La aducció = més que pa aules.
Dóna o ma i ep odueix ideologies de gène e.
Les pe sones aduc o es no són mediado es neu als.
Són agen s ac ius que p enen decisions ideològiques.
Eleccions en p onoms, inclusi i a i isibili a = ac es
polí ics.
Desa iamen s de
gène e in e lingüís ics
REFERÈNCIES
GEDIS - Gende Di e si y in In o ma ion Science: Challenges in Highe Educa ion. h ps://ub.edu/gedis
Ci ació: Bu cu Koçlu, P gome An onio, Va ga Izabela. 2025. T ansla ion and Gende . DOI : 10.5281/zenodo.17062711. T aducció i gène e. T aduï pe Claudia San José i Juan-José Bo é-Ve icad. DOI:
10.5281/zenodo.17301563
T aducció i gène e
Ondoño-Sole , Ne ea, and Mikel L. Fo cada. “The Exace ba ion o (G amma ical) Gende S e eo ypes in English–Spanish Machine
T ansla ion.” T adumà ica: ecnologies de la aducció, no. 20 (Decembe 15, 2022): 176–96. h ps://doi.o g/10.5565/ e / aduma ica.307.
Luise on Flo ow. 1991. Feminis T ansla ion: Con ex s, P ac ices and Theo ies. h ps://doi.o g/10.7202/037094a
Hilla y Dawkins, Isa Nejadgholi, and Chi-Kiu Lo. 2025. Gende -Neu al Machine T ansla ion S a egies in P ac ice. In P oceedings o he 3 d
Wo kshop on Gende -Inclusi e T ansla ion Technologies (GITT 2025), pages 74–88, Gene a, Swi ze land. Eu opean Associa ion o Machine
T ansla ion. h ps://aclan hology.o g/2025.gi -1.5.pd
Aques Recu s Educa iu Obe (REO) explo a les in e seccions en e aducció i gène e, cen an -se en les p àc iques de aducció eminis a, el llengua ge amb
ma ca de gène e i els desa iamen s in e lingüís ics. El seu objec iu és ajuda els es udian s a elaciona -se c í icamen amb el llengua ge ia desen olupa
es a ègies de aducció inclusi es.
Audiència des ina a ia:
Es udian a
T aducció mi jançan LLM
La majo ia dels sis emes s'inclinen pel masculí en casos ambigus.
LLM – Es a ègies
Adjec ius neu es quan al gène e
(p. ex. o mes an masculines com emenines).
Adjec ius en cas neu e
(ús de la g amà ica neu a en islandès/ xec)
Can i de ca ego ia g ama ical
(u ili za un sin agma nominal en comp es d'un adjec iu).
P és ec de l'anglès
(man eni l'adjec iu en anglès).
Mo ologia al e na i a
(p. ex., en espanyol subs i ui -o/-a pe @).
Els sis emes ep odueixen ols de gène e es e eo ipa s a les
p o essions:
Doc o (en anglès)
→
doc o (masculí)
Nu se (en anglès)
→
in e me a ( emení)
La aducció au omà ica po e lec i i ins i o exace ba els biaixos exis en s.
Responsabili a de aduc o s i desen olupado s: dissenya es a ègies pe a
aduccions més neu als i inclusi es.
Amb ma ca de gène e
Chai man
Fi eman
Policeman
Chai pe son
Fi e igh e
Police o ice
Bilimadami
(science man)
Bilim insani
(pe sona de ciencia)
S uden en
Leh e
S udie ende
Leh k ä e
Neu al, còpia idel; passi a,
en posició in e io .
Exemple: “…sense aixeca la
aldilla”.
Ús de me à o es de
ep oducció, con ol i
iolència.
Man é els es e eo ips
pa ia cals.
Ac e ideològic; la pe sona aduc o a
= eesc ip o a.
Exemple: “…sense ob i les cames”.
Es a ègies: suplemen ació,
p e acis/no es al peu, ap opiació
(hijacking).
Desa ia el pa ia ca
→
empode a les
dones, desen olupa el llengua ge.
T aducció eminis a
T aducció adicional
Zd a o ní ses a
(man wo king as a nu se)
Zd a o ní ses a / b a
(simplemen pe sonal
d’in e me ía)
Neu e quan al gène e
Con ex del p ojec e GEDIS
Co inança pe la Unió Eu opea. Les opinions i pun s de is a exp essa s són únicamen esponsabili a del/de la/dels/les au o (s/es) i no e lec eixen necessà iamen els de la Unió Eu opea ni els del Se ei
Espanyol pe a la In e nacionali zació de l'Educació (SEPIE). Ni la Unió Eu opea ni l'au o i a conceden no se'n poden conside a esponsables.
Aques ecu s o ma pa del p ojec e eu opeu GEDIS (Gende Di e si y in In o ma ion Science), que p omou eines
educa i es obe es pe abo da les desigual a s de gène e en l'educació supe io , amb un èm asi especial en les
disciplines elacionades amb la in o mació i la documen ació. Aques ma e ial educa iu s’ha desen olupa en el ma c de
la Summe School Ba celona, dins del p ojec e GEDIS.
