Els o ígens d’una esi doc o al sob e el pensamen econòmic
J. M. Keynes a esc iu e que: «les idees dels economis es i els ilòso s polí ics,
an quan són co ec es com quan es an equi ocades, són més pode oses del que
no malmen es c eu. En eali a , aques es idees i poc més és allò que go e na el
món. Els homes p àc ics, que es c euen comple amen exemp s de qualse ol in luèn-
cia in el·lec ual, són, gene almen , esclaus d’algun economis a di un . Els líde s
manià ics, que sen en eus a l’ai e, des il·len el seu enesí inspi a s en algun esc ip-
o o acadèmic d’alguns anys en e e. Es ic segu que el pode dels in e essos c ea s
s’exage a mol en compa ació amb la in usió g adual de les idees.»2
A Ca alunya, a la segona mei a del segle XX, Fabián Es apé i E nes Lluch an
o ien a una pa signi ica i a de la se a ac i i a in el·lec ual i de la d’alguns dels
seus deixebles a l’es udi del pensamen i de les idees econòmiques. Així, pe so-
nali a s an des acades com F ancesc Roca, Ca me Massana, An on Cos as, Emili
Gasch, Pasqual Ma agall o Lluís A gemí (a Ca alunya) i Segundo B u, Vicen
Llomba o Sal ado Almena (al País Valencià) han es udia l’impac e de les idees
en l’endegamen i el desen olupamen de la his ò ia i de l’economia.
D’al a banda, des de inals del segle XX, so a la di ecció d’An oni Simon, l’à ea
d’His ò ia Mode na de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona es à eali zan no a-
bles apo acions en l’àmbi del pensamen a la Ca alunya dels segles XVI i XVII.
D’aques a mane a comencem a disposa d’un no able en all pel que a al pensa-
men polí ic (An oni Simon), mili a (An onio Espino), ambien al (Ma ia An ònia
Ma í), e c.
Finalmen , la con e gència d’aques es dues g ans línies d’in es igació sob e
el pensamen econòmic i sob e el pensamen a la Ca alunya mode na a posa de
elleu l’exis ència d’un bui que calia comença a ompli . Què en sabíem del pen-
Manusc i s 21, 2003 213-217
Economia i pensamen econòmic
a la Ca alunya de l’al a eda mode na
(1520-1630)1
O iol Junque as Vies
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen d’His ò ia Mode na i Con empo ània
08193 Bella e a (Ba celona)
[email p o ec ed]
1. Tesi doc o al llegida el quinze de no emb e de 2002 al Depa amen d'His ò ia Mode na i
Con empo ània de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona i di igida pel D . An oni Simon i Ta és.
Va se a aluada pel següen ibunal: Joaquim Nadal, Jaume Sob equés, E nes Belengue , Albe a
Toniolo i An onio Espino.
2. KEYNES, John M. Teo ia gene al de l’ocupació, de l’in e ès i del dine , Ba celona: Ed. 62, 1987.
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 213
samen econòmic ca alà del segle XVI i de la p ime a mei a del segle XVII? Quines
ha ien es a les p ime es passes del pensamen econòmic mode n a Ca alunya, en
aquell pe íode immedia amen an e io a l’es udia pe E nes Lluch? Exis ia algun
pa al·lelisme amb l’Angla e a de p incipis del segle XVII?
To plega exigia, pe ò, una ap oximació p è ia a la his ò ia de l’economia
ca alana del segle XVI. Un ema que ins aquell momen només ha ia es a ac a
en p o undi a pe Jaume Ca e a Pujal i Pie e Vila . El p ime en una ob a publi-
cada el 1946, apo an una quan i a mol impo an de e e ències documen als;
pe ò amb un signi ica iu dè ici in e p e a iu i, ins i o , d’o denació emà ica i
c onològica3. El segon amb una ob a ex ao dinà ia; pe ò conclosa a gai ebé qua-
e dècades i que no enia com a objec iu cen al l’anàlisi del pe íode es udia en
aques eball.
Des d’alesho es —i en línies gene als—, l’esquema in e p e a iu, les idees
o ça i els ma cs c onològics apun a s pe Vila han es a epe i s incessan men .
I, malg a que s’han eali za es o ços aluosos pe conèixe alguns aspec es de
l’economia dels segles XVI i XVII (E a Se a, Gaspa Feliu, Mon se a Du an…),
no s’ha acaba de e isa el ma c gene al. En ocasions, s’ha abusa de la c isi apun-
ada pe Jaume Vicens Vi es pe a inals del segle XV i p incipis del XVI, alla gan -
la sense ma isos ins als p ime s símp omes de l’expansió de la inya a inals del
segle XVII. Men e que d’al es au o s (Ga cía Espuche) han olgu a ança les
ans o macions p òpies del segle XVIII —es udiades de o ma excepcional pe
Pie e Vila —, assegu an que ja s’ha ien p oduï a mi jans del segle XVI. Tan els
que han es i a en el emps les «di icul a s» assenyalades pe Vicens Vi es, com
els que han olgu an icipa les « ans o macions i el c eixemen » es udia s pe
Vila , han enuncia a comp end e el segle XVI i la p ime a mei a del XVII com un
pe íode especí ic i complex. Una època plena de con adiccions i de ma isos, on
l’economia ca alana ba ega al i me del Medi e ani occiden al. Els i mes i les
endències seguides pe Ba celona i pe Ca alunya no poden se gai e di e en s als
ma cs de e e ència apun a s pe Fe dinand B audel, Ca lo M. Cipolla o Aldo De
Maddalena pe al conjun de l’occiden medi e ani i eu opeu.
En qualse ol cas, mol es qües ions impo an s de la his ò ia econòmica ca a-
lana con inuen sense espos a.
Quina incidència a eni la polí ica ex e io de la Mona quia sob e les ac i i-
a s come cials? Quina a se la incidència de la gue a i de la pau? Quin e a el
pes ela iu d’I àlia i Cas ella en l’economia ca alana? És ce que al lla g del segle
XVI Ca alunya mi a cada egada més cap a l’A làn ic i menys cap al Medi e ani?
Quines in e elacions podem es abli en e c eixemen econòmic, augmen demog à-
ic, luxos mig a o is i eo denacions e i o ials? Quina és la incidència de les
luc uacions econòmiques en la ida polí ica in e na de Ca alunya i en les se es
elacions amb la Mona quia? Com an epe cu i les expe iències acumulades
du an el segle XVI, en el pensamen polí ic i econòmic de les p ime es dècades del
segle XVII? Fins a quin pun la p axi polí ica i econòmica de les con lic i es dues
214 Manusc i s 21, 2003 O iol Junque as Vies
3. VILAR, Pie e (1956). Ca alunya dins l’Espanya mode na, Ba celona: Ed. 62, 1964, ol. II.
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 214
dècades que p ecedeixen el 1640 depèn d’aques pensamen , que és ui de les
expe iències acumulades du an més d’una cen ú ia? Quina és la c onologia
de o s aques s esde enimen s? Es ac a de p ocessos uni o mes o amb can is de
eloci a i, ins i o , de sen i ?4
P egun es que mol s au o s s’han plan eja amb explíci a u gència. Ci an -ne
an sols dos exemples, podem eco da en e mol s d’al es a Joaquim Nadal (1981)
o E nes Belengue (1986). El p ime quan a i ma que pe en end e l’equilib i
d’exigències i concessions en e les ins i ucions ca alanes i la Mona quia cal «p o-
undi za en els in e essos socials i econòmics de les opcions en pugna i en l’ac i-
ud dels di e en s sec o s socials en pugna»5. I el segon quan es p egun a si du an
el egna de Felip II, Ca alunya eali za un «¿Vi aje de aislamien o o de eencuen-
o con el mundo medi e áneo adicional?» o si «¿Pod ían e iden emen e expli-
ca se las ensiones que an a i aumen ando en Ca aluña, espec o al gobie no
cen al, po el des ase de un pode que iende a ena y i a hacia sí a una Ca aluña
olcada a Eu opa y c ecida demog á ica y económicamen e?»6.
Les hipò esis inicials
Quina incidència an eni els cons an s con lic es ma í ims en el Medi e ani sob e
l’economia de Ba celona?; quin ou el seu impac e sob e els p eus de les impo -
acions?; què a passa amb els sec o s expo ado s?; i pel que a a les assegu an-
ces i als ipus d’in e ès?…
Aques es p egun es esul a en p ou audaces pe sa is e les ambicions d’un
jo e his o iado . I almenys algunes d’elles esul a en e i icables i con as ables,
al com exigeix el igo i la p o essionali a . En conc e , podíem e i ica sè ies de
dades sob e el p eu del bla o el pa ia ge; i podíem con as a les di e ències en e
pe íodes de pau i de gue a.
La segona g an «hipò esi in e oga i a» que sus en a el conjun d’aques e-
ball eia e e ència a l’impac e de la his ò ia econòmica ca alana del segle XVI sob e
el pensamen econòmic de les p ime es dècades del segle XVII. En el ons, ens plan-
eja en una qües ió que pod íem o mula de la següen mane a: com po se que
el pensamen econòmic ingués un o igen exclusi is a a Angla e a?; com podia
se que les comuni a s me can ils, inance es i polí iques del Medi e ani no e lexio-
nessin sob e la se a eali a econòmica?
En eali a , aques és el sen i p o und de la esi: el pensamen econòmic mode n
neix simul àniamen a di e sos espais econòmics d’Eu opa occiden al e lexionan
sob e la se a p òpia eali a econòmica i his ò ica, en un p océs que p esen a un
doble pa al·lelisme amb el desen olupamen del pensamen cien í ic en gene al i amb
l’expansió dels me ca s i de les ac i i a s econòmiques.
Economia i pensamen econòmic a la Ca alunya… Manusc i s 21, 2003 215
4. REGLÀ, Joan (1956). Felip II i Ca alunya, Ba celona: Aedos.
5. NADAL I FARRERAS, Joaquim (1981). «Ca alunya dins l’impe i hispànic: l’a iculació ins i ucional
i el seu uncionamen », dins His ò ia de Ca alunya, Ba celona: Sal a , ol. IV, p. 5.
6. BELENGUER, E nes (1986). La Co ona de A agón en la época de Felipe II, Valladolid: Uni e sidad
de Valladolid, p. 16.
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 215
Les p incipals apo acions del eball
A Ca alunya, els anys 1611, 1620 i 1630 cons i ueixen es momen s onamen als
en la o mació d’un pensamen econòmic au ònom i complex. Sepa a de la adi-
ció eligiosa medie al i amb olun a d’explica de o ma au ocomp ensi a el con-
jun de la eali a .
El naixemen del pensamen econòmic mode n no és exclusi amen anglès.
Sens dub e, a Angla e a exis eixen dos momen s de e e ència onamen als:
1621-1623 i 1630. No són pas da es alea ò ies. Són el esul a de les e lexions
sob e els p oblemes econòmics que es plan egen al inal d’un lla g pe íode expan-
siu, en inicia -se l’anomenada «c isi del segle XVII». El pa al·lelisme d’aques es
da es amb allò que succeeix a Ca alunya i a d’al es ind e s d’Eu opa occiden al
és més que e iden . Una ajec ò ia econòmica, in el·lec ual i polí ica o ça pa al·lela
que enca a es eu à con i mada pe les e olucions de 1640-1641 (Ca alunya,
Po ugal, Angla e a…).
En qualse ol cas, pe ò, cal sub a lla que Ca alunya comp a amb l’an eceden
ex ao dinà iamen p olí ic de l’any 1611. P obablemen , l’explicació d’aques a
lleuge a an icipació ca alana la podem oba en els ma eixos elemen s que n’es-
imulen la e lexió: la moneda i el come ç ex e io (amb les se es múl iples epe -
cussions sob e els p eus, els ipus d’in e ès, els ipus de can i, l’ac i i a , l’ocupació,
la iscali a …). I, d’al a banda, si enim p esen que les di icul a s cons i ueixen
l’es ímul més pode ós pe a la e lexió in el·lec ual, podem comple a el quad e
explica iu d’aques a e ili a ca alana de 1611.
En e ec e, du an les dues p ime es dècades del segle XVII (i mol especial-
men a l’en o n de 1611), Ca alunya expe imen a eno mes di icul a s pel que a
a la moneda i el come ç ex e io . En p ime lloc, pe la p oximi a a Cas ella (el
nucli dels deso d es mone a is eu opeus); pe ò mol especialmen pe què és l’únic
espai econòmic eu opeu que no pod à p o egi -se mi jançan mesu es de alua-
cionis es de les se es monedes de pla a. Men e les de aluacions a ancen pe
Eu opa occiden al com una mena d’epidèmia (incloen -hi e i o is com els egnes
d’A agó i València), la Co de Mad id es nega sis emà icamen a accep a la de a-
luació de les monedes de pla a ca alanes. L’impac e sob e la massa mone à ia que
ci cula a Ca alunya, sob e el come ç ex e io i sob e l’economia p oduc i a del
país esul a de as ado . De as ado pe a l’economia, pe ò es imulan pe al pen-
samen econòmic.
Els ex os ca alans de 1611 són plu als, an pe la se a quan i a com pe què són
con aposa s. Aques és el millo símp oma de la «mode ni a » ca alana de p incipis
del segle XVII. Una socie a complexa on les qües ions econòmiques adqui eixen
una dimensió social i polí ica. Les idees econòmiques donen o igen a e i ables
«gue es de pape s», on hi ha en joc la o mulació ins i ucional i polí ica del país.
D’aques a mane a, a a és dels deba s públics, l’economia i el pensamen econò-
mic con ibueixen a dissenya la iden i a col·lec i a i els p ojec es polí ics dels
ca alans. Sens dub e, du an les p ime es dècades del segle XVII, exis eix una p o-
unda in e connexió en e el ma c ins i ucional i polí ic, les iden i a s col·lec i es
i els espais econòmics.
216 Manusc i s 21, 2003 O iol Junque as Vies
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 216
Els pensado s econòmics ca alans de les p ime es dècades del segle XVII (des
de F ancesc Sole el 1611 o el 1620 ins a Jaume Damians el 1630) o men pa de
l’eli del pensamen econòmic eu opeu, an pe la se a p ecoci a com pe la se a
quali a . En e 1611 i 1630 cons ueixen in e p e acions complexes sob e el con-
jun de la eali a econòmica. Ja no desc iuen pa cel·les de la eali a des d’una
pe spec i a mo al o eligiosa; sinó que in en en anali za i quan i ica els meca-
nismes del conjun de l’economia. Els pa al·lelismes amb la « e olució cien í i-
ca» esul en especialmen a ac ius i sugge en s.
En qualse ol cas, des d’una pe spec i a his ò ica, cal des aca que la po ència
in e p e a i a de la eali a que podem de ec a en els ex os econòmics ca alans
so geix d’una eali a his ò ica complexa i plu al. Les idees no neixen en el bui .
Apa eixen en un con ex de e mina . Sens dub e, les idees són abs ac es, pe ò la se a
po ència in e p e a i a de i a —p ecisamen — de la se a capaci a d’explica una
eali a complicada.
Els p oblemes que no s’han esol
Tal com succeeix en qualse ol eball d’in es igació, la quan i a de p oblemes
o d’aspec es que queden sense esold e és mol supe io a les ap oximacions més o
menys elabo ades que p esen a. Com en an s al es aspec es de la ida, és més
a ac iu allò que s’insinua que no pas allò que s’ensenya. I, pe an , a o unada-
men , les línies d’in es igació que queden obe es són múl iples.
Cald ia in odui -se en l’anàlisi econòmica del egna de Fe an II.
Amplia el en all de dades econòmiques pel que a a l’e olució de l’econo-
mia ca alana du an el segle XVI, a egin al p eu del bla i al pa ia ge al es ele-
men s com l’anco a ge del po de Ba celona o el p eu dels eixi s.
Ap o undi els nos es coneixemen s sob e els g ups socials i polí ics que p o-
agoni zen la polí ica ba celonina i ca alana du an les es g ans onades de memo-
ials de 1611, de 1620 i de 1630.
Reali za es udis «biog à ics» sob e els au o s d’aques s memo ials.
Es abli els possibles pa al·lelismes en e les mesu es mone à ies de mi jans
del segle XV i de les p ime es dècades del segle XVII.
Insis i en l’anàlisi dels incles en e economia i iden i a s col·lec i es (socials,
polí iques, nacionals…).
Es udia les dècades de ansició en e els memo ials de la gene ació de F ancesc
Sole i de Jaume Damians ins a les idees de la gene ació de Feliu de la Peña.
Economia i pensamen econòmic a la Ca alunya… Manusc i s 21, 2003 217
MANUSCRITS-21 31/5/05 13:37 Página 217
