Rece ca Musicolbgica
XI-XII,
1991-1992,419-427
On acaba la musica?
(Re lexions sob e els lími s de
musica
al
Cancione o musical popula español,
de Ped ell)
JAUME
AYATS
Al
Cancione o musical popula espa iol
(1
9
18- 1922), Felip Ped ell p e-
sen a una ecopilació de ma e ials comen a s amb un objec iu ben p ecís: dona
a conkixe canqons ecollides de l'o ali a , i composicions de p o essionals
que han u ili za elemen s de la on o al, pe a la o mació dels composi o s
que ulguin segui la ia del ccnacionalismo musical espa iol>> o ecmo imien o
his ó ico ein eg ado ,,. L'es udi d'aques s ma e ials i I'ha moni zació de les
melodies, explica, ccson 10s eje cicios, las p ác icas cons an es de asimilación
de odas nues as c eaciones, en suma, 10s ing edien es mismos que he usado,
y
que me dan el de echo
y
la ce idumb e absolu a de p oclama que 10s engo
po nacionales,, (~.1,46)'. Com a ill del seu emps, Ped ell c eu en la
música
na u al,
exp essió pu a dels sen imen s, <<la que no ha eque ido del indi iduo
más que el alma en g acia,
y
10s incen i os de la pasión pa a can a ,, (P.I,19),
en on de la música de lleis i de con encionalismes, la
música a ijicial,
que
a iba amb les modes es ange es. Cohe en amb aques discu s del
naciona-
lisme musical,
ce ca les a els en el
poble músic,
innocen en allb que conse a
des de semp e, i ambé en els composi o s de l'an iga ecescuela espa iola,,, que
ac ua en de
olklo is es acciden als,
ascina s pe la música
p cipia.
Deixa cla
que aques pano ama idíl.lic a emps que ha desapa egu . <<No salia de mi so -
p esa cuando medi aba que oda aquella écnica en la que palpi aba como un
alma espa iola, había sido ol idada po malhadadas in luencias exó icas, des-
p eciada po nues os mismos p o esionales, sob e odo po 10s de 10s Úl imos
iempos,, (P.I,44). I la se a olun a és egene acionis a: ccRehab~li ación que
me ecia es a écnica en la que i e, la e
y
palpi a nues a alma,,.
Es
un discu s
sob e la música pa al.le1 al d'al es ambien s eu opeus, sob e o al de Pa is a
pa i de
1870,
al qual Ped ell es igué es e amen incula .
'
To es les ci acions del
Cancione o musical popula español
se an ab e iades com l'ac ual
(P.I,46)=(Ped ell, olum
I,
phgina 46).
JAUME
AYATS
Dins d'aques con ex , és comp ensible que les exempli icacions del
Can-
cione o
p o inen s de documen ació his b ica, comencin en el segle
XIII
i
s'acabin en la di:cada del
1780;
a la mane a dels g ups ancesos de inal del
segle
XIX,
és el momen de descob i els mes es del passa , d'abans de la Re o-
lució, i de eins au a el can g ego ii. Romain Rolland ho explici a cla amen :
Au ebou s des écoles lai'ques de F ance, qui on da e le monde de
la Ré olu ion an~aise, les musiciens ega daien celle-ci comme une
chaine de mon agne, qu'il allai g a i pou con emple , de ib e, 1'8ge
d'o de la musique, 1'Eldo ado de l'a . (Rolland,
1948:686.)
Des d'aques posicionamen da an del enomen
musica,
el
Cancione o
és
el llega que Ped ell, a una eda ja a anqada, aplega pe a les u u es gene-
acions. Una exempli icació de la subs incia musical a pa i de la qual pod an
a bnye una ob a d'a in ínsecamen di e enciada.
En aques a comunicació, deixan de banda el g uix d'esc i s de Ped ell
sob e el nacionalisme musical (i les e lexions que susci en en el e eny del
discu s sob e la música), old íem in e oga -nos sob e un concep e més
ampli: qui: és música pe Ped ell? on comenqa i on s'acaba el e musical? No
olem dona espos es a la p egun a o u gan en e els seus esc i s eb ics,
sinó més a ia ence a algunes ies de e lexió que ens o e eix la ia de ma e-
ials que o men el
Cancione o
i els comen a is conc e s que a d'aques s
ma e ials.
El lími del e
música
és, pe Ped ell, una e idkncia; com la g an majo ia
d'es udiosos del seu momen his b ic, no é cap necessi a d'explici a qui:
en én pe enomen musical2. Pe aixb, hau em d'a u a -nos en els elemen s
més ex e ns d'allb que ell inclou en les exempli icacions pe eu e, d'una
banda, on posa els lími s i, de l'al a, en quin pun no coincideixen el ma e ial
sono que ac a i els seus plan ejamen s sob e el e musical. Som conscien s
que algú pod ia c eu e que apliquem bp iques ac uals de comp ensió del e
sono a una &poca his b ica i a una ob a ben allunyades de nosal es, i que aixb
po a ine i ablemen a un o asen i . Ben con a is a aques a opinió, es em
con enqu s que el
Cancione o
de Ped ell és una exempli icació an p ecisa
d'allb que Ped ell en enia com a
musical
dins l'o ali a que l'en ol a a, que
ens po e comp end e -gai ebé pa adigmi icamen en aquell omban de
segle- quina e a la se a noció dels lími s del
e musical.
La ansc ipció i ha moni zació dels ma e ials p oceden s de l'o ali a són
p esen a s o ag upan les peces segons la uncionali a social que enen o
Fe ben comú ambé a ui dia, on les ped es bisiques dels enbmens de pe cepció
i
de ((cons-
ucció>> de la eali a es man enen gai ebé semp e en la ca ego ia dels implíci s cul u als.
ON
ACABA
LA
MUSICA?
42
1
segons el gbne e. La inali a pedagbgica i d'imp egna -se d'una subs ancia
musical el a mos a -se espec uós amb la línia melbdica que li ha es a o -
nida, i el po a a o mula una eo ia de comp ensió de la música popula :
cc oda melodia popula con iene el ge men a mónico la en e que la engend ó,
y
que pa a aduci su signi icado en el odo a is ico que le es p opio, bas a
sen i la po den o,
y
el milag o de compene ación queda ealizadon (P.I,33),
<<a busca en e cien a monizaciones de una simple canción aquella, la Única,
que mis con iene a la esencia de la canci6n.n (P.I,36.)
E iden men , les ansc ipcions esponen a una olun a u ili a is a en
aques a línia pedagógica. Ap o i an els concep es de la clhssica di isió de
Seege (1958), pod íem di que ens obem da an d'una esc ip u a on la
olun a p esc ip i a p edomina sob e els esul a s desc ip ius. El olklo e
musical ac ua com un elemen de e e bncia -bisic. aixb si- en la cadena
del nacionalisme musical.
Vegem, ja, els g ups de peces i els comen a is que en a segons les quali-
a s musicals. Men e que en alguns gbne es no é cap dub e sob e el alo i la
musicali a de les peces, en d'al es c eu necessa i de jus i ica -ne la inclusió
d'algunes i l'exclusió d'al es. Comencem pels gbne es que gaudeixen d'una
ima ge globalmen posi i a.
En la secció <<Tonadas de omances,, la alo ació musical és al a, o i que
di e encia la o ma de can a el ex sob e una donada in en ada po uno o
a ios anónimos c eado es,, i la de cc eci ando (las onadas) sob e el
ambi us
educido de dos o es no as musicales,, (P.I,68). Aques a segona possibili a
p en als seus ulls un g an alo pe qub ceha de se an iquisima,
y
iene sus
p eceden es en las eci aciones li ú gicas, po el es ilo de las llamadas
onus
simplex e ialis
del ezo eclesiás ico>> (P.I,68).
Les canqons de b essol ocupen un lloc p i ilegia en la alo ació musical.
Comenqa les <<Ano aciones>> d'aques g up pa lan de <<las bellas melodías de
las canciones que o ezco en es a sección,, (18 peces) (P.I,58). Semp e les
anomena canqons (mai cc onadas>> o cccancioncillas>>) i, ci an Rod igo Ca o,
ens diu: cesón las e e endas mad es de odos 10s can a es
y
10s can a es de
odas las mad es>> (P.I,57).
La ma eixa alo ació cons an de cecan os>> o cccanciones>> é o a la secció
de cecan os popula es de es i idades eligiosas>>. La no e a d'aques a secció
és la inclusió de peces d'o igen esc i i icilmen delimi ables a un epe o i
d'en ada cul a, com les
Can igas
d'Al ons
X
de Cas ella, enmig de peces
cla amen d'o igen o al, i d'al es que enen un peu a cada banda, com els
amosos
Can s
de
la Sibil.la,
alguns ansc i s de documen s i d'al es que
enca a es can en en esglésies de l'illa de Mallo ca en la Ni de Nadal. Aques a
comp ensió de la p o unda imb icació en e l'o ali a i el documen esc i en la
p oducció- ep oducció de la música u ili zada en de e minades ce imhnies
JAUME
AYATS
eligioses, ins al pun que se ia inimaginable d'en end e'n una pa sense
l'al a, ou d'una g an lucidesa. Anh més enllh -po se in u'i i amen més que
pe e lexib de la di isió simplis a
o ali a -poble- olklo e/esc ip u a-c ea-
do -ob a d'a , que an s a p io i nega ius ha cul i a en e els in es igado s
del pe íode omin ic en&
Enca a en aques a secció, olem assenyala la inclusió del ce agmen o
musical>>
<<In Reco d>> o <<p egÓn que a guisa de he aldos ejecu an un niño
can ando el b e e ex o co espondien e y un ompe e 0 que le acompaña
du an e la p ocesión de la noche del Domingo de Ramos
[.
.
.]
en To osa, que
yo mismo he en onado cuando chicon (P.I,100). Mol s dels olklo is es de
l'kpoca l'hau ien deixa de banda, o ins no esc i sob e pape com un ma e ial
d'eschs in e ks musical, en can i Ped ell en queda cap i a pe la p o unda
imp essió que deixa en els seus eco ds d'in an : ccsen ía apode a se de mi
alma un e dade o pa o ágico>> (P.I,103). No en de e mina el alo de subs-
ancia musical, pe b l'emp em a emocional ou an o a, que desc iu un
in e essan quad e de la p ocessó a p incipi de la dkcada de 1850, i acaba p e-
gun an -se: <<¿De dónde p o iene ese es año "In Reco d? Sin duda es el eco
de una an igua p ega ia que ha esonado en algún mina e e?>> (P.I,103).
L'e ec e d ama ic que li deixi en la memb ia li a dona un documen de p i-
me a mi amb la desc ipció e nog h ica més p ecisa de o a l'ob a.
Tampoc no é p oblemes d'a ibui alo musical a o el conjun de
danses, can amb ins umen , balades, colles socials o d'eda can an cecoplas>>
(i co andes, glosses, e c.), can s de maig, de ce ca ila, d'albades, ondes,
qn amades o omia ges. D'aques es seccions només ens a u a em en una peqa.
Es la <<Copla de ies a au ina>> que Ped ell sen ia can a a la plaqa de bous de
To osa en la se a jo enesa. Ho desc iu així: ccCuando se cansaba el público
de agua da a que se ab iese la pue a del o il, be eaba esa quisicosa que
esul aba mis es úpida con el ado no de es ibillos como el de la mues a>>
(P.I1,39). De e , ens obem da an d'un cas ípic d'imp o isació de p o e-
ació col.lec i a que, a més, é l'in e ks de sy ecolli en la plaqa de To osa a
inal dels anys cinquan a del segle passa . Es innecessa i que eco di l'abso-
lu a manca d'a enció que els es udiosos del enomen musical han ingu ins a
kpoques mol ecen s en e s el p o e imen col.lec iu imp o isa (sigui quina
sigui l'ocasió: es adis de ú bol, bhsque o ugby; g ups d'in an s; mani es a-
cions al ca e ; mí ings polí ics; i uals d'eda o d'iniciació a un g up; conce s
de ock; e c.). Pe an , aques documen de mi jan segle passa és especial-
men signi ica iu i so p enen , i no es co espon gens al conjun del e musical
que Ped ell es a p esen an . ¿Pe qui: l'inclou en el conjun -acompanyada
d'uns comen a is no pas posi ius- quan ell ma eix ens indica en al es llocs
que ha hagu de deixa o a de l'ob a la mei a de peces pe al a d'espai? Po
eni un doble mo iu. D'una banda, és conscien que aques a <<copla>> ep e-
sen a un momen públic impo an de la col.lec i i a , un momen on la
col.lec i i a s'o gani za pe
p o e i missa ges sono s imp o isa s,
i que cap
més si uació d'aques a mena no és exempli icada en cap al a pega. D'al a
banda, ens imaginem pe ec amen el jo e Felip Ped ell a la plaga de bous de
To osa, bocabada da an del g an espec acle sono que o e eix una mul i ud
p o e in .
Com en <<In Reco d,, no c eiem gai e a isca d'a i ma que la i bncia
musical, l'expe ibncia social i indi idual del e sono , l'impuls~ a conse a
en un documen allb que ja e a o a dels lími s de la noció
música
co espo-
nen als seus plan ejamen s eb ics3.
Passem a a als
ggne es
que no exempli ica o en els quals c eu necessa i de
jus i ica -ne la inclusió de peces. En la secció segona ac a dels
la-las
o <<can-
cioncillas de a ullo, columpio pa a
la-la
o aleg a a 10s niños, enseñándoles
10s p ime os mo imien os>>. Desp és d'esmen a els í ols d'alguns
la-las,
diu:
<<se componen de o mulillas músicas, que no canciones, de i mos de iempo
de g an p ecisión. Como las mad es s610 a ienden a es o, a la p ecisión í -
mica, las melodías de es a sección no ienen nigún elie e musical y las pasa-
mos po al o po que no cumplen a nues o in en on (P.I,62). L'in en , se
suposa, és mos a
l'dnima
de la subs ancia musical <<nacional>> ( al i com es
eu en el <<P oe nio>> de l'ob a).
Tampoc no exempli ica la secció e ce a c<Tonadas de imas in an iles,,,
explici a: <<Mis elie e ienen las cancioncillas de es a sección, no an o, sin
emba go, que alga la pena de hace hincapié en ellas. Dice Nogue a sob e
es e gene o de cancioncillas agmen a ias
[.
.
.]
"Los chiquillos, aun aquellos
de oído muy ebelde, se las ap enden de memo ia, las e ienen con g an acili-
dad,
y
si alguno no las
en ona,
ni uno solo deja de
ima las".
Po la misma
azón las omi o, como he hecho con las de la sección an e io >> (P.I,63).
Aquí si que obem lími s cla s al concep e de música, amb indicacions
dels elemen s o mals que en de e minen els ma ges: són ó mules de i me
mol p ecís, pe b melodies poc
$xades
o ins <<no-en onades>> (<<las mad es
s610 a ienden
[...I
a la p ecisión í mica,,, i els nens <<se las ap enden de
me no ia,,,
<<au i
aquellos de oído muy ebelde,,, <<algun0 no las en ona,,). En
de ini i a, si llegim aques s indicis eiem que aplica un implíci mol cla
sob e all6 que delimi a el camp musical del no-musical: la ixació de la línia
melbdica pe una elació d'algades de sons pe inen en el sis ema de pa ida,
sis ema cons u'i a pa i dels canons de la eo ia del món de la música p o es-
sional occiden al, bp ica lbgicamen e nocen is a, o i que obe a a la pe -
No m'es enc, aquí, en I'anhlisi d'aques a pe$a quan a o mulació, aspec e no gens manca
d'in e ks.

JAUME
AYATS
cepció de de e mina s de alls ex e ns, com algunes gammes an igues o
ap oximacions als sis emes escala is anomena s o ien als.
En la secció qua a <<Tonadas de co o o de uel as de meda>>, Ped ell
explica <<Es as cancioncillas, como que implican
acción,
o ecen ya melodias
bien desa olladas, pe o co as>> (P.I,64) i, en de ini i a, les exempli ica pel
alo que enen com a es es d'al es caqons més impo an s; manlle an
pa aules de Juan Menéndez Pidal, diu: <<en ellas se columb an a eces es os
de canciones, his o ias, y de o as que sin se 10 po el asun o que se desen uel-
en, me ecen al conside ación po la época emo a de su o igen>> (P.I,64). El
alo que els a o ga o na a eni , com en el cas dels << omances eci ados,,, de
l'an igui a i pel e de se es es d'un epe o i de ca ego ia més al a.
Ped ell oma a delimi a el llinda de la p e-música a pa i d'unes con-
cepcions cla es i p ecises. Segons la eo ia d'una ha monia subjacen que
pe me d'en end e i de cons ui les melodies popula s, ¿on eu ia l'ha mo-
nia (segons els models de l'bpoca) en els can s in an ils bi onals o i onals?
i1
en els d'en onació que no es po ixa d'una mane a p ecisa a pa i dels
in e als de la música esc i a occiden al? (que és ambé el cas d'algunes
canGons
in an il^)^.
¿I en les peces on la impo incia del joc o mal no és en
el pa ime e de la elació in e i1.lica en e els sons, sinó en l'accen d'in en-
si a o en el ímb ic?
Acabem, pe b, el epis de les seccions en qub és di idi el
Cancione o.
Ens queda la sisena, on ag upa les cangons <<a) Calleje as y de o icios; b) de
aenas campes es; c) de aenas ag ícolas complemen a ias>>. Comenga el
comen a i p e enin el lec o : <<La modes a acción de las canciones de es a
sección pa ece á a muchos que ha de o ece a la in es igación
olkló ica
escasisimo in e és. Todo 10 con a io. En es a sección de canciones calleje as
y
de o icios, han ido a e ugia se unas y o as melodías que no se oyen jamás
en las ciudades, ganosas de mani es a se, soli a ias, sin necesidad de es igos,
en pleno campo y al ai e lib e>> (P.I,84). A pa i d'aqui, exposa l'abandó en
qui: han queda els
modes an ics
i l'<<o ien alismo musical espa iol>>: <<En es os
can os he dicho que han ido a e ugia se muchas cosas, que, po desg acia, no
supo asimila se po e o es de gene aciones pasadas el a e eu opeo, po que
en ez de conse a con g an esme o las luju ian es modalidades an iguas, que
En mol s p o e imen s col.lec ius i del món in an il, la in e l1,lica es mou dins d'unes
<<bandes de ole lncia~ mol més lmplies que la in e l1,lica a empe ada.
A
més, les possibili a s
de ixació de la línia melbdica poden depend e del quad e cqmunica iu de cada si uació conc e a
i
dels hlbi s d'ús indi iduals o d'un col.lec iu de e mina . Es amb aques a si uació amb qu es
oba Ped ell a l'ho a d'esc iu e sob e pen ag ama la an comen ada aCopla de ies a au ina,,, i
pe aixb els esul a s de la plasmació g l ica només li podien sugge i ap oximadamen la eali a
sono a que eco da a de la pla~a.
ON ACABA LA
MUSICA?
conse a on la li ú gia g ego iana, la mozá abe española y la canción popula ,
u o el desas oso mal gus o
y
la pedan e ia de impone al a e eu opeo y
ci i-
lizado
la indigen e al e nación del mayo y del meno , que es a la pa e del
músico 10 que el blanco y el neg o, ¡como si no hubiese gamas de odos 10s
colo es en 10s as os ambien es del mundo sono o!>> (P.I,85-86).
Con inua amb una al.lusió his b ica pe a i ma que cela música española
posee ca ac e es
dis in i es>>:
<<la ci ilización bizan ina pudo eje ce ,
y
yo c eo
que eje ció, g an in luencia con la asimilación y nacionalización ibé ica del
elemen o o ien al musical que acusan, cla amen e, mul i ud de can os,,
(P.I,87). D'aco d amb la eo ia his o icis a so gida a inal del segle
XIX,
que
p esen a el pe íode dels es a s musulmans com un pa kn esi i l'anomenada
Reconques a com un e o n ine i able de les coses al seu lloc5, conclou: <<la
música, pues, no debe nada de esencial a 10s kabes ni a 10s mo os. Exis ia
an es que ellos in adie an el suelo ibé ico. Quizá no hicie on más que e o -
ma algunos asgos o namen ales comunes al sis ema o ien al y al pe sa, de
donde p o iene el suyo kabe. No in luye on, epi o, en nada esencial. Ellos
ue on 10s in luidos, (P.I,87). Quan comen a les exempli icacions de la secció,
ence a: <<En e las canciones calleje as, o mas p opiamen e onadas calleje as,
que no simples g i os, po que ep esen an algunas una e dade a melodia
acabada, aunque co a, no he abie o mucho la mano, o zado a condensa ,
pe o he escogido alguna que o a que da idea de 10 p ódiga que es nues a
nación en can a 10 odo>> (P.I,88).
Així, d'una banda apo a un epe o i de canqons de eball, sens dub e
d'un g an in e ks, que li pe me mos a els e ca ac e es dis in i osn i li pe me
d'eixampla el pano ama ha mbnic de la eo ia eu opea pel ecu s al passa ,
amb simpli icació d'algunes escales ex e nes (in e p e ades semp e a pa i de
la di isió a empe ada de l'oc a a i, des d'aques angle, assimilables a la
c eació d'ob a d'a ). D'al a banda, obse a elemen s in e hl.lics que con-
side a impo an s en canqons de ca e , pe b, en aques cas, abans espo ga
d'allb que sen al ca e els <<simples g i osn i aquelles peces que <<no ep e-
sen an una e dade a melodia acabada>> (quin és el lími en e c i i can ? en e
pa aula i mú~ica?~). Conse a o allb que li sembla d'in e ks ha mbnico-
melbdic i deixa o a la es a. Sembla indica que cccon 10 p ódiga que es
Visió his b ica que podeu consul a , ja comple amen elabo ada, en pensado s com Sánchez
Albo noz o Amé ico Cas o.
Són p egun es que només enen espos a des de l'accep ació d'una eo ia on llengua i
música siguin dues o mes de missa ge sono (o de ges os i sono ) essencialmen di e en s. Des
d'al es bp iques, on llengua-música ep esen a un con ínuum inin e ompu de missa ges sono s
ipi ica s en llu s es uc u es, elemen s cons i u ius i o mulació pels quad es d'ús i si uacionals,
aques a dico omia és inope an .
JAUME
AYATS
nues a nación en can a 10 odo>>, hem d'a u a -nos en algun pun . Ens en
queda ~~l'exe npli icació~> d'un can andalús de d apai e i cinc can s anuncian
l'ho a de se enos de la zona de To osa: un epe o i o qa menys ingu a
l'kpoca i que ell s'es o qh a alo i za .
Pe acaba , desp és d'aques cop d'ull hpid a les peces aplegades al
Cancio-
ne o,
essi uem els elemen s que in e ingue en en les decisions de la ia dels
ma e ials i que pe ilen els lími s que Ped ell dona a a la música en l'o ali a .
D'una banda, hem is com Felip Ped ell pa ia d'uns p essupbsi s
d'exempli icació de ma e ials pe a la c eació d'ob es d'a segons el discu s
de <<música nacionalis a,, i com la comp ensió de la música des d'un sis ema
eb ic en l'es ic a adició eu opea i amb l'ideal omhn ic d'ob a d'a , el cos-
enyien en la delimi ació del e sono
musical.
Podem di que els implíci s
que sus en en el seu concep e de música e en an sblidamen es able s en el
momen dels seus es udis (com a a una di isió cla íssima en e llengua i
música), que gai ebé li ha ien d'impedi d'escol a , i llan -10s a l'a anqada
de ebu jables, una bona pa dels missa ges sono s que li a iba en con ínua-
men del seu en o n. Enca a més quan p enia el pa hme e
ha monia
com a
base de la se a comp ensió o mal de la música, e que desp o eeix de alo
musical
pe se
els al es elemen s cons i u ius del missa ge.
I, malg a aixb, en alguns momen s aspassa el lími eb ic. En alguns
casos assen an -se en el supo ideolbgic que l'espe ona des del ccnacionalismo
musical>>, i així s'in e essa pe aquells missa ges que poden se
es es, e ugis
d'un passa glo iós i mí ic: els eci a s que elliga amb el can g ego ih, les
es es de
omances
(el gkne e emblemkic del nacionalisme li e i io-his o i-
cis a espanyol) que poden ha e -hi en canqons in an ils i, sob e o , els
ca hc e s musicals dis in ius que dels can s de eball i d'algunes canqons de
ca e pod ien elaciona -se amb el món musical bizan í.
En al es casos, pe una cu iosi a menys explicable, pe una pulsió in ima,
que li e o na i kncies sono es es e amen lligades a les i kncies socials i
a ec i es del Ped ell nen c<In eco d>> i del Ped ell jo e (el p o e imen col.lec-
iu a la plaqa de bous). Aques a úl ima no deixa d'inclou e-la desp és de ebu -
ja an es ped es de l'edi ici. No é es a eu e amb el seu concep e de
música,
i po se no a sabe mai qub enia d'a ac iu aquell
c i
que se li g a a pe o a
la se a lla ga ida. L'expe ikncia pe sonal de la <<música>> el éu in e essa -se
pe e s sono s que no s'enquad a en en els plan ejamen s eb ics, i aquí és on
se'ns mos a el seu ca ac e a en als de alls, apassiona , ascina pe la música
que només el eco d gua da.
Bibliog a ia
CHEYRONNAUD,
J.,
ccEminemmen an~ais,, Na ionalisme e musique,,
Te -
ain
17.
Pa is, oc ub e de 1991, p. 91-104.
PEDRELL,
F.,
(1918-1922),
Cancione o Musical Popula Español.
Valls. Qua-
e olums ( eedició 1958, Ba celona, Boileau).
ROLLAND, R. (1907) 1948,
Jean-Ch is ophe.
Pm's, Albin Michel, edició
de ini i a.
SEEGERS, C., c<P esc ip i e and Desc ip i e Music W i ing,,,
Musical Qua -
e ly,
XLIVR, 1958, p. 184-195.