Resum
Pe e on a la complexi a que ep esen a l’es udi de la comunicació isual, es p oposa
l’e iciència com a concep e que ecull la alo ació del endimen en e els ecu sos u ili za s
i els esul a s ob ingu s. Aques a no a pe spec i a pe me pa la d’una me odologia que
elaciona el missa ge g à ic, o els elemen s del missa ge, amb el compo amen del ecep-
o . D’aques a mane a, el ecep o es con e eix en el pun d’in o mació p incipal pe ob e-
ni coneixemen del p océs de comunicació en gene al, i del p océs de comunicació isual
en conc e . És a di , del endimen de les a iacions o mals en les comunicacions isuals.
Pa aules clau: comunicació isual, g a isme, e iciència, quali a .
Abs ac . Visual communica ion
To ace up o he complexi y o he s udy o isual communica ion, he e iciency i ’s been
p oposed as he concep ion ha measu es he balance be ween he used esou ces and he
esul s ob ained. This new pe spec i e enables us o alk abou a new me hodology ha
ela es he g aphic message, o he elemen s o he message, wi h he ecipien ’s pe o -
mance. This way, he ecipien becomes he main poin o in o ma ion abou he com-
munica ion p ocess in gene al, and he p ocess o isual communica ion speci ically. Tha
is o say, he pe o mance o he o mal a ia ions in he isual communica ion.
Key wo ds: isual comunica ion, g aphics, e iciency, quali y.
Anàlisi 30, 2003 205-213
La comunicació isual pe suasi a
Daniel Tena Pa e a
Suma i
1. L’e iciència de la comunicació isual
2. La quali a de la comunicació isual
3. La in es igació cien í ica de la
comunicació isual
4. La comunicació isual com a objec e
d’es udi comunicològic
5. Una me odologia expe imen al
pe a l’anàlisi o mal del g a isme
6. Re e ències bibliog à iques
Anàlisi 30 9/12/04 10:22 Página 205
El endimen del g a isme o exp essi i a g à ica dels elemen s o mals que
in e enen en qualse ol peça de comunicació isual, en el sen i de què es diu
i de com es diu, po associa -se al concep e d’e icàcia i ambé al d’e iciència.
Al alo a els elemen s o mals, gene almen pa lem d’e icàcia com a alo
absolu . En mol poques ocasions es é en comp e els ecu sos u ili za s i sí,
en can i, els esul a s ob ingu s. És pe això que con é adop a una al a pe s-
pec i a que pe me i conside a els es o ços de comunicació i compa a -los amb
els esul a s ob ingu s. Des d’aques es línies, es p e én p esen a una no a pe s-
pec i a que no és al a que conside a l’e iciència del g a isme pe esold e els
con lic es de la comunicació isual, la inali a de la qual és, ins i o en el cas
més in o ma iu, eminen men pe suasi a.
1. L’e iciència de la comunicació isual
L’e iciència dóna comp e dels esul a s, és a di , ha de se en esa com el g au
de complimen dels objec ius de comunicació. L’e iciència és el esul a de la ela-
ció en e els ecu sos isuals u ili za s i el esul a ob ingu . Men e que l’e icà-
cia és un pun d’a ibada, l’e iciència és la mane a com s’a iba a aques pun .
És a di , des de la pe spec i a de la comunicació isual pe suasi a, se e icien
implica se e icaç, pe ò no a l’in e és1.
De la ma eixa mane a que a la publici a , no és una dada su icien la quan-
i icació de les endes, sinó que les hem de elaciona amb la in e sió; en el
g a isme, hem de eu e el endimen isual dels elemen s o mals alo an -los
en el sen i de si cap en o no l’a enció, de si acili en o no la lec u a, o de si
acili en la ansmissió de con ingu s o concep es. Les espos es dels ecep o s
s’han de elaciona amb els ecu sos u ili za s pe ansme e el con ingu d’un
missa ge. Això pe me à eni coneixemen del g au d’op imi zació dels ecu -
sos usa s i del endimen de la comunicació isual.
La di e ència en e e icàcia i e iciència és, po se , una qües ió de ma ís,
pe ò no pe això poc signi ica i a. No és el ma eix aconsegui l’e ec e desi ja
amb una acció o amb múl iples accions. Com menys accions siguin necessà ies
pe aconsegui pe suadi isualmen el ecep o i ob eni el esul a espe a ,
més e icien se à el g a isme.
Men e que l’e icàcia é en comp e el esul a , l’e iciència elaciona en el
p océs el esul a i els elemen s que hi in e enen. D’aques a mane a, com més
e iciència hi hagi, més op imi za es a à el p océs de comunicació isual. Els
mè odes d’in es igació que a ui en dia s’u ili zen pe alo a els aspec es o mals,
en gene al, i isuals, en conc e , són lluny d’in o ma -nos del g au d’e iciència
en el complimen dels objec ius es able s pe l’es a ègia de comunicació. La
quan i icació dels es o ços en la comunicació isual dels g ans mi jans no
és una dada compa a i a del endimen del g a isme que u ili zen. So in
206 Anàlisi 30, 2003 Daniel Tena Pa e a
1. Casa es, 1987, 313. Segons Julio Casa es en el seu dicciona i ideològic, l’e icàcia és el pode
pe ob a , men e que l’e iciència és pode i acul a pe aconsegui un e ec e de e mina .
Anàlisi 30 9/12/04 10:22 Página 206
s’igno a la elació pe cep i a en e les peces de comunicació isual (dia is, e is-
es, anuncis, ca ells, en asos…) i els usua is d’aques s p oduc es. En el millo
dels casos, es con eccionen p oduc es so a el pensamen que la c ea i i a u i-
li zada és su icien pe espond e a la unció dels p oduc es g à ics. El ce és que
quan un p oduc e o mal se so me a una p o a de ecepció, els esul a s són
so in so p enen s i no coinciden s amb el coneixemen o dina i.
En aques sen i , si p egun essin a un dissenyado especiali za en b anding
o en packagin sob e si un nou disseny a augmen a les endes, la més que p o-
bable espos a se ia que, poc o mol , si un eball es à ben e , semp e aconse-
gueix un inc emen de les endes. A més a més, hi pod ia a egi que qualse ol
no e a p o oca un augmen de les endes. També si p egun éssim a un dis-
senyado g à ic especiali za en p emsa dià ia sob e qualse ol edisseny, di ia
que, si es à ben e , segu amen a à augmen a les endes i, a més, acili a à
l’accés a la in o mació. Pe ò la qües ió no és exac amen aques a. Ens in e essa,
com a comunicado s que u ili zem mi jans isuals, sabe : en quina mesu a
cada un dels elemen s g à ics és e icien pe pe suadi isualmen el ecep o i
pe me e l’acció comunica i a? En quina mesu a els g a ismes són e icien s?
Es a di : en quina mesu a un missa ge g à ic op imi za els elemen s o mals
u ili za s? C ec que pa la de la in luència del ecep o en la in e p e ació del
missa ge pe me pa la de l’e iciència del endimen del g a isme. Només
d’aques a mane a pod em millo a la comunicació isual.
La ima ge de ma ca es mani es a de mane a més po en quan hi ha p e-
disposició dels des ina a is pe una de e minada o mulació que aques a ma ca
ep esen a. També, els lec o s de qualse ol dia i ho són, en e al es aspec es, pe -
què s’han acomoda a la se a es uc u a o mal. La iden i iquen cla amen i
els gene a pocs con lic es. A a bé, o i així, podem millo a enca a més els ele-
men s o mals?, podem p esen a -los d’una mane a més e gonòmica. En el cas
del g a isme aplica a esold e qües ions publici à ies — an si es ac a de la
in e sió en publici a abo e de line ( àcilmen quali icable) o below he line (més
di ícil de quan i ica al no disposa de o ma cla a d’in o mació su icien )—,
el que és ealmen mol complex és conèixe si l’ús dels ecu sos isuals es an
op imi za s.
2. La quali a de la comunicació isual
Com bé indica Àngel Pola2, en qualse ol p oduc e exis eixen es quali a s: la
quali a de disseny, la quali a de ab icació i la quali a que desi ja el clien .
Aques es es quali a s poden se ep esen ades pe es ce cles concèn ics i que
alho a poden supe posa -se en més o menys mesu a. La in e secció dels seus
pe íme es suposen espais que han de se iden i ica s com a es o ços inú ils,
de ab icació, de disseny o bé d’insa is acció e i ables o ine i ables del clien , de
sa is accions pa cials i de sa is accions plenes co esponen s al p oduc e ( igu a 1).
La comunicació isual pe suasi a Anàlisi 30, 2003 207
2. POLA MASEDA, Ángel (1988): Ges ión de la calidad. Ba celona: Ma combo.
Anàlisi 30 9/12/04 10:22 Página 207
Si em aques a ep esen ació dels p oduc es, en e e ència als p oduc es de
comunicació, cald ia a egi -hi un qua ce cle que co espond ia al de la comu-
nicació. Di d’una al a mane a, qualse ol mi jà g à ic que esde é un p oduc e
de comunicació ha de con empla ambé l’àmbi e e i a la comunicació. En
aques sen i , l’es a ègia de comunicació po gene a insa is accions pa cials o
o als al ecep o . Això ol di que en qualse ol dia i, e is a, ca ell, anunci,
e c., es poden p odui desajus os en la in e p e ació que a el ecep o d’un mis-
sa ge i que són de i a s d’una inadequada eali zació del disseny, de la ab ica-
ció o de la comunicació, que an que no es ansme i la in o mació o el con ingu
en la o ma més adequada pe un de e mina g up de des ina a is.
Pe an , la quali a dels p oduc es g à ics hau an d’inco po a la conside-
ació espec e a la sa is acció del clien en unció dels es o ços pe cep ius i de
les ecompenses que ob é mi jançan la in o mació.
3. La in es igació cien í ica de la comunicació isual
Una egada de ec ada la di icul a que ep esen a el p oblema d’ob eni in o -
mació pe op imi za l’ús dels elemen s o mals, cal plan eja solucions cien-
í iques. La in es igació cien í ica consis eix a esb ina , de o ma sis emà ica,
con olada, p àc ica i c í ica, la elació en e els enòmens.
El mè ode cien í ic ha de gene a coneixemen s a pa i de pe i es passes
(Wimme , 1996: 6). L’ac i i a in es igado a es onamen a en el desconeixemen
d’algun enomen conc e i en el coneixemen gene al exis en sob e la qües-
ió. A pa i d’aquí s’ha de gene a nou coneixemen que pe me i conèixe el pe -
què dels enòmens en qües ió. D’aques a mane a es gene en dub es, p oblemes
208 Anàlisi 30, 2003 Daniel Tena Pa e a
Figu a 1. Quali a de la comunicació isual.
Quali a de disseny Quali a de ab icació
Quali a de comunicació
Es o ços inú ils
de comunicació
Quali a
indus ial
no alo ada
Quali a
ideal
Sa is acció
o al
Sa is acció
pe cebuda
Es o ços inú ils de comunicació
Quali a del p oduc e
no alo ada
Sa is acció
casual
Ine icàcia de la comunicació
Sa is acció
amenaçada
Quali a desi jada pel clien
Anàlisi 30 9/12/04 10:22 Página 208
que han de se esol s, es cons a a la in o mació exis en , es gene en hipò esis,
se’n a la con as ació, i o plega és un p océs que ha de po a -nos a un nou
coneixemen i, en conseqüència, nous dub es, nous p oblemes i així successi-
amen .
Independen men de l’in e ès de les o gani zacions, dels anuncian s, o, en
gene al, de l’emisso , cada egada més é mol s a an a ges conèixe pe què
la gen es compo a de la mane a que ho a i com podem millo a la in e ície
en e el mi jà i el ecep o . Conèixe el que a el ecep o da an d’un missa -
ge g à ic pe me à millo a la ecepció del g a isme. El que ens in e essa conèi-
xe és com es pe cep la comunicació isual en les se es di e en s aplicacions:
a què eacciona o a què no eacciona? En quin g au eacciona a de e minades
o mulacions isual?
En l’es udi cien í ic de la comunicació isual con e geixen di e en s disci-
plines que ens ajuden a comp end e o a l’ampli ud del enomen de la comu-
nicació isual. És pe això que la comunicologia3,ens p esen a un ma c eò ic
de e e ència mol in e essan pe a l’es udi de la comunicació isual.
En p ime lloc, hem de conside a el ca àc e in e disciplina i del enomen,
i, en segon lloc, cen a l’es udi del p océs de comunicació isual en la elació que
s’es ableix en e el missa ge i el ecep o . D’aques a mane a, la psicologia pe -
cep i a, la semiò ica, la sociologia, l’economia, el d e , l’an opologia, la his ò-
ia, e c., poden se ú ils pe l’es udi del enomen de la comunicació isual.
La comunicologia p esen a el enomen de la comunicació com a in e dis-
ciplina i, on el ecep o ha de se conside a com una pa impo an d’aques
p océs. La comunicologia cen a el seu es udi en el missa ge com a elemen
cen al de la comunicació i obse a la espos a que aques missa ge p o oca
en el ecep o . En el missa ge es poden iden i ica els e s ca ac e ís ics de
l’emisso i, a més a més, els es ímuls als quals ha de espond e el ecep o . Així,
pe exemple, en l’es udi de les campanyes publici à ies, s’ha de pode iden i i-
ca l’eix de comunicació a a és dels elemen s o mals que es uc u en els mis-
sa ges g à ics. Alho a, se à necessa i obse a com aques s elemen s o mals
p o oquen di e en s espos es en els ecep o s. Les p o es d’accep ació dels
missa ges g à ics consis eixen en la con ecció de di e en s e sions de peces
g à iques que han d’a alua -se des de di e en s pe spec i es. Pe spec i es que ens
in o min dels aspec es cogni ius que po a el missa ge g à ic, pe ò ambé des de
pe spec i es conno a i es, a ec i es, e c. Les pàgines web, els anuncis a la p em-
sa, els en asos, els dia is, les e is es i o un segui de mi jans g à ics poden
se a alua s des d’una pe spec i a comunicològica que pe me i millo a el
coneixemen sob e el g a isme. Pensem, pe exemple, en la impo ància que
enen els packs. L’en às necessa i pe a qualse ol p oduc e come ciali za ep e-
sen a un missa ge g à ic, el coneixemen cien í ic sob e aques és mol luix i é
La comunicació isual pe suasi a Anàlisi 30, 2003 209
3. Concep e de ini pe Àngel Rod íguez B a o, p o esso i ula de la Uni e si a Au ònoma
de Ba celona i Di ec o del LAICOM (Labo a o i d’Anàlisi Ins umen al de la Comunicació)
en el IV Cong eso In e nacional Comunicación, Uni e sidad y Sociedad del Conocimien o,
celeb a a Salamanca l’any 2002.
Anàlisi 30 9/12/04 10:22 Página 209
una impo ància econòmica e iden . En un mi jà publici a i com el pack, que
é un cos d’impac e ze o, no es dóna p ou impo ància pe conèixe la in luèn-
cia de la comunicació isual.
En gene al i en el millo dels casos, es donen a gumen s que es onamen-
en en la subjec i i a de l’indi idu, la qual cosa no ens ajuda gai e. En unes
al es ocasions, s’u ili zen els c i e is desc ip ius, la qual cosa ampoc ens ajuda
en gai ebé es. Finalmen , po passa que es donin pe bons coneixemen s o di-
na is que són més que discu ibles.
Se eixi pe il·lus a això úl im, que mol es egades s’a i ma que les lle-
es amb ema s ( imes) són més llegibles que les lle es que no en enen (hel è-
ica). La llegibili a de les lle es, qües ió o mal i pe an isual, no depèn an
de la lle a en si ma eixa, sinó de la capaci a del ecep o en llegi -la. És una lle-
a gò ica, llegible?… Ce amen , pe un lec o no expe imen a , no ha de se
llegible; pe ò la ma eixa lle a gò ica pe a un ecep o que econeix àcilmen
la lle a gò ica, ho se à. Vull di amb això que l’e iciència dels elemen s o -
mals depenen de la espos a del ecep o i no de l’elemen o mal en si ma eix.
La lle a imes, l’hel è ica o qualse ol al a, hau à de se ac ada o malmen
de mane a di e en , en unció del ecep o al qual es des ini, amb la in enció de
p esen a -li un ex amb una llegibili a adequada.
4. La comunicació isual com a objec e d’es udi comunicològic
El pun de pa ida pe a l’es udi del missa ge g à ic és l’es a es è ic desc i ja amb
an e io i a (Tena, 1998: 21). El e me es a es è ic a se u ili za pe Max
Bense al elaciona una de e minada es è ica amb la iden i icació que d’això
se’n de i a. Bense u ili za el concep e es a es è ic com una de e minada o -
mulació que p opo ciona de e minades sensacions. Aques es sensacions són el
pun de pa ida pe a l’obse ació i la in es igació de l’es è ica de la in o ma-
ció (Bense, 1973: 564). Qualse ol peça comunica i a —un pe iòdic, un pack,
un anunci, un espo , una web, una ima ge co po a i a, comunicació ins i u-
cional, e c.—, é un es a es è ic de e mina que es à in luencia pels elemen s
que el componen. D’aques a mane a, l’es a es è ic és el pon en e els enò-
mens ísics i els pe cep ius que p odueix. El ecep o es eu in oluc a en les pe -
cepcions isuals que li p o oquen una ac i ud de p e e ència en on als elemen s
g à ics. Aques a ac i ud po se d’ap opamen o de ebuig i es mani es a en
di e en s g aus de p e e ència. En aques a p e e ència hi enen lloc aspec es
com a a l’o d e o la complexi a que ep esen en els elemen s d’una peça comu-
nica i a isual.
Si a la pe cepció de l’es a es è ic, mos a pe di e en s g aus de p e e èn-
cia, hi a egim l’ús del di e encial semàn ic desc i pe Osgood com a ècnica
pe ob eni in o mació dels signi ica s conno a ius (Bechini, 1986: 111),
pod em ju ja l’e iciència al elaciona -ho amb els alo s dico òmics de l’eix
del posicionamen dels concep es que es p e enen ansme e.
La in es igació cien í ica, com bé explica Ma io Bunge: «comença en el
ma eix lloc on l’expe iència i el coneixemen deixen de esold e p oblemes o,
210 Anàlisi 30, 2003 Daniel Tena Pa e a
Anàlisi 30 9/12/04 10:22 Página 210
ins i o , de plan eja -ne» (Bunge, 1989: 20). Des de a emps, en les o mu-
lacions isuals que ep esen en els missa ges g à ics, l’expe iència i el coneixe-
men o dina i donen, com a solució als p oblemes de la comunicació isual,
el gus , la moda o, ins i o , hi apa eixen les e lexions d’un p o essional que
in odueix les se es opinions al espec e i s’acaba en judicis de alo . Aques
no po se , en cap cas, el camí cien í ic que pe me à a ança en el coneixe-
men dels enòmens de la comunicació isual.
Dues pàgines de p emsa, que apa en men compleixen la unció de ela-
ciona con ingu i o ma, han de e -ho de mane a que es acili i l’accés a la
in o mació. D’aques a mane a, els ecep o s es oba an més p edisposa s i
ob ind an més in o mació amb de e minades o mulacions. Conèixe el que a
que això sigui així se à de e minan pe millo a el missa ge g à ic.
El p ime que hau em de e se à plan eja i desen olupa les hipò esis de
eball que pe me in sugge i si:
1. La pe cepció de di e en s comunicacions isuals (no ícies, pàgines web, an-
ques publici à ies, anuncis en p emsa, ima ges co po a i es, en asos…) po -
en el ecep o a alo a de o ma posi i a o nega i a, a mos a el seu
ap opamen o el seu allunyamen , en de ini i a, a mos a la se a p e e èn-
cia pe de e mina s es a s es è ics o o mulacions isuals.
2. La a iació dels elemen s o mals que pe me en es uc u a comunicacions
isuals (no ícies, pàgines web, anques publici à ies, anuncis en p emsa,
ima ges co po a i es, en asos…) an a ia la p e e ència del ecep o es-
pec e a la comunicació isual a la qual es à exposa .
3. De e mina s elemen s o mals que pe me en es uc u a comunicacions
isuals (no ícies, pàgines web, anques publici à ies, anuncis en p emsa,
ima ges co po a i es, en asos…) són més de e minan s que al es elemen s
o mals espec e a la p e e ència mos ada pels ecep o s.
4. Exis eixen llinda s pe cep ius que de e minen la alo ació p e e en de de e -
minades comunicacions isuals en de imen d’al es.
5. Uns de e mina s ac amen s dels elemen s o mals pe me en ansme e
millo els concep es de les es a ègies de comunicació que uns al es, en un-
ció dels ecep o s als quals es di igeixen.
Cal cons ui maque es on les a iacions o mals ( a iables independen s)
siguin con olades i la co esponen obse ació de la espos a ( a iable depen-
den ) del ecep o a l’exposició dels es ímuls isuals pe me i ob eni in o ma-
ció con as ada que aci possible accep a les hipò esis plan ejades o, pe con a,
accep a les hipò esis al e na i es. D’aques a mane a, el coneixemen de l’ob-
jec e d’es udi pe me inalmen ob eni in o mació del g au d’e iciència de
de e mina dia i, de de e minada no ícia, de de e mina anunci, de de e mina
en às, e c.
La comunicació isual pe suasi a Anàlisi 30, 2003 211
Anàlisi 30 9/12/04 10:22 Página 211
5. Una me odologia expe imen al pe a l’anàlisi o mal del g a isme
Quan es eali zen di e en s ac amen s dels elemen s g à ics de la in o mació,
s’es an de e minan di e en s g aus de p e e ència. És a di , segons la elle àn-
cia de cada pa del con ingu es eali zen di e en s ac amen s o mals. En la
p opos a d’anàlisi o mal de la comunicació g à ica s’es ableixen dos es adis:
el mac o ipog à ic i el mic o ipog à ic.
L’anàlisi mac o ipog à ica p en com a con ex l’espai g à ic que és pe ce-
bu com a uni a i, és a di , la pàgina o pàgines en on ades. To i així, en el cas
de publicacions ex enses — e is es, dia is, ca àlegs, llib es, e c.—, es po con-
side a ambé la o ali a de la publicació. En aques p ime ni ell, el de la
pàgina, cal conside a la cap ació de l’a enció del ecep o pe pa dels ele-
men s o mals. Les a iables que ac uen en aques es adi són: la quan i a , la
mida, la posició i l’aspec e.
Pe quan i a en end em el nomb e d’elemen s que o men pa de la uni-
a pe cep i a (pàgina o publicació). Pe posició es conside a à la locali zació en
l’espai g à ic de les uni a s in o ma i es (no icia, i ula , o og a ia…). Pe mida
es conside a an les dimensions ela i es en unció de la mida de l’espai g à ic
o o ma . Finalmen , pe aspec e es alo a à globalmen la uni a in o ma i a
pel que a a onali a s o g aus de g is i de colo . En aques sen i , en aques a
a iable ac uen alho a el colo , la ex u a, l’o ien ació, e c.
Pel que a a l’anàlisi mic o ipog à ica, s’a alua à el ma eix que hem is
ins a a (quan i a , posició, mida i aspec e), pe ò només e e i a una uni-
a in o ma i a dins una pàgina. Es comp abili za à quan s elemen s di e-
en s hi ha dins d’una no ícia, quina posició adop a cada elemen in e io
de la no ícia, quines mides enen i, inalmen , pel que a a l’aspec e, es comp-
abili za el cos de la lle a, l’in e linea , la mida de composició, la on i la jus-
i icació dels pa àg a s. També es quan i ica si les il·lus acions són a colo o
no i de quina mena d’il·lus ació es ac a. També es é en comp e si la uni-
a in o ma i a po a o no elemen s o mals auxilia s com poden se ile s,
inicials, e c.
Aques a mac o ipog a ia i mic o ipog a ia són, en de ini i a, la quan i i-
cació de les a iables o mals dels missa ges g à ics. El dissenyado g à ic, cons-
cien men o inconscien men , a un ús d’aques es a iables que li pe me dona
o ma isual a la comunicació g à ica. És a di , el con ol de les a iables en
l’expe imen ació és el ma eix que en la cons ucció o ab icació eal dels objec-
es o mals. Només ens cal un pas més: exposa la comunicació isual al ecep-
o i e p o es de ecepció.
Re e ències bibliog à iques
BECHINI TEJADOS, Al edo (1986). El di e encial semán ico. Ba celona: Edi o ial
Hispano Eu opea.
BENSE, Max (1980). Es é ica. Buenos Ai es, Nue a Yo k: Visión.
BUNGE, Ma io (1983). La in es igación cien í ica. Ba celona: A iel.
212 Anàlisi 30, 2003 Daniel Tena Pa e a
Anàlisi 30 9/12/04 10:22 Página 212
CASARES, Julio (1989). Dicciona io ideológico de la lengua española. Ba celona:
Gus a o Gili.
POLA MASEDA, Ángel (1988). Ges ión de la calidad. Ba celona: Ma combo.
TENA PARERA, Daniel (1998). La in luencia de la composición g á ica en la elec-
ción de un bloque de ex o esc i o. Tesis doc o al. Bella e a. UAB.
WIMER, Roge D.; DOMINICK, Joseph R. (1996). La in es igación cien í ica en
los medios de comunicación. Ba celona: Bosch.
Daniel Tena Pa e a. Dedica a la docència des de 1982 i a la docència uni e si à ia des de
1992, és especialis a en disseny g à ic i es à in e essa en la in luència dels elemen s o -
mals en la ecepció dels missa ges g à ics. Llicencia en Ciències de la In o mació, és au o
de di e sos a icles sob e disseny g à ic. En 1997 a ob eni el í ol de doc o en Comunicació
Audio isual amb la esi La in luència de la composició g à ica en l’elecció d’un bloc de ex
esc i . Pa icipa en el LAICOM, Labo a o i d’Anàlisi Ins umen al de la Comunicació, des
de 1998, com in es igado especiali za en disseny g à ic.
La comunicació isual pe suasi a Anàlisi 30, 2003 213
Anàlisi 30 9/12/04 10:22 Página 213
