Rituals funeraris a la necròpolis romana de Carmona (Sevilla)

RITUALS FUNERARIS A LA NECROPOLIS ROMANA DE CARMONA (SEVILLA) Ma ia Belen Soledad Gil de 10s Reyes Gemma Ho nández Rica do Line os Miquel Puya La ciu a de Ca mona ocupa un lloc p i ilegia dins la cingle a de Los Alco es. des d'on domina I'ex ensa plana k il del iu Ca bones. Els es igis a queologies an palesa la se a impo ancia es a egi- ca des de la mes emo a an igui a i pe me en d'a i ma I'exis encia d'una habi a pe manen a pa i del Calcolí ic 1. L'e olucio del poblamen al lla g del I. mil.leni aC i du an el domini púnic de la península, ha es a ampliamen anali zada pe di e en s au o s?. So a I'o bi a de Roma, Ca mona man 6 la se a hegemonia com a placa o a i cen e de la ica coma ca ag ícola sob e la qual exe ceix la se a in luencia. Amb un pe íme e mu alla d'unes 42 Ha. adap a a la opog a ia de I'al ipla sob e el qual s'assen a, es una ciu a inexpugnable. el bas ió mes o de la Be icaj. Tes imonis eloqüen s de la se a impo ancia en epoca omana son les po es anomenades de Se illa i Có doba, I'Am i ea e i una g an nec opolis e s el no d i I'oes de la ciu a , mes enlla dels ba is ex amu s4. La nec opolis es descob í pe a za I'any 1868 i alguns anys mes a d s'inicia en exca acions a ca ec de J. Bonso i M. Fe nandez Lopez. que es pe llonga en du an el p ime qua de segle . Des de lla o s i ins el 1970, els eballs es a en p ac ica- men in e ompu s. A pa i d'aques a da a comenca- en eballs de ebaixamen s de e es a I'Am i ea e, on e al camí que ac ualmen se eix d'acces al Museu i ecin e isi able de la nec opolis. Aques s ebaixamen s an ana posan al descobe nomb oses ombes que es a en comenca a exca a a pa i del 1979 so a la di ecció de la D a. Fe nandez-Chica o, alesho es esponsable del Museu i de la nec opolis de Ca mona6. Els eballs con inuen ac ualmen a ca ec de I'equip que signa aques es línies'. Quan M. Bendala a e el seu es udi sob e la Nec opolis Romana de Ca mona, oba se ioses di icul a s pe a o e i una isió succin a dels i uals une a is. D'aquells cen s de ombes exca ades des de inals del segle passa , o jus se'n podien eu e algunes no es gene als a aques espec e. En qualse ol cas, ap o i a be les escases dades de que disposa a. És pe aques mo iu que nosal es p escindi em delibe adamen de comen a aspec es ja conegu s pe cen a -nos en la desc ipció d'aquells elemen s i uals que poden esul a de majo in e es pel que suposen de no e a , ja que es basen en els esul a s ob ingu s a pa i de les exca acions dels da e s anys8. Al sud de I'Am i ea e, en e aques i el ca e J. Bonso que es com a ui es diu I'an ic camí del Quemade o, hem exca a mes de mig cen ena de ombes de ca ac e ís iques mol di e en s (Fig. 1.1). A ju ja pe les es es de cons ucció que hem oba , es possible que les sepul u es es disposessin en ecin es une a is i ins i o que amplis ca e s pe me essin el ansi pe I'in e io del cemen i i. Les ombes d'inhumació suposen una mino ia en el conjun ; d'en e elles des aca un g up de qua e en les quals es epe eix un ma eix i ual une a i. Com o es les es an s d'aques a zona, es an exca ades en la oca de Ialco i consis eixen en una ossa alla gada d'una mica menys de 2 me es, que s'es eny al ons deixan una mena de banc o g aó longi udinal en un dels seus cos a s. L'esquele es a ajagu en posició decúbi supí, amb el cap a l'es , en la zona mes es e a de la ossa, la qual es cob eix amb una o dues ilades de egl lae col.locades obliquamen , de mane a que un ex em d'aques es descansa sob e la o a supe io de la omba, men e que I'al e ho a sob e el banc i s'apun ala amb ped es. En o es aques es sepul u es I'aixo a consis eix en dos o es ungüen a is ce amics de cos pi i o me i coll lla g i es e , que de mane a in a iable apa eixen ac u a s en dues pa s pe la base del coll. Aques e no sembla en absolu casual; enca a que no inguéssim cap més a gumen , esul a- ia e iden que aques es no són an agils com pe Fig. I. I. Ca mona. Nec opolis Romana. Sec o si ua al sud de I'Am i ea e (al ons, en ada al ecin e isi able i Museu de la nec opolis). Fig. 1. 2. Ca mona. Nec opolis Romana, Sec o Am i ea e: in e io d'una camb a une a ia hipogea. pensa que qualse ol acciden pogués ha e -ne p o oca la ac u a; pe o és que, a més, en alguns casos les dues pa s d'un ma eix ungüen a i s'han diposi a l'una dins l'espai anca pe les egulae, al cos a del c ani, i l'al e a l'ex e io sob e el banc. En ga bella el con ingu d'un d'aques s asos a em adona -nos, amb g an so p esa, que con enia se diminu s c is alls de oca esplendidamen alla s. Aques es ombes, que nosal es da em pe la ipologia dels ungüen a is dins el segle I1 aC, són els p ime s en e amen s d'epoca epublicana documen- a s amb cla eda en la nec opolis9. Du an el segle I dC, la incine ació domina el i ual d'en e amen i les camb es hipogees de ca ac e amilia cons i ueixen la o ma de sepul u a més ca ac e ís ica d'aques a nec opolis. En les ul imes campanyes hem expe imen a pe dues egades la sensació de oba una omba d'aques ipus al com la deixa en els qui en segella en l'accés pe da e a egadalo. La oballa més ecen ha ingu lloc el p oppassa mes de se emb e de 1985, en desmun a gai ebé pe u ina un es imoni d'una quad ícula ja exca ada en anys an e io s. D'aques a mane a, a em locali za un pou colza , amb g aons eballa s a la oca, que dona a accés a una camb a mo uo ia hipogea, de o ma impe ec amen quad a- da, amb unes dimensions de 250 x 245 i 160 cm d'alqada (Fig. 1.2). A d e a i esque a de la camb a co e un banc sob e el qual s'ob en es ninxols. Enca a, pe sob e d'aques s, es a alla una lleixa es e a. En la pa e del on hi ha dos ninxols de dimensions majo s que els la e als; a ambdós cos a s d'aques a sengles lleixes i als peus, una ossa ap oximadamen ec angula amb el ons al ma eix ni ell que el e a de la camb a. De I'a ebossa que en el seu dia cob í la ba oe ia de la ped a, en queden només escasses es es en el pou i sob e alguns dels ninxols. En aques a omba es dona sepul u a a ca o ze pe sones les es es de les quals, desp és de la se a incine ació, es col.loca en a l'in e io d'u nes de id e, amb cobe a p o ec o a de plom o sensa, (Fig. 2) i, a egades, ambé, en asos de ce amica o caixes de ped a. Mo i acions que igno em an condiciona la col.locaciÓ d'aques es u nes a l'in e io de la camb a, ja que sembla e iden que no és alea o ia en absolu ll. Cadascun dels ninxols la e als con enia només una u na, lle a d'un que ha ia es a bui , men e que els on als n'allo ja en dos. Apa , es col.loca en u nes sob e una de les lleixes la e als i sob e la si uada a l'esque a de la pa e d'en on ; solamen una u na de ped a es diposi a sob e el banc, al peu d'un dels ninxols, men e que les dues es an s omangue en sob e el ons de la ossa, a ambdós cos a s d'aques a. Com acos uma se habi ual, acompanya en les es es ossies alguns objec es pe sonals: anells, amu- 5 Cm Fig. 2. Ca mona. Nec bpolis Romana. Sec o Am i ea e: u na de id e a I'in e io de la se a unda p o ec o a de plom. le s, peces de ocado , agulles d'os, mi alls i ungiien a- is de id e i asos d'o enes. Els p ime s es oben no malmen a l'in e io de l'u na i, de egades, en e la pa e del as de id e que con enia les es es i la del de plom que la p o egia; més ocasionalmen , apa eixen a I'ex e io al cos a de l'u na cine a ia. Els asos pe a ungüen s es diposi en gene almen sob e la capa supe io d'ossos quan es ac a de peces pe i es, i a l'ex e io , sob e els ninxols, en el cas de la lpeCa d'una mida una mica més g an. Aques es peces de id e es da en o es al lla g del segle I dC, pe bé que algunes con inuen ab ican -se du an els p ime s anys del segle 11. Una analisi més eposada d'aques es peces, po se pe me ia ma isa la c onologia de cada en e amen i l'o d e en el qual es a en diposi a en els di e en s ninxols. Reco dem que en una al a ocasió a em e un assaig en aques sen i i els esul a s, enca a que I~ipo e ics, no e en exemp s de ce a logica: p ime s'ocupen els ninxols on als, i a con inuació els la e als; en alguns casos sembla que els dos memb es d'una pa ella ocupen ninxols con igusl2. Sabem que una de les u nes acull les es es d'una dona que mo í, possiblemen , a l'eda de 32 anys, segons s'insc i i a l'in e io de la apado a de la unda de plom. Els ossos calcina s, de egades l'u na comple a, i alguns mi alls, conse en abundan s mos es de eixi de il de ama g uixuda, es es de l'en ol o i que els a p o egia. Malg a que les u nes de id e es diposi a en a l'in e io d'al es ecipien s de ce amiques o de plom, pe ec amen apades, a em oba que algunes d'elles apa eixien plenes d'aigua, una aigua anspa- I en que cob ia pe comple la capa d'ossos. No és pas la p ime a egada que s'obse a aques es any I e ; una u na de id e de la nec opolis de Belo ambé i con enia aigual3. Vold íem pensa que exis eixen causes alienes' a enomens na u als 'en aques a I F ci cums ancia, pe o conside em p uden espe a que els especialis es que hem consul a exposin les se es I p opies conclusions. Aques es ombes hipogees, p opie a de amílies locals mol lligades a les se es adicionsl4, sembla que es an deixa d'u ili za a inals del segle I dc. 11 En aques momen , i sob e o du an el segle I1 dC, 11 s'imposa un nou ipus d'en e amen indi idual que consis eix en ecolli les es es ossies en la ma eixa ossa en qui es p ac ica la incine ació del cada e . i. Els Bus a, com es denominen aques es ombes, es 12 c' cob eixen de o mes di e en s, enca a que es eqüen que la cobe a consis eixi en una es uc u a de egulae cdcm a doble essan . To s ells con enen aixo a une a i Fig. 3. Ca mona. Nec bpolis Romana. Sec o Am i ea e: mi all més O menys ic (Fig. 3). oba a l'in e io d'un bus u n. o 1 . Fig. 4. Ca mona. Nec opolis Romana. Sec o Am i ea e: bus um cobe amb cons ucció de o xo. Un g up in e essan , bé que no massa nomb ós, el cons i ueixen aquells bus a dels quals la ossa s'ha cobe amb una cons ucció de ol a de canó, e a de o xos aga a s amb mo e de cal^ i so a, ecolzada sob e una caixa e a del ma eix ma e ial. Els ex ems s'han anca igualmen amb ab ica de o xo de la qual l'úl ima ilada s'ha ana adap an ci cums ancialmen a la co ba in e io de la ol a (Fig. 4). Alguns en e amen s semblan s es coneixien amb an e io i a a la nec opolisl5, enca a que desconei- xem quines al es ca ac e ís iques i uals p esen a en. Les qua e no es ombes d'aques ipus que documen em a la zona de ]'Am i ea e, s'ag upen de dues en dues i no enen semp e la ma eixa o ien ació. Dins la ossa es ecullen es es de ca bó de la pi a, ossos i I'aixo a que no malmen consis eix en objec es pe sonals: mi alls, anells, elemen s de oca- do i algunes llan ies. Gene almen s'han diposi a ambé asos d'o enes que, en ocasions, segueixen deco a s amb les adicionals anges e melles ho i zon als. Només en un cas, aques s asos d'o enes es diposi a en a l'in e io de la sepul u a. Adossa s a un dels cos a s i cu osamen cobe s i p o egi s pe i nh ices, obem dos d'aques s ecipien s an e- qüen s a la nec opolis, de cos es e ic i coll al i es e l6, amb la boca cobe a pe sengles pla e s de ce amica comuna. Que aques es ombes e oquen les cupae és quelcom innegable, amb independencia que sigui o no ap opia designa -les amb el ma eix nom. Ja Thou eno a eu e el pa al.lelisme que hi ha ia en e les ab icades amb o xo de Ca mona i les ombes en o ma de semicilind e de Belol7. Fins i o la base més ampla del o xo, al ma ge de la se a uncionali a , sugge eix, e iden men , el plin sob e el qual s'aixeca en les cupae en ped a. A Ca mona, o s ells es da en a pa i de inals del segle I dC i amb més segu e a du an el segle 11. Cap de les sepul u es exca ades pe nosal es en aques sec o de ['Am i ea e sembla excedi aques es da esls. Pe o un dels assolimen s p incipals de la in es i- gació dels Úl ims anys, ha es a el de documen a que la nec opolis s'es enia no an sols o a de la que a ui anomenem po a de Se illa, cap a I'oes l9, on sens dub e sembla si ua -se el nucli més impo an , sinó ambé als peus de la po a no d, anomenada de la Sedía, al cos a de la o a esque a de la ca e e a que a de Ca mona a Lo a del Rio, en una zona amb una adició une a ia que emun a mol s anys abans de l'epoca omana20. Aques a nec opolis no d es descob í casualmen en eali za les maquines del MOPU uns ebaixa- men s pe a acili a la isibili a en una co ba de la ca e e a, en el lo de e es conegu com a Co ina1 Al o2'. Al no emb e de 1981 a em e una p ime a exca ació d'u gencia pe sal a algunes ombes que les maquines ha ien deixa isibles a la pa e i, pos e io men , una segona campanya més eposada du an el mes de juliol de 1982. Els esul a s no poden ha e es a més sa is ac o is, malg a que, de momen , només coneixem e ze en e amen s. També en aques sec o la majo pa dels cada e s han es a incine a@. Les ombes es disposen gene almen en sen i es -oes a I'in e io de ecin es une a is delimi a s pe mu s e s amb magone ia de ped a i alguns ossos de o xo enganxa s amb a gamassa de calc i so a, a la o a del camí que conduia a Axa i (Fig. 5.1). Fig. 5. 1. Ca mona. Nec opolis Romana. Sec o no d. En alguns casos, sembla e iden que abans de la cons ucció de la omba s'ha ences en aques lloc una ogue a que ha deixa en el sol una aca e mellosa de o ma o al; aques a aca s'in e omp en les o es de la ossa, de mane a que en aques a la e a, o la oca, no p esen a el ma eix colo e mell de l'ex e io , p odui pe I'acció del oc. Una mane a eqüen de cons ui la omba consis eix a odeja les o es de la ossa amb una caixa de o xo sob e la qual s'assen a, de egades, una cobe a de egulae planes, i d'al es, es anca pe ap oximació de ilades de o xo adqui in l'es uc u a o ma de pi amide escalonada. Malg a que exis eixen ce es di e encies de cons ucció, o es les sepul u es d'aques sec o no d olbse en unes g ans simili uds pel que a al i ual une a i. A l'ex em o ien al acos umen a p esen a un ub de ce amica, dels que s'u ili zen en la cons ucció pe a desguassos, com a elemen s pe a libacions. En un cas, una pe o ació ci cula p ac ica- da en una de les egulae de cobe a, desen olupa la ma eixa unció, de mane a simila a un al e exempla conegu des d'an ic a la nec bpolis oes 23 (Fig. 5.2). En l'ex em oposa , gene almen a I'ex e io de la omba, acos umen a apa eixe pe i s asos d'o enes. Ambdós elemen s, ub pe a libacions i asos con enin o enes s'in eg en i, enca a més, con o men la p bpia es uc u a de la omba, en l'exemple que mos em a la igu a 6. L'en e amen , una pe i a ossa exca ada a la oca (95 pe 65 cm), es cob i p ime amen amb ducs egulae disposades a doble essan , e o qades a la base amb ped es que eomplien ambé I'espai en e aques es i les o es de la ossa, impedin així el seu despla~amen . En un dels ex ems i com ancan l'obe u a de les egulae es diposi a un ge o p o is d'una nansa, que p esen a a la boca cobe a amb una olla pe i a apada alho a pe un agmen de eguln. A I'in e io del ge o a em oba alguns g ans ca bo- ni za s de bla i lla o s de polynonum sense ca bo- - ., Fig. 5. 2. Ca mona. Nec bpolis Romana. Sec o no d: omba ni za , que acoS Unlen a a~a eixe amb equincia d'incine acio p o eda de disposi iu pe a libacions. com a impu eses dels ce eaW. Fig. 6. Ca mona. Nec opolis Romana. Sec o no d: omba d'incine acio, de all de l'es uc u a. 5 8 L'ex em oposa , cap a o ien , es a a anca pe ja ocupada en epoca epublicana, du an la qual, jun una al a egula disposada ans e salmen en la qual a uns en e amen s indígenes d'incine aciÓ30 docu- s'ha ia p ac ica una pe o ació que pe me ia el pas men em ambé ombes d'inhumació amb aixo a s i l'assen amen de la pa in e io d'un ub de que ens an pensa en l'e idencia d'un nucli de libacions que des de I'ex e io de la sepul u a de ia poblamen o a. El seu monumen més ca ac e ís ic, acili a la p ac ica de libacions i uals. ja dins el segle I dC, són les camb es hipogees en les Finalmen es cob í o pe ap oximació de ilades quals s'en e en amílies indígenes amb uns cos ums de o xo ins a o ma una es uc u a pi amidal. Un que con inuen es e amen incula s a les adicions dels o xos supe io s s'ha ia e alla ambé pe a une a ies puniques31. deixa a lo a el cap del ub de libacions. La zona no d, en can i, d'aco d amb les dades de Tamb ! is una ca ac e ís ica comuna a la p ac ica que disposem, sembla que s'u ili za, com hem di , des o ali a de les ombes d'aques sec o de la Nec opo- de comengamen s del segle I1 i o al lla g del ma eix lis, el e que aques es con inguin una llan ia i una o segle, i ens esul a impossible passa pe al una se ie dues monedes. 1,a majo pa d'aques es apa eixen en de de alls que po se expliquen la p ocedencia i el mol mal es a de conse ació, pe o, o i així, n'hem medi social de la gen que allí s'incine a. pogu econeixe qua e d'encunyades en emps de El cos um d'inclou e en les ombes una moneda I'empc ado Had ia i dues d'An oní Pius. No obs an , pe paga els se eis del ba que que conduia les I'in c ks d'aques a dada anscendeix el seu alo com animes dels mo s ins a les po es de l'Hades, es a indica iu de la c onologia d'u ili zació del cemen i- an iga en e els g ecs, pe o, a mes, es conside a ambé i. o ien al la adició de do a les ombes d'un conduc e La p esencia de disposi ius de libació i de monedes que pe me i la p ac ica de libacions i uals. cn Ics ombes, e elen g ans di e encies en els i us Es documen a el i ual a o es les egions i~ne a is que es p ac iquen a les dues zones de la cos ane es del Medi e ani Occiden al sob e les ncc bpolis. La dada no sembla espond e a di e gen- p incipals ies de na egació, allí on exis eixen cies de ipus c onologic. Aques sec o no d, almenys impo an s encla amen s e nics o ien al&. en la pa que coneixem, es a ana ocupan al lla g Els disposi ius pe a libacions an eqüen men del segle 11, pe o ambé cap als lími s de 1'Am i ea e incula s a la p esencia de ombes ipus cupae, a les abundcn, com ja hem is , els en e amen s d'aques a quals se suposa el ma eix o igen33. Aques a o ma &poca, i en cap de les cinquan a ombes exca ades ací d'a qui ec u a une a ia es di ond ia, pos e io men , hem oba mai aques s elemen s. Po se sigui més ambé pe o el Medi e ani, i po se les cupae de la signi ica iu, ins i o , compa a els escassos exemples Península Ibe ica es iguin elacionades més di ec a- que obem en e els cen ena s d'en e amen s exca- nen amb p o o ipus a icans34. a s en emps de Bonso . En les publicacions ela i es Uns i al es apa eixen en el ma c d'un medi social a aques s eballs, no es comen a cap conduc e de cons i ui pe esclaus, llibe s o descenden s de libacici que consis eixi en un ub ce amic com els que llibe s, els noms dels quals es a en e lec i s en obem en la nec opolis no d. De la Rada y Delgado l'epig a ia une a ia35. pa la de l'exis encia de ((canals de libació)), que A Ca mona les ombes amb ol a de o xo baixa en des de la supe ície al cen e de la camb a elacionades, sens dub e, amb les au en iques cupae, o pou i de que ( en els bus os (...) semp e o gai ebé no es an p o eides d'aques conduc e, pe o ambdues scnlp e hi ha una obe u a que comunica amb ci cums ancies no enen pe que associa -se necesd- ['in e io , i que e a des inada a canal de libaciód5; iamen . pe b, de e , D. Julia al seu eball sob e les cupae de Malau adamen , ampoc hi ha mane a d'associa la 'Ta aconense només a pode ecolli es casos a cap o ma conc e a d'a qui ec u a o de i ual les conc e s de disposi ius pe a libacions a o a la li~pides que ens diuen que a la nec opolis de Ca mona nec bpolis26. es a en e a gen amb noms de an es essonancies Un cas semblan succeeix amb les monedes. Pe g egues com Pylades, Sophe o Pan he(a), pe o la se a alguna a6, les gen s que s'en e a en a la zona oes p esencia és mol signi ica i a com a possible no es an sen i obligades a compli amb el deu e de es imoni de l'exis encia d'un nucli de població paga I'bbol a Ca on 27, i són mol escassos els o ien al36, po se nomb ós, d'aco d amb la impo an- cxcmples de ombes en les quals es oba en cia quan i a i a d'aques es insc ipcions dins l'exígua monedes28. mos a d'epig a ia une a ia de la nec opolis37. Es pa la, ins i o , de mane a mol ambigua, de Amb o es aques es dades no sembla massa la oballa d'algunes peces mone a ies c emades en desence a suposa que des de inals del segle I i 61s hus a39, pe o nosal es, en can i, no n'hem pogu du an el I1 dC iuen a Ca mona elemen s o ans, al documen a ni una sola en les ombes d'aques a classe egada d'o igen o ien al. Aques a gen són esclaus i del sec o de 1'Am i ea e. llibe s en al es zones més ben conegudes38. En mo i Així doncs, les di e encies en e les dues B ees del en aques a ciu a s'en e en, sob e o , en una a ea del cemen i i són o ga a aien s. La nec opolis oes es a cemen i i si uada al no d, no eqüen ada pe la 59 població local en aques s momen s i seguin i uals une a is que conse a en del seu país de p oceden- cia. Pensem que la si uació que e lec eix la nec opolis no d no s'explica simplemen eco en a la di usió, com una moda més, de ce s i uals une a is o de de e minada a qui ec u a en un momen dona . D7Csse així, no hau ia d'exis i un con as an g an en e els di e en s sec o s del cemen i i de la ma eixa c onologia. Tampoc expliquen aques es di e encies els dis in s habi s de les classes socials, dona que no es ac a, en la majo pa dels casos, de a iacions degudes a una majo o meno os en ació o iquesa. En qualse ol cas, i enca a que pugui accep a -se el ons de la nos a a gumen ació, és e iden que es en mol s aspec es poc cla s. Pe exemple, si accep em que les cupae són en e amen s d'o ien als, esclaus o llibe s de condició, com les gen s que p ac iquen el cos um de les libacions úneb es, ¿quina aó explica- ia que a Ca mona ambdós elemen s i uals no es donin mai associa s? Segu amen el sen i que s'es a donan al e me ({o ien al)) esul a massa gene ic pe que pugui dona llum sob e aques es qües ions, ba ejan -s'hi des de gen a icana de adició ca agi- nesa amb g ecs i asia ics p opiamen di s. És possible pensa en l'exis encia de camins de di usió di e en s pe als uns i pe als al es? Po se com ja succeí en epoques an e io s, pugui a ibui -se al no d d'A ica un pape impo an en la implan a- ció dels i uals que comen em en la península Ibe ica i, conc e amen , en aques a zona de la Be ica, alho a que po exis i , com ho es imonia l'epig a ia, qualque nucli de població o ien al en el seu sen i més es ic e. El que ins a a no s'ha maneja com a hipo esi de eball decidida, sinó que només es egis a a la bibliog a ia com a ímides ap eciacions, comenqa a p end e impo ancia: ens e e im a la possibili a de pensa que aques a ex ensa nec opolis de Ca mona es igués di idida en zones no de e minades p ecisa- men pel majo o meno ni ell social, sinó p e e en - men pe la di e si a de g ups e nics que s'in eg a en en la se a població. Aques a hipo esi de eball explica ia les di e encies mani es es de i uals d'en e - amen en una ma eixa epoca, si pensem en la o a p obabili a que els g ups e nics, com enca a suc- ceeix, conse en els seus i uals mo uo is d'o igen quan s'assen en o a de la se a e a. Sob e aques a idea, i dona el cai e que an p enen les dades, con ind ia eballa en el u u . ABSTRACT Fune a y Ri uals in he Roman Nec opolis o Ca mona (Se illa) This wo k deals wi h he new heo ies disco e ed in he las exca a ions which ook place in he Roman Nec opolis in Ca mona (Se illa). Acco ding o ch onology, we can disce n di e s ways o bu ial and i ual in wo di e en a eas in he cemen e y. The pape also discusses whe he he exis ing disc epan- cies be ween di e en a eas pe aining o he same ch onological pe iod can be due o he exis ence o a delimi a ion among he une a y a eas in c ms o he e hnic composi ion o he di e en g oups bu ied in his nec opolis. Ma ia BELEN DEAMOS (Uni e si a de Cadis) Soledad GIL DE LOS REYES Gemma HERNANDEZ HERRERO (Se ei dYA queologia. Gene ali a de Ca alunya) Rica do LINEROS ROMERO Miquel PUYA GARC~A DE LEANIZ (Museu d'A queologia de Se illa) T aducció de l'o iginal en cas ella de Gemma He nandez NOTES I. AMORES CARREDANO, F. (1982); Ca a a qz eológica de Lo. Alco es (Se illa). Se illa, p. 77 i SS. 2. Veu e en e d'al es PELLICER, M i AMORES, F. (1985); P o ohis o ia de Ca mona. Los cu es es a ig djcos CA. SOIA J. CA. 80/B. NAH, 22. p. 57 i SS; o AMORES, F. (1979-80); E1 poblamien o o ien alizan e en 10s Alco es. ccHabis)), 10-1 1, p. 361 i SS. 3. Longe i missima o ius p o inciae ci i a s. (Bcllum c. 3,19,4). 4. Pe a aques a i d'al es qües ions en elació a la nec opolis, C . I'ob a de BENDALA, M. (1976); Nec ópolis omana de Ca mona, Se illa. 5. Els esul a s d'aques es exca acions es ecolli en, sob e o , en les ob es de: RADA y DELGADO, J. de D. de la (1 885); Nec hpolis de Ca mona. Mad id, (Memo ia de las Reales Academias de In His o ia y de Bellas A es de San Fe nando). BOKSOR, G. (1931); The A chaeological Ske ch-book o he Roman nec ópolis q Ca mona. New Yo k. (Hispanic Socie y. Ca alogue se ies). L'any 1976 M. BENDALA e isa els esul a s d'aques es exca acions de inals del segle XIX i comenqamen s de I'ac ual, es udian de alladamen els di e en s ipus de ombes i assolin , en I'examcn d'alguns p oblemes, conclusions de g an 'in e es cien í ic: Ob. ci . no a 4. 6. FERNANDEZ-CHICARRO, C. (1970); No edades en la nec dpo- lis omana de Ca mona. ccBellas A es)) 4. p. 47 i SS. (1973-1975). In o me sob e las exca aciones del An i ea o Romano de Ca mona (Se illa). CNA. XIII, Huel a/ Za agoza, p. 806 i SS. (1 978); Recien e descub imien o de una umba omana del siglo I de la E a en la zona del An i ea o de Ca mona. Ex . del <(Bol. de Bellas A es de la Real Academia de San a Isabel de Hung ian. 2a. epoca. núm. 6, p. 139 i SS. 7. Alguns esul a s de les exca acions dels da e s anys han es a publica s pe BELEN, M. (1982); Tumbas p e omanas de incine acicin en la nec ópolis de Ca mona. aHomenaje a C. Fe nandez-Chica o)). Mad id, p. 269 i SS. (1983); Apo aciones al conocimien o de 10s i uales une a ios en la nec ópolis omana de Ca mona. ((Homenaje al P o . D. Ma in Almag o)), . 111, Mad id, p. 209 i SS. 8. En la documen ació g a ica d'aques es no es ha col.labo a M. Fuen es, C. Rome o i P.A. Sau a. 9. THOUVENOT, R. (1940); Essai su la P o ince Romaine de Bk ique. Pa is, (Biblio heque des écoles ancaises d'A h nes e de Rome, asc. 149), ps. 545 i 553, al.ludeix a I'exis encia de ombes epublicanes sense especi ica més ca ac e ís iques que el seu allunyamen de la ciu a i el seu esch in e es. 10. Una d'aques es ombes ou donada a coneixe pe M. BELEN en 1'0b. ci . no a 7. 1 1. Ja en una al a ocasió ens hem e e i a aques a qües ió: M. BELEN, Ob. ci . no a 7, p. 22 1. 12. BELEN, M.(1983); Ob. ci . no a 7, ps. 218-221. 13. PARIS, P i BONSOR, G. (1923); Fouilles de Belo. T. II. La Ndc opole. Bo deaux, ps. 24 i 25. 14. BENDALA, M. (1982); La pe du ación púnica en 10s iempos omanos. EI caso de Ca mo. ((Huel a A queolÓgicm> 111, p. 20 1. 15. RADA y DELGADO; J. de D. de la. (1885); Ob. ci . no a 5, p. 96.. 16. BELEN, M. (1983); Ob. ci . no a 3, p. 222. 17. THOUVENOT, R. Ob. ci . no a 9, p. 547. 18. La ma eixa imp essió es eu de l'analisi dels aixo a s de les ombes exca ades an e io men : BEDALA, M. Ob. ci . no a 4, p. 126. 19. Ídem, p. 123. 20. En les p oximi a s de l'ind e es si ua la nec opolis de la C uz del Neg o. 21. Donem des d'aci les g acies a D. F. Amo es que ens ansme é la no ícia i ens acompanya a l'ind e . Ell ma eix ecull el descob imen : Ob. ci . no a 2, ps. 141-142. 22. Unicamen hi ha una omba d'inhumació, sense aixo a , i sens dub e més a dana que les es an s, ja que pe a la se a cons ucció desmun a en I'es uc u a de o xos d'una omba d'incine ació si uada a la o a. 23. RADA y DELGADO, J. de D. de la.; Ob. ci . no a 5, p. 115 i Lam. XVI. 24. Segons I'in o me de P. LOPEZ, de I'Ins i u o Español de P ehis o ia del CSIC. L'in o me no abIudeix a cap a ie a de pelygonum en.conc e , pe o, o i aixó, sembla que l'unica que es dóna en e enys de seca és la Cen inodia o Polygonum a icula e L. de p opie a s as ingen s com o es les polygonacies: FONT QUER, P.: Plan as medicinales. Dioscó ides eno ado. Ba celona, 5a. ed. p. 149. 25. RADA y DELGADO, J. de D. de la. Ob. ci . no a 5, p. 97. 26. JULIA, D. (1965); Les Monumen s icne ai es en o me de demi-cylind e dans la p o ince omaine de Ta agonaise. M.C.V., 1, p. 51. 27. LUCIANO de SAMOSATA: Dialogo de 10s mue os, XI. C a es diu a Dioganes: ((Al capda all: Nosal es conse em ací la nos a iquesa, men e que ells no po a an més que un obol quan inguin, i o i així hau an de dona -ho al ba quen); i en XXII, Ca on e eu a Menip que no hagi po a I'obol pe paga el seu ia ge. Ed. de Fco GARCIA .YAGUE (1976); Mad id, p. 64 i 88. 28. RADA y DELGADO, J. de D. de la. Ob. ci . no a 5, p. 118; FERNANDEZ CHICARRO, C. (1978) Ob. ci . no a 6, p. 139. 29. RADA y DELGADO, J. de D. de la. Ob. ci . no a 5, p. 118. 30. BELEN M. (1982); Ob. ci . no a 7, p. 279. 3 1. BENDALA, M. (1982); La pe du ación púnica en 10s iempos omanos. El caso de Ca mo. ((Huel a A queológican VI, ps. 200-20 1. 32. WOLSKI, W. i BERCIU, I. (1973); Con ibu ion au p obleme des ombes omaines a disposi i pou les liba ions une ai es. LATOMU? XXXII, 2, p. 378. 33. Idem, p. 379. 34. BERCIU, I. i WOLSKI, W. (1970); Un nou eau ype de ombe mis a jou a Apulum e le p obleme des sa cophages a o i e de ['Empi e omain. LATOMUS XXIX, 4, ps. 93 1-932. 35. WOLSKI, W. i BERCIU, I. Ob. ci . no a 32, p. 378; D. JULIA a iba a les ma eixes conclusions mi jan~an I'es udi onomas ic de les insc ipcions que igu a en sob e les cupae de la Ta aconense: Ob. ci . no a 26, ps. 45-46. 36. No o s els au o s coincideixen a accep a que un nom g ec sigui necessa iamen un indica iu e nic i, ins i o , s'ha pa la de co en s que di ond ien la moda dels noms o ien als. 37. BENDALA, M. Ob. ci . no a 4. p. 102-103. 38. També M. BENDALA pensa en aques a possibili a pe als pe sona ges de nom g ec egis a s a Ca mona: ob. ci . no a 14, p. 201.