RITUALS
FUNERARIS
A
LA
NECROPOLIS
ROMANA DE CARMONA (SEVILLA)
Ma ia Belen
Soledad
Gil
de
10s
Reyes
Gemma Ho nández
Rica do Line os
Miquel Puya
La ciu a de Ca mona ocupa un lloc p i ilegia
dins la cingle a de Los Alco es. des d'on domina
I'ex ensa plana k il del iu Ca bones. Els es igis
a queologies
an palesa la se a impo ancia es a egi-
ca des de la mes emo a an igui a
i
pe me en
d'a i ma I'exis encia d'una habi a pe manen a
pa i del Calcolí ic
1.
L'e olucio del poblamen al lla g del
I.
mil.leni
aC
i
du an el domini púnic de la península, ha es a
ampliamen anali zada pe di e en s au o s?. So a
I'o bi a de Roma, Ca mona man 6 la se a hegemonia
com a placa o a
i
cen e de la ica coma ca ag ícola
sob e la qual exe ceix la se a in luencia. Amb un
pe íme e mu alla d'unes
42
Ha. adap a a la
opog a ia de I'al ipla sob e el qual s'assen a, es una
ciu a inexpugnable. el bas ió mes o de la Be icaj.
Tes imonis eloqüen s de la se a impo ancia en epoca
omana son les po es anomenades de Se illa
i
Có doba, I'Am i ea e
i
una g an nec opolis e s el
no d
i
I'oes de la ciu a , mes enlla dels ba is
ex amu s4. La nec opolis es descob í pe a za I'any
1868
i
alguns anys mes a d s'inicia en exca acions a
ca ec de
J.
Bonso
i
M.
Fe nandez Lopez. que es
pe llonga en du an el p ime qua de segle . Des de
lla o s
i
ins el 1970, els eballs es a en p ac ica-
men in e ompu s. A pa i d'aques a da a comenca-
en eballs de ebaixamen s de e es a I'Am i ea e,
on e al camí que ac ualmen se eix d'acces al
Museu i ecin e isi able de la nec opolis. Aques s
ebaixamen s an ana posan al descobe nomb oses
ombes que es a en comenca a exca a a pa i del
1979
so a la di ecció de la D a. Fe nandez-Chica o,
alesho es esponsable del Museu i de
la
nec opolis de
Ca mona6. Els eballs con inuen ac ualmen a ca ec
de I'equip que signa aques es línies'.
Quan
M.
Bendala a e el seu es udi sob e la
Nec opolis Romana de Ca mona, oba se ioses
di icul a s pe a o e i una isió succin a dels i uals
une a is. D'aquells cen s de ombes exca ades des de
inals del segle passa , o jus se'n podien eu e
algunes no es gene als a aques espec e. En qualse ol
cas, ap o i a be les escases dades de que disposa a.
És pe aques mo iu que nosal es p escindi em
delibe adamen de comen a aspec es ja conegu s pe
cen a -nos en la desc ipció d'aquells elemen s i uals
que poden esul a de majo in e es pel que suposen
de no e a , ja que es basen en els esul a s ob ingu s
a pa i de les exca acions dels da e s anys8.
Al sud de I'Am i ea e, en e aques i el ca e
J.
Bonso que es com a ui es diu I'an ic camí del
Quemade o, hem exca a mes de mig cen ena de
ombes de ca ac e ís iques mol di e en s (Fig. 1.1). A
ju ja pe les es es de cons ucció que hem oba , es
possible que les sepul u es es disposessin en ecin es
une a is
i
ins i o que amplis ca e s pe me essin el
ansi pe I'in e io del cemen i i.
Les ombes d'inhumació suposen una mino ia en
el conjun ; d'en e elles des aca un g up de qua e en
les quals es epe eix un ma eix i ual une a i. Com
o es les es an s d'aques a zona, es an exca ades en
la oca de
Ialco
i consis eixen en una ossa alla gada
d'una mica menys de
2
me es, que s'es eny al ons
deixan una mena de banc o g aó longi udinal en un
dels seus cos a s. L'esquele es a ajagu en posició
decúbi supí, amb el cap a l'es , en la zona mes es e a
de la ossa, la qual es cob eix amb una o dues ilades
de
egl lae
col.locades obliquamen , de mane a que
un ex em d'aques es descansa sob e la o a supe io
de la omba, men e que I'al e ho a sob e el banc i
s'apun ala amb ped es. En o es aques es sepul u es
I'aixo a consis eix en dos o es ungüen a is ce amics
de cos pi i o me i coll lla g
i
es e , que de mane a
in a iable apa eixen ac u a s en dues pa s pe la
base del coll. Aques e no sembla en absolu casual;
enca a que no inguéssim cap més a gumen , esul a-
ia e iden que aques es no són an agils com pe
Fig. I. I. Ca mona. Nec opolis Romana. Sec o si ua al sud de I'Am i ea e (al ons, en ada al ecin e isi able i Museu de la nec opolis).
Fig.
1.
2.
Ca mona. Nec opolis Romana, Sec o Am i ea e: in e io d'una camb a une a ia hipogea.
pensa que qualse ol acciden pogués ha e -ne
p o oca la ac u a; pe o és que, a més, en alguns
casos les dues pa s d'un ma eix ungüen a i s'han
diposi a l'una dins l'espai anca pe les
egulae,
al
cos a del c ani, i l'al e a l'ex e io sob e el banc.
En ga bella el con ingu d'un d'aques s asos
a em adona -nos, amb g an so p esa, que con enia
se diminu s c is alls de oca esplendidamen alla s.
Aques es ombes, que nosal es da em pe la
ipologia dels ungüen a is dins el segle
I1
aC, són els
p ime s en e amen s d'epoca epublicana documen-
a s amb cla eda en la nec opolis9.
Du an el segle
I
dC, la incine ació domina el
i ual d'en e amen i les camb es hipogees de
ca ac e amilia cons i ueixen la o ma de sepul u a
més ca ac e ís ica d'aques a nec opolis.
En les ul imes campanyes hem expe imen a pe
dues egades la sensació de oba una omba d'aques
ipus al com la deixa en els qui en segella en l'accés
pe da e a egadalo. La oballa més ecen ha ingu
lloc el p oppassa mes de se emb e de 1985, en
desmun a gai ebé pe u ina un es imoni d'una
quad ícula ja exca ada en anys an e io s. D'aques a
mane a, a em locali za un pou colza , amb g aons
eballa s a la oca, que dona a accés a una camb a
mo uo ia hipogea, de o ma impe ec amen quad a-
da, amb unes dimensions de 250
x
245 i 160 cm
d'alqada (Fig. 1.2).
A
d e a i esque a de la camb a co e un banc
sob e el qual s'ob en es ninxols. Enca a, pe sob e
d'aques s, es a alla una lleixa es e a. En la pa e
del on hi ha dos ninxols de dimensions majo s que
els la e als; a ambdós cos a s d'aques a sengles lleixes
i
als peus, una ossa ap oximadamen ec angula
amb el ons al ma eix ni ell que el e a de la camb a.
De I'a ebossa que en el seu dia cob í la ba oe ia de
la ped a, en queden només escasses es es en el pou i
sob e alguns dels ninxols.
En aques a omba es dona sepul u a a ca o ze
pe sones les es es de les quals, desp és de la se a
incine ació, es col.loca en a l'in e io d'u nes de
id e, amb cobe a p o ec o a de plom o sensa, (Fig.
2)
i, a egades, ambé, en asos de ce amica o caixes
de ped a.
Mo i acions que igno em an condiciona la
col.locaciÓ d'aques es u nes a l'in e io de la camb a,
ja que sembla e iden que no és alea o ia en
absolu ll. Cadascun dels ninxols la e als con enia
només una u na, lle a d'un que ha ia es a bui ,
men e que els on als n'allo ja en dos. Apa , es
col.loca en u nes sob e una de les lleixes la e als i
sob e la si uada a l'esque a de la pa e d'en on ;
solamen una u na de ped a es diposi a sob e el banc,
al peu d'un dels ninxols, men e que les dues es an s
omangue en sob e el ons de la ossa, a ambdós
cos a s d'aques a.
Com acos uma se habi ual, acompanya en les
es es ossies alguns objec es pe sonals: anells, amu-
5
Cm
Fig.
2.
Ca mona. Nec bpolis Romana. Sec o Am i ea e: u na de
id e a I'in e io de la se a unda p o ec o a de plom.
le s, peces de ocado , agulles d'os, mi alls i ungiien a-
is de id e i asos d'o enes. Els p ime s es oben
no malmen a l'in e io de l'u na i, de egades, en e
la pa e del as de id e que con enia les es es i la
del de plom que la p o egia; més ocasionalmen ,
apa eixen a I'ex e io al cos a de l'u na cine a ia.
Els asos pe a ungüen s es diposi en gene almen
sob e la capa supe io d'ossos quan es ac a de peces
pe i es, i a l'ex e io , sob e els ninxols, en el cas de la
lpeCa d'una mida una mica més g an. Aques es peces
de id e es da en o es al lla g del segle
I
dC, pe bé
que algunes con inuen ab ican -se du an els p ime s
anys del segle
11.
Una analisi més eposada d'aques es
peces, po se pe me ia ma isa la c onologia de cada
en e amen i l'o d e en el qual es a en diposi a en
els di e en s ninxols.
Reco dem que en una al a ocasió a em e un
assaig en aques sen i i els esul a s, enca a que
I~ipo e ics, no e en exemp s de ce a logica: p ime
s'ocupen els ninxols on als, i a con inuació els
la e als; en alguns casos sembla que els dos memb es
d'una pa ella ocupen ninxols con igusl2.
Sabem que una de les u nes acull les es es d'una dona
que mo í, possiblemen , a l'eda de 32 anys, segons
s'insc i i a l'in e io de la apado a de la unda de
plom.
Els ossos calcina s, de egades l'u na comple a, i
alguns mi alls, conse en abundan s mos es de eixi
de il de ama g uixuda, es es de l'en ol o i que els
a
p o egia.
Malg a que les u nes de id e es diposi a en a
l'in e io d'al es ecipien s de ce amiques o de plom,
pe ec amen apades, a em oba que algunes
d'elles apa eixien plenes d'aigua, una aigua anspa-
I
en que cob ia pe comple la capa d'ossos. No és
pas la p ime a egada que s'obse a aques es any
I
e ; una u na de id e de la nec opolis de Belo ambé
i
con enia aigual3. Vold íem pensa que exis eixen
causes alienes' a enomens na u als 'en aques a
I
F
ci cums ancia, pe o conside em p uden espe a que
els especialis es que hem consul a exposin les se es
I
p opies conclusions.
Aques es ombes hipogees, p opie a de amílies
locals mol lligades a les se es adicionsl4, sembla
que es an deixa d'u ili za a inals del segle
I
dc.
11
En aques momen , i sob e o du an el segle
I1
dC,
11
s'imposa un nou ipus d'en e amen indi idual que
consis eix en ecolli les es es ossies en la ma eixa
ossa en qui es p ac ica la incine ació del cada e .
i.
Els
Bus a,
com es denominen aques es ombes, es
12
c'
cob eixen de o mes di e en s, enca a que es eqüen
que la cobe a consis eixi en una es uc u a de
egulae
cdcm
a doble essan . To s ells con enen aixo a une a i
Fig.
3.
Ca mona. Nec bpolis Romana. Sec o Am i ea e: mi all
més
O
menys ic (Fig.
3).
oba a l'in e io
d'un
bus u n.
o
1
.
Fig.
4.
Ca mona. Nec opolis Romana. Sec o Am i ea e:
bus um
cobe amb cons ucció de o xo.
Un g up in e essan , bé que no massa nomb ós, el
cons i ueixen aquells bus a dels quals la ossa s'ha
cobe amb una cons ucció de ol a de canó, e a de
o xos aga a s amb mo e de
cal^
i
so a, ecolzada
sob e una caixa e a del ma eix ma e ial. Els ex ems
s'han anca igualmen amb ab ica de o xo de la qual
l'úl ima ilada s'ha ana adap an ci cums ancialmen
a la co ba in e io de la ol a (Fig.
4).
Alguns en e amen s semblan s es coneixien amb
an e io i a a la nec opolisl5, enca a que desconei-
xem quines al es ca ac e ís iques i uals p esen a en.
Les qua e no es ombes d'aques ipus que
documen em a la zona de ]'Am i ea e, s'ag upen de
dues en dues
i
no enen semp e la ma eixa o ien ació.
Dins la ossa es ecullen es es de ca bó de la pi a,
ossos
i
I'aixo a que no malmen consis eix en
objec es pe sonals: mi alls, anells, elemen s de oca-
do
i
algunes llan ies. Gene almen s'han diposi a
ambé asos d'o enes que, en ocasions, segueixen
deco a s amb les adicionals anges e melles
ho i zon als.
Només en un cas, aques s asos d'o enes es
diposi a en a l'in e io de la sepul u a. Adossa s a un
dels cos a s
i
cu osamen cobe s
i
p o egi s pe
i nh ices, obem dos d'aques s ecipien s an e-
qüen s a la nec opolis, de cos es e ic i coll al
i
es e l6, amb la boca cobe a pe sengles pla e s de
ce amica comuna.
Que aques es ombes e oquen les cupae és
quelcom innegable, amb independencia que sigui o
no ap opia designa -les amb el ma eix nom. Ja
Thou eno a eu e el pa al.lelisme que hi ha ia
en e les ab icades amb o xo de Ca mona i les
ombes en o ma de semicilind e de Belol7. Fins i o
la base més ampla del o xo, al ma ge de la se a
uncionali a , sugge eix, e iden men , el plin sob e
el qual s'aixeca en les cupae en ped a.
A Ca mona, o s ells es da en a pa i de inals del
segle
I
dC
i
amb més segu e a du an el segle
11.
Cap de les sepul u es exca ades pe nosal es en
aques sec o de ['Am i ea e sembla excedi aques es
da esls.
Pe o un dels assolimen s p incipals de la in es i-
gació dels Úl ims anys, ha es a el de documen a que
la nec opolis s'es enia no an sols o a de la que a ui
anomenem po a de Se illa, cap a I'oes l9, on sens
dub e sembla si ua -se el nucli més impo an , sinó
ambé als peus de la po a no d, anomenada de la
Sedía, al cos a de la o a esque a de la ca e e a que
a de Ca mona a Lo a del Rio, en una zona amb una
adició une a ia que emun a mol s anys abans de
l'epoca omana20.
Aques a nec opolis no d es descob í casualmen
en eali za les maquines del MOPU uns ebaixa-
men s pe a acili a la isibili a en una co ba de la
ca e e a, en el lo de e es conegu com a Co ina1
Al o2'.
Al no emb e de 1981 a em e una p ime a
exca ació d'u gencia pe sal a algunes ombes que
les maquines ha ien deixa isibles a la pa e i,
pos e io men , una segona campanya més eposada
du an el mes de juliol de 1982. Els esul a s no poden
ha e es a més sa is ac o is, malg a que, de momen ,
només coneixem e ze en e amen s.
També en aques sec o la majo pa dels
cada e s han es a incine a@.
Les ombes es disposen gene almen en sen i
es -oes a I'in e io de ecin es une a is delimi a s pe
mu s e s amb magone ia de ped a i alguns ossos de
o xo enganxa s amb a gamassa de calc i so a, a la
o a del camí que conduia a Axa i (Fig. 5.1).
Fig.
5.
1.
Ca mona. Nec opolis Romana. Sec o no d.
En alguns casos, sembla e iden que abans de la
cons ucció de la omba s'ha ences en aques lloc una
ogue a que ha deixa en el sol una aca e mellosa
de o ma o al; aques a aca s'in e omp en les o es
de la ossa, de mane a que en aques a la e a, o la
oca, no p esen a el ma eix colo e mell de l'ex e io ,
p odui pe I'acció del oc.
Una mane a eqüen de cons ui la omba
consis eix a odeja les o es de la ossa amb una caixa
de o xo sob e la qual s'assen a, de egades, una
cobe a de egulae planes, i d'al es, es anca pe
ap oximació de ilades de o xo adqui in l'es uc u a
o ma de pi amide escalonada.
Malg a que exis eixen ce es di e encies de
cons ucció, o es les sepul u es d'aques sec o no d
olbse en unes g ans simili uds pel que a al i ual
une a i. A l'ex em o ien al acos umen a p esen a
un ub de ce amica, dels que s'u ili zen en la
cons ucció pe a desguassos, com a elemen s pe a
libacions. En un cas, una pe o ació ci cula p ac ica-
da en una de les egulae de cobe a, desen olupa la
ma eixa unció, de mane a simila a un al e

exempla conegu des d'an ic a la nec bpolis oes 23
(Fig. 5.2).
En l'ex em oposa , gene almen a I'ex e io de la
omba, acos umen a apa eixe pe i s asos d'o enes.
Ambdós elemen s, ub pe a libacions
i
asos
con enin o enes s'in eg en
i,
enca a més, con o men
la p bpia es uc u a de la omba, en l'exemple que
mos em a la igu a
6.
L'en e amen , una pe i a ossa exca ada a la oca
(95 pe 65 cm), es cob i p ime amen amb ducs
egulae
disposades a doble essan , e o qades a la
base amb ped es que eomplien ambé I'espai en e
aques es i les o es de la ossa, impedin així el seu
despla~amen . En un dels ex ems
i
com ancan
l'obe u a de les
egulae
es diposi a un ge o p o is
d'una nansa, que p esen a a la boca cobe a amb una
olla pe i a apada alho a pe un agmen de
eguln.
A
I'in e io del ge o a em oba alguns g ans ca bo-
ni za s de bla i lla o s de
polynonum
sense ca bo-
-
.,
Fig.
5.
2.
Ca mona. Nec bpolis Romana. Sec o no d: omba
ni za , que acoS Unlen a a~a eixe amb equincia
d'incine acio p o eda de disposi iu pe a libacions.
com a impu eses dels ce eaW.
Fig.
6.
Ca mona. Nec opolis Romana. Sec o no d: omba d'incine acio, de all de l'es uc u a.
5
8
L'ex em oposa , cap a o ien , es a a anca pe ja ocupada en epoca epublicana, du an la qual, jun
una al a
egula
disposada ans e salmen en la qual a uns en e amen s indígenes d'incine aciÓ30 docu-
s'ha ia p ac ica una pe o ació que pe me ia el pas men em ambé ombes d'inhumació amb aixo a s
i
l'assen amen de la pa in e io d'un ub de que ens an pensa en l'e idencia d'un nucli de
libacions que des de I'ex e io de la sepul u a de ia poblamen o a. El seu monumen més ca ac e ís ic,
acili a la p ac ica de libacions i uals. ja dins el segle I dC, són les camb es hipogees en les
Finalmen es cob í o pe ap oximació de ilades quals s'en e en amílies indígenes amb uns cos ums
de o xo ins a o ma una es uc u a pi amidal. Un que con inuen es e amen incula s a les adicions
dels o xos supe io s s'ha ia e alla ambé pe a une a ies puniques31.
deixa a lo a el cap del ub de libacions. La zona no d, en can i, d'aco d amb les dades de
Tamb ! is una ca ac e ís ica comuna a la p ac ica que disposem, sembla que s'u ili za, com hem di , des
o ali a de les ombes d'aques sec o de la Nec opo- de comengamen s del segle
I1
i o al lla g del ma eix
lis, el e que aques es con inguin una llan ia
i
una o segle, i ens esul a impossible passa pe al una se ie
dues monedes. 1,a majo pa d'aques es apa eixen en de de alls que po se expliquen la p ocedencia i el
mol mal es a de conse ació, pe o, o i així, n'hem medi social de la gen que allí s'incine a.
pogu econeixe qua e d'encunyades en emps de El cos um d'inclou e en les ombes una moneda
I'empc ado Had ia
i
dues d'An oní Pius. No obs an , pe paga els se eis del ba que que conduia les
I'in c ks d'aques a dada anscendeix el seu alo com animes dels mo s ins a les po es de l'Hades, es
a indica iu de la c onologia d'u ili zació del cemen i- an iga en e els g ecs, pe o, a mes, es conside a ambé
i. o ien al la adició de do a les ombes d'un conduc e
La
p esencia de disposi ius de libació i de monedes que pe me i la p ac ica de libacions i uals.
cn Ics ombes, e elen g ans di e encies en els i us Es documen a el i ual a o es les egions
i~ne a is que es p ac iquen a les dues zones de la cos ane es del Medi e ani Occiden al sob e les
ncc bpolis. La dada no sembla espond e a di e gen- p incipals ies de na egació, allí on exis eixen
cies de ipus c onologic. Aques sec o no d, almenys impo an s encla amen s e nics o ien al&.
en la pa que coneixem, es a ana ocupan al lla g Els disposi ius pe a libacions an eqüen men
del segle
11,
pe o ambé cap als lími s de 1'Am i ea e incula s a la p esencia de ombes ipus
cupae,
a les
abundcn, com ja hem is , els en e amen s d'aques a quals se suposa el ma eix o igen33. Aques a o ma
&poca,
i
en cap de les cinquan a ombes exca ades ací d'a qui ec u a une a ia es di ond ia, pos e io men ,
hem oba mai aques s elemen s. Po se sigui més ambé pe o el Medi e ani, i po se les
cupae
de la
signi ica iu, ins
i
o , compa a els escassos exemples Península Ibe ica es iguin elacionades més di ec a-
que obem en e els cen ena s d'en e amen s exca- nen amb p o o ipus a icans34.
a s en emps de Bonso . En les publicacions ela i es Uns i al es apa eixen en el ma c d'un medi social
a
aques s eballs, no es comen a cap conduc e de cons i ui pe esclaus, llibe s o descenden s de
libacici que consis eixi en un ub ce amic com els que llibe s, els noms dels quals es a en e lec i s en
obem en la nec opolis no d. De la Rada y Delgado l'epig a ia une a ia35.
pa la de l'exis encia de ((canals de libació)), que A Ca mona les ombes amb ol a de o xo
baixa en des de la supe ície al cen e de la camb a elacionades, sens dub e, amb les au en iques
cupae,
o
pou i de que ( en els
bus os
(...)
semp e o gai ebé no es an p o eides d'aques conduc e, pe o ambdues
scnlp e hi ha una obe u a que comunica amb ci cums ancies no enen pe que associa -se necesd-
['in e io , i que e a des inada a canal de libaciód5; iamen .
pe b, de e ,
D.
Julia al seu eball sob e les
cupae
de Malau adamen , ampoc hi ha mane a d'associa
la 'Ta aconense només a pode ecolli es casos a cap o ma conc e a d'a qui ec u a o de i ual les
conc e s de disposi ius pe a libacions a o a la li~pides que ens diuen que a la nec opolis de Ca mona
nec bpolis26. es a en e a gen amb noms de an es essonancies
Un
cas semblan succeeix amb les monedes. Pe g egues com Pylades, Sophe o Pan he(a), pe o la se a
alguna a6, les gen s que s'en e a en a la zona oes p esencia és mol signi ica i a com a possible
no es an sen i obligades a compli amb el deu e de es imoni de l'exis encia d'un nucli de població
paga I'bbol a Ca on 27, i són mol escassos els o ien al36, po se nomb ós, d'aco d amb la impo an-
cxcmples de ombes en les quals es oba en cia quan i a i a d'aques es insc ipcions dins l'exígua
monedes28. mos a d'epig a ia une a ia de la nec opolis37.
Es pa la, ins i o , de mane a mol ambigua, de Amb o es aques es dades no sembla massa
la oballa d'algunes peces mone a ies c emades en desence a suposa que des de inals del segle
I
i
61s
hus a39,
pe o nosal es, en can i, no n'hem pogu du an el
I1
dC iuen a Ca mona elemen s o ans, al
documen a ni una sola en les ombes d'aques a classe egada d'o igen o ien al. Aques a gen són esclaus i
del sec o de 1'Am i ea e. llibe s en al es zones més ben conegudes38. En mo i
Així doncs, les di e encies en e les dues B ees del en aques a ciu a s'en e en, sob e o , en una a ea del
cemen i i són o ga a aien s. La nec opolis oes es a cemen i i si uada al no d, no eqüen ada pe la
59
població local en aques s momen s
i
seguin i uals
une a is que conse a en del seu país de p oceden-
cia.
Pensem que la si uació que e lec eix la nec opolis
no d no s'explica simplemen eco en a la di usió,
com una moda més, de ce s i uals une a is o de
de e minada a qui ec u a en un momen dona .
D7Csse així, no hau ia d'exis i un con as an g an
en e els di e en s sec o s del cemen i i de la ma eixa
c onologia. Tampoc expliquen aques es di e encies
els dis in s habi s de les classes socials, dona que no
es ac a, en la majo pa dels casos, de a iacions
degudes a una majo o meno os en ació o iquesa.
En qualse ol cas, i enca a que pugui accep a -se el
ons de la nos a a gumen ació, és e iden que es en
mol s aspec es poc cla s. Pe exemple, si accep em
que les
cupae
són en e amen s d'o ien als, esclaus o
llibe s de condició, com les gen s que p ac iquen el
cos um de les libacions úneb es, ¿quina aó explica-
ia que a Ca mona ambdós elemen s i uals no es
donin mai associa s? Segu amen el sen i que s'es a
donan al e me ({o ien al)) esul a massa gene ic
pe que pugui dona llum sob e aques es qües ions,
ba ejan -s'hi des de gen a icana de adició ca agi-
nesa amb g ecs i asia ics p opiamen di s.
És possible pensa en l'exis encia de camins de
di usió di e en s pe als uns i pe als al es? Po se
com ja succeí en epoques an e io s, pugui a ibui -se
al no d d'A ica un pape impo an en la implan a-
ció dels i uals que comen em en la península Ibe ica
i, conc e amen , en aques a zona de la Be ica, alho a
que po exis i , com ho es imonia l'epig a ia, qualque
nucli de població o ien al en el seu sen i més es ic e.
El que ins a a no s'ha maneja com a hipo esi de
eball decidida, sinó que només es egis a a la
bibliog a ia com a ímides ap eciacions, comenqa a
p end e impo ancia: ens e e im a la possibili a de
pensa que aques a ex ensa nec opolis de Ca mona
es igués di idida en zones no de e minades p ecisa-
men pel majo o meno ni ell social, sinó p e e en -
men pe la di e si a de g ups e nics que s'in eg a en
en la se a població. Aques a hipo esi de eball
explica ia les di e encies mani es es de i uals d'en e -
amen en una ma eixa epoca, si pensem en la o a
p obabili a que els g ups e nics, com enca a suc-
ceeix, conse en els seus i uals mo uo is d'o igen
quan s'assen en o a de la se a e a. Sob e aques a
idea, i dona el cai e que an p enen les dades,
con ind ia eballa en el u u .
ABSTRACT
Fune a y Ri uals in he Roman Nec opolis o
Ca mona (Se illa)
This wo k deals wi h he new heo ies disco e ed
in he las exca a ions which ook place in he Roman
Nec opolis in Ca mona (Se illa). Acco ding o
ch onology, we can disce n di e s ways o bu ial and
i ual in wo di e en a eas in he cemen e y. The
pape also discusses whe he he exis ing disc epan-
cies be ween di e en a eas pe aining o he same
ch onological pe iod can be due o he exis ence o a
delimi a ion among he une a y a eas in c ms o he
e hnic composi ion o he di e en g oups bu ied in
his nec opolis.
Ma ia
BELEN
DEAMOS
(Uni e si a de Cadis)
Soledad
GIL
DE LOS
REYES
Gemma
HERNANDEZ
HERRERO
(Se ei dYA queologia. Gene ali a de Ca alunya)
Rica do
LINEROS
ROMERO
Miquel
PUYA
GARC~A
DE
LEANIZ
(Museu d'A queologia de Se illa)
T aducció de l'o iginal en cas ella de Gemma
He nandez
NOTES
I. AMORES CARREDANO,
F.
(1982);
Ca a a qz eológica de
Lo.
Alco es (Se illa).
Se illa, p. 77 i
SS.
2. Veu e en e d'al es PELLICER,
M
i AMORES,
F.
(1985);
P o ohis o ia de Ca mona. Los cu es es a ig djcos
CA.
SOIA
J.
CA. 80/B.
NAH, 22.
p.
57 i SS; o AMORES, F. (1979-80);
E1
poblamien o o ien alizan e en 10s Alco es.
ccHabis)), 10-1 1,
p.
361
i
SS.
3.
Longe i missima o ius p o inciae ci i a s.
(Bcllum c.
3,19,4).
4. Pe a aques a
i
d'al es qües ions en elació a la nec opolis,
C .
I'ob a de BENDALA, M. (1976);
Nec ópolis omana de Ca mona,
Se illa.
5. Els esul a s d'aques es exca acions es ecolli en, sob e o ,
en les ob es de: RADA
y DELGADO,
J.
de
D.
de la (1 885);
Nec hpolis
de Ca mona.
Mad id, (Memo ia de las Reales Academias de In
His o ia
y
de Bellas A es de San Fe nando). BOKSOR,
G.
(1931);
The A chaeological Ske ch-book o he Roman nec ópolis
q
Ca mona.
New Yo k. (Hispanic Socie y. Ca alogue se ies). L'any
1976 M. BENDALA e isa els esul a s d'aques es exca acions de
inals del segle
XIX
i comenqamen s de I'ac ual, es udian
de alladamen els di e en s ipus de ombes i assolin , en I'examcn
d'alguns p oblemes, conclusions de g an 'in e es cien í ic: Ob. ci .
no a 4.
6. FERNANDEZ-CHICARRO,
C.
(1970);
No edades en la nec dpo-
lis omana de Ca mona.
ccBellas A es))
4.
p. 47 i
SS.
(1973-1975).
In o me sob e las exca aciones del An i ea o Romano de Ca mona
(Se illa). CNA. XIII, Huel a/ Za agoza, p. 806 i SS.
(1
978); Recien e
descub imien o de una umba omana del siglo I de la E a en la
zona del An i ea o de Ca mona.
Ex . del <(Bol. de Bellas A es de
la Real Academia de San a Isabel de Hung ian. 2a. epoca. núm.
6,
p. 139 i
SS.
7. Alguns esul a s de les exca acions dels da e s anys han
es a publica s pe BELEN, M. (1982);
Tumbas p e omanas de
incine acicin en la nec ópolis de Ca mona.
aHomenaje a C.
Fe nandez-Chica o)). Mad id, p. 269 i SS. (1983);
Apo aciones al
conocimien o de 10s i uales une a ios en la nec ópolis omana de
Ca mona.
((Homenaje al P o . D. Ma in Almag o)), . 111, Mad id,
p. 209
i
SS.
8. En la documen ació g a ica d'aques es no es ha col.labo a
M. Fuen es, C. Rome o i P.A. Sau a.
9. THOUVENOT, R. (1940);
Essai su la P o ince Romaine de
Bk ique.
Pa is, (Biblio heque des écoles ancaises d'A h nes e de
Rome, asc. 149), ps. 545 i 553, al.ludeix a I'exis encia de ombes
epublicanes sense especi ica més ca ac e ís iques que el seu
allunyamen de la ciu a i el seu esch in e es.
10. Una d'aques es ombes ou donada a coneixe pe M. BELEN
en 1'0b. ci . no a 7.
1
1. Ja en una al a ocasió ens hem e e i a aques a qües ió: M.
BELEN, Ob. ci . no a 7, p. 22 1.
12. BELEN, M.(1983); Ob. ci . no a 7, ps. 218-221.
13. PARIS, P i BONSOR,
G.
(1923);
Fouilles de Belo. T.
II.
La
Ndc opole.
Bo deaux, ps. 24 i 25.
14. BENDALA, M. (1982);
La pe du ación púnica en 10s iempos
omanos. EI caso de Ca mo.
((Huel a A queolÓgicm> 111, p. 20 1.
15. RADA
y DELGADO;
J.
de D. de la. (1885); Ob. ci . no a 5,
p. 96..
16. BELEN, M. (1983); Ob. ci . no a 3, p. 222.
17. THOUVENOT, R. Ob. ci . no a 9, p. 547.
18. La ma eixa imp essió es eu de l'analisi dels aixo a s de
les ombes exca ades an e io men : BEDALA, M. Ob. ci . no a 4, p.
126.
19. Ídem, p. 123.
20. En les p oximi a s de l'ind e es si ua la nec opolis de la
C uz del Neg o.
21. Donem des d'aci les g acies a D.
F.
Amo es que ens
ansme é la no ícia i ens acompanya a l'ind e . Ell ma eix ecull
el descob imen : Ob. ci . no a 2, ps. 141-142.
22. Unicamen hi ha una omba d'inhumació, sense aixo a , i
sens dub e més a dana que les es an s, ja que pe a la se a
cons ucció desmun a en I'es uc u a de o xos d'una omba
d'incine ació si uada a la o a.
23. RADA y DELGADO,
J.
de D. de la.; Ob. ci . no a 5, p. 115 i
Lam. XVI.
24. Segons I'in o me de P. LOPEZ, de I'Ins i u o Español de
P ehis o ia del CSIC. L'in o me no abIudeix a cap a ie a de
pelygonum
en.conc e , pe o, o i aixó, sembla que l'unica que es
dóna en e enys de seca és la
Cen inodia
o
Polygonum a icula e
L. de p opie a s as ingen s com o es les polygonacies: FONT QUER,
P.:
Plan as medicinales. Dioscó ides eno ado.
Ba celona, 5a. ed.
p. 149.
25. RADA
y DELGADO, J. de D. de la. Ob. ci . no a 5, p. 97.
26. JULIA, D. (1965);
Les Monumen s icne ai es en o me de
demi-cylind e dans la p o ince omaine de Ta agonaise.
M.C.V.,
1, p. 51.
27. LUCIANO de SAMOSATA:
Dialogo de 10s mue os,
XI. C a es
diu a Dioganes: ((Al capda all: Nosal es conse em ací la nos a
iquesa, men e que ells no po a an més que un obol quan inguin,
i
o i així hau an de dona -ho al ba quen); i en XXII, Ca on e eu
a Menip que no hagi po a I'obol pe paga el seu ia ge. Ed. de
Fco GARCIA
.YAGUE (1976); Mad id, p. 64 i 88.
28. RADA
y DELGADO, J. de D. de la. Ob. ci . no a 5, p. 118;
FERNANDEZ CHICARRO, C. (1978) Ob. ci . no a 6, p. 139.
29. RADA
y DELGADO, J. de D. de la. Ob. ci . no a 5, p. 118.
30. BELEN
M.
(1982); Ob. ci . no a 7, p. 279.
3
1.
BENDALA, M. (1982);
La pe du ación púnica en 10s iempos
omanos. El caso de Ca mo.
((Huel a A queológican VI, ps.
200-20 1.
32. WOLSKI, W. i BERCIU, I. (1973);
Con ibu ion au p obleme
des ombes omaines
a
disposi i pou les liba ions une ai es.
LATOMU?
XXXII,
2, p. 378.
33. Idem, p. 379.
34. BERCIU, I.
i
WOLSKI,
W.
(1970);
Un nou eau ype de ombe
mis
a
jou
a
Apulum e le p obleme des sa cophages
a
o i e de
['Empi e omain.
LATOMUS
XXIX,
4, ps. 93 1-932.
35. WOLSKI, W.
i
BERCIU, I. Ob. ci . no a 32, p. 378; D. JULIA
a iba a les ma eixes conclusions mi jan~an I'es udi onomas ic de
les insc ipcions que igu a en sob e les
cupae
de la Ta aconense:
Ob. ci . no a 26, ps. 45-46.
36. No o s els au o s coincideixen a accep a que un nom g ec
sigui necessa iamen un indica iu e nic i, ins i o , s'ha pa la de
co en s que di ond ien la moda dels noms o ien als.
37. BENDALA, M. Ob. ci . no a 4. p. 102-103.
38. També M. BENDALA pensa en aques a possibili a pe als
pe sona ges de nom g ec egis a s a Ca mona: ob. ci . no a 14, p.
201.