Segons el ma quès de San Felipe, Felip V ha ia es a escolli pe la P o idència,
i la a ali a pe segui ia al lla g de o el segle els seus ad e sa is. Si a enem el
ma eix Vicen e Bacalla , aquella olun a di ina s’ha ia exp essa amb cla eda ,
ins i o a a és de ulga s enòmens de la na u alesa, pe al que els mo als l’es-
col essin; mol a o, doncs, amb el clima mil·lena is a que sol acompanya els can-
is de segle:
En un día se eno del mes de se iemb e (del 1703) —esc i ia als seus Comen a ios
de la gue a de España… (1957: 65)— se io de epen e sob e Ba celona un
globo de uego, cuyo cen o enía colo de sang e, ceñido de una nube poco cla a,
y és a de o o gi o eneb oso y denso, que causa a ho o […]. Len amen e, des-
pués, se ex endió la neg a nube po oda la egión […]. Ni po una ho a se aquie ó
el cielo, y aunque no se io uego como ayo, se eían cen ellas y oían unos chas-
quidos […] has a que consumida la ma e ia y des anecido el uego se ex endió la
nube, menos densa, po oda Ca aluña. Pe maneció po más de dos ho as es a som-
b a, que desapa eció, ele ándose el apo a la sup ema egión del ai e, con lo cual
quedó nublado el día y qui ó el ho o de es a somb a la de la noche. Es e p esagio dio
la na u aleza […]; así habla Dios en la na u aleza pa a que le oigamos los mo ales.
To i que ha plogu mol des que les alo acions sob e la ins au ació de la dinas-
ia bo bònica —i la Gue a de Successió— es eien a pa i d’una his ò ia « e elada»,
els ap io ismes — an eqüen s enca a en algunes ob es ecen s— e idencien que
no semp e el p og és de la ciència his ò ica és capaç d’incidi en la di ulgació.
Segu amen se ien ben pocs els qui a ui signa ien, si més no sense ma isos,
a i macions com les que al seu momen a pode o mula l’esmen a ma quès de
San Felipe; o mol pos e io men al es au o s com a a José Mª Pemán (que deia que
en el con lic e de Successió «la gue a uel e a plan ea se “a la española”» i que en
ella «el enemigo [els pa ida is de l’a xiduc] es el he eje»), o Ca los Seco (que
abans de ci a l’an e io , es e e ia a la c isi successò ia ema can que «Felipe V
ep esen aba la unidad nacional; en e a Ca aluña y al pa ido aus íaco»); o el
que, des d’una òp ica adicalmen di e en , esc i ia Ma eu B ugue a quan deia «no
enemos epa o alguno en a i ma que el einado del p ime Bo bón ue, pa a
Ca aluña, un einado de e o , de sang e y de de as ación» (1871, I: 40). El
Manusc i s 18, 2000 17-21
P esen ació
Lluís Rou a i Aulinas
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen d’His ò ia Mode na i Con empo ània
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
[email p o ec ed]
ma eix que succeeix amb a i macions com les que o mula a Ca melo Viñas als
anys cinquan a, en elació a la o mació de l’Es a espanyol a l’època mode na i
l’abas del egna de Felip V en aques p océs1.
Amb o i això esul a so p enen que a ui gai ebé ningú sembli es anya -se
del e que alguns assaigs ecen s de g an di usió onamen in les se es a gumen-
acions sob e aquell con lic e en p essupòsi s mol semblan s a algun dels pensamen s
als que acabo d’al·ludi . Com, pe exemple, el de conside a que hi ha una cla a
cohe ència ascenden i p og essi a en la ajec ò ia de l’es a absolu is a2; i que
aques hau ia oba , en el cas de la co ona espanyola, la se a enca nació més
emblemà ica en la igu a de Felip V. D’aques a mane a, el mè i indiscu ible d’a-
ques mona ca hau ia es a el de p omou e el p océs d’uni icació legisla i a amb
l’abolició de les cons i ucions de la Co ona d’A agó; una mesu a que hau ia es a
el esul a ap opia al encamen de la ideli a ju ada en el seu momen pels súb-
di s d’aquells egnes3. Una ap eciació de cohe ència —aques a de l’abolició de les lleis
d’aquells e i o is que e en acusa s d’ha e comès pe ju i en ebel·la -se con a el
seu mona ca— que xoca, en can i, segons ja apun a a al segle XVIII An oni de
Capmany4, i al com han ema ca alguns especialis es ac uals, amb el d e i amb
la p axi habi ual p òpies de les mona quies absolu es eu opees de l’època mode -
na5. I una isió his ò ica —la del p og essisme absolu is a— que no encaixa, am-
18 Manusc i s 18, 2000 P esen ació
1. Segons C. VIÑAS (1955). «en el siglo XVIII llega España po p ime a ez a su unidad nacional […]
y ambién po p ime a ez log a ene la es uc u a de un Es ado mode no, me ced al p oceso de
uni icación, que ue pa a España ines imable ins umen o de e icacia nacional y de p og eso»
(p. 8); i a se el momen en el qual es a aconsegui posa i al e que «en la es uc u a del Es ado
español, que e a la de un pode oso Es ado enacen is a, de co e ne amen e mode no, subsis iesen,
a modo de anac ónicos «islo es medie ales», ence ados en sí y ajenos a las g andes concepciones
y los comunes quehace es del Impe io, los denominados Es ados o ales» (p. 9); de mane a que
«la cen alización mal llamada bo bónica, ue pa a odos nues os países o ales en gene al como
el manda o de Láza o» (p. 14). La e e ència de C. Seco po eu e’s a l’«Es udio p elimina »
de l’ob a del ma quès de San Felipe (Bacalla 1957, p. IX); la de Pemán (ci ada pe Seco al ma eix
lloc) és la ma eixa a gumen ació que podem oba al Manual de la His o ia de España. Segundo
g ado, publica el 1939 pe l’«Ins i u o de España».
2. Un plan ejamen , aques , que ja a anys a queda en en edi pe anàlisis com les de H.G.
KOENIGSBERGER sob e les «mona quies compos es» (c 1986, p. 12); i més ecen men pe obse -
acions en la ma eixa di ecció com les de J.S HALL (1985, p. 160) o les més elabo ades de J.H.
ELLIOTT (1992, c p. 71). En un sen i semblan , c P. FERNÁNDEZ ALBADALEJO (1992, p. 170-171).
3. C ARTOLA (1999, p. 619), i ANES (1998, p. 230).
4. CAPMANY (1821, p. VI) sub a llà al seu momen que Ca aluña «e a el país que enía una Cons i ución,
la cual, po los nudos con que es aba ligada, e a po sí misma indisoluble; y así pe se e ó in ul-
ne ablemen e has a que las a mas de Felipe II en A agón y las de Felipe IV en Ca aluña in en a on
da le algunos asal os; y úl imamen e las de elipe V la de iba on con mayo pode , po aquel de e-
cho de conquis a que se a ibuyó con la gue a de sucesión» [la cu si a és me a].
5. En el sen i menciona , un especialis a en la his ò ia del d e i les ins i ucions (Fe o: 1987, p. 451-
452) p ecisa que: «Un cop ic o iós, Felip V, cons i uin -se en sobi à d’un país que ha conque-
i uns egnes es ange s (i no hi ha cap pa al·lel d’aques a aplicació b u al del d e de conques a a
uns egnes c is ians d’Eu opa) i no pas en ei que ha subjuga uns súbdi s ebels, decla à […]
que els egnes d’A agó i València i o s llu s habi an s ha ien […] pe du o s els u s, p i ilegis,
exempcions i llibe a s de què abans gaudien […] i obein al seu desig de edui o s els seus eg-
nes d’Espanya a unes ma eixes lleis, usos, cos ums i ibunals, a sabe , els de Cas ella, […] aboleix
i de oga o s els dels menciona s egnes subs i uin -los pels cas ellans».
poc, amb des acades apo acions ecen s, en e les quals sob esu en aquelles que
—més enllà de les polèmiques sob e l’absolu isme dels anys cinquan a i seixan-
a— en o mulen una alo ació ben di e en de la mencionada: e e man la idea
que no només no a se un ac o de p og és a l’Eu opa mode na, sinó que, ben al
con a i, en a se un dels seus p incipals obs acles (c . no a 2; i especialmen ,
Pa ke , 1996, i Raggio, 1995).
És e iden , doncs, que mol es qües ions en o n al egna i a la igu a de Felip
V (les ela i es a la ajec ò ia de l’absolu isme; al seu sen i , o no, de mode ni a ;
a la o mació de l’Es a ; a la anscendència de les mesu es cen ali zado es i uni-
o mi zado es; a la capaci a inno ado a del e o misme de les mona quies adi-
cionals; al pes i a les mo i acions de la Gue a de Successió —sob e o en la se a
dimensió in e io —; a la impo ància dels ac o s dinàs ics, e c.) segueixen plan ejan
un deba ben iu; i me eixen, pe an , l’apo ació de no es dades i a gumen s.
I és ob i que el seu in e ès é una dimensió mol més àmplia que el ela iu a la his ò-
ia peninsula i al deba en o n a la o mació de l’Es a espanyol. Les commemo-
acions en ocasió dels es-cen s anys de l’inici d’aquell egna de ben segu
n’e idencia an les se es línies p incipals. Se ia, en can i, una llàs ima que l’oca-
sió es quedés eduïda a la picaba alla basada en ells òpics de o a mena, o que
ellisqués —de la mà d’algun bes -selle i de ce s mi jans de comunicació— cap
a o mes anac òniques de mona quisme o de e e ència dinàs ica.
Com és sabu , la mo de Ca les II, el dia 1 de no emb e de l’any 1700, a
se el de onan de la c isi successò ia de la mona quia espanyola; i, alho a, a ob i
ambé la c isi d’un eno me impe i. Tan l’impe i com els dominis peninsula s eia
emps que e idencia en uns con as os ala man s en elació a les p e ensions
monà quiques de culmina un pode absolu is a. En aques sen i , els seus domi-
nis e i o ials (que incloïen els del no d d’Eu opa, els d’I àlia, del no d d’À ica
i de l’A làn ic, els del Ca ib, de l’Amè ica cen al i del no d, de l’Amè ica del
sud i del Pací ic) c ida en l’a enció pe l’eno mi a de la se a ex ensió e i o ial
i humana, pe la se a di e si a i llunyania, així com pe la g a e a dels p oble-
mes plan eja s a cada un d’ells. Pe ò, sob e o , esul a a so p enen que da an
d’aques a complexi a — an ben e lec ida pe al a pa en la no menys complexa
es uc u a de l’Adminis ació monà quica, amb els espec ius Consells i i eg-
na s— i de ca a a pode ena les p e ensions i als de la es a de po ències eu o-
pees, la mona quia espanyola al omban del segle XVII, an sols disposés d’uns
20.000 solda s en emps de gue a; d’una quinzena de gale es a la Medi e ània i
dels galions d’Índies als quals p o egien alguns bucs a ma s. Pel que a a la
Península, el con as en e la le à gia de les zones de l’in e io i el ela iu dinamisme
de la pe i è ia (especialmen a l’an ic Regne de València i al P incipa de Ca alunya,
pe ò ambé a Galícia, Can àb ia i Biscaia) s’ha ia accen ua més amb la c isi del
segle XVII, sob e o pel que a als aspec es socials i econòmics. Així ma eix es
man enia pa en el con as ins i ucional, sob e o pel man enimen i igència de
les cons i ucions his ò iques a e i o is com els del País Basc i Na a a, i als
de la Co ona d’A agó. Uns con as os que implica en, alho a, la di e si a i com-
plexi a dels p oblemes inance s i iscals en què es oba a imme sa la mona -
quia espanyola.
P esen ació Manusc i s 18, 2000 19
To plega p esen a a, doncs, un pano ama en el qual no només el pode monà -
quic e a lluny de les se es p e ensions uni a is es i uni o mi zado es, sinó que,
pa adoxalmen , la «uni a » sembla a edui -se al pape que la ma eixa mona quia
ep esen a a, i que es ma e iali za a p incipalmen en el e d’ha e esde ingu el
g an pun de con luència de o un uni e s de p oblemes i, alho a, el blanc de les
ambicions de les mona quies i als. Res d’es any, doncs, que la conjun u a suc-
cessò ia obe a a la i del egna de Ca les II esde ingués un momen neu àlgic
an pe a la his ò ia peninsula com pe a la del món occiden al.
Conscien s de l’ampli ud d’aques a p oblemà ica i sense de ugi el deba i la
plu ali a que l’acompanya, la e is a MANUSCRITS o e eix als seus lec o s unes
apo acions que c eiem que poden con ibui , des del igo , a a egi alguns ele-
men s nous de comp ensió i a e i a les simples ei e acions d’esquema ismes
esbiaixa s. Amb una b eu e e ència a la mona quia ancesa del segle XVIII, Ma a
Ruiz Jiménez ens eco da que el model que an a in lui en la no a dinas ia a
Espanya e a ja, a la F ança del segle XVIII, un model caduc. El eball de Joaquim
Alba eda ema ca la anscendència de la Gue a de Successió, més enllà de les
qües ions successò ies, com un ma c en el qual s’e idencia en p o undes mo i-
acions polí iques i socioeconòmiques que, a i de comp es, de ensa en dos
models —polí ics, pe ò ambé econòmics— al e na ius. En un sen i semblan
Vi ginia León Sanz, conside an el p ojec e polí ic aus iacis a, ema ca l’exis-
ència en ell de p opos es e o mado es i mode ni zado es —da an del òpic que
associa el e o misme exclusi amen amb el can i dinàs ic. Josep M. To as des-
g ana, amb els da e s episodis de la gue a a Ca alunya, nous a gumen s d’expli-
cació de la de o a dels aus iacis es i del can i d’ac i ud de les po ències
in e nacionals. En elació di ec a al egna de Felip V, els eballs de Jean Pie e
Dedieu i de Mª Vic o ia López Co dón plan egen una e isió de l’abas de les
e o mes emp eses al seu inici. Aques a au o a ema ca especialmen la dimensió
polí ica —i no me amen adminis a i a— de les e o mes o mulades an en el
dec e de 1705 com en el de 1714, sob e o en elació a la ees uc u ació de les
Sec e a ías; algunes de les quals la duen a pa la , a l’inici del egna de Felip V,
d’«al es no es plan es» — o i que ce amen mol menys d às iques que les de
la Co ona d’A agó. J.P. Dedieu en una e isió global de les e o mes de l’apa ell
de l’Es a , en ma isa an la se a dimensió e o mado a com la de con inuï a ;
i sospesa la se a anscendència al lla g del segle XVIII, ema can el p o agonis-
me que en o plega hi a eni la pe sona de Felip V —o el seu ce cle de col·labo-
ado s més immedia s—. Jaume To ella, inalmen , p en p ecisamen el concep e
de «No a Plan a» com a p e ex pe sospesa el can i cul u al lliga a la no a
dinas ia, des de la conside ació del llega legal que ens n’ha deixa la No ísima
Recopilación.
Es em con ençu s que els a icles euni s en aques dossie con ibui an an a
l’ap opamen his ò ic com al deba , pel que a a una època i a una emà ica que
són enca a, en mol s aspec es, ben obe es a no es apo acions.
20 Manusc i s 18, 2000 P esen ació
Bibliog a ia
ANES, Gonzalo (1998). España. Re lexiones sob e el se de España. Mad id: Real Academia
de la His o ia.
ARTOLA, Miguel (1999). La mona quía de España. Mad id: Alianza.
BACALLAR, Vicen e (ma qués de San Felipe) (1957). Comen a ios de la Gue a de España
e his o ia de su ey Felipe V, el Animoso, [1725?] (edi ada pe Ca los Seco, amb un
«Es udio p elimina » —p. VaLXXIX—). Mad id: A las, BAE, núm. 99.
BRUGUERA, Ma eo (1871). His o ia del memo able si io y bloqueo de Ba celona y he oica
de ensa de los ue os y p i ilegios de Ca aluña en 1713 y 1714. Ba celona: Luis Fiol y
G os, 2 ol.
CAPMANY, An onio (1821). P ác ica y es ilo de celeb a Co es en el eino de A agón,
P incipado de Ca aluña y Reino de Valencia, y una no icia de las de Cas illa y Na a a.
Mad id.
DOMÍNGUEZ ORTIZ, A. (1955). La Sociedad Española en el siglo XVIII. Mad id: CSIC.
ELLIOTT, J.H. (1992). «A Eu ope o composi e mona chies». A Pas and P esen , núm. 137,
p. 48-71.
FERNÁNDEZ ALBADALEJO, P. (1992). F agmen os de mona quía. Mad id: Alianza.
FERRO, Víc o (1987). El D e Públic Ca alà. Les Ins i ucions a Ca alunya ins al Dec e
de No a Plan a. Vic: Eumo.
HALL, J.A. (1985). Powe s and Libe ies. The causes and Consequences o he Rise o he
Wes . Lond es.
KOENIGSBERGER, H.G. (1986). «Dominium egale o dominium poli icum e egale:
Mona chies and Pa liamen s in Ea ly Mode n Eu ope», dins la ecopilació d’esc i s
d’aques au o publica s so a el í ol de Poli icians and Vi uosi. Essays in Ea ly Mode n
His o y. Lond es: Hambledon P ess.
— Manual de la His o ia de España. Segundo G ado [San ande ] (1939). Ins i u o de España.
PARKER, Da id (1996). Class and S a e in Ancien Régime F ance. The oad o mode ni y?
Lond es: Rou ledge.
RAGGIO, Os aldo (1995). «Vis o dalla pe i e ia. Fo mazione poli iche di an ico egime e
S a o mode no» a M. Ayma d (di .): S o ia d’Eu opa. 4: L’e à mode na, secoli XVI-XVIII.
To í: Einaudi, p. 483-527.
VIÑAS MEY, Ca melo (1955). «P ólogo». A Domínguez O iz, A. (1955), p. 7-16.
P esen ació Manusc i s 18, 2000 21