin el seu
ús en el XVI, en qu es a p e e i pels cap ai es i músics ambulan s (a
I alia se l'anomena
li a d'o bo
o
ly a mendicopm).
En pe d e la se a de-
nominació lla ina
(o ganis mm, symphonia)pass i
a denomina -se
ghi-
onda?
(Cas ella),
ielle a me
o
chi onie
(F anga),
iola de oda
(Ca a-
lunya),
zan onia
(Galícia), e c. Desp és d'aques a decad ncia eso gí a
F anga du an el segle XViII, aconseguin eeixi xi amb la simple de-
nominació de
ielle.
La ep oducció d'aques a
iola de oda
q/le igu a al nos e T íp ic,
és excel-len
i
mol in e essan (Fig.
10),
pe qu a més de p esen a -nos
una ípica
sim onia
en o ma de
iola,
ípica del segle XIV -i d'ací el
e i able sen i del nom
iola de oda-
ens palesa anma eix com ha-
ien d'ésse les
ioles d'a c
i
de ploma,
les
gui a es
i semblan s ins u-
men s de I' poca, bé que llu g and2ia i d' es de alls can ia ien se-
gons la mane a d'emp a -les.
?
També comp o em en aques a ep oducció, que la
idala
o
iola
d'a c
man é els seus e s especí ics a a és del emps (disposició de la
caixa
amb
c cols
,
mPnec alla gassa , co dal, ba ido
,
cla ille , e c.
).
En
aques cas, la
sim onia
cons a de qua e co des, i és abellida d'una ípica
i clhsica deco ació.
1
El
llaü
To seguin I'es udi dels ins umen s de la Taula
2,
ens e e i em a a
ai
iaü ,
ins umen que en ei segle
XIV
i mh especiaimen en ei
x
aconseguí una posició p eponde an a o es les co s d'Eu opa, i no cal
di -ho, a la ida musical de la co ca alano-a agonesa.
L'any
1356,
du an el egna de Pe e 111, obem aques ex :
. .
.
I em
done an Jac ne Celandi, pellice de Gi ona qui ocha lahu de an
10
senyo In an en absencia de maes e Johan de Mascho, jugla de
co namusa..
.59
El p íncep Joan esc i ia a Val ncia el
1378
demanan qui li en iessin
.
..
una a pa doble..
.
e ame e s nos 10s lah~i s e les lahu es..
.bo
19
G~MEZ,
M.C.,
LI
miisica ca alano-a agonesa,
Doc.
no
157.
60
G6W,
M.C.,
LI
música ca alano-a agonesa,
Doc. no
17
1.
És a la co dlAl ons
V
el Magniinim on hi ha majo abundiincia de
ci acions de llaü i on obem Ped o Al onso de Se illa, Juan de Se illa i
JWM
Escoba , que o ma en cobla o pa ella al e na i amen i ia ja en
pe di e ses co s d'Espanya, ocan el llaü
i
algun al e ins umen de
co da; F ancisco Ma ino i Juan de Mon albo,
a.
..minis e iis si e sona-
do s de lahu domus illus i egi Cas ellae~
.6'
L'any
1419
el Magnhnim esc iu el seu eso e Be na Si en ,
manan -li que pagui
.
. .
cen lo ins a'n Ramon Comes, macsue
de
lahu s,
pc comp a un
lahu
de
bcnús mol
bell..
.62
És ben e semblan que aques Ilaü ós d'o igen a Pbigo-pe sa,
bé
que amb el emps aconseguí la se a o ma més mode na; ambé és pos-
sible que els kabs p enguessim pa en aques desen olupamen ; és cu-
iós el cas de I'ac ual lla no da ica' (anomena qi d a) que no p oce-
deu de Pe sia, sinó d'Eu opa, aó pe la qual no po ésse conside a
com a p ecu so del nos e Ilaü .
Sembla que el lla , degu a la se a o ma i Pdhuc el nom, ou un
insuumen de i a de l'an ic al'Od a iibigo-pe sa, in odul a Eu opa
me ce a les di e ses in asions i abs, a a és d'Espanya i Sicília. Malg a
o , la mo ologia d'aques s p ime s llaü s o ien als e a bas an di e en
a
la
del clkic model eu opeu dels segles XVI-XVII; el coll e a cu i uni
al cos, com una con inuació na u al, i a més, no possela as s coe anis
(no obs an que els ea ics a i min el con a i), i el seu cla ille , do a de
cla illes la e als, e a inclina cap en e a.
Du an els segles XiI i XIII els llaü s no enien enca a la o ma mo-
de na; del segle
XIV
en coneixem mol poques ep esen acions
genu'hamen eu opees, i ins
i
o els exempla s del segle XV se en
ín ima elació amb els o ien als, no éssen a es alguna egada les
ca ac e ís iques semblan s a I'an ic
a 'od
no semp e apa eixen els as s.
El llaü
o ien a ,
de ipus e oluciona cap a una o ma, més mode na,
é un coll ben di e encia del cos; el seu con o n eco da la o ma
d'ame lla; I'olda cen al amb ose a, el co dalen o ma de a e a, col.10-
cada da an la apa ha manica, i el cla ille és ja doblega cap en e a;
sembla que aques es uans o macions es p odu'l en a Andalusia, on es
ba eja en les endzncies o ien als i occiden als.
6'
~GUES,
H.,
Magn inimo
1961,
p&g.
107.
62
ANGLE$,
H.,
Magnánimo 1940,
p g.
369.
,
Pe 6 aques
l.
(lla .
lambu us,
.
lu e,
h.
liu o,
e c.) no comen@
a di ond e's pe Eu opa ins al segle
XIV,
aconseguin un pape p i ile-
gia , en compe encia amb els ins umen s de ecla, en els segles
XV
i
XVI.
Du an el segle
XV
el
llaii o ien al
e ojuciona e s el ipus occi-
den al o eu opeu, a ian un xic la o ma de la caixa, so gin els as s i
augmen an el nomb e de co des, de es o qua e o d es que posse'la,
ins a sis, a inals d'aques a cen ú ia.
El
llaü
ep esen a en aques T íp ic (~ig(.
8)
és un bell exempla ,
una de les poques ep esen acions del llaü bhicamen o ien al, bé que
posseeix ja o es les ca ac e ís iques del ipus més mode n i eu opeu.
Aques llaü , pel que sembla, do a de cinc d es de co des, Es oca
?
amb un plec e, a l'igual que les
ioles
(eihuelas~) i
gui a es
de
I'epoca.
La
se a apa ha mGnica, a més de la g an ose a cen al, en duu una
al a de més pe i a, si uada un xic més amun ; la p eciosa deco ació de la
apa, és comple ada amb cinc pe i s ose ons inc us a s, epa i s acu a-
damen en la o ma que ens mos a la il.lus aci6.
Du an la segona mei a del segle
XIV,
o em alguns documen s de
b
la co ca alano-a agonesa, en els que a més dels llaü s ci a s, hom n'es-
men a ambé un al e ipus, anomena
//aii g~i a~e lch,
denominació
bas an enigma ica i imp ecisa, pe 6 que sens dub e es e i i ia a un ins-
umen elaciona amb el
llaü
i la
gui a a
pe la qual cosa pod ia
ac a -se de I'ins umen que en cas ellP es diu
gui a a mo jca.
Pe aix6 c ec opo ú de ac a b eumen d'aques ins umen , que
I'hcip es e de Hi a anomena
gui a a monkca
i Guillaume de Machau
mo ache
o
enmo ache,
denominacions i ins nimen s que possiblemen
equi alguin al
llaii gui a ench
esmen a a la co ca alano-a agonesa
del segle
XIV.
El
/Zaii gui a e cb
(cas .
gui a a mo ka?)
Ens e e i em ací a la
gui a a mo esca
o
se ace'nica,
ci ada a mi jan
segle
XIII
pel eb ic Johannes de G ocheo ( egeu les
ioles d'a c).
Hem d'acla i p ime amen que
lagui a a
esmen ada és la que
I'&-
cip es e de Hi a designa amb el nom de
gui a a mo isca,
en oposició a
la
gui a a a ina,
ci ada ambé pel ma eix poe a. S'escau ben signi ica i-
a aques a dis inció en uns in en a is de la co del Duc de No mandia
(any
1359)
on són ci a s en e els seus minis e s,
c..
. .
Jehan Hau eme de
la
gui a e la ine
i Richa 'Abbé de la
gui a e mo esche~.~3
63
SACHS,
C.,
Handbuch de Mu i&in umen/en&unde,
Leipzig
1930,
piig.
228.

46
RECERCA
MUSICOLOGICA
L'exis ncia d'aques s dos ipus de gui a a ambé sembla con iuma -
s : en la segona mei a del segle
XIII,
pe al com en una minia u a de les
Caa igue de San a Mam@ eiem dos jogla s c is ians en sona sengles
ins umen s: I'un, una gui a a (/. ina) amb el ons pla, men e I'al e
oca all6 que possiblemen sigui una gui a a mo e ca, sens dub e empa-
en ada amb la mando a (cla ille alci o me, caixa en ada o ali o me,
sense as s, e c.); ambdós ins umen s posseeixen e s comuns: la mida
(ap oximada), an de la caixa com del mPnec; el pon e alla gassa ; la
i-
x:aciÓ de les co des a la pa in e io de la caixa; I'anhloga in e p e ació
amb el ma eix ipus de plec e; el nomb e de co des (cinc) i semblan s
possibili a s musicals.
Aques es ci cu ns íincies jus i ica ien po se les di e ses designacions
d'ambdós ins umen s, ja que el popula nom de gui a a
(i%.,
qi 2 a)
e a na u al que ós adop a com a subs an iu de o s dos, di e si ica s no
obs an amb el de e mina iu de lla ina en el p ime cas, i mo esca en el
segon, pe ac a -se d'un ins umen islhic, sense cap in lu ncia Ila i-
na o occiden al. En esum doncs, aques a gui a a mo esca pod ia ésse
conside ada com a nou ipus de gui a a, la o ma de la qual es a ia ela-
cionada amb els llaii s i manab es habs, i aix6 sembla indica -nos que
os anomenada l/aii gui a ench (o gui a eny) pels minis e s de la co
ca alano-a agonesa, on obem e e ncies com les que segueixen:
Una ca a del p íncep p imog ni Joan (any 1376), on llegim:
Si en Flu ia e a pa alcuna o quan es ne ingua, ame e s nos aquelles ab
qua e al es que ap s e a Ponz e
I1
lau s gui a enys..
.65
i en una al a del ma eix p íncep (any 1379):
...
.
Nos ha em mes e dos lahu s gui a enchs, pe que us dehim e manam que
10s di s lahu s nos assa s de con inen e aquí en P. ~e esa
...66
L'esmen a p imog ni Joan esc iu al seu sec e a i A nau de Vila o -
a, l'any 1371, bo i dien -li
.
. .
que'ns comp w s un lau bo e
i
gui a eny, e c eem que haia s hauda la
di a le a, pe que olem que
10
di lau nos comp eu
...
67
61
LAMARA.
J.M., Can igas, no 150.
65
G~MEZ. M.C.,
ka
música ca ukano-a agonesa, Doc. no 164.
66
GUMEZ, M.C.,
L
música ca alano-a agonesa, Doc. no 173.
67
WMEZ,
M.C..
ka
música ca ukano-a agonesa, Doc. no 161.
A la li e a u a ancesa del segle
XIV
obem ci ada aques a
gui a a
mo esca
amb el nom de
mando a
o
mand&ma,
pe o si enim en comp e
que 19A cip es e de Hi a ens addueix simu~ kneamen ambdós noms
com a insuumen s di e en s, en inclinem a c eu e que aques a
gui a a
mo esca
(que ingué ca ac e ís iques comunes en e les gui a es i els
llaü s, al i com hem indica abans), bé que es e amen lligada amb la
mando a,
hau ia es a un ins umen un xic di e en en els segles
XIII-
XIV,
éssen p obable que ambdós s'iden i iquessin plenamen en el
anscu s del
XV.
Sembla doncs, que la
gui a a mo esca
assolí g an xi du an el segle
XIV,
pe 6 aques esde ingué e íme , pe al
COT
a I'inici del
XV
ja no se
la menciona, Essen gai ebé segu que min és el seu ús da an la
puixansa de l'al a
gui a a
i mol especialmen el
llaü ,
que aconse-
gui ien g an impo ancia en la música del segle
XV.
Pod íem conside a doncs la
gui a a mo e~ca
com a una pos e io a-
ie a més g an de la
mando a
(ambdues del ipus
lla&),
amb e s co-
muns amb aques da e -el cos, el cla ille alci o me, e c.- men e
es di e encia em pel minec independen de la caixa, i la lla gkia
semblan a la
gui a a lla ina,
bé que sense as s.
To segui passo a ac a de la
mando a
o
n andola,
ins umen que,
segons eu em, pogué ésse homologa ambé $unb el
l& gui a ench.
La
mando a o mandola
(mandu a?, llaü ggui a encb?)
La
mando a
ou un ins umen mol des aca en la música medie al
eu opea, segons se'n desp en de les abundan s ep esen acions a la pin-
u a
i I'escul u a dels segles
XIV
i
XV.
Una ep oducció modelica d'aques ins umen la obem en el a-
mós e aule de
La
ida de San Ma eu
del pin o sienb Simone Ma ini
(1284-1344),
en un agmen del qual hom po eu e-hi dos jogla s, o-
can I'un
una lau a doble
i I'al e, una
mando a,
ep odu'ida amb mki-
ma abundo de de alls,
i
espl ndida nen ~ namen ada~~.
Aques a
mando a,
ja del ipus e oluciona , és la que eiem cons an -
men ep odu'ida a la pin u a ca alana i a agonesa dels segles
XIV
i
XV,
i
pe aques a aó s'escau so p enen la se a abs ncia de ci acions en els do-
cumen s de la Co ona d'A agó, on mai no apa eix, almenys amb els
noms de
mando a
(i .
mandola,
p o .
mandu a).
Al nos e T íp ic po-
a
ALBERTI,
Eíiib o
de
/a
M isica,
Mad id
1974,
pig.
62.
ciem obse a -ne un p eciós exempla (Fig.
1
I),
do ada amb qua e co -
des dobles.
La
mando a
ja ha ia es a emp ada en el segle XIII pels jogla s dels
obado s p o engals i so gí ins i o el e b
mandu a@,
és a di , a oca
la mandu a~, i pe més que ou mol es imada a la co ca alano-
a agonesa du an el segle XIV, desconeixem el seu e i able nom ca al;.
].'anomena ien ambé
mandu a,
o po se és que el nom de
llaü
gui a encb
s'aplica ia indis in amen a les
mando es
de qualse ol i-
pus? Tampoc uobem el nom d'aques ins umen assigna a de e mina
minis e , enca a que possiblemen hom la inclou ia a la denominació
gene al de
jogla de cbo h
o
minis e de s umen s de cho da.
Així
ho
eiem en la ci ació, a p incipis del segle
XV,
de l'esmen a alode ic de
la
gui a a,
minis e de co da, de la casa de senyo Rey*'O, i que al es
egades igu a ambé com a
minis e de l& .
Quan al p océs his hic i e olu iu de la
mando a,
cal eco da que el
ipus p imi iu i an ecesso seu (com la del T íp ic) e a un xic di e en
,
i
ou un ins umen que de ia ha e pene a a Espanya poc desp és de la
p ime a in asió hab. El seu nom a ca'ic e a
g6pu
( u c), i en el segle IX
la uobem a G zcia amb 1'apel.la iu de
kobuz
o
pandu ion.
En el lla í
medie al hom I'anomenapandu ium o
mandu ium,
i d'ací els noms o-
mhics de
mandu a
(p o .),
mandoi e
( .),
mandola
(i .), i
mando a
o
mandumiz
(cas .
).
La
p imi i a
mando a
e a de e un
pe i l&
alla gassa , amb el coll
i el mhec d'una sola pega, acabada amb un cla ille pla, doblega cap
en e a; no enia enca a el co dal del Ilaü , i la se a apa ha manica es a a
di idida en dues mei a s pe una línia ans e sal (la supe io de us a, i
la in e io de cui o o pe gamí); posse'ia es co des i es oca a amb un
plec e. Pos e io men , a aques a
mandu a
li ou aplica un a c, i
d'alesho es hom I'anomenP
eb2b.
La
mando a
més e olucionada posseeix ja la ose a cen al i el co dal
on al del Ilaü , amb la apa ha manica sence a i llisa; a la pa supe io
del mhec hi duu un pe i ba ido o diapason amb as s (a I'igual del
Ilaü ), que s'acaba amb un cla ille alci o me, amb les cli elles de cos a
(a I'igual de la
gui a a mo esca).
Esde ind ia doncs ben p obable que a
la co ca alano-a agonesa d'aquell emps hom designés ambé la
man-
69
GRULET,
L.,
ks ancZ es du io/on e du io/once/le,
Pa is 1901, pig. 115. T obem
aquí el a nos si en 2s que el obado p o ensal Gi au de Calenson dedica
al
jogla Fa-
de,
explican -li les habili a s obligades del seu o ici. En I'esmen ada poesia apa eixen els
e bs
mandu a , ci oka , a pa ,
e c.
70
ANGLES.
H..
LI
m isica en
la
Co e Real de A agón..
. .
,
p9g. 103.
do a
amb el nom de
¿¿a& gui a encb.
Pe d cal no oblida que I' poca
d'esplendo de la
mando a
s'es n només del segle
XIV
(i du an o a
aques a cen ú ia) ins a p incipis del
XV,
pe al com a la segona mei a
la obem ja en decad ncia.
Com a esum acla ido de o alla que hem exposa sob e la
gui a a
mo esca
i la
mando a,
po se pod íem sin e i za els aspec es p incipals
amb les següen s conclusions:
Cal conside a la
gui a a mo esca
com a una gui a a de ipus islh-
mic, pe 6 de dimensions i possibili a s musicals semblan s a I'alue mo-
del de
gui a a (lla ina).
Pe al a banda, la
gui a a mo esca
po ésse
de inida ambé com una a ie a de
mando a
de mida més g an, o e-
co dan que les
mando es
i
ebabs
apa eixen a la Pen'mula Ib ica uns
es-cen s anys abans de les gui a es i llaü s.
La
mando a
e a ce amen un llaü pe i
( es udo mino ,
Ila .), pe d
di e en del ipus habi ual. Al amen , segons ens diu el amós eb ic Jo-
hannes Tinc o is, en el segle
XV
so in es designa a la mando a amb el
noms de
ghi e a
o
ghi e na71.
La
gui a a mo esca
no la obem esmen ada en el segle
XV,
mol
p obablemen pe ha e -se iden i ica ja amb la
mando a,
el p océs
d'homologació de la qual s'iniciQ a I'úl im e s del segle
XIV.
To plega ens a pensa en la possible iabili a de que a les da e es
d cades del segle
XIV,
hom designés a la co ca alano-a agonesa de ma-
ne a co en i amilia la
mando a
amb el nom de
¿jau gui a ench;
apel.la iu que malg a o , cal acla i pel que a a la se a igo osa i exac a
signi icació.
De o a mane a, esde é dub ós que a I'esmen ada co no s'hagués
designa la
mando a
amb el mo p o engal,
mndu a,
en semblan el
cas de la
iola,
so in anomenada pel p o enial
iu¿a.
També s'escau
so p enen que no s'apliqués a la
gui a a mo ha
p bpiamen aques a
adjec iu, al i com el obem en d'al es ins um'en s:
abeu mo esch, xa-
beba mo escha,
e c.
l
71
ANGLES,
H.,
Magnánimo
1940,
p8g.
313.
Angles addueix el es imoni de Johannes
Tinc o is sob e la gui a a (mo esca?, mandola?):
*Quin e iam ins umen um illud a Ca a-
anis in en m (llaü gui a enc?): quod ab aliis ghi e a, ab aliis ghi c na oca u .
I
enca-
a a egeix: aGhi e e au em usus p op e enuem ejus sonu n, a issimus es .. (Els pa h e-
sis són meus).
SUMARI
P ehbul i jus i icació
............................................
9
........................................
I.
GENERALITATS
12
Iden i icació dels ins umen s
Classi ~cació dels ins umen s
Els jogla s, minis en i ompe es
..................................
11.
UN
TRÍPTIC
SINGULAR
20
........................
111.
ELS INSTRUMENTS DE
LA
TAULA
1 23
Els pe& o gues
L'exaquie
La
uibla de
m i
La
iola de ploma
La
gui a a (lla ina)
Les #pes
Les
o es
Els suí eni (sal e i o psal i i)
.......................
IV.
ELS
INSTRUMENTS DE
LA
TAULA
2
4
1
La
sim onia
o
ioia de
o&
El llaü
La
gui a a mo esca (Lau gui a~encb?)
La
mndo a (liaü gui a ~encb?)
El abeu mo esc
...................................................
APENDM
52
Comen a i inal
Lcs
e minologies ins mmen als en el segle
XIV

' opu zu
!
po ap loan '9 a ozu naq
'~n l 'uou ~oazu ' d ' lo1/1 wad
eun
'nz uod
lauan&o
un ~uau ea!l~adsa~ uauos
SJ!SQW
slaau?
I!M
'?ld!~l lap
z
e~ne~
E[
!
1
epel el ap samlu!d
I
's!d
I
eum
llmina
I1
Fig.
3
Capella del Palau Boixado s-Dalmases. F agmen del
sos e
(Ie
e g del s.
TV),
amb la ep esen ació de
nomb osos ingels músics.
Fig.
4
De all de I'ingel que oca el
po a iu
o
o gue
de
coll.
Gmina
iIi
Fig.
5
De all de I'ingel que oca la
pe i a iola
d'a c
o
mige
iula.
Fig.
6
De all de I'lngel que oca I'a pa
doble
de pe i
o ma .
Lgmina
IV
Fig.
7
De all de I'ingel amb un ~ahen'o
meocannon.

Fig.
8
De all de I'ingel amb un
llaü (lahu )
Limina
V
Fig.
9
De all de I'ingel
amb
un
abeu mo esc
o
ebab.
Fig.
10
De all de I'ingel amb
iola de oda
o
sim onia
L2mina
VI
Fig.
11
De all de I'ingel amb una
mandu a (llau
gui a ench?)
Liimina
VI1
Fig.
12
Ve ge
amb el Nen.
F ag. del e aule de I'e mi a del
Puig (Pollensa. Mallo ca), m. s.
XIV,
ob a pe
F
Comes. Hom hi ep odueix un
sabeu
i una
axabeba.
INSTRUMENTS MUSICALS
EN
UN
TR~PTIC
ARAGON~S
6
5
I-.--
Limina
VI11
Fig.
13
Re aule de To s San s, pin a pe Pe e Se a (Museu
Diocesi de Ba celona,
I2
mei a s.
XIV).
F agmen
cen al amb la Ve ge i el Nen, ol a s de sis ingels que
sonen espec i amen el
llaJ , nandu a, sal e i, lau a
(d e a),
a pa
i
o guene po a iu.