Manusc i s 18, 2000 63-91
La e egua da ca alana en e la da e a o ensi a
aliada i el capgi amen in e nacional (1710-1712)1
Josep M. To as i Ribé
Uni e si a de Ba celona. Depa amen d’His ò ia Mode na
Baldi i Reixac, s.n. 08028 Ba celona. Spain
Resum
Els da e s episodis de la pugna en e Àus ies i Bo bons esde ingu s en la geog a ia peninsula
són plan eja s pe l’au o a pa i del essò que ingue en en e les ins i ucions ca alanes. Des d’a-
ques a pe spec i a es po conside a que les p e isions mili a s de les po ències aliades espo-
nien a uns in e essos es a ègics que en mol s casos no enien en comp e les penali a s i la
desmo ali zació que pa ia la socie a ca alana de l’època. És a di , el acàs de l’o ensi a aliada sob e
Mad id hau ia es a deguda an a aons mili a s com a l’en onsamen de la línia del on en les
e es de la e egua da, que ocasionà l’ocupació bo bònica d’ex enses zones de la Ca alunya cen-
al i la caiguda de Gi ona en mans dels ancesos. Aques es mos es d’indigència mili a , an
com l’accés de l’a xiduc a la co ona impe ial, explica ien la de ecció e gonyan d’Angla e a i
Holanda del bàndol aus iacis a.
Pa aules clau: Gue a de Successió, Àus ies, Bo bons, Angla e a, Mad id, Ca alunya, o ensi-
a, diplomàcia, e egua da.
Resumen. La e agua dia ca alana en e la úl ima o ensi a aliada y el gi o in e nacional
(1710-1712)
Los úl imos episodios de la pugna en e Aus ias y Bo bones ocu idos en la geog a ía peninsu-
la son plan eados po el au o a pa i del eco que u ie on en e las ins i uciones ca alanas. Desde
es a pe spec i a se puede conside a que las p e isiones mili a es de las po encias aliadas es-
pondían a unos in e eses es a égicos que en muchos casos no enían en cuen a las penalidades
y la desmo alización que su ía la sociedad ca alana de la época. Es deci , el acaso de la o en-
si a aliada sob e Mad id se debió a causas mili a es, pe o ambién al hundimien o de la línea del
en e en las ie as de la e agua dia, que p o ocó la ocupación bo bónica de ex ensas zonas de
la Ca aluña cen al y la caída de Gi ona en manos de los anceses. Es as mues as de indigen-
1. El con ingu d’aques a icle o ma pa d’una in es igació ex ensa sob e la Gue a de Successió a
Ca alunya, e a din e del g up de ece ca consolida amb la denominació «Ins i ucions i Socie a
a la Ca alunya Mode na» (Exp. 1997SGR00358), adsc i al II Pla de Rece ca de Ca alunya, del
qual o men pa in es igado s de la Uni e si a de Gi ona, Uni e si a de Ba celona, Uni e si a
Au ònoma de Ba celona i Uni e si a Pompeu Fab a. També s’ha d’insc iu e en el p ojec e de
ece ca sob e «Pode , sociedad e ins i uciones en la Ca aluña mode na (siglos XVI-XVIII)», sub-
enciona pe la Di ección Gene al de Enseñanza Supe io e In es igación Cien í ica, del Minis e io
de Educación y Cul u a (Exp. PB97-0666).
cia mili a , como el acceso del a chiduque a la co ona impe ial, explica ían la de ección e gon-
zosa de Ingla e a y Holanda del bando aus acis a.
Palab as cla e: Gue a de Sucesión, Aus ias, Bo bones, Ingla e a, Mad id, Ca aluña, o ensi a,
diplomacia, e agua dia
Abs ac . The Ca alan ea gua d be ween he las allied o ensi e and he in e na ional u n
(1710-1712)
The las episodes o he s uggle be ween Aus ians and Bou bons in Peninsula geog aphy a e ai-
sed by he au ho om he echo ha hey had be ween he Ca alan ins i u ions. F om his pe spec i e
i is possible o be conside ed ha he mili a y o ecas s o he allied powe s esponded o s a egic
in e es s ha in many cases hey did no conside he penal ies and he demo aliza ion ha he
Ca alan socie y o he ime unde wen . Tha is o say, he ailu e o he o ensi e allied on Mad id
had o mili a y causes, bu also o he collapse o he line o he on in e i o ies o he ea -
gua d, ha caused he bou bon occupa ion o ex ensi e zones o cen al Ca alonia and he all o
Gi ona in o he hands o he F ench. These samples o mili a y indigences, as he access o he
A chduke o he impe ial c own, would explain he shame ul de ec ion o England and Holland
o he aus acis side.
Key wo ds: Wa o Succession, Aus ians, Bou bons, England, Mad id, Ca alonia, o ensi e,
diplomacy, ea gua d.
Els an eceden s: la c isi de subsis ències i les ocupacions bo bòniques
de 1709
Din e del pano ama en e boli i lamen able que o e ia la Gue a de Successió a
Ca alunya d’ençà de 1707, an a la a lla del on com a les e es de la e egua -
da, o s els indicis coincideixen a mos a un empi jo amen gene al a pa i de
1709, que ep esen a a pèssims augu is pe a l’esde enido . E ec i amen , l’hi-
e n d’aques any a signi ica a eu d’Eu opa una clima ologia ma cadamen
ad e sa, amb eds ex ems i ne ades in enses i gene ali zades, que pe sis i en
du an mesos, i p o oca en la pè dua de les colli es, la des ucció de ui e s i la
mo de mol s caps de bes ia 2. A Ca alunya els igo s de l’hi e n p o oca en que
64 Manusc i s 18, 2000 Josep M. To as i Ribé
Suma i
Els an eceden s: la c isi de subsis ències
i les ocupacions bo bòniques de 1709
El acàs de l’o ensi a de l’a xiduc
sob e Mad id de l’any 1710
La p ecà ia si uació de la e egua da
ca alana: desmo ali zació i eculada
da an dels exè ci s bo bònics (1710-1711)
Les conseqüències de B ihuega i
Villa iciosa i de la mo de l’empe ado
Josep I d’Àus ia
El capgi amen in e nacional
i l’a aluació dels exè ci s alia s:
el «cas dels ca alans»
2. BOISLISLE, A.M. DE (1903). Le G and Hi e e la dise e de 1709. Pa ís; LEROY LADURIE, Emmanuel
(1967). His oi e du clima depuís l’an mil. Pa ís: p. 52, 158, 164-165 i 281; MEUVRET, Jean «La
si uación de F ancia desde 1688 a 1715»; dins [Di . Au o s]: El auge de G an B e aña y Rusia
(1688-1725). «His o ia del mundo mode no», VI (Ba celona, 1976), p. 232-234.
La e agua da ca alana (1710-1712) Manusc i s 18, 2000 65
els p incipals ius del país, com l’Eb e, el Te , el Llob ega i el Besòs, s’a ibessin
a gela en la o ali a del seu eco egu , ins i o en la desembocadu a al ma .
Segons Feliu, a causa de la clima ologia ad e sa «a ia sido co a la cosecha, po a e
el igo des e in ie no hechado a pe de los igos y demás semillas, llegando el
daño has a los á boles y ides»3. I Cas ell í, pe la se a banda, assenyala a que a
causa de les glaçades
[…] no hizie on p og eso los semb ados, y en lo in e io de Ca aluña mu ie on la
mayo pa e, muchos de los oli os, más de los ag ios; […] es o in odujo de nue o
la penu ia de í e es, [y] e a mayo la de igos y cebadas, [y] la igu osa es ación
añadió ca es ia, y odos c eían queda ían mal a ados los igos4.
Aques a c isi de subsis ències a ibà a e -se angoixan a Ba celona ma eix, la
qual cosa obligà a ins au a mesu es de con ol dels p o eïmen s, pe al d’e i a l’ac-
uació dels acapa ado s, que epe cu ien en la puja immode ada dels p eus:
Reconociendo la Ciudad se impo an e sabe la can idad de igo que se halla eco-
gido en las casas de sus ciudadanos, pa a haze el an eo del igo [que] pod ía al-
a has a la cosecha enide a, ha dispues o haze un p egón (que se ha publicado),
pa a que odos mani ies en los igos ienen en sus casas, a in de ale se de ellos en
caso combenga5.
També, com e a habi ual en ci cums àncies semblan s, s’hagué de p ocedi a
la con iscació de pa ides de ce eals anspo ades pe ia ma í ima en di ecció a d’al-
es des inacions, a i d’assegu a la p o isió dels me ca s, i p e eni les seqüeles
d’a alo s i deso d es que solia p o oca la ca es ia:
A endiendo que po la al a de an necessa io alimen o se han expe imen ado con-
side ables dis u bios en las Repúblicas, queda aplicada con inuamen e […] a que
se conse e es e pueblo con la quie ud que has a aquí, y no se ía ácil con ene se
si le al a a el pan, esul ado en g ande dese icio de ues a mages ad, […] y no es
de es anya , seño , que a endiendo la Ciudad al mayo se icio de ues a mages-
ad, bien público y consuelo de sus ciudadanos, haya passado a execu a la de en-
ción de es e igo, pues a no ha e assí ob ado, sigún lo clamo es del pueblo, pelig a a
la quie ud que con an a ecomendación de ues a mages ad iene a su cuydado y
obligación la Ciudad6.
Na u almen que aques a con ingència me eo ològica agudi zà ambé els p o-
blemes d’in endència dels exè ci s, i les mos es de con lic i i a en e els solda s
i els pagesos i habi an s de la u alia, exposa s cons an men a ope acions de equi-
sa de colli es i saqueig de masies. La ei e ació d’aques es ope acions pe pa dels
exè ci s obligà la Dipu ació del Gene al, el Consell de Cen i el B aç Mili a a ele-
3. FELIU DE LA PEÑA, N. (1709). Anales de Ca aluña. Ba celona: III, p. 635-636.
4. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-1, . 28-29 i 43.
5. DACB, XXVI, p. 243, 15 de gene de 1709.
6. DACB, XXVI, p. 265-266, 28 d’ab il de 1709.
66 Manusc i s 18, 2000 Josep M. To as i Ribé
a una desconsolada p o es a a l’a xiduc, eclaman -li que ossin adop ades mesu-
es enè giques pe impedi i cas iga aques s excessos:
Las opas del eal exé ci o […] han p ac icado y p ac ican, en los pa ages donde
acampan y en sus ánsi os, los saqueos, obos y alas de u os que es no o io, [y] se
hallan p ecisados muchos de los na u ales del P incipado a abandona sus casas y
haziendas, dejándolas al despó ico al ed ío de las opas, […] po lo que suplican a
ues a mages ad, con el más obsequioso endimien o, sea se ido manda se apli-
quen las p o idencias necessa ias que pide an impo an e u gencia, pa a que log en
aquellos assallos de la Ciudad de Vique y su coma ca, y los demás de la mon an-
ya, el consuelo que necessi an en la p esen e cons i ución, pa a pode man ene se
en el eal y sua e dominio de ues a mages ad, y consiga odo el P incipado el ali-
io co espondien e a los excessi os abajos y calamidades que expe imen a7.
Du an aques a època, les ope acions es acionals dels exè ci s de les dues co o-
nes bo bòniques ja no es limi a en a les on e es es a ègiques de l’U gell i del
camp de Ta agona, sinó que e en cada egada més agosa ades, amb l’execució
de p o undes incu sions en les e es de la Ca alunya cen al. La sensació de mol s
habi an s de la u alia da an les penes i eballs p o oca s pe aques es esca a-
musses dels bo bònics e a que
[…] es a aquella e a mol des uhida, causan uni e salmen g andíssima llás ima
y pa icula desconsuelo lo oi ho, […] que con inuan així en b eu des uhi an o al-
men a o es Pahís [ab] una o al misè ia8.
És pe això que el ma eix Feliu, al inal dels seus Anales, acaba s d’esc iu e
l’any 1709, aça a un quad e ex ao dinà iamen pessimis a, pe ò imp egna d’una
g an lucidesa i ealisme, sob e la desespe ada si uació mili a i polí ica en què es o-
ba en mol es con ades de Ca alunya en aquella època:
Fué Ca aluña odo es e e ano ie o campo de ba alla, in adida en odos sus é -
minos po los exé ci os [bo bónicos] que moles a an U gel y Sega a; o os que
inquie a an y oba an en el Ampu dán y Sel a de Ge ona; o os la Conca de T emp
y Pallás; o os el Campo de Ta agona. […] Hallá anse en es e iempo los na u a-
les del P incipado saqueados de anceses, y no muy ali iados de nues as opas, […]
y aun los paysanos que acudie on a su de ensa no dexa on de añadi ca gas, [y] el
gene al de ba alla Ra ael Nebo halló esis encia de los na u ales en de ensa de sus
u os9.
I aques a si uació e a e lec ida en e mes gai ebé idèn ics en les queixes ad eça-
des a l’a xiduc du an la a do de l’any 1709 pels ep esen an s dels «comuns»,
en demanda de p o ecció con a les mal es a s de la gue a, de les quals ja no hi
ha ia gai ebé cap zona de la geog a ia ca alana que en es és indemne,
7. DACB, XXVI, p. 319, 13 d’oc ub e de 1709.
8. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 107, . 261-1º, 22 d’agos de 1709.
9. FELIU: Anales, III, p. 644-645.
La e agua da ca alana (1710-1712) Manusc i s 18, 2000 67
[…] pues es ando abie as odas las on e as, no hay coma ca que es é lib e de las
in asiones del enemigo, quién ha p ac icado su c ueldad y u o en la mayo pa e del
P incipado, ha iéndole cons i uhido sus hos ilidades en la mayo es echez y mise-
ia, mayo men e con las inconmensu ables can idades de g anos que han sacado10.
Pe adona -nos de les conseqüències d’aques a pe sis en polí ica de pene ació
bo bònica pe e es ca alanes, i dels e ec es desmo ali zado s que enia sob e la
ciu adania, p obablemen l’episodi de majo signi icació a ésse p o agoni za pe
la ciu a de Reus a mi jans de l’any 1709, en què com a conseqüència de l’o ensi-
a o gani zada pels exè ci s de les dues co ones des de To osa, les se es au o i-
a s s’a ança en a dona obediència a Felip V sense ha e p ecedi cap a ac bo bònic
a la població11. L’episodi és desc i en de all pe Cas ell í:
Desde To osa [los bo bónicos] pene a on en el Campo de Ta agona […] pa a
ala ma los pueblos de la Conca de Ba be á […]; ocupa on Mon oig, pasa on a
Camb ils, ala mose odo el campo de Ta agona [y] es o hizo adelan a a los mo a-
do es de Reus, populosa illa, a da la obediencia [a Felipe V] an es de es a a la
is a el eje ci o, [y] o as poblaciones menos populosas siguie on el ejemplo de
Reus12.
Deixan de banda que aques a de ecció de Reus os episòdica, a ibuïble a la
inde inició de la a lla di isò ia en e els dos bàndols, i que pe aques a ma eixa
lògica mili a en e i a -se les opes bo bòniques la ciu a hagués e o na a l’o-
bediència aus iacis a, l’esde enimen no deixa a d’ésse e elado del clima p o-
undamen in imida o i amb què e a iscuda la gue a en e els ca alans, i a se
p obablemen pe aques a aó que el ma eix Feliu a ibés a des aca amb inc edu-
li a , a enen a la demos ada mili ància i ideli a aus iacis a de Reus, aques a
incomp ensible mos a d’apa ia dels seus habi an s:
[…] adelan á onse los de la Villa de Reus, pues sin llega a ella los anceses o cas-
ellanos, les ue on a da la obediencia13.
10. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 107, . 270-2º, 13 d’oc ub e de 1709. També a DACB, XXVI,
p. 318.
11. L’episodi no és ecolli pe Ma ia Ca me BIGORRA (1989). «Alguns aspec es de la Gue a de
Successió a Reus, a a és de les ac es municipals (1700-1715)». XXXV Assemblea In e coma cal
d’Es udiosos. Ponències i comunicacions, Valls: II-XXVIII, p. 29-35.
12. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-1, . 94-95. Vegeu ambé Ped o VOLTES BOU
(1965). «La ciudad de Reus y la Gue a de Sucesión». Bole ín de la Real Academia de la His o ia,
CLVI. Mad id: quade n I, p. 47. Valls, en can i, en el anscu s del ma eix a ac, «ce ó las pue as
[y] odo el pueblo omó las a mas».
13. FELIU: Anales, III, p. 641. S’hau ia de eni en comp e que en e mes c onològics aques a ésse
un dels da e s esde enimen s de la gue a desc i s pe Feliu en el seu llib e, edi a el ma eix any
1709. Con i mació o icial del ma eix episodi a ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 107, . 266-2º, 10
de se emb e de 1709.
68 Manusc i s 18, 2000 Josep M. To as i Ribé
El acàs de l’o ensi a de l’a xiduc sob e Mad id de l’any 1710
Va ésse en aques con ex ex emamen des a o able pe als ca alans que, inopi-
nadamen , a començamen s de l’any 1710, els comandamen s alia s a en con-
ceb e la p epa ació de la segona g an o ensi a peninsula dels impe ials, amb la
in enció de conque i Mad id i co ona ei d’Espanya Ca les III. En eali a hau-
íem de con eni , pe ò, que aques a decisió dels alia s e a in luïda mol més pel
balanç es a ègic de la gue a en el con inen eu opeu que pe la si uació polí ica
i mili a exis en a la Península. E ec i amen , en el anscu s dels anys 1708 i
1709 els exè ci s alia s ha ien aconsegui decan a mani es amen la gue a al seu
a o a eu d’Eu opa, i di e ses egades anglesos i impe ials ha ien es a en con-
dicions d’imposa la pau a F ança, i Lluís XIV, es alona pe les de o es en o s els
on s (Oudenaa de i Lille, el 1708, i Malplaque el 1709) i pe la misè ia dels
seus súbdi s com a conseqüència de la inacabable gue a, sembla a ins i o dis-
posa a abandona les ambicions dinàs iques del seu né Felip d’Anjou14. Din e dels
ma eixos dominis de la mona quia hispànica —deixan de banda Ca alunya, que
apa eix cons an men asse jada pels bo bònics— les ic ò ies de les a mes aus-
iacis es s’ha ien ana succein a cada no a campanya: Mallo ca ha ia es a con-
que ida immedia amen desp és de la caiguda de Ba celona, el 170615; el egne
de Nàpols s’ha ia ecupe a du an l’es iu de l’any 170716; Sa denya ou ocupa-
da pe les opes impe ials el juliol de 170817; Meno ca a se ambé ocupada pels
anglesos el se emb e del ma eix any18, i aques es ic ò ies ha ien es a p esen a-
des com un in en de econs i ució dels an ics dominis de la Co ona d’A agó a la
Medi e ània19.
Els p epa a ius de l’o ensi a aliada comença en en els p ime s mesos de 1710,
quan Ba celona no s’ha ia e e enca a del o dels an e io s episodis de ca es ia. El
14. BAUDRILLART, Al ed (1890). Philippe V e la Cou de F ance. Pa ís: I, p. 267-272, 353-376. WEISS
(1930). «La Sucesión de España». His o ia Uni e sal. Ba celona: XII, p. 257-262. VEENENDAAL, A.J.:
«La Gue a de Sucesión española en Eu opa». Dins [Di . au o s]: El auge de G an B e aña y Rusia
(1688-1725). «His o ia del mundo mode no», VI (Ba celona, 1976), p. 316-318. SOLDEVILA, Fe an
(1963). His ò ia de Ca alunya. Ba celona: p. 1112-1115. Ped o VOLTES BOU (1953). El A chiduque
Ca los de Aus ia, ey de los ca alanes. Ba celona: p. 212-213.
15. BC, Bonsoms, núm. 5850, «No icias de la en ega de la Isla y Ciudad de Mallo ca al sua e y legí-
imi dominio de la Mages ad de Ca los Te ce o», 2 .
16. DACB, XXVI, p. 32-33.
17. BC, Bonsoms, núm. 5771, 5772, 5773. FELIU: Anales, III, p. 610-612. BC, ms. 421. CASTELLVÍ:
Na aciones his ó icas, III-2, . 339 .-352. Ped o VOLTES (1951). «Apo aciones a la his o ia de
Ce deña y Nápoles du an e el dominio del A chiduque don Ca los de Aus ia». Es udios de His o ia
Mode na. Ba celona: I, p. 61-76. B uno ANATRA (1982). La Sa degna dall’uni icaziones ai Sa oia.
Es a o dalla «S o ia d’I alia» di e a da Giuseppe Galasso. Roma: ol. X, p. 647-651.
18. El desemba camen de les opes angleses comandades pel gene al S anhope s’ha ia e a inals
de juliol. Vegeu BC, Bonsoms, núm. 5776. «Relación de la eliz conquis a han log ado las a mas
de los Al os Aliados de la Isla de Meno ca». També núm. 5777 i 7088. DACB, XXVI, p. 115 i
235. FELIU: Anales, III, p. 614-615. Vegeu ambé BENEJAN SAURA, Juan (1897). His o ia de Meno ca.
Ciu adella: p. 100-102. José Luis TERRÓN PONCE (1984). La Gue a de Sucesión en Meno ca.
Causas, hechos y consecuencias. Mad id. M. MATA (1980). 1705-1715. Meno ca: anceses, ingle-
ses y la Gue a de Sucesión. Ba celona.
19. Vegeu, pe exemple, FELIU: Anales, III, p. 610.
La e agua da ca alana (1710-1712) Manusc i s 18, 2000 69
13 de gene ha ien a iba des de Po ugal quinze naus angleses amb opes de
e esc, i in aixells de anspo ca ega s de ce eals, que se i en pe pal·lia
[…] el es ado en que se halla a el Rey Ca los en Ca aluña, an o en el núme o de o-
pas de los aliados, quan o de las p opias, assí mismo la escasés de g anos y al a
de dine o, pe echos y lo demás necessa io.
I pos e io men , en successi es expedicions e es en e els mesos de ma ç i
juny, ha ien a aca a Ba celona més de dues-cen es naus, en e aixells de gue a
i anspo s de que iu es, que a iba en a suma qua an a ba allons i sis mil ca alls,
és a di , en o al, uns in -i-cinc mil solda s de di e en s nacionali a s: anglesos,
aus íacs, po uguesos, holandesos i me cena is de p ocedències di e ses. Com
assenyala a Cas ell í, «es as acilidades es ablecie on la abundancia en Ca aluña,
y acili a on sali los aliados de campaña»20.
L’o gani zació de l’o ensi a aliada a ésse concebuda cla amen com una po en
ope ació de conques a mili a de la Península, i no pas amb la idea de ecupe a el
domini dels e i o is que en els anys an e io s ha ien caigu en pode dels bo bò-
nics en di e ses zones de Ca alunya. P obablemen in luí en aques a o ien ació la
p esència de Felip V en e es ca alanes, que s’ha ia desplaça des de Mad id a les
p oximi a s de Lleida pe enco a ja pe sonalmen l’o ensi a bo bònica de p ima-
e a, i amb aques a pe spec i a d’enca a -se els dos exè ci s comanda s pels es-
pec ius mona ques, el g uix de les opes impe ials, di igides pel ma iscal
S a hembe g, o en encaminades cap al on de Lleida i en di ecció a la on e a
d’A agó, men e que queda en en una posició comp omesa, amb gua nicions escas-
ses i ela i amen desp o eïdes d’a mamen i i ualles, els lancs del Pi ineu, la
Ca alunya cen al i el camp de Ta agona21. La p ime a g an ope ació dels aus ia-
cis es, comanda s pels gene als S anhope, Ca pen e , F ankembe g i Peppe , es p o-
duí a inals de juliol, amb l’èxi de la a essia del iu Seg e a les p oximi a s de la
ciu a de Balague , i de la Nogue a Ribago çana a gual pe Al a às, a ac combina
que aga à desp e ingu s els cossos d’exè ci del gene al T’Se claes i del ma quès de
Villada ias, que con ia en que la c escuda dels ius a causa del desgel di icul a ia
l’o ensi a aliada. Aques e o àc ic obligà els exè ci s de les dues co ones a una e i-
ada en deso d e ins a les p oximi a s del poble d’Almena (el Seg ià), on es des-
cabdellà la ba alla inal, a o able als alia s, i en el anscu s de la qual es igue en
a pun de e p esone Felip V, que ou e aqua en el da e momen del camp de
ba alla pe un escamo del gene al Vallejo22. Els in o mes sob e la magni ud de la
de o a bo bònica que a iba en a Ba celona e en ma cadamen iom alis es:
20. Recomp e de les opes desemba cades, a BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-1,
. 43-44 .; 159 .-165 .
21. VOLTES: El A chiduque, p. 214-215.
22. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 108, . 342-1º, 17 de juny de 1710. BC, ms. 421. CASTELLVÍ:
Na aciones his ó icas, IV-1, . 71 .-93 . VOLTES (1962). «Las dos ocupaciones de Mad id po
el A chiduque Ca los de Aus ia». Bole ín de la Real Academia de la His o ia. Mad id: CLI-1,
p. 83-87. VOLTES: Ba celona du an e el gobie no del A chiduque Ca los de Aus ia (1705-1714).
Ba celona: 1963-1970, II, p. 211-213.
70 Manusc i s 18, 2000 Josep M. To as i Ribé
La con usión con que los enemigos huye on abandonando bagaxes y a ille ía, y la
imposibilidad en que se en de bol e a haze en e a nues o exe ci o, comp ue-
ba cla amen e que su pé dida subió el c ecido núme o de gen e que ellos mismos
publican, po cuyas no icias se sabe que les han al ado sie e mil homb es y muchos
o iciales p incipales y subal e nos, que los más mu ie on en el comba e y de o a
que les dio nues a ca alle ía23.
La ic ò ia d’Almena , el 27 de juliol, i la pos e io desbandada de l’exè ci
bo bònic, ob i en sense obs acles la u a d’A agó pe als impe ials, que ocupa en
amb poca esis ència les ciu a s de Ba bas e i Osca, pe ò en can i ha ien deixa en
mans enemigues la ciu a de Lleida i el cas ell de Mon só. Amb la pos e io a ibada
a Sa agossa l’o ensi a aus iacis a adqui í la se a dimensió més genuïnamen polí-
ica. Les esca amusses pe a la conques a de Sa agossa o en seguides amb eno -
me expec ació i una simpa ia poc dissimulada des de les mu alles de la capi al, i
desp és de la ba alla del Mon e To e o les opes bo bòniques en a en en una
au èn ica desbandada, i Felip V hagué de ugi p ecipi adamen en di ecció a la
on e a cas ellana, deixan sob e el e eny mile s de mo s i p esone s, i bona pa
de l’a ille ia i de la impedimen a mili a :
Lo dia 20 del co en [mes d’agos ] ingué no ícia de Sa Mages a de ha e guan-
ya sas a mas una g an ba alla a la is a de Za agosa, ha en de o a del o lo ene-
mich, ha en -li p es a ille ia, baga ges, bande as, es anda s y imbalas24.
Aques es no ícies sob e el desas e dels exè ci s bo bònics o en celeb ades
en usiàs icamen pe la li e a u a popula aus iacis a:
Pues qué di é de Almena a?
u Duque allí emojado,
deshechos sus esquad ones,
se escapó, como? odando.
Espan ado en Za agoza
huyó el ueno an es de el ayo,
o immobil Mon e To e o,
desengaña aluzinados25.
A pa i del ecob amen del egne d’A agó, i de les celeb acions ins i ucionals i
es i es que segui en a la conques a de Sa agossa, amb la es i ució dels u s i p i-
ilegis del egne26, s’ha ia culmina amb un èxi clamo ós la p ime a ase de les ope-
23. DACB, XXVII, p. 32. Ca a de la eina, de 31 de juliol de 1710.
24. ACA. Gene ali a . Esbo anys dels Die a is, eg. 315, s. . 20 d’agos de 1710. DACB, XXVII,
p. 37. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-1, . 205 .-210. VOLTES: «Las dos ocu-
paciones…», p. 87. ID.: El A chiduque, p. 219-220. ID.: Ba celona du an e el gobie no, II, p. 213.
25. F agmen de «Respues a a la quin illa y omance…». T ansc i pe Xa ie IBÀÑEZ JOFRE (1981). La
Gue a de Successió a a és dels omanços aus iacis es. Tesi de llicencia u a, Uni e si a de
Ba celona: p. 141.
26. VOLTES: «Las dos ocupaciones…», p. 86-87. ID.: Ba celona du an e el gobie no, II, p. 213-214.
Sob e la si uació del egne d’A agó en aques a època, egeu G. BORRÁS: La Gue a de Sucesión
en Za agoza. Sa agossa, 1973.
La e agua da ca alana (1710-1712) Manusc i s 18, 2000 71
acions mili a s aliades, i es a en obe es di e ses expec a i es pe a la con inuació
de l’o ensi a, que posa en de mani es , pe ò, les p o undes disc epàncies es a ègi-
ques exis en s en e els comandan s anglesos i impe ials. L’a xiduc i la majo ia dels
seus conselle s, amb l’expe iència ne as a del acàs de l’an e io o ensi a peninsu-
la , i da an l’e idència de oba -se ja a inals de la campanya d’es iu, e en de l’opinió
que esul a a imp escindible consolida mili a men el e eny ecupe a a Ca alunya
i A agó abans de con inua l’o ensi a en di ecció a Cas ella, i in en a ob eni el con-
ol de la on e a amb F ança, di igin les ope acions con a Na a a i el Pi ineu, a
i d’impedi el eag upamen de les opes bo bòniques dispe ses i e i a l’a ibada dels
e o ços pe la e egua da en ia s pe Lluís XIV27. Pe con a, els gene als anglesos,
i mol en pa icula S anhope, es mos a en i educ ibles en l’objec iu de con inua
la pe secució de l’exè ci bo bònic en e i ada i o ça la conques a de Mad id, es a è-
gia que ha ia de combina -se amb l’inici d’una o ensi a mili a aliada des de la on-
e a po uguesa. Segons el ma quès de San Felipe, la in ansigència d’S anhope ou
an ehemen que el po à a amenaça amb un au èn ic ul imà um:
No oma ía con sus opas o o camino que el de Mad id; que la Reyna Ana ha ia
o ecido a los aus íacos en ega les el ono, y que ellos se lo ha ían de conse a ;
que eso es aba cumplido poniendo el Rey en la Co e, y que lo demás lo pensasen
los alemanes y españoles, po que la Ingla e a no ha ía de lle a en e amen e ca ga
an pesada, que la es aba empob eciendo28.
L’o ensi a aliada pe e es de Cas ella ep oduí en bona mesu a els ma eixos
p os i con es de l’an e io expedició de 1706. A mi jans de se emb e de 1710,
sense oba una oposició ap eciable, les a an gua des impe ials ha ien a iba ja
a les odalies de Mad id, a Sigüenza, Medinaceli i Alcalá de Hena es, pe ò Felip V,
la se a amília i en o n co esà, i la majo ia dels memb es de la noblesa i dels con-
sells de la mona quia ha ien ugi en di ecció a Valladolid. Aques a àpida p o-
g essió mili a , pe ò, posa a de mani es a eu l’apa ia i descon iança gene ali zada
de la població cas ellana, que es con e í en hos ili a mani es a en les se manes
següen s, en es onca -se els p o eïmen s a causa del eag upamen dels bo bònics
a la e egua da, i en comença -se a desencadena les equises de colli es i les iolèn-
cies con a la població pe pa d’una opa mal equipada i a la qual es de ien mol-
es soldades. L’a xiduc ha ia en a a la capi al el 28 de se emb e, pe ò els seus
in en s d’es abli uns udimen s de go e n es able opa en amb la indi e ència de l’es-
cassa noblesa que ha ia es a a la ciu a en ésse e aquada pe Felip V, i els nous
digna a is co esans hague en de pa i una c eixen impopula i a ciu adana29, que
la li e a u a aus iacis a s’esme ça a inú ilmen a dissimula :
27. VOLTES: «Las dos ocupaciones…», p. 88-89. ID.: El A chiduque, p. 220-221. ID.: Ba celona du an-
e el gobie no, II, p. 215.
28. Vicen e BACALLAR Y SANNA (Ma qués de San Felipe): Comen a ios de la gue a de España, e his-
o ia de su Rey Felipe V, el Animoso. Pamplona, s.a., II, p. 29 [Reed. acsímil, BAE, Mad id, 1957].
També VOLTES:El A chiduque, p. 221.
29. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-1, . 216 .-223. VOLTES: «Las dos ocupacio-
nes…», p. 89-97. ID.: Ba celona du an e el gobie no, II, p. 215-218.
78 Manusc i s 18, 2000 Josep M. To as i Ribé
[…] la co eda del e eno en que es a ia lo Pahís [y] los mol s ahogos supo a es a
P o incia pe oba -se in adida la Plassa de Ge ona […], y lo es a en que es oba
lo P incipa pe las ocu encias y eballs de la gue a54.
Deixan de banda aques es desc ipcions gene als, que pod ien conside a -se
ins a ce pun e ò iques, i a enen el con ingu es ic e de les comunicacions
en e els di e sos municipis de la zona i la Gene ali a , hau íem de conclou e
que la si uació de la u alia ca alana en aques s p ime s mesos de 1711 e a li e-
almen desespe ada. El duc de Noailles, pe exemple, exigia des de Gi ona la
endició incondicional dels ca alans i el e o n a l’obediència bo bònica, a enen
que Felip V
[…] e a dueño ya de odas las plaças de Ca aluña, sola excepción de Ba celona,
expues a a su lamen able des ino, […] quedando los pueblos subme gidos en la
desolación y en los ho o es de la gue a, [y] odas las espe anzas que habían con-
cebido los ca alanes quedan des anecidas, odos los p e ex os han cesado y sólo
dependen de ellos; […] y si somos obligados a ale nos del igo se á con bas an-
e pena de nues a pa e, a i iéndoles que es án muy p óximos a expe imen a lo55.
I sob e el e eny, els comandan s de l’exè ci bo bònic, que ocupa en ex enses
à ees de la geog a ia ca alana, p ac ica en una polí ica d’in imidacions i ep esà-
lies —d’au èn ic e o isme mili a — con a els habi an s de les di e ses con a-
des, amb la inali a d’ob eni con ibucions i consolida el seu domini sob e el
e i o i. Segons els in o mes amesos pels cònsols del municipi de Bagà a la
Gene ali a , el b igadie An onio Gandol o amenaça a amb el
[…] debido cas igo a los pueblos que epugna en endi se a la legi ima dominación
de Phelipe Quin o, Rey de España (que Dios gde.),
i commina a els habi an s que, sense excuses ni dilacions,
[…] engan y me en ien sus síndicos a da la obdeniencia al Rey (que Dios gde.),
[…] ad i iendo a V. Ms. que si den o de es dias después de la echa no inie-
en, […] no se les admi i á disculpa si subo con opas a omá sela56.
Aques es ac uacions in imida ò ies de l’exè ci bo bònic consis ien a a aca les
poblacions de la u alia, i a més d’execu a ep esàlies i iolències de o ipus con-
a els desa ec es, ex o quien els habi an s amb con ibucions de gue a, i pe asse-
gu a -se el cob amen aga a en com a hos a ges les au o i a s municipals i al es
pe sones p ominen s de cada població. Segons F ancesc de Solà, in o mado de la
Gene ali a , els bo bònics
54. ACA. Gene ali a . Esbo anys dels Die a is, eg. 315, s. ., 26 de gene de 1711; Die a is, eg.
317, s. ., 31 de gene de 1711.
55. AGS. Gue a, lligall 3787, s. ., 12 de eb e de 1711. T ansc i pe VOLTES: Ba celona du an e el
gobie no, III, p. 43.
56. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. ., 14 de eb e de 1711.
La e agua da ca alana (1710-1712) Manusc i s 18, 2000 79
[…] sen han apo a de Ripoll y S . Joan de las Abadesas los ju a s y mol s pa i-
cula s de di as ilas, […] y les ex o sions que lo enemich é exequ adas en las ilas
o o isan, cap i an pe sonas sens dis ingi lo sag a del secula 57.
De o es mane es, les penali a s dels habi an s de les coma ques de la Ca alunya
cen al, con e ides en camp de ba alla pe manen desp és del acàs de l’o ensi a
aliada sob e Mad id, no solamen e en impu ables a les iolències i ep esàlies
polí iques execu ades pels bo bònics, sinó ambé a la cà ega dels allo jamen s i a
les ex o sions p ac icades «pe las opas del Rey N e. S . [que] es an en mo imen
ma xan pe lo P incipa ».Segons les au o i a s de San Celoni i San a Ma ia de
Palau o de a,
[…] passa en di s solda s […] a saqueja mol as al as casas de di a Uni e si a ,
ha en e y execu a con a los demés pa icula s de aquella un sens núme o de
excessos y ex o sions in olle ables, com són e -los paga conside ables quan i a s
de dine , apo a sen de sas casas bla s y al es g ans, y come en al es excessos58.
Ac uacions semblan s, d’al a banda, e en desc i es ambé pe F ancesc de Solà
i Es e a, in o mado de la Gene ali a , que ha ia es a en ia a G anolle s pe ins-
pecciona sob e el e eny les denúncies p esen ades pels pagesos de la odalia con-
a les ac uacions de les opes impe ials:
Pe aquells pa a ges se han execu a g ans ex o sions pe nos es opas, y enca a
de con inua mol s deso d es […] an pe niciosos a la u ili a pública y al Real
Se ey, po ecela se un deso d e en e solda s y paysans segons es an los ànimos,
no obs an lo cuydado ab que incessan men in igilo la quie ud59.
Del que no hi ha dub e és que a mi jans de eb e de 1711, immedia amen des-
p és de la conques a de Gi ona, la si uació de les coma ques de la Ga o xa, Osona
i ins i o el Vallès ha ia empi jo a no ablemen , i en una ep esen ació conjun a
de la Dipu ació del Gene al, el Consell de Cen i el B aç Mili a a l’a xiduc, els
«comuns» ha ien de econèixe que
[…] no se dis ingeixen les ope acions de las opas ab los na u als, de las que los
enemichs execu an, ab las composicions de las ilas y llochs, ab los mal ac es de
las pe sonas, omi in lo indi idua -las pe no o ènd e los eals ohïdos de os a
mages a , a opellan -las no com a lleals assalls de V. Magd., sinó com si ossen sos
majo s enemichs, ab lo p e ex que ambé los enemichs ho execu a ian, p ecisan -
los a dexa sas casas y queda en e amen mol s llochs desabi a s, lo que los llas ima
y a ligeix majo men 60.
57. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. ., 12 de ma ç de 1711. Opinions a i icades ambé pels
conselle s de Vic.
58. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. ., 25 de eb e de 1711.
59. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. . In o mes del 4 i 5 de eb e de 1711.
60. DACB, XXVII, p. 180-181. Al es o iginals del ma eix documen , amb lleuge es modi icacions,
a ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. ., eb e de 1711. Vilana Pe las, en una comunicació
da ada el 6 de eb e , con i ma a plenamen «los deso denes que es án p ac icando las opas, y
80 Manusc i s 18, 2000 Josep M. To as i Ribé
És a di , en aques s p ime s mesos de 1711 el e més des acable se ia p oba-
blemen , doncs, la con usió de la línia del on , i la p omiscuï a que aques e
p o oca a en la p esència dels di e sos exè ci s sob e el e i o i, que a ança en i
ecula en d’una o ma imp e isible, de al mane a que a simple is a esul a a
gai ebé impossible iden i ica els amics dels enemics, i aques a con usió i insegu-
e a p o oca a una au èn ica desbandada dels poblado s de la u alia, que ugien
de les mal es a s p o ocades an pe la ep essió bo bònica com pe les iolèn-
cies p ac icades pels solda s61. Les mos es de de o isme i desmo ali zació da an
la p og essió dels exè ci s de les dues co ones bo bòniques, pe exemple, esul en
inequí oques. Els conselle s de Vic el 6 de eb e in o ma en a la Gene ali a que
[…] nos pe suadíam de que ja lo dia de ahi ha íam de se pe aquell [enemich]
domina s, […] puig las pocas opas que assí se oba an pe nos e esgua se han
e i a , y ab lo e i o de aquellas quedà desconsola y amed en a lo Pahís.
En aques a a inen esa, da an la desp o ecció de l’exè ci i la eblesa de les
de enses, i a i de p e eni un assal en egla de la població i el pilla ge de la sol-
dadesca, les au o i a s de Vic ha ien en ia ep esen an s al camp bo bònic, con-
c e amen a la ila de Roda, pe pac a la endició de la ciu a sense iolència:
E a e i a que pe pa de la ciu a de Vich se a ia ana a dona la obediència, a i-
ban ins en lo lloch de Roda, pe ò no hi encon a en lo enemich, y sen e i a en en
di a ciu a de Vich sens dona -la62.
En aques a època la si uació mili a a ibà a e -se an insos enible que es emia
la caiguda en cadena de la majo ia de poblacions de la Ca alunya cen al, com Vic,
Moià, Man esa i Igualada, amb la qual cosa s’hau ien uni els dos on s de l’o-
ensi a bo bònica63. Els conselle s de Man esa, pe exemple, exp essa en a la
Gene ali a la se a dessolació «ab lo suppòsi de ha e dona la obediència la ciu-
a de Vic al enemich, [y] esc ihuan lo g an desconsuelo ab que es a a aquella»64,
señaladamen e en es a illa [de G anolle s] los soldados de la compañía de don El o P óxi o, del
egimien o de Nebo , [que] esponde á po ellos su capi án con la pena de los edic os que Su
Mages ad ha mandado expedi pa a el log o de la quie ud pública». També Ibídem,p oclama
imp esa, s. ., 2 de eb e de 1711.
61. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-2, . 68 . Desc ipció de les penali a s so e -
es du an aques a època pels habi an s de les coma ques del Vallès i Osona, a DACB, XXVII,
p. 181-182. Des de inals de eb e hi ha documen a s nomb osos inciden s en e els pagesos i les
opes. A Tona els pagesos e i en un solda del egimen del gene al Nebo , i a les odalies de
la ciu a de Vic els paisans ma a en dos miquele s. Segons F ancesc de Solà, in o mado de la
Gene ali a en ia a la zona, «pe un con iden se me han con i ma […] la ce esa de di as no í-
cias». ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. ., 27 de eb e de 1711.
62. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. . In o me sob e l’esde enimen de F ancesc de Solà,
comissiona de la Gene ali a , da a el 6 de eb e de 1711.
63. SOLDEVILA: His ò ia de Ca alunya, p. 1117. C . sup a.
64. ACA. Gene ali a . Esbo anys dels Die a is, eg. 315, s. ., 8 de eb e de 1711. En una ca a pos-
e io , del 20 de ma ç, els conselle s de Man esa o na en a exp essa «lo desconsuelo nos acom-
panya en ab e idència lo pe ill de queda p i a s del suau domini de Sa Mag (que Deu gde.)».
Die a is, eg. 317, s. .
La e agua da ca alana (1710-1712) Manusc i s 18, 2000 81
i des de la ma eixa ciu a de Vic es alo a a amb o al escep icisme la possibili a
d’a u a la p og essió dels bo bònics:
Las opas del Real exè ci , a qualse ol nou acciden que succehesca, no a an os-
o al enemich65.
Pe la se a banda, F ancesc de Solà, in o mado de la Gene ali a sob e el
e eny, con i ma a en bona mesu a aques es emences exp essades pe les au o i a s
municipals de la zona:
Fal a an opas pe gua ni los llochs del Esqui ol, Manlleu y Roda, […] y aixís
queda en peu lo desalien o dels paisans66.
És a enen aques es ad e ses ci cums àncies que a mi jans de eb e l’a xiduc
eclama a amb d ama isme dels alia s, de mane a in uc uosa,
[…] lo p omp e a io dels soco os de opas y emesas de subsidis pe la de ensa
y esgua del P incipa 67.
Les no ícies que a iba en a Ba celona sob e aques a si uació insos enible de la
zona de comba i de les poblacions de la u alia, malg a ésse con uses i ag-
men à ies, p o oca en un c eixen des ici i in anquil·li a en e els ciu adans. Es
emia que la enalla de l’o ensi a bo bònica con luís sob e Ba celona, pe ò ambé
es pe cebia cada egada amb majo cla eda que en e les causes del i ual en on-
samen del on hi ha ia igualmen la incompe ència i descoo dinació dels exè ci s
alia s, i els abusos i negligències impu ables al go e n de l’a xiduc. En e les ac ua-
cions co up es a les quals s’a ibuïen pa de les esponsabili a s de la de o a hi
ha ia, pe exemple, els aus ad e i s en els p o eïmen s dels exè ci s, especialmen
pe ha e dis ibuï ce eals en males condicions, que en ésse con e i s en pa
ha ien p o oca malal ies en e la opa. Segons Cas ell í,
cambia on la mayo pa e de los g anos [del eal exé ci o] con o os inábiles a la
p oducción, po consumidos […]; el sec e a io Ma qués de Rialp ( ue oz) u o
algunas no poco a dien es azones, [y] el gene al S anope […] quejose del la oci-
nio y engaño de los comisa ios egios, y del g a e pe juicio que ocasiona a a la
causa común; […] no se cas igó a quién se a ibuía la culpa en el manejo, y se c eyó
po qué ha ía ínculos de alianza con minis o, que des igu a a al sobe ano el
hecho68.
65. ACA. Gene ali a . Esbo anys dels Die a is, eg. 315, s. ., comunicacions del 8 de eb e i 2 de
ma ç de 1711.
66. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. ., 13 de eb e de 1711.
67. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. ., ca es del 16 i 19 de eb e de 1711.
68. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-1, . 155-155 . Més enda an , a comença-
men s de 1713, el ma iscal S a hembe g o denà la de enció de Magí Vilas, cunya de Vilana, acu-
sa d’ha e comès i egula i a s en les asques de go e n (V, . 57).
82 Manusc i s 18, 2000 Josep M. To as i Ribé
També en aques a època s’ha ien ep oduï a Ba celona episodis de ca es ia i
els p oblemes en els p o eïmen s de ce eals, pe la qual cosa s’hagué de p ocedi
a adop a mesu es de accionamen , a i d’e i a l’ac uació dels especulado s:
A ès que la p esen Ciu a , en o sa de Reals P i ilegis y al amen , [ é] la líbe a y
absolu a po es a de s a uhi y o dena o lo que conce neix al bene ici públich de
aquella, y especialmen al que é mi a a l’abas y p o isió de la annona, e imposa
ab las o dinacions las penas a di a Ciu a ben is as, […] espec e dels o ne s y
leque s que con a a an ce as o dinacions de di a Ciu a con a bene ici públich
de la annona»69.
Finalmen cald ia al·ludi ambé als p oblemes plan eja s pels successius es-
segella s i manipulacions mone à ies, que ocasiona en un conside able deso i en
les monedes en ci culació a la ciu a :
Los Comunes conside a on que la [ ecogida] de los a di es moneda de ellón del
País, en que ha ían consen ido que cada a di e aliese dos, cediendo es e impo e
po subsidio al Empe ado , causa a g andes pe juicios al come cio, po qué se ha í-
an in oducido alsos en g ande can idad.
Aques es manipulacions mone à ies epe cu i en mol nega i amen en les an-
saccions e es a la menuda, i en els mesos pos e io s degene a en ins i o en inci-
den s quan els enedo s es an nega a accep a les monedes essegellades que
s’ha ien u ili za pe paga la opa70.
Aques conjun de ci cums àncies, i la p o unda p eocupació i males a que la
deplo able ma xa de les ope acions mili a s ocasiona en en e els ciu adans, expli-
ca ien p obablemen la p oli e ació de c í iques con a el mal go e n, i la ci cula-
ció d’esc i s de p o es a con a els minis es i conselle s de l’a xiduc, i que s’a ibés
a éme ins i o que es p oduïssin a alo s i p o es es popula s a Ba celona ma eix71.
Conc e amen a inals de gene de 1711 el Consell de Cen hagué d’o dena l’adop-
ció de mesu es pe p ese a l’o d e públic, que es conside a a amenaça pe les
no ícies que es di onien pe la ciu a ,
[…] y p ac ica los més p opo ciona s medis y camins pe la pública quie ud en la
p esen ciu a , [com] lo de e 5 squad as de 20 hòmens cada una, go e nadas pe
ca alle s, mili a s y gaudin s, en la o ma que semp e se ha es ila , pe a e ondas
69. DACB, XXVII, p. 184, 11 de maig de 1711. També VOLTES: Ba celona du an e el gobie no, II,
p. 233.
70. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-2, . 280. També Ped o VOLTES BOU (1957).
«Polí ica y sis ema mone a ios del A chiduque Ca los de Aus ia en Ba celona». Re is a de A chi os,
Biblio ecas y Museos. Mad id: LXIII-2, p. 731.
71. Sob e les mos es de males a i de con lic i i a polí ica a la co ba celonina de l’a xiduc, egeu
BELTRÁN I MORALES, Mon se a (1984). «El desgo e n du an el egna de l’A xiduc: es udi d’un
manusc i anònim con empo ani». P ime Cong és d’His ò ia Mode na de Ca alunya, Ba celona:
2, p. 215-223. ALABRÚ I IGLÉSIES, Rosa Ma ia; GARCÍA CÁRCEL, Rica do (1993). «L’a e G ases i
la p oblemà ica cons i ucional ca alana abans de la Gue a de Successió». Ped albes. Ba celona:
13-II, p. 557-564.
La e agua da ca alana (1710-1712) Manusc i s 18, 2000 83
di as 5 squad as en la ni pe di e en s pa s de la Ciu a , enin en los pues os més
con enien s cue pos de guà dia, […] sen p ecís que las pe sonas que go e na an
di as squad as han de eni au o i a y pode pe a ep ènd e , cas iga y lo demés
que se o e esca execu a pe lo se ey de os a mages a , y quie ud pública72.
Aques a si uació con ulsa i de penú ia ex ema en e els ciu adans es aduí en
desca nades c í iques con a els go e nan s, en una g eu desmo ali zació i en un
cansamen gene ali za de la ciu adania a causa de les misè ies de la gue a, que
e a pe ec amen e lec ida pe la li e a u a popula de l’època73.
Les conseqüències de B ihuega i Villa iciosa i de la mo de l’empe ado
Josep I d’Àus ia
En aques es comp omeses ci cums àncies polí iques i mili a s pe a Ca alunya, en
l’espai de pocs mesos el pano ama in e nacional del con lic e expe imen à un cap-
gi amen espec acula . En eali a , pe a la diplomàcia de les po ències aliades el
acàs de l’o ensi a sob e Mad id, i la de o a sense pal·lia ius de B ihuega i
Villa iciosa, ha ia modi ica subs ancialmen la pe cepció dels cos os i bene icis
que es podien ob eni de la successió de l’a xiduc a la co ona de la mona quia
hispànica. Com assenyala a Cas ell í,
[…] llegó a Holanda y a Ingla e a el a isso de la ba alla de Vi uega [sic], y hubo
dic amen […] de abandona la gue a de España, po se cos osa y poco en ajosa74.
De o es mane es, cald ia conside a que pe a Angla e a les c í iques i discon-
o mi a s espec e a la se a implicació en el con lic e successo i ja s’ha ien posa
de mani es mol de emps en e e, i cald ia insc iu e en aques es acil·lacions polí-
iques l’in e ès que ha ia mos a l’any 1708 el com e S anhope pe apode a -se
de l’illa de Meno ca, de g an alo es a ègic a la Medi e ània, i man eni -la so a
domini mili a anglès —gai ebé com un bo í de gue a— malg a ha e es a con-
que ida o malmen en nom de l’a xiduc75. Com assenyala a Cas ell í,
[…] ue oz que el gene al S anope se disgus ó con la co e […] po qué que ía
hace un a ado con el Rey Ca los, cediéndose Pue o de Mahón a la Ingla e a,
72. DACB, XXVII, p. 177, s.a. Un documen pos e io , edac a pels «comuns», po a la da a del
6 de eb e . Vegeu ambé BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-2, . 31 . L’ac uació
d’aques a milícia u bana es man ingué ins a mi jans d’ab il, en què a ésse dissol a pe o d e
de l’a xiduc. DACB, XXVII, p. 183.
73. Vegeu, pe exemple, AHCB, Sec. G a ., Gua-4. F agmen s de «Piadoso a icinio, a que mo i an
las moscas, que se han is o en el sepulc o de San Na ciso». F ancisco Guasch, Ba celona, S.A.
74. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-2, . 15 . Vegeu ambé VOLTES: Ba celona
du an e el gobie no, II, p. 154. LEÓN, Vi ginia (1993). En e Aus ias y Bo bones. El A chiduque
Ca los y la mona quía de España (1700-1714). Mad id: p. 37.
75. FELIU: Anales, III, p. 614-619. VOLTES: El A chiduque, p. 205. ID.: Ba celona du an e el gobie -
no, I, p. 155-156 i 174-175; II, p. 102. WILLIAMS, A.F.B. (1932). S anhope. A s udy in XVIII h
Cen u y Wa and Diplomacy. Ox o d: p. 61. LEÓN: En e Aus ias y Bo bones, p. 32.
84 Manusc i s 18, 2000 Josep M. To as i Ribé
como econocimien o o ecompensa de los eccesi os gas os que ha ia hecho y hacia
la Ingla e a pa a coloca al Rey Ca los en el ono de España76.
En aques sen i sembla e iden que des de l’òp ica dels go e nan s anglesos
mai no s’ha ia deixa de conside a que el e i able objec iu de la se a en ada
a la gue a, i de la ma eixa cons i ució de la G an Aliança de la Haia, o ma a pa
del desca na con lic e d’in e essos que en on a a les di e ses po ències que es
dispu a en l’hegemonia a Eu opa, i el domini del me ca ame icà77. En e les exi-
gències econòmiques i come cials plan ejades pe Angla e a a l’a xiduc hi ha ia
una ebaixa a anzela ia gene al pe a la in oducció de p oduc es anglesos en els
dominis de la mona quia hispànica, l’ob enció d’un ac a de come ç a an a jós
que ob ís el me ca ame icà a les naus angleses, la c eació de companyies mix es
angloespanyoles, la concessió de l’anomena «asien o de neg os» en de imen de
F ança, e c.78
Les acil·lacions de la diplomàcia anglesa ha ien expe imen a un gi de ini iu;
pe ò, en el omban de 1710 a 1711, en què gai ebé coincidin amb el acàs de l’o-
ensi a peninsula , s’ha ia p oduï un asbalsamen polí ic de g ans dimensions
en la composició de la Camb a dels Comuns, que es ma e iali zà en el elleu dels
whigs pels o ies en la majo ia pa lamen à ia. Els memb es del pa i conse ado
s’ha ien mos a des de l’o igen c í ics amb la implicació anglesa en el con lic e
successo i, i una egada ins al·la s en el pode inicia en els sondeigs pe p opicia
un acos amen a F ança, que culminà en la ep esa de les negociacions sec e es
amb Lluís XIV, el 22 d’ab il de 171179. Coincidin gai ebé amb aques es da es,
pe ò sense que apa en men es pugui a ibui cap elació di ec a en e els dos esde-
enimen s, el 7 d’ab il l’empe ado Josep I ha ia con e la e ola, i aques a malal-
ia li ocasionà la mo el 17 d’ab il80. Aques a ci cums ància imp e is a capgi a a
de ini i amen el mapa polí ic eu opeu i el sis ema d’aliances que ha ia p o oca
el con lic e successo i. E ec i amen , l’ele ació de l’a xiduc a la digni a impe ial
a o ga a p o idencialmen a Angla e a la coa ada pe ec a pe pode -se desen-
76. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, III-2, . 22 .-23; IV-1, . 155 -156.
77. MCLACHLAN, J.O. (1940). T ade and Peace wi h Old Spain, 1667-1750. Camb idge: p. 37-45.
NETTELS, C. (1931). «England and he Spanish-Ame ican T ade, 1680-1750». Jou nal o Mode n
His o y, Chicago: 3, p. 1-32.
78. Sob e aques ema, egeu WALKER, Geo ey (1987). «Algunes epe cussions sob e el come ç
d’Amè ica de l’aliança Anglo-Ca alana du an la Gue a de Successió espanyola». 2nes. Jo nades
d’Es udis Ca alano-Ame icans. Ba celona: p. 73-75. VOLTES: Ba celona du an e el gobie no, II,
p. 173-174.
79. SOLDEVILA, Fe an (1929). «Ca alunya en la Gue a de Successió». Rece ques i Comen a is, I
Ba celona: p. 17-18. ID.: His ò ia de Ca alunya, p. 1111-1112. VOLTES: El A chiduque, p. 251-
254. ID.: Ba celona du an e el gobie no, II, p. 232-233. LEÓN: En e Aus ias y Bo bones, p. 14.
BELY, L. (1993). Les ela ions in e na ionales en Eu ope. XVIIe-XVIIIe siècles. Pa ís: p. 416-418.
FREY, Linda; FREY, Ma sha [ed.] (1995). The T ea ies o he Wa o he Spanish Succession. An
His o ical and C i ical Dic iona y. Wespo , Connec icu : p. XV.
80. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-2, . 41-46 . VOLTES: El A chiduque, p. 252-
253. ID.: Ba celona du an e el gobie no, II, p. 236. La no ícia sob e la mo de l’empe ado no
a ésse coneguda o icialmen a Ba celona ins el 27 de maig, i els o icis mo uo is no se cele-
b a en ins al 21 de juliol. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. . BC, Bonsoms, núm. 634.
La e agua da ca alana (1710-1712) Manusc i s 18, 2000 85
end e de mane a con incen dels comp omisos in e nacionals adqui i s, ja que de
la ma eixa mane a que l’any 1700 ha ia esul a inaccep able pe a les po ències
ma í imes la unió dinàs ica de les dues co ones bo bòniques, amb majo mo iu
esde enia a a in ole able la in es idu a de l’a xiduc com a empe ado d’Àus ia,
man enin la i ula i a de la mona quia hispànica, que e a p esen ada com un in en
de econs ui un impe i aus íac mol més po en i hegemònic del que ha ia es a
l’he ència eu opea de Ca les I81. Com assenyala a Cas ell í,
[…] la ele ación al ono impe ial del Rey Ca los […] a ió del odo el sis ema de
Eu opa, y dió al minis e io inglés la ocasión, sin an a no a, pa a p ac ica desde
luego el p oyec o con enido con la F ancia, de ob a con es ue zo a in de que el Rey
Phelipe conse ase el ce o Español82.
Aques nou ma c de elacions in e nacionals que comença a a con igu a -se
en e les po ències eu opees, du an els mesos següen s ingué enca a una signi i-
cació limi ada a Ca alunya. Malg a la desespe an penú ia de mi jans que pa ia
l’exè ci impe ial, «de modo que las opas al as de paga es a an a ca go del país,
y el Rey Ca los hacía muchos meses que no ha ía ecibido ningún dine o de
Ingla e a»83, a pa i de la p ima e a de 1711 les opes del ma iscal S a hembe g,
o mades pe més de in mil e ec ius, ha ien aconsegui eag upa les se es o -
ces, es abili za el on i ecupe a pa de les e es de l’U gell, la Sega a i l’Anoia
—zones p oduc o es de ce eals que esde enien es a ègiques en els mesos de sega
la colli a84—, i ins i o plan a ca a als exè ci s de les dues co ones, amb no es
esca amusses que culmina en du an la a do de 1711 en ope acions de majo
en e gadu a, com l’anomenada «ba alla de P a s de Rei», que en on à amb g an
i ulència i esul a s ince s els exè ci s del duc de Vendôme i del ma iscal
S a hembe g, el qual inalmen aconseguí man eni les se es posicions, men e que
l’exè ci ancès es e i a a en di ecció a la ila de Ca dona, de ensada pe Manuel
Des alls i de Ve gós, que esis í a la o alesa85. Com assenyala a Cas ell í, des-
p és d’aques a campanya la zona de con ac e en e els dos exè ci s quedà p àc i-
camen es abili zada:
81. SOLDEVILA: His ò ia de Ca alunya, p. 1117-1118. BAKER, J.: The Deplo able His o y o he Ca alans,
om hei i s engaging in he Wa , o he Time o hei Reduc ion. Lond es, 1714 [ eed. acsímil,
Ba celona, 1991], p. XIV. VOLTES: Ba celona du an e el gobie no, II, p. 239 i 242.
82. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-2, . 18.
83. Ibídem, . 39-39 .
84. Sob e la ca ac e i zació d’aques a zona com a p o eïdo a de ce eals, egeu GARRABOU, Ramon
(1978). «Cul ius, colli es i endimen s a la Sega a i Al Anoia: els comp es d’unes inques de
Guissona, San Ma í i Cas ell olli de Riub egós». Es udis d’His ò ia Ag à ia. Ba celona: núm. 1,
p. 269-273. També TORRAS I RIBÉ, Josep M. (1993). La coma ca de l’Anoia a inals del segle XVIII.
Els «Qües iona is» de F ancisco de Zamo a i al es desc ipcions. Ba celona: p. 162-163.
85. Desc ipció minuciosa, amb mos es ca og à iques del desplegamen dels exè ci s i del desen o-
lupamen de les di e ses ope acions mili a s, a BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas,
IV-2, . 69 , 73-81 i 87 . També RIBA: «Ba alles de la Gue a de Successió…», p. 197-203. VOLTES:
Ba celona du an e el gobie no, II, p. 238-239.
Las dos co onas consiguie on la en aja de domina las mon añas y aldas de los
Pi ineos con inan es con F ancia […], y se acua ela on ocupando oda la Conca
de T em y sus coma cas, y en es as conquis as es echa on a más co o e eno a
los aliados: en el llano de U gel ocupa on Balague has a Ce e a y Ve dú, y el
decli e de los mon es limí o es en e U gel y Conca de Ba be á y Campos de
Ta agona, y los demás con ines de Ca aluña con F ancia, A agón y Valencia, [y] las
opas de usile os y paysanos ocupa an oda la co dille a de collados y mon es,
desde To es de Seg e has a San a Coloma de Que al , [que] se ían de gua dias
a anzadas al cue po de opas que ocupa an a Igualada y Mon blanch, […] y en
aquellos con ines ue on con inuas las peleas86.
Al desso a de l’apa en u ina mili a de les o ensi es es acionals dels di e -
sos exè ci s, que man ingue en p àc icamen in ac es les se es posicions ins a mi -
jans de 1712, s’es a a di imin , pe ò, una es ebada pugna polí ica i diplomà ica a
o es les capi als eu opees implicades en el con lic e. En e Ba celona i Viena, pe
exemple, el p incipal mo iu de discò dia e a la ma eixa successió impe ial de l’a -
xiduc, que els digna a is aus íacs, com l’empe ad iu ídua, el p íncep Liech ens ein
o el com e W a islaw, olien que os immedia a, pe ò que des de l’en o n co esà
de Ba celona s’in en a a e a da an com os possible, da an la emença que el
ia ge a Viena del nou ei Ca les VI signi iqués l’abandonamen de ini iu de les
se es ambicions dinàs iques a la co ona hispànica87. Pe la se a banda, les au o-
i a s ca alanes, elegades cla amen a una posició secundà ia en aques es in igues
co esanes, s’esme ça en a o mula e e encials decla acions de ideli a a l’em-
pe ado , i al man enimen ín eg e de la se a he ència e i o ial, i en aques a sin onia
la con e ència dels «comuns», pe exemple, p ome ia a l’a xiduc que «men e es-
pi e alien o ca alà de ensa an ab o a sa sanch […] la successió de o s los dominis
de Espanya a V. Mag .»88 L’a xiduc emp engué el seu ia ge a Viena, desp és de
mol es dilacions i in igues —algunes p o ocades pels ma eixos anglesos89—, el 27
de se emb e de 1711, deixan com a lloc inen gene al a Ba celona l’empe ad iu
Elisabe h C is ina de B uns ic, enmig d’un clima de p o und desencís i de o isme
sob e el desenllaç del con lic e successo i i la pe manència de l’ajuda aliada pe
pode con inua la gue a, que es desbo dà amb mos es de desap o ació pels ca e s
de Ba celona:
Hubo una conmoción del pueblo, malcon en os de que se emba ca a, y el pueblo
se amo inó exci ado90.
86 Manusc i s 18, 2000 Josep M. To as i Ribé
86. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-2, . 172, 277-277 . i 290.
87. Ibídem, IV-2, . 53. VOLTES: El A chiduque, p. 253. ID.: Ba celona du an e el gobie no, II, p. 237
i 255.
88. ACA. Gene ali a . Die a is, eg. 317, s. .
89. VOLTES: El A chiduque, p. 256-257. LEÓN: En e Aus ias y Bo bones, p. 209.
90. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-2, . 59 . ACA. Gene ali a . Die a is, eg.
315, s. ., ano acions en e el 8 i 27 de se emb e de 1711. VOLTES: El A chiduque, p. 255-258. ID.:
Ba celona du an e el gobie no, II, p. 239-244. LEÓN: En e Aus ias y Bo bones, p. 207-210.
El capgi amen in e nacional i l’e acuació dels exè ci s alia s:
el «cas dels ca alans»
En aques ma eix in e al de emps, i en els mesos següen s, les negociacions
sec e es d’Angla e a amb els ep esen an s de Lluís XIV s’ha ien succeï amb
diligència. El p incipal escull pe aques s con ac es diplomà ics s’ha ia plan eja
a inals de se emb e de 1711, en mo i el G an Del í de F ança, i pos e io men ,
l’any 1712, el seu ill i he eu Lluís de F ança, duc de Bo gonya, esde enimen s
que eplan eja en d amà icamen els d e s successo is de Felip d’Anjou a les dues
co ones, pe ò els anglesos ob enien ga an ies exp esses «pa a que jamás la co o-
na de España y de F ancia se unie an en una misma pe sona», i com a conseqüència
d’aques comp omís de Lluís XIV el 8 d’oc ub e e en signa s els p elimina s dels
ac a s de pau en e les dues po ències91. Malg a ha e anscendi l’exis ència
d’aques es negociacions, l’empe ado s’en es a a, pe ò, en igno a -les, i a eclama
la igència dels aco ds de la G an Aliança de la Haia, i enca a el 31 de desemb e
de 1711, en una ca a a la Gene ali a , a i ma a ha e eclama de les po ències
aliades
[…] el glo ioso empeño de p osegui la gue a, y asis i me con el omen o de mayo-
es es ue zos que has a aquí, […] como medio que se conside a único pa a aba i el
o gullo de nues os enemigos, y de llega al deseado in de da a la Eu opa una paz
i me y du ade a92.
El que esul a a innegable, pe ò, és que en el anscu s dels mesos següen s
les negociacions en e Angla e a i F ança p og essa en de mane a de ini i a, i
ma gina en mani es amen els in e essos de l’a xiduc de man eni la se a he ència
hispànica93. E ec i amen , les negociacions que c is al·li za en en el T ac a d’U ech
ha ien comença de mane a o icial en aques a ciu a holandesa l’1 de gene de
1712, i en una accepció ex ensi a comp engue en la signa u a d’un o al de in -i-
es ac a s o con encions, en e els quals hi ha ia sengles ac a s de come ç amb
Angla e a i Holanda, que sa is eien amb esc eix les ambicions econòmiques i
es a ègiques que ha ien es a a la base de la se a implicació en el con lic e, i se -
i en de ma c de e e ència pe al u u equilib i con inen al en e les po ències
eu opees dissenya a U ech -Ras a 94.
La e agua da ca alana (1710-1712) Manusc i s 18, 2000 87
91. BC, ms. 421. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, IV-2, . 258 . La enúncia exp essa de Felip V,
da ada el 18 de ma ç de 1713, a AMAE, Co espondance Polí ique, 227, «Documen s ela i s à
l’en egis emen des le es de enoncia ion de Philippe V à la cou onne de F ance, e des ducs de
Be y e d’O léans à la cou onne d’Espagne». També BC, Bonsoms, núm. 3034.
92. ACA. Gene ali a . Delibe acions, eg. 274, doc. 300, 31 de desemb e de 1711.
93. VOLTES: El A chiduque, p. 262.
94. Els p incipals ins umen s diplomà ics d’aques s ac a s, a CANTILLO, Alejand o del (1843). T a ados,
con enios y decla aciones de paz y de come cio que han hecho con las po encias ex ange as los
mona cas españoles de la Casa de Bo bón desde el año 1700 has a el día. Mad id: p. 56-174. BC,
Bonsoms, núm. 3044 i 11318. BC, ms. 425. CASTELLVÍ: Na aciones his ó icas, V, . 7. MCLACHLAN,
J.O.: T ade and Peace, p. 37-45. C. NETTELS: «England and he Spanish-Ame ican T ade …»,
p. 1-32. FREY: The T ea ies o he Wa , p. XV-XVIII. SOLDEVILA: His ò ia de Ca alunya, p. 1121-
1122. VOLTES: El A chiduque, p. 290. WALKER: «Algunes epe cussions…», p. 78.
