GEDIS
15%
Pe iodisme:
1962: El 15% dels
memb es del sindica
de pe iodis es e en
dones
(S aa , 1982, p. 5)
POLITBURÓ: NOMÉS 1
MEMBRE DONA
5%
21%
31%
Acadèmia:
Ca ed à iques:
5 % dones
(p incipis dels
anys 70)
P o esso es
assis en s: 29
% dones
P o esso es
associades: 10%
dones
Pa lamen
Nacional:
Dècada de
1960: 20% de
dones al
Pa lamen
búlga
Dècada de
1980: 21% de
dones
Cà ecs de ges ió:
1989: Les
dones
ocupa en el
31% dels llocs
di ec ius
ESTADÍSTIQUES
(Anachko a, 1995, p. 5)
1. CONCEPTES CLAU (DEFINICIONS)
Discu s d'odi i desin o mació
GEDIS - Gende Di e si y in In o ma ion Science: Challenges in Highe Educa ion. h ps://ub.edu/gedis
Ci ació: Va bano a, Daniela, K is ina Gagulić, Lejla Mulabeći o ić. 2025. Ha e Speech & Misin o ma ion: The eal
s a us o ea men o women wi hin socialis con ex s. DOI: 10.5281/zenodo.17067560. Discu s d'odi i de
desin o mació. T aduï pe po A iadna Ba lle i Juan-José Bo é-Ve icad. DOI: 10.5281/zenodo.17298272
Aques ecu s educa iu obe (REA) o e eix una pe spec i a his ò ica sob e les açanes in isibles
del o ali a isme i el pape de les dones al seu in e io . El seu objec iu és omen a la e lexió
c í ica sob e el pode del discu s d'odi, la desin o mació i la in o mació e ònia com a eines de
p opaganda u ili zades pe modela la ideologia i sup imi -ne la dissidència.
Sha ko a, Sa ina. The Socialis Woman Be ween he Public and he P i a e (1967-1973): Visions, Con aduc ions and Poli ical Ac ions
du ing he Socialisam in Bulgа ia. URI: h p://hdl.handle.ne /10506/474
S e nado i, Miglena. He oines Unde Con ol: Unexpec ed Po ayals o Women in he O gan o he Bulga ian Communis Pa y, 1944–
1989. 2013. DOI: 10.1080/07491409.2013.795510
UNESCO. 2025. Global Educa ion Moni o ing Repo : Gende epo – Women lead o lea ning. DOI: 10.54676/DEOD4878
Wa dle, Clai e. A Concep ual Analysis o he O e laps and Di e ences be ween Ha e Speech, Misin o ma ion and Disin o ma ion.
2024. URI: h ps://sha e.google/amg1Tn1Qd71hNqC3H
Públic objec iu:
📚
Pe sonal de Biblio eques,
P o esso a ,
Es udian a
P egun es pe al
deba
E a genuïna la p omesa d'igual a de
gène e en els sis emes socialis es o es
eia se i com a p opaganda pe
legi ima el ègim?
Quins mi es sob e la igual a de gène e
socialis a enca a modelen la memò ia
pública?
És pe illosa la p opaganda pe què
men eix o pe què decideix què es
conside a e i a ?
Igual a en les pa aules, desigual a a la p àc ica
Lide a ge i pode polí ic
(Todo o , 1962, p. 5)
Discu s d'odi (segons allò implica
pel ma c ideològic)
1.E ique a ge ideològic
→
“Feminisme bu gès” usa
pe desac edi a les demandes eminis es com a
an isocialis es.
2.Deshumani zació de les dones
→
Les dones
eduïdes a ols ( eballado a, ma e, ciu adana);
s'esbo a la indi iduali a .
3.Exemple: “Dona” de inida com una ca ego ia
uncional.
Coe ció nacionalis a
→
La ma e ni a
p esen ada com a deu e cap a l'Es a .
Lema: “Més ills pe a cada amília búlga a...”
El discu so de odio, la desin o mación y la in o mación e ónea son o mas dis in as de
comunicación dañina.
No exis en de iniciones uni e salmen e acep adas pa a es os é minos.
Las de iniciones a ían según los con ex os legal, académico y de polí icas públicas.
2. EXEMPLES DE DISCURS D'ODI I
DESINFORMACIÓ DE GÈNERE:
1.La “qües ió de la dona esol a”
→
P opagació de la alsa a i mació que la
igual a de gène e s'ha ia assoli
comple amen desp és del 1944,
ocul an p oblemes pe sis en s.
2.Negació dels p oblemes
→
La ideologia
o icial es nega a econèixe la “segona
jo nada” i els con lic es eals en e els ols
públics i p i a s de les dones.
3.Re ò ica uncionalis a
→
Rede inició de la
ma e ni a com a “ unció social” pe se i
els objec ius de l'Es a , ocul an la cà ega
eal sob e les dones.
4.Sup essió de dades
→
Con ol de la
in es igació i del discu s públic pe amaga
la magni ud dels p oblemes socials, com la
c isi demog à ica.
5.Coop ació del llengua ge
→
Ús de e mes
com “democ a i zació” i “en ocamen
cien í ic” pe legi ima polí iques que
man enien un es ic e con ol del pa i .
In o mació e ònia i
desin o mació (com a
mecanismes de con ol):
Desin o mación s.
in o mación e ónea
La in o mación e ónea se e ie e a la di usión
in olun a ia de in o mación alsa o engañosa,
mien as que la desin o mación es la c eación y
di usión delibe ada de alsedades con la in ención
de causa daño.
Discu so de odio
Cualquie ipo de comunicación, ya sea e bal, esc i a
o median e compo amien o, que a aque o u ilice un
lenguaje peyo a i o o disc imina o io en e e encia a
una pe sona o g upo, basado en quiénes son —es
deci , en su eligión, e nia, nacionalidad, aza, colo ,
ascendencia, géne o u o o ac o de iden idad.
L'es a us eal o el ac e de les
dones en con ex os socialis es
Con ex del p ojec e GEDIS
Co inança pe la Unió Eu opea. Les opinions i pun s de is a exp essa s són únicamen esponsabili a del/de
la/dels/les au o (s/es) i no e lec eixen necessà iamen els de la Unió Eu opea ni els del Se ei Espanyol pe a la
In e nacionali zació de l'Educació (SEPIE). Ni la Unió Eu opea ni l'au o i a conceden no se'n poden conside a
esponsables.
Aques ecu s o ma pa del p ojec e eu opeu GEDIS (Gende Di e si y in In o ma ion Science), que p omou eines educa i es obe es pe
abo da les desigual a s de gène e en l'educació supe io , amb un èm asi especial en les disciplines elacionades amb la in o mació i la
documen ació. Aques ma e ial educa iu s’ha desen olupa en el ma c de la Summe School Ba celona, dins del p ojec e GEDIS.
REFERÈNCIES
