Rece ca Musicologica
VI-VII,
1986-1987, 357-361
MESTRES
DE
L'ESCOILANIA
DE MíONTSERRAT. Vol. XII.
NARCÍS CASANOVES. OBRES
COMF'LETES, 11.- Depa amen
de Cul u a de la Gene ali a de
Ca alunya
.-
Mones i de Mon -
se a . M.CM.LXXXVI1, xiij
+
148
p.
Amb aques nou olum, el P. Da-
niel Codina ep n la publicació de
les ob es comple es del
P.
Na cís Ca-
sano eci (1747-1799) que, amb el
P.
Anselm Viola (1738-1798) ep esen a
la encl ncia musical c1,assici zan a
Mon se a .
Les ob es ansc i es i edi ades amb
cu a, comp enen un ,bloc cohe en de
p oducció li ú gica pe anyen a les
Vesp es: Salms i
Magni ica ,
a més
d'una in e essan Lle ania
Lau e ana.
El
P.
Daniel Codina ag upa o un
joc de Vesp es, d'aco d amb els mss.
1 (da a a 1787) i 2680 de I'a xiu de
música mon se a í, a més de es
salms espa sos
(Lauda e pue i,
pe a
Tiple, Con al
i
Acompanyamen ,
Bea i omnes,
pe a Tiple l/%, Baix i
Acompanyamen , da a a 1789, i un
al e
L,uuda e pue i
a 7, amb iolins i
ompes, da a el 1786), es
Magni -
ca
a
5
i
la Lle ania a
5.
Mi ades en conjun , hom s'adona
de la bonesa a ís ica d'aques es com-
posicions, que con i m :n o el que
ins a a coneixíem del
I'.
Na cis Ca-
sano es. Tanma eix, el epe o i pu-
blica en el p esen olu n, palesa com
al segle: XVIII els nos es composi o s
in e can ia en so in els es es ils
(eclesias ic, came is ic i ea al) i les
dues p ac iques (poli onia con apun-
ís ica i melodia acompanyada), en -
ne un o cohe en que a iba a de i-
ni l'es uc u a del llengua ge musical
de o a aques a poca.
Pe al a banda, hom s'adona del
comp omís es ic del composi o , es-
pecialmen pe l'assumpció de l'es il
galan ,
que en aí o a la música eu o-
pea d'aques emps, a desg a dels eo-
ics conse ado s i de la u ela de 1'Es-
glésia; ambé s'e idencia el p és ec i a-
lia, pel que a a I'esc ip u a de les
eus, i adhuc de ce s e s de I'escola
de Mannheim, palesos en el Ilengua -
ge ins umen al del
Lauda epue i
a 7.
Men e que les Vesp es a 7 pos-
seeixen un ca ac e uncional, amb
una esc ip u a p ac icamen homo o-
na i amb l'al e nanca dels e se s po-
ii onics amb el can pla, les al es
ob es, més agencades segons el gus
de I' poca, despe en la nos a a en-
ció pe qu ens mos en alguns dels ex-
I
ems apun a s mis amun : així la pe -
i ncia coe ania de I'es il conce a i
l'imi a iu als salms
Lauda e pue i
i
lBea i omnes
(p. 41 i
52,
espec i a-
men ), sob e o en els e sicles
Qui
habi a e
(p. 47, c. 105 i següen s) i
~Pacem supe Is alcl
(p. 57, c.
5
1 i se-
güen s); el e es1 imen ins umen al
a anca al
Lauda e pue i
a 7 (p. 61),
que s'e idencia
a icula me men
a les
ompes, i con as a amb la denomi-
nació de ((con inu)) a l'acompanya-
men , que pe in& cia apa eix a bona
],a de la música eu opea de I'e a
clissica; p es ncia d'a que ipus e b-
ics an e io s en I'abillamen seman ic
le ases com
Dispe si supe bos
o
~Deposui po en es de sede
als es
Magni ica
a
5,
o el cu iós equilib i
assoli en la puixanca de la pa del
Tiple solis a a I'espl ndida Lle ania
a
5.
358
RECENSIONS
La b eu in oducci6 i I'apa a c í-
ic con i men el bon eball du a e -
me pel
P.
Daniel Codina, del qual
espe em que con inui' en la asca de
descobe a i publicació de les ob es
dels mes es mon se a ins d'al es
emps.
F ancesc Bonas e
An onio
MART~N
MORENO.
His o ia
de
la Música Espa iola.
4.
Siglo
XVIII.
Alianza Edi o ial,
Mad id,
1985.
504
p.
Dins dels
7
olums dedica s a la
His b ia de la música espanyola, pu-
blicada pe Alianza Edi o ial, An o-
nio Ma in Mo eno, p o esso de Mu-
sicologia de la Uni e si a de G ana-
da, ha desen olupa I'es udi e e en
a la música del segle XVIII. E a d'es-
pe a que aques ema anés a pa a a
les se es mans, a esa la dedicaci6 de
I'au o a la ece ca d'aques impo an
pe íode de la música hispanica: la se a
esi doc o al sob e Feij6o i les ideolo-
gies musicals coe anies, els impo an s
eballs eb ics e e en s a Roel del
Rio i Valls, així com I'es udi compo-
si iu dels Du on, Li e es i d'al es,
amb acu ades ansc ipcions i edicions
musicals, cons i ulen una base impo -
an pe a pode du a e me, amb
bon ence , la p esen comesa.
L'ob a es di ideix en qua e pa s:
la música eclesias ica, la música de
camb a, la ea al i la eb ica. Els es
p ime s apa a s co esponen als es
es ils que s'imposa en a eu d'Eu opa
en el segle XVII i que en el XVIII,
com mol bé assenyala I'au o , mal-
g a el man enimen de llu cons i u-
ci6 p imig nia, s'in e elaciona en
mú uamen en un complex p océs
d'bsmosi, la qual cosa a que el Ilen-
gua ge musical hispanic s'en iqueixi i
es lexibili zi, a la egada que p o o-
ca muni6 de pokmiques sob e la bo-
nesa es ica i uncional d'aques p o-
cedimen ; a aques da e apa a és
dedicada la qua a pa del llib e, en
la qual s'examinen i es palesen els c i-
e is de conse adu isme i p og essis-
me que encunya en el a anna com-
plex i de egades con adic o i de la
música hispanica del segle XVIII.
Mol es egades s'ha acusa a la nos-
a musicologia de manca de sen i
global; doncs bé, l'ob a del p o .
Ma in Mo eno no solamen el pos-
seeix, sin6 que ce ca o s els camins
possibles pe a la se a jus i icacid, des
del p opi
mk ie
composi iu ins a les
p egones aons polí iques, socials i
econbmiques que con igu a en el dens
pano ama de la música d'aques a cen-
ú ia. La immensa allau de dades o e -
es pe I'au o es no enen a eu e
amb I'his o icisme a ul anqa, sin6
que o neixen el ma e ial necessa i pe
a in e p e a el e musical. Cal que
hom sigui conscien que du an mol
de emps, ins que no s'a ibi a un
coneixemen exhaus iu d'aques es da-
des, es de ini iu es pod a di de la
nos a música, la qual es oba en ge-
ne al, en una ase de ece ca ope a i-
a. El isc d'elabo a hipb esis globa-
li zado es és ací o almen calcula , i
com ja econeix I'au o , ins que no
sigui ansc i a o a aques a música,