Resum
Gallecs é dinàmiques e i o ials con adic ò ies en el ma c de la egió me opoli ana de Ba -
celona, a ès que es ac a d’un espai es a ègic en la xa xa d’espais na u als i de gaudi públic,
un espai cohesionado de les di e en s esomies e i o ials del Vallès i un espai es a ègic pe
al consum de sòl esidencial i indus ial. Amb la p opos a d’un cicle de con e ències i una
so ida de camp, o gani za s pel Depa amen de Geog a ia de la UAB, s’han ac a aques-
es eali a s que, en de ini i a, mos en concepcions di e en s d’en end e el desen olupamen
i l’ac uació e i o ial.
Pa aules clau: Gallecs, ACTUR, INCASOL, egió me opoli ana de Ba celona, Ajun a-
men de Molle , co edo s e ds.
Resumen. La o denación de los espacios de las an iguas ACTUR en el Vallès: el caso de
Gallecs. Bella e a, del 24 de eb e o al 4 de ma zo de 2000
Gallecs iene dinámicas e i o iales con adic o ias en el ma co de la egión me opoli a-
na de Ba celona, pues o que se a a de un espacio es a égico en la ed de espacios na u ales
y de dis u e público, un espacio cohesionado de las di e en es isonomías e i o iales del
Vallès y un espacio es a égico pa a el consumo de suelo esidencial y indus ial. Con la
p opues a de un ciclo de con e encias y una salida de campo, o ganizadas po el Depa a-
men de Geog a ia de la UAB, se han a ado es as ealidades que, en de ini i a, mues an
concepciones di e en es de en ende el desa ollo y la ac uación e i o ial.
Palab as cla e: Gallecs, ACTUR, INCASOL, egión me opoli ana de Ba celona, Ayun-
amien o de Molle , co edo ecológico.
Résumé. L’aménagemen des espaces des anciennes ACTUR du Vallès: l’exemple de
Gallecs. Bella e a, du 24 é ie au 4 ma s 2000
Gallecs a des dynamiques e i o iales con adic oi es dans la égion me opoli aine de
Ba celona, pa ce qu’il es , à la ois, un espace s a égique dans le éseau d’espaces na u els
e de loisi , un espace cohési des di e en es physionomies du Vallès e un espace
s a égique pa appo à l’occupa ion du sol esiden iel e indus iel. Dans un cycle de
con é ences e une so ie de a ail o ganisées pa le Dépa emen de Géog aphie de la
Doc. Anàl. Geog . 37, 2000 125-131
L’o denació dels espais de les an igues ACTUR al Vallès:
el cas de Gallecs
Bella e a, del 24 de eb e al 4 de ma ç de 2000
Fabià Díaz
Sònia Ga cía
Lau a Teixido
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Geog a ia
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
Da a de ecepció: juny 2000
Da a d’accep ació: juliol 2000
DAG 37 001-174 22/5/2001 19:39 Página 125
UAB on a analysé ou es ce es ques ions, une bonne açon de comp end e l’exis ence de
di e en es concep ions du dé eloppemen e l’aménagemen u al.
Mo s clé: Gallecs, ACTUR, INCASOL, égion me opoli aine de Ba celona, Mai e de
Molle del Vallès, couloi s na u els ou e s.
Abs ac . The Planning o he o me ACTUR Zones in he Vallès coun y: he case o
Gallecs. Bella e a, Feb ua y 24 h-Ma ch 4 h 2000
The spa ial dynamics o Gallecs a e con adic o y in he con ex o he Ba celona me o-
poli an egion o h ee di e en easons: i is a s a egic a ea wi hin he ne wo k o p o ec ed
na u e pa ks open o he public; i is also a e i o y ha binds oge he he di e en e -
i o ial ea u es o he Vallès a ea; and i is a s a egic a ea o esiden ial and indus ial
unc ions. The Depa men o Geog aphy o he Uni e si a Au onòma de Ba celona
o ganised a se ies o lec u es o discuss his si ua ion which, in ac , demons a es he di -
e en in e p e a ions o egional planning and de elopmen .
Key wo ds: Gallecs, ACTUR, INCASOL, Ba celona me opoli an a ea, Molle del Vallès
ci y council, g een co ido .
A inal del mes de eb e de 2000 a eni lloc a la Sala de G aus de la Facul-
a de Lle es de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona un cicle de con e èn-
cies sob e el con lic e de Gallecs. Joan An oni Solans, Josep Go di i An oni
Fon apo a en, des de pe spec i es di e en s, una isió àmplia del cas de l’Ac-
uació U banís ica U gen (ACTUR) p ojec ada als anys se an a a la ie a de Cal-
des, en e el Vallès Occiden al i l’O ien al, i la se a polèmica e olució ins a
l’ac uali a . El cicle, o gani za pel Depa amen de Geog a ia de la UAB, en el
ma c de l’assigna u a O denació del Te i o i, impa ida pels p o esso s Abel
Albe , Pila Rie a i Joan Ca les Sallas, a conclou e amb un in e essan eco egu
guia pel pa a ge de Gallecs, el p ime dissab e de ma ç, on alumnes i p o es-
so s a en pode con as a in si u els comen a is exposa s a les con e ències
amb la eali a socio e i o ial de Gallecs.
La p ime a sessió, «Els ac o s de les ACTUR», comp à amb la p esència
de Joan An oni Solans i Hugue , exdi ec o gene al d’U banisme de la Gene-
ali a i ac ual esponsable de Planejamen Te i o ial. Solans a comença el seu
pa lamen en una de allada in oducció sob e els di e en s models u banís ics
que als anys seixan a se i en pe desconges iona les g ans ciu a s eu opees.
En aques sen i , l’a qui ec e a e e e ència sob e o a la eo denació de Pa ís
desp és de la Segona Gue a Mundial i al model anglosaxó de g een bel (cin-
u ó e d). És a di , dues o mes dis in es de descen ali za els se eis de les
g ans ciu a s, cons uin nous nuclis a una ce a dis ància de la capi al.
En el cas conc e de l’Es a espanyol i Ca alunya — a a i ma Solans—,
la c isi de les g ans ciu a s ou conseqüència di ec a de la i de l’au a quia de la
pos gue a i la pos e io c isi de l’ag icul u a au òc ona, que a ha e de com-
pe i amb els p oduc es que a iba en de o a. Així doncs, es p oduí un èxode
massiu del camp a les g ans ciu a s. Pe e -nos una idea del g an i àpid
c eixemen que expe imen à l’à ea me opoli ana de Ba celona, Solans a di
126 Doc. Anàl. Geog . 37, 2000 Fabià Díaz; Sònia Ga cía; Lau a Teixido
DAG 37 001-174 22/5/2001 19:39 Página 126
que des de l’any 1960, i du an ca o ze anys, hi a iba en unes 130.000 pe sones
anualmen . Això suposà que en poc més d’una dècada la població s’inc emen à
en més d’un milió i mig d’habi an s. Aques a a luència massi a de nou ingu s
a gene a g eus p oblemes, ja que a compo a el naixemen de ba is nous
i ciu a s al ol an de Ba celona, que so in e en d’au ocons ucció i no dis-
posa en d’un planejamen u banís ic, la qual cosa a p o oca que el Pla Coma -
cal del 1953 i d’al es igu es de planejamen es desbo dessin. Amb la àpida
ans o mació de la ciu a pels cons an s luxos de nou ingu s el planejamen
igen ja no compli à les uncions ni les expec a i es p e is es.
D’aques a mane a an g à ica, Joan An oni Solans a jus i ica la necessi a ,
en el seu momen i en el seu con ex , del dec e de les ACTUR (Ac uació U ba-
nís ica U gen ), que ou signa pel dic ado F anco el 23 de juny de 1970. A pa -
i d’aques pun , l’exposició de Solans es a cen a en la de ensa de llu pos u a
polí ica i l’ac uació de l’Ins i u Ca alà del Sòl (INCASOL) en el con lic e
ac ual de Gallecs. Un con lic e que, segons l’excap d’INCASOL, es basa en la
i ula i a dels e enys, els quals ac ualmen són de la Gene ali a —desp és
que l’Ins i u o Nacional de U banismo anquis a, que els a exp opia , els
aspassés al go e n ca alà— i l’Ajun amen de Molle del Vallès ol que pas-
sin a se de p opie a municipal. Solans es a mos a con a i a la e e sió dels
e enys de les ACTUR, és a di , que el sòl exp opia e o nés a mans dels an ics
p opie a is o a les dels seus he eus. I, d’al a banda, ambé a c i ica la solució
del Pla Especial (PE) pe a la zona, que p oposa l’Ajun amen de Molle , ja
que conside a que un PE no po modi ica el Pla Gene al Municipal.
La segona sessió, «L’e olució del con lic e de Gallecs i el seu pape en l’àm-
bi de la egió me opoli ana de Ba celona», a ana a cà ec del geòg a Josep
Go di i Se a , e ce inen d’alcalde i egido de Te i o i i Medi Ambien de
l’Ajun amen de Molle del Vallès. Go di a inicia la se a exposició amb la
incidència del Pla Di ec o de l’À ea Me opoli ana de Ba celona (PDAMB),
el Pla Gene al de San a Ma ia de Gallecs i la p opos a de econside ació del
planejamen de les ACTUR a Gallecs de Rica do Bo ill, Lluís Can allops i
F ancesc Escude o.
El p ime dels plans, el PDAMB, segons a explica el esponsable muni-
cipal, p e eia ce es pola i a s u banes, d’à ees de c eixemen esidencial que
esde ind ien cen es de desconcen ació de la capi al ca alana pel c eixemen
demog à ic dels anys seixan a i se an a. Una d’aques es à ees e a l’ACTUR
Rie a de Caldes, on es locali za San a Ma ia de Gallecs. És en aques momen
quan l’Ins i u o Nacional de U banismo i a enda an el pla i delimi a l’AC-
TUR pe pode exp opia els e enys a ec a s als municipis co esponen s.
Així, segons les dades de Go di, s’exp opia el 57% del e me municipal de
Molle , a més d’al es zones als municipis de Caldes de Mon bui, Lliçà de Vall,
Mon cada i Reixac, Palau-Soli à i Plegamans, Pa e s del Vallès, Polinyà i San a
Pe pè ua de Mogoda.
Pe acolli el g an c eixemen demog à ic de l’à ea me opoli ana de Ba -
celona, en aques e i o i es a a p e is al 1977 la cons ucció d’una g an ciu-
a ex no o pe a 132.000 habi an s. To i es a ap o a , el p ojec e no es a
L’o denació dels espais de les an igues ACTUR al Vallès Doc. Anàl. Geog . 37, 2000 127
DAG 37 001-174 22/5/2001 19:39 Página 127
a iba a du a e me pe la si uació polí ica i l’a ibada de la democ àcia. To
i així, els usos p e is os e en: esidencial in ensiu pe a Gallecs i, a g ans e s,
indus ial pe bona pa de la ie a de Caldes. Al desemb e del ma eix any, es
a qui ec es —Bo ill, Can allops i Escude o— an una p opos a de econside-
ació de l’ACTUR de Gallecs. Del ell planejemen de mac ociu a passen a
la p ojecció d’una ciu a mix a amb pun s de connexió amb Molle i San a
Pe pè ua, i amb zones e des. Aques segon p ojec e, pe ò, ampoc no a p os-
pe a . L’any 1981 l’Ajun amen de Molle signà un con eni amb l’INCASOL,
nou p opie a i dels e enys exp opia s du an el anquisme. Amb aques
aco d, segons a explica el egido , l’INCASOL es comp ome ia a cons ui
3.500 habi a ges a can i que Gallecs os incopo a i conside a al Pla Gene al
d’O denació U bana de Molle (1982) com a sòl u bani zable no p og ama ,
i que, pe an , es pogués desen olupa amb un pla d’ac uació u banís ica. En
endemig, s’aplica ien les no mes d’ap o i amen ag ícola. Aques pac e a p o-
oca el desaco d ciu adà, que a gene a mol s mo imen s de p o es a eïnal
a la ciu a al lla g dels anys ui an a.
Des del 1987 ins al 1995, a di Go di, l’INCASOL i al es depa amen s
de la Gene ali a an e algunes ac uacions a la zona, com la decla ació dels
boscos de Gallecs d’u ili a pública, el p ojec e de pa c ag ícola pe pa del
Depa amen d’Ag icul u a, Ramade ia i Pesca, en e d’al es. El 1993 l’IN-
CASOL engegà el Pla de Ne eja de Gallecs, d’on es an elimina els ho s ma -
ginals exis en s, que els han con e i , eo denan -los, en ho s amilia s que
gua den una cohesió i una elació innegable amb la es a del paisa ge, habili-
an l’espai amb la in aes uc u a i els equipamen s necessa is. Aques s ho s
són ges iona s pels ma eixos p opie a is. L’any 94 es p ojec à el Pla Especial
de Regene ació de la Rie a de Gallecs, pe ò no es i à enda an . Josep Go di
esmen à que sob e l’àmbi de les ACTUR, des dels ui an a, l’INCASOL mai
no ha busca un aco d pe Gallecs, pe què ha es a un sòl de ese a amb el
qual s’han ana en ac uacions a a és d’aco ds en e municipis, com pe
exemple Palau-Soli à i Plegamans i San a Pe pè ua de Mogoda, els quals, mi -
jançan plans pa cials, han ans o ma la ie a de Caldes en un espai indus-
ial. L’úl im pun ac a en la con e ència ou l’encaix de Gallecs dins la egió
me opoli ana. En aques sen i , el egido pa là de la necessi a de man eni la
ie a de Caldes com un àmbi p o egi pe e possibles els co edo s e ds que
connec a ien els g ans espais na u als i ag ícoles del p eli o al amb els del li o-
al, al com mos a la p opos a d’espais obe s i illes me opoli anes al Pla Te i-
o ial Me opoli à de Ba celona de 1995.
A la da e a de les es con e ències, «El Pla Especial del Pa c Ru al de
Gallecs», a cà ec de l’a qui ec e An onio Fon A ellano, ca ed à ic d’U ba-
nisme de l’Escola Supe io d’A qui ec u a del Vallès de la UPC, es a p esen-
a un acu a epàs del p ojec e u banís ic ACTUR i, desp és, es a ac a de
o ma ben es uc u ada el p océs d’elabo ació del Pla Especial de Gallecs, enca -
ega pe l’Ajun amen de Molle . A la dècada dels se an a, a l’època de les
ACTUR, a explica Fon , es p og amen quinze new owns a l’Es a espanyol,
es de les quals es oben a Ca alunya: Rie a de Caldes, Ma o ell i To de a. A
128 Doc. Anàl. Geog . 37, 2000 Fabià Díaz; Sònia Ga cía; Lau a Teixido
DAG 37 001-174 22/5/2001 19:39 Página 128
Molle , a l’à ea de Gallecs, es disposa a de 1.500 hec à ees de e eny exp opia s
on es p oposa a e un eixample i la es a de sòl deixa -ho com a pa c.
Vin anys desp és, l’ajun amen de Molle enca egà a es uni e si a s
ca alanes (Uni e si a de Lleida, Uni e si a Pompeu Fab a i Uni e si a Poli èc-
nica de Ca alunya) la edacció d’un pla especial del pa c u al pe a Gallecs,
que, un cop enlles i , se ia ap o a el 1998 pel ple municipal. Fon a ema -
ca el ca àc e in e disciplina i de l’equip ècnic di ec iu, que es a a o ma pe
ag ònoms, ad oca s, u banis es i aqui ec es, al qual s’ha ia d’a egi un eball
p e i eali za pe l’Ins i u d’Es udis Me opoli ans on pa icipa en geòg a s.
El ep e d’aques s p o essionals e a posa en comú els di e en s pun s de is a
pe al de conclou e el seu eball amb un g an p ojec e pe a Gallecs c ea des
de di e ses pe spec i es. Segons l’a qui ec e, es a pa i de la in e p e ació del
e i o i: es an es udia i ca og a ia els ipus de cul ius, els sis emes o es als
i ag ícoles, els di e en s alo s del sòl, els sis emes de camins, el poblamen , els
co edo s i ma ges, e c. El esul a d’aques a minuciosa diagnosi de Gallecs és
un impo an i decisiu exe cici de sín esi i zoni icació, ui de les ca ego ies
u banís iques esul an s i de la se a in e elació pe al de pode i a el Pla
Especial enda an . Els sis pun s bàsics en o n als quals gi a el Pla Especial de
Gallecs, segons a explica a all de conclusió An oni Fon , són els següen s:
a) Adequa el ègim d’ús del sòl u bani zable no p og ama a no u bani za-
ble.
b) P o egi el paisa ge i el medi u al a a és d’una no ma i a.
c) Conse a i po encia l’ag icul u a exis en .
d) Rehabili ació del pa imoni a qui ec ònic i ambien al.
e) Regulació de allada dels usos i de les ac i i a s pe a la zona.
) C eació de les condicons de ges ió pe què Gallecs esde ingui un pa c u al.
Pe acaba el cicle a eni lloc el «Reco egu pe Gallecs», una isi a guia-
da i comen ada pel egido de Te i o i i Medi Ambien de Molle , Josep Go di,
que a esul a mol ins uc i a pe eu e sob e el e eny o allò que s’ha ia
comen a a cada una de les es con e ències. Go di acompanyà el g up o e-
in -li i mos an -li els elemen s paisa gís ics, a qui ec ònics i socioeconòmics,
que, segons el seu pun de is a, mani es en la necessi a de p o egi aques
pa a ge u al, connec a amb els pun s assenyala s pe An oni Fon , i pe les
ca ac e ís iques pa icula s que p esen a el lloc.
La u a a comença a la zona sud de la B-30, on pa de Gallecs ha aca-
ba u bani zan -se i s’ha ans o ma en l’ac ual ba i de Can Bo ell. Desp és,
el g up es a deplaça ins al nucli de San a Ma ia de Gallecs, on cal des aca
la locali zació d’algunes masies i de l’església del ma eix nom. A con inuació,
es a e una isi a pels eo dena s ho s amilia s. I, inalmen , ca enan pel
camí de San Vale ià, que ma ca el lími municipal i coma cal amb Palau-Soli à
i Plegamans i el Vallès Occiden al espec i amen , es o nà de nou a l’esglé-
sia i el nucli de San a Ma ia de Gallecs. En de ini i a, els pa icipan s an pode
cons a a la impo ància del poblamen , de l’ac i i a ag ícola d’au oconsum i
del alo paisa gís ic i a qui ec ònic, elemen s que pe si sols —i no són els
L’o denació dels espais de les an igues ACTUR al Vallès Doc. Anàl. Geog . 37, 2000 129
DAG 37 001-174 22/5/2001 19:39 Página 129
únics— ja jus i iquen la p opos a de l’Ajun amen de Molle de equali ica
el sòl u bani zable en sòl no u bani zable.
D’aques es sessions, en de ini i a, al la pena des aca , en e d’al es aspec-
es, els següen s: la alidesa didàc ica que suposa la combinació de classes a
l’aula amb con e ències i so ides de camp, ac an la eali a socio e i o ial més
p ope a i quo idiana i, en elació amb els que e s dia is de l’u banisme, la u i-
li a de l’expe iència iscuda, posan -se de mani es , pe una banda, els di e-
en s i con aposa s ols que enen els agen s u banís ics i llu s in e essos i, pe
una al a, la necessi a que ens posicionem com a geòg a s i geòg a es i com a
ciu adans i ciu adanes en o n dels enòmens socio e i o ials, en con e gi
ciència, polí ica i ida quo idiana. Dels di e en s pun s de is a i opinions i de
la discussió en què ens eiem imme sos s’esde é la dialèc ica i el con lic e que
condicionen les pe manències i els can is en el nos e en o n socio e i o ial.
Aques es sessions han incen i a aques s p ocessos i a a oca que se’ls doni con-
inuï a a pa i del comp omís pe sonal i col·lec iu de cadascú i, ambé, p o-
g aman -se més ac i i a s d’aques ipus.
B eu c onologia de l’e olució de l’espai de Gallecs
1966. S’ap o a el Pla Di ec o de l’À ea Me opoli ana de Ba celona, que p e-
eia la c eació d’un segui de no es pola i a s o ciu a s al ol an de Ba ce-
lona. Una d’aques es no es ciu a s e a l’anomenada «eje Molle -Caldas de
Mon bui»
1970. El Minis e io de la Vi ienda delimi a 1742 hec à ees dins del p ojec e
u banís ic ACTUR (Ac uacions U banís iques U gen s) que co esponen
al pol Molle -Caldes. Aques p og ama p e eia c ea una no a ciu a de
132.000 habi an s.
1971-1972. Es duen a e me les exp opiacions.
1973. El Minis e i comunica que es pa ali za l’ACTUR Rie a de Caldes (San a
Ma ia de Gallecs).
1977. S’enca gea a un nou equip (Rica do Bo ill i el Talle d’A qui ec u a)
un es udi d’al e na i es que a plan eja una solució in e mèdia en e un
espai o almen ag ícola i la plena u bani zació.
1980. Es c ea l’Ins i u Ca alà del Sòl (INCASOL) i aques a ins i ució ep les
as e ències de l’Ins i u o Nacional de U banismo (INUR).
1982. L’Ajun amen de Molle del Vallès signa un con eni amb l’INCASOL,
me cès al qual les 127 hec à ees del sud de l’an iga B-30 s’inco po en al
Pla Gene al d’O denació U bana. En aques espai es p e eu la cons uc-
ció de 3.500 habi a ges i de zones d’equipamen s.
1982. A pa i d’aques any l’INCASOL en e a de ini i amen el p ojec e
de mac ociu a , pe ò comença a u ili za aques espai pe ubica -hi indús-
ies i equipamen s a pa i d’aco ds bila e als amb els ajun amen s a ec-
a s. Com a exemples d’aques a si uació, podem esmen a el polígon
indus ial de Rie a de Caldes a Palau de Plegamans o més ecen men la
ins al·lació de GEC-Als hom o del CIM.
130 Doc. Anàl. Geog . 37, 2000 Fabià Díaz; Sònia Ga cía; Lau a Teixido
DAG 37 001-174 22/5/2001 19:39 Página 130
1998. L’Ajun amen de Molle del Vallès edac a i ap o a la modi icació pun-
ual del PGOU i el Pla Especial de Gallecs, que p e eu la modi icació del
ègim del sòl de Gallecs pe con e i -lo en sòl no u bani zable d’especial
p o ecció pe aó dels seus alo s paisa gís ics i pe la de ensa de la auna,
la lo a i l’equilib i ecològic.
1999. El Depa amen de Polí ica Te i o ial i Ob es Públiques denega la modi-
icació pun ual del PGOU, i l’Ajun amen de Molle del Vallès p esen a
un ecu s con enciós adminis a iu.
Bibliog a ia bàsica sob e Gallecs
ADENC (1992). «Gallecs: un pa c ag ícola i aunís ic». Eco ema, 12. Sabadell: ADENC.
AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS (1998). Els espais na u als de Molle del Vallès.
Molle del Vallès: Ajun amen de Molle del Vallès.
NEL·LO, O iol (1996). Gallecs, espai obe . Molle del Vallès: Cen e d’Es udis Molle-
ans [ac es de les jo nades Gallecs. Els alo s del pa imoni na u al i cul u al i
l’a iculació de la se a p o ecció amb el planejamen u banís ic. Molle del Vallès,
16 i 17 de juny 1995].
No es, 14 (2000). Molle del Vallès: Cen e d’Es udis Molle ans.
h p://www.molle alles.ne /gallecs.h m (a la pàgina web de l’Ajun amen de Molle del
Vallès).
L’o denació dels espais de les an igues ACTUR al Vallès Doc. Anàl. Geog . 37, 2000 131
DAG 37 001-174 22/5/2001 19:39 Página 131
