Rece ca
Musicolbgica
XI-Xa,
1991-1992,63-97
La musica escbica de Felip Ped ell:
Els Pi ineus. La Celes ina. El Com e A nau
El e c eado , la ca a si musical, és la aó d'ésse de o allb que a esc iu e
Felip Ped ell. L'e ec e allibe ado de les emocions pe sonals i in imes a a és
de la música, de l'ob a d'a , és la pu i icació a ís ica a la qual al-ludien els
omin ics Lessing i Schille . En les p bpies pa aules de Ped ell
ho
llegim:
¿Po qué se p epa a uno
y
se o ien a pa a p oduci la ob a sin el acica e
del bene icio ma e ial, ni siquie a el ideal, si no se c ee en ello?
...
Po qué?
Po el impulso in encible que de den o se alimen a
y
de den o b o a
y
sale ue a?'
.
És una pos u a omhn ica, si es ol, pe 6 adonem-nos que l'ambien espi-
a a casa nos a, ins i o gai ebé a inal de segle i enmig del Mode nisme,
man 6 iilides o ~a p emisses es k iques del Roman icisme.
El cas de Ped ell es demos a pa adigma icamen , ja que ins i o la se a
asca musicolbgica se'ns ad ega de o ma p ac ica, com una eina al se ei de
la composició. És signi ica iu, ambé, que el seu mani es nacionalis a, el
Po
Nues a MLisica,
sigui I'explicació i jus i icació d'una bpe a, i que ac i de la
p oblema ica de la si uació lí ica hispana. En aques aspec e, Ped ell no és
sinó un e lex dels gus os musicals de la socie a del seu emps. En un a icle
del
31
de ma $ de
1902~,
a paleses les p e e kncies dels audi o is en e e i -se
als conce s qua esmals:
Si en alguna época del año se acen úan el exo ismo musical
y
10s
exclusi is nos a ul anza, es du an e la lla nada empo ada de Cua esma, en
la que a igado el públic0 po 10s excesos de la oz en el ea o de Ópe a,
pasa, sin ansición, a 10s excesos no menos deplo ables de la ba u a en las
Salas de Concie on3.
'
PEDRELL,
F.,
Jo nadas Pos e as.
Valls, Cas ells ed.,
1922.
PEDRELL,
E,
Musicale ías.
(publica en aques llib e). Sempe e
y
Cia.
PEDRELL,
F.,
op. ci . sup a,
p.
16.
Dins de les se es es b iques, Ped ell aglu ina els coneixemen s musicolb-
gics i els e nomusicolbgics -el que pe a ell se i el can popula - com a
mi ja de eno ació del llengua ge musical eu opeu. En aques aspec e, c ec
que ou un pione i alho a un isiona i des del momen en qub no s'acon en-
a a amb una no a idiomh ica musical u inh ia i ence clada; al discu s de la
Fes a de la Música Ca alana l'any 1904~, que ell p onuncii, podem eu e com
malda a pe si ua ben lluny les on e es del
non plus ul a
a ís ic, on mai no
es pogués di : <ca a sí que no hi ha més d'ul a,?.
Aques a alo ació ped elliana del sen i e olu iu de la música i de l'ha mo-
nia com a conques a bcnica, ambé s'exp essa al lla g del segle MX: exis eix la
idea del p og és con inu, de l'o iginali a , i de la concepció de la música com a
un o ganisme au ocon enido de uncions pe desen olupa -se. Així eia
Ped ell l'bpe a i els seus es udis de pe eccionamen des del
Po Nues a
Música;
les e o mes de Gluck, Wagne
i
les apo acions de Moza són g aons
de pe ecció. En aques sen i pod íem pa angona -10 amb l'ha monis a E nes
Ku h quan diu: cd'ha monia és una e olució o al i in e connec ada, impel.lida
pe la con icció que cada conques a de dissonancies i cada luc uació
c omi ica inusual e a un al e es adi del p og és musical cap a la ~libe a ,,~.
De la lec u a de les se es au obiog a ies7 comen~ades a esc iu e l'any
1906, podem dedui l'exis bncia d'un desie kum pe sonal que guia a el seu
impuls composi iu: digni ica el ni ell cul u al de la música hispkica i c ea
una escola nacionalis a. C eia que el millo mi ja pe aconsegui aques s ins
e a l'bpe a, el gbne e més p eua i popula a 1'Espanya del segle
XI~.
A a bé,
els a b es no ens han d'ocul a el bosc, un bosc que ul apassa les dues-cen es
en a-una ob es esc i es en e 1856
i
1908. Va expe imen a en o s els
gbne es musicals. Cal econbixe que dins d'una p oducció an nomb osa, el
ni ell és desigual i que el composi o a segui una e olució des de les
p ime es ob es, enca a in lu'ides pe l'i alianisme --cas de
L'ul imo aben-
ze aggio-
passan pe l'bpoca d'assimilació d'in lubncies de Wagne , Lisz ,
Be lioz, el can popula
i
la música hispinica -p océs que es clou amb
Els
Pi ineus
(1891)- ins a a iba a la in e essan da e a e apa madu a, de la
qual anali za em
La Celes ina
(1902) i
El com e A nau
(1904).
To i que és possible que l'omnip esbncia de la idea nacionalis a sigui un
en ocamen que oli i amen dóna Ped ell des dels seus anys madu s, podem
Publica a
Re is a Musical Ca alana.
Agos de 1904.
Vid. sup a.
KURTH,
E.,
Roman ische Ha monik und ih e K ise in Wagne s aT is anx.
Be na i Leipzig,
1920.
PEDRELL,
F.,
Jo nadas de A e.
Ollendo , Pa ís, 1911.
-
O ien aciones.
Ollendo , Pa ís,
191 1.
-
Jo nadas Pos e as.
E.
Cas ells i Valls, 1922.
assegu a , desp és de la lec u a de les se es composicions que, ja al
1868,
exis ien en la se a música de L'ul imo abenze aggio indicis del despun a de
la música popula , en un es a emb iona i. Se h amb aques a pe spec i a e o-
lu i a que hau em de alo a el deside h um ped ellih.
Si o s aques s desigs no haguessin esde ingu eali a s palpables, pod íem
aplica l'adagi ccmol so oll i poques nous>>. Le amendi deia de Wagne que
de ia a allb no-musical el e d'ha e sal a el seu hono i la se a música. El
mes e o osí, hdhuc, no a es al ia a icles, mani es s i p eses d'opinió.
Me cbs a la se a copiosa p oducció li e i ia, podem abas a un mun de dades
signi ica i es, si bé l'in e bs i el alo d'aques es dades au a pode ce cio a
que les duia a la p hc ica.
Ens podem guia pel seu opuscle Po Nues a Música, amb la segu e a
de la se a alidesa. En e ec e, si Wagne eia se i els seus esc i s es b ics
com a mi jh d'especulació d'allb que enca a componia o ha ia de compon-
d e, Felip Ped ell a esc iu e el seu mani es un cop acabada l'ob a, i lla-
o s Els Pi ineus li an se i com a ia d'exemple d'allb que es de ensa a
des de la eo ia.
El g and coup que p e enia aconsegui amb
Els
Pi ineus e a una e o ma
del d ama lí ic nacional i alho a sen a bases pe c ea pna escola lí ica his-
pana, la qual e a inexis en -així ho c eia des d'Aus ia, Hanslick-.
Desp és d'unes dig essions sob e les e o mes de Gluck, de Wagne , i de les
eo ies dels ac adis es espanyols del segle
x 111
en on de la decadbncia
musical a causa de l'bpe a i aliana, Ped ell a iba a les se es conclusions.
L'a gumen no e a su icien pe c ea una bpe a nacional; s'ha ia d'ana a
l'essbncia de la música espanyola que es oba a al can popula , i en les
ob es mes es del passa que en aquells momen s descob ia la naixen in es-
igació musicolbgica. D'alli en dedui ia les ca ac e ís iques melbdiques i
ha mbniques p bpies i nacionals. A més, pe dona -li o ma, se se i ia del
model wagne ik l'au bn ic e ulsiu con a la i aliani zació ne as a del gus
popula , el nou llengua ge ha mbnic a do- omhn ic, i les apo acions o igi-
nals que eien al es nacionalismes naixen s, com el us Musso gsky. Val a
di que mai no es pe dia de is a la genui'na essbncia me idional que calia
in ond e a la nos a música.
T ac a em a con inuació una ace a de l'ob a ped elliana que, en p incipi,
sembla que pugui so i del ema d'aques a ponbncia: els poemes sim bnics.
T es aons jus i iquen aques a llibe a que em p enc: en p ime lloc, c ec que
se ia una g eu omissió no e esmen d'una essan de la se a p oducció, d'al
ni ell i in e essan , sob e o dins del con ex sim bnic hisphnic; en segon lloc,
són un es imoni aluós del domini o ques al de Ped ell, es imoni que con-
as a em amb el cas ope ís ic; i, inalmen , con é esb ina si els seus plan eja-
men s nacionalis es a ec en els poemes sim bnics.
Com a p ime es ob es d'en e gadu a o ques al, l'any 1872 a esc iu e
Cou onnemen , Ma che Hymne
á
g and o ques eg
i
~e^ e~,
la qual, in e p e-
ada al Liceu en uns Conce s Qua esmals, a passa pe una ob a ge mhnica
(es a es ena en subs i ució d'una al a ob a p og amada). Desp és con é
sal a a l'any 1877 en qub comenqh a compond e
Lo
can de les mun anyes
( i ula p ime amen
La
eu de les mun anyes).
El a esc iu e o jus a iba a
Pan's, des del 12 de juliol al 18 d'aques mes, si ens a enem al seu ela
au obi~g h ic~~. L'any 1878,
i
amb mo iu de les Fes es de Mon pellie cele-
b ades pe la Socie é pou l'é ude des langues omaines, a eu e néixe la
Can~ó lla ina11,
una mena de can a a amb solis es i g ans masses co als,
la
Ma che iomphale F ede ic Mis al12,
el poema lí ic
~aze~~a'~
amb el
ex de Lauzib es de Thémines (1878). Dins d'aques s anys de eb il ac i i a ,
Ped ell a compond e
I1 Tasso a Fe a a,
amb ex del ma eix poe a ancbs
Lauzib es, ob a dedicada a l'aula de can co al d'un amic seu. P ime a com-
pond e la e sió de can i piano
d'll
Tasso
i, anys desp és, al 1881, en es ena -
se a Mad id s'o ques h ccsense modi icacions sob e el p imi iu pla de la pa i-
u a pe a can i piano>>. Esmen em una p oducció sim bnica, la sim onia
Mila
esc i a l'any 1876 a pa i d'uns
Esquisses symphoniques
compos os o iginh-
iamen pe a piano l'any 1867.
Des de inal d'agos del 1880, desp és d'ha e enlles i una des acada
col~lecció de
liede s -La P ima e a-,
a c ea dos poemes sim bnics:
~xcelsio '~,
basa en la poesia de Long ellow, i
I
ionJi15
sob e el poema de
To cua o de Tasso. En les se es no es, Ped ell a con essa que els esc i ia
pe qub: ccun impulso in e io obliga a que salgan ue a, y que se esc iben aun
pensando que uno no ha de oi las jamis>>. Dins del p og ama sim bnic, hom hi
pod ia inclou e
~eono e'~,
sim onia d amh ica pe a solis es, co s, dues
o ques es, e c. (1880), i, ja més a dana, enim
La
glossa'7
i
La
ma inada18.
Manusc i se a a la Biblio eca de Ca alunya. M-820, núme o 5.
Manusc i se a a la Biblio eca de Ca alunya. M-820, núme o 8.
'O
PEDRELL,
F.,
Jo nadas de A e.
Pa ís, Ollendo , 191
1,
p. 107-108.
'I
PEDRELL,
F.,
Can@ lla ina.
Manusc i M-817, núme o 1 de la Biblio eca de Ca alunya.
l2
<<Ma che T iomphalen. Pensada pe in e eni -hi bandes mili a s. Ped ell ens n'ha deixa
o ~a e sions: M-817 núme o 2 pe a g an o ques a i bandes mili a s, i els M-817 núme os
3-4-5
amb lleuge es a ian s de i'an e io .
l3
PEDRELL,
F.,
Mazzepa,
que a la Biblio eca de Ca alunya es oba com a M-808.
l4
El poema sim bnic
Excelsio
és conse a a la Biblio eca de Ca alunya com a M-816.
l5
PEDRELL,
F.,
I
ion i.
Manusc i a la Biblio eca de Ca alunya: M-815.
'~PEDRELL,
F.,
hono e.
Manusc i M-814, núme o
2,
incomple .
l7
PEDRELL,
F.,
La
glosa.
Compos a l'any 1906 pe a la inaugu aci6 del Palau de la Música de
l'O eÓ Ca all; poesia de Joan Ma agall. Pa i u a o iginal a la Biblio eca de Ca alunya M-823.
l8
PEDRELL,
F.,
La
ma inada.
Una isió de la na u alesa; enchec de les Audicions G ane del
1905,
amb manusc i se a ambé a la Biblio eca de Ca alunya, M-824.
LA
MUSICA
ESCENICA
DE
FELIP
PEDRELL
To a aques a p oducció, gens menysp eable, suposa una aluosa con-
ibució al sim onisme hispinic del segle
XIX.
No podem assegu a que
inguessin una bona acollida les ob es que li an es ena :
La
eu de les
mun anyes
ou en ol ada de polbmiques en els p emis en qui? es p esen i i en
les audicions;
F2 e
ob ingué bxi ; la
Ma xe de le cou onnemen ,
in e p e ada a
Mad id el
1881,
a p o oca di isions a la c í ica i
al
públic, men e que
La
glossa
i
La ma inada
o en ob es celeb ades amb bxi .
Pe a Ped ell els models de pa ida o en els poemes sim bnics de Lisz i
de Be lioz, i la se a pos u a es b ica da an el poema sim bnic ou la
ma eixa de l'a is a honga bs: la
Sin onische Dich ung,
és a di , una ob a que
no seguia la o ma clissica, sinó que es basa a en la inspi ació li e hia o
pic b ica sense que aixb impliqués la música desc ip i a -com algun cop
ha ia e Be lioz-. Lisz i Ped ell sols olien exp essa idees musicals.
Aques a pos u a se a e a la causan de la alo ació nega i a de Ped ell
en e s la música de R. S auss; amb ocasió de l'es ena de
Don Quixo
a
esc iu e'n una c í ica nega i aI9, i de
Za a hus a
en a di : <CLOS sin onis as
li e a ios con inúan azando p og amas de sin onías a cua1 mis descabe-
llado, que si ienen algo a eces, no siemp e, de li e a ios, no con ienen nada
o muy poc0 que enga que e con la música>>20. Anilogamen , els seus judi-
cis sob e el simbolisme de les onali a s de Schube i dels colo s musicals
de Goe he són d'una o al inc eduli a . No ens ha d'es anya , doncs, que
Ped ell c egués que el
Don Quixo
s aussii pogués e lec i l'ob a de Ce -
an es. El seu pensamen es a a enca a en la línia wagne iana; conside a a
que els símbols e en els que ana en millo a l'assump e llegenda i, i que les
anbcdo es quo idianes no es podien exp essa en música. A a bé, la se a
pos u a no li a impedi d'es a al co en de la música con empo inia:
coneixia la majo pa de les sim onies de Mahle -au bn ica a esa pe a
1'Espanya del
XIX
i p incipi del
XX--,
de Puccini, de Rimsky.
A més a més, Ped ell enia a ini a s amb l'es il de Lisz i Be lioz.
Aques es a ini a s són es següen s: bcnica de ans o mació de mo ius
emi ics; el ma e ial melbdic es ac a a amb seqiibncies i p og essions
ha mbniques - al com ha ia e Schumann-. Els emes són impo an s
pe si ma eixos -Lisz es de ensa a de les cons an s epe icions dels
emes dien que e en indispensables pe al públic21--; alguns mo ius
de i en de ases wagne ianes i pe a Ped ell, a més a més de emes del
can popula ; passa ges amb lla gs eci a s ins umen als c omi ics; ac-
l9
PEDRELL,
F.,
Músicos con empo áneos
y
de o os iempos.
Pans, Ollendo , 1910, p. 116.
20
PEDRELL,
F.,
Musicale ías.
ValBncia, Sempe e i Cia, p. 145.
LISZT,
F.,
Gesammel e Sch i en on F anz Lisz .
Leipzig, Lina Ramann, 1880-1883.

68
FRANCESC
CORTES
I
MIR
amen del me all en la ins umen ació cla amen inspi ada en Lisz i Wag-
ne .
A pa , Ped ell s'inspi a a de o ma cla a en el con ingu li e a i de mol s
poemes de Lisz . La co espondbncia de í ols és e elado a: el
Tasso
de Lisz
del 1849 amb
I1 Tasso a Fe a a
de Ped ell;
Mazeppa
del 1854 de Lisz , amb
Mazeppa
de Ped ell;
Ce qu'on en end su la mon agne
pe pa de Lisz al
1848 i, d'al a banda,
La eu de les mun anyes
pe Ped ell. Puc assegu a que
la inspi ació no a passa del e a ons li e a i o del p es igi dels í ols del p o-
g ama de Lisz . En el cas de
La eu de les mun anyes
no é es a eu e ni el
p og ama li e a i -pe a Lisz el poema de Vic o Hugo li se eix d'a gu-
men , men e que pe a Ped ell són uns e sos de Víc o Balague de cai e
bucblic-, i enca a menys el con ingu musical.
Ja que un dels ac es d'aques Cong és és l'audició pa cial de
La eu de les
mun anyes,
jo els p oposa ia de dona una b eu ullada a aques a ob a i a una
al a de cai e i composició ben di e en s:
1'Excelsio .
La eu de les mun anyes
és in eg ada pe es pa s subdi idides:
-
La p ime a cons a del <<P eludi>> i <<Albada>>. D'en ada, cal esmen a la
can@ popula que se eix de base al p eludi (exemple
I),
on ja comencen
a apa kixe ca ac e ís iques peculia s de Ped ell, com són les
appoggia u e
Exemple
1.
F.
Ped ell,
La
eu de les mun anyes.
P eludi. Reducció pe
a
piano
LA
MUSICA
ESCENICA
DE
FELIP PEDRELL
69
ha mbniques; el p eludi a se una de i ació d'aques ema, que es a
es end e ambé als emps següen s; <<Albada)) (exemple
2).
-
La segona pa , c<L'aplechn i <(P ega ia)>, s'ob e amb un cu eci a
d'in lukncia lisz iana (exemple
3),
alho a que ens p esen a un nou can
popula (exemple
4)
que és ac a amb els p ocedimen s de p og essions i
modulacions ha mbniques.
-
La e ce a i da e a pa , <<La Fes a>>, con é una signi ica i a no a de
Ped ell: <<La copiosa pa de olkio e o ien al de la p o íncia de Ta agona,
que di e eix, essencialmen del gene e di andalús, ha p es a 10s p incipals
elemen s d'assimilació
y
ans o mació de mo ius d'aques Úl im núme on.
De e , hem is que o a l'ob a es basa ja en l'elemen popula ; aques a és
la since a p opos a nacionalis a ped elliana, que ou mal in e p e ada al
seu emps. Mol s an ésse els qui con ongue en el colo ha mbnic amb
l'alhamb isme, i ambé o en mol s, sob e o del g up de la Renaixenqa,
els qui no an accep a el llengua ge ha mbnic o ien al; l'excessiu pes de
l'es k ica wagne iana a Ba celona els a e e usa o allb que pe a ells
e a el co up e o ien alisme. Aquí au, c ec jo, la g andesa de Ped ell des
del momen en quk a econbixe i in eg a aques a adició hispana.
Exemple
2.
F.
Ped ell,
La
eu
de
les mun anyes.
P eludi. Reducció pe
a
piano.
.L'Excelsio ,
en can i, é una idiomi ica o almen di e en . La se a es uc-
u a és més p ope a
al
p og ama de Lisz , és a di , un sol mo imen amb di i-
sions in e nes, que segueix de p op o es les pa s del poema de Long ellow.
Se ia p ou in e essan de e un pa al4elisme en e poema
i
música. El ema que
Los co s plens d' aleg ia
pujém, pujém, nine as,
pujém
2
Mon se a .
I
Les Coeu s pleins d' allég esse
Mon ons, mon ons, ille es,
Mon ons
á
Mon se a .
Exemple
3.
F.
Ped ell,
La
eu de les mun anyes.
P ime a pa . Reducció pe
a
piano.
3
Exemple
4.
F.
Ped ell,
La
eu de les mun anyes.
P ime a pa .
LA
MUSICA ESCENICA
DE
FELIP
PEDRELL
7
1
pod iem anomena ccexcelsio >> és el que lliga o a l'ob a (exemple
5);
a més
des aquem la se a peculia i a ha mbnica: un aco d de no ena, amb p ocessos
mol semblan s al ema del T is any wagne ih. Aques ema és ac a de di e-
en s o mes al lla g de l'ob a, amb con as os d'ins umen ació i empi musicals
(exemple
6).
Un andan e sos enu o de cai e lí ic ens in odueix en un ambien
di e en , basa en un nou ema o sa angulós exposa a la co da.
Ce s passa ges í mics són ca ac e ís iques emkiques, alho a que ambé
podem eu e algunes declamacions de cai e pianís ic de la co da (exemple
7),
ca ac e ís ica a ol es ambé p esen
a
Lisz , o gi s ha mbnics ben omin ics,
com les esolucions de la dominan amb dp ima a un p ime g au en segona
in e sió i al e a . El joc ha mbnic majo -meno ambé és p esen a la pa -
i u a.
Com diem, Ped ell segueix les e olucions de l'he oi d'Excelsio ; la se a
mo ens la p esen a amb la in e sió del ema excelsio i una ma xa úneb e,
cloen l'ob a amb l'ideal del iom d'excelsio en p esen a -nos el ema en
onali a majo dins d'una a mos e a g andiloqüen , que es a di uminan e s
la egió aguda de l'o ques a amb un pianíssim, com a símbol de l'enlai amen
mís ic ideal. A 1'Excelsio no exis eix un ema popula en cap de les se es ui
seccions, a pa de l'exposició d'un b eu mo iu a ckec de la ompa a l'inici
del poema. La se a o ques ació, llengua ge ha mbnic i la dinhica in e na,
an d'aques a ob a una de les més in e essan s. Pe sonalmen , c ec que l'ob a
me eix d'ésse sen ida en e sió de conce ; és d'una al a quali a i p o undi a
d'inspi ació. A
pa
de les in lubncies de Lisz -os ensibles en emes p e-
sen a s pel me all,
i
en d'al es-, l'ob a aspua o iginali a . De ben segu que
si Ped ell l'hagués pogu e sen i en el seu emps, hau ia es a més ben aco-
llida que d'al es ob es sim bniques se es.
8
Exemple
5.
F.
Ped ell, eali zació ha mbnica del ema que ob e 1'Excelsiol:
78
FRANCESC
CORT&
I
MIR
p edicació de la e ce a c oada pe Pe e
~'~ nzi h~~.
Balague pe inspi a -se a
e un ia ge a Foix i a Ca cassona l'es iu del 1890.
L'ac e <<El Coll de Panissa s>> ou compos en e gene i eb e del 1891, i
o ques a ins al 7 d'ab il. El <<P bleg>> a eu e la llum en el b eu lapse dels
dies 16, 17 i 18 de maig, i l'o ques ació en a queda enlles ida el 6 de juny.
D'an u i exis ien ja uns agmen s esc i s pe Ped ell. Es ac a del si -
en bs <<El Com e de Foix>>, esc i l'any 1880, pe a ba í on i piano, amb ex
de Víc o Balague , i un lais, o col~lecció de ca o ze
liede s
amb ex de Víc o
Balague pe a can i piano musica s l'any 1879. Aques es ob es passa en
gai ebé ín eg es a ~'bpe a~~.
L'a gumen de l'bpe a gi a al ol an de la casa de Foix i la c oada con a
l'he e gia ch a a, ex apolan -hi el succés de la in asió de les opes anceses
de Felip I11 Valois. Cada ac e es h si ua en un momen his b ic di e en : el
p ime al 1218, ebel.lió del Cas ell de Foix en con a dels llega s papals i la
Inquisició, que olien a abassa el domini del cas ell al Com e i excomuni-
ca en les co s d'amo occi anes; el segon ac e se si ua a l'any 1245 en la des-
e a de Mon segu , on són c ema s els da e s albigesos i es cap u a el Com e
de Foix; el da e quad e a e e hcia al 1285, l'escomesa dels almogh e s
amb Roge de Llú ia i el Com e de Foix.
El p bleg amb qub s'ob e l'bpe a és d'una exp essió g andiloqüen i
e ec is a. Un ba d p esen a als espec ado s l'ob a de o ma anhloga a com un
ac o . p esen a a les ob es ea als del segle d'o hisphnic; aques pe sona ge
e a mol del gus dels ambien s de la Renaixen~a, quan a ep esen a una
igu a semimi olbgica i semihis b ica. Ped ell s'inclina a cap a la igu a més
eal d'un obado . La u ili a del p bleg és sols la de p esen a els p incipals
pe sona ges de l'bpe a: la isió dels Pi ineus com a enca nació dels ideals de
la Ph ia, el b essol his b ic ca al2 dels espe i s nacionals, la co d'amo oba-
do esc del Cas ell de Foix, el llega papal que a llenqa la in e dicció sob e
les e es occi anes, els inquisido s, la niina dels com a s occi ans c ema s i
aba u s pe les gue es
i
pe du s en mans dels ancesos, els amogi e s, que
se an a anys desp és engen la de o a, i, inalmen , un al.leluia joiós i iom-
al. Pe a aques a p esen ació dels pe sona ges p incipals es p oposa una esce-
nog a ia mol igu a i a amb alls i cims pi inencs en ol a s de nú ols que
s'han
de
dissipa pe pode o e i pe spec i es de di e en s ind e s dels Pi i-
neus. Ped ell de ia pensa a emp a una deco ació de ela con ínua, és a di , un
g an paisa ge pin a en una lla ga ela que ana a desplasan -se als ulls de
36
Ibide n.
37
PEDRELL,
F.,
Jo nadas de A e,
p.
155,
i
cons en ambé als ca ilegs d'A. Añón dels
Esc i os
Heo ás icos
(191
1,
To osa),
i
al
de
F ancesc Bonas e:
Ped ell, aco aciones a una idea,
(Ta a-
gona),
1977.

LA
MUSICA
ESCENICA
DE
FELIP
PEDRELL
79
l'espec ado , me cks a qui: aques a s'en o lla a sob e si ma eixa. Aques ipus
de deco ació mbbil a ia a desapa kixe dels g ans escena is eu opeus en
a o d'elemen s de ipus es h ic i anspa kncies.
Sob e l'bpe a
Els Pi ineus,
es an esc iu e di e ses c i iques i anhlisis al
seu emps. Fins i o l'any 1901 un nod i g up de deixebles i amics de Felip
Ped ell an publica un ecull d'aques s esc i s so a el í ol:
La T ilogia Los
Pi ineos
y
la c i ica
(edi o Oli a, de Vilano a i la Gel ni).
Gio anni Tebaldini publica a la
Re is a Musicale I aliana,
any
IV
(To i,
1897)~*, una ex ensa anhlisi basada en la co espondkncia a gumen i emkica
musical o qa in e essan . L'ack im de enso ped ellih Ra ael ~i jana~~ en
publich l'any 1909 des de la pe spec i a del llib e a gumen al i la c bnica dels
a a a s his b ics de la ep esen ació
d'Els Pi ineus.
La ac u a de l'bpe a se'ns p esen a com una e olució en quali a i en
idioma espec e a les esc i es ins al momen , si bé pe sonalmen c ec que es
ac a sols d'una ase in e mkdia amb la p eskncia de mol es idees no es
in e essan s, pe 6 no p ou madu ades enca a. Cal esmen a a pa el ex de
Balague . Aques p esen a una di icul a d amh ica: desen olupa es episodis
his b ics anca s, és a di , que en clou e un ac e qualse ol, no
hi
ha un nus
d a nh ic a esold e. El plan ejamen de la p oblemkica emh ica es esol en
cada ac e. Aixb és hcilmen explicable si enim en comp e que les agkdies
balague ianes són capí ols his b ics anca s i de cai e espo hdic. Hi ha un sol
pe sona ge que pe iu al lla g de l'ob a: Raig de Lluna. Ped ell s'adona de la
impo hncia d'aques pe sona ge; des del p ime momen ja es p eocupa a pe
oba una bona solis a que pogués cohesiona els es ac es amb el seu pape .
Quan es a es ena l'bpe a al Liceu l'any 1902, la majo ia de les c í iques de
p emsa i e is es ba celonines coincidi en en els de ec es del llib e de Bala-
gue . C ec que, a pa dels p oblemes de con inui' a , es ac a ia del llengua ge
d'es il enaixen~a que a comenqa a queda an iqua .
Quan a la composició, so osamen podem conkixe -la ins als més pe i s
de alls del p océs de ges ació. La co espondkncia en e Víc o Balague i
Ped ell n'és una aluosa eina. També s'han conse a els esbo anys40 manus-
c i s de Ped ell pe a
Els Pi ineus
i pe a al es bpe es se es. De o ma mol
semblan a com p ocedia Wagne en els seus esbo anys p elimina s, Ped ell
desp és de llegi l'a gumen ce ca a el ca hc e dels pe sona ges i els e s
38
TEBALDINI,
G.,
Filippo Ped ell ed i1 d amma li ico spagnuolo.
Di . Musicale I aliana, To í,
1897.
39
MITJANA,
R.,
LOS Pi ineos, es udio c i ico,
1909.
40
Els esbo anys de
Els Pi ineus
es conse en
a
la Biblio eca de Ca alunya,
M-812;
consis-
eixen en uns ui an a-dos olis, amb nume ació e a pos e io men pe Higini Angl s; els olis
són de di e en s mides
i
o ma s.
FRANCESC
COR*S
I MIR
onamen als. Seguidamen , esc i ia agmen s on es con enien els
lei mo i
o
les cansons popula s que u ili za ia. So in desen olupa a els emes o les
cangons amb can is d'ha monia o p og essió de ce es pa s dels emes.
Aques p ocedimen ja l'emp a a abans. Així, el que conse em del
Rei Lea
és un conjun de agmen s i emes esc i s en llapis, com a es udi p epa a o i.
En una ca a a Ba bie i explica ambé aques p océs ell ma eix:
[.
.
.]
He dedicado a un obje i o odo el abajo de p epa ación:
a
pone
en música con la no a ca ac e ís ica especial
y
peculia eque ida po cada
pesonaje, oda esa a alancha de canciones, enzones,
plan s (complain es)
y
se en e ios del p ime ac o; de esas melodias ipos se desp ende án las
consecuencias de colo
y
medio ambien e en que han de i i
y
sen i 10s
pe sonajes
[.
.
.]
musicalmen e hablando?'.
Les melodies ip0 o
lei mo i ,
si olem di -ho més wagne ianamen , ja
o en emp ades en la se a bpe a
CléopB e.
La p oced ncia d'aques s mo ius i cansons popula s és acla ida amb o
ipus de de all y hon adesa pe sonal al
Po Nues a Música.
Els emes es e e-
eixen an a si uacions com a pe sona ges. Al seu opuscle ens diu que a
e usa aquells que no es p es a en a les múl iples modi icacions de l'acció.
Desp és dona em una isió compa a i a dels di e sos mo ius guies
emma s a
Els Pi ineus. La Celes ina
i
El Com e A nau.
&~l~unes pa aules sob e l'es uc u ació de l'bpe a: Si éssim una lec u a a la
p imi i a e sió de
L'ul imo abenze aggio
de l'any 1868, i donada pe Ped ell a
la Biblio eca-A xiu Víc o Balague de Vilano a i la Gel ú l'any 1890, ens
adona íem d'una e olució eno me. A
I'Abenze aggio
es conse a enca a una
dis ibució o almen i aliani zan en els qua e ac es, amb les ípiques escenes i
ca a ines,
els
in e mezzos,
els
bailables co eados,
les
p eghie as;
els eci a ius
d'acompanyamen són suma is. L'ha monia és o ga con encional sense cap de
les p oeses enha mbniques que ompli an les pigines de
La Celes ina
i
El
Com e Amau.
Sols ens en c iden l'a enció alguns passa ges lleuge amen
c omi ics (exemple 8):
El me all a l'o ques a és o ga desen olupa . To i així, alguns de alls ens
so p enen, com la p es ncia d'un can co al pa ali ú gic (Sanc o Ya hé) al e -
na amb in e encions solís iques d'es il eci a iu, o la no a al peu de la pa i-
u a del núme o 10 de l'ac e
11
-
el cc omance
Mo isca>>-,
on Ped ell esc iu:
ccPa a da colo ido a es a pieza y con la i eza p opia del omance, el au o la
ha compues o sob e un ema que 10s á abes de Túnez han ejecu ado hace poc0
en la Exposición de Pm's, y sob e melodías que c ee no son ex a ias al
41
GOMEZ ELEGIDO,
M.
C uz,
op.
ci .,
p.
221.
LA
MUSICA
ESCENICA
DE
FELIP PEDRELL
Exemple
8.
F.
Ped ell,
L'ul imo abenze aggio.
Ve sió de
1868.
ca ác e popula >>, o en el cas de la cczamb a mo isca>> (ac e
II),
on explica el
següen : ccJún ense en es e baile la zamb a mo isca, que 10s c is ianos oma on
de 10s &-abes>>. També ens po sob a que Ped ell demani la p esbncia d'un
co i eu com a guia de l'a gumen i es al ia -se els an id am2 ics
acon i.
El
co i eu eapa eixe a mol s anys desp és a
El Com e A nau,
i ambé --enca a
que amb di e en nom- al ba d de
Els Pi ineus.
L'es uc u a de
Els Pi ineus
ha comenqa a supe a algunes de les in e-
e ades adicions i alianes, enca a que no es pugui demana un can i adical.
Sols old ia e una compa ació amb el Wagne i ali2 de
Liebesbo , Rienzi,
el
desen olupa del
Tannhause
i el madu del
Sieg ied.
A
Els Pi ineus
les canqons popula s i les enqons i lais enca a hi juguen un
pape mol des aca com a elemen s e eb ado s de la o ma. No se ia a isca
di que es compon a pa i d'aques s agmen s de peces, com a blocs uni i-
ca s, men e que en e bloc i bloc es man é l'a enció pe a 1'6s dels mo ius
guia. Cal pun uali za -ho, pe b.
Si p enem l'ac e
I
com a exemple, se'ns p esen en a les p ime es pagines
els mo ius del ccllega papal>), de la c u'ina de la pg ia>>, del <<p esagi i a ali-
a >>, si ua s gai ebé semp e a l'o ques a, men e que les eus desen olupen
un eci a lliu e amb accen ua s sal s melbdics. En algunes ocasions, com a la
piigina
74
de la pa i u a de can i piano, un ema el po in odui la eu i
desp és con inua -10 l'o ques a, pe b aques p ocedimen és o qa es any. Els
con as os d'elemen s mo i ics, els eqüen s can is de
empo
i el p océs
ha mbnic o qa in e essan condueixen mol bé una conside able pa de l'ac e
amb les eus semp e de cai e eci a iu42. Enmig ens obem amb els blocs més
monolí ics onalmen , com el de la ceco d'Amo >> --que é un p océs
ha mbnic que ens eco da la ma xa dels peleg ins del
Tannhause
-,
desen o-
lupa sob e Mib-,
"1
Giuochi), -una dansa de jogla s que ens eco da el deu e
amb la
G and Opé a
ancesa-, si bé ens esul a an mol més es a ics la
engó, el lai i el si en bs.
42
So in eja
a
la pa i u a de can i piano la indicació
eci .
a les
eus.
82
FRANCESC COR~S
I
MIR
Una qües ió ens ha de queda o ~a cla a: les ca ego ies es b iques amb qui:
ju gem la cons ucció de l'bpe a. D'en ada, i en is es a una anilisi, con é
que desca em o s els p ejudicis de l'ha monia clissica amb els quals so in
anali zem les pa i u es.
Si ja en l'aspec e o mal els esquemes clissics han es a abandona s
al
oman icisme a di, ¿pe quina aó ens en es em a alo a segons I'ha monia
clissica de Bee ho en i Haydn ob es d'S auss o Mahle ?, ¿és que poden un-
ciona co ec amen les anilisis schencke ianes a Wagne , pe exemple? Jo
c ec que no. Les solucions de les anilisis de Mi chell són ben pa cials, i una
p o a ac ible són els e ocs d'aques ipus d'anilisi que ha de e Allen
a o e^^
en ob es wagne ianes o de Sk yabin.
Al segle XIX, el desen olupamen de l'ha monia ep esen a el p og és con-
inu, sols cal llegi Riemann o Ku h pe se -ne conscien s. Cada no a dis-
sonincia conque ida e a un pas enda an .
A
aques a isió s'hi apun a Ped ell.
En les es bpe es que anali zem es p odueix un joc cons an a la onali a M-m,
s'hi in odueixen els g aus al e a s
VI
>,
11,; la dominan p esen a so in la
quin a al e ada. Riemann ja ens comenCa a dona una idea més Amplia de
la onali a . Les elacions onals an que dominan i bnica inguin el ma eix
alo . Ped ell a icina, an pe esc i com des de les pa i u es, el i de la
onali a
M-m.
So in eiem com les eus e olucionen pe semi ons c ean
unes elacions que di ícilmen pod íem explica des del pun de is a clissic.
I
si come em l'e o d'in e p e a aques es no es com a no es de pas, n'esbo -
em la peculia sono i a . Quan Lluís Mille anali za l'bpe a
La
diu en més d'una ocasió: <<no anali zeu aques aco d, sen iu-lo>>. La peculia
alo ació sono a el a mol p ope quan a pun de is a es b ic del que c eu
Schonbe g de
l'aco d de
is an^^^:
<<¿pe qub simpli iquem els "aco ds
agabunds" i insis im a si ua -10s so a el domini d'una onali a , quan no hi ha
una elació uní oca a e amb aco ds com el sbp ima disminu'ida?,, Les enha -
monies se an eqüen íssimes al nou llengua ge de Ped ell (exemple
9),
les
conduccions semi onals (exemple 10), els aco ds de sex a a egida (exemple 11);
o en end e els aco ds de sbp ima com a consonan s, si bé cald h espe a
El
Com e A nau
pe sen i -ho. Un al e ecu s que a emp a Ped ell a se la
comp essió í mica del ma e ial emi ic quan esc i i els pun s culminan s.
Al cos a d'aques s agmen s ens sob a an els nous elemen s in odu'i s pe
Ped ell: de i acions de mad igals de Pales ina a un als bo dó de Tomis de
43
FORTE, Allen,
New app oaches o he Line Analysis o Music.
JAMS,
ol.
XLI,
núm.
2,
1988.
44
MILLET, L., <La Celes ina del Mes e Felip Ped elb, a
Esc i os Heo ás icos,
To osa,
1911.
45S~~~~~~~~, A.,
Theo y o ha mony
( ans.
E.
Ca e . Be keley,
1978).
LA
MUSICA
ESCENICA DE FELIP PEDRELL
Exemple
9.
F.
Ped ell,
Els Pi ineus.
Pa i u a pe a can i piano, p.
14.
Exemple
10.
F.
Ped ell,
Els Pi ineus.
Pa i u a pe a can i piano, p.
74.
IL
Rbll1)O
1)13'
PIIIENII
(
a anza
lino
ai
p osoen o.)
Exemple
11.
F.
Ped ell,
Els Pi ineus.
Pa i u a pe a can i piano, p.
2.

84
FRANCESC
COR~S
I MIR
Sanc a Ma ia de
Lib o llamado a e de añe an asia, assi pa a Tecla cmo
pa a ihueela
(1565), o al p ime ac e on apa eix la canqó ancesa <<Mo de
Na Joana>> 4olumna e eb al del p ime ac e- basada en la melodia u ca
c<Iskia samaisi,,, al e nada amb una de i ació de la canqó <<El Com e A nau>>.
En el engó de Gemesquia usa unes pa i asis de Comes i una melodia ex e a
de l'ccEpís ola a cida dels SS. Innocen es>>, o ambé s'inspi a en una can@
d'amo del segle
x
pe al can de Raymond, cangó se ada a Pa ís, BNP
núm. 12,7440 i publicada pe Gas on de Pa ís i Ge ae .
Pod íem di que aixb es ac a d'un
pas iccio?
No. Cal sabe en end e dues
coses: p ime , el momen his b ico-cul u al de l'bpe a i, en segon lloc, jsi
desconeguéssim l'o igen d'aques s agmen s, n'opina íem el ma eix? La ia
d'ob es p oceden s de la poli onia del segle d'o espon als ideals naciona-
lis es de Ped ell; les melodies u ques i kabs ce quen un colo o ien al que ell
suposa que ha íem sen i a la Península. No hi ha el meno dub e que la
adició i ab a deixa un solc a la nos a cul u a, i el seu
a
e ina i delicada-
men c omi ic de ia o ja els p ime s models de melodies medie als his-
panes. Pe an , la p opos a de Ped ell és his o icis a i e a amb igo . A més, si
l'ambien ació es mou en e co s obado esques, hau ia d'ésse na u al ana a
ce ca in o mació de com e en els au bn ics can s, i així ho éu. El que no o-
ba em mai se a una al.lusió musical g a ui' a o idícula, cap a isbe espe pbn ic.
Els Pi ineus
és una bpe a ica en de alls his b ics, sob e o al ol an dels
in en s de ep esen ació al Tea o Real de Mad id, la se a es ena al Liceu l'any
1902 i l'es ena a Buenos Ai es el 1910. Ped ell i Víc o Balague in en a en
l'es ena ian -se que la eglamen ació del Real, que obliga a a p og ama a
cada empo ada unes quan es bpe es d'au o espanyol, els ajuda ia <<legalmen >>.
D'al a banda, podien aspi a a la sub enció econbmica de cinc mil pes-
se es pe p esen a l'ob a a Mad id. Tan Mancinelli --di ec o de l'o ques a
del Real- com l'emp esa i Com e de Michelena, d'en ada o en a o ables
al p ojec e. Sembla que l'al a bpe a en pugna, el
Ga in
de B e ón, no enia es
a e -hi a causa del acis de
Los Aman es.
Fins i o Hanslick --desp és de
l'allisada que elegan men li a esc iu e Ped ell- a aplaudi
Els Pi ineus,
i
es ebe en o e es de Chicago, Pm's i No a Yo k. Una allau de c í iques a o-
ables a en ai Espanya. ~dhuc Ped ell enca ega a la casa Mahilla de B us-
sel.les unes cc ubas i bocinas omanas>> pe usa -les al p bleg - eco d de les
ubes wagne ianes i
l'heckelphone-.
El dia i
La Renaixenca,
de semp e poc
a o able a Ped ell, li dedica passa ges encomiis ics pe
Els Pi ineus.
J.B. Pujol edi i la pa i u a de can i piano; i amb aques mo imen s'acon-
seguí una eial o d e46 pe a l'es ena de l'bpe a. Lla o s an comenga les
46
Reial O d e de
30
de
ma g
de
1892.
LA
MUSICA
ESC~NICA
DE
FELIP
PEDRELL
85
e icbncies de Michelena i les c í iques de Peña
y
Goñi. En la co espondkncia
pe sonal, Ped ell pa la a d'algú, amic de Michelena, que in en a a boico eja
l'ob a, i Balague descon ia a de <<las eneb osidades des a o ables del Real>>.
~D'on enia l'oposició?
Deixan de banda el ilis eisme del segle
XIX
a casa nos a, un dels
obs acles a p o eni de l'in luen Ma qubs de Comillas, de qui Ped ell ens
diu que es mos a cca xica blic>>. El p oblema e a l'a gumen ; i Comillas no
en enia que el llega pon i ici os a l'bpe a un pe sona ge nega iu i, a pa ,
c eia que l'bpe a e a una apologia del ca a isme, una desau o i zació de
1'Església i de Roma. Ped ell es a so me e als o icis del pa e Llanas pe
anquil.li za Comillas, ins i o éu in e eni ~as en a h~~ al seu a o . Va
se inú il.
Un al e cas de o al incomp esió ou l'a icle de Miquel i
adia^^,
qui
comenGa a i man que l'a gumen de l'bpe a e a ccasun o ca alin>>. Pe b la pa
més c í ica e a la següen : <<¿Es igualmen e eliz la elección de la época y de
10s sucesos his ó icos
[...I?>>,
cc[.
.
.]
¿Ha de sucede o zosamen e que el sen-
imien o eligioso se encuen e p osc i o de la idogía?>>. Miquel i Badia a iba
a nega o undamen que o s els e s his b ics Ihe b ics ep esen essin la iso-
nomia nacional. Aquella mala in e p e ació la podem en end e com a p o i-
nen d'un pe sona ge academicis a i adicionalis a, oposa a o s els co en s
nous i enemic del mode nisme, pe 6 aques a e a la pos u a b ica d'un ampli
sec o de la socie a .
Men es an , con inua en els p epa a ius pe a l'bpe a a Mad id. Felip
Ped ell a aconsegui que Apel.les Mes es s'enca egués del disseny dels
igu ins de l'bpe a; en p incipi es pensa a ep odui -10s en la magní ica edició
de
Els Pi ineus
que p epa a a l'edi o Hen ich Alguns en ebancs en el p o-
jec e i una malal ia d'ApelSles an pos posa -ho ins desp és del juny de
1892~~.
Un cop execu ades les llmines dels igu ins, es e en se i en una
exposició a I'A eneo de Mad id, i pensa en emp a -10s pe a la ep esen ació
al Real. De les deco acions, se n'ha ia d'enca ega Sole i Ro i osa, el qual
es a oba amb mol es di icul a s pe copsa les exigbncies de les didascllies
de l'bpe a. Els igu ins d'Apel.les Mes es s'han conse a ins a ui dia a la
Biblio eca Museu Víc o Balague .
47
Ca a de Felip Ped ell a Víc o Balague del
25
d'oc ub e de 1891.
48
MIQUEL i BADIA, F., <Sob e el D ama lí ico nacional*,
a
Dia io
de
Ba celona,
se emb e de
1891.
49
Ca a de Ped ell a Víc o Balague ,
20
de juny de 1892, on s'explica que Apel.les Mes es
es comp ome a eali za els igu ins. Col.lecció epis ola se ada al Museu-A xiu Víc o Bala-
gue de Vilano a i la Gel ú.
86
FRANCESC
COR'&S
I
MIR
F acassa el p ojec e del ~eal~~, s'es enh a Venbcia el p bleg l'any 1897, i
l'bpe a sence a al Liceu de Ba celona el
4
de gene de 1902s1. A la ma eixa ni
es a ep esen a el
Sieg id
de Wagne , adui i e a la i aliana; pa de la
bu gesia ca alana no a acudi a I'es ena, Ped ell c eia que e a pe qub Bala-
gue no els ag ada as2. Les condicions de l'es ena an se lamen ables: pocs
assaigs dels can an s, sols es a sal a la Pa si-Pe inella -Raig de Lluna-; a
un dels can an s se li a enca ega el pape de Sica qua an a- ui ho es
abans de l'es ena; el es ua i -que hem is en ep oduccions a la e is a
Album Salón-
e a mol pob e i udimen a i. Tal ol a, l'escenog a ia de Vilo-
ma a podia sal a el conjun .
Pe a l'es ena, el di ec o d'o ques a Goula a eali za una sb ie de alls
a la pa i u a o iginal. Ac ualmen enca a es conse en. El nomb e impo an
de pagines a egades és cosi amb co dills. Els alls es an eali za de les
pa s de l'bpe a que podien causa mono onia onal. Finalmen , pe no alla -
ga -nos massa, ci a em ambé l'es ena de
Els Pi ineus
a Buenos Ai es, una
g an expedició de o el Tea e del Liceu que a o gani za Goula l'any 1910.
Va se un bxi .
L'bpe a
La
Celes ina
es a ges a amb g an apidesa du an el 1902. El dia
30 de juny, Ped ell ens ela a que a comenGa a e la selecció del llib e i
la composició alho a. Endega l'esc ip u a pe al da e ac e a i ccd'e i a la
a iga que semp e a iba al inal de l'ob a>>.
La
T agicomedia de Calis o e Melibea
ep esen a a pe a Ped ell un llib e
únic, un dels que a posa semp e en lloc p eeminen . Aques a joia de la li e a-
u a humanís ica p esen a a g ans di icul a s d'adap ació escbnica. Ped ell
s'a e ia amb una ob a no pensada mai pe a la ep esen ació d amh ica, com
s'en enia al segle
xix,
sinó c eada pe a la
lec u a d amd ica
dels segles
x
i
x i.
D'al a banda,
La
Celes ina
e a una bpe a esc i a sob e ex en p osa, cap-
gi a a aixi la adició cen enbia d'usa ex os en e s pe als llib e s. Aques a
qües ió ou objec e de deba l'any 1891 a les pagines de
La
Vangua dia;
Ped ell a in e eni -hi pe esc i i a ep odui la se a posició a l'apbndix del
Po Nues a Música,
so a l'epíg a c<Cues iÓn mal plan eada>>. Ell s'alinea a
amb Wagne , adme en sols ecu sos com l'ali e ació, i eia guanya el i me
de l'accen musical sob e el i me de la e si icació. Pel que a a la es a, e a
a o able a 1'6s de la p osa. Des d'aquelles línies es mani es a a aixi p e-
50
Fins a l'any
1902
enca a cueja a el p ojec e. Una ca a del
6
d'ab il de
1902
del Conde de
Romanones (lla o s Minis e de Belles A s) no a au o i za l'bpe a enmig de sospi es de comen-
a is i judicis ad e sos. Sols deixa a Ped ell les espe ances d'una possible in e p e ació en e sió
de conce .
Se'n an e onze ep esen acions al Liceu.
52
PEDRELL,
F.,
O ien acions.
Pa ís, Ollendo ,
191
1,
p.
178.
LA
MUSICA
ESCENICA
DE
FELIP
PEDRELL
87
moni b iamen :
(([.
.
.]
En nues a li e a u a an igua poseemos una ob a que
se ia el ideal del lib e o en es a o ma mix a,
La
Celes ina
[.
. .]d3.
El e d'usa la p osa ambé esold ia un al e p oblema del nos e compo-
si o : la se a di icul a d'adap a el ex a la música. Li suposa a un g an
es o ^
d'esc iu e un e s, ens ho con essa a les Jo nadas de ~ e~~: cdba yo
mismo azando en p osa las p incipales si uaciones de Cha eaub iand -es
e e ia a 1'Abence aje-
y,
como en mi ida he sabido hace un dis ico,
en egaba el abajo hecho, pa a que 10 e si ica a, a mi amigo
B.>>.
Pe e l'adap ació de
La
T agicomedia, Ped ell a alle a una pa dels
au os de Fe nando de Rojas, sup imin -ne algunes escenes o amplian -ne
d'al es. Dels in -i-un au os que in eg en
Lcz
T agicomedia, sols s'usen a
l'bpe a el p ime , el cinqub, el sisb, el ui ?, el no b, el desb, l'onzb, el do zb,
el e zb, pa del quinzb, del dino b
i
del in b.
Quan als a egi s d ami ics, cons a em un, omanq de l'bpe a -((Fon e
F ida, Fon e F ida,>-, que sols se eix pe e una sepa ació d'escenes, a pa
de les conside acions de ipus nacionalis a que hi ulguem oba . També és de
no a que l'escena de cace a al bosc amb qub s'ob e l'bpe a és el desen olupa-
men d'una simple ci a a l'o iginal de Rojas; Ped ell si ua, a més, l'ac e p ime
en un ambien de boscú ies, més omin ic i bucblic, men e que Rojas el que
a, és una agbdia u bana, cubicula , ancada a les cases dels pe sona ges.
Lle a d'aques s casos, el composi o es mos i ex emamen espec uós
amb l'ob a de Rojas, sob e o en el dihleg, de mane a que l'bpe a conse a
o s els e s ca ac e ís ics del cas elli del segle x L'espe i pu is a que
conse a a la in eg i a de l'idioma del segle
:
no a se ben en bs pe o s
els c í ics de l'bpoca, que espe a en una bpe a amb una eno ació adical
del llengua ge. Aques a eno ació hau ia enca la bellesa de l'ob a de
Rojas.
No obs an aixb, Ped ell en a ec ea una e sió ((eu emis ica>>. ((Las con-
diciones i ep esen ables
[.
.
.],
de la ob a de Fe nando de Rojas, se han amol-
dado, a las condiciones
y
exigencias del d ama lí ico
[.
.
.]
y espe ando aquella
pa e escul u al del lenguajeuss. Subi h l'elogia a pe ha e expu ga o es les
c ueses del ocabula i. És ob i que mol es de les pa aules du es i si uacions
uculen es opa en amb la mo al pu is a d'aquells emps, i no ens ha d'es a-
nya que es in o a del pla de l'bpe a. C ec que no cal esmen a casos en qui:
el pu i anisme mo al a esc idassa bpe es de enom uni e sal pe la se a p e-
esa op obiosi a .
53
PEDRELL,
F.
Po Nues a Mu'sica.
Ba celona, Hen icln, 1891,
p.
130.
54
PEDRELL,
F.,
Jo nadas de A e.
Pa ís, Ollendo , 19 1
1,
p.
207.
PEDRELL,
F.,
O ien acio zes.
Pa ís, Ollendo , 191 1,
p.
241.
94
FRANCESC
COR&S
I
MIR
ucció. L'a qui ec e Gaudí a comeqa a dissenya l'escena i, les g ades pe
al públic en un ind e amb una bona acús ica i una is a me a ellosa sob e
Ba celona. El p essupos inicial e a de cinc mil du os. Gual s'enca ega ia de
eali za l'escenog a ia i el es ua i. Ma agall dub a a, pe b, d'un lloc enca a
en cons ucció, allunya de la ciu a i a l'ai e lliu e. No eia com sol en a
l'excessi a llum del dia o l'obscu i a de la ni . A més, l'es ena de l'ob a sem-
bla a lla o s p ecipi ada. Pe al inanpmen del p ojec e es pensa a o gani -
za
una empo ada de <<Fes i als lí ichs>> amb subsc ip o s. El p ojec e de
socie a a acassa .
L'al a emp a i a de la pla~a de Las A enas enia com a a an a ge la con-
ni bncia dels p opie a is i emp esa is de la pla~a pe sub enciona la ep e-
sen ació. Qües ions bcniques i p e e bncies ambé dels di ec ius en e s l'idol
de la au omhquia, el o e o Mazan ini, us a en de ini i amen el p ojec e.
Si de
El Com e
A nau
hem assenyala la no e a de la se a o ma i l'o igi-
nali a a gumen al, no és menys en l'aspec e es ic amen musical. Ped ell e a
un bon ha monis a, i ho palesa com a cap al a bpe a en
El Com e
A nau.
Con h iamen , se'ns p esen a un can i adical en 1'6s dels
lei mo i .
Els
emes emp a s no passen de ui i, d'aques s, la majo pa sols apa eixen en
un o dos agmen s dels ac es.
En can i, són mol issims els que s'o iginen al ol an d'aques s aco ds
(exemple
16).
Alleg o
modeci o.
ADALAISA.
Exemple
16.
F.
Ped ell,
El
Com e
A nau.
Reducció pe a can
i
piano,
p.
11.

LA MUSICA
ESCENICA
DE
FELIP
PEDRELL
Exemple 17.
Semblan~a dels aco ds al
T is any
i
a
El
Com e
Amau.
Aques aco d ens eco da mol un desen olupamen de l'anomena <<aco d
de T is any>> (exemple 17). S'associa epe ides egades amb
El Com e A nau
i
el seu desig amo ós en e s Adelaida. Ped ell ens pa la de l'emoció de dolo
p egon que li p odu'ia el ema de les llagues d'Am o es al
Pa si al
i
que ell
ecull a les pigines
73
i
92 de
El Com e Amau.
Ens so p enen ambé les ha monies de
sex a
a egida a la segona pa de
l'ob a, d'una sono i a imp essionis a. Des de
La
Celes ina
hem ana obse -
an com Ped ell endeix cada cop més a e a da les esolucions
-I,
no acaba
de con i ma la onali a , jugan amb el doble o M-m, els g aus al e a s i les
escales exb iques; podem assegu a que a
El Com e A nau
la onali a , a ol es
és sols un p e ex o mal; egem sinó aques s compassos inicials de la
escena
de la p ime a pa (exemple 18).
No hi oba em la elació dominan bnica ins a en a-sis compassos
desp és, i enca a el
I
g au ind h associa un aco d de
sex a
a egida.
El co el eiem ac uan de co i eu, de eu espi i ual del poble, sols d'ins-
umen de colo , com ha ia e ambé a
La Cel'es ina.
A a, pe b, se'ns mos a
més agosa a en el ac amen ha mbnic i ímb ic (exemple 19).
Es man é en la se a p oducció el can popula . Miquel Que ol, a la se a
an~lisi~~, ens assenyala ence adamen les coples del llau ado , i l'elemen
cen al de l'ob a:
La
can@ del Com e A nau.
Enca a se'ns p esen en alguns exemples de poli onia eligiosa imb ica s
amb el nou dihleg onal. Tenim l'explicació en els agmen s de música sac a
que Ped ell inse eix a les se es bpe es: en p ime lloc, cal comp a amb la as-
s
QUEROL,
M.,aPed ell composi o ,>.
Anua io Musical,
1977.
cinació en e s el nou uni e s sono que suposa el descob imen de eso s
his b ics que eia Ped ell; en segon lloc, ell c eia que la melodia g ego iana, la
melopea c is iana en les se es pa aules, e a l'o igen de la melodia i la música
occiden al. Discu ible o no, aques e a el seu pun de is a.
4
CHORY
PH~ES.
~op .
I.
11
~'a~e.d.
i
p
U
/~~pl c
14
L.=+-
w
,.---
-
h'111 '-
Exemple
18.
F.
Ped ell,
El
Com e
A nau.
Reducció pe
a
can i piano, p.
43.
nM 27U ¿(.
Tu i
I1
I
I
I
A!'!
I
11
I
I
I
Ah!
I
I
Ah!
--
I
-
Ah!
Exemple
19.
F.
Ped ell,
El
Com e
Amau.
Reducció pe
a
can i piano, p.
100.