Educació de les dones i eminismes
en
el
segle XX
Consuelo Flecha Ga cía*
Vold ia comen ;;a aques eball a i man que
en
pocs emes com
en
el
de I'educació de les dones la e lexió sob e la se a his o ia il'lumina d'una
mane a an ní ida
el
p esen de
la
condició emenina al com a ui
es
pe -
cep en els con ex os socials més desen olupa s.
El
eco egu pels i ine-
a is que ja s'han camina i
el
e o n a momen s pun uals d'aques esde-
eni se eixen de ecu s,
o,
enca a millo , de guia que ens a isa del ni ell
de consciéncia amb qué dones i homes iuen les no es si uacions
en
qué
unes i al es es oben
en
aques inal de segle.
L'in e és indub able pel p esen d'una eali a ins a poc insospi ada
adqui eix més sen i quan és alimen a des de la cu iosi a pel passa ; des
de la genealogia
i/o
la discon inuHa que signi ica pensa -se
en
clau em-
po al econeixen -se
en
el
que s'ha es a . I ambé quan
es
eco e a la
memo ia his o ica sense una nos algia poc p obable quan ens e e im a la
ida de la població emenina, sinó més a ia pe ajuda -nos a oba les
on s de la p opia iden i a i ambé pe en end e aques esde enimen de-
si ja que ha es a possible g acies a mol s es o ;;os indi iduals e iden s, i
a
un
en ama
de
causes sociocul u als en e les quals
el
eminisme ha
ocupa
un
lIoc signi ica iu.
Pe
aixo és ú il p esen a di e en s aspec es de
la
ida de la població
emenina
allla g
de la his o ia ecen i
en
I'ac uali a a a és d'un ema que
c ec que cal econéixe com
el
e i able mo o de les ans o macions que
s'han p oduH en la condició, en les possibili a s i
en
la
ima ge
de
les do-
nes segons que les pe cebem
en
aques pas a
un
nou
mil·lenni.
Em
e e-
eixo als p ocessos educa ius
en
conjun , o mals i
no
o mals, pe o més
especialmen als de ni ell secunda i i supe io ,
en
els quals les dones an
eclama
el
seu espai a Espanya a 125 anys 1 des d'una ac i ud pe sonal i
* Consuelo Flecha Ga cía és ca ed á lca d'His 6 ia de l'Educació a
la
Facul a
de
Ciencies
de l'Educació de
la
Uni e sidad de Se illa. Desen olupa
la
se a asca docen i in es igado a
en
les disciplines d'His 6 ia de l'Educació a Espanya i d'His 6 ia de I'Educació de les Dones.
Ad ega p o essional: Facul ad de Ciencias de
la
Educación. A da.
San
F ancisco Ja ie s/n.
41005 Se illa. Ad ega elec 6nica: [email p o ec ed]
(1)
Els
cu sos 1870-71 i 1871-72 es an ma icula les dues p ime es alumnes
en
els Ins i u s
de
Huel a i de Ba celona espec i amen .
La
jo e ca alana
a
comenc;:a
un
any desp és
la
ca e a de Medicina a
la
Uni e si a de Ba celona.
C .
Flecha Ga cía, Consuelo: Las p i-
me as uni e si a ias en España. Mad id: Na cea, 1996, pp. 77-78 i 95-96.
169
~
3
"'C
1/1
D:
m
c.
e
o
111
o
~o;
1 )
"'"
1 )
:::J
1/1
(1)
3
(1)
!!1.
...
~(I)
1 )
o
o
o
.!!!
(,)
...
ca
el
ca
J:
(,)
CII
u:::
o
Gi
::s
UI
e
o
()
una mane a de pensa
el
món ma cades pe la idea de nl) e a i can i pe
a les se es p ópies ides .
El
con ex d'una up u a secula
Quan acaba
el
segle que a a es em ecapi ulan , eco da les accions i
les decisions que han ana desencadenan década e e dÉicada can is suc-
cessius ens pe me
no
an sois enlla¡;;a la no ma i a i la ) ac ica
en
I'edu-
cació de les dones sinó, alho a, elaciona -les amb els me cs discu sius de
e e éncia que els an dona impuls i legi imi a . Les ci cums ancies polí i-
ques, les exigéncies económiques, la elle ancia d'uns alo s de e mina s,
les no es dinamiques
en
les elacions socials, la necessi a d'es end e
la
cul-
u a i/o els mo imen s eme gen s, són elemen s imp escin
jibles
que cal e-
ni en comp e quan es
ol
anali za
la
mane a com es an ana con igu an
els sis emes educa ius
en
gene al i I'educació de les
dOnEiS
dins d'aques s.
En
el
ema que ens ocupa cal ese a
un
Iloc impo an als eminismes
i
al
pensamen eminis a que han eco egu almenys
eE
segles d'his ó ia
o posan
de
mani es
el
seu comp omís amb
el
p og és
eje
les dones; que
han a icula la mane a com eclama els d e s legals, educa ius, polí ics,
socials i labo als de la població emenina, amb o mulacions di e en s se-
gons I'o igen ideológic de
cada
un
deis g ups, pe ó
de,
d'una base co-
muna en
el
plan ejamen .
1,
en conseqüéncia, a end e a I'e olució de I'e-
ducació i
de
la e lexió pedagógica que ha a ec a les dones
en
I'en o n
d'aques es di e ses o ien acions eó iques del eminisme.
Ence em
el
segle
en
el
nos e país sen in els ecos
qUE)
ens énen d'An-
gla e a i deis Es a s Uni s, on ha adqui i
o ¡;;a
i isibili a
~;ocial
el
mo imen
su agis a amb les se es ei indicacions del o i de més accés emení a I'e-
ducació; d'uns d e s que s'ha ien econegu pe als
homEis,
ja que
es
con-
side a en claus pe a qualse ol al a ans o mació, i que
1'3S
su agis es in-
dica en ambé pe a les dones. Aques es no icies, com que es e lec ien
aquí en
la
p emsa dia ia,
en
les publicacions especiali zades i
en
el
deba
polí ic, an se i pe dona supo a les decisions que m)l es jo es ha ien
comen¡;;a a p end e els anys an e io s espec e als es ud
s,
i ambé les ini-
cia i es públiques i p i ad es
en
a o de I'escola i zació
E!menina;
e s que,
al
Ilinda de
la
no a cen ú ia, ja es a en comen¡;;an a p odui esul a s.
Amb
un
p eceden immedia
en
el
eminisme il'lus a
el
que la p o es-
so a Amelia Valcá cel conside a que «és
un
ill
no
olgu
ele
la 1I'lus ació»,2
(2) Valcá cel, Amelia: «La memo ia colec i a y los e os del eminismo" a Valcá cel, Amelia;
Renau,
Mª
Dolo s i Rome o, Rosalía (Eds.): Los desa íos
del
eminismo. Se illa: Ins i u o An-
daluz de
la
Muje , 2000,
p.
20.
170
i
en
un
al e
de
més emo les p ime es eus del qual es an comenga a
sen i en les albo s del Renaixemen ,3
el
mo imen su agis a d'o igen an-
glosaxó a despe a
en
mol es dones occiden als de les décades d'en-
esegles una consciéncia de ciu adanes que els polí ics del ui -cen s els
ha ien nega . Ciu adania que alesho es s'exp essa a d'una mane a més
di ec a en
el
econeixemen deis d e s
al
o , a la eina emune ada i a I'e-
ducació, és a di , a I'exe cici polí ic, a I'au onomia económica i a la capa-
ci ació in el'lec ual espec i amen . D'aques s, a Espanya an eni més
essó les qües ions elacionades amb I'accés als p ocessos educa ius en
o s els ni ells, a aques g an p ojec e de ci ili zació que en
el
segle
XIX
passa a, segons I'opinió d'un nomb e de pe sones
cada
cop
més c eixen ,
pe I'educació
de
les dones, enca a que els seus e ec es
no
es no essin
ins
al
cap
de mol s anys. Igual com en al es
paYsos
de I'en o n occiden-
al no an al a eus que sos enien que la igno ancia e a la causa p inci-
pal de la desigual a sexual
i,
conseqüen men , que
la
di ulgació del co-
neixemen e a la p incipal solució que calia aplica .4
Una da a, 1900, en qué les dones que no sabien esc iu e a iba en
al
69%
de
la població emenina de deu anys i més, in -i-dos pun s pe sob e
del que passa a en
el
cas deis homes, en e els quals aques pe cen a ge
e a d'un 47
%.
Pe ó e a una e apa
en
qué s'ha ia expe imen a
un
a ang, ja
que es enia d'uns índexs que, només e ze anys abans,
el
1877, e en
un
77 % i
un
52 % espec i amen ;5
en
qué es a en ma iculades en
el
conjun
deis ins i u s de Segon Ensenyamen qua an a-qua e alumnes
- e
que e-
p esen a a
un
0,13 % del o al de ma ícula- i només nou es udia en
en
o-
es les uni e si a s espanyoles
-un
0,01
% de
la
població uni e si a ia de
I'any 1900-.6 Aques a si uació e a de i ada d'una men ali a que ha ia jus-
i ica que, du an
la
posada en uncionamen d'un p océs d'escola i zació
més plani ica pe pa de l'Es a a mesu a que a anga a
el
segle
XIX,
s'as-
signessin menys ecu sos a I'educació de les nenes; és a
di ,
que es dis i-
buís
el
dine públic disponible de mane a desigual en e nenes i nens.
Amb aques a he éncia i amb aques es e e éncies comenga a pe a al-
guns g ups
de
dones
un
segle que a Espanya es a a es enan Minis e i
(3)
L'esc ip o a C is ina de
Pizán,
que
es
conside a p ecu so a del eminisme,
a
abo da
el
ema de
la
igual a deis sexes
en
I'ob a
La
Ciudad de las Damas, esc i a
el
1405.
(4)
C .
Weine ,
Gaby: Los eminismos
en
la
educación. Se illa:
Publ.
MCEP,
1999,
p.
99
(Fe-
minisms
in
Educa ion. An In oduc ion. Open Uni e si y
P ess,
1994).
La
e lexió i
les
apo -
acions
al
ol an d'aques a gumen que
an
o e i dones com a a Concepción A enal o
Emilia Pa do Bazán
en
el
Cong és Hispano-Po ugués-Ame ica de 1892 i
el
deba que
a
susci a sob e aixó,
és
només una mos a,
si
bé
mol elle an , del p o agonisme que an-
es
dones espanyoles
an
eni
en
el
e de eclama
la
igual a de d e a I'educació, que
es
an
suma a les se es coe anies es ange es.
(5)
Vilano a, Me cedes; Mo eno, Xabie : A las de
la
e olución del anal abe ismo
en
España de
1887 a
1981.
Mad id, MEC-CIDE,
1992,
pp.
235
i
249.
(6)
C .
Flecha Ga cía, Consuelo: Las p ime as uni e si a ias
...
, op. ci .,
p.
150;
i
..
La
educación
de
las
muje es después del
98",
a
Ruiz
Be io, Julio [el al.] (Eds.):
La
educación en
Es-
paña a examen (1898-1998). Za agoza: Ins i ución Fe nando
el
Ca ólico/Dipu ación, 1999,
p.329.
171
!;
UI
"O
(1)
C.
111
10
O
10
¡¡j'
UI
C.
~
UI
(1)
10
¡¡;-
X
~
e
::l
"O
...
3'
(1)
...
o-
111
iii
::l
<o(')
111
'ü
...
111
(!)
111
.c
O
Q)
u::
O
Qj
:l
1/1
c:
O
()
d'lns ucció Pública i Belles A s7 i
en
que
ja
ha ien adquil'i isibili a inne-
gable nomb osos g ups de dones mes es dedicades a
lE,
docencia a es-
coles p ima ies i a escoles no mals, Dones amb
un
ni ell de o mació millo
que
el
de
la
majo pa de
les
se es coe anies, que esc i :en i publica en,
que sos enien i di igien publicacions pe iódiques, que p esidien associa-
cions i inicia i es de ca ac e p o essional i social, que
e~: a en
al
dia del
que
es
deba ia i
es
eballa a sob e
la
'qües ió emenina'
en
al es
pa'isos,
que eclama en d e s, que denuncia en
les
si uacions d'injus ícia que a ec-
a en les dones
pel
e de se -ho, que o e ien al e na i es i que eien c ides
a
la
població emenina pe que s'unissin a
les
p opos es de can i, Pe que,
a
més
a més de se mol ac i es des de
la
posició p o essional adqui ida,
ha ien adop a alguns deis pos ula s i
les
o mes p o inenls del discu s e-
minis a que a iba a de I'ex e io ,
si
bé o aixo
no
signi ica a que hagues-
sin
decidi apa a -se del model domes ic que conside a en imp escindible
pe
al
benes a social, i
al
qual
la
població emenina
no
ha ia de enuncia ,
Podem oba mol s es imonis de dones que
en
la
conjició
de mes es
o de les asques que duien a e me
en
ins i ucions de ca a::: e social i edu-
ca iu,
no
an deixa de eclama als pode s públics els 1i jans su icien s
pe pode exe ci aques d e a
la
ins ucció que
en
mol s al es
pa'isos
del
nos e en o n
les
jo es ja enien ga an i .
La
cons a ació d'aques a eali a ,
que ja e a e iden
en
les mani es acions quan i a i es i quali a i es, jun a-
men amb les exigencies d'una p ac ica polí ica i social que dins del nos-
e país busca a p og és i mode ni a , a con ibui que
nn
el
p ime e g
del segle
XX
I'educació de les dones ocupés
un
espai sig i ica iu
en
la
ma-
ne a de pensa i de e deis qui enien
la
capaci a d'impulsa -laB
Amplia
el
d e a I'educació
Enca a e en p opo cionalmen poques
les
noies que Gs udia en
en
el
pe íode al'ludi
un
al e ni ell que
el
de I'ensenyamen p i a i, pe o les que
ho eien ja es a en dis ibu'ides
en
un
conjun de cen es i de ca e es més
di e si ica .
La
Ila ga elació que se'n pod ia elabo a
a i
'ica
el
despe a
(7)
La
u gencia de dedica més a enció
al
desen olupamen de
la
ins L
cció pública, els de-
ba s cons an s sob e
la
necessi a de millo a -Ia i
el
pes que
se
li
a e
ga a pe
al
p og és
de
la
socie a . an acaba en possible que
es
c eés
un
minis e i p ,)pi que acollís i ges-
ionés els assump es que ins aquell momen ha ien es a d'una di ¡,cció gene al depen-
den del Minis e i de Fomen . Una
Llei
de
30
de ma " de 1900
a
c aa
el
Minis e i d'lns-
ucció Pública i Belles A s, del qual
el
p ime i ula
a
se
el
conse Jado An onio Ga cía
Alix.
(8) L'ob a ja clássica de Capel Ma ínez,
Rosa
Ma ía:
El
abajo y
la
educación de
la
muje
en
España (1900-1930). Mad id: Ins i u o de
la
Muje ,
19862
,609
pp., o ll eix
un
es imoni do-
cumen a de I'e olució que
es
a
p odui
en
aques pe íode
en
I'educ:ació emenina.
172
d'inicia i es que
a
p odui
el
e d'ha e decidi assumi amb més cons-
ciencia
la
'qües ió emenina';
és
a
di ,
aques a e lexió i p esa de posició
sob e
la
si uació de desigual a
en
que
es
oba a
la
població emenina i
de les mesu es necessa ies pe so i -ne, que ha ien
comen ;:a
a o mula -
se
la
segona mei a del segle
XIX,
onamen almen , pe o
no
només, en e
dones de les classes mi janes, les e ade es des ina a ies de I'exe cici
d'aques s d e s
en
un
p ime momen . Accés a I'educació,
en
la
majo pa
deis casos, amb
la
inali a de du a e me pos e io men una p o essió
compa ible, des del pun de is a ideologic i p ac ic, amb
la
condició
e-
menina assignada,
la
con inués exe cin o
no
desp és del
ma imonio
Doncs
la
possibili a d'un eina emune ada pe a aques g up de població
a
se
un
al e deis exi s que s'es a en assolin g acies an a les no es
ne-
cessi a s del desen olupamen indus ial com
als
mo imen s de dones que
eclama en I'exe cici d'aques saben que e a una condició impo an pe
a
la
se
a
au onomia i
la
se a Ilibe a .
1,
de
e ,
les
demandes eminis es i
els
in e essos economics
an
a iba a con e gi
en
a o de
la
població
emenina la qual
a
assis i , com a pa implicada, a I'en ada d'un nomb e
c eixen de dones
en
els
espais
on
es
duien a e me ac i i a s labo als que
ins alesho es elles
no
eali za en9
Les
es adís iques e lec eixen que, cada cu s escola , s'es a a en més
habi ual
la
inco po ació i
la
pe manencia de
les
nenes
en
I'ensenyamen
p ima io
L'obliga o ie a de cu sa -lo ins
als
12 anys a pa i
de
190910 i una
c eació d'escoles len a pe o cons an
en
les décades següen s, an con-
ibui a una assis encia escola emenina
més
nomb osa
i,
en
conseqüen-
cia, a una educció deis seus índexs d'anal abe isme, els quals
an
ana
baixan a poc a poe:
el
1920
el
pe cen a ge e a d'un 52 %;
el
1930, d'un
40 %, i
el
1940
s'ha ia
edu'¡'
a
un
28 %."
Fins
a la e o ma del Segon Ensenyamen de 1926, sen minis e d'lns-
ueció Pública Edua do Callejo,'2 els es udis de ba xille a
no
enien a
la
p ac ica cap al a inali a que
la
de
p epa a pe a
la
uni e si a , o i que
les au o i a s poli ieoeduca i es mani es essin que enien
la
in enció de do-
na -los
un
sen i pe
si
ma eixos com a ampliació de I'ensenyamen p ima-
i.
Una si uaeió que a a o ia poe que s'hi ma iculessin nenes, ja que
el
camí de
la
uni e si a , pels anys de dedicació que exigia i
pel
món p o-
(9)
La
qual cosa
no
signi ica que
la
possibili a social i
la
decisió pe sonal de eballa essin
o a o s els obs acles.
La
incomp ensió
a
acompanya mol es dones,
al
com es po
comp o a ácilmen
en
es imonis di e en s. L'ob a Sublime decisión, de Miguel Mihu a,
ens ap opa
al
que a ep esen a pe a algunes.
(10) Una
Llei
de 23 de juny de 1909 a modi ica
la
de 1857, i
a
amplia es anys I'escola i-
a obliga o ia pe a nens i nenes, des deis
sis
ins
als
do ze anys,
la
qual cosa
a
impli-
ca duplica
el
nomb e de cu sos que ha ien d'es a -se a
les
aules, ja que
el
que ha ia
es able Moyano e a deis
sis
ins als
nou.
(11) Vilano a, Me cedes; Mo eno, Xabie : A las de
la
e olución del anal abe ismo
...
Op.
ci .,
pp. 277,
291
i 305.
(12) Re o ma del Ba xille a ap o ada pe
un
Reial
Dec e de 25 d'agos de 1926, a Puelles
Be-
ni ez, Manuel de (comp.): His o ia de
la
educación
en
España. De
la
Res au ación a
la
11
República. Mad id:
MEC,
1982, pp. 218-227.
173
!;
111
' :I
(J)
a.
111
le
O
le
iD'
111
a.
~
111
(J)
le
iD
><
?:::
c::
j
' :I
""1
3'
(J)
""1

C I
'o
~
C I
(!)
C I
.c
o
Q)
¡¡:
o
Qj
j
en
c::
O
U
essional pe
al
qual p epa a a,
no
e a conside a
el
més
c:on enien pe a
les dones,
De
o a mane a,
la
p esencia emenina a
les
aules deis ins i u s
de Segon Ensenyamen , que s'ha ia inicia
en
el
segle an e io , ep esen-
a a
un
10
%
el
1920 i
un
12,6 %
el
1925,13
i a a iba a c éixe ins a
un
15
%
el
1930, i ins a
un
31
%
el
1936,
La
di isió del ba xille a
en
dos ci-
cles
en
aques a e o ma de 1926, I'exigencia de e
el
p i
e
cicle pe cu -
sa els es udis de Ma ona i
el
e de con e i -lo
en
un
equisi pe accedi
a les escoles no mal s a pa i de
1931,14
an
empenye
mCll es
noies a ma-
icula -se
en
els cen es que els impa ien,15
Pe ó
el
can i més signi ica iu
en
el
p ime en; del segl3
XX
en
I'educa-
ció de
les
dones
es
a p odui com a conseqüencia deis
~:eus
es udis uni-
e si a is, de la se a inco po ació a I'ap enen a ge sis ema ic deis sabe s
cien í ics,
El
món
al
qual ob ien,
les
elacions que pe me ien es abli ,
el
sen imen d'au oes ima que despe a en,
la
ima ge de dOlles amb decisió
i amb capaci a que c ea en d'elles, les possibili a s que o e ien d'un exe -
cici p o essional mol alo a socialmen , així com I'au onomia pe sonal i
económica a que o aixó les ha ia de condui ,
an
pe meJe enca d'una
mane a més cla a amb els esquemes d 'una iden i a eme
ina
ma cada pel
biológic i aliena, pe an , a o
el
que
no
ossin
les
unc
ons
p ópies del
ma imoni i de
la
ma e ni a .
Els
p opo ciona en una al ema i a de mobili-
a que
en
elles p enia una di ecció que apun a a més
al
econeixemen i
a I'au o i a que
al
possible ascens
en
I'escala social.
Sabe i au o i a
El
nomb e de dones
en
ca e es uni e si a ies
en
COllenc;:a
el
segle
e a una xi a simbólica,
les
nou
alumnes ma iculades a qJe ja
hem
e
e-
e encia, pe ó I'any 1936
es
a a iba , desp és d'un
p ocÉis
de c eixemen
len , a una al a de ben di e en : 2,588; s'ha ia passa
dEl
ep esen a
un
0,05 pe cen a si ua -se
en
un
8,8 pe cen del o al d'es1udian s a
la
uni-
e si a .
16
Aques a p opo ció pe me a i ma que,
almeny~:
una
mi
no ia de
(13)
El
P eambul del
Reial
Dec e assenyala com una de les aons de
le
e o ma "el c eixen
augmen de I'escola i a emenina
..
, a ídem,
p,
218,
(14)
El
Dec e de
29
de se emb e de
1931
(Gace a del 30) sob e Re o m:¡ de les Escoles No -
mal
s,
inclo'ia I'exigencia pe ing essa
en
aques s cen es "ha e e
els
es udis del Ba xi-
Ile a ac ual o els que es de e minin quan
es
eo gani zi
el
Segon E ,senyamen
..
(a . 4 ),
A Mole o Pin ado, An onio (comp,): His o ia de
la
Educación en Espai'ia,
La
educación du-
an e
la"
República y
la
Gue a Ci il, Mad id:
MEC,
1991,
p,
156,
(15)
C ,
Flecha Ga cía, Consuelo: "P o eso es y Alumnos
en
los Ins i u c,s de Segunda Ense-
ñanza
en
España
..
, a Re is a de Educación, núm,
ex ,
, 2000, pp,
21)9-294,
(16) Aques es dades i les següen s han es a elabo ades a pa i de
les
que o e eixen els
Anua ios Es adís icos de España, els Anua ios Es adís icos de Ins u,;ción Pública, i
el
Bo-
le ín O icial de Ins ucción Pública y Bellas A es deis anys co espc nen s,
174
noies, ja ha ia aconsegui I'accés a aques p i ilegi des ina
als
nois de les
classes mi janes acomodades, a
les
quals elles ambé pe anyien.
Pe o
que,
en
mol s casos,
es
a
in e p e a com
un
camí d'emancipació que
passa a pe
la
masculini a , pe I'acollida de o mes i no mes p opies de
la
condició masculina. No mali a que
la
se a p esencia
a
ana e osionan
g adualmen .17
Podem dis ingi almenys es e apes
en
I'inc emen d'alumna uni e si-
a i emení
en
aques pe íode de emps.
La
p ime a disco e des de 1900
ins
al
momen en que desapa eix I'exigencia pe a les dones de sol'lici a
pe mís
al
minis e i del qual depenien els assump es d'ins ucció pública
18
abans de ma icula -se, ins
al
1910. Una decada
en
que
es
po conside-
a la p esencia emenina com a es imonial; s'ha ia d'es a en ol ada d'u-
nes ci cums ancies excepcionals pe
e
es udis uni e si a is,
si
ens cen-
yim
al
e que només
es
an
a iba a ma icula en a- es noies. L'inici de
la
segona e apa
el
si uo a pa i del cu s 1910-11, quan
la
desapa ició deis
equisi s desiguals que s'exigien a
les
noies pe ma icula -se 19
-la
qual
cosa a posa
i,
almenys o malmen , a
la
polí ica d'excepcions, a I'es-
a egia de I'una a una-
no
només
a
acili a els ami s bu oc a ics que
s'ha ien de
e ,
sinó que a pe me e ap opa -se
al
e
d'una dona uni e -
si a ia conside ada no mal,
no
excepcional, i
la
anco
el
1923. Cada cu s
que
comen¡;;a
el
nomb e de jo es ma iculades
és
més g an, ins que
e-
p esen a,
al
inal d'aques a e apa,
el
5,4 pe cen
de
I'alumna uni e si a io
Comencem la e ce a e apa
el
1924 i ins
al
1936,
da a
en
que
els
pe -
cen a ges espec e del o al an assoli quasi
un
nou
pe cen (de 1.926
-un
6,5
%-
a 2.588
-un
8,8
%-
ma iculades). Mol poques,
es
po
pensa ,
pe o su icien s com pe que alguns deis es imonis ac uals
de
dones que
an
es udia alesho es a
la
Uni e si a
de
Mad id, o a
la
de
Ba celona
-les
que
concen a en
el
nomb e més ele a d'alumnes emenines-, ansme in
que
no
e en an poques, que s'ha ia
e
habi ual
la
se a p esencia a les
aules uni e si a ies.
Les
xi es
ens
diuen que objec i amen no e a
així,
amb o ,
en
la consciencia d'aquell g up d'alumnes ha ia adqui i isibili a
i s'ha ia ans o ma
en
no mal
el
e que, a elles,
en
el
seu
con ex
-pe -
anyien a les classes mi janes des del pun de is a economic i cul u al-,
no
els ha ia es a di ícil aconsegui -ho o ins i o ha ien es a onamen al-
men animades pe la amília.
Aques es dones uni e si a ies
an
eni
el
supo , a més a més, abans
i desp és d'ob eni la Ilicencia u a, d'al es ins i ucions que an a a o i la
(17)
C .
E ans, Ma y: In oducción
al
pensamien o eminis a con empo áneo, Mad id: Mine a,
1998,
p.
103.
(18) Aques es condicions de ma icula es a en egulades pe una
Reial
O d e
d'11
de juny de
1888 del Minis e i de Fomen .
al
qual
a
es a adsc i a
la
ges ió d'ins ucció pública ins
que
el
1900
es
a c ea
el
Minis e i d'lns ucció Pública i Belles A s.
(19)
Una
Reial
O d e de 8 de
ma ~
de 1910
en
de oga a una al a d'an e io que es ablia
el
equisi de «consul a a
la
Supe io i a pe
al
que aques a esolgui segons
el
cas i les ci -
cums !lncies de I'in e essada»
si
I'alumna sol'lici a a ma ícula o icial i
no
pas lliu e.
C .
Flecha Ga cía, Consuelo: Las p ime as uni e si a ias
....
Op.
ci .,
p.
92.
175
-
(1)
UI
"C
(1)
Q.
111
(CI
O
(CI
¡¡j'
UI
Q.
!2.
UI
(1)
(CI
iD
><
?:<
s:::
:l
"C
...
3'
(1)
...
,~
u
"-
ca
(!)
ca
.c
u
al
u::
o
Q)
:::l
I/l
e
o
U
se a dedicació
al
sabe i a
la
ciencia;
que
els
an
pe me '3
si ua -se en on
d'un ho i zó men al mol di e en malg a
que
aques a dedicació a I'es udi
enca a
no
es
adu'ia pe a elles
en
possibili a s p o essionals i d'au o i a
equipa ables a
les
que suposa a pe
als
seus
ma eixos ge mans i pe a
mol s deis
seus
companys
de
ca e a.
És
pe aixó que I'au o ia de I'ac i i a
in el'lec ual i cien í ica que mol es d'elles
an
desen olupa
en
les
decades
an e io s a
la
Gue a
Ci il
no ha
es a
p ou
coneguda i d
osa,
enca a que
es
me eixi es a si uada
en
el
Iloc
que ealmen
a
ocupal
en
el
con ex
de
la
ciencia que alesho es
es
p odu'ia,
i
en
el
que
li
co es
pon
dins deis i ine-
a is i al s de cada
una
de
les
que
hi
an
con ibui ,
Des
de
I'acció polí ica i des de di e en s inicia i es pe sonals o de
g ups
es
a
con ibui a
una
espos a len a a
les
aspi ac:ions d'es udi, de
eball i de econeixemen que aques es jo es enien.
L'11s i u
In e nacio-
nal
(1903),
les
beques de
la
JAE
(1907), l'Escola d'Es u:lis Supe io s del
Magis e i (1909), l'lns i u de Cul u a i Biblio eca Popula pe a
la
Dona
(1909),
la
«Secció pe a
noies»
de l'lns i u de Segon Ensenyamen
de
Ba -
celona (1910), l'lns i u Nacional de Ciencies (1910),
l'E~;cola
de
la
Lla i
P o essional de
la
Dona (1911),
les
Residencies Uni e si a ies Femenines
a pa i de
1914,20
els Es udis d'ln e me a (1915), l'Escola de Biblio eca ies
(1915), l'lns i u -Escola
de
Mad id (1918), l'lns i u
Ca óliG
Femení
(1924),
els
Ins i u s Femenins de Segon Ensenyamen (1929),
els
nomb osos cen-
es di igi s pe ins i ucions con essionals, e c.
an
o e i espos a a
aques s desi jos de disposa
de
possibili a s pe a
una
educació
més
am-
plia,
la
qual dona a cabuda pe escolli amb
més
ma ge de Ilibe a
la
o -
ma
de ida p ac ica que
es
olia po a ,
Alguns eballs eali za s els úl ims anys ens pe mE en coneixe les
dones que
en
el
p ime e g d'aques segle que a a acaba
es
an
dedi-
ca a la in es igació
en
el
camp de
les
humani a s i
en
e de
les
ciencies.
Algunes de més conegudes, com a a Ma ía Goy i
en
Lingüís ica i li e a-
u a, i d'al es, més anónimes,
en
els p ojec es de l'lns i u Nacional de
Ciencies, p ime , i
en
els de l'lns i u Nacional de
Físicél
i Química, més
a do
Les
se es apo acions
al
sabe cien í ic posen de
I'8lleu
que, enca-
a
que sense elle ancia
en
la
memó ia his ó ica,
an
leni
un
p o ago-
nisme
en
la
ciencia espanyola d'aques pe íode,
no
se np e i del o
e-
conegu .
21
(20)
El
maig
de
1914
es
a
ob i
a
Mad id
la
p ime a
esidencia
pe
a
«Sonyo e es
es udian s»,
dins deis
p ojec es
inicia s
pe
Ped o
Po eda
amb
elació
a
I'educa:ió
de
les
dones,
i
di-
igida
pe
Ma iana
Ruiz
Vallecillo.
Expe iencia
que
s'amplia ia
any¡;
més
a d
amb
dues
no es
esidencies
a
Mad id
(1931 i 1934) i a
al es
ciu a s
amb
u iÍ e si al:
San iago
de
Compos el'la
(1929),
Valladolid
(1931),
Sa agossa
(1932),
Se illa
(1933),
G anada
(1935)
i
Salamanca
(1935).
L'oc ub e
de
1915
la
Jun a
pe
a
Ampliació
d'Es udis
a
unda ,
am-
bé
a
Mad id,
la
Residencia
de
Senyo e es,
que
a
di igi
Ma ía
de
~Iaez u
ins
que
a
de-
sapa eixe
el
1936.
(21)
La
iden i a ,
les
con ibucions
i
el
signi ica
d'aques
g up
de
dones
ha
es a
mol
ben
es-
udia
pe
Magallón
Po olés,
Ca men
a Pione as españolas
en
las
ciencias.
Mad id:
C.S.I.C.,
1998,406
pp.
176
Els
ia ges i
les
es ades a al es
pa'isos
beca s pe
la
Jun a pe a
Am-
pliació d'Es udis i In es igacions Cien í iques a pa i de 1908
an
pe me-
e a
un
nomb e signi ica iu de dones amb p epa ació academica comple-
a i ac uali za
el
baga ge adqui i a
les
escoles no mal
s,
a l'Escola d'Es-
udis Supe io s del Magis e i i a
la
uni e si a , quali icació que,
al
seu
o n,
a
e e i
en
I'ac i i a p o essional que ja p e iamen ha ien desen olupa
o
en
aquella a que s'inco po a en desp és de I'expe iencia adqui ida més
enlla deis Pi ineus, D'aques g up
han
es a objec e d'es udi especí ic les
p o essionals de I'educació que, amb
les
se es publicacions i amb
la
se a
p ac ica docen , an signi ica
un
es ímul i una e e encia pe a com con-
ibui a
la
eno ació pedagógica
en
els
di e en s ni ells i ambi s de I'en-
senyamen .
22
En e
la
mode ni a i
la
adició
To a
aques a ac i i a in el'lec ual, cien í ica i pedagógica
a
con iu e
ambé
en
elles amb I'ambi alencia en e can i i adició que a ca ac e i -
za una bona pa de
la
socie a espanyola del p ime
e <;
de segle i que,
en
el
seu
cas, a queda e lec i
en
la
mane a d'en end e i de combina
el
sabe cul e i
el
sabe u ili a i,
la
ida p i ada pe sonal i I'ac uació
en
I'am-
bi públic;
si
bé,
en
qualse ol d'elles, els nous discu sos a a és deis
quals an con igu a pa de
la
se a iden i a
an
eni una incidencia ine-
i able
en
la
mane a com
es
pe cebien elles ma eixes i
en
la
se a ima ge
social,23
ja
que deixa en en e eu e
de
mol es mane es
la
incon o mi a
amb
el
seu
des í de unció i
el
ol
p eassigna i
el
e de ole se econe-
gudes com a subjec es,
Pe que,
el
eminisme més de ca ac e social que
no
pas polí ic que es-
a a despe an a Espanya
en
aques pe íode
no
signi ica a
un
abando-
namen del sis ema de ols i pa ons de compo amen incula s a
la
con-
dició sexual,
al
com demos en
els
esc i s i les p ac iques i al s de
la
ma-
jo pa de les dones que
es
mo ien
en
aques en o n ideológic, igual que
els objec ius de mol es de les ins i ucions enca egades de I'educació
e-
(22)
En
I'ob a de
Ma ín
Eced,
Te esa:
La
eno ación pedagógica
en
España (1907-1936). Ma-
d 'ld:
C,S,I,C" 1990,408 pp" apa e'lx
el
pe il académ'lc
'1
p o essional de cada una de
les
becades pe
la
JAE,
(23)
De
la
nomb osa elació de dones que pod íem assenyala amb una p eséncia signi ica i-
a
en
di e en s ámbi s
i,
mol especialmen ,
en
I'educa iu, eco da é
en
aques a ocasió
les
qua e següen s:
Te esa
Manyé, mes a
en
una
escola acionalis a ca alana; Magdalena
Fuen es, p o esso a a l'Escola d'Es udis Supe io s del Magis e i;
Rosa
Sensa , a l'Escola
del Bosc i
al
G up Escola Milá i Fon anals
de
Ba celona; i Ma ga i a Comas, a l'Escola
No mal de Ta agona, a
la
de
la
Gene ali a i a
la
Secció de Pedagogia de
la
Facul a de
Filoso ia i Lle es de
la
Uni e si a de Ba celona,
177
¡;
",
~
C.
111
10
O
10
iD'
",
c.
~
",
m
10
iD
><
><
e
:l
'O
...
3'
m
...
C'CI
'(3
...
C'CI
C)
C'CI
.c
o
al
¡¡:
o
Gi
:1
111
e
o
U
cums ancies en qué es desen olupa a
la
ida de
la
pcblació emenina,
Les no ícies que enien de I'ex e io sob e publicacions i lo imen s de do-
nes, les p o es es abande ades pe es udian s
emenine~>
pels ca e s de
Pa ís, I'oposició c eixen
al
égim de F anco i I'expe iéncia acumulada pe
an es dones que es esis ien a
un
model amilia je a quic i au o i a i an
po a du an els p ime s anys se an a a una mane a
di E
en d'en end e i
de
iu e
el
signi ica de
la
o mació académica que es a'/en aconseguin ,
pe
la
qual cosa des de di e en s g ups es a decidi uili za -Ia pública-
men com a possibili a i com a ins umen de Ilibe a pe sonal pe pensa
i pe ac ua , mani es an -ho de mol es mane es,
La e ce a onada del eminisme, la que comen9a
en
Els
anys seixan a,
a apo a no es inquie uds i nous ho i zons en
la
mane'a
de conceb e i
d'abo da en di e sos pa'lsos
la
condició emenina, i a pcsa
en
ma xa ac-
uacions di igides a aconsegui una inse ció pública iguali a ia,
En
aquell
momen an se i com a guia alguns ma cs eo ics cen a s en una anali-
si
que an exp essi amen ha ia sin e i za
el
1949 Simonl, de Beau oi
en
I'a i mació amb qué ob ia
la
segona pa de la se a
ob é.
més coneguda:
«no es neix dona, s'a iba a se -ho,,47 Cons a ació en Lnes i sospi a en
d'al es que a emou e consciéncies i a empénye a
la
p esa de dis an-
cia amb o allo que els discu sos del momen haguessin de ini com a e-
mení.
El
can i que es busca a consis ia, pe aquella gene 'ació, en la igual-
a amb els homes, a abandona o a mena de
ca ac e í~; ica
i de
ol
que
di icul és la inse ció en
el
món masculí; es ablia com a e méncia una mas-
culini a que es pensa a que e a
un
equisi pe a I'allibe ació emenina,
D'aco d amb o aixo, en educació es an comen9al' a o mula p o-
pos es que, en allo de més basic, a a o ien I'e olució
d'ulla
men ali a que
con inua a posan a es a I'accés de les noies a o s els ni ells educa ius
i a o es les modali a s d'es udi; i que, en I'o ien ació, plan eja en uns ob-
jec ius di e en s als que s'u ili za en com a guia de la o nació de les que
alesho es es a en escola i zades,
Es
a despe a la necElssi a de can ia
els con ingu s d'ap enen a ge, de so me e a c í ica les idees i les p ac i-
ques educa i es que s'ha ien ansmés ins alesho es, de ebu ja o de e-
e o
el
que s'ha ia ebu .
Malg a que
no
es po imposa
el
can i pe
Ilei
d'una
m:3,ne a
descon ex-
uali zada, ambé
hi
a ajuda I'ai e de eno ació educa i a que es a iu e
a Espanya
al
ol an de I'ap o ació de
la
Llei Gene al d'Educació de 1970
48
Un ex legal que a ep esen a
un
pun d'in lexió
en
la ane a de conce-
b e la inali a i
la
p eséncia de nens i nenes
en
els p ocessCls educa ius, p o-
pician amb aixo
un
can i de pe spec i a i
un
a an9 quali a iu en I'escola i -
zació emenina,
En
I'a icula d'aques a
lIei
s'uni ica a i uni'/e sali za a
el
ci-
cle educa iu de
10
a 14 anys,
es
deixa a obe a la possi ili a d'aules mix-
(47) Beau oi , Simone de:
El
segundo
sexo.
Mad id: Cá ed a Feminismo3, 1998,
ol.
2,
p.
13.
(48)
Llei
Gene al d'Educació de 4 d'agos de 1970
(BOE
del
6),
sen minis e d'Educació i
Ciéncia José Luis Villa
Palasi.
184

es, es eque ia la c eació de nous cen es de ba xille a i
la
e o ma del pla
d'es udis, s'inco po a en a la uni e si a di e en s ca e es de g au mi ja, e c.
El
e de posa -lo
en
uncionamen a implica
la
pe manencia
en
un
cen e
educa iu de o s els nens i les nenes du an ui cu sos academics
i,
pocs
anys desp és, la cons a ació que les quali icacions aconseguides po a en
les alumnes a ob eni
en
més p opo ció que els alumnes
el
í ol de G adua
Escola ;49 es posa a de mani es , pe an , que les nenes esponien d'una
mane a més e icien a les opo uni a s que els es a a p opo cionan una edu-
cació
en
condicions de més igual a . La qual cosa ambé a queda e lec-
ida amb
la
p esencia c eixen de noies
en
el
ba xille a i a
la
uni e si a .
Vin anys desp és, els can is in odu'i s pe la LOGSE i
la
no ma i a que la
desen olupa han a a o i I'a enció a una al a pe spec i a ocali zada pel pe
n-
samen eminis a deis anys se an a i que es coneix com a 'gene e';
un
con-
cep e que pe me dis ingi
la
na u alesa que sus en a cada pe sona deis ele-
men s que apo a
la
cul u a
en
la
con igu ació de les iden i a s indi iduals;
que ha explica com s'han cons u'i
els
sexes
al
Ila g de
la
his o ia con e in
en
na u al I'adjudicació de ols i de ca ac e ís iques pensa s en elació amb
les
di e encies ana omiques, i que
són
on de desigual a social i polí ica pe
a les dones.50
El
ma c legal que egula
el
sis ema educa iu ac ual ha ingu en
comp e les implicacions d'aques concep e
en
els models i les e e encies
que nens i nenes oben
en
I'escola, i
ho
ha
e lec i
en
el
disseny deis objec-
ius i deis con ingu s d'ensenyamen deis ni ells in an il, p ima i i secunda i.
Aques a no a ca ego ia, de inida pe
un
eminisme que busca a allibe-
a -se del pes que
la
biologia i
el
na u al enien sob e
la
iden i a emenina, i
que pe me enca amb les ep esen acions essencialis es d'home i dona,
o e eix la possibili a d'abo da
en
la
p ac ica escola una econcep uali za-
ció del que és emení i del que és masculí que ajudi a supe a els es e eo-
ips i les disc iminacions pe aó de sexe en els espais
on
es desen olupa
I'ac i i a educa i a.
51
En
aques sen i s'a i ma cla amen
en
el
P eambul de
la
Llei que «I'educació po i s'ha de con e i
en
un
elemen decisiu pe a
la
supe ació deis es e eo ips socials assimila s a
la
di e enciació pe sexes» .52
(49)
Pe
e al'lusió només a
un
cu s académic que
en
e lec eix d'al es d'an e io s i pos e io s,
en
el
de 1982-83
an
ob eni
el
G adua Escola
el
70,5 % de les noies i
el
65,6% deis
nois.
C .
CIDE:
La
p esencia de las muje es
...
Op.
ci .,
p.
101.
(50) Una de inició amplia i documen ada d'aques concep e
es
po consul a a Cobo Bedia,
Rosa:
«Géne o», a Ama ós, Celia (D a.):
10
palab as cla e sob e Muje . Es ella (Na a a):
Ve bo Di ino, 1995, pp. 55-83.
(51) L'ob a, ja classica, de Spende , Dale; Sa ah, Elizabe h: Ap ende a pe de : sexismo y edu-
cación. Mad id: Paidós, 1993 (la publicació
en
anglés
és
de 1980), a o e i una analisi
de
la
disc iminació que so ien
les
nenes a
les
aules a pa i deis ma e ials cu icula s i de
les in e accions
en
els cen es mix os. Unes
al
es dues ob es que
se
cen en
en
aques-
a
ma eixa línia de e lexió
són
les de Baila ín, Pila (Ed.): Desde las muje es: modelos
educa i os. Coeduca -seg ega . G anada: Uni e sidad de G anada, 1992, i
la
de W igley,
Julia: Educa ion
and
gende equali y.
The
Falme
P ess:
1992.
(52) Pa ag a
29
del P eambul de
la
Llei
d'O denació Gene al del Sis ema Educa iu, de 3 d'oc-
ub e de 1990 (BOE del
4),
ocupan
la
ca e a del Minis e i d'Educació i Ciéncia Ja ie
So-
. lana Mada iaga.
En
I'a icula de cada
un
deis Tí ols d'aques a
Llei
es
an
e lec in les de-
cla acions d'in encions i els mi jans que s'han d'a bi a pe e possible aques a p emissa.
185
-
(1)
1/1
"O
(1)
Q,
DI
10
O
10
¡¡¡'
1/1
Q,
!.
1/1
(1)
10
iD
X
?::
1:
::l
"O
:::!,
3
(1)
...
,~
o
"-
ca
(!)
ca
.c
o
(1)
¡¡:
o
G)
::J
1/1
c:
o
U
Plan ejamen que es a pe me en educa
les
no es gene acions des
d'unes e e encies pe a
la
iden i a menys ma cades pe
la
biologia, des
d'unes pau es que deixen
més
espai a les decisions pe sonals,
si
bé es a-
cil obse a que enca a queda mol camí pe que I'escola mix a que s'ha
gene ali za
en
les úl imes dues decades uni e sali zi I'aplicació de mesu-
es
que acin desapa eixe els elemen s de desigual a que pe iuen
en
an s es e eo ips sexuals, i a ibi a se una escola coeduca i a
en
que ja
no
sigui possible associa les dones amb
la
na u alesa i
Eds
homes amb
la
cul u a i
la
ci ili zació
S3
Les di e en s pe spec i es eminis es
han
in lu'l i semola que
ho
con i-
nua an en
en
els p ocessos educa ius.
Hi
po con ibui -que
les
p og a-
macions educa i es, els me odes pedagógics, els lIib es de ex i
el
con-
jun de I'ac i i a escola esponguin a una p ac ica que ingui
en
comp e
les
necessi a s i
les
expec a i es d'unes socie a s
en
que
131s
c i e is de jus-
ícia igu en en e els p io i a is o malmen . Segu amen oba íem espos-
es inespe ades
si
ens p egun éssim com es an in luin ,
en
que i
en
com
ensenyem a classe i
en
que i
en
com ensenyem o a de classe.
54
Exi s, sa is acció i desi jos
Pe ó,
en
qualse ol cas, a a que s'ha a iba ins aquí, con é p egun a -
se
si
les
dones ja són
on
olen,
on
poden i
on
els
co espCln
se ;
si
els exi s
ob ingu s són els que s'espe a en i
si
se'n sen en sa is e es;
si
aques a
p esencia es a se in pel que,
en
e i a , olien. Plan eja men que po se
només
és
possible
si
les que a ui es an passan pe les aules
no
obliden
les gene acions que an inaugu a emps nous pel e d'inco po a -se als
di e en s ni ells educa ius i ipus d'es udis;
les
que an comenga
un
camí
di e en , i les que els an se i d'impuls i de supo
en
isibili za amb
les
se es accions I'exigencia de up u es
en
I'o d e de gene e es able .
Les espos es d'algunes de
les
dones que ja
se
les
han plan ejades
dins i o a del eminisme de
la
di e encia55 apun en a
la
necessi a de dei-
xa d'u ili za exclusi amen els objec ius que
han
se i com a e e en pe
a I'educació deis nois; que cal p oposa a nenes i nens unes o mes
simbóliques di e en s de
les
que
es
donen socialmen ; qLe les pau es pe
a una capaci ació més quali icada de
les
jo es
no
poden se
les
que con-
dueixen a una homologació amb alió masculí. En enen que
la
Ilibe a de
(53)
C .
Weine ,
Gaby: Los eminismos en
la
educación.
Op.
ci .,
p.
83.
(54)
C .
Dea s, Sa a;
Lenke ,
Lag e a: Gende
and
Academe: Feminis Pedagogy
and
Poli ics.
Rowman and Li lelield, 1994,343 pp.
(55)
Cl .
Ri e a Ga e as, Ma ia-Milag os: Nomb a el mundo en emenino. Pensamien o de las
muje es y eo ía eminis a. Ba celona: Ica ia, 1994, pp. 179-215.
186
pensa i d'ac ua
no
s'ha de unda
en
la
igual a de les dones espec e als
homes
ni
ampoc
en
la
con aposició a allo masculí, sinó
a e
d'ensenya
i d'ap end e ac es e icagos i signi ica ius subjec i amen ,
un
camí de p e-
sa de consciencia com a dones i
no
com a indi idus neu es.56 I pe acon-
segui -ho
és
imp escindible dedica espais a
la
cons ucció de genealogia
emenina, a eni cu a de
la
quali a de
les
elacions si uan -Ies
al
cen e de
la
dinamica escola i isibili zan que
no
s'es ableixin en e iguals sinó des
de
la
in e dependencia,
la
di e si a 57 i
la
plu ali a , ja que
no
es
po uni-
e sali za alsamen
la
si uació i
les
expec a i es especí iques d'un g up
de dones conc e , o de les que
han
gaudi de més p o agonisme
en
el
mo-
imen de p esa de posició que coneixem,sa
L'espai que a ui ocupen
les
dones a
les
aules i
en
la
docencia,
la
se a
p esencia
en
els di e en s ni ells d'ensenyamen i
en
les di e en s ca e es
i disciplines é unes epe cussions educa i es que cal conside a .
Pe
aixo
s'han comenga a desen olupa expe iencies que esponen a una peda-
gogia de
la
di e encia sexual i de
les
di e encies en e dones,
la
qual bus-
ca p omou e una consciencia c í ica
en
les
alumnes espec e a
la
se a si-
uació
en
els discu sos educa ius59 que
les
col'loqui da an de no es pos-
sibili a s
en
I'acció escola .
És
una mane a de e que eclama espai i a en-
ció dins de
la
asca educa i a, que exigeix e lexió, olun a i mi jans pe -
que, especialmen mol es p o esso es i alumnes, o i que
no
exclusi a-
men , obin més sen i a
la
eina que es an duen a e me.
Tanquem aques ap opamen a
un
segle d'his o ia de les modali a s i
del sen i de I'educació de
les
dones, eien que I'analisi del que s'ha e
no
po deixa de eni
en
comp e
la
elació en e
els
ma cs eo ics que
han
guia
en
aques s úl ims cen anys els g ups de dones amb més conscien-
cia sob e
la
condició emenina i amb
el
comp omís de millo a -Ia, i
el
pes
i
el
signi ica deis exi s assoli s.
Des
deis plan ejamen s que
el
mo imen
su agis a ha ia he e a del eminisme il'lus a , que
an
empenye
en
les
decades d'en esegles a una educació
més
amplia i sis ema ica de les do-
nes; con inuan amb
el
desen olupamen de
la
p ac ica polí ica del emi-
nisme de
la
igual a ,
en
els
objec ius de
la
qual igu a a que les dones ad-
qui issin més lIibe a de decisió sob e les se es ides així com econeixe-
(56)
C .
Manye u. Ana; Ja amillo, Concepción; Cobe a,
Ma ía:
"La di e encia sexual
en
la
edu-
cación: las polí icas de igualdad y
los
emas ans e sales
..
, a Re is a de Educación. 309,
1996,
pp. 127-150.
(57)
C .
Piussi, Anna
Ma ía:
"Más allá de
la
igualdad: apoya se
en
el
deseo.
en
el
pa i de
sí
yen
la
p ác ica de las elaciones
en
educación
...
a Lomas, Ca los (Comp.): ¿Iguales o di-
e en es? Géne o. di e encia sexual, lenguaje y educación. Ba celona: Paidós.
1999,
pp.
42-67.
(58)
Hi
ha
més
eixos de di e éncies i de subo dinació que s'enc euen amb
el
de géne e. deis
quals
les
di e ses o mes de eminisme
no
poden es a des inculades,
al
com posa de
mani es Nancy F ase a I'ob a: lus i ia In e up a. Re lexiones c í icas desde
la
posición
"pos socialis a». Bogo á: Uni e sidad de
Los
Andes,
1997,
especialmen
en
el
capí ol 7
sob e "Mul icul u alismo. an iesencialismo y democ acia adical. Una genealogía del im-
pase ac ual
en
la
eo ía eminis a
...
pp. 229-250.
(59)
C .
Weine .
Gaby: Los eminismos
en
la
educación. Op. ci .,
p.
102.
187
<D
/IJ
"C
<D
Q.
111
c.o
O
c.o
iD"
/IJ
Q.
~
/IJ
<D
c.o
iD
><
><
e
:::l
"C
...
3"
<D
...
.!!!
o
....
ca
(!)
ca
.c
o
CII
¡¡:
o
Cii
::l
111
::
O
()
men i isibili a social; con ibuin a
la
p esa de consciencia deis e ec es
que
é
pe a I'educació
el
concep e de gene e i buscan com a icula
en
la
p ac ica
el
pensamen eminis a de
la
di e encia sexual d'aques inal de
segle que, ac ualmen , busca unes
al
es pe spec i es
~Ie
a
la
iden i a de
les
dones, gene an i posan
eu
a p ojec es que pe me in a i ma
la
se a
condició de subjec es sense que
les
condicions i
els
Tlodels
siguin es a-
ble s des de I'espai no ma iu masculí.
Feminismes amb una p og essió c onológica
en
la
p esen ació pública
i
en
la
in luencia
en
I'educació de
les
dones -decisius
en
aques ema pe
les qües ions subs ancials que
han
es a capaQos d'e idencia -, que
no
s'han neu ali za en e
si,
sinó que con inuen b indan
~,osicions
eó iques
i comp omisos conc e s als que ulguin e
de
I'educaci:)
un
camí de i pe
a
la
jus ícia.
Pa aules clau
Dones
Educació
His o ia de /'educació
Segle XX
Feminismes
188
Es e
a ículo se p opone
e-
aliza
un
eco ido po los
cambios expe imen ales
en
la
educación de las muje es
a
lo
la go del siglo
XX;
esos
que han e minado hacien-
do posible
una
nue a
ima-
gen y
una
inespe ada p e-
sencia de
la
población
e-
menina
en
múl iples ámbi-
os
sociales.
Su
p og esi a
en ada
en
los p ocesos de
al abe ización, el len o pe o
cons an e acceso a los es-
udios de bachille a o y a
las ca e as uni e si a ias y
la
conciencia que acompa-
ñó
odos es os i ine a ios,
se elacionan aquí con los
ma cos eó icos que los
e-
minismos han o ecido
en
los
úl imos cien
años.
Aun-
que de mane a muy indi-
ec a
en
el caso de nues o
país,
las
ei indicaciones y
las
p opues as de
los
mo i-
mien os de muje es han
acompañado,
sin
duda, al
sucede
de
los
modelos p o-
pues os
en
las di e en es
e apas.
Abs ac s
Ce a icle se p opose d'e -
ec ue
un
pa cou s pa mi
les
changemen s expé imen-
aux dans /'éduca ion des
emmes au long
du
20éme
siécle;
les
changemen s qui
on ini pa end e possible
la
dé ini ion d'une nou elle
image e
la
p ésence ina -
endue de
la
popula ion
é-
minine dans de mul iples
domaines sociaux. L'en ée
p og essi e des emmes
dans
les
p ocessus d'al-
phabé isa ion,
le
len mais
cons an accés á des é u-
des secondai es e supé-
ieu es e
la
conscience qui
a accompagné ous ces i i-
né ai es, son mis
en
ela-
ion
dans ce a icle a ec
les
cad es héo iques que
les
p ises
de
conscience
é-
minis es on appo és
au
cou s des cen de nié es
années. Bien que
de
a ;on
és
indi ec e
en
ce
qui con-
ce ne no e pays (/'Espag-
ne),
les
e endica ions e
les
sugges ions des mou-
emen s éminis es on ac-
compagné
sans
dou e possi-
ble I'éme gence
des
modé-
les
p oposés aux di é en es
é apes.
This
a icle looks back a
he
changos ha ha o oc-
cu ed
in
he
educa ion
o
women du ing
he
XX
cen-
u y,
changes ha ha e
e-
sul ed
in
a new image and
an
unexpec ed p esence o
women
in
many a eas
o
so-
cie y
The
p og essi e s eps
made owa ds li e acy, he
slow bu cons an access
o
seconda y educa ion, and
uni e si y deg ee cou ses
and
he
awa eness ha ac-
companied each
o
hese
ad ances
a e
discussed
in
e ms
o
he
heo e ical
a-
mewo ks p o ided by emi-
nism o e he las hund ed
yea s.
Albei la gely indi ec ly
in
Spain,
he
demands and
he p oposals
o
he
wo-
men's mo emen s ha e,
un-
doub edly, accompanied
he
appea ance
o
he
models
p oposed a
he
di e en
s ages.
189
¡;
1/1
"C
(1)
Q.
DI
10
O
10
¡;'
1/1
Q.
~
1/1
(1)
10
CD
X
X