El ema d’es udi d’aques a esi doc o al s’en én dins el ma c de ece ques que ja
exis eixen sob e la segona mei a del segle XVII ins a la Gue a de Successió. Si
bé alguns eballs han ajuda a acla i els aspec es sociopolí ics de la Ca alunya de
l’època, hem conside a que manca a un eball que aglu inés les línies p incipals
que componen l’anàlisi ideològica d’aquell pe íode de l’època mode na, o es u-
dian les elacions en e el P incipa i F ança, un dels elemen s onamen als de
l’escena i eu opeu du an aquell pe íode. D’en ada, es pod ia pensa que el posi-
cionamen polí ic conc e d’una pa de la socie a ca alana da an del nomena-
men de Felip d’Anjou com a ei d’Espanya s’en én o obse an els con lic es
anco-espanyols: la Gue a dels T en a Anys (a pa i de 1635, en e F ança i
Espanya ambé), la Gue a dels Segado s (1640-1659), la Gue a de De olució
(1667-1668), la Gue a d’Holanda (1673-1679) i la Gue a dels Nou Anys (1689-
1697). A això cald ia a egi -hi les epe ides incu sions dels solda s ancesos en
e es ca alanes i la pa icipació indi ec a de ep esen an s ancesos (solda s,
diplomà ics, e c.) en con lic es in e ns, com a a la e ol a dels Go e es (1687-
1689). Aques ex ens pe íode de xocs cob eix gai ebé o el egna de Lluís XIV
(1643-1715); uns anys du an els quals el egne de F ança a p essiona de mane a
con ínua les on e es de Ca alunya i que són cu iosamen pa al·lels al desen olu-
pamen pam le a i i ideològic d’alguns sec o s de la socie a ca alana.
Es ac a ia, d’alguna mane a, d’un ema ècnicamen complex i à id d’una
exigen p ecaució e minològica. En p ime lloc, es plan eja la di icul a emà ica
de desxi a les iden i a s i els sen imen s socials i polí ics. La c onologia del e-
ball segueix uns momen s o s que pod ien ésse conside a s com a p eceden s de
les elacions ca alano- anceses més con lic i es. Així, el 1640 ep esen a un ú il
pun de pa ida enin en comp e la simbologia d’aques a da a ( e ol a de Ca alunya,
e ol a de Po ugal) i que p enen cos els p ime s con ac es pe es abli una aliança
amb el ei de F ança. Alho a, es p odueix una explosió ideològica i polí ica ca a-
Manusc i s 21, 2003 219-225
F ança i Ca alunya al segle XVII
Iden i a s, con aiden i a s i ideologies
a l’època mode na (1640-1700)1
Osca Jané Checa
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen d’His ò ia Mode na i Con empo ània
08193 Bella e a (Ba celona)
osca [email p o ec ed]
1. Tesi doc o al codi igida pels p o esso s Jean Pie e Amal ic (Uni e si é de Toulouse-Le Mi ail) i
An oni Simon Ta és (Uni e sia Au ònoma de Ba celona), llegida el 20 de juny de 2003 i a a-
luada pel ibunal o ma pe Jean-Pie e Amal ic, F ancis B umon , Joaquim Nadal, E nes
Belengue , Jean-Pie e Albe i An onio Espino.
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 219
lana, que es adueix pe abundan s esc i s. En can i, l’es udi inali za en un ma ge
eò ic, el 1700, da a de la mo de Ca les II. Tanma eix, si bé aques es dues da es
ixen un c i e i c onològic, la emà ica de l’es udi sob epassa aques ma c, ja que
es enen en comp e al es in luències i elemen s con ex uals: la immig ació ancesa,
que oba les se es a els al segle XVI, el con lic e p o es an (hugono s), el ban-
dole isme o les conseqüències de la Unión de A mas d’Oli a es (1625).
A xius i documen ació
La p ospecció i el supo bibliog à ic se cen a ia en els es pun s següen s: biblio-
g a ia p òpia del ema (ca alana, espanyola, ancesa), bibliog a ia compa a i a
(d’al es llocs i ela i a a emes semblan s als que ac em) i bibliog a ia eò ica
(sob e o eu opea). La ece ca a xi ís ica s’ha e ec ua p io i zan l’anàlisi d’a xius
diposi a s a l’Es a ancès (co espondències in e nes, decisions polí iques i mili-
a s, edic es, o denances), com són els de Pa ís o Pe pinyà (A xius del Minis e i
d’A e s Es ange s, A xius de l’Exè ci , A xius Depa amen als). Les al es on s
p o enen p incipalmen de Ba celona i d’alguns a xius del no d pi inenc del
P incipa , així com de la Biblio eca Nacional de Mad id. Han se i de supo i
nucli de consul es.
D’aques a mane a, a Ba celona han es a consul a s els ons de l’A xiu Muni-
cipal ( o a la in o mació ela i a a les eaccions d’ins i ucions locals du an els
en on amen s amb F ança), la Biblio eca de Ca alunya (amb o a la elació de
pam le s i p opaganda de l’època, en e d’al es coses), la ese a de la Uni e si a
de Ba celona (imp esos i se mons p opagandís ics) i, inalmen , l’A xiu de la
Co ona d’A agó (exclusi amen pel que a a documen s sob e les con iscacions i
ecompenses de béns i pa imonis). Als a xius de la ciu a de Gi ona, el municipal
i el diocesà, ha es a anali zada la co espondència in e na i amb d’al es iles així
com les elacions sob e la p esència ancesa a la zona. Al es consul es (Puigce dà,
la Seu d’U gell, Lleida, la Sel a del Camp, e c.) han pe mès acla i la pa icipació
d’aques es coma ques en la llui a amb F ança i, sob e o , la elació de con inuï a
o no amb els ancesos i el p oblema que podien ep esen a .
P oblemà ica
El eball in en a ap o undi en una anàlisi g àcies a concep es i e lexions poc o
menys comunes. Aques es són, en e d’al es, les pe cepcions ex e io s. És a di ,
si bé en em en un camí amb la olun a d’es udia les elacions en e Ca alunya i
F ança, en un momen conc e de l’època mode na, ambé és ce que ce quem
esb ina les e olucions polí iques i iden i à ies que s’hi desen olupen, a an del
emps que ansco e, dels con ac es ecíp ocs, de les ans o macions a Eu opa i dels
esde enimen s en gene al. Pe això, conside em que la isió dels ancesos sob e
Ca alunya ha de pe me e ob eni , de mane a no a, una espos a des de l’ex e-
io als plan ejamen s sob e les ans o macions que es an gene a al e i o i
ca alà a pa i de la e ol a dels Segado s i del con ac e que s’es ablí amb la ma eixa
F ança. De e uc, s’ob e da an nos e un pano ama dens dels objec ius polí ics
220 Manusc i s 21, 2003 Osca Jané Checa
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 220
de F ança a la península ibè ica i de la se a p òpia o mació ideològica d’Es a .
Pe ideologia en end íem o allò que compond ia un nucli no- e bal de les accions
polí iques po ades a e me. Lluny d’un simple discu s, la ideologia de l’Es a és
aquella que p en o ma més enllà d’o d es i no mes p imà ies, g àcies a una ans-
o mació que s’acompanya d’esquemes cul u als, educa ius i subjec ius. Pe úl im,
qualse ol dels a gumen s i elemen s que apo em a la in es igació no po ana des-
lliga de l’al e, en en la suma un compos de ma è ies pe esb ina si ealmen
a ha e -hi una e olució polí ica i iden i à ia a Ca alunya, i si aques a a eni lloc
de mane a homogènia.
Si uan -nos en una època on an la mona quia espanyola com la ancesa apos-
en pe ans o macions econòmiques, mili a s, e i o ials i, sob e o , polí iques,
Ca alunya apa eix com un impo an labo a o i d’ope acions pe a uns i al es, en el
pe íode que a des de 1640 ins a 1700. En emig, les gue es en e F ança i Espanya,
l’aliança de Ca alunya amb F ança i les pos e io s amenaces anceses sob e
Ca alunya comp a en amb alguns aspec es p imo dials: la gue a, el desen olupa-
men de la p opaganda, la con inuï a del con ac e i el ebuig gene a pe o això
sob e una població o egada pe exè ci s, epidèmies i plagues del camp, en e al es
coses. Da an d’aques escena i successiu d’esde enimen s i si uacions, in en em
eu e ins a quin pun ou impo an el pape que juga en F ança i els ancesos en
el desen olupamen d’una possible consciència col·lec i a de la població ca ala-
na o de pa s d’aques a. Pe ò, a més a més, és qües ió d’in en a en end e el pes
que pogue en eni la coincidència de la cons ucció de l’Es a mode n a F ança i
la da allada de la po ència espanyola en les elacions i les implicacions en e an-
cesos i ca alans.
Es uc u a
Un cop p esen ada la xa xa de emes i concep es que componen aques a in es i-
gació, expliquem amb b e e a l’es uc u a analí ica del eball, que es compon
de qua e g ans pa s. L’obliqüi a dels emes ha du a es udia emes especí ica-
men mili a s com cul u als, pe ò o s des d’una pe spec i a polí ica i, o so in , eò-
ica; un plan ejamen que ha se i pe posa en el seu lloc els onamen s d’un ex
dens de con ingu i d’idees ans e sals.
El p ime capí ol anali za la His o iog a ia de les iden i a s i el pes del con ex
his ò ic. Es ac a en p ime lloc de posa en escena un balanç his o iog à ic sob e
les iden i a s i les nacions: de què es em pa lan , quines han es a les línies p inci-
pals d’in es igació du an les da e es dècades, e c. A la egada s’ha e necessà-
ia una eac uali zació i un enc euamen de isions i anàlisis de la his o iog a ia
hispano- ancesa. Desp és d’una p ime a ap oximació eminen men eò ica, el e-
ball es ableix les bases d’un exemple con aiden i a i amb F ança cla i p e i al
nos e camp c onològic. Aques és el cas del Rosselló, que pe me en e eu e un
p incipi d’a elamen de ebuig al ancès (po s d’un a ac hugono a inals del segle
XVI; immig ació ancesa; plan ejamen s a la e lla de 1640).
En segon lloc, l’es udi se cen a a Ca alunya i els objec ius de la polí ica an-
cesa. És a di , s’es ableixen les di ec ius de l’in e ès ancès pe Ca alunya (in e -
F ança i Ca alunya al segle XVII Manusc i s 21, 2003 221
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 221
encions, abans de l’aco d de 1640, aco ds i p omeses; la bu oc àcia ancesa a
Ca alunya; les decisions i o d es espon ànies en emps de gue es, així com els
e ec es sob e l’habi an ; inalmen , s’anali za la qües ió polí ica dels lími s e i-
o ials). També, l’ap oximació a la polí ica de manipulació a Ca alunya ajuda a
en end e l’en on amen que es a p odui en e p o ancesos i la pu ga que es
gene à (selecció de p o ancesos) i com s’ap o i à el descon en amen ca alà amb
els cas ellans, des de 1640 ins a les gue es d’Holanda, dels Nou Anys o les e ol-
es ca alanes de inals del segle XVII. Pe úl im, les accions anceses a Ca alunya
es an adui pe uns objec ius més conc e s i una polí ica in e na més consis en
al Rosselló, amb les ans o macions de les ins i ucions, un joc de ep esàlies i
ecompenses, i una polí ica lingüís ica i d’ensenyamen .
En el capí ol e ce es c eua un g au en l’escala de pode s pe anali za el pes
de Les classes di igen s i la polí ica ins i ucional. D’aques a mane a, es eu l’ex-
p essió i l’a elamen de l’opció ancesa des dels inicis de l’ap opamen a F ança,
l’exili, la po i les ecompenses, p o ocan així en pa una no a es uc u ació del
pode al Rosselló i una u ili zació de les eli s i la cul u a. Aques a ans igu ació
comp a amb un pe sona ge des aca a l’època com ou el ca alà i in enden del
Rosselló, Ramon T oba . N’anali zem l’e olució pe sonal i ideològica, els objec-
ius i els mè odes emp a s; o plega con o man unes conseqüències pe al Rosselló,
pe ò ambé l’explici ació ideològica d’una al a ca alani a polí ica. En da e lloc,
no es podia deixa de ac a la polí ica ins i ucional a Ca alunya da an F ança:
polí iques globals, polí iques locals i g ups de p essió eme gen s.
L’anàlisi de les qües ions an e io s ens ha du a es abli en da e lloc una p o-
jecció analí ica en les Ima ges, eali a s i iden i a s que es p odueixen en e F ança
i Ca alunya. La isió i la pe cepció dels ancesos componen el que anomenem les
pe cepcions dels «al es» pe conèixe millo algunes eali a s de o mades o allu-
nyades de l’au ode inició social i polí ica. A la egada, en em a es udia un dels
aspec es onamen als en l’apa ició d’iden i a s com o en les gue es i els con lic es,
posan així en elació: població i solda s; e ol es «c iminals» i a e s ju ídics; con-
lic es ac ius, amenaces passi es i con aiden i a s. Finalmen , s’es ableixen lligams
en e dos dels aspec es p incipals de les iden i icacions a l’època mode na: eligió
i on e a (iden i a eligiosa; ebuigs an i ancesos; on e es).
Conclusions
La mona quia ancesa a assumi el seu lide a a Eu opa —al món— i es a
esplaia amb la c eació d’ins umen s cul u als i polí ics, allunyan -se a poc a poc
d’una polí ica de diàleg ei-dei pe endi cap a una submissió del poble a un ei-
Es a , si uan -se pe damun de l’aspec e eligiós. Pe an , Ca alunya, com mol s
al es e i o is eu opeus, no només a e on a les p e ensions d’una F ança
mode na sinó a les de o un Es a en plena eclosió. La elació en e Ca alunya i
F ança en e 1640 i 1700 —ap oximadamen — con ida a unes conclusions a ia-
des, si uades en la con luència d’in e essos i objec ius di e gen s, que poden de i-
ni -se en es g ans pun s.
222 Manusc i s 21, 2003 Osca Jané Checa
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 222
I
En p ime lloc, obem les isions, les in encions i les col·labo acions «des de
F ança». Al lla g del pe íode, els e s de 1640 i la decisió d’alia -se amb F ança
an queda llunyanes. Des de F ança, la elació amb Ca alunya co espon a es
aspec es que in e enen en l’e olució polí ica i ideològica d’ambdós e i o is: les
col·labo acions indi iduals —o de g up, com les dels p o ancesos que an uni -se
en un «pa i ancès»-; les in encions polí iques de F ança a Ca alunya; i, inalmen ,
l’e olució de les isions de F ança sob e «l’espai ca alà».
La llui a en a o de F ança aslluïa una llui a in es inal con a Cas ella d’un
segui de pe sona ges que an se i de pon en e els e s de 1640 i la successió
de Ca les II, en e l’a ibada desi jada de F ança a Ba celona el 1642 i l’en ada
in aso a a la ma eixa ciu a el 1697. És a di , són seixan a anys du an els quals es
desen olupà des del Rosselló una ap eciació polí ica i nacional que ou diluïda
amb la subs i ució d’aques s p o ancesos pels seus descenden s, ja nous ance-
sos i educa s amb al es objec ius i desi jos de p omoció. L’a el de les in encions
de F ança a Ca alunya, en can i, e a la olun a d’ampliació del seu espai, pe ò,
pe damun de o , l’allunyamen del pe ill espanyol. D’alguna mane a, el p ime
in e ès ou mili a : l’a ac de ensiu de l’es a ègia mili a de F ança anà en augmen
amb la gue a d’Holanda i la p og essi a solidi icació del pode gal a Eu opa. I és
que, quin ou l’objec iu de conque i i man eni el Rosselló sinó una decisió de geo-
es a ègia mili a ?
Quina e a la dis ància en e assimilació i in eg ació dels com a s a F ança? El
Rosselló ind ia una conside ació d’assimilació pa cial, pe ò, des del momen en què
la di ecció del país i els al s cà ecs e en en mans de ancesos —en el sen i que
enien del no d— i que desapa eixia el concep e de «p o ancès», pod ia consi-
de a -se in eg ada polí icamen a F ança, o i la conse ació ins al segle XVIII de
l’a ibu de p o íncia « epu ada es ange a». Els dub es inicials sob e la conse -
ació i l’in e can i de la p o íncia an mo i a la con inuació de e s especí ics
en la eligió, la cul u a i la socie a . El Rosselló sí que a se un labo a o i d’expe-
imen ació pe a la F ança de Lluís XIV, com a p eludi d’alguna cosa més: la con-
ques a del P incipa a se semp e una opció ins a la successió d’Espanya. L’acció
ancesa a es abli una base pe al u u : ni assimilació, ni in eg ació, pe ò sí que
a semb a les a els polí iques i socials de ca a a l’a eni , allunyan al màxim la
p o íncia d’Espanya, a a és de l’amalgama c eada en e hispani a i ca alani a .
II
En segon lloc, des aca íem l’«adap ació» i consciència iden i à ia que es desp èn
des de Ca alunya. Així, es p odueix una adap ació polí ica i social da an l’ag es-
so , que no e a al el 1640 a gai ebé o el país. El ema de l’adap ació socio e i o ial
és onamen al: el no d man ingué una in e elació amb la p esència i els a acs an-
cesos al lla g de o a la segona mei a del segle XVII i es con e í en la pa més
a ec ada, des d’on emanà el ebuig més o o, en o cas, la conside ació més g an
cap a F ança. L’accep ació de la eali a compo a uns ipus de llui a di e en s: des
F ança i Ca alunya al segle XVII Manusc i s 21, 2003 223
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 223
del Rosselló, in e io , i des del sud de l’Albe a, de ensi amen i pe comp omisos
amb Ba celona i Gi ona. La consolidació d’una consciència nacional pe zones és
una de les adap acions i conseqüències de la p essió ancesa a la no a zona on-
e e a dels Pi ineus.
D’alguna mane a, el con lic e anco-ca alà a elà i ou més p esen en les
comuni a s au òc ones dels Pi ineus que no pas en les del sud del P incipa , a con-
seqüència de la p esència mili a . La on e a —adminis a i a, e i o ial, eligio-
sa— sembla ia opa amb més esis ències a la Ce danya que a d’al es ind e s del
país. En al es llocs i en al es èpoques, la puixança dels sen imen s iden i a is sem-
p e a eni alguna elació amb la gue a i amb la de inició de l’enemic. Al amen ,
una segona adap ació a se la ep esen ació men al dels nous es ange s a Espanya:
la gen del Rosselló i pa de la Ce danya, quan en eali a demos a en el lligam amb
el P incipa més o que mai. Es desen olupà lla o s el cas de doble es ange ia pe
a mol s i de iple pe a algunes eli s del P incipa —anada i inguda.
Pe la se a banda, la ancesi zació del Rosselló no ingué de seguida, pe ò sí
a la lla ga. Tanma eix, la his o iog a ia que a i ma que no ou acomple a des d’un
p ime momen , ambé diu que F ança no a in e eni amb una polí ica ac i a.
C eiem que sí que exis eix aques a polí ica, o i que a p enen o ma segons el
con ex , i so in de mane a in uï i a. Desp és, la no mali a i la disminució de l’ac-
ció que es a p odui pe me en que, a a pe a a, la his o iog a ia egi imp escindible
cen a -se en e la i del segle XVIII i el segle XX, e apes-pon on an eni lloc e i-
ables ans o macions.
Pe úl im, quins an se els ac o s es uc u als i/o ideològics que F ança a
p omou e amb la se a polí ica a Ca alunya a inals del segle XVII, i que ind ien a
demos a una cohesió iden i à ia d’una pa de la població ca alana i, sob e o , la
se a p esa de consciència? A banda de ac o s na u als com l’espai, les cons uc-
cions i el clima, alguns elemen s o en onamen als en la plasmació iden i à ia:
La llengua: una de les polí iques a les quals les eli s ca alanes del Rosselló an
ha e d’adap a -se, pe ò ambé al es ins i ucions com l’eclesiàs ica o la polí ica.
Passa de se un ac o na u al a se un elemen onamen al del aule polí ic de F ança.
La eligió o eligiosi a : un dels p incipals eixos cohesionado s de la població.
Esde é un elemen polí ic i social més del seu aspec e es ic amen espi i ual i de
de oció, a an de les gue es i els con lic es. To so in , les ep esen acions cul u-
als i a ís iques ompli en la ida quo idiana dels pobles es enen una eligiosi a
au òc ona.
Les gue es: les con aiden i a s p omogudes pe aques es i, sob e o , pe la
se a ex ensió en el emps (seixan a anys de gue a i amenaces supe posades de
mane a in e mi en ) i sob e un ma eix e i o i.
La adició, els cos ums i la memò ia: la memò ia popula i col·lec i a c ea
mi es i llegendes, on cadascú, pa in de l’au oodi ins a la òbia de l’al e —cone-
gu —, pe any a un conjun homogeni, an pe les ca ac e ís iques polí iques com
pe les cul u als.
El p íncep: aques és l’elemen d’equilib i enmig dels ebu jos i dels odis. Da an
d’una o a anco òbia, l’anunci d’un ei ancès al egne d’Espanya a se una
224 Manusc i s 21, 2003 Osca Jané Checa
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 224
p o a a supe a . La ece ca d’una al e na i a dins la b anca dels Àus ies sembla-
a demos a l’a e amen a les condicions p incipesques de l’An ic Règim; o
i que sabem el que a succei quan l’a xiduc d’Àus ia es a des incula de
Ca alunya. Aques posicionamen polí ic hagués es a possible sense o es les con-
dicions an e io s?
To s aques s pun s mos a ien l’e olució de la comuni a è nica, al com e a
coneguda ins al momen , i la se a ans o mació en nació. La con inuï a en el
emps pe me di que es o jà una consciència d’iden i a col·lec i a, segons unes
zones geog à iques de mane a més o menys conc e a.
III
Pe úl im, les con e gències que es p odueixen: Pà ia, Nació o Clímax con a-
iden i a i? El clímax de la gal·lo òbia a Ca alunya es p oduí amb la p esa de
Ba celona del 1697. El passa ge a l’odi p o enia de la po , del cansamen desp és
de an s anys de gue a i amenaça, de la in oxicació polí ica, e c. Da an d’un ene-
mic cada egada més pode ós, la c is al·li zació de les consciències col·lec i es i de
la p òpia iden i a p engué més o ça. L’exp essió esc i a o o al i les demos acions
ísiques — e ol es, ag essions— són el e lex d’una po indi idual o, pe ex en-
sió, col·lec i a, pe ò ambé la d’una xeno òbia que es c ea i ins i o es cons ueix.
La e minologia emp ada en els ex os pels ideòlegs i els polí ics e a una sè ie de
concep es àcilmen manipulables. La Ca alunya del ba oc i la F ança classicis-
a con e geixen: la p ime a es én des de baix la consciència d’iden i a g àcies a la
gue a i a la p essió mili a —en e al es— anceses; la segona ho a amb o a
la o ça que la mona quia posa en uncionamen de mane a e ical i, pe an , és
una conscienciació iden i à ia d’Es a .
La con aiden i a ancesa esde ingué es able, pe ò, sob e o , pode osa. F ança
s’e igí com a apa ell d’Es a que posà en ma xa di e sos elemen s al se ei d’aques
i, al damun de o s, del ei. El mona ca e a la nació, pe ò la nació ja no e a només
la e e a, ja que als ulls d’Eu opa, F ança signi ica a a a més que una simple
mona quia, g àcies a les polí iques di e ses que es an ana aplican a eu dels
e i o is conque i s, pe ò ambé g àcies a les polí iques cul u als i diplomà iques
que e en de F ança un Es a sòlid a la ece ca del econeixemen com a iden i a de i-
nida dins i o a del seu e i o i.
En de ini i a, el clímax ou la coincidència en el emps de l’es o ç polí ic
ancès i de la elació amb Ca alunya. L’exace bació dels elemen s indi iduals c eà
un imagina i col·lec iu da an d’un enemic uni icado en els espais en con ac e
amb F ança. De ca a al pode , la eacció del poble — iolen a o no— ingué una
aducció en l’exube ància ba oca, on la o ça del clímax en e Ca alunya i
F ança ou la de compa i polí iques, gue es, odis i isions ecíp oques, p o-
pugnan l’apa ició d’iden i a s oposades i supe posables.
F ança i Ca alunya al segle XVII Manusc i s 21, 2003 225
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 225
