Resum
Des de 1995 i cada dos anys, l’Ins i u e o Geonics (Academy o Sciences o he Czech
Republic) o gani za la Mo a ian Geog aphical Con e ence on el medi ambien en esul a
se el con ingu ans e sal i ma c de e e ència de les di e ses especiali a s de la geog a ia.
Aques s cong essos són una excel·len ocasió pe al con ac e en e geòg a s de l’Eu opa de
l’Es i la de l’Oes .
Pa aules clau: República Txeca, medi ambien , Ins i u e o Geomics, cong és.
Resumen. No icia del Ins i u e o Geonics (Academy o Sciences o he Czech Republic)
Desde 1995 y cada dos años, el Ins i u e o Geonics (Academy o Sciences o he Czech
Republic) o ganiza la Mo a ian Geog aphical Con e ence, donde el medio ambien e esul-
a se el con enido ans e sal como ma co de e e encia de las di e sas especialidades de la
geog a ía. Es os cong esos son una excelen e ocasión pa a el con ac o en e geóg a os de
la Eu opa del Es e y la del Oes e.
Palab as cla e: República Checa, medio ambien e, Ins i u e o Geonics, cong eso.
Resumé. Reinseignemen s su le Ins i u e o Geonics (Academy o Sciences o he Czech
Republic)
Depuis 1995 e chaque deux années, le Ins i u e o Geonics (Academy o Sciences o he
Czech Republic) o ganise la Mo a ian Geog aphical Con e ence où l’en i onnemen es
le con enu ans e sal e le cad e de é é ence des spéciali és de la geog aphie. Ces cong es
son une ès bonne oppo uni é pou le con ac en e géog aphes de l’Eu ope de l’Es e
de l’Oues .
Mo s clé: République Tchèque, en i onnemen , Ins i u e o Geonics, cong es.
Abs ac . In o ma ion on he Ins i u e o Geonics (Academy o Sciences o he Czech Republic)
Since 1995 and e e y wo yea s, he Ins i u e o Geonics (Academy o Sciences o he
Czech Republic) o ganises he Mo a ian Geog aphical Con e ence whe e en i onmen
comes o be he main issue as a e e ence o e e y geog aphical speciali y. These con e ences
Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 177-182
No ícia de l’Ins i u e o Geonics
(Academy o Sciences o he Czech Republic)
An oni F. Tulla i Pujol
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
[email p o ec ed]
Da a de ecepció: oc ub e de 2002
Da a d’accep ació de ini i a: no emb e de 2002
DAG 41 001-208 9/7/03 16:17 Página 177
a e an excellen oppo uni y o link geog aphy and geog aphe s om bo h Eas e n and
Wes e n Eu ope.
Key wo ds: Czech Republic, en i onmen , Ins i u e o Geonics, con e ence.
L’Ins i u e o Geonics (Academy o Sciences o he Czech Republic), en la se a
secció de B no, ha mos a una ac i i a acadèmica signi ica i a des del can i
polí ic a Txecoslo àquia a p incipis de la dècada de 1990-1999. Aques ins i u
es a a o ien a a l’ac i i a in es igado a en l’àmbi de les ciències na u als, mol
especialmen de la geologia, pe la se a elació amb l’ac i i a mine a. L’any
1993 es a amplia amb la inco po ació de dues disciplines en l’àmbi de les
ciències socials: la geog a ia i la sociologia. Po en end e’s aques a ampliació
emà ica, pe ò ambé de pe sones, com una obe u a in el·lec ual i c í ica, en
l’es e a acadèmica, de l’Ins i u en pa icula i de l’Acadèmia Txeca en gene al.
A la secció de B no, aques a ampliació a dona lloc al Depa men o En i-
onmen al Geog aphy, que é pe objec e l’es udi de l’es uc u a i el desen o-
lupamen egional des d’una pe spec i a del medi ambien amb qua e g ans
eixos: 1) la ans o mació de les egions on e e es del sud de Mo à ia;
2) la egió de B no i la se a posició en el conjun de les g ans uni a s e i o-
ials de l’Eu opa cen al; 3) la geog a ia de les pe i es ciu a s de Mo à ia, i
4) els p oblemes de ees uc u ació de la egió d’Os a a. A p incipis del segle
XXI, aques a secció de l’Ins i u e o Geonics elabo a p ojec es aplica s mol
es uc u a s, amb la inali a d’in es iga els p oblemes egionals, amb e ec es
en el medi ambien i a di e ses escales d’anàlisi. L’objec iu inal és es udia els e s
geog à ics en elació amb la p ospe i a econòmica, el benes a social i el medi
ambien . El con ingu dels es udis i la composició de l’equip acadèmic mos-
a una di e si a de geog a ia ísica (geomo ologia, clima ologia, biogeo-
g a ia i hid ologia), geog a ia humana (social, indus ial, anspo i lleu e) i
sociologia. L’equip cons a de 17 acadèmics (9 dones i 8 homes), 10 en geog a-
ia ísica i medi ambien , 5 en geog a ia humana i 2 en sociologia; i de 4 èc-
nics, 1 biblio ecà ia, 2 especialis es en SIG i ca og a ia i 1 sec e à ia.
Els g ans p ojec es aplica s que s’es an desen olupan en l’ac uali a son:
a) Població, paisa ge i inundacions en la conca del iu Mo a a.
b) Implemen ació de la me odologia en sis emes d’in o mació geog à ica (SIG)
i GPS en el ac amen emà ic de enòmens na u als. P ojec e en col·labo-
ació amb la Palack Uni e si y.
c) La signi icació biogeog à ica de la o mació de alussos pe e enció de gel
a l’Eu opa cen al. P ojec e en coope ació amb l’Ins i u e o Landscape
Ecology, de Ceské Budejo ice, de l’Acadèmia de Ciències Txeca.
d) Impac es na u als i socials de la sup essió d’ac i i a s mine es. Especial a en-
ció als impac es en el medi ambien i a les ac uacions a la li os e a.
e) Es udi dels p oblemes geomo ològics en à ees na u als p o egides, de les
eslla issades en les mun anyes dels Ca pa s Blancs i de la biomono o i za-
ció a la egió de Rozná.
178 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 An oni F. Tulla i Pujol
DAG 41 001-208 9/7/03 16:17 Página 178
) L’ac i i a u ís ica com a complemen d’al es ac i i a s indus ials i u als
a di e ses à ees de Mo à ia. Especial elació en e espais na u als p o egi s,
es iccions indus ials i mine es i no es ac i i a s de lleu e.
g) Iden i icació i a aluació d’an ics abocado s indus ials en l’à ea o ien al de
B no. P opos es de co ecció ambien al.
L’Ins i u e o Geonics publica, des de a deu anys, la e is a Mo a ian Geo-
g aphical Repo s, en anglès i amb esums en anglès i xec. Un nomb e impo -
an dels au o s i au o es són dels països de l’en o n de Mo à ia: Eslo àquia i
Bohèmia p incipalmen , pe ò ambé de Polònia, Hong ia, Eslo ènia, Àus ia
i Alemanya. El con ingu dels a icles mos a un en ocamen plu idisciplina-
i en e les apo acions de la geog a ia ísica, la sociologia i la geog a ia huma-
na, pe ò ambé in eg ado en l’anàlisi dels ac o s ísics i socials que compo -
a o es udi e i o ial. En alguns dels a icles es p esen en anàlisis p è ies al
planejamen , enca a que s’hi oben a al a apo acions més explíci es sob e
expe iències de planejamen . L’objec iu de l’Ins i u sembla més cla en aques
sen i , ja que e e ma la se a inali a d’anàlisi de la eali a , de documen ació
ca og à ica i de diagnosi, i enca a que aci p opos es conc e es deixa pe als
polí ics el planejamen de les solucions als p oblemes e i o ials. Po ésse un
dels esul a s del p océs d’obe u a polí ica i acadèmica, que pe me amplia , en
la ece ca, les conside acions socials i econòmiques més enllà de l’es udi del
medi na u al del e i o i, pe ò enca a sepa a mol cla amen les uncions acadè-
miques de les polí iques.
La secció de B no (Mo à ia) ha p omogu , des de 1995, l’o gani zació
d’una con e ència cada dos anys on es ac en di e ses emà iques de la geo-
g a ia humana elacionades amb l’emp em a gene ada en el medi ambien .
Són eunions cien í iques en e 25 i 40 acadèmics, dels quals únicamen una
qua a pa s’han epe i en les qua e edicions eali zades, i el e de aballa
en es uc u a de semina i acili a una elació mol pa icipa i a més enllà de
la p esen ació de l’apo ació de cadascú. La ubicació de la República Txeca a
Eu opa ha acili a que aques es con e ències siguin un lloc de obada en e
geòg a s i geòg a es de mol s països, an de l’Eu opa o ien al com de l’occi-
den al. No s’ha d’oblida que du an mol s anys ha es a mol di ícil eali za
aques s con ac es, p ime , pe les es iccions polí iques i, desp és, pe les di i-
cul a s econòmiques dels geòg a s de l’Es pe assis i a cong essos en els paï-
sos de l’Oes . Les di e ències en el cos de la ida han ep esen a una on e-
a més e ec i a que la polí ica. La República Txeca, accessible àcilmen pe
mi jà de en i co xe, amb un ni ell de la ida més baix, ha e més àcil que
s’hi pogués assis i . En aques sen i , les con e ències de geog a ia (CONGEO)
o gani zades pe l’Ins i u e o Geonics a B no, han e possible un e i able
in e can i de coneixemen s i d’objec es de la ece ca en les dues « egions eu o-
pees», l’Es i l’Oes . Da e e de l’apo ació cien í ica de cada pa icipan hi
ha un con ex social, d’o gani zació, his ò ic i de adició cien í ica, i és
en aques a eali a en pe spec i a que es gene a la discussió acadèmica més
impo an .
No ícia de l’Ins i u e o Geonics Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 179
DAG 41 001-208 9/7/03 16:17 Página 179
Po a i ma -se, sense cap dub e, que ha ep esen a una de les « ines es»
en e les dues Eu opes, amb un gene ós es o ç pe posa en comú l’es a de
l’ac i i a in es igado a des de l’Eu opa cen al, amb la pa icipació d’acadè-
mics de països més a l’oes i, de egades, d’al es con inen s. La emà ica ha
es a semp e obe a, enca a que s’hi han ana ac an di e sos aspec es de la
geog a ia humana de o ma sis emà ica (u bana, u al, espais na u als i plane-
jamen egional), semp e elaciona s amb el medi ambien . La aó és doble i
ce a en les dues explicacions: la adició de l’Es de p io i za el medi na u al
en l’anàlisi dels enòmens geog à ics i la adició més de l’Eu opa cen al de
conside a el medi ambien com a pa de l’explicació geog à ica.
La me a elació de les qua e publicacions de les p ime es con e ències ho
poden es imonia :
—An onín VAISHAR (ed.) (1995). Geog aphy and U ban En i onmen . B no:
Regiog aph o Geokon in. Els emes ac a s a en cen a -se en di e ses
p oblemà iques u banes. La qües ió dels esidus indus ials així com la de
la pol·lució a mos è ica a ésse la més eqüen . En segon lloc, cal pa la dels
can is e i o ials a la ciu a des d’una pe spec i a dels usos del sòl i de l’en-
ocamen paisa gís ic. En e ce lloc, es an conside a , en algunes de les
apo acions, les p oblemà iques del anspo , an des de la se a o gani -
zació com dels impac es ambien als. Finalmen , en qua lloc, cal conside-
a les apo acions sob e les uncions de la ciu a i l’o gani zació e i o ial
dels sis emes u bans1.
—Jan MUNZAR i An onín VAISHAR (eds.) (1997). Ru al Geog aphy and En i-
onmen . B no: Regiog aph o Geokon in. El plan ejamen p incipal s’o -
gani za a a és de es pa àme es: la ans o mació del paisa ge ag a i en
els da e s cinc a quinze anys, la deg adació de l’espai u al a causa de polí-
iques indus ials poc cu oses amb el medi i la elació en e la p o ecció
dels espais na u als i l’o denació dels e i o is u als. Els països de e e èn-
cia e en an en l’Eu opa cen al i de l’Es com en els països occiden als.
Les me odologies emp ades ambé ab aça en es udis quan i a ius, quali-
a ius i més desc ip ius. Els in es igado s A.F. Tulla, M. Sanjuan i F. B e on,
del Depa amen de Geog a ia de la UAB, hi a en p esen a la ponència
«The ol o na u al pa ks in u al de elopmen »2.
180 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 An oni F. Tulla i Pujol
1. La 1 s Mo a ian Geog aphical Con e ence CONGEO’95, amb 14 apo acions, es a ea-
li za del 4 al 9 de se emb e de 1995 a B no, la capi al de Mo à ia, egió associada amb
Bohèmia pe cons i ui la República Txeca. Hi a en pa icipa 21 cong essis es, 12 homes
i 9 dones, de 9 països (Txèquia 7, Eslo ènia 4, Àus ia 2, C oàcia 2, Polònia 2, Eslo àquia
1, F ança 1, Hong ia 1 i Índia 1).
2. La 2nd Mo a ian Geog aphical Con e ence CONGEO’97, amb 26 apo acions, es a ea-
li za del 15 al 19 de se emb e de 1997 a Val ice, à ea inícola del sud, mol a p op de la
on e a aus íaca. Hi a en pa icipa 41 cong essis es, 26 homes i 15 dones, de 18 països
(Txèquia 9, Eslo ènia, 4, Ca alunya 3, Hong ia 3, Àus ia 2, Bielo ússia 2, Bulgà ia 2,
Eslo àquia 2, Es ònia 2, Països Baixos 2, Suècia 2, Uc aïna 2, Alemanya 1, C oàcia 1, F ança
1, Índia 1, I landa 1 i Polònia 1).
DAG 41 001-208 9/7/03 16:17 Página 180
—Pa lína HLAVINKOVÁ i Jan MUNZAR (eds.) (1999). Regional P ospe i y and
Sus ainabili y. B no: Regiog aph o Geokon in. En aques a con e ència es
donà la di e si a emà ica més g an. Po conside a -se, pe ò, que el desen-
olupamen local i la e i ali zació de egions de ella indus iali zació o
mol a ec ades pe la deg adació del medi n’és el il conduc o . Pe p ime
cop hi ha un g uix d’apo acions de geòg a s b i ànics que pe me en com-
pa a les di icul a s en aques sen i en els països de « ans o mació al socia-
lisme» amb els «plenamen capi alis es», i s’a iba a la conclusió que enen
mol es simili uds3.
—Pa lína HLAVINKOVÁ i Jan MUNZAR (eds.) (2001). Na u e and Socie y in
Regional Con ex . B no: Regiog aph o Geokon in. Els emes ac a s són
di e sos, pe ò s’hi dóna mol a impo ància a la elació en e na u a i socie-
a a l’Eu opa cen al i de l’Es en el «pe íode de ansició». S’hi anali zen
p oblemes de sos enibili a en els can is en el medi ambien u bà, l’es udi
d’an ics cen es indus ials en el ma c dels can is es uc u als, la e i ali za-
ció econòmica i les polí iques de co ecció ambien al, el nou pape que enen
les ciu a s pe i es i mi janes en el desen olupamen egional, la ges ió de is-
cos en elació amb les conseqüències na u als i socials, que compo en, així
com la p o ecció del paisa ge i els seus aspec es més socials, amb una a en-
ció especial a les à ees pe iu banes. Els in es igado s F. B e on, J. Sempe e i
A.F. Tulla, del Depa amen de Geog a ia de la UAB, hi a en p esen a la
ponència «Landscape ans o ma ion and social impac s: he embeddedness
o ag a ian socie ies in me opoli an a eas. The case o he Llob ega Del a,
Ca alonia, Spain»4.
El 5 h Mo a ian Geog aphical Con e ence CONGEO’03 es eali za à del
15 al 19 de se emb e de 2003 a F ens á pod Radhos èm, en una à ea indus-
ial i mine a al no d de Mo à ia, a p op de la on e a amb Polònia. El í ol
gene al de la con e ència es «Regional Geog aphy and i s Applica ions» i s’hi ac-
a an emes de medi ambien egional, p ocessos egionals i sis emes u bans, pla-
nejamen egional, polí iques egionals i geog a ia, les eu ozones, i la iden i a
egional, e nici a , eligiosi a i p oblemes humans. L’anglès és la llengua de
eball emp ada en la con e ència5.
No ícia de l’Ins i u e o Geonics Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 181
3. La 3 d Mo a ian Geog aphical Con e ence CONGEO’99, amb 24 apo acions, es a ea-
li za del 6 al 10 de se emb e de 1999 a Sla ko u B na, a l’es de Mo à ia, on hi ha g ans
ex ensions de con eus. Hi a en pa icipa 32 cong essis es, 17 homes i 15 dones, de 12
països (Hong ia 7, Angla e a 6, Txèquia 5, Polònia 3, Àus ia 2, Índia 2, Po ugal 2, Ale-
manya 1, Bèlgica 1, Canadà 1, F ança 1 i I àlia 1).
4. La 4 h Mo a ian Geog aphical Con e ence CONGEO’01, amb 24 apo acions, es a ea-
li za del 10 al 14 de se emb e de 2001 a Tisno , al no d-oes de Mo à ia, en una à ea on
es combina la ella indús ia i la mine ia amb el u isme. Hi a en pa icipa 38 cong essis es,
21 homes i 17 dones, de 12 països (Txèquia 13, Alemanya 7, Hong ia 4, Ca alunya 3,
Eslo ènia 3, Polònia 2, A mènia 1, Canadà 1, Eslo àquia 1, I landa 1, I àlia 1 i Suècia 1).
5. Les dades de con ac e són: CONGEO’03, Ins i u e o Geonics (Czech Academy o Scien-
ces), B anch B no; D obného 28, 602 00 B no (República Txeca). Tel. 004205 45422725
DAG 41 001-208 9/7/03 16:17 Página 181
Com a conclusió, podem a i ma que el medi ambien és el con ingu
ans e sal d’aques s cong essos com a ma c de e e ència de les di e ses espe-
ciali a s de la geog a ia. De e , és la ma eixa na u alesa del Depa men o
En i onmen al Geog aphy de la ins i ució o gani zado a. En aques sen i ,
és impo an comp o a que les apo acions dels geòg a s a l’Eu opa cen al
es à mol media i zada pe les adicions ge mànica i dels països de l’Eu opa
o ien al, bàsicamen Rússia, on hi ha un p edomini de l’en ocamen ambien-
al i de la geog a ia ísica, espec i amen . En l’ac uali a , en el ma c del can i
polí ic i ideològic, s’ha posa mol a més a enció a l’anàlisi social i econòmi-
ca del e i o i en els p oblemes que incideixen en el medi na u al. Aques a
doble conside ació, humana i ísica, de la geog a ia ep esen a el p incipal
objec iu d’aques es con e ències. En ocamen que ambé és de i al impo àn-
cia en la geog a ia ca alana, i en l’espanyola, on es endeix a e una alsa pa -
cel·lació del coneixemen del e i o i en e les di e ses disciplines. Ha de
conside a -se que la geog a ia p esen a una ap oximació globali zado a als
p oblemes e i o ials, amb un ni ell cien í ic i amb igo . En la cons ucció
de l’Eu opa del segle XXI són cada cop més necessa is aques s llocs de oba-
da, com el que ens acili en aques es con e ències, on es puguin deba e les apli-
cacions de la geog a ia, així com la na u alesa de la p òpia geog a ia, amb
una es uc u a de semina i que a a o eix una comunicació més luida, sin-
ce a i e ec i a.
182 Doc. Anàl. Geog . 41, 2002 An oni F. Tulla i Pujol
i 004205 45422711; ax: 004205 45422710; ad eça elec ònica: [email p o ec ed]; i la
web: <h p://www.geonika.cz>. El p ime ull in o ma iu és d’oc ub e de 2002 i el segon,
d’ab il de 2003, pe ò no se à ins al 15 de juny que cald à en ia el ex de l’apo ació i la
ese a d’allo jamen .
DAG 41 001-208 9/7/03 16:17 Página 182
