Pastors i ramats: La ramaderia extensiva al Montsec com a eina de conservació i resiliència del paisatge. Una estratègia ecopastoral per a la gestió del territori

PAISATGE I RAMATS
La amade ia ex ensi a al Mon sec com a eina
de conse ació i esiliència del paisa ge.
Una es a ègia ecopas o al pe a la ges ió del e i o i.
PREPAST comp a amb el supo de la Fundación Biodi e sidad del Minis e io pa a la T ansición Ecológica y el Re o Demog á ico (MITECO) en el ma c del Pla de
Recupe ació, T ans o mació i Resiliència (PRTR), inança pe la Unió Eu opea – Nex Gene a ion EU.
PREPAST comp a amb el supo de la Fundación Biodi e sidad del Minis e io pa a la T ansición Ecológica y el Re o Demog á ico (MITECO) en el ma c
del Pla de Recupe ació, T ans o mació i Resiliència (PRTR), inança pe la Unió Eu opea – Nex Gene a ion EU.
Tí ol:
PAISATGE I RAMATS
La amade ia ex ensi a al Mon sec com a eina de conse ació i esiliència del
paisa ge. Una es a ègia ecopas o al pe a la ges ió del e i o i
Au o ia:
P ojec e PREPAST
Associació La Sabina: Raquel Ba au , Jo di Bas, Ca e ina Ponce
Cen e de Ciència i Tecnologia Fo es al de Ca alunya: Ma c Taüll, Raquel Tejedo
Fundació Pau Cos a: Ma c A ca ons, Helena Balla , Víc o Gil, Me lès Ma ínez
Ajun amen d’Àge : Sal ado Boya
© Tex os: Els au o s i au o es
© Fo os: Els au o s i au o es
Edi a: Cen e de Ciència i Tecnologia Fo es al de Ca alunya
Co ecció d’es il: Joan Mo ales Mo e a
Disseny i maque ació: CTFC
P ime a edició: Oc ub e de 2025
Dipòsi legal: L 776-2025
DOI: h ps://doi.o g/10.5281/zenodo.17174829
Ci ació ecomanada:
Taüll M., Tejedo R., Ba au R., Bas J., Ponce C., A ca ons M., Balla H., Gil V., Ma ínez
M., Boya S. 2025. PAISATGE I RAMATS. La amade ia ex ensi a al Mon sec com a eina
de conse ació i esiliència del paisa ge. Una es a ègia ecopas o al pe a la ges ió del
e i o i. PREPAST
PAISATGE I RAMATS
La amade ia ex ensi a al Mon sec com a eina
de conse ació i esiliència del paisa ge.
Una es a ègia ecopas o al pe a la ges ió del e i o i
Fo men pa del p ojec e PREPAST:
O ella xisque a. Raça amenaçada dis ibuïda al Palla s, l’Al a Ribago ça i el no d de la Nogue a, amb pe i s nuclis dispe sos a la plana de Lleida i Osca.
1 / PRESENTACIÓ 7
2 / INTRODUCCIÓ 9
3 / MARC NORMATIU I AJUDES PÚBLIQUES 13
4 / DIAGNOSI DEL TERRITORI 17
4.1. Ramade ia ex ensi a 18
4.2. Recu sos pas o als 20
4.3. P io i a de zones pe man eni i/o ecupe a la amade ia ex ensi a al Mon sec 28
4.4. Pe il socioeconòmic del e i o i en elació a la amade ia ex ensi a 30
4.5. P oblemà iques de ec ades (con ex uali zació del PEREC al Mon sec) 31
5 / BONES PRÀCTIQUES DE GESTIÓ ECOPASTORAL 33
5.1. Ges ió del bes ia 34
5.2. In aes uc u es de supo 37
5.3. P e enció d’incendis 40
5.4. Compensacions pe p e enció d’incendis i se eis ecosis èmics 43
6 / REPTES I OPORTUNITATS 47
6.1. Valo ació i come ciali zació de p oduc es amade s 48
6.2. P omoció d’ac i i a s u ís iques associades 51
6.3. Accés a la e a i elleu gene acional 54
6.4. Associacionisme i elació amb els ac o s locals 58
7 / GLOSSARI 61
8 / BIBLIOGRAFIA I RECURSOS 65
9 / ANNEXOS 69
ANNEX 1: Tipus de a a ges i alo s b oma ològics 70
ANNEX 2: Com dissenya ac i i a s u ís iques inculades a la amade ia ex ensi a 71
ANNEX 3: Relleu gene acional. Documen ació i enllaços d’in e ès 72
ANNEX 4: Passos pe cons i ui una “Associació de Pas o s i Pas o es del Mon sec” 73
ÍNDEX

El gos d’a u a, imp escindible en la eina de condui el ama .
7
1 / P esen ació
PRESENTACIÓ
1 /
8
1 / P esen ació
El p esen manual s’ha elabo a en el ma c del
p ojec e PREPAST (p epas .o g), un pla o ien a a
po encia el pape de la amade ia ex ensi a com a
eina de ges ió del paisa ge i pe al desen olupamen
e i o ial. Du an el pe íode 2024-25, en el ma c
del p ojec e, hem du a e me di e ses accions
demos a i es a la se a del Mon sec, o in eg an
coneixemen ècnic, expe iència local i objec ius de
sos enibili a . Així, aques manual és un compendi
d’exemples, me odologies, ensenyances i esul a s
que p e én esde eni una eina de u u , i neix amb
la olun a que els ap enen a ges de PREPAST
inspi in no es inicia i es que puguin gene a
bene icis socials, econòmics i ambien als més enllà
del desen olupamen es ic e del p ojec e.
Aques manual beu ambé del Pla Es a ègic de
la Ramade ia Ex ensi a a Ca alunya 2021-2030
(PEREC), on es p oposen un en all de mesu es pe
a a o i i po encia aques sis ema de p oducció
ag o- amade a. No en a, el Pla des aca les se es
i u s, i ad oca pel econeixemen i el omen
dels se eis que du a e me (p e enció d’incendis,
conse ació del mosaic ag o o es al i de la
biodi e si a associada, p oducció d’alimen s de
quali a …), e que s’hau ia de adui en una millo a
de la emune ació que eben aques es p àc iques
an bene icioses pe al medi.
De més a més, la inali a del manual és o e i
c i e is i eines p àc iques a p o essionals de la
amade ia, ècnics, ècniques i adminis acions
pe epensa la ges ió del paisa ge u al des del
pas u a ge, bo i posan en alo un sis ema que
gene a múl iples bene icis ambien als (com la
egulació del combus ible ege al, la conse ació
de p a s i hàbi a s obe s o la e ili zació dels
sòls) i socials (especialmen , el man enimen de la
gen al e i o i i la p ese ació de coneixemen s
ances als). En conjun , doncs, aques s objec ius
es an lliga s a la p omoció d’una economia a elada,
esilien i compa ible amb mol s dels g ans ep es
ac uals: el can i climà ic, el despoblamen u al, la
ges ió e i o ial, e c.
Val a di que aques documen no és una guia
exhaus i a ni ancada, sinó que l’en enem com
un pun de pa ida i de supo pe a la millo a i
l’adap ació de p àc iques en con ex os di e en s al
que p o agoni za l’es udi. To i es a cen a en la
eali a del Mon sec, mol s dels seus con ingu s són
ex apolables a al es zones del P epi ineu ca alà i
de la mun anya medi e ània, on es compa eixen
ca ac e ís iques ecològiques, p oblemà iques
socials i condicionan s p oduc ius simila s.
Pe an , el manual s’ad eça a:
• Ramade s i amade es, especialmen aquells
que ulguin millo a o adap a les se es
p àc iques als c i e is de sos enibili a .
• Tècnics i ècniques dels àmbi s del
desen olupamen u al, la biodi e si a , la
ges ió o es al o el supo a la pagesia.
• Adminis acions locals i coma cals, que enen
un pape clau en la cu a i la dinami zació dels
espec ius e i o is.
• En i a s ambien als i de cus òdia del e i o i,
que busquen p omou e models ag oecològics
iables.
• Agen s del món educa iu, u ís ic o social
in e essa s en la alo ació del paisa ge cul u al
i el desen olupamen sos enible.
Cada capí ol p esen a una emà ica clau amb
p opos es p àc iques, ecomanacions i exemples
eals. Es po consul a de o ma seqüencial o bé
pe apa a s especí ics. I és que aques manual
ol se un econeixemen del alo de la eina en
condicions complexes que an mol es pe sones
a eu del país, pe ò ambé un econeixemen del
po encial que é el pas u a ge ex ensiu com a
solució eal i ans o mado a da an dels ep es
ambien als i socials dels e i o is de mun anya.
1 / PRESENTACIÓ
INTRODUCCIÓ
2 /
Mosaic ag o o es al a p op de Figue ola de Meià.

DIAGNOSI DEL
TERRITORI
4 /
4.1. Ramade ia ex ensi a
4.2. Recu sos pas o als
4.3. P io i a de zones pe man eni i/o ecupe a la amade ia
ex ensi a al Mon sec
4.4. Pe il socioeconòmic del e i o i en elació a la amade ia
ex ensi a
4.5. P oblemà iques de ec ades (con ex uali zació del PEREC al
Mon sec)
18
4 / Diagnosi del e i o i
Ac ualmen (any 2025), al Mon sec hi ha in explo-
acions amade es ex ensi es o semiex ensi es:
ca o ze són d’o í de ca n, el ipus de p oducció
dominan ; dues de cab um, una d’ap i ud cà nia i
una al a de lle e a; es de bo í d’ap i ud cà nia —
una de les quals compa eix explo ació amb o í— i
una d’equí, aques a sense a any de luc e. Es dis i-
bueixen segons el mapa de la igu a 1:
Races au òc ones
A la se a del Mon sec hi ha dues aces au òc ones,
l’o ella xisque a i la cab a ca alana, mol lligades
als sis emes d’explo ació adicionals. Pe man eni
els seus sis emes de p oducció i els e ec ius cal
impulsa mesu es go e namen als que ho acin
possible.
O ella xisque a: A Ca alunya es oba a les
coma ques de l’Al a Ribago ça, el Palla s Sobi à, el
Palla s Jussà (la coma ca amb més caps) i el no d
de la Nogue a, que n’és el lími me idional. Com
a úl imes i es, con é des aca que l’any 1995 ou
decla ada aça en pe ill d’ex inció pe eni menys
de 15.000 adul s pu s; que el 1996 es a c ea
l’Associació Ca alana de C iado s d’O í de Raça
Xisque a (ACOXI) i que l’any 2008 es a publica el
seu Llib e Genealògic al DOGC (Jo dana e al., 2010).
El cens mos a una endència descenden .
Cab a ca alana: A pa i d’un ama elic ual de
San Sal ado de Toló, al Palla s Jussà, es dugué a
inicis del p esen segle un p ojec e pe ecupe a
aques a aça. Dues dècades més a d, a Vilano a
de Meià hi ha un ama amb ui an a-se caps, el
nucli més impo an d’aques a aça. Dispe sos pe
o Ca alunya hi ha nou nuclis més, que a iben
a un o al de 380 caps. A a, des del Depa amen
de Ciència Animal de la Uni e si a de Lleida s’es à
4 / DIAGNOSI DEL TERRITORI
4.1. Ramade ia ex ensi a
Figu a 1 / Dis ibució ac ual de les explo acions de amade ia ex ensi a al Mon sec (2025).
19
4 / Diagnosi del e i o i
de inin genè icamen el seu es ànda d acial pe
al que la cab a ca alana pugui se econeguda
o icialmen com a aça au òc ona en pe ill
d’ex inció.
Explo acions d’o í
Com ja s’ha di , el sis ema p oduc iu d’o í és el
més es ès i impo an al Mon sec, i me eix una
desc ipció gene al. Els ecu sos pe a l’alimen ació
del ama són els camps ag ícoles ( a a ges,
os olls) i les zones o es als; e i e , el model d’o í
més es ès a Ca alunya en zones de clima subhumi
i sec (Taüll e al., 2009). En aques a à ea, doncs, els
ama s an pas u a ge di igi i es a ús del anca
mòbil pe aple a el ama , o bé anca ix en algun
cas. Les o elles de c ia eben complemen en
es able, men e que les o elles en man enimen
solen pas u a semp e a o a i eben complemen
de mane a espo àdica.
De les e ze explo acions d’o í que hi ha al
Mon sec, p àc icamen o es menys una són de
sis ema adicional, amb o ella xisque a o xisque a
ba ejada amb o ella ipollesa, i semp e amb
alguna cab a adul a que els pas o s anomenen
cab a del país, enca a que p esen en mo ologies
di e en s segons l’explo ació. Les cab es són
emp ades pe e mou e el ama en pas u a ge
i pe què poden dona lle als co de s ebu ja s
pe les ma es o si aques es enen poca lle . Una
de les explo acions de la zona és d’o ella Lacaune,
més p oduc i a que les del país. No hi an pas u a
di igida, sinó que enen el bes ia en es able, o bé
en anca s de camp i bosc. En aques sen i , an
el sis ema ep oduc iu com l’alimen ació d’aques a
explo ació és di e en a la de la es a de ama s.
A les explo acions adicionals, el nomb e de caps
adul s pe ama és mol a iable, i oscil·la en e els
250 i els 1.700 caps. Fan almenys dues pa ide es
a l’any, i en alguns casos es, en un sis ema
ep oduc iu pe mun a na u al, que en quasi o s
els casos és de es pa s en dos anys. La p oli ici a
és al a, si uan -se en e 1,20 i 1,40 co de s pe pa
de mi jana. D’al a banda, la axa de mo ali a es
mou en e el 10 i el 15%, que es cob eix amb el
ma eix pe cen a ge de eposició.
Pe úl im, con é ema ca que en dos casos es a
anshumància cap al Pi ineu a l’es iu. També és
in e essan des aca que, en la mei a dels casos,
els co de s es enen a ac an s, i l’al a mei a són
enu s di ec amen a ca nisse ia o an enda di ec a
pe augmen a bene icis. T es de les explo acions
an p oducció ecològica ce i icada pel CCPAE,
i si bé no en enen, els al es amade s c euen
majo i à iamen que el consumido es à disposa a
paga la di e ència pe aques a ce i icació.
C es ons de cab a ca alana del ama de Vilano a de Meià.
20
4 / Diagnosi del e i o i
Les comuni a s ege als pas u ables an poden
se comuni a s he bàcies com comuni a s llenyo-
ses. Fe i e , el bes ia ap o i a l’he ba i les pa s
més end es i a l’abas dels a b es i ma olls, i en
de e minades èpoques, el consum de ui s no és
gens menysp eable, a banda que apo en un alo
nu i iu in e essan (glans o a elles amb ui de
les lleguminoses, pe exemple).
Al Mon sec, les comuni a s llenyoses més in e es-
san s pe al bes ia es an dominades pel gène e
Que cus (alzines, ou es i ca asques), men e que
en l’àmbi de les comuni a s he bàcies des aquen
pe la se a ex ensió les joncedes.
4.2.1. Comuni a s llenyoses amb po encial
amade
Segons el Manual d’hàbi a s (Ca e as e al., 2016), al
Mon sec les p incipals comuni a s llenyoses són:
• Ca asca s (Que cus o undi olia): Fo macions
o es als dominades pe la ca asca, que man-
é la ulla o l’any i po apo a ecu sos a a -
ge s a l’hi e n o en èpoques de seque a. Hi
poden pene a a b es caduci olis, com el se -
e (So bus domes ica) o algun ou e, i plan es
d’ambien s més secs, com el càdec (Junipe us
oxyced us) o la sa ina (Junipe us phoenicea). Hi
des aca la p oducció de gla. Si hi ha hagu pas-
u a ge i ap o i amen de llenyes ins a poc,
podem oba a b a espa s i poc so abosc; en
cas con a i són denses i omb í oles.
• Rou edes de ou e alencià o de ulla pe i a
(Que cus aginea): El ulla ge d’aques es o es s
és poc dens, de mane a que l’es a a bus iu és
impo an (al so abosc s’hi an un bon nomb e
d’espècies medi e ànies). A les zones més al-
es i poc seques s’es enen en qualse ol o ien-
ació, men e que als e i o is més secs i càlids
ce quen les obagues.
• Rou edes de ou e ma inenc (Que cus pu-
bescens): Al Mon sec, aques s boscos poden
se d’a b a monoespecí ic o ba eja -se amb
pinedes de pi oig (Pinus syl es is). L’es a a -
bus iu de les ou edes de ou e ma inenc és
ben desen olupa i di e s, i ap e pe al pas u-
a ge. També po eni un es a he baci amb
bon ecob imen i ap i ud pe al bes ia .
• Boscos mix os de ou e i ca asca: Es de i-
neixen com a ca asca s amb abundància de
ou es, gene almen ou e alencià o de ulla
pe i a. Quasi semp e són boscos jo es amb so-
abosc poc madu on p edominen els a bus os
de ulla més o menys du a, i algun caduci oli.
• B olles de omaní (Sal ia osma inus): Com in-
dica el seu nom, el omaní n’és l’espècie indi-
cado a, al cos a d’al es ma es o suba bus os
de po semblan . Hi ha o ça sòl despulla ,
amb ped es, i hi dominen plan es amb ulles
es e es, més o menys ígides, i capçades poc
denses. Com que sol ha e -hi un es a més
baix, mol i egula i escla issa , les b olles e-
nen una p oducció mol baixa, sense quali a
nu i i a, amb nomb oses plan es ebu jades
pel bes ia , sense gai e o gens pala abili a .
• Coscolla s (Que cus cocci e a): Ma olla s den-
sos i uni o mes en essan s solells. Si són ells,
a iben a 0,8-1,5 m d’alçà ia, o i que en els
espais en e a bus os, hi apa eixen ma es més
pe i es i he bes. Hi domina el coscoll, especie
eb o ado a mol adap ada al pas u a ge. Al
Mon sec, abunda a la zona dels Asp es. Els cos-
colla s en elli s, els més eqüen s, poden acu-
mula ins a 30-40 Tm/ha de ma è ia seca. L’es-
assada o la c ema en millo en mol la quali a
nu i i a i acili en la ansi abili a del bes ia .
• Repoblacions de di e en s espècies de pi do-
minades so in pe la pinassa (Pinus nig a).
Són pinedes denses i homogènies, mol ela-
cionades amb el isc d’incendi. El so abosc es à
domina pel b uc, el boix i el gineb e, espècies
poc a ac i es pe al bes ia . Cald ia a a o i
les ca asques i ou es que ho han ana colo-
ni zan amb ac amen s sil ícoles. Ac ualmen
no es pas u en massa.
Els alo s pas o als de les comuni a s llenyoses
són, en gene al, baixos o mol baixos. En el cas de
les ou edes i els ca asca s, se’n po millo a o ça
l’ap i ud pas o al mi jançan la ges ió sil ícola amb
acla ides que a a o eixin l’en ada de llum, així
com ambé a a és de la p oducció de ui , l’aglà,
que és mol consumi pe o a mena de bes ia . La
aula de so a en mesu a el seu po encial amade :
4.2. Recu sos pas o als
21
4 / Diagnosi del e i o i
Taula 1 / Po encial amade de les comuni a s llenyoses del Mon sec.
Comuni a Quan i a Quali a Supe ície EIN
Mon sec (ha) VP1CR o ien a i a
UBG/ha-any2
Ca asca s Mi jana Mi jana 9.555 13,65 0,20 - 0,30
Rou edes de ou e
alencià Mi jana Mi jana 2.691 11,20 0,15 - 0,25
Rou edes de ou e
ma inenc Mi jana Al a 1.647 11,40 0,15 - 0,25
Boscos mix os ou e /
ca asca Mi jana Mi jana 2.090 19,43 0,25 - 0,30
B olles de omaní Mol baixa Mol baixa 2.546 - < 0,05
Coscolla s en elli s Baixa Baixa
2.418
5,72 < 0,10
Coscolla s jo es Mi jana Al a - ins a 0,30
1 Valo pas o al ob ingu a pa i dels in en a is del Banc de de Dades de Biodi e si a , i po encial pas o al associa . Pe ipologies a b a-
des, la me odologia del alo pas o al o e eix esul a s espe a s, excep e pe als boscos mix os de ou e i ca asca, que oscil·len en e 0,15
i 0,30 UBG/ha l’any. En can i, pe a les b olles de omaní i els coscolla s ells la me odologia sob ees ima aques alo i s’ha co egi . Pe
a coscolla s jo es hi ha e e ències que poden o e i cà egues amade es bones (San Miguel, ‘Réseau Coupu es de Combus ible’ núm.
3, dades p òpies).
2 A l’ho a de plani ica l’ap o i amen pas o al, a banda del ipus de bes ia , és necessa i eni en comp e dos concep es onamen als: la
cà ega amade a (CR) i el alo pas o al (VP). Cal eni una idea ap oximada del nomb e de caps de bes ia que una pas u a po supo a
sense comp ome e’n la iabili a u u a, és a di , la se a capaci a de cà ega, que depend à del alo pas o al. La cà ega amade a s’ex-
p essa en uni a s de bes ia g os (UBG) pe hec à ea i any. Una UBG és una uni a eò ica u ili zada pe eali za equi alències en es les
di e en s espècies amade es que ens pe me pa la d’animals sense eni en comp e l’espècie. 1 UBG equi al a una aca de 500 kg que
consumeix uns 4.000 kg de ma è ia seca (MS) l’any.
Unes o elles ap o i en el eb o d’hi e n a p op de Vilamajo .

22
4 / Diagnosi del e i o i
4.2.2. Comuni a s he bàcies
Es ac a, en o s els casos, de pas u es amb un
ce g au d’emma amen . Al Mon sec, les joncedes
són o ça abundan s, i ocupen una supe ície de
p op de 2.000 hec à ees, men e que la es a de
comuni a s són quasi bé es imonials.
• Joncedes: Es an cons i uïdes pe b olla baixa
(30-70 cm) o pas u a amb pe i es ma es, com
a a la sàl ia (Sal ia o icinalis), l’espe nellac
(San olina chamaecypa issus), el ga ó (Ononis
na ix), o la a igola (Thymus ulga is), i
amb plan es junci o mes o g aminoides:
p incipalmen , la jonça (Aphyllan hes
monspeliensis), i g amínies de llocs secs,
ca ac e ís iques d’aques s ind e s, com l’a ena
de b olla (A enula ibe ica). De e , és coneguda
l’ap i ud pas o al de la jonça, mol p esen
en o ipus de penden s i o ien acions sob e
oques calcà ies o conglome a s.
• Pas u es seques de Fes uca o ina a l’es a ge
mon à: Són pas u es dels solells on domina
una ba eja de g amínies di e ses —on
semp e hi és p esen la Fes uca o ina amb
majo o meno p opo ció— acompanyades
d’un g an nomb e de plan es no g aminoides.
So in s’hi euen claps de e a nua, de ins al
40% de la supe ície. Necessi a del pas u a ge
pe a la se a conse ació. Al amen , és un
hàbi a amenaça pe l’emma amen .
• Fenassa s: Gene almen , p o enen de
l’abandonamen de e es ag ícoles, que
esde enen e ms. Fan una pas u a densa
i u anosa, p oduc i a. Hi domina el enàs
(B achypodium phoenicoides), que si no és
pas u a , acumula pa s seques a la base. Amb
el emps, hi poden pene a algunes ma es
com l’a gelaga.
• A gelaga s calcícoles de la mun anya mi jana:
Comuni a s dominades pe l’a gelaga (Genis a
sco pius), gene almen p o inen s de camps
o bé pas u es he bàcies abandonades, de
egades denses i en al es ocasions espa ses,
de més de 30 cm d’alçada. Poden du al es
a bus os de o ma pun ual i un es a he baci
no malmen o ça desen olupa o ma
sob e o pe he bes i aces, ap es pe al
pas u a ge. També po mos a un es a poc
dens d’a b es.
• Pas u es emma ades dels P epi ineus calca is:
Són p a s abundan s en lleguminoses, o ça
obe s i amb un ecob imen que oscil·la en e
el 30 i el 90% de la supe ície. Al Mon sec, es
an a l’es a ge al imon à, on ma olls com el boix
(Buxus sempe i ens) o el gineb e (Junipe us
communis) p og essen pe la disminució de
la in ensi a de pas u a ge. Semp e hi ha sòl
despulla .
To es les pas u es enen un pe íode ege a iu en e
els mesos de ma ç o ab il i l’oc ub e, amb a u ada
es i al. Són l’excepció les pas u es emma ades
dels P epi ineus, que a ès que es desen olupen a
la pa al a de l’es a ge mon à i a l’es a ge subalpí
euen eduï el pe íode ege a iu a l’in e al de
juny a se emb e, amb menys isc d’a u ada es i al.
La aula 2 exp essa el po encial amade de les
comuni a s he bàcies del Mon sec:
Taula 2 / Po encial amade de les di e en s comuni a s he bàcies p esen s al Mon sec.
Comuni a Quan i a Quali a Supe ície EIN
Mon sec (ha) VP1CR
UBG/ha-any
Joncedes i pas u es
he bàcies emma ades Al a Mol al a 1.953 21,17 0,40 - 0,45
Pas u es de es uca
o ina de l’es a ge mon à Mi jana Mi jana 96 24,5 0,45 - 0,50
Fenassa s Mol al a Mi jana 13 38,00 0,70 - 0,80
A gelaga s calcícoles de
de la mun anya mi jana Mi jana Al a 110 24,0 0,45 - 0,50
Pas u es emma ades
dels P epi ineus calca is Mi jana Al a 35 22,4 0,40 - 0,50
1 Valo pas o al ob ingu a pa i dels in en a is del Banc de de Dades de Biodi e si a .
23
4 / Diagnosi del e i o i
En gene al, a les comuni a s he bàcies s’assoleixen
cà egues en e 0,40 i 0,50 UBG/ha l’any, pe ò quan
no es man é l’ac i i a del pas u a ge es p odueix
emma amen , l’he ba pe d alo nu i iu i aques s
alo s disminueixen.
En aques sen i , les pas u es he bàcies de l’es a ge
mon à es poden compo a de dues o mes
comple amen di e en s:
Els enassa s: Pe den alo nu i iu si el bes ia no
les consumeix en el momen òp im, embas in -se,
pe den pala abili a i inc emen an el seu con ingu
en ib a. Cal un pas u a ge d’al a in ensi a a les
acaballes de la p ima e a pe e i a embas imen i
elimina les pa s seques, amb possible pas u a ge
a l’inici de la a do en cas de eb o .
Si hi apa eixen mol es ma es, p incipalmen
d’a gelaga, cald ia e c emes p esc i es pe
elimina -les.
Les joncedes: Poden a iba a man eni la se a
quali a nu i i a un cop han a iba al màxim
desen olupamen . Així, cal e un pas u a ge d’al a
in ensi a al inal de l’es iu i inicis de la a do .
Taula 3 / Recomanacions de pas u a ge a enassa s i joncedes
Hi e n P ima e a Es iu Ta do
Fenassa s
Joncedes
4.2.3. Apun s sob e la quali a de les pas u es
La quali a de les pas u es s’a alua onamen almen
en base a es pa àme es, exp essa s en
pe cen a ge sob e ma e ia seca: ib a, p o eïna i
mine als.
Les ib es es an compos es pe hemicel·lulosa,
cel·lulosa i lignina. L’hemicel·lulosa és comple amen
dige ible pel bes ia , pe ò si el seu alo és al apo a
sensació de sacie a i la inges a del ama disminueix.
La cel·lulosa és pa cialmen dige ible, men e que la
lignina és la pa indige ible de la ib a. Si pa lem
d’he ba de zones o es als, com menys con ingu en
cel·lulosa ingui, més diges ible se à; pe al ma oll,
en can i, con ingu s mol al s en lignina són els que
més en edueixen la dige ibili a .
D’al a banda, la p o eïna és essencial pe a la
p oducció de la lle de les ma es i en podem oba
alo s al s en l’he ba end a, en especial d’espècies
lleguminoses com els è ols (T i olium ssp),
di e sos i abundan s al Mon sec, o en ui s, ambé
de lleguminoses, com els de l’a gelaga.
Pel que a als mine als, necessa is pe al
me abolisme dels animals, des aquen com a més
impo an s el po assi, el òs o , el magnesi i el calci.
Segons analí iques eali zades a la se a del
Mon sec (annex I), i compa an la quali a de
di e ses espècies de ma olls, a ibem a les
següen s conclusions:
• La quali a de les pas u es a bus i es del
Mon sec mos a un alo in e medi en e el de
la palla i un bon a a ge.
• Quan no es po ana a pas u a als camps,
o e eixen una alimen ació de quali a disc e a,
pe ò en o cas, semp e millo que la palla.
• El con ingu en alguns mine als a alua s,
com el calci o el magnesi, és supe io en els
ma olla s que no pas en el a a ge.
• Els alo s dels a a ges llenyosos són millo s
que els de la palla, excep e en el cas de
la lignina, ja que aques ipus de ib a és
cla amen supe io en els ma olls, e que en
pe judica la diges ibili a .
• Pe a ama s que pas u en p incipalmen
en camps a a ge s, les pas u es llenyoses
apo en un complemen en ib a —semp e
necessa i— i alguns mine als.
Fa a ges ap es pe sega o pas u a al Mon sec
La endència de con eus a a ge s a se cla amen
descenden la p ime a dècada del segle XXI pe què
la PAC només paga a en e es con eades com
a ce eal. Ac ualmen , els a a ges sí que poden
pe ceb e aju di ec e de la PAC, mo iu pel qual la
supe ície de cul ius a a ge s s’ha es abili za a la
Nogue a i c eix al Palla s Jussà. Els a a ges més
abundan s al Mon sec són l’al als (Medicago sa i a) i,
en meno mesu a, la epadella (Onob ychis icii olia),
o es dues lleguminoses de ca àc e plu ianual
amb alo s de p o eïna al s i la capaci a d’en iqui
el sòl amb la ixació de ni ogen a mos è ic. Fe i
24
4 / Diagnosi del e i o i
e , de la epadella, més enllà del alo nu i iu,
se’n ema quen les p opie a s an ipa asi à ies i la
capaci a de man eni -se e da a l’hi e n. Finalmen ,
cal indica que a la zona ambé es con ea la ci ada
(A ena sa i a) i els ce eals d’hi e n pe a a a ge.
S’emp en pe a pas u a ge del bes ia , pe ò ambé
se’n sega una pa i es conse a com a enc o ensi ja
pe a l’hi e n i èpoques de seque a.
E ec e pa a-sol de la capçada a b ada
La capçada a b ada po man eni e d l’es a
he baci i a bus iu en o macions de bosc, en
con as amb pas u es obe es que poden asseca -
se amb més acili a als mesos es i als.
Hi ha un decala ge en la p oducció de les pas u es
he bàcies dins i o a del bosc ( igu a 2). A la
p ima e a, les pas u es he bàcies a enquen més
a ia i són més p oduc i es que no pas el bosc,
pe ò a l’es iu, l’e ec e pa a-sol de la cobe a o es al
acili a que les pas u es que s’hi an puguin se més
p oduc i es i man eni millo la quali a nu i i a
que les de zones obe es.
Recupe ació i millo a de pas u es
La ecupe ació d’an igues pas u es és una p àc ica
adequada pe què s’hi es ableixi l’he ba més àpida-
men . A més, en aques s e enys es p odueix més
quan i a d’he ba que en d’al es que hagin es a
semp e boscos o ma olla s. Mi jançan o os aè ies
an igues o es imonis locals es po de e mina quines
à ees ocupades an e io men pe pas u es he bàcies
han passa a se bosc o ma olla 2. Conc e amen , els
bene icis de ecupe a an igues pas u es són:
• P o undi a de sòl: En an igues e asses o ban-
cals hi ha mol a més p o undi a de sòl que en zo-
nes que semp e han es a bosc o ma olla — ins
i o en an igues pas u es en essan —, e que
a a o eix que la se a ecupe ació pe me i una
bona p oducció he bàcia.
• Menys compe ència pe espècies eb o ado es:
En el momen que es an abandona les pas u es
hi ha ia poca ege ació eb o ado a pel con ol
que se’n eia amb l’es assada i/o el pas u a ge. En
els ac amen s d’es assada que em en un bosc
o ma olla que semp e ho ha es a , hi hau à més
eb o que no pas en una an iga pas u a.
• Banc de lla o s: En el banc de lla o s d’una an iga
pas u a hi ha espècies amb un bon alo a a -
ge que acili en la es au ació del apís he baci,
P oducció d’he ba
P ima e a Es iu Ta do Hi e n
Pas u a
Bosc
Figu a 2 / Decala ge en la p oducció de les pas u es he bàcies dins i o a del bosc.
2 AL SIG del p ojec e PREPAST s’ha e una ca og a ia d’usos del sòl a pa i de o og a ia aè ia pe de e mina quines à ees e en pas u es a
mi jans del segle XX i quines e en boscos o ma olla s.
25
4 / Diagnosi del e i o i
ca ac e ís ica que no obem en zones que sem-
p e han es a ma oll o bosc.
• Connec i i a de pas u es: Cal ecupe a pas u es
que es puguin connec a àcilmen amb zones de
bona pas u a pe e pa cel·les de supe ície mi -
jana o g an. Recupe a zones mol pe i es enmig
d’un essan no é sen i pe què cal camina mol
pe ob eni poc alimen .
• P e isió de les pas u es a ecupe a en Ins-
umen s d’O denació Fo es al (IOF): A a és
d’aco ds p e is amb pas o s i ges o s de zones
es a ègiques pe a la p e enció d’incendis (bom-
be s, ècnics del DARPA…), la se a conc eció dins
els Plans de Ges ió Fo es al (PGF) i els Plans d’O -
denació Fo es al (POF) ajuda a de e mina qui-
nes an igues pas u es són més adien s pe a la
ecupe ació. Aques p océs és impo an pe què,
si no, el àmi de la modi icació d’ús de ini del
odal po se que no sigui àcil.
• Man enimen de ma olls: És ecomanable man-
eni ma olls dispe sos pe gene a mosaic i pe -
què, en el cas de se pala ables, poden se com-
plemen de la die a he bàcia de les pas u es. Cal
eni això p esen al e eballs o es als pe e-
cupe a pas u es deixan “illes” o anges sense
ac a , el que de e uc ambé n’aba a eix el cos .
En elació amb la ecupe ació d’an igues pas u es,
en zones de sòl deg ada o amb escassa capaci a de
eb o na u al, podem in e eni mi jançan semb es
di igides pe augmen a la quali a nu i i a i la cobe -
u a ege al i, així, millo a l’au onomia alimen à ia
dels ama s, edui la necessi a de complemen s ex-
e ns i —en el cas de les lleguminoses— con ibui a
la ixació de ni ogen millo an la e ili a del sòl. A al
e ec e, dues espècies poden esul a in e essan s:
• La epadella, lleguminosa au òc ona ben adap-
ada a ambien s de secà i amb bon alo a a ge
(Alibés i Tisse and, 1980).
• La banya de cab a (Lo us co nicula us), espècie
poc p oduc i a pe ò amb un alo nu i iu al ,
adap ada a sòls poc p o unds i calca is (Canals e
al., 2019).
Se ia in e essan disposa d’un banc de lla o s au òc-
ones a a ge es, com la epadella. El Depa amen
de P oducció Vege al de la UdL a inicia una ecollida
de lla o s de epadella del Mon sec, pe ò la inicia i a
no ha ingu con inuï a .
Gua e s i e es en epòs
Un gua e és una e a de cul iu que no se semb a
du an un emps de e mina . La se a inali a és do-
ble: ecupe a -ne la e ili a , l’es uc u a del sòl i la
ma è ia o gànica i alho a con ola les males he bes
(Gi al e al., 2022). His ò icamen , els gua e s semp e
s’han pas u a pe a a o i aques a doble inali a . En
l’ac uali a , el man enimen de gua e s es po lliga
amb un eco- ègim de la PAC, que paga al p oduc o
pe eni illes de ege ació no cul i ada [ egeu l’apa -
a 3. Ma c no ma iu i ajudes públiques].
A la zona del Mon sec p oposem dues al e na i es
de e a en epòs pe pe me e la pas u a, o ambé
la sega en pa cel·les amb mol a p oducció he bàcia:
• Gua e no ac a , sense aplicació d’he bicides ni
passades de cul i ado .
• Gua e millo a amb possibili a de semb es de
baixa densi a en se i espècies lleguminoses
que e ili zen el sòl, com a a la eça (Vicia sa i a),
la epadella o l’al als.
To i la p esència d’algunes plan es ebu jades pel bes-
ia , com l’escaldaboques (B omus diand us), els gua-
e s mos en una quali a nu i i a més que bona pe
a alimen ació del bes ia , sob e o a la p ima e a, amb
uns alo s mol baixos en ib a i mol bons en p o eïna
p opis de pas u es he bàcies de g an quali a .
El pas u a ge de gua e s es po combina amb el de
camps d’ame lle s, oli e es i inyes — an en p oduc-
ció ac i a com en eg essió—, que ind ia com a ob-
jec iu con ola l’es a he baci i a bus iu. Ac ualmen ,
el maneig que se’n a és una passada anual de ac o
amb picado a. L’en ada del ama a la p ima e a i el
eb o a la a do es al ia ia cos os en maquinà ia i
emissions de CO2. La pas u a esul an és p oduc i a
i de bona quali a , pe ò cal igila que les b anques
més baixes quedin a p ou alçada pe e i a que siguin
b os ejades, sob e o en el cas de les oli e es. Alho a,
la b ancada p oceden de poda d’oli e a po se un
complemen alimen a i mol bo de ca a a l’hi e n.
Aques a p àc ica acili a la con i ència en e l’ac i i-
a ag à ia i la amade a, p omou l’ús e icien del sòl i
con ibueix a e o ça la discon inuï a es uc u al del
paisa ge, un ac o clau pe a la p e enció d’incendis.
A més, gene a sine gies i omen a aco ds de col·labo-
ació en e amade s i ag icul o s.
La all d’Àge , pe exemple, és un ind e pe ec e pe
a l’aplicació d’aques a p àc ica, a ès què hi ha mol es
pa cel·les d’ame lle s o a el poble.
L’accés a l’aigua és imp escindible pe al maneig amade ex ensiu. En el ma c del p ojec e PREPAST s’han a egla ui basses com aques a
alimen ades pe esco en ia supe icial.

BONES PRÀCTIQUES
DE GESTIÓ
ECOPASTORAL
5 /
5.1. Ges ió del bes ia
5.2. In aes uc u es de supo
5.3. P e enció d’incendis
5.4. Compensacions pe p e enció d’incendis i se eis
ecosis èmics
34
5 / Bones p àc iques de ges ió ecopas o al
Tipus de bes ia i sis emes p oduc ius
El sis ema diges iu condiciona els hàbi s alimen a is
dels animals. Pe en end e com les di e en s
espècies de bes ia ac uen sob e la ege ació hem
de sabe :
• Les cab es són selec o es de concen a :
ce quen pa s end es i nu i i es de les
plan es, i enen p e e ència pe les llenyoses.
Fan di e ses inges es de menja al dia.
• Les o elles i les aques, en can i, són
consumido es de pas u es he bàcies i
a a ges. Les o elles són més selec i es amb
l’he ba que inge eixen i la ien o ça, men e
que les aques poden consumi he ba en ellida
de baix alo nu i iu. Fan dues g ans inges es
de menja al dia, en e les quals an la emuga.
Les aques, i especialmen les o elles, ambé
mengen ma olls, si bé mol menys que les
cab es.
• Els èquids mos en una cla a p e e ència pe
l’es a he baci, pe ò són capaços d’inge i
o a mena de menja , ambé ma e ial llenyós.
Consumeixen més ma è ia seca en unció del
seu pes iu que no pas els emugan s.
La aula 4 exposa com es pod ien combina les
ipologies de pas u a desc i es i els a a ges
(apa a 4.2. Recu sos pas o als) en una explo ació
d’o í o cab um al Mon sec, en cas de pode disposa
Maneig de ama s pe a a o i la biodi e si a
La amade ia ex ensi a esde é una eina onamen al
pe a la conse ació de la biodi e si a i la gene ació
de se eis ecosis èmics a a és de les següen s
p àc iques:
C eació i man enimen d’espais obe s en mosaic:
El pas u a ge edueix la massa o es al con ínua
i a a o eix la pe sis ència de p a s, ma olla s i
zones de ansició, que són hàbi a s essencials pe
a mol es espècies de lo a i auna. Aques mosaic
ag o o es al inc emen a la di e si a ecològica i
ac ua com a connec o biològic en e di e en s espais.
Supo als ocells ca onyai es: En zones de
p esència de g ans ca onyai es —i el Mon sec
ho és—, la deixada con olada de cadà e s a la
mun anya és onamen al en l’alimen ació dels
ol o s i al es ca onyai es. Pe sob e dels 1.400
5 / BONES PRÀCTIQUES DE GESTIÓ ECOPASTORAL
5.1. Ges ió del bes ia
Taula 4 / Possible combinació de pas u es, a a ge i ce eal en una explo ació d’o í/cab um al Mon sec.
Tipus de ecu sos alimen a is
de l’explo ació
P incipals cul ius
i zones o es als Obse acions
Con eus ag ícoles de ce eal O di
Una pa és pe a enda, i l’al a es man é
pe a l’alimen ació de les o elles en època
de c ia.
Con eus ag ícoles a a ge s Al als, epadella, ci ada
Tan pe a pas u a ge com pe ecolli
a a ge, p e e en men pe a bes ia en
c ia.
Boscos i al es comuni a s ege als Ca asca s i ou edes Complemen de l’alimen ació dels con eus.
Pas u es he bàcies
Pas u es emma ades dels
P epi ineus de la pa al a de
l’es a ge mon à
Es p oposa pas u a ge al inal de la
p ima e a i a l’es iu, pe a bes ia en
man enimen .
Joncedes
Pas u a ge a la segona pa de l’es iu i la
a do , an pe a o elles en man enimen
com en c ia.
35
5 / Bones p àc iques de ges ió ecopas o al
Con i ència amb la auna sal a ge
La con i ència amb la auna sal a ge p o egida i
po encialmen dep edado a de bes ia , com el llop,
l’os b u o els ol o s, plan eja un ep e c eixen pe
a la amade ia ex ensi a. Al Mon sec hi ha hagu an
sols un a ac de llop en la his ò ia ecen ( eb e 2025).
Els a acs de ol o s es p odueixen en complicacions
del pa , gene almen en bes ia g os - més p ocliu a
p esen a complicacions a l’ho a de pa i - i anecdò ics
en o elles i cab es. Al Mon sec són a s, menys d’un
l’any de mi jana els da e s 10 anys (Lamp ea e, G.,
com. pe s.).. L’os no hi és p esen .
En aques sen i , sense menys eni el seu alo
ecològic, els amade s pe ceben aques s animals
com una amenaça di ec a i c i iquen la manca de
espos a de l’adminis ació.
Da an l’ale a de la p esència del llop, cal in eg a
mesu es de p o ecció del bes ia , com a a la
p esència con inuada de pas o s, l’ús de gossos
de p o ecció de ama i gua da els ama s en
anca s segu s du an la ni . Mol s an ics co als del
Mon sec, ac ualmen en desús, ja enien mesu es
con a els llops, enca a isibles a ui en dia.
Taula 5 / Hàbi a s d’in e ès comuni a i a o ables al pas u a ge ex ensiu.
P a s secs semina u als i àcies de ansició
(codis XN2000: 6210, 6220)
Hàbi a s o ma s pe pas u es de g amínies i lleguminoses,
so in ics en espècies lo ís iques. Al amen dependen s del
man enimen pe pas u a mode ada o sega ex ensi a. Sense
ges ió, endeixen a emma a -se o o es ali za -se.
Pas u es calcà ies subalpines
(Fes uco-B ome ea, codis XN2000: 6170)
Hàbi a s ípics de subs a s calca is de mi jana-al a mun anya.
El pas u a ge ajuda a man eni una es uc u a obe a i una ele ada
di e si a especí ica.
P a s d’al a mun anya silicis i calca is
(subalpins i alpins,
codis XN2000: 4060, 4090
Pas u es na u als d’es a ges al imon ans, habi ualmen epi jades
pe ama s que pugen a l’es iu a l’al a mun anya. L’abandonamen
a a o eix la coloni zació pe espècies llenyoses i pe d la se a
uncionali a ecològica.
Pinedes obe es amb so abosc de pas u a
( ansicions, associades a codis com el 9530 o el
9540 en mosaics)
Són zones de ansició en e bosc i p a que el pas u a ge po
man eni com a cla ianes p oduc i es i mosaic paisa gís ic.
m, se’n po e ap o i amen di ec e, men e que
en al i uds in e io s cal es abli canye s au o i za s.
Aques s canye s s’han de man eni exclusi amen
amb cadà e s p oceden s de amade ia ex ensi a,
ja que la iabili a de les poblacions de ca onyai es
ha d’es a basada en la se a dependència d’aques a
mena de amade ia, i dels ungula s sal a ges
(Ma galida e al., 2011; Ma galida e al., 2018).
Millo a i ús de pun s d’aigua: La amade ia ex ensi a
compo a el man enimen de pun s d’aigua que
ambé són impo an s pe a la auna, o en
uncions d’abeu ada i acili an la c ia d’am ibis i
in e eb a s. A al e ec e, la es au ació de basses,
on s i abeu ado s ha d’assegu a que els animals
sal a ges hi puguin accedi i que en puguin so i si
hi cauen. Cal e lla pe les egulacions sani à ies
en cas de malal ies in eccioses.
Conse ació de lo a d’in e ès i hàbi a s p o egi s:
L’ac i i a pas o al po e i a el ancamen
d’hàbi a s de p a s secs, pas u es al imon anes (o
subalpines) o comuni a s d’al a biodi e si a que
desapa eixen pe p oli e ació de ma olls o al a de
dinamisme. Alguns hàbi a s d’in e ès comuni a i
pod ien bene icia -se d’un pas u a ge adequa ,
e i an així el sob epas u a ge i l’abandonamen
( aula 5).
T anshumància i connec i i a ecològica: El
desplaçamen del bes ia en e pun s allunya s
con ibueix a la connec i i a biològica. Els seus
i ine a is uncionen com a co edo s ecològics
que enllacen hàbi a s dis an s, bo i a a o in el
desplaçamen d’espècies i la dispe sió de lla o s
(Manzano-Baena, P. 2015). Aques ac o millo a
la esiliència dels ecosis emes i en o eix la se a
uncionali a .
Fe ili a del sòl: Aple a els ama s en sòls
empob i s, i el pas u a ge es a ègic pe edui
biomassa en zones de isc d’incendi, enen e ec es
posi ius sob e la e ili a i l’es uc u a del sòl.
Vegeu l’ORDRE AAM/387/2012 de 23 de no emb e, ela i a a l’alimen ació d’espècies nec ò agues d’in e ès comuni a i.
36
5 / Bones p àc iques de ges ió ecopas o al
Cal exigi a l’adminis ació inicia i es de p e enció
i supo sos ingu , passan d’una ges ió eac i a
a una go e nança compa ida que con empli
inançamen pe edui els danys causa s pels
a acs i millo a la p o ecció dels ama s (adquisició
de gossos de p o ecció, cons ucció de anca s,
mesu es de igilància, e c.). I, sob e o , amb supo
i compensacions àpides i su icien s en cas de
p odui -se un a ac.
Pel que a als ol o s, si bé juguen un pape clau,
poden gene a con lic es pun uals, especialmen
du an el pa de bes ia dèbil o immobili za . En
aques s casos, cal di e encia les si uacions de
consum de cadà e s dels a acs a animals enca a
ius. La ges ió adequada (au o i zacions pe a
canye s, a isos als agen s u als) és onamen al
pe minimi za con lic es i man eni el alo dels
ol o s com a espècie uncional.
Un al e ac o de p eocupació és la ube culosi
bo ina ansmesa pe la auna sal a ge. Pe a la se a
ges ió s’han d’inco po a u ines de biosegu e a
bàsica: con ols e e ina is egula s an del bes ia
com de la caça, limi ació del con ac e amb auna
sal a ge o ne eja d’abeu ado s compa i s. També
és necessa i exigi p o ocols uni ica s i accions
coo dinades en e amade s, adminis ació i
caçado s pe al de con ola les poblacions
d’ungula s d’al isc (al Mon sec, sengla s i cabi ols).
Recupe ació i posada en alo de p àc iques
pas o als an igues
La ansmissió in e gene acional de coneixemen s
adicionals sob e el maneig del bes ia , la selecció
de eco egu s, l’ús del oc p esc i , l’ús es acional
de ce es zones, la conducció col·lec i a dels ama s
o l’ap o i amen de ecu sos locals són ac ius
que cal p ese a . Algunes d’aques es p àc iques
poden esul a mol ú ils en el con ex ac ual
d’eme gència climà ica i abandonamen u al.
A a és d’en e is es amb amade s e e ans i
la documen ació d’aques coneixemen , es po
ecupe a pa d’aques pa imoni cul u al i ècnic,
i adap a -lo a no es o mes de ges ió.
La conse ació dels ocells ca onyai es depèn en g an mesu a de la amade ia ex ensi a. Alho a, la apidesa amb
què els ol o s an desapa èixe els cadà e s e i a la p oli e ació de malal ies.
37
5 / Bones p àc iques de ges ió ecopas o al
Pe al que la amade ia ex ensi a pugui desplega -
se de mane a e icien , sos enible i amb capaci a de
con ibui a objec ius ambien als és imp escindible
ga an i un conjun mínim d’in aes uc u es
bàsiques, que han de dona espos a a les
necessi a s del bes ia i a les condicions especí iques
del e i o i.
Condicionamen de pun s d’aigua
L’accés a l’aigua és un equisi onamen al pe
ga an i el benes a del bes ia i pe me e una
dis ibució espacial més ex ensa dels ama s.
No en a, en zones o es als o de mun anya
mi jana l’aigua po esde eni un ac o limi an . Es
conside a que un ama d’o í/cab um necessi a,
com a mínim, un pas pe abeu ada al dia, amb un
consum màxim d’uns 3-4 li es dia is pe animal,
segons el seu es a isiològic. La dis ància a la zona
de pas u a idealmen no ha de se de més d’1 o 2
km. En el cas del bo í, el consum se si ua en e els
30 i els 70 li es pe animal, segons l’es a isiològic,
amb una dis ància màxima de 2 km en e pun s
d’abeu ada.
Un aspec e a eni mol en comp e és la in e acció
amb la auna sal a ge i l’ex ensió de possibles
zoonosis (sa na, llengua bla a, ube culosi, ib ,
eb e hemo àgica, e c.). Les zones d’abeu ada, així
com les sale es, són espais p oclius a la ansmissió
i cal adop a mesu es de maneig pe ga an i
l’accés a l’abeu ada amb segu e a . En e aques es
mesu es des aquen:
• La ehabili ació de on s, basses na u als o
sa a eigs an ics.
• La ins al·lació de dipòsi s en e a s o ae is,
amb capaci a adap ada a l’ús amade , so in
en e 1.000 i 10.000 li es.
• La ins al·lació d’abeu ado s amb egulado s de
cabal i p o ecció da an la auna sal a ge.
• La cap ació d’aigües plu ials, especialmen en
zones sense cu sos pe manen s.
• La connexió amb pun s d’aigua con a incendis,
en cas de compa ibili a i au o i zació.
5.2 In aes uc u es de supo
O elles amun egades al ol an dels pun s d’abeu ada dins d’un co al.

38
5 / Bones p àc iques de ges ió ecopas o al
Re ugis i anca s pe a la p o ecció del bes ia
Els e ugis i anca s són essencials pe p o egi
el bes ia de les inclemències climà iques i de la
auna sal a ge (com el llop o el sengla ), a banda
de acili a el maneig dia i i la concen ació pun ual
d’animals. Se’n poden dis ingi di e sos ipus:
• Re ugis mòbils. Remolcs o es uc u es
lleuge es amb sos e, ú ils pe a zones emo es
i amb pas u a i ine an .
• Tanca s empo als. Amb malla elec i icada,
són ú ils pe a con inamen s cu s i o acions
àpides.
• Co als de maneig. Es uc u es ixes o
semi ixes pe a ope acions de acunació,
selecció o aslla ., amb les se es co esponen s
mànegues amb sepa ado s, cap u ado s i
immobili zado s.
• Tanca s noc u ns o de epòs. Especialmen
necessa is en zones amb p esència de
dep edado s, pe edui iscos i acili a la
igilància.
Con é sabe que a Ca alunya la ins al·lació de
e ugis i anca s pe a la p o ecció del bes ia
s’ha d’ajus a a la no ma i a de benes a animal
i amade ia ecollida al Dec e 40/2014 i a la Llei
8/2003 de sani a animal, així com a la Llei 12/1985
d’espais na u als i als espec ius plans especials
quan es obin en espais p o egi s, que exigeixen
es uc u es e e sibles i in eg ades a l’en o n. En
sòl no u bani zable, s’aplica el ex e ós de la Llei
d’u banisme de Ca alunya (Dec e legisla iu 1/2010)
i el seu eglamen , que poden eque i llicència
u banís ica. A més, en zones cinegè iques o amb
p esència de dep edado s, cal espec a la Llei
1/1970 de caça, el Dec e 17/2017 sob e anca s
cinegè ics i els plans de ges ió del llop i la auna
sal a ge del Depa amen d’Acció Climà ica.
In aes uc u a de mobili a (camins, passos
amade s)
La mobili a del bes ia és clau pe assegu a
una ges ió e i o ial e icien i connec ada.
So in , els amade s es euen limi a s pe la
al a d’in aes uc u es o pel encamen de la
connec i i a ecològica i uncional del e i o i. S’ha
d’assegu a la connexió en e pun s d’aigua, zones
de epòs i à ees de pas u a. Es po in eg a aques a
xa xa dins de la plani icació local amb un ca àleg
de camins inco po a a la ca og a ia municipal,
pe exemple.
Les ac uacions p io i à ies inclouen:
• Rehabili ació de camins amade s adicionals
i co iols o es als.
• Obe u a de passos amade s en zones de
ancamen ege al o anca s cinegè ics, o
espec an la no ma i a de caça i conse ació.
Aques es ies — ambé conegudes com a
ies pecuà ies— són béns de domini públic
i es an p o egides pe la Llei 3/1995, de 23
de ma ç, de ies pecuà ies. La no ma i a é
com a objec iu egula -ne l’ús, de ensa -ne la
in eg i a i ga an i el ànsi amade , així com
al es usos compa ibles, com u es d’usua i,
sende isme, e c. La ci culació de ehicles a
a és de camins amade s o zones ancades
es à egulada pe la Llei 6/1995, de 27 de juliol,
d’accés mo o i za al medi na u al, jun amen
amb el Dec e 166/1998, que impedeixen
la ci culació camp a a és o o a de camins
delimi a s, incloen -hi camins amade s, amb
excepcions pe a ehicles elaciona s amb les
ac i i a s ag ícoles, amade es, o es als o els
se eis públics.
• Senyali zació i compa ibili zació d’usos amb
sende is es, ciclis es o usua is de mo o
ale an de la p esència de gossos o ama s
( igu a 5.X).
39
5 / Bones p àc iques de ges ió ecopas o al
Tecnologia de seguimen i con ol dels ama s
Els da e s anys han apa egu disposi ius de
posicionamen del ama , que solen ana ins al·la s
en colla s sa el·li als i pe me en conèixe on
és un indi idu en un momen conc e . Alguns
pe me en conèixe la empe a u a de l’animal o
ala mes en el cas que l’animal p esen i un emps
d’inac i i a p olongada. No malmen , el que limi a
l’ús d’aques es ecnologies sol se la du ació de
les ba e ies i la cobe u a de e o n d’in o mació.
En qualse ol cas, les dades són semp e una eina
d’ajuda pe op imi za emps de eball i edui el
isc de baixes.
El 2023, an apa èixe els colla s No-Fence, que
in eg en un gene ado d’impulsos elèc ics (com ho
an el aile i el pas o elèc ics), un gps sa el·li al i
un p ocessado in eg a a cada colla . Mi jançan
un ensinis amen adequa s’aconsegueix que
amb un es ímul audi iu (no isual, com en el cas
dels anca s de il, malla, e c.), e o ça amb una
pe i a descà ega, l’animal es pugui con eni
dins un anca i ual p è iamen de ini amb el
elè on mòbil. No-Fence come ciali za un model
de colla s pe a o í i cab um i un al e pe a bo í.
Al 2025, Gallaghe , come ciali zada a Ca alunya
pe Digi animal, ha p esen a uns colla s amb les
ma eixes uncions que No-Fence.
Aques sis ema o e eix a an a ges com:
• La educció de cos os i eball en la ins al·lació
de anques ixes o empo als.
• La millo a del maneig adap a iu, o pe me en
desplaça els ama s amb passadissos
gene a s de o ma i ual.
• El seguimen en emps eal de la locali zació i
l’ac i i a del bes ia .
To i això, cal eni en comp e:
• L’adap ació p og essi a dels animals al
sis ema.
• La cobe u a de la xa xa mòbil i dels sa èl·li s
en zones emo es.
• El cos inicial dels colla s i de la ges ió
ecnològica.
• En algunes locali zacions, po cald e el supo
de anca s ísics (ca e e es, camps cul i a s…).
Zona de pas u a
pe a la ges ió del isc d'incendis
En aques a zona hi pas u en ama s pe disminui el combus ible
al bosc i ajuda al man enimen d'espais obe s.
Respec eu el ancamen i la anquil·li a del bes ia .
Si heu de passa , ob iu i o neu a anca .
PREPAST comp a amb el supo de la Fundación Biodi e sidad del Minis e io pa a la
T ansición Ecológica y el Re o Demog áfico (MITECO) en el Ma c del Pla de
Recupe ació, T ans o mació i Resiliència (PRTR), finança pe la Unió Eu opea – Nex
Gene a ionEU.
p ojec ep epas
Figu a 4 / Senyali zació in o ma i a pe a usua is del medi na u al.
40
5 / Bones p àc iques de ges ió ecopas o al
Els can is en els usos del sòl, el despoblamen u al
i la eg essió de la amade ia ex ensi a han a a o i
una homogeneï zació del paisa ge i un augmen
sos ingu de la cà ega de combus ible al medi
na u al. Aques p océs inc emen a la eqüència i
la in ensi a dels g ans incendis o es als a la egió
medi e ània. En aques con ex , el pas u a ge
ex ensiu s’ha iden i ica com una eina clau de
p e enció, es au ació i ges ió adap a i a del isc
d’incendi o es al.
Rols del bes ia en la educció de la cà ega
combus ible
El pas u a ge edueix de mane a e icien l’es a
he baci i a bus iu, o disminuin la con inuï a
ho i zon al i e ical del combus ible i a a o in
la c eació de discon inuï a s que di icul en la
p opagació del oc (Vega-Ga cía & Fe nández,
2020). La sil opas u a, com a eina de p e enció
d’incendis, complemen a posi i amen les
p àc iques mecàniques o les c emes p esc i es, i
apo a una acció con ínua, ecològica i socialmen
accep ada (E ienne e al., 1996). En conseqüència,
aques a p àc ica pe me man eni la cà ega
de combus ible so a con ol al lla g de l’any, e
que a a o eix alho a la biodi e si a i l’ac i i a
econòmica local.
Val a di que l’e ec i i a del bes ia a ia segons
l’espècie, la cà ega amade a i la pala abili a de
la ege ació. El bes ia lleuge (cab um i o í) és
especialmen e icaç pe edui el ma olla , men e
que el bo í po ajuda a ob i cla ianes i man eni
la ege ació he bàcia a ni ells baixos.
La inges a dià ia en ma è ia seca (MS), o i que és
a iable segons el ipus i l’es a de la pas u a i la
complemen ació apo ada, no és negligible ( aula 6):
Pe què el pas u a ge sigui e ec iu calen cà egues
amade es ins an ànies al es amb l’objec iu
d’aconsegui els g aus de de oliació i la disminució
de la cà ega de combus ible desi jades. En les
e es ag à ies es ga an eix una cà ega ins an ània
al a amb l’ús de xa xes elec i icades o anca s, pe ò
dins del bosc so in no és àcil cons ui anca s
ísics i esul a in e essan emp a colla s sa el·li als
i aplicacions in o mà iques que pe me in delimi a
anca s i uals.
Pe alida l’e ec i i a de la educció de la cà ega
de combus ible amb pas u a s’han desen olupa
me odologies de seguimen (CTFC, 2020; adap ació
de la p opos a de Réseau Coupu es de Combus ible,
núm. 1) que quan i iquen di e en s pa àme es
de l’e ec e del pas u a ge sob e la ege ació i que
p opo cionen dades essencials pe jus i ica l’ús del
sil opas o alisme com a eina de p e enció, sob e o
a l’ho a d’es abli mecanismes de compensació
econòmica pels se eis ecosis èmics [ egeu el pun
5.4. Compensació pe p e enció d’incendis i se eis
ecosis èmics].
Pun s Es a ègics de Ges ió (PEGs) i À ees de Ges ió
P io i à ia (AGPs)
Són zones iden i icades com a c í iques en la
p opagació de g ans incendis o es als. Aques s
espais so in coincideixen amb passos de oc,
nusos de ba anc, colls o co iols, i ac uen com
a espais clau pe con eni o edi igi un incendi
(Piqué e al., 2011). També s’hi inclouen In e ícies
5.3. P e enció d’incendis
Taula 6 / Inges a dià ia en ma è ia seca (MS), a pa i de la p opos a de Mandalúniz e al. (2006).
Bes ia bui
(man enimen )1
Inges ió dià ia
(kg MS/dia)
Inges ió anual
(kg MS/any)
Inges a anual del ama :
25 aques / 200 o elles
(Tm MS/any)
Vaca cà nia de 500 kg de
pes iu 10,0 - 10,2 3.650 - 3750 91 -94
O ella / cab a buida de
50 kg de pes iu 1,10 - 1,30 400 - 475 80 - 95
1 Pe necessi a s p oduc i es de ges ació o de lac ació, no es donen alo s pe què depèn de ac o s mol a iables com l’alimen ació, la
aça, la p oli ici a o la p oducció de lle de les ma es.
41
5 / Bones p àc iques de ges ió ecopas o al
u bano o es als pe p o egi zones habi ades,
zones de ecupe ació de pas u es com an ics
con eus abandona s, espais obe s in au ili za s
o à ees a ec ades pe pe o bacions, com zones
c emades, a ec ades pe en ades o pe plagues.
En aques es à ees, la amade ia po ac ua -hi
pe man eni la discon inuï a del combus ible i
minimi za el isc de oc de capçades.
La ges ió ecopas o al en zones es a ègiques
ha de se adap a i a, ècnicamen jus i icada i
moni o i zada pe pa de ècnics. Els elemen s
clau inclouen:
• Ac uacions p è ies. Quan la ege ació és
massa densa o no pala able, cal e acla ides,
desb ossades o c emes con olades pe
millo a -ne la pala abili a .
• Plani icació ècnica. Cal de ini ècnicamen
pa cel·les de pas u a, calenda is, cà egues
amade es i o acions pe e i a sob epas u a
i a a o i la egene ació.
• In aes uc u a mínima. Con é do a les
pa cel·les de pun s d’aigua, e ugis, anca s
mòbils o i uals.
• Seguimen sis emà ic. Els ècnics han de
e -ne una a aluació con inuada pe ce i ica
l’e ec e de la pas u a i, en el seu cas, es abli la
compensació econòmica pe inen .
Aques es mesu es pe me en ajus a el maneig a
objec ius especí ics de p e enció d’incendis, de
millo a de la biodi e si a o de p oducció amade a.
El con ac e pe manen amb pas o s i amade s és onamen al pe a la ges ió del isc d’incendi amb sil opas u a
p esc i a. Un e e en és el p ojec e Rama s de Foc, de la Fundació Pau Cos a.
48
6 / Rep es i opo uni a s
Un dels ep es es uc u als de la amade ia
ex ensi a al Mon sec és el baix e o n econòmic
dels p oduc es ob ingu s. To i que es ac a de
p oduccions d’al a quali a , ob ingudes amb
p àc iques sos enibles i inculades al e i o i,
so in no enen una di e enciació cla a al me ca
ni eben el econeixemen que me eixen. A
això s’hi a egeixen di icul a s logís iques, com la
manca d’esco xado s de p oximi a o canals de
ans o mació pe a p oduc es com la llana o la
ca n en pe i es quan i a s.
La alo ació d’aques s p oduc es no hau ia
de basa -se únicamen en les ca ac e ís iques
o ganolèp iques, sinó en el conjun de alo s a egi s
que apo en: ges ió del paisa ge, man enimen de
la biodi e si a , p e enció d’incendis o conse ació
de coneixemen s adicionals. En aques sen i ,
inicia i es com Rama s de Foc, el CCPAE (Consell
Ca alà de la P oducció Ag à ia Ecològica) o el
p ojec e e i o ial del Mon neg e i el Co edo ,
lide a pe l’Associació de Pas o s del Mon neg e
i el Co edo amb el supo ècnic de l’Associació
de P opie a is del Mon neg e i el Co edo , han
impulsa di e ses accions pe dona alo a l’o ici
dels pas o s i els seus p oduc es.
Aques es inicia i es han demos a que és possible
cons ui ma ques col·lec i es i sis emes de
ce i icació que inculen el p oduc e a la unció
ambien al i social dels ama s, i que en de ini i a
ajuden a c ea un ela cohe en i comp ensible
pe al consumido . Aques es expe iències mos en
ies pe e a iba al me ca p oduc es amb alo
a egi , econegu s pe la se a quali a ecològica,
l’o igen e i o ial i la con ibució al benes a del
seu e i o i.
Al lla g del p ojec e PREPAST s’ha cons a a que
exis eix in e ès an pe pa dels amade s
com dels es au ado s i consumido s locals pe
desen olupa ci cui s cu s de come ciali zació.
S’han iden i ica casos pilo d’elabo ació de
p oduc es di e encia s (com o ma ges o ca n
d’o í i cab um incula s a pas u es es a ègiques) i
expe iències de enda di ec a a a és de i es locals
o xa xes de consumido s. També s’han de ec a
ba e es cla es, com la bu oc àcia associada a la
ans o mació a esanal, el cos de man eni una
ma ca p òpia o l’absència de se eis logís ics pe a
pe i s olums.
Pe al de dona espos a a aques a si uació, el
p ojec e ha p oposa di e en s línies de eball:
Ci cui s cu s de come ciali zació
La enda di ec a i els ci cui s cu s pe me en
maximi za el ma ge econòmic dels amade s,
alho a que a a o eixen una elació més p ope a
amb el consumido . Aques model és especialmen
iable en e i o is amb un ce lux de isi an s o
amb una base local de consum esponsable.
En aques sen i , hem iden i ica inicia i es
incipien s de enda di ec a en i es locals (com la
Fi a de la Cab a Ca alana), col·labo acions amb
es au ado s del e i o i i p opos es de p omoció
conjun a en e p oduc o s. To i això, la consolidació
d’aques s ci cui s eque eix supo ècnic i logís ic.
És essencial ce ca mane es de p opo ciona
eines de comunicació i mà que ing col·lec iu o
ins al·lacions compa ides pe a la ans o mació i
l’e ique a ge. La o mació i l’assesso amen ècnic
ambé són essencials pe ga an i -ne l’es abili a i
la con inuï a .
Ce i icacions i ma ques de p oducció sos enible
Una de les ies pe e o ça la di e enciació dels
p oduc es és l’adhesió a sis emes de ce i icació o
ma ques col·lec i es. En l’àmbi sec o ial, obem
inicia i es com Rama s de Foc, que combina ges ió
de bosc mi jançan el pas u a ge i ce i icació de
p oduc es (ca n, o ma ge, e c.) que con ibueixen
a la p e enció d’incendis i a la conse ació del
mosaic ag o o es al. Un al e exemple és el de
Fo ma ges de Pas o , que iden i ica o ma ges
elabo a s amb lle p oceden de ama s p opis en
ègim ex ensiu o semi-ex ensiu. O ambé El Nos e
Co de (elnos eco de .com), ma ca col·lec i a
p omoguda pe l’APROC que ga an eix ca n d’o í
nascuda i c iada a Ca alunya amb ci cui s cu s de
6 / REPTES I OPORTUNITATS
6.1. Valo ació i come ciali zació de p oduc es amade s

49
6 / Rep es i opo uni a s
come ciali zació. A més, exis eixen ce i icacions
de ca àc e més gene al, com la del CCPAE, que
ac edi a que els p oduc es compleixen la no ma i a
eu opea en ma è ia de p oducció ecològica.
Aques a mena d’inicia i es pe me en ehicula
missa ges po en s de sos enibili a , pe ò ambé
impliquen un comp omís pe pa dels amade s
en e mes de açabili a , condicions ècniques i
cohe ència comunica i a. Cal es udia amb de all la
se a adequació a la eali a de la p òpia explo ació,
o alo an -ne cos os i bene icis.
Viabili a d’una ma ca p òpia
Una al e na i a a les ce i icacions ex e nes
és la c eació d’una ma ca p òpia inculada a
la amade ia ex ensi a del Mon sec i a la se a
unció de ges ió del e i o i. Aques a p opos a,
iden i icada en di e en s espais de eball del
p ojec e, p esen a a an a ges (el con ol del ela ,
la iden i a e i o ial…), pe ò ambé iscos, com
els cos os de man enimen , la dependència d’una
es uc u a de go e nança cla a i la necessi a de
comp omís col·lec iu i sos ingu en el emps.
En el ma c de la c eació d’una no a ma ca, l’anàlisi
de iabili a ècnica i econòmica hau ia de se
impulsada p e e en men pe una associació
o en i a ep esen a i a dels p oduc o s, amb
el supo ècnic i inance de l’adminis ació
pública, i execu ada pe una en i a especiali zada
independen . Aques a combinació ga an eix que
l’es udi inco po i el coneixemen di ec e del sec o ,
disposi de ecu sos su icien s i s’elabo i amb
c i e is p o essionals i objec ius. L’anàlisi hau ia de
alo a , en e d’al es, el e o n econòmic p e is , la
complexi a adminis a i a, la capaci a d’incidència
en el me ca , la compa ibili a amb ma ques o
segells exis en s i el g au de comp omís que el seu
impuls eque i à en e els amade s pa icipan s.
Ba e es es uc u als
En pa al·lel a les p opos es de alo ació,
con é abo da les limi acions que di icul en la
come ciali zació en els en o ns de mun anya.
Donem ambé algunes p opos es i exemples
d’ac uacions que poden ajuda a minimi za -ne
l’impac e i millo a la iabili a de les explo acions:
P eus baixos de me ca . Un obs acle que a ec a
les ca ns d’o í i de cab um, que so in es oben
pe so a dels cos os de p oducció. Aques a si uació
penali za els models ex ensius, que enen cos os
labo als i de maneig ele a s.
Volums de enda baixos. La al a de demanda
de p oduc e de p oximi a i el e que els ama s
exis en s (o í) siguin de dimensions mi janes, o
mi janes/g ans, a que la majo ia de co de es
engui a un ac an in e media i que acili a la
eina i ga an eix un p eu si a no a es able.
T anspo i esco xado s. La manca d’esco xado s
de p oximi a obliga a e lla gues dis àncies, e
que p o oca es ès als animals i compo a cos os
a egi s. Malg a que algunes expe iències exis en s
no acaben de unciona , l’esco xado mòbil és is
amb bons ulls pels amade s, i cald ia es udia -ne
la iabili a .
Valo ació de la llana. Ac ualmen no hi ha canals
es ables pe dona so ida a la llana d’o ella, que
so in es conside a un esidu. To i això, exis eixen
inicia i es que come ciali zen p oduc es e s amb
llana, com New Pas u e (deco ació) o AislaEcoT es
(aïllan s).
Bes ia bo í. La p oducció de edells en ex ensiu
al Mon sec és ealmen modes a (de en a a
cinquan a caps) i no malmen no se’n come ciali za
la ca n, sinó que els edells són enu s pe eng eixa
en in ensiu.
Les ba e es es uc u als que a ec en la
come ciali zació de p oduc es amade s en els
en o ns de mun anya esponen, en g an pa ,
a ac o s sis èmics incula s a l’o gani zació
dels me ca s, la demanda de consum i les
in aes uc u es disponibles. Pe aques mo iu, la
se a esolució no és senzilla ni immedia a, i so in
eque eix d’accions coo dinades en e p oduc o s,
adminis acions i consumido s.
To i així, algunes p opos es i exemples d’ac uacions
poden ajuda a minimi za l’impac e d’aques es
limi acions i millo a la iabili a de les explo acions
( aula 8).
50
6 / Rep es i opo uni a s
Taula 8 / P opos es d’ac uacions pe minimi za l’impac e de les limi acions es uc u als i millo a la iabili a
de les explo acions.
Ba e a P opos es de supe ació
P eus baixos de me ca
Po encia canals cu s de come ciali zació (me ca s locals, enda online, pun s de ecollida).
T ans o ma p oduc e (hambu gueses, embo i s, pla s p epa a s).
En o i ma ques col·lec i es com Rama s de Foc o El Nos e Co de pe associa el
p oduc e a alo s de quali a i sos enibili a .
Volums de enda baixos
Ag upa p oduc o s en coope a i es o associacions pe end e conjun amen .
Es abli aco ds amb la es au ació de quilòme e ze o.
Desen olupa campanyes locals de sensibili zació sob e el consum de ca n de amade ia
ex ensi a
T anspo i esco xado s
Impulsa esco xado s mòbils adap a s als pe i s ama s.
Negocia calenda is ixos amb esco xado s exis en s.
Compa i logís ica de anspo en e p oduc o s.
Valo ació de la llana
C ea aliances amb a esans i dissenyado s pe a p oduc es èx ils.
Desen olupa usos ècnics (aïllamen , encoixinamen o mulching, subs a s ag ícoles).
P omou e p ojec es pilo amb supo ins i ucional pe gene a demanda es able.
Bes ia bo í
Disposa de pe i es sales de des e i en asa localmen .
Po encia canals cu s pe a la enda de edell.
In eg a la come ciali zació amb expe iències de u isme u al i degus acions in si u.
La gi ella o xi ella –chi e a a l’A agó– és un dels pocs embo i s de co de , o ça desconegu o a de l’àmbi
pi inenc i p epi inenc de Lleida i Osca.
51
6 / Rep es i opo uni a s
El u isme egene a iu3 po o e i una no a ia pe
complemen a els ing essos de amade s i pas o s
i, alho a, posa en alo la se a asca en la ges ió
ambien al. La amade ia ex ensi a no només és un
ac iu impo an en la ges ió sos enible del paisa ge,
sinó que po con ibui a la dinami zació e i o ial
mi jançan ac i i a s pa al·leles —en aques cas
u ís iques— inculades a alo s cul u als, na u als
i iden i a is. No debades, la Dipu ació de Lleida
apos a pe un model de u isme sos enible i
egene a iu en el seu Pla Es a ègic de Tu isme del
Pi ineu i les Te es de Lleida (2023-2026).
És comp ensible i legí ima la e icència de mol s
pas o s i amade s quan se’ls p oposa d’ob i la se a
ac i i a al isi an . Més enllà dels do s pe sonals i les
ganes de pa la i explica -se en públic, les ac i i a s
u ís iques no han de con e i la eina dels pas o s i
amade s en un espec acle olklò ic, sinó que han de
se una ines a pe mos a -ne el alo a egi . Reb e
isi an s és una ia pe e en end e la impo ància
de la eina, més enllà de p odui alimen s. No es
ac a an de e de guies (es poden con ac a
se eis p o essionals pe e -ho), sinó de dona una
signi icació impo an a un sabe , a una cul u a i a
un o ici ances al i essencial pe ges iona el e i o i.
Es ac a, doncs, de c ea una o e a u ís ica que
posi en alo la cul u a del pas o eig, la biodi e si a
dels paisa ges en mosaic i els p oduc es
ag oalimen a is locals a a és de l’expe iència
di ec a i i encial en què els ama s i els pas o s hi
enen bona pa del p o agonisme.
A l’annex II oba eu unes indicacions sob e com
dissenya ac i i a s u ís iques inculades amb la
amade ia ex ensi a.
Aques es ac i i a s les podem ag upa en:
• Expe iències imme si es de con i ència amb
pas o s i ama s.
• Ru es in e p e a i es pe espais de sil opas-
u a, amb o sense guia ge.
• Fi es i me ca s al ol an del e pas o al al
P epi ineu.
Expe iències imme si es
Ac i i a s lligades es e amen a l’ac i i a amade-
a i les que poden eni un e ec e més di ec e sob e
les explo acions, ja sigui pe o gani zació, execució
i emune ació econòmica. També on es poden i-
suali za més les asques egene a i es que p opo-
sem.
Les ac i i a s d’acompanyamen a la anshumàn-
cia, si bé són di ícils d’o gani za , enen una bona
acollida. Dos exemples:
• T anshumància Xisque a, en e el Mon sec i les
pas u es d’es iu al Pi ineu. Ac i i a dissenyada
i o gani zada en el ma c del p ojec e PREPAST.
Du an sis dies i al lla g de 90 km, els acom-
panyan s col·labo en en les asques de maneig
del bes ia . Es p og amen ac es cul u als i gas-
onòmics obe s a o hom al ol an del mon
dels pas o s i la anshumància.
• ‘Camins de ida, anshumància, pa imoni i e-
i o i’, del p ojec e Camí de Ma ina. Es ac a
d’una expe iència amb una en e gadu a mol
més g an que l’an e io , de quasi un mes de du-
ada i 490 km de eco egu , pe ò amb objec ius
mol simila s als de la T anshumància Xisque a.
(h ps://cami amade dema ina.ca /),
A eu de Ca alunya hi ha inicia i es acompanyan
i/o compa in eina amb els pas o s que poden
se i d’exemple pe a ac i i a s més cu es. Són,
ambé, bons exemples pe di e encia el u isme
sos enible (acompanyem el pas o ) del u isme e-
gene a iu (ajudem el pas o ):
• Un ma í amb el pas o (Anoia).
h ps://anoia u isme.ca /anoia/un-ma i-amb-
el-pas o / / in o@calse a s.com
• Un dia amb el Rica d, pas o de Bagà (Be guedà).
pncadimoixe o@genca .ca / 93 824 41 51
• Un dia en de pas o s a Llessui ( all d’Àssua,
Palla s Sobi à).
6.2 P omoció d’ac i i a s u ís iques associades
3 El u isme egene a iu a un pas més enllà del u isme sos enible. Men e que aques úl im se cen a en minimi za els impac es nega ius,
el u isme egene a iu pe segueix millo a ac i amen l’es a del lloc isi a pe deixa -lo en una si uació millo que la que enia abans de
l’ac i i a . Això implica c ea expe iències a a és de les quals isi an s i am i ions col·labo in pe gene a alo compa i i a lla g e mini,
més enllà de la simple p ese ació.
52
6 / Rep es i opo uni a s
h ps://elmonensespe a.com/ac i i a -en- ami-
lia-al-palla s-un-dia- en -de-pas o s-a-llessui/ /
cal oipas o @gmail.com / 643 59 02 00
• Coneix la ida de pas o ( all de Camp odon,
Ripollès). www.canpas o e .com
• Un dia en de pas o (mun anyes de p ades,
Baix Camp). elb ogi .com / 689 00 61 99
• Un dia amb el pas o del Ga a .
h ps://pa cs.diba.ca /ca/web/agenda/-/ga a -
un-dia-amb-el-pas o -del-ga a / 687 20 21 49
D’al a banda, Ben ingu s a Pagès (ben ingu sapa-
ges.ca ) és un p ojec e de la Gene ali a g àcies al
qual els p oduc o s ob en les po es al públic pe
acos a els ciu adans a la pagesia. Pa icipa -hi po
se una bona mane a de p omociona aques es ac-
i i a s, ja que en les p opos es de BaP hi ha incu-
la s es au an s, allo jamen s u als i o gani zado s
d’ac i i a s cul u als.
Fo a de Ca alunya, al la pena ambé e una
ullada a les p opos es del p ojec e Huella posi i a,
de u isme u al egene a iu a Na a a (www.
isi na a a.es/es/huella-posi i a).
Expec a i a da an l’a ibada del ama du an la anshumància d’Àge al po d’E a (juny 2025).
53
6 / Rep es i opo uni a s
Ru es in e p e a i es i ecupe ació de pa imoni
O gani za u es al ol an del e amade , com
an es n’hi ha al ol an d’al es aspec es del
món na u al ( u es geològiques, o ni ològiques,
bo àniques…), po se i pe e isible i ei indica
la unció dels pas o s i dels ama s. Poden se u es
acompanyades d’un guia o bé u es au oguiades
a a és de webs, de codis QR o de panells
in o ma ius.
Enca a que con enen poques e e ències i
explicacions del e amade , enim:
• La u a del pas o i la anshumància (Al a
Ribago ça).
h ps://www. isi pi ineus.com/ca/que- e / u es/
la- u a-del-pas o -i-la- anshumancia /
h ps://www.a alleida.ca / u es/ u a-del-pas o /
• Ru a de la anshumància (Ripollès).
h ps://planoles.ca / u es-a-peu-i-amb-b /
u es-a-peu/ u a-de-la- anshumancia/
També es poden dissenya al es u es al ol an
d’elemen s singula s de l’ac i i a pas o al —
his ò ica o ac ual: e nog a ia, a qui ec u a popula ,
maneig amade , in e p e ació del paisa ge, e c.
Un exemple és la Ru a de los pas o es de Ibeu,
i ine a i guia que o e eixen di e en s cases u als
i al es en i a s del Concejo de Llanes (As ú ies):
h ps://www. illadellanes.com/ u a-los-pas o es-ibeu
Al ol an de de e mina s elemen s pa imonials o
de pics de eina de pas o s i amade s, a all d’idees,
es poden o gani za es ades pe ecupe a an ics
camins, es au a co als i al es cons uccions de
ped a seca o ajuda en la xolla del ama . Aques es
ac i i a s d’implicació mol di ec a amb el e i o i
i la eina de la gen que hi iu gene en sa is acció
pe sonal i o gull de sabe que l’es ada ha deixa
una emp em a posi i a i angible.
Fi es i me ca s
Les an igues i es amade es no e en només
me ca s de bes ia . E en, ambé, espais de elació
social, d’in e can i d’expe iències, de e ac es,
enda de p oduc es i econeixemen col·lec iu
d’un o ici compa i . A ui en dia, les an igues
i es amade es, o i man eni -se en mol s llocs,
han ana pe den el sen i de me ca , amb la
consegüen desapa ició d’una pa subs ancial
de la cul u a u al i del incle iu en e e i o i,
amade ia i socie a .
Des del p ojec e PREPAST, s’ha o gani za la Fi a
de Pas o s i Pas o es del Mon sec amb l’objec iu
d’adap a l’espe i de comuni a , d’in e can i i de
econeixemen col·lec iu als emps ac uals. S’hi
combinen ac i i a s ècniques amb p opos es
lúdiques i di ulga i es. Vol esde eni una ci a anual
pe posa en alo una mane a ances al de iu e i
de eni cu a de la e a.
En l’àmbi de la se a del Mon sec i zones
ci cumdan s hi ha al es esde enimen s que
compa eixen alguns pun s amb aques a p opos a:
• Jo nada de la Cab a Ca alana. Diada es i a
i ei indica i a que se celeb a cada a do
a Vilano a de Meià (Nogue a), on hi ha un
dels da e s ama s d’aques a aça. Hi enen
cabuda ac es cul u als i ei indica ius, un
me ca , la mos a d’animals i un dina popula
de cloenda a base de p oduc es locals.
• Palla s, e a de co de . Fi a de p ima e a que
se celeb a a T emp des del 2018. La inicia i a,
impulsada pe l’Ajun amen , es à cen ada en
la gas onomia popula ( as de p oduc es,
alle s de cuina, dina popula ) i gi a al ol an
d’un me ca d’a esania i p oduc es locals.
Més que i ali a s, en e aques s esde enimen s
con é c ea sine gies pe què esde inguin eines de
comunicació, de sensibili zació i ambé de cohesió i
empode amen del sec o i del e i o i.

54
6 / Rep es i opo uni a s
Tal com es desp èn del PEREC, la amade ia
ex ensi a a Ca alunya a on a a ui un ep e
es uc u al: l’accés a e es pas u ables.
Aques a p oblemà ica a ec a els jo es que olen
inco po a -se a l’o ici, pe ò ambé els amade s
consolida s que euen limi ada la se a ac i i a pe
la manca d’espais adequa s. En un con ex de elleu
gene acional ince i de p essió sob e la iabili a
de les explo acions ex ensi es, aques a di icul a
d’accés a les pas u es ep esen a un coll d’ampolla
que cal abo da de mane a col·lec i a.
Pa al·lelamen , en gene al, el elleu gene acional és
una de les p incipals p eocupacions del sec o ag a i,
i és un p oblema especialmen g eu en e i o is amb
baixa densi a de població com po se el P epi ineu
ca alà i, pe ex ensió, el Mon sec. L’en ellimen de la
població ac i a, la manca de econeixemen social
de l’o ici, la complexi a d’inco po a -se al sec o i
l’accés limi a a les e es i els ama s an que mol es
explo acions es iguin en isc de desapa ició an bon
pun es jubilin els i ula s. En el cas de la amade ia
ex ensi a, aques a si uació ep esen a una pè dua
p oduc i a, pe descomp a , pe ò ambé ecològica,
cul u al i e i o ial. Ga an i el elleu ag a i no
an sols és una qües ió de con inuï a econòmica,
sinó una es a ègia de esiliència del e i o i,
de conse ació del paisa ge i de ansmissió de
coneixemen ecològic. El elleu s’ha d’en end e, pe
an , com una apos a es a ègica col·lec i a que
eque eix implicació ins i ucional, supo ècnic i
dinami zació social.
Al nos e país hi ha di e ses inicia i es pe acili a
l’accés a la e a i pe aspassa les explo acions.
A l’annex III es mos en algunes publicacions
disponibles elacionades amb el elleu gene acional
d’explo acions ag à ies.
6.3.1. Accés a la e a: Iden i icació i ap o i amen
de e es en desús
In en a i de e es en desús de la Gene ali a
L’In en a i de e es en desús de la Gene ali a
de Ca alunya és una eina c eada pe e on a
l’abandonamen de l’ac i i a ag à ia, que p o oca
una educció de la supe ície ag ícola u ili zada i
una pè dua del po encial p oduc iu del e i o i.
L’in en a i és un egis e adminis a iu de
pa cel·les ag ícoles i amade es que es oben
ac ualmen en desús, amb l’objec iu de acili a -
ne la einco po ació a l’ac i i a ag à ia. El seu
uncionamen es basa p incipalmen en dos
mecanismes:
• P omoció de l’a endamen olun a i:
La Gene ali a omen a que les pe sones
i ula s de pa cel·les en desús insc iguin
aques es e es al egis e pe què puguin
se a endades a pe sones in e essades a
eballa -les, o amplian així la base e i o ial
de les explo acions exis en s i millo an -ne la
iabili a econòmica.
• Exp opiació empo al: Si la pe sona
i ula d’una pa cel·la en desús ebu ja
l’a endamen olun a i, l’adminis ació po
eque i -li o malmen que signi un con ac e
d’a endamen . En cas con a i, es po inicia
un p ocedimen d’exp opiació empo al del
d e d’usde ui pe pe me e que la e a
pugui se u ili zada amb inali a s ag à ies.
Xa xa de Pas u es
La xa xa de Pas u es és una es a ègia d’ap o i amen
de e es en desús que o ma pa del p ojec e
PREPAST. Es ac a d’una eina pe acili a l’accés
a les pas u es a p ojec es de amade ia ex ensi a,
mi jançan la iden i icació i ag upació de pa cel·les
amb po encial amade que ac ualmen es oben
abandonades o in au ili zades. Aques es e es
es posen a disposició dels amade s —locals o
de o a— in e essa s a ecupe a -ne l’ús a a és
d’aco ds en e els p opis amade s i la p opie a ,
bé siguin pa icula s o l’adminis ació.
Aques a eina busca, alho a, a a o i l’a elamen
e i o ial de nous p ojec es amade s i acili a una
ges ió local de les e es. Pe ga an i -ne l’èxi , cal
que aques ins umen sigui àcil d’implemen a ,
àgil en la se a ges ió i ben ajus a a les necessi a s
eals del sec o amade ex ensiu i del e i o i on
s’aplica.
6.3. Accés a la e a i elleu gene acional
55
6 / Rep es i opo uni a s
Què po e un ajun amen pe acili a l’accés a la
pas u a dels comunals?
Com a la majo ia de mun anyes de Ca alunya,
ambé al Mon sec els boscos i pas u es són
majo i à iamen an ics comunals que ges iona la
Gene ali a , malg a se p opie a dels ajun amen s.
Els consis o is, en an que i ula s, poden decidi -
ne els usos, ap o a o denances que els a ec in i
eu e’n bene icis econòmics.
Conc e amen , un ajun amen po :
• Iden i ica i in en a ia les e es comunals o
públiques disponibles pe a pas u a.
• A alua -ne l’es a , l’ex ensió, la capaci a de
cà ega amade a i les condicions d’accés.
• Es abli un eglamen d’ús o una no ma i a
municipal cla a que eguli l’ap o i amen
amade d’aques s e enys.
• Redac a un pla de pas u es d’aco d amb els
ins umen s d’o denació o es al i expe s
ex e ns i, si és el cas, demana les modi icacions
que calgui a la Gene ali a pe ajus a els
Ins umen s d’O denació Fo es al (IOF) a la
eali a del municipi.
• Habili a sis emes d’adjudicació anspa en s i
amb equi a d’accés a les lici acions.
• Impulsa ac uacions de millo a de les
in aes uc u es, com anca s, pun s d’aigua
o camins d’accés [ egeu l’apa a 5.2.
In aes uc u es de supo ].
• Adhe i -se a bancs o xa xes de pas u es,
acili an així la in e mediació en e demandan s
i p opie a is de e es.
• P omou e la o mació o el supo ècnic a les
pe sones que inicien p ojec es amade s.
• Ve lla pe la sos enibili a ecològica en els seu
ap o i amen .
Al Mon sec, la majo ia de pas u es són als comunals en o es s públiques de p opie a municipal.
56
6 / Rep es i opo uni a s
6.3.2. Relleu ag a i
P ojec e Relleu Ag a i
Té l’objec iu de acili a el elleu gene acional al sec o
ag a i da an de la disminució del model adicional
de ansmissió amilia . Fo ma pe ui g ups d’acció
local (GAL), el p ojec e acompanya pe sones que
olen deixa l’ac i i a ag à ia i les posa en con ac e
amb d’al es que s’hi olen inco po a , so in sense
incles p e is amb la pagesia.
Es basa en es eixos:
• In e can i de coneixemen en e agen s.
• Acompanyamen a ceden s i nous
emp enedo s.
• Sensibili zació de la ciu adania sob e el alo
del món u al.
Relleu Ag a i inclou accions com la c eació de g ups
mo o s locals, bases de dades de ceden s i inco -
po an s, sessions o ma i es i campanyes de di-
ulgació. El p ojec e ha gene a una base de dades
(www.ad inoc.ca /base-de-dades- elleu-ag a i) amb
aquelles pe sones que inali za an la se a ac i i a
en els p ope s anys i aquelles al es que old ien
aga a -ne el elleu.
Es a ègia de Relleu Gene acional Ag a i de
Ca alunya 2023-2027
L’Es a ègia de Relleu Gene acional Ag a i és un
documen p og amà ic elabo a pe la Gene ali a
de Ca alunya que ecull les accions p incipals
a desen olupa pe dona supo a una no a
gene ació ag à ia al país. En el documen es
ecullen algunes eines i inicia i es c eades pe a
l’emp enedo ia ag à ia, com són la Xa xa pel Relleu
Ag a i i els espais TEST ag a is.
Xa xa pel Relleu Ag a i
La Xa xa pel Relleu Ag a i és una inicia i a de
di e ses en i a s d’a eu de Ca alunya que p e én
acili a i ans o ma el elleu gene acional
en el sec o ag a i, o impulsan nous models
ag ícoles i amade s que siguin econòmicamen
iables, socialmen jus os i comp omesos amb la
conse ació de la na u a.
La XRA se eix com a espai de obada, in e can i
i col·labo ació en e en i a s que ja desen olupen
inicia i es en l’àmbi del elleu ag a i, i é la olun a
de con e i -se en un pun de e e ència pe a la
dinami zació d’aques s p ocessos, a a és de la
acili ació de les di e ses e apes p o essionals i
i als de les pe sones que s’hi dediquen.
Una de les inicia i es que neix d’aques a xa xa és
el G up de T eball pel Relleu Ag a i del Pi ineu,
que aplega onze en i a s del e i o i pi inenc. Les
se es ac i i a s es an, sob e o , enca ades a dona
supo a les pe sones ceden s amb o macions
i assesso amen sob e modali a s de aspàs i
sensibili zació sob e els aspec es emocionals
d’aques s p ocessos.
Espais Tes Ag a is
Els Espais Tes Ag a is són ins al·lacions que
o e eixen la possibili a de p o a una ac i i a
ag à ia en condicions eals, pe ò amb un isc
econòmic eduï , a les pe sones in e essades en
inicia -se en el sec o p ima i. Du an un pe íode
de emps limi a , les pe sones pa icipan s poden
accedi a e es ins al·lacions, maquinà ia, o mació
i acompanyamen ècnic especiali za . L’objec iu, un
cop més, és acili a el elleu gene acional i a a o i
l’emp enedo ia en l’àmbi u al. Aques a inicia i a
dona p e e ència a p ojec es col·lec ius lide a s pe
dones jo es (menys de 35 anys) i o ien a s a ci cui s
cu s de come ciali zació.
Els Espais Tes es an pensa s pe se ú ils en el
pe íode en e la o mació i l’emp esa, pe al de
es eja la capaci a emp enedo a i el model de
negoci, amb assesso amen , acompanyamen i
o mació. S’hi o e eix supo ísic (in aes uc u es,
e es, equipamen s…), supo legal (cobe u a
de les esponsabili a s labo als i iscals) i supo
in eg al (acompanyamen amb pe sonal ècnic,
assesso amen amb p o essionals especiali za s i
o mació).
L’any 2025 s’ha cons i uï la XETAC (Xa xa d’Espais
Tes Ag a is de Ca alunya) com a associació sense
a any de luc e, la p ime a xa xa d’espais es ag a is
de l’Es a . Ca alunya comp a amb do ze espais es
ag a is ( igu a 6.X): sis en uncionamen i sis més en
ase de c eació. N’hi ha cinc de amade ia: dos de
cab um de lle , dos d’o í de lle i un de cab um de
ca n que, cu iosamen , s’ha posa en uncionamen
amb un ama de cab a ca alana p o inen del
Mon sec.
57
6 / Rep es i opo uni a s
Figu a 9 / Espais Tes Ag a is de Ca alunya ( on : ARCA, 2025).
En el ma c del p ojec e PREPAST, s’ha sondeja la possibili a de c ea un Espai Tes de amade ia ex ensi a
al Mon sec. És una decisió es a ègica i impo an pe al sec o i pe al e i o i que eque eix d’una o a
implicació de les adminis acions i d’al es agen s e i o ials que ins el momen no s’ha dona .
El aspàs d’in o mació en e gene acions és onamen al pe a la con inuï a o la implan ació de no es
explo acions (Cas ellnou de Mon sec).
No o es à als llib es, ni an sols a les xa xes.

BIBLIOGRAFIA I
RECURSOS
8 /
66
8 / Bibliog a ia i ecu sos
• Alibés, X., Tisse and, J.-L. 1990. Tableaux de la aleu alimen ai e pou les umi-
nan s des ou ages e sous - p odui s d’o igine Médi e anéenne. Op ions Médi e-
anéennes: Sé ie B. É udes e Reche ches; núm. 4.
• Amella, A., Fe e , C. 1977. U ilización de un mé odo i ológico en la de e minación
del alo nu i i o de pas os. Pas os, 7(2), pàgs. 270-279.
• Amez egui, A., Coll, L., B o ons, L., Nino , J. 2015. Land-use legacies a he han
clima e change a e d i ing he ecen upwa d shi o he moun ain ee line in he
Py enees. Global Ecology and Biogeog aphy. DOI: 10.1111/geb.12407.
• Associació pe al Desen olupamen Ru al In eg al de la Zona No d-o ien al de
Ca alunya (ADRINOC). Base de dades de elleu ag a i: explo acions en aspàs i
pe sones in e essades en emp end e. h ps://www.ad inoc.ca /base-de-dades- e-
lleu-ag a i/
• Ba alla L., Díaz de Quijano, M., 2020. Guia pe a la implemen ació de la sil opas u-
a a les Mun anyes del Baix. Consell Coma cal del Baix Llob ega . 106 pàgs.
• Canals, R., Pe al a, J. Zubi i, E. 2019. Flo a p a ense y cul i ada de la Península Ibé-
ica. Uni e sidad Pública de Na a a. Enllaç: h ps://www.una a a.es/he ba io/
p a enses/h m/inicio.h m
• Ca e as, J., Ca illo, E, Fon , X., Massalles, R., Nino , J. 2016. Manual dels hàbi a s de
Ca alunya. Volum V: «Vege ació a bus i a i he bàcia». Uni e si a de Ba celona. 233
pàgs.
• Cañellas, I., San MIguel, A. 2003. La coscoja: ecología, ca ac e ís icas y usos. Edi o-
ial INIA. 195 pàgs.
• Dage , P., Poissone , J. 1991. P ai ies pe manen es e pâ u ages: Mé hodes d’é ude.
Ins i u de Bo anique, Mon pelle .
• Dipu ació de Lleida. Pla Es a ègic de Tu isme del Pi ineu i les Te es de Lleida
(2023-2026). Enllaç: a alleida.plaes a egic-2023-2026
• Due eau, R. 2003. Ges ion des ga igues à chêne ke mès su les coupu es de combus-
ible. Réseau Coupu es de Combus ible, núm. 8. Edi o ial La Ca dè e. 84 pàgs.
• Escola de Pas o s i Pas o es de Ca alunya. Com p epa a el aspàs de la e a ex-
plo ació. Enllaç:
ps://escoladepas o sdeca alunya.ca /wp-con en /uploads/2024/10/
GUIA-COM-PREPARARELTRASPAS-1.pd
• Escola de Pas o s i Pas o es de Ca alunya: Documen al El aspàs de Ga às. Enllaç:
h ps://www.you ube.com/wa ch? =j2Cm3kaqzJI
• Escola de Pas o s i Pas o es de Ca alunya. E s pagès, e jubiles i ols que algú con-
inuï amb la e a explo ació?. Enllaç:
h ps://escoladepas o sdeca alunya.ca /wp-con en /uploads/2024/10/Fulle-
o_ aspassos.pd
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
67
8 / Bibliog a ia i ecu sos
• Espais Tes Ag a is. Associació d’Inicia i es Ru als i Ma í imes de Ca alunya. h -
ps://www.desen olupamen u al.ca /la ca/p ojec es-1/espais- es -ag a is
• Fe e , V. 1997. E ec os del pas o eo en ecosis emas a bolados y a bus i os de la
Na a a media sob e la ege ación, la lo a y el suelo. [Disse ació doc o al]. Uni-
e sidad de Za agoza.
• Gene ali a de Ca alunya (Depa amen d’Ag icul u a, Ramade ia, Pesca i Ali-
men ació). El Plan e – Jo es al camp: o icina i ual pe als jo es que s’inco po en a
l’ac i i a ag à ia. Enllaç:
ps:// u alca .genca .ca /el_plan e
• Gene e , E. 2003. Ges ion des cis aies su Coupu es de Combus ible. Réseau Cou-
pu es de Combus ible, núm. 7. Edi o ial La Ca dè e. 88 pàgs.
• Ga cía-González, R., Ma inas, A., Gómez, D. 2003. Compa ación de mé odos de
alo ación pas o al en especies pascícolas pi enaicas. A: Robles A. B. e al. (eds.)
«Pas os, desa ollo y conse ación», pàgs. 437-442. Jun a de Andalucía-SEEP,
G anada.
• Gi al , D., Es ada, J., Sa dà-Palome a, F., Mañosa, S., Robleño, I., Mo ales, M.,
T aba, J., Bo a, G. 2022. Ges ió de gua e s pe a la conse ació d’ocells es èpics. Cen-
e de Ciència i Tecnologia Fo es al de Ca alunya, 104 pàgs.
• Manzano-Baena, P. 2015. T anspo e de semillas po las o ejas ashuman es y sus
po enciales implicaciones en la ege ación. [Tesi doc o al]. Uni e sidad Au ónoma
de Mad id.
• Ma galida A., Colome M. A., Sanuy D. 2011. Can Wild Ungula e Ca casses P o ide
Enough Biomass o Main ain A ian Sca enge Popula ions? An Empi ical Assessmen
Using a Bio-Inspi ed Compu a ional Model. PLoS ONE 6(5): e20248.
• Ma galida, A., Be an, J., He edia, R. 2009. Die and ood p e e ences o he endan-
ge ed Bea ded Vul u e Gypae us ba ba us: a basis o hei conse a ion. Ibis, 151,
pàgs. 243-251.
• Mandaluniz, N., Ruiz, R., O egui, L. M. 2006. P opues a de de inición de unidad
animal y me odología de es imación pa a su aplicación en pas o eo ex ensi o. XLV
Reunión Cien í ica de la SEEP.
• Meu e , M., Ageil, C. 2006. Des b oussailles au menu. INRA. 4 pàgs.
• San Miguel, A. 2004. Medi e anean Eu opean Sil opas o al Sys ems. 6pp. In e na-
ional Cong ess on Sil opas o alism and Sus ainable managemen . In e na ional
Cong ess on Sil opas o alism and Sus ainable Managemen . Lugo. 6 pàgs.
• San Miguel, A., Roig, S., Alzuela, C., Cañeque, V., O uño, S. 2009. Los pas os de la
Comunidad de Mad id 2009. Tipología, ca og a ía y e aluación. Se ie Técnica del
Medio Na u al, núm. 4, 449 pàgs.
68
8 / Bibliog a ia i ecu sos
• San Miguel, A. 2012. Índices de calidad especí icos de áxones he báceos, pa a Va-
lo Pas o al. Facul ad de Ingenie ía de Mon es de Mad id.
• Tadey, M. 2015. Indi ec e ec s o g azing in ensi y on pollina o s and lo al isi a-
ion. Indi ec e ec s o g azing in ensi y on pollina o s and lo al isi a ion. Ecologi-
cal En omology, 40(4), pàgs. 451-460.
• Taüll, M., Baiges, T., Casals, P. 2009. Tipi icación del sil opas o alismo en las explo-
aciones o es ales p i adas en Ca alunya. 5º Cong eso Fo es al Español, Á ila.
• Taüll, M., Baiges, T. 2016. Tipologies de pas u a de les p incipals o macions a b a-
des. Cen e de la P opie a Fo es al, 84 pàgs.
• Tilman, D., Cassman, K. G., Ma son, P. A., Naylo , R., Polasky, S. 2002. Ag icul u al
sus ainabili y and in ensi e p oduc ion p ac ices. Na u e, 418(6898), 671–7.
• Xa xa de Relleu Ag a i del Pi ineu. T ia el u u de la e a explo ació. Enllaç:
h ps://online. liph ml5.com/Associacio_Ru bans/uhyg/#p=6
ANNEX 1: TIPUS DE FARRATGES I
VALORS BROMATOLÒGICS
ANNEX 2: COM DISSENYAR
ACTIVITATS TURÍSTIQUES
VINCULADES A LA RAMADERIA
EXTENSIVA
ANNEX 3: RELLEU GENERACIONAL
ANNEX 4: PASSOS PER
CONSTITUIR UNA ‘ASSOCIACIÓ
DE PASTORS I PASTORES DEL
MONTSEC’
ANNEXOS /

70
ANNEXOS
Els alo s de ib es, p o eïna, òs o , magnesi i calci a ien segons el ipus de a a ge. Us els o e im en la aula
A1, o s exp essa s en % sob e ma è ia seca (sms).
ANNEX 1 / TIPUS DE FARRATGES I VALORS
BROMATOLÒGICS
En els casos del coscoll i del omaní, no s’ap ecia
di e ència en e els esul a s dels mesos de eb e
i juny, men e que pe a la ca asca, els alo s de
ib es del juny són no ablemen més baixos, amb
una disminució impo an del con ingu en lignines
i menys acusada en hemicel·luloses.
Els alo s dels a a ges llenyosos són millo s que
els de la palla, excep e pel que a a la lignina, ja que
els ma olls enen o ça més quan i a d’aques a
mena de ib a, e que en pe judica la diges ibili a .
A omb de les dades, en el cas dels ama s que
pas u en p incipalmen en camps a a ge s,
podem conclou e que les pas u es llenyoses ambé
són una ese a en momen s que el ama no po
en a als camps pe què es an en c eixemen ,
ja que apo en un complemen en ib a i alguns
mine als.
Pel que a a l’aglà de ca asca, no hi ha e e ències,
pe ò analí iques de l’aglà de ou e ma inenc en
al es zones indiquen que é mol poques ib es, si
bé el seu alo p o eic és baix.
Taula A1 / Valo s b oma ològics de di e en s ipus de a a ge.
Fa a ge FND1FAD1LAD1PB1P2Mg2Ca2
T i icale en
e d 46,50 25,36 2,74 15,07 0,40 0,09 0,69
Coscoll 53,40 37,15 15,01 7,74 0,08 0,13 1,00
Romaní 47,28 37,64 20,42 6,69 0,07 0,16 0,92
F ui
d’a gelaga 65,43 42,49 20,42 10,39 0,08 0,11 0,08
Ca asca 51,17 40,58 14,27 7,93 0,09 0,10 1,06
Palla de
ce eal 69,31 34,69 4,79 5,80 0,11 0,08 0,58
1 Fib a neu e de e gen (FND), ib a àcid de e gen (FAD), lignina àcid de e gen (LAD) i p o eïna b u a (PB) en % sms.
2 Fòs o (P), magnesi (Mg) i calci (Ca) en % sms.
71
ANNEXOS
ANNEX 2 / COM DISSENYAR ACTIVITATS TURÍSTIQUES
VINCULADES A LA RAMADERIA EXTENSIVA
La in eg ació d’ac i i a s u ís iques no ha de se
una ans o mació o çada del sec o , sinó una
es a ègia opcional i complemen à ia que ajudi a e -
lo més isible, alo a i iable. Les ac i i a s han de se
consensuades, amb espec e pels i mes de les eines
del camp, pel coneixemen del e i o i i pe la digni a
de les pe sones que hi iuen. Pel seu disseny, podem
de ini les següen s ases:
Diagnosi i iden i icació d’opo uni a s: Ha d’inclou e
un in en a i dels ecu sos u ís ics i amade s
exis en s, la iden i icació de amade s/es in e essa s
a pa icipa -hi i els seus condicionan s (logís ics,
empo als, e c.) i una a aluació del lux de isi an s
i de la capaci a d’acollida (in aes uc u es,
accessibili a , es acionali a ). Aques a anàlisi s’ha
de e comp an amb l’opinió di ec a dels pas o s i
pas o es, les en i a s locals, les emp eses u ís iques
i les ins i ucions del e i o i. Des del p ojec e
PREPAST s’ha e pa d’aques a eina i s’ha asllada
a les adminis acions (Dipu ació de Lleida, consells
coma cals i ajun amen s) que hau ien de se , en i u
de les se es compe ències i objec ius de p omoció
u ís ica, les enca egades de e aques a diagnosi.
Disseny d’ac i i a s i expe iències: Cal e lla pe què
les ac i i a s siguin iables, espec uoses amb la
eina amade a i que gene in un alo a egi eal
pe al sec o . Aques a asca ha de ecau e en
emp eses especiali zades en u isme egene a iu,
amb ecu sos de les adminis acions esponsables
del desen olupamen u ís ic. D’al a mane a, esul a
di ícil d’amo i za econòmicamen aques a eina.
Fo mació i supo : Pe al de desen olupa les ac i i a s
de mane a digna i segu a, és onamen al que
s’o e eixi una o mació especí ica en in e p e ació
del pa imoni, comunicació amb isi an s, amade ia
ex ensi a, ges ió d’ac i i a s, ges ió adminis a i a,
no ma i a… als enca ega s de du -les a e me, an
si són els p opis amade s i pas o s com si són guies
o dinami zado s. Aques a o mació s’ha de plan eja
com un ecu s olun a i, no pas com una obligació,
i ha de se compa ible amb els cicles i calenda is del
eball amade .
Comunicació i come ciali zació: To i que les ac i i a s
es poden o e a i p omociona indi idualmen ,
da an d’un p oduc e a la o ça mino i a i (l’objec iu
no és a eu e g ans olums de isi an s, sinó només
aquells que compa eixin els alo s del p ojec e), és
desi jable una es a ègia de comunicació in eg ada
que con empli la c eació d’una ima ge conjun a que
es di ongui a a és de canals de p omoció u ís ica ja
es able s o a a és de nous o ma s.
Moni o a ge i a aluació: És al amen ecomanable
dissenya un sis ema de seguimen pe a alua -ne
els ence s i les mancances. Po se an simple com
po a un egis e dels pa icipan s i alo a -ne la
sa is acció, an de isi an s com de guies i amade s/
es, pe iden i ica els impac es posi ius i nega ius de
l’expe iència (econòmics, ambien als, socials) i e -hi
ajus amen s i millo es con ínues.
72
ANNEXOS
ANNEX 3 / RELLEU GENERACIONAL
A con inuació, elacionem alguns documen s
i enllaços pe a on a amb ga an ies el elleu
gene acional d’una explo ació ag à ia. To s els
documen s es an disponibles a in e ne i es poden
ce ca pel í ol.
● T ia el u u de la e a explo ació. Llib e en
o ma digi al de la Xa xa de Relleu Ag a i del
Pi ineu, on es mos en dis in es opcions a
l’ho a de plan eja el elleu d’una explo ació.
● Publicacions de l’Escola de Pas o s i Pas o es
de Ca alunya pe ajuda en el p océs de elleu,
i un exemple eal en o ma documen al:
ДE s pagès, e jubiles i ols que algú con inuï
amb la e a explo ació? Díp ic senzill i
pàgina web amb els pun s clau que s’han
de eni en comp e a l’ho a d’a on a
el elleu gene acional d’una explo ació
ag à ia.
ДCom p epa a el aspàs de la e a explo ació.
Guia pe ajuda a e lexiona sob e què
compo a el aspàs d’una explo ació
ag à ia pe an icipa -se a les di icul a s que
puguin so gi i pe eni cla què s’o e eix i
quina mena de elleu es busca.
ДDocumen al El aspàs de Ga às. Un
poble sense amade ia és un poble mo ,
on s’explica el elleu d’una o ma ge ia
a esana i la se a explo ació amade a
d’un pe i poble del Palla s Sobi à.
● Associació pe al Desen olupamen Ru al
In eg al de la zona No d-o ien al de Ca alunya
(ad inoc.ca ). Aques a en i a ges iona els
aju s LEADER in eg a s en el P og ama de
Desen olupamen Ru al de Ca alunya (PDR)
i man é una Base de dades d’explo acions en
aspàs i d’in e essa s en a enda /emp end e.
Els aju s LEADER, co inança s pe la Gene ali a
de Ca alunya i la Unió Eu opea, enen la
inali a de omen a la di e si icació de les
economies u als i incen i a el eixi econòmic
d’aques es zones.
● El Plan e – Jo es al camp. O icina i ual
dedicada als jo es que s’inco po en a l’ac i i a
ag à ia.
73
ANNEXOS
ANNEX 4 / PASSOS PER CONSTITUIR UNA ‘ASSOCIACIÓ
DE PASTORS I PASTORES DEL MONTSEC’
Val a di que no és àcil mun a una associació i que
uncioni de debò, amb p ojec es eng escado s, que
inguin incidència social i, sob e o , que apo in
bene icis angibles pe als seus memb es. Cal
mol a eina, mo i ació i pe sones disposades a
po a el imó. Esquemà icamen , els passos pe
a iba a c ea una Associació de Pas o s i Pas o es
del Mon sec pod ien se :
1. De ec a un nucli p omo o , o ma pe dos
o es amade s/es comp omesos, que c eguin
en la necessi a de l’associació i que ulguin
impulsa -ne la c eació. Aques nucli hau ia de:
• De ini els objec ius bàsics.
• Es abli un p ime esbo any d’ac i i a s.
• Con ac a al es amade s/es pe explica la
idea i gene a con iança.
2. O gani za una eunió obe a (jo nada o
esmo za ) amb amade s de la zona pe :
• Exposa la p opos a.
• Recolli in e essos, dub es i expec a i es.
• De ec a mo i acions i pun s de consens.
• Aques a obada es po desen olupa en el
ma c d’un p ojec e o d’un esde enimen local
pe ga an i -hi l’assis ència i la legi imi a .
3. De ini la iden i a i la unció de l’associació
abans de egis a -la o malmen . Cald à aco da :
• Finali a s de l’en i a (pe exemple, la
de ensa del pas u a ge ex ensiu, la millo a
econòmica, la di ulgació, el u isme u al, la
come ciali zació conjun a...).
• Àmbi geog à ic (el Mon sec es ic e o ambé
les coma ques eïnes?).
• Tipus de memb es (només amade s/es ac ius,
o ambé expas o s, simpa i zan s…?).
• Es uc u a bàsica: jun a, assemblea, quo es.
4. Redac a -ne els es a u s i e el egis e legal
amb el supo d’una assesso ia, coope a i a o
en i a de desen olupamen u al. Els passos
o mals a segui són:
• Redac a els es a u s segons la Llei
d’Associacions de Ca alunya.
• P esen a la documen ació al egis e
d’associacions del Depa amen de Jus ícia.
• Ob eni el CIF i ob i un comp e banca i.
5. Posa -la en ma xa i inicia accions isibles:
• C ea un logo ip i canals de comunicació
(Wha sApp, Ins ag am, web bàsica).
• Pa icipa en i es o jo nades.
• Comença pe ac uacions senzilles a i de
dona -se a conèixe , com posa ca ells pe
ale a ciclis es i sende is es de la p esència de
gossos i ama s.
• Es abli unes p ime es col·labo acions amb
ajun amen s, consells coma cals, en i a s
ambien als o u ís iques.
• Busca supo ins i ucional pe a p ojec es
conjun s: ges ió de boscos, man enimen de
pun s d’aigua, ges ió de canye s…
6. Aconsegui ecu sos pe comença . D’on poden
so i ?
• Alguns p ojec es nascu s d’en i a s del e i o i
poden o e i supo logís ic, acompanyamen
i acili a obades, comunicació o
assesso amen legal. És una ia a explo a .
• La Gene ali a de Ca alunya, les dipu acions
i els consells coma cals enen línies d’aju
pe a en i a s sense a any de luc e de no a
c eació (es poden demana an bon pun s’ha
cons i uï l’associació).
• L’ajuda i el supo de coope a i es, d’en i a s
de desen olupamen u al (G ups Leade ,
ARCA) o d’en i a s ambien als po apo a :
ДSupo ècnic ( edacció d’es a u s,
assesso amen iscal).
ДDinami zació de p ocessos pa icipa ius.
ДEs a ègies pe c ea l’associació i p ime s
passos a e .
ДPe i a quo a de socis. Pe comença , es po
es abli una quo a simbòlica (pe exemple:
10-20€/any), només pe demos a
comp omís.