NOTÍCIES
DAG 33 127-134 22/1/99 10:15 Página 128
Resum
En el ma c del P og ama de Doc o a de Geog a ia Humana de la UAB, del 3 de no em-
b e a l’1 de desemb e de 1997 a eni lloc el cu s de doc o a obe «Es uc u a socioe-
conòmica, o gani zació de la ciu a i ans o mació del e i o i», o gani za pel Depa amen
de Geog a ia de la UAB i l’Ins i u d’Es udis Me opoli ans. El cu s ou impa i pel p o-
esso F ancesco Indo ina. Indo ina a p esen a la se a hipò esi de la ciu a di usa com a
p océs en cu s a les me òpolis occiden als i a apun a les ma isacions a què cal so me e
el model de la ciu a di usa pe pode aplica -lo o a del Vène o, e i o i que ha inspi a
aques a eo ia.
Pa aules clau: F ancesco Indo ina, ciu a di usa, o gani zació de la ciu a , ans o mació
del e i o i.
Resumen. Un deba e sob e la ciudad di usa: no icia del cu so «Es uc u a socioeconómica,
o ganización de la ciudad y ans o mación del e i o io»
En el ma co del P og ama de Doc o ado de Geog a ía Humana de la UAB, del 3 de no iem-
b e al 1 de diciemb e de 1997 u o luga el cu so de doc o ado abie o «Es uc u a socio-
económica, o ganización de la ciudad y ans o mación del e i o io», o ganizado po el
Depa amen o de Geog a ía de la UAB y po el Ins i u d’Es udis Me opoli ans. El cu so
ue impa ido po el p o eso F ancesco Indo ina. Indo ina p esen ó su hipó esis de la ciu-
dad di usa como un p oceso en cu so en las me ópolis occiden ales y apun ó las ma iza-
ciones que deben ene se en cuen a al aplica el modelo de la ciudad di usa ue a del Véne o,
e i o io que ha inspi ado es a eo ía.
Palab as cla e: F ancesco Indo ina, ciudad di usa, o ganización de la ciudad, ans o ma-
ción del e i o io.
Résumé. Un déba su la ille di use: no ice du cou s «Es uc u a socioeconòmica, o gani zació
de la ciu a i ans o mació del e i o i»
Dans le cad e du P og amme de Doc o a de Géog aphie Humaine de l’UAB, le
Dépa emen de Géog aphie de l’UAB e l’Ins i u d’Es udis Me opoli ans a o ganisé, du
3 no emb e au 1 décemb e 1997, les cou s de doc o a ou e «Es uc u a socioeconòmi-
ca, o gani zació de la ciu a i ans o mació del e i o i». Les cou s on é é donnés pa le
p o esseu F ancesco Indo ina. M. Indo ina a p ésen é son hypo hèse de la ille di use
Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 129-134
Un deba sob e la ciu a di usa: no ícia del cu s
«Es uc u a socioeconòmica, o gani zació
de la ciu a i ans o mació del e i o i»
Is ael Mon iel
Da a de ecepció: gene 1998
Da a d’accep ació: ab il 1998
DAG 33 127-134 22/1/99 10:15 Página 129
en an que p ocessus en cou s aux mé opoles occiden ales e a mon é les nuances auxquelles
il au soume e le modèle de ille di use pou pou oi le me e en oeu e en deho s de
la Véné ie, la égion qui a inspi é ce e héo ie.
Mo s clé:F ancesco Indo ina, ille di use, aménagemen des illes, ans o ma ion du
e i oi e.
Abs ac . The di used ci y deba e: epo on he cou se on «Socioeconomic s uc u e, ci y
o ganiza ion and e i o ial ans o ma ion»
Wi hin he amewo k o UAB’s Doc o a e P og amm in Human Geog aphy, and Open
Doc o a e Cou se on «Socioeconomic s uc u e, ci y o ganiza ion and e i o ial ans o -
ma ion» ook place, be ween 3 d No embe and 1s Decembe 1997. I was o ganized by
he UAB Geog aphy Depa men and Ins i u d’Es udis Me opoli ans, and was gi en
byP o esso F ancesco Indo ina. Indo ina explained his hypo hesis o he di used ci y, a
p ocess ha is aking place in occiden al me opoli. He alson poin ed ou he modi ica-
ions which ha e o be in oduced in o de o make i applicable ou side Vene o, he egion
ha inspi ed his heo y.
Key wo ds:F ancesco Indo ina, di used ci y, ci y o ganiza ion, e i o ial ans o ma ion.
In oducció
O gani za pel Depa amen de Geog a ia de la UAB i l’Ins i u d’Es udis
Me opoli ans i en el ma c del P og ama de Doc o a de Geog a ia Humana de
la UAB, del 3 de no emb e a l’1 de desemb e de 1997 a eni lloc el cu s
dedoc o a obe «Es uc u a socioeconòmica, o gani zació de la ciu a i ans-
o mació del e i o i» impa i pel p o esso F ancesco Indo ina, di ec o del
Dipa amen o di Analisi Economica e Sociale del Te i o io de l’Is i u o
Uni e si a io di A chi ec u a di Venezia. El cu s a cons a de cinc sessions a
les quals el p o esso Indo ina a p esen a la se a hipò esi de la ciu a di usa
com a p océs en cu s a les me òpolis occiden als, o i que a la da e a sessió,
en una aula odona mode ada pe O iol Nel·lo (di ec o de l’Ins i u d’Es udis
Me opoli ans de Ba celona), amb la p esència, a més del p o esso Indo ina,
de Vi o Ma ias Fe ei a (Cen o de Es udos Te i o iais, ISCTE, Lisboa),
An onio Fon (Escola Tècnica Supe io d’A qui ec u a del Vallès, Uni e si a
Poli ècnica de Ca alunya, San Cuga del Vallès) i Jesús Leal (Depa amen de
Sociologia, Uni e sidad Complu ense de Mad id), es a pode ap ecia les
ma isacions a què cal so me e el model de la ciu a di usa pe pode aplica -
lo o a del Vène o, el e i o i que ha inspi a aques a eo ia a Indo ina.
Del con ingu del cu s se’n de i a que els ipus de p oducció o iginen una
o gani zació de e minada del e i o i cohe en amb les necessi a s de l’apa ell
130 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Is ael Mon iel
Suma i
DAG 33 127-134 22/1/99 10:15 Página 130
In oducció
La ciu a di usa com a model
La ciu a di usa com a p océs
p oduc iu. Pe an , són les elacions en e l’apa ell p oduc iu i el e i o i i
l’es uc u a social que es de i a d’aques es elacions ( ipus d’u bani zació,
models de ida…) les que cons i ueixen la base d’una anàlisi sob e l’o gani za-
ció de l’espai. En conseqüència, podem conside a una de e minada a iculació
del e i o i com a esul a del seu ipus de p oducció co esponen i alho a
com a e olució d’una a iculació e i o ial p eceden (p océs). És de la sine -
gia en e els dos ac o s que ob enim els di e en s paisa ges humans que es plas-
men sob e el e i o i com a sis ema.
D’aco d amb això, la ciu a mode na apa eguda amb la Re olució Indus ial
se ia el model d’o gani zació de l’espai p opi del ipus de p oducció capi alis-
a. Aques e pe me de ec a les egula i a s que es p odueixen a o es les ciu-
a s del món capi alis a i pa la de la ciu a en gene al com a model. D’al a
banda, el e que cada ciu a sigui el esul a de l’e olució de les o gani zacions
e i o ials p eceden s i que en aques p océs in e inguin al es ac o s (deci-
sions polí iques, can is ideològics…), a que cada ciu a ingui unes peculia i a s
p òpies.
No obs an això, dins del ipus de p oducció capi alis a podem iden i ica
di e en s pe íodes his ò ics (manu ac u a, o disme…) que enen ambé la se a
epe cussió en l’o gani zació del e i o i. El pe íode ac ual se ia el de la e o-
lució cien i ico ècnica, que ha ingu impo an s epe cussions en l’apa ell p o-
duc iu i hau ia dona lloc al model de ciu a que Indo ina anomena ciu a
di usa.
La ciu a di usa com a model
La e olució cien i ico ècnica suposa el g au més ele a de desen olupamen
del sis ema capi alis a ins a l’ac uali a . En aques a e apa se supe a l’o gani zació
o dis a de la p oducció, basada en una g an concen ació de o ça de eball i
mi jans de p oducció en l’espai, en a o d’una di usió més àmplia de l’ac i i-
a p oduc i a. Aques a di usió es desen olupa en di e sos ni ells:
— Ex e nali zació de ases de la p oducció o a del cen e de eball.
— In e nacionali zació de o el p océs p oduc iu, de al mane a que les di e-
en s ases es poden eali za en llocs mol allunya s en e si.
—Locali zació dels cen es de eball dins de la ciu a di usa pe ò o a del
e i o i de la ciu a es ic a.
Pe ò, alho a, es man é la lògica de concen ació dels ecu sos econòmics
in ínseca al sis ema capi alis a. Es p odueix una g an concen ació de ecno-
logia, men e que són les ac i i a s in ensi es en mà d’ob a les que es di umi-
nen. Això es e lec eix en el e que el alo a egi de les ac i i a s econòmiques
eali zades a les ciu a s augmen i o i que pe din població ac i a, ja que la p o-
duc i i a de les ac i i a s que s’hi eali zen és mol supe io .
La di usió de l’ac i i a p oduc i a s’es én lògicamen a la o ça de eball.
D’aques a mane a la població es di umina ambé pel e i o i, així com les ac i-
i a s lligades a la sa is acció de les necessi a s ep oduc i es (o e a de béns de
Un deba sob e la ciu a di usa Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 131
DAG 33 127-134 22/1/99 10:15 Página 131
consum i se eis). Això dóna lloc a l’apa ició de les g ans à ees u banes que
enen un ca àc e uncional de ciu a , com a uni a p oduc i a en el seu con-
jun (amb un sis ema p oduc iu, un me ca de eball i una o e a de béns i
se eis uni icades), pe ò que al ma eix emps enca amb les ca ac e ís iques
clàssiques de la ciu a apa eguda amb el sis ema capi alis a ca ac e i zada pe la
concen ació de o ça de eball i mi jans de p oducció. És el que s’anomena ciu-
a di usa.
Aques a di usió, pe ò, a augmen a les dis àncies que hom ha de ecó e
pe al de eali za la se a ac i i a en els di e en s àmbi s (p oduc iu i ep o-
duc iu). Pe an , es a necessà ia més mobili a . Pe al de esold e aques a
necessi a ha ingu lloc una ex ensió massi a de l’au omòbil i una densi icació
i ex ensió de la xa xa ià ia, en on d’al es opcions com pod ien ha e es a
el po enciamen del anspo públic. Aques augmen de la mobili a cons i-
uïa, al ma eix emps, un ac o més pe a l’augmen de la di usió, en un p o-
cés de e oalimen ació. La xa xa ià ia cons i ueix, pe an , un elemen clau
de la ciu a di usa i es con e eix en el ac o decisiu pe a la locali zació d’algunes
ac i i a s, com poden se ac i i a s e cià ies (g ans cen es come cials…) que
es locali zen p incipalmen al ol an de les g ans ies de comunicació.
Amb l’augmen del e i o i que compleix la unció de ciu a es desen olu-
pa ambé un enomen de je a qui zació i especiali zació de les di e en s pa s
de la ciu a di usa. D’aques a mane a apa eixen les zones esidencials, zones
amb una al a concen ació d’emp eses del ma eix sec o …, men e que a la
ciu a nucli acos umen a eali za -se una sè ie d’ac i i a s elle an s pe al con-
jun de la ciu a di usa (se eis inance s, cen e poli icoadminis a iu, ac i i-
a s cul u als…). To això p o oca una necessi a de mobili a pe als ciu adans
i la necessi a pe pa de la ciu a di usa d’assegu a la comunicació en e les
di e en s pa s del seu e i o i.
Aques a o denació econòmica del e i o i é la se a plasmació en la supe -
es uc u a ideològica lligada a aques model de ciu a . Bàsicamen , la igència
empo al del model de ciu a di usa coincideix amb l’apa ició d’una no a
es uc u a subjec i a de classe que ja no es à subo dinada a la posició espec e
a la p opie a dels mi jans de p oducció, sinó espec e a unes pau es de con-
sum i un es il de ida, allò que popula men s’anomenen les classes mi janes.
A g ans e s aques se ia el model de ciu a di usa que s’adap a a les g ans
me òpolis occiden als. Pe ò aques model ambé plan eja g eus con adic-
cions, en el sen i que l’o denació del e i o i no esul a plenamen uncional
pe a la ep oducció del sis ema capi alis a en l’e apa de la e olució cien i i-
co ècnica. En l’àmbi polí ic es p odueix una con adicció en e la in aes-
uc u a econòmica i la supe es uc u a ju idicopolí ica, en no exis i una uni a
de go e n i una adminis ació que puguin ges iona de mane a e icaç la ciu-
a di usa, sinó que é lloc un solapamen en e adminis acions locals, egio-
nals i es a als.
Una segona con adicció g eu es p odueix a la p òpia in aes uc u a, ja que
el uncionamen del model de p oducció suposa una g an despesa d’ene gia,
de ecu sos i de sòl. Una g an despesa que po condui al col·lapse del p opi sis-
132 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Is ael Mon iel
DAG 33 127-134 22/1/99 10:15 Página 132
ema. A més, les necessi a s de la p oducció en en en con adicció amb la ep o-
ducció de la o ça de eball, ja que l’e icàcia ècnica de l’apa ell p oduc iu s’es à
desen olupan en de imen de la quali a de ida (ba is impe sonals i inhòs-
pi s, necessi a de dedica bona pa de la jo nada als desplaçamen s…).
La ciu a di usa com a p océs
La ciu a di usa és ui d’un p océs his ò ic, pe an , es cons ueix sob e les bases
de la ciu a mode na apa eguda amb la Re olució Indus ial. Les p incipals
ca ac e ís iques del p océs ja han es a esmen ades, són, d’una banda, la di u-
sió de la mà d’ob a, de l’ac i i a p oduc i a més in ensi a en mà d’ob a i dels
se eis no es a ègics (se eis banals), men e que, de l’al a, es p odueix una
g an concen ació de capi al i de ecu sos ecnològics i de pode .
Podem dis ingi dos ipus d’agen s com a p o agonis es d’aques p océs:
agen s p i a s i agen s públics. Com a agen s p i a s oba íem les emp eses,
que pa icipen en aques p océs di uminan la se a ac i i a p oduc i a pel
e i o i de la ciu a di usa, i els ciu adans, que pa icipen del p océs ixan la
se a esidència en o l’espai de la ciu a di usa. Els agen s públics se ien bàsi-
camen l’Adminis ació, que pa icipa del p océs a a és de la cons ucció
d’in aes uc u es de anspo s pe comunica el e i o i de la ciu a di usa i
de polí iques u banís iques ( equali icacions, plans es a ègics…).
Pel que a a les causes del p océs, se n’han p oposa di e ses in e p e acions.
T obem la in e p e ació posi i is a, que des aca l’inc emen de la mobili a lli-
ga a la cons ucció de xa xes de anspo i l’ex ensió de l’au omòbil com a
desencadenan s del p océs de di usió. En eali a , l’explicació se ia més complexa
i l’inici del p océs es a ia lliga a la in e acció de di e sos ac o s, o i que el
p incipal se ia l’e olució del ipus de p oducció. En o cas, l’ex ensió de l’au-
omòbil o la cons ucció de xa xes de anspo se ien polí iques d’acompa-
nyamen que acili a ien el p océs.
Les ases del p océs ambé han es a in e p e ades: les emp eses locali zen
els seus cen es de p oducció o a dels e mes de la ciu a es ic a ce can p eus
del sòl més eduï s i al es a an a ges compa a ius, que augmen en en se més
g an el nomb e d’emp eses que es locali zen als ol an s; els ciu adans ixen la
se a esidència en el e i o i de la ciu a di usa a la ece ca de p eus més asse-
quibles dels habi a ges i d’una hipo è ica millo quali a de ida. Aques s enò-
mens són acili a s pe l’inc emen en la mobili a o o cen a l’Adminis ació a
acili a aques inc emen en la mobili a , de al mane a que s’engega un p o-
cés de e oalimen ació.
D’al a banda, ambé can ia la esomia de la ciu a es ic a. El desplaçamen
de la població cap als a o es p o oca un en ellimen de la població. A més, el
desplaçamen de les ac i i a s indus ials a que s’hi locali zin p incipalmen
ac i i a s e cià ies.
Un elemen clau del p océs és l’ex ensió de l’au omòbil, com a elemen p i-
ilegia pe al de ga an i la mobili a que assegu i el uncionamen del sis e-
ma. L’ex ensió de l’au omòbil ha es a ui d’una apos a pe aques mi jà de
Un deba sob e la ciu a di usa Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 133
DAG 33 127-134 22/1/99 10:15 Página 133
anspo en de imen d’al es possibili a s com e en el po enciamen del ans-
po col·lec iu o l’accessibili a dels espais p oduc ius i ep oduc ius. A a és
de polí iques de endes (que pe me essin l’accés dels ciu adans a l’au omòbil),
de cons ucció d’in aes uc u a de anspo p i a i d’un can i ideològic que
lliga la quali a de ida i l’au onomia indi idual a la possessió de l’au omòbil,
s’ha acaba cons uin una ciu a que a la p àc ica a necessa i l’ús de l’au-
omòbil pe al de sa is e les necessi a s bàsiques.
Les conseqüències d’això han es a mol g eus. D’una banda, s’inc emen en
les desigual a s socials, ja que aquells que no poden disposa d’un au omòbil
euen mol eduïdes les se es possibili a s de eali zació. D’al a banda, l’ex ensió
massi a de l’au omòbil ha ingu unes epe cussions ambien als g eus, com
són la g an u ili zació de sòl pe a les in aes uc u es de ci culació, la con a-
minació a mos è ica o l’ele a consum de combus ibles òssils.
Podem assenyala , en da e lloc, que pe p ime a egada es posa en dub e
el ca àc e mode ni zado del p océs, no ja des de posicions eaccionà ies o
adicionalis es, sinó des de posicions d’esque es. To i que sens dub e la e o-
lució cien i ico ècnica ha suposa un g an desen olupamen de les o ces p o-
duc i es, han apa egu no es con adiccions, com el isc de col·lapse ecològic
o de e io amen e iden de la quali a de ida, que han compo a un qües-
ionamen del model més enllà de l’es e a de la dis ibució de la iquesa o la
p opie a dels mi jans de p oducció. Des d’aques es posicions s’apos a pe un
nou model de desen olupamen econòmic que no agi més enllà de les pos-
sibili a s eals del medi. Aques model é ambé la se a plasmació en l’àmbi
de l’o denació del e i o i, allò que s’anomena la ciu a sos enible, una de les
possibles i desi jables e olucions de la ciu a di usa.
134 Doc. Anàl. Geog . 33, 1998 Is ael Mon iel
DAG 33 127-134 22/1/99 10:15 Página 134
