C is ina Gonzàlez i Flo
Màs e en Sis emes Ag ícoles Pe iu bans
Depa amen d’Enginye ia Ag oalimen à ia i Bio ecnologia
Escola Supe io d’Ag icul u a de Ba celona
ESAB- UPC
P o esso s Ponen s: D a. Ma ia Te esa Mas Se a
D . An oni Ma ia Cla e Ve dú González
Cas ellde els, juliol del 2008
E ec e del Gli osa sob e Indi idus
de dues Poblacions de
Digi a ia sanguinalis
(Regió Pampeana i Vallès O ien al):
A aluació P elimina de Tole ància
I
TÍTOL: E ec e del gli osa sob e indi idus de dues poblacions de Digi a ia sanguinalis
(Regió Pampeana i Vallès O ien al): a aluació p elimina de ole ància.
AUTORA: C is ina Gonzàlez i Flo
PROFESSORS TUTORS: D a. Ma ia Te esa Mas Se a
D . An oni Ma ia Cla e Ve dú González
RESUM
L’ús in ensiu d’he bicides pel con ol de les males he bes dels camps de cul ius po
p o oca l’apa ició del enòmen de la esis ència. Una aplicació con ínua d’un ma eix
he bicida o de mol s que enen la ma eixa o ma d’ac ua sob e les plan es, po o igina
una selecció d’indi idus amb l’habili a de sob e iu e, que deixa an descendència
igualmen esis en a l’e ec e de l’ag oquímic.
A la egió pampeana (p o íncia de Buenos Ai es, A gen ina) la soja ha esde ingu un
cul iu p e e encial, en o ació amb bla i bla de mo o o en ègim de monocul iu, so a
l’ús de la semb a di ec a. Així doncs, inde ec iblemen es p ac ica un con ol químic de
les males he bes. La ma è ia ac i a més emp ada en aquella zona és el gli osa , un
he bicida sis èmic, no selec iu i d’ampli espec e, que ac ua inhibin la o mació d’un
enzim que pa icipa en la sín esi de p o eïnes, àcid indol acè ic i clo o il·la.
L’objec iu p incipal d’aques p ojec e és de ec a l’exis ència de enòmens de ole ància
al gli osa de plan es de Digi a ia sanguinalis, mala he ba anual ípica en els camps de
cul iu, de poblacions p oceden s de camps de la egió de la Pampa, en es udis
p elemina s.
S’han dissenya expe imen s pe compa a en condicions de labo a o i el
desen olupamen de plan es de Digi a ia sanguinalis (poblacions de l’A gen ina i de
Caldes de Mon bui) desp és d’aplica -hi di e en s dosis de gli osa , pe sob e i pe so a
de la ecomanada pel ab ican . Els ac amen s es eali za en en di e en s es adis de
desen olupamen de les plan es.
Pe a la compa ació en e plan es de di e en p ocedència, ase de c eixemen i dosi
d’aplicació es con olà la ge minació, la mo ali a , el nomb e de ulles als 0, 10 i 20
dies desp és de ac amen , els dies a lo ació i a uc i icació, i la biomassa.
MOTS CLAU: DR50, he bicida sis èmic, males he bes, es adi enològic, biomassa.
II
TÍTULO: E ec o del gli osa o sob e indi iduos de dos poblaciones de Digi a ia
sanguinalis (Región Pampeana y Vallés O ien al): E aluación p elimina de Tole ancia
AUTORA: C is ina Gonzàlez i Flo
PROFESSORES TUTORES: D a. Ma ia Te esa Mas Se a
D . An oni Ma ia Cla e Ve dú González
RESUMEN:
El uso in ensi o de he bicidas pa a el con ol de malas hie bas de los campos de
cul i o puede p o oca la apa ición del enómeno de la esis encia. Una aplicación
con inua de un mismo he bicida, o de muchos que ienen la misma o ma de ac ua
sob e las plan as, puede o igina una selección de indi iduos con la habilidad de
supe i encia, que deja an descendencia igualmen e esis en e a el e ec o del
ag oquímico.
En la Región Pampeana (p o incia de Buenos Ai es, A gen ina) la soja se ha
con e ido en un cul i o p e e encial, en o ación con igo y maiz o en monocul i o,
bajo el uso de la siemb a di ec a. Así, inde ec iblemen e se p ac ica un con ol químico
de las malezas. La ma e ia ac i a más usada en esa zona es el gli osa o, un he bicida
sis émico, no selec i o y de amplio espec o, que ac ua inhibiendo la o mación de una
enzima que pa icipa en la sín esi de p o eínas, el ácido indol acé ico y la clo o ila.
El obje i o p incipal de es e p oyec o es de ec a la exis encia de enómenos de
ole ancia al gli osa o de plan as de Digi a ia sanguinalis, una mala hie ba anual ípica
en los campos de cul i o, de poblaciones p oceden es de campos de la Región
Pampeana, en es udios p elimina es.
Se han diseñado expe imen os pa a compa a en condiciones de labo a o io el
desa ollo de plan as de Digi a ia sanguinalis (poblaciones de A gen ina y de Caldes
de Mon bui) después de aplica les di e en es dosis del gli osa o, po encima y po
debajo de la dosis ecomendada po el ab ican e. Los a amien os se han ealizado
en di e en es es adíos de desa ollo de las plan as.
Pa a la compa ación en e plan as de di e en e p ocedencia, ase de c ecimien o y
dosis aplicada se con oló la ge minación, la mo alidad, el núme o de hojas a los 0, 10
i 20 días después del a amien o, los días a lo ación y a uc i icación, y la biomasa.
PALABRAS CLAVE: DR50, he bicida sis émico, malezas, es adio enológico,
biomasa.
III
TITTLE: Glyphosa e’s e ec on wo popula ions o Digi a ia sanguinalis
(Pampa’s Region and Ba celona): Tole ance p elimina y e alua ion.
AUTHORESS: C is ina Gonzàlez i Flo
TUTORIAL TEACHERS: D a. Ma ia Te esa Mas Se a
D . An oni Ma ia Cla e Ve dú González
ABSTRACT:
In ensi y in use o he bicides o con ol c op’s ield weed can p oduce appa i ion o
esis ance phenomena. A single he bicide con inuous applica ion, mos ly, o di e en
he bicides which ha e he same mode o ac ion on he plan s, can p oduce a indi idual
selec ion who will ha e he su i o abili y, i will lea e descenden s wi h he same
esis ance in on o he chemis y e ec .
A he Pampa’s egion (A gen ina) soybean has income a p e e en ial c op, in o a ion
wi h whea and co n o in monocul u e sys em, unde a p oduc ion echnology based
on no- illage. Because o ha , he a me s ha e o con ol weeds wi h chemis y’s
p oduc s. The mos used ac i e ma e in his zone is glyphosa e. This is a sys emic,
non-selec i e and la ge spec um, i wo ks inhibi ing an enzyme o ma ion, who
pa icipa e in he syn hesis o p o eins, acid indol ace ic and clo ophyla.
The aim o his p ojec is o de ec he exis ence o esis ances o glyphosa e in plan s
o Digi a ia sanguinalis in a p eliminaly e alua ion, an annual weed ypical in c op
ields, o popula ions om de Pampa’s egion.
I ’s designed an expe imen al s udy o compa e, in labo a o y condi ions, he plan s o
Digi a ia sanguinalis ( om A gen ina and om Caldes de Mon bui) de elopmen , a e
he applica ion o glyphosa e in di e en doses, up o down o he sugges ed dose
published by he manu ac u e . The ea men s we e ealized in di e en de elopmen
s adiums o plan s.
To compa e plan s wi h di e en p ecedence, de elopmen phase and glyphosa e dose
o applica ion, we con oled he ge mina ion, mo ali y, lea es numbe on 0, 10 and 20
a e he ea men , numbe o days o lowe ing and uc i ica ion, and he biomass.
KEY WORDS: DR50, sys emic he bicide, weed, phenological s a e, biomass.

IV
Ag aïmen s
La p ime a plana del meu P ojec e Final de Màs e la ull dedica a ag ai a
o es les pe sones que, d’una o al a mane a, m’han ajuda a enca a -lo i dona -
li o ma.
Pe comença , ul dona -lis els meus més since s ag aïmen s als meus dos
u o s del p ojec e. A la D a. Mai e Mas i al D . AMC Ve dú pe di igi -me el
p ojec e i, sob e o , pe o es les g ans opo uni a s que m’o e eixen des de a
emps.
Vull ag ai ambé a la me a gen : al Da ius, a la Ma a i a la me a ma e. To s
es saben que els necessi o al meu cos a pe ana -me animan a e coses
no es i a a ança en l’a en u a de la me a ida, es igui a p op o lluny.
Ag aeixo ambé la Mon se Galla pe la se a ajuda p es ada en el
desen olupamen d’aques p ojec e i pe la se a companyia als labo a o is.
El meu ag aïmen a l’equip del D . E.H. Sa o e de la Cá ed a de Ce eales de la
Facul ad de Ag onomía de la Uni e sidad de Buenos Ai es pe la ecol.lecció i
l’en iamen de les lla o s de Digi a ia sanguinalis de la egió pampeana (en el
ma c del p ojec e A/6759/06 AECI-MAEC). I, en pa icula , a An onio C.
Guglielmini (Ing. Ag . M. Sc.).
V
VI
Suma i
1. In oducció .......................................................................................... 1
1.1. Ag icul u a a la Regió Pampeana ................................................ 3
1.2. Gli osa ......................................................................................... 4
1.3. Lla o s ansgèniques Roundup Ready ....................................... 6
1.3.1. Cul iu de ansgènics esis en s a he bicides........................ 7
1.4. Impo ància de l’ús d’he bicides en l’apa ició de ole àncies i
esis ències en les males he bes ................................................... 8
1.5. Apa ició de ole àncies i esis ències a he bicides ....................... 9
1.6. Digi a ia sanguinalis (L.) Scopoli .................................................. 11
1.6.1. Gène e Digi a ia Halle ......................................................... 13
1.6.2. Desc ipció mo ològica de Digi a ia sanguinalis ................... 14
1.6.3. Desc ipció enològica de Digi a ia sanguinalis ..................... 17
2. Objec ius ............................................................................................. 19
3. Ma e ial i Mè odes ............................................................................ 23
3.1. P epa ació i desin ecció de lla o s de Digi a ia sanguinalis ......... 25
3.2. Ge minació de Digi a ia sanguinalis ............................................. 26
3.2.1. Semb a de Digi a ia sanguinalis pel con ol
de la ge minació .................................................................... 26
3.2.2. Me odologia de con ol de ge minació de
Digi a ia sanguinalis .............................................................. 27
3.3. Aplicació de Gli osa sob e plan es de Digi a ia sanguinalis ........ 27
3.3.1. Semb a de Digi a ia sanguinalis pe
ac amen s amb Gli osa ...................................................... 27
3.3.1.1. Semb a en placa pe a ac amen s
en es adi de lla o i una ulla ............................................... 27
3.3.1.2. Semb a en sa a a pe a ac amen s en es adi 2-3
ulles i 3-4 ulles, i pe a alua a iacions de la biomassa... 28
3.3.2. Dosis d’aplicació de Gli osa ................................................. 29
3.3.3. P epa ació i me odologia d’aplicació de Gli osa .................. 31
VII
3.3.3.1. Sob e lla o s de Digi a ia sanguinalis .......................... 31
3.3.3.2. Sob e Digi a ia sanguinalis a una ulla ......................... 31
3.3.3.3. Sob e Digi a ia sanguinalis a es adi enològic 2-3
ulles, 3-4 ulles i pe alo a a iacions en la biomassa ...... 32
3.3.3.3.1. Es adi enològic 2-3 ulles .................................... 33
3.3.3.3.2. Es adi enològic 3-4 ulles .................................... 34
3.3.3.3.3. Valo ació de les a iacions en la biomassa ......... 35
3.3.4. Me odologia de con ol del desen olupamen de Digi a ia
sanguinalis desp és de ac amen amb gli osa ...................... 35
3.3.5. Me odologia de con ol de la biomassa de Digi a ia
sanguinalis desp és de ac amen amb gli osa ................... 36
3.4. Va iables ob ingudes .................................................................... 36
3.5. T ac amen de les dades .............................................................. 38
3.5.1. Anàlisi de la a iància i sepa ació de mi janes ..................... 38
3.5.2. Co bes dosi- espos a ........................................................... 38
4. RESULTATS ........................................................................................ 41
4.1. A aluació de la ge minació de lla o s de Digi a ia sanguinalis .... 43
4.2. A aluació del pe cen a ge de ge minació desp és de e un
ac amen sob e lla o s de Digi a ia sanguinalis ............................ 45
4.2.1. Co bes dosi- espos a ........................................................... 48
4.3. A aluació de la mo ali a en plàn ules en es adi una ulla de
Digi a ia sanguinalis desp és de ac a -les amb gli osa ................ 49
4.3.1. Co ba dosi- espos a ............................................................. 51
4.4. A aluació de l’e ec e de l’aplicació de di e en s dosis de
gli osa sob e plan es de Digi a ia sanguinalis a es adi 2-3 ulles.... 52
4.4.1. A aluació del nomb e de ulles ............................................ 53
4.4.1.1. Co ba dosi- espos a .................................................... 55
4.4.2. A aluació del pe cen a ge de mo ali a ................................ 57
4.4.2.1. Co ba dosi- espos a ..................................................... 61
4.5. A aluació de l’e ec e de l’aplicació de di e en s dosis de
gli osa sob e plan es de Digi a ia sanguinalis a es adi 3-4 ulles..62
4.5.1. A aluació del nomb e de ulles ............................................. 62
4.5.1.1. Co bes dosi- espos a .................................................. 64
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
5
Enca a que EPSPS és l’únic enzim que es coneix que a ec a el gli osa , les
aplicacions enen epe cussió sob e mol s p ocessos isicoquímics i isiològics
de les plan es (Cole, 1984); en e aques es es oben les educcions en la
o osín esis i la deg adació de la clo o il·la, la inhibició de l’auxina de anspo i
la millo a de l’auxina d’oxidació.
La mo de la plan a és len a i es mani es a inicialmen pe una pa ada del
c eixemen , seguida de clo osis i, inalmen , de nec osis en els eixi s ege als.
Des que es a comença a come ciali za , a l’any 1976, l’he bicida de gli osa
s’ha con e i en el més emp a a ni ell mundial. Es ac a d’un d’en e els que
hi ha al me ca que p esen a majo e iciència (Monsan o, 2005). La se a
e sa ili a en el con ol, la iabili a econòmica del seu ús i l’ampli espec e de
males he bes que a ec a han es a els pun s o s d’aques he bicida. Al se
d’acció sis èmica con ola mol bé les plan es pe ennes, e que a p o oca
que les p oduccions augmen essin i que es poguessin aba a i cos os al pode
abandona les esca des manuals.
Ac ualmen , es come ciali za a més de 100 països i la se a aplicació ha ana
en augmen en la da e a dècada degu a l’apa ició dels cul ius modi ica s
genè icamen pe ole a -lo (Williams e al., 2000; Wol enba ge i Phi e , 2000).
Els pun s dèbils del gli osa són: (i) la necessi a de dosis al es pe a con ola
les males he bes de ulla ample que gene almen en són més ole an s; (ii)
l’an agonisme amb l’aigua de més du esa i amb al es ba eges; (iii) la baixa
eloci a d’ac uació i poca esis ència al en a , si es compa a amb el pa aqua .
Les g amínies solen se més suscep ibles al gli osa que les plan es de ulla
ampla. Les o mulacions líquides són més ap opiades pe ope acions a g an
escala, en aques cas s’u ili zen al es concen acions de gli osa . Pe a
l’aplicació amb pul e i zado s, el amany de go a p en mol a impo ància, ja que
com més pe i és el amany de la go a hi ha més e enció de l’he bicida a la
supe ície de la ulla (MacIsaac e al., 1991; Nalewaja e al., 1992).

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
6
Els ac o s ambien als són mol signi ican s en l’ac i i a del gli osa . Així, poden
eni e ec es sob e les plan es condicionan -ne la suscep ibili a , i sob e
l’he bicida di ec amen . La se a e icàcia és meno si les plan es es an en
si uació d'es és híd ic (Adkins e al.,1998), si la empe a u a és baixa i la
plan a c eix amb el sòl a capaci a de camp (McWho e e al.,1980). Pe con a,
és més e ec iu en humi a s ela i es al es, ja que a a o eix l’abso ció (Wills e
al.,1978).
El gli osa és abso bi àpidamen al sòl, queda immobili za i és deg ada pe
di e ses bac è ies en àcid aminome il o ònic o sa cosi, i inalmen , en os a
ino gànic, amoni i diòxid de ca boni (F anz e al., 1997).
1.3. Lla o s ansgèniques Roundup Ready
L’any 1996 en en a come ciali za -se al me ca a gen í lla o s de soja i co ó
ansgènics: la soja RR (Roundup Ready) esis en a l’he bicida gli osa , i el
co ó B (Bacillus hu ingiensis) esis en a l’a ac de lepi dòp e s.
Aques es no es a ie a s han pe més disminui els cos os de p oducció a
l’A gen ina al ol an del 15%, si es é en comp e o el conjun del sis ema
p oduc iu en an (To iglia, 1999).
El cul iu de soja s’ha consolida com a dominan en les o acions de la majo
pa d’explo acions, g àcies a la endibili a i senzillesa que o e eix la se a
capaci a de esis ència al gli osa , jun amen amb l’ús de la ècnica de semb a
di ec a, b indan a l’ag icul o la possibili a de con ola les males he bes dels
seus camps ha en -hi d’in e i menys cos os. La quan i a dels p incipis ac ius
emp a s es a edui de més de 100 p oduc es disponibles a un de sol, el
gli osa .
To plega ha p o oca que a A gen ina hagin desapa egu 150 mil p oduc o s
amilia s. S’ha concen a la supe ície explo ada en poques emp eses i
aques es són més indus iali zades. L’ag icul u a ha passa de 40 a quasi 80
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
7
milions de ones de p oducció ( enin en comp e la soja, bla , bla de mo o i
gi a-sol), amb un augmen de l’à ea semb ada d’un 35%.
Pe la se a pa , la supe ície ag ícola de la Regió Pampeana s’ha iplica , i la
semb a de soja s’ha expandi (Be naudo, 2003). Ac ualmen , pe exemple,
ep esen a un 65% de la supe ície semb ada de cul ius anuals en la p o íncia
d’En e Ríos ( alo ex apolable a la es a de la Regió Pampeana).
1.3.1. Cul iu de ansgènics esis en s a he bicides
Segons l’in o me anual del Se ei In e nacional pe l’Adquisició d’Aplicacions
Ag obio ecnològiques (In e na ional Se ice o he Acquisi ion o Ag i-bio ech
Applica ions, ISAAA) de l’any 2007 (James, 2007), l’A gen ina segueix sen el
segon p oduc o mundial de cul ius ansgènics amb un 22% de la supe ície
mundial dedicada a aques s ipus de cul ius en l’any 2007, de la qual un 83,8%
es à dedica al cul iu de la soja RR.
A ni ell mundial, la supe ície des inada al cul iu de plan es ansgèniques a o
el món du an el 2007 a segui c eixen pe do zè any consecu iu, pe la qual
cosa s’han assoli els més de 114,3 milions d’hec à ees (James, 2007). El
nomb e de països p oduc o s d’aques s cul ius es a amplia ins als 23, dels
quals EEUU és el que é més supe ície plan ada (50% sob e el o al de
supe ície de ansgènics al món), segui d’A gen ina (22%) i B asil (17%).
La soja ansgènica ha segui sen el p incipal cul iu modi ica genè icamen al
2007, així passa a ocupa un 57% de la supe ície mundial dedicada a
bio ecnològics, seguida del bla de mo o de àpid c eixemen (25%), del co ó
(13%) i de la colza (5%).
La modi icació genè ica es ella des de l’inici de la se a come ciali zació han
es a les esis ències a he bicides, els cul ius de les quals ocupen a ni ell
mundial al 2007 el 63% de la supe ície dedicada a ansgènics.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
8
Al 2007 Espanya ocupa la do zena posició amb unes 70 mil hec à ees
cul i ades de bla de mo o, al capda an d’Eu opa, obse an -se un inc emen
del 40% espec e el 2006.
1.4. Impo ància de l’ús d’he bicides en l’apa ició de ole àncies i
esis ències en les males he bes
Segons la Weed Science Socie y o Ame ica (1998) la esis ència a he bicides
és l’habili a he e ada d’una plan a pe sob e iu e i ep odui -se desp és de
l’exposició a una dosi d’he bicida no malmen le al pe l’espècie en es a
sal a ge. En can i, la ole ància als he bicides és la capaci a inhe en que é
una espècie pe sob e iu e i ep odui -se desp és d’un ac amen he bicida,
sense implica que hagi hagu un p océs de selecció o manipulació genè ica.
Les poblacions d’espècies a enses solen es a o mades pe un conjun
d’indi idus que p esen en di e ències en la se a mo ologia, índex de
c eixemen , p ecoci a , p oducció de lla o s o la ència, en e d’al es. Això és
degu al e que la majo pa de les males he bes són al·lògames (G ignac,
1978), pe an hi ha ecundació c euada, en e indi idus genè icamen
di e en s; s’o iginen combinacions genè iques no es i es eu a a o ida la
cons an gene ació de a iabili a genè ica in apoblacional.
L’ús in ensiu i con inu en un camp de cul iu d’un únic he bicida, sob e o a
causa de la se a ac i i a esidual, po gene a una selecció no desi jada de
poblacions de males he bes ole an s a he bicides. Això, jun amen amb el e
que l’he bicida elimina à les plan es sensibles, de mane a que a a o eixi la
i ness de les esis en s degu a la al a de la compe ència habi ual, a a o i à la
p esència de bio ips de males he bes esis en s.
Aques enómen és més p opens a ocó e amb alguns he bicides que no pas
amb d’al es. To i això, el nomb e o al de casos de no es esis ències a
he bicides augmen a anualmen (Hol i LeBa on, 1990; Dye e al., 1993). Pe
aques mo iu, con e i la majo pa d’un cul iu d’una egió en ole an a un únic
he bicida po des ui la u ili a del ma eix. Pe això, les cases de lla o s euen
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
9
que desen olupa cul i a s ole an s a un sol he bicida po se una pob e
in e sió a lla g e mini, enca a que po se bene iciosa econòmicamen a cu
e mini.
Un al e p oblema en la u ili zació de esis ències en algunes espècies
cul i ades és la p obabili a de ecundació c euada en e les plan es del cul iu i
les espècies a enses (males he bes) p ope es ilogenè icamen (pe exemple,
en e el gi a-sol cul i a o el sal a ge). Els gens nous de ole ància a he bicides
inco po a s en les lla o s del cul iu poden àcilmen inco po a -se a les
poblacions de la mala he ba e olu i amen p ope a, de mane a que a ec en
nega i amen a l’e ec i i a de l’he bicida i al desen olupamen de la p òpia
espècie o de les espècies sil es es.
Els cul i a s ole an s a he bicides poden ans e i el p oblema en els cul ius
successius si s’emp a el ma eix he bicida, ja que, pe exemple, el bla de mo o
esis en es po con e i en una mala he ba en el cul iu de la soja.
1.5. Apa ició de ole àncies i esis ències a he bicides
La c eixen di usió dels cul ius RR i de la semb a di ec a a l’A gen ina, lliga
amb l’ús exclusiu del gli osa pe el con ol de les males he bes, po p o oca
que algunes espècies esul in més ole an s a aques he bicida que d’al es i
que hi puguin apa èixe esis ències.
A l’A gen ina només s’han egis a dues esis ències de males he bes a
gli osa , egis ades en els anys 2005 i 2006 ( eu e Taula 1.1). En els dos
casos la esis ència la p esen a l’espècie So ghum halepense.
A ni ell mundial, exis eix coincidència a conside a que la esis ència a gli osa
és de a a ocu ència (Hee ing e al., 2004). Des de la se a apa ició, el gli osa
ha selecciona una quan i a mol meno de bio ips esis en s en compa ació
amb al es p incipis ac ius de ida come cial mol més ecen (Bae son e al.,
2002), de mane a que la p obabili a de selecciona esis ència a gli osa és
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
10
més d'un milió de egades meno que amb he bicides inhibido s de l'enzim
sin e asa d’ace olac a (ALS).
Taula 1.1. Relació d’espècies de males he bes esis en s al gli osa segons el país i any de
egis e de la esis ència (Fon : WeedScience, 2008).
Species Coun y
Ama an hus palme i 2005 - USA (Geo gia)
2006 - USA (A kansas)
2006 - USA (Tennessee)
Ama an hus udis 2005 - USA (Missou i)
2006 - USA (Illinois)
2006 - USA (Kansas)
2007 - USA (Minneso a)
Amb osia a emisii olia
2004 - USA (A kansas)
2004 - USA (Missou i)
2007 - USA (Kansas)
Amb osia i ida
2004 - USA (Ohio)
2005 - USA (A kansas)
2005 - USA (Indiana)
2006 - USA (Kansas)
2006 - USA (Minneso a)
2007 - USA (Tennessee)
Conyza bona iensis
2003 - Sou h A ica
2004 - Spain
2005 - B azil
2005 - B azil
2006 - Colombia
2007 - USA (Cali o nia)
Conyza canadensis
2000 - USA (Delawa e)
2001 - USA (Ken ucky)
2001 - USA (Tennessee)
2002 - USA (Indiana)
2002 - USA (Ma yland)
2002 - USA (Missou i)
2002 - USA (New Je sey)
2002 - USA (Ohio)
2003 - USA (A kansas)
2003 - USA (Mississippi)
2003 - USA (No h Ca olina)
2003 - USA (Ohio)
2003 - USA (Pennsyl ania)
2005 - B azil
2005 - USA (Cali o nia)
2005 - USA (Illinois)
2005 - USA (Kansas)
2006 - China
2006 - Spain
2007 - Czech Republic
2007 - USA (Michigan)

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
11
Species Coun y
Digi a ia insula is
2008 - B azil
2008 – Pa aguay
Echinochloa colona 2007 - Aus alia (New Sou h Wales)
Eleusine indica 1997 – Malaysia
Eupho bia he e ophylla 2006 – B azil
Lolium mul i lo um
2001 - Chile
2002 - Chile
2003 - B azil
2004 - USA (O egon)
2005 - USA (Mississippi)
2006 – Spain
Lolium igidum
1996 - Aus alia (Vic o ia)
1997 - Aus alia (New Sou h Wales)
1998 - USA (Cali o nia)
2000 - Aus alia (Sou h Aus alia)
2001 - Sou h A ica
2003 - Aus alia (Wes e n Aus alia)
2003 - Sou h A ica
2005 - F ance
2005 - F ance
2006 – Spain
Plan ago lanceola a 2003 - Sou h A ica
So ghum halepense 2005 - A gen ina
2006 - A gen ina
2007 - USA (A kansas)
1.6. Digi a ia sanguinalis (L.) Scopoli
Del lla í digi us (di ), en e e ència a la posició dels aïms en les se es
in lo escències, i sanguis (sang) en al·lusió al colo de les ma eixes, Digi a ia
sanguinalis (L.) Scop. és una plan a anual que es dis ibueix àmpliamen des de
la la i u 50º N a 40ºS. Es ac a doncs, d’una mala he ba d’impo ància
económica mundial, sob e o en zones emplades i opicals (Holm e al., 1977;
Sch oede e al., 1993; Webs e y Coble, 1997).
Degu a la se a capaci a d’adap ació a di e en s condicions ambien als,
aques a espècie es po oba en un nomb e bas an ele a de països. Els
camps de cul iu, ja dins o zones epi jades, són alguns dels llocs on és més
àcil que apa egui aques a plan a.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
12
Taula 1.2. Noms comuns de l’espècie Digi a ia sanguinalis (Wo ld Wide Web Mul ilingual
Mul isc ip Plan Name Da abase, 2005).
Llengua Nom comú
Ca alà Fo cadella, panissalla, po a de gall, xe eix
Cas ellà Pas o cua esma (A gen ina), gua da ocío, gua da se eno, azuli a,
g amilla, pa a de gallina, ga achuelo.
Anglès C abg ass, hai y inge -g ass, la ge c abg ass, hai y c abg ass, pu ple
c abg ass, edhai c abg ass
F ancès Manne e es e, panis manne, sanguinelle, digi ai e sanguine, panic
sanguin, mille sanguin
I alià Sanguinella comune, sanguinella, sanguina ia
Alemany Blu ennich, blu hi se, mannag ass, blu o inge hi se.
Po uguès Milhã-digi ada
Taula 1.3. Classi icació de Digi a ia sanguinalis (L.) Scop. pe Uni ed S a es Depa men o
Ag icul u e (Fon : USDA, [2000?]).
Regne Plan ae – Plan es
Sub egne T acheobion a – Plan es ascula s
Supe di isió Spe ma ophy a – Plan es de lla o s
Di isió Magnoliophy a – Plan es amb lo
Classe Liliopsida– Monoco iledònies
Subclasse Commelinidae
O d e Cype ales
Família Poaceae
Gène e Digi a ia Halle
Espècie Digi a ia sanguinalis (L.) Scopoli
Conside ada al 1977 pe Holm e al. (1977) com una de les es espècies amb
més impo ància a ni ell mundial. Al 1991, Ga cía i Fe nández-Quin anilla
(1991) de ineix Digi a ia sanguinalis com una de les 15 espècies de males
he bes més impo an s del món. Al 2002 cinquan a-sis països enien
documen ada aques a plan a com a mala he ba de en a es cul ius (Walke
and Tilley, 2002). A Espanya es oba disseminada pe o el e i o i (Villa ies,
1979).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
13
Taula 1.4. Relació dels p incipals cul ius a ni ell mundial i els co esponen s països en els que
s’ha documen a la p esència de Digi a ia sanguinalis (Holm e al., 1977). Els països en neg e a
són els que han documen a aques a espècie com a mala he ba p incipal del cul iu.
Cul iu Països
Canya de suc e Aus àlia, Cuba, India i Es a s Uni s.
A gen ina, B asil, Les Filipines i Taiwan.
Cacahue B asil, Colòmbia, India i Is ael.
Indonèsia, Taiwan i Es a s Uni s.
Co ó Is ael i Es a s Uni s.
Espanya, Swazilàndia i Tu quia.
Bla de mo o B asil, Canadà, Colòmbia, Is ael, I àlia, Mèxic, No a Zelanda,
Les Filipines, Espanya i Rússia.
Po ugal i Taiwan.
So go Colòmbia, Is ael, I àlia i Es a s Uni s.
Taiwan.
1.6.1. Gène e Digi a ia Halle
El gène e Digi a ia Halle pe any a la ibu de les Paniceae, de la sub amília
Panicoideae i de la amília de les Poàcies o G amínies. Comp èn a ni ell
mundial unes 220 espècies, dis ibuïdes pe les zones empe ades, opicals i
sub opicals dels dos hemis e is (Wa son i Dallwi z, 1992).
Les ulles són ípicamen linea s o lanceolades amb una lígula memb anosa.
Les in lo escències del gène e Digi a ia es an o mades pe un o més aïms
espici o mes, els quals es disposen en e icils o en la o ma al e na al lla g
d’un eix p incipal.
En els aïms hi ha les espigue es, en g ups de 2 a 4, amb la gluma in e io ,
gene almen eduïda, es disposa en o ma ex e na espec e el aquis del aïm.
El gène e Digi a ia p esen a ambé una lema supe io ca ilaginosa, glab a i
amb les o es memb anoses, gene almen hialines i plegades sob e la pàlea
supe io .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis In oducció
14
1.6.2. Desc ipció mo ològica de Digi a ia sanguinalis
• Es uc u es ege a i es
Digi a ia sanguinalis és una plan a d’alçada en e 10 i 30 cm (Hä lige i
Basilea, 1972), enca a que s’han oba indi idus de ins a 60 cm. Fo ma
ma es (Bolòs e al., 1993), que li su en de la base de les iges, que
solen se geniculades, ascenden s, e ec es, obus es i glab es.
No malmen es an doblegades b uscamen a p op de la base, on els
nusos in e io s enen la capaci a d’eme e a els ad en ícies o b o s
aplana s al e a. Els seus en enusos, de cilínd ics a canalicula s, poden
e ins a 10 cm de longi ud (Gi aldo Cañas, 2005). Els nusos són
glab es i de colo cas any osc.
Les beines solen se més cu es que els en enusos i glab escen s,
especialmen les beines in e io s (Beh end i Han , 1979). Les lígules són
memb anoses, p imes i i egula men den ades, an menys de 3 mm de
lla gada (Gi aldo Cañas, 2005) i la se a colo ació és e da amb algunes
onali a s de e mells o iole es (Beh end i Han , 1979).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Objec ius
21
L’ús in ensiu i con inu d’he bicides po p o oca l’apa ició de esis ències en les
plan es de males he bes p esen s al camp. Des que s’han inco po a en els
cicles de cul iu de la Regió Pampeana (A gen ina) a ie a s de cul ius esis en s
a l’he bicida gli osa , la p oducció s’ha basa en l’ús de la semb a di ec e, mo iu
pel qual s’emp a de mane a u inà ia la ma è ia ac i a gli osa pe al con ol de
les males he bes.
La conjunció d’aques s ac o s ha mo i a la eali zació d’aques es udi, on es
ol du a e me un eball p elimina pe de e mina si han desen olupa
ole àncies al gli osa uns bio ips de la mala he ba amb impo ància mundial
Digi a ia sanguinalis (L.) Scop., p oceden s d’un camp de soja de la Regió
Pampeana on s’hi an aplicacions egula s de gli osa des de a anys.
Pe e -ho, s’ha e un es udi inicial de la ge minació de Digi a ia sanguinalis, i
pos e io men s’han inicia els assajos pe de e mina l’e ec e de l’aplicació de
di e en s dosis de gli osa sob e D. Sanguinalis, segons l’es adi enològic de la
plan a i la p ocedència de la lla o o bio ip (Regió Pampeana i Vallès O ien al).

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Objec ius
22
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
23
3. MATERIAL I MÈTODES
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
24
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
25
En l’es udi que es p esen a s’han di e encia dues g ans pa s. Una p ime a
basada en la ge minació de les plan es de Digi a ia sanguinalis p oceden s de
la Regió Pampeana de l’A gen ina i de la inca de To e Ma imon a Caldes de
Mon bui.
La segona ase de l’es udi s’ha cen a en el con ol del desen olupamen de
les plan es de D. sanguinalis, d’A gen ina i de Caldes, desp és de e
ac amen s amb l’he bicida Gli osa . Aques con ol s’ha du a e me amb les
plan es en di e en s ases de desen olupamen : lla o s, a una ulla, a 2-3 ulles
i a 3-4 ulles.
L’expe iència es a desen olupa en e els labo a o is d’Asseca Vege al i de
Biologia Vege al de l’Escola Supe io d’Ag icul u a de Ba celona del Campus
del Baix Llob ega de la UPC, en e el juliol del 2007 i el juny del 2008.
3.1. P epa ació i desin ecció de lla o s de Digi a ia sanguinalis
Es an selecciona pe a du a e me l’es udi dues poblacions de D.
sanguinalis, una que p o enia dels camps expe imen als de la Facul ad de
Ag onomía de la Uni e sidad de Buenos Ai es, A gen ina. En el momen de
colli -les, que a se l’ab il de 2007, no hi ha ia ins al·la cap cul iu al camp; an
a iba en bon es a a Cas ellde els al juliol de 2007.
Les al es lla o s e en de la inca de To e Ma imon, si uada a Caldes de
Mon bui (Ba celona), collides el no emb e de 2006. En ambdós casos les
lla o s p o enien de més d'un cen ena d'indi idus.
Un cop al labo a o i, les plan es aga ades a camp es an deixa asseca i,
pos e io men , es an des ia manualmen les lla o s de la es a de la plan a.
Les lla o s es an gua da en caixes pe i es de plàs ic degudamen
e ique ades.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
26
Pe a la co ec e semb a de les lla o s de D. sanguinalis, p ime de o es a
de e mina el pes de lla o s a semb a a pa i del nomb e de plan es a
es udia , enin en comp e la elació coneguda que mil lla o s de D. sanguinalis
pesen 0,69 g (Galla e al., en p emsa), an en lla o s d’A gen ina com en les
de Caldes.
El següen pas a se la ne eja i desin ecció de les lla o s. Pe e -ho es a
p epa a un ub d’assaig amb ap de osca amb una solució d’hipoclo i sòdic
(NaClO) al 5% on s’hi an col·loca les lla o s. La mescla es a agi a
manualmen du an 10 minu s i, o segui , es col·locà un embu de Büchne de
id e amb placa po osa acobla a un Ki asa os, on s’hi aplicà el bui . Amb l’aju
de 2l d’aigua des il·lada i en el bui es e i à l’hipoclo i sòdic i al es pa ícules
que haguessin pogu queda amb les lla o s.
3.2. Ge minació de Digi a ia sanguinalis
3.2.1. Semb a de Digi a ia sanguinalis pel con ol de la ge minació
Es an p epa a unes plaques de Pe i es e ili zades de 9 cm de diàme e amb
pape de il e a la base, ambé es e ili za a la camb a de UV du an 5 minu s,
pe a la subjecció i ge minació de les lla o s. A cadascuna de les plaques s’hi
an a egi 3ml d’aigua des il·lada, amb l’ajuda d’una pipe a au omà ica, i
pos e io men , s’hi an col·loca en e 20 i 25 lla o s desin ec ades de D.
sanguinalis, epa ides i dis ibuïdes uni o memen pe o a la supe ície.
Conc e amen , es an col·loca a les plaques 582 lla o s d’A gen ina i 713 de
TM. L’expe iència es a du a e me en e el juliol i el se emb e del 2007.
Les plaques es an posa a ge mina a una camb a de ge minació amb
il·luminació, empe a u es i humi a s con olades. De les 9 a les 21 ho es
s’il·lumina a la camb a i es puja a la empe a u a ins a 30ºC. De les 21 a les 9
ho es e a el pe íode de osco i la empe a u a descendia ins als 20ºC. La
humi a es man enia semp e al 85%.

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
27
3.2.2. Me odologia de con ol de ge minació de Digi a ia sanguinalis
La ge minació de les lla o s de D. sanguinalis es a con ola , ano an el
nomb e de plan es ge minades pe placa, dià iamen a pa i del dia de semb a.
Es a conside a que una lla o ja es a a ge minada en el momen que, amb la
lupa binocula , s’obse a a l’apa ició de la pun a de la adícula. Es a ap o i a
el con ol esmen a pe ehid a a les plaques amb aigua des il·lada. El con ol
es a dona pe inali za als 12 dies desp és de la semb a.
3.3. Aplicació de Gli osa sob e plan es de Digi a ia sanguinalis
3.3.1. Semb a de Digi a ia sanguinalis pe ac amen s amb Gli osa
3.3.1.1. Semb a en placa pe a ac amen s en es adi de lla o i una ulla
Pe a semb a aques es lla o s es a segui el ma eix p ocedimen que en la
semb a en placa de inida an e io men (Veu e apa a 3.2.1). Pe a ac amen
sob e lla o s es an posa a ge mina 210 lla o s an d’A gen ina com de To e
Ma imon (TM a pa i d'a a), amb una dis ibució de 15 lla o s pe placa. Pe a
ac amen a una ulla es an col·loca 191 plàn ules d’A gen ina i 211 de TM,
dis ibuïdes ap oximadamen amb 10 plàn ules pe placa. Pos e io men les
plaques es an posa a la camb a en les condicions d’il·luminació i empe a u a
que s'han explica an e io men (Veu e apa a 3.2.1).
Cada placa es a iden i ica amb la p ocedència de la lla o (A gen ina o TM),
la da a de plan ació, l’es adi en el que s’ha ia ac a (0F o 1F) i un núme o de
la placa, pe acili a -ne el seguimen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
28
3.3.1.2. Semb a en sa a a pe a ac amen s en es adi 2-3 ulles i 3-4 ulles,
i pe a alua a iacions de la biomassa
Es an emp a 32 sa a es ec angula s de plàs ic du com a con enido pe a
du a e me aques a ase de l’es udi. Es a comp a amb qua e mides de
sa a es di e en s, enin una supe ície de 464 cm2, 600 cm2, 735 cm2 i 756
cm2, que es an eni en comp e pe e els càlculs de la dosi a aplica .
Com a subs a de c eixemen es a u ili za Subs a Uni e sal de Ja diland,
o ma pe una ba eja de o bes d’espagnum i cà ex, esco ça de pi i pe li a. Té
un 60% de ma è ia o gànica i un pH del 6,3. Es a humec a el subs a amb
aigua des il·lada i es a col·loca a les sa a es. Les lla o s de D. sanguinalis ja
desin ec ades es an ana disposan a sob e la e a, dis ibuïdes uni o memen
pe o a la sa a a.
Taula 3.1. Composició del Subs a Uni e sal Ja diland.
Ma è ia seca/peso de p oduc e b u 30%
Ma è ia o gànica/peso de p oduc e b u 60%
pH agua 6.3
Conduc i i a 41 mS/m
Re enció aigua/ olum 65%
NPK 19-13-3
Les sa a es es an posa a una camb a de ge minació amb il·luminació,
empe a u es i humi a s con olades, amb les ma eixes condicions que les
u ili zades pe al con ol de la ge minació de D. sanguinalis (Veu e apa a
3.2.1.)
Cada sa a a es a iden i ica amb la p ocedència de la lla o (A gen ina o To e
Ma imon) i un núme o de sa a a, pe acili a -ne el seguimen . A pa , es an e
uns esquemes on, abans de comença els con ols, s’hi a ma ca la si uació
de cada plàn ula i se li a assigna un núme o a cadascuna d’elles.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
29
3.3.2. Dosis d’aplicació de Gli osa
Pe a les aplicacions he bicides d’aques es udi es a emp a gli osa al 36%
(Roundup, Monsan o S.A.). Les dosis d’aplicació es an es abli a pa i de la
dosi ecomanada pe Monsan o S.A. a la ma eixa e ique a del p oduc e, que
d’a a en enda an anomena em x, on es diu que pe a he bes anuals de ulla
es e a, quan es agi a uixa amb un pul e i zado amb una p essió in e io a
2.5 kg/cm2, les dosis a aplica és de 5 ml de Roundup Plus pe 1 l de solució
amb aigua des il·lada (caldo). També especi iquen que això pe una hec à ea
co espon a 500 l de caldo.
A pa i d’aquí es an p e ixa unes dosis de ac amen que an se de 1/4x,
1/2x, 3/4x, x, 2x, 4x, 8x i 16x, o i que no semp e en o es les ongades de
plan acions es a eballa amb o es les dosis desc i es.
Taula 3.2. Dosi d’aplicació de gli osa segons la nomencla u a es able a (m.a. = ma è ia
ac i a).
Nomencla u a Dosi de Roundup
(l/ha)
Dosi de gli osa
(g m.a./ha)
0 0 0
1/4x 0,625 225
1/2x 1,25 450
3/4x 1,875 675
X 2,5 900
2x 5 1800
4x 10 3600
8x 20 7200
16x 40 14400
La p epa ació de les dosis d’aplicació es a du a e me en el càlcul de la
solució que es necessi a a pe a la dosi més ele ada, en aques cas 16x
(Eq.1), i a pa i d’aques caldo es an ana en dilucions a la mei a pe ana
ob enin les al es dosis que es eque ien, excep e en la concen ació 3/4x, en
què es a ha e de e de nou diluin 3.75 ml de Gli osa en 1 l de caldo.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
30
lRoundUp/ ml 80
caldol1
)( ecomena RoundUp ml 5
16aplicaciód' Dosi 16x =⋅= (Eq. 1)
A pa , es a e el Con ol que es a du a e me en un caldo només amb
aigua des il·lada i aplican sob e la sa a a el olum de caldo especi icada a
l’e ique a, que se ia igual que en les al es dosis d’aplicació.
El olum de caldo a aplica enia de e mina pe la supe ície de les sa a es o
les plaques a ac a , seguin el càlcul exp essa a l’Eq. 2, posan com exemple
l’aplicació en placa.
acaldo/plac ml 0.318
l 1
ml 1000
placa 1
m 0.00636
m 10000
ha 1
ha 1
caldo de l 500 2
2=⋅⋅⋅ (Eq. 2)
Taula 3.3. Volum a aplica de caldo d’he bicida exp essa en ml segons la supe ície dels
di e en s con enido s amb els que es a eballa en l’es udi.
Tipus de
con enido
Supe ície
(cm2)
Volum de caldo
a aplica (ml)
Placa de Pe i 63.6 0.318
Sa a a1 464 2.32
Sa a a2 600 3
Sa a a3 735 3.675
Sa a a4 756 3.78
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
37
• Va iació en el nomb e de ulles ins als 10 DDT (∆D10) i als 20 DDT
(∆D20) (D10= nomb e de ulles als 10 DDT, D20= nomb e de ulles als
20 DDT, D0= nomb e de ulles el dia de ac amen )
D0
D0D10
∆D10
−
= (Eq. 6)
D0
D0D20
∆D20
−
= (Eq. 7)
• Fac o de esis ència (FR). Es ac a d’un índex que es calcula pe
compa a el g au de esis ència en e di e en s poblacions (Moss, 1999).
Es conside a que hi ha un al ni ell de esis ència quan FR>10. En can i,
ambé exis eix l’anomena baix ni ell de esis ència, més di ícil de de ini
i en alguns casos subjec iu (Heap, 2005), ja que és con osa la de inició
de esis ència enin en comp e el que cons i ueix la a iació na u al de
les poblacions i el que po se una esis ència de ni ell baix.
esuscep ibl població DR50
esis en població DR50
FR = (Eq. 8)
Els càlculs de %G, %M, %S, ∆D10, ∆D20 i FR, i els g à ics p esen a s en aques
eball s’han desen olupa amb l’ajuda del p og ama Mic oso Excel de
Mic oso O ice XP P o essional amb F on Page.

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
38
3.5. T ac amen de les dades
3.5.1. Anàlisi de la a iància i sepa ació de mi janes
S’ha segui un disseny de blocs a l’a za , conside an com a ac o s de a iació
el ac amen amb gli osa i la p ocedència de la lla o .
Pe a alo a les a iacions de les a iables esmen ades en unció del
ac amen aplica , la p ocedència de la lla o i l’es adi enològic, s’ha du a
e me un anàlisi de la a iància. El ac amen es adís ic s’ha eali za amb el
paque in o mà ic es adís ic SAS/STAT (SAS Ins i u e, 1992). S’ha emp a el
p ocedimen GLM pe anali za la a iància. Això s’ha complimen a amb el es
de sepa ació de mi janes de Tukey. Pe aques s ac amen s es adís ic les
dades en o ma de pe cen a ge ( an pe cen i an pe u) anali zades an se
ans o mades a a csinus de la a iable en an pe u.
A pa i de l’anàlisi de la a iància s’ha ob ingu el alo de F, amb la p obabili a
de cada ac o o combinació de ac o s, en o s el pa àme es de ini s.
El es de Tukey s’ha u ili za pe conèixe les di e ències signi ica i es en e
mi janes, p enen com a lími una p obabili a in e io a 0,05.
3.5.2. Co bes dosi- espos a
Di e en s expe iències han demos a que quan les plan es es ac en amb
he bicides els e ec es obse a s queden desc i s aonablemen bé amb co bes
logís iques de dosi- espos a (S eibig, 2003). Les co bes es ànda ds de dosi-
espos a es de ineixen pe qua e pa àme es:
D Lími supe io de la espos a de la plan a.
C Lími in e io de la espos a de la plan a.
ED50 Dosi necessà ia pe a iba a la espos a mi ja en e el lími supe io i l’in e io .
B Penden de la co ba en el pun de ED50.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
39
Figu a 3.1. Co ba de dosi- espos a log-logís ica, on els pa àme es són: D=50, C=2, ED50=1,
B=2 (Fon : S eibig, 2003).
Les co bes logís iques de dosi- espos a es poden exp essa seguin la següen
unció (S eibig e al., 1993):
B
50
ED
z
1
CD
Cy








+
−
+= (Eq. 9)
O bé, u ili zan el loga i me de la dosi, passan -se a anomena co ba dosi-
espos a log-loga í mica:
()
))ln(ED(ln(z)Bexp1
CD
Cy
50
−⋅+
−
+= (Eq. 10)
On y co espon a la espos a de la plan a (ex.: %mo ali a ) i z a la dosi de l’he bicida.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Ma e ial i Mè odes
40
Mi jançan el paque in o mà ic es adís ic SAS i el seu p ocedimen NLIN
( eg essió no lineal), s’ha e una eg essió de les a iables anali zades
an e io men ( eu e Apa a 3.4.) que ens pe me à conèixe els alo s dels
pa àme es de la co ba. D’aques a mane a es disposa à del alo s dels
pa àme es pe als ac amen s, segons la ase de desen olupamen en què
s’han ac a i la p ocedència de la lla o .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
41
4. RESULTATS
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
42

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
43
4.1. A aluació de la ge minació de lla o s de Digi a ia sanguinalis
A con inuació es de allen els pa àme es que an e e ència a la ge minació
acumulada de lla o s de D. sanguinalis p oceden s an d’A gen ina com de
To e Ma imon. Es donen dades de es expe imen s en què es a con ola la
ge minació (P1, P2 i P3) .
Taula 4.1. Ge minació de lla o s de D. sanguinalis, segons la da a de semb a i la p ocedència.
Es p esen a ambé el pe cen a ge de ge minació pels dies 4 i 8 des que es posen a ge mina
(DDS= dies desp és de la semb a).
P o a P ocedència Nº de lla o s
semb ades
% ge minació
4 DDS
% ge minació
8 DDS
A g 200 47.5 71.5
P1 TM 403 52.85 96.77
A g 382 76.70 81.68
P2 TM 310 67.42 89.68
A g 30 73.33 90
P3 TM 30 46.67 96.67
A pa i de les dades p esen ades a la Taula 4.1. es eu que les lla o s
p oceden s de la Pampa enen un pe cen a ge de ge minació meno que les de
To e Ma imon, ui dies desp és d’ha e -les posa a ge mina . En aques
in e al de emps, les lla o s de D. sanguinalis p oceden s de la egió
Pampeana de l’A gen ina p esen en un pe cen a ge de ge minació d’en e el
71.5 i el 90%. En el cas de les de To e Ma imon, aques pe cen a ge a des de
89.68 a 96.77.
En e una eg essió no lineal de cadascuna de les p o es i p ocedències
eali zades s’han ob ingu els alo s es ima s de les a iables dependen i
independen que s’exp essen en la Taula 4.2.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
44
Taula 4.2. Pa àme es es ima s de eg essió no lineal de les dades de ge minació de D.
sanguinalis (A g= A gen ina, TM=To e Ma imon, y= a iable dependen , x= a iable
independen , DDS = dies desp és de la semb a, R2= coe icien de eg essió).
P o a Va iable Pa àme e es ima Valo P obabili a R2
P1 A g % ge minació (y) -0.26719 -3.79 0.0090 0.9743
DDS (x) 0.21881 7.37 0.0003
DDS2 (x2) -0.01126 -4.61 0.0037
TM % ge minació (y) -0.43240 -3.92 0.0078 0.9791
DDS (x) 0.30641 6.59 0.0006
DDS2 (x2) -0.01299 -3.39 0.0146
P2 A g % ge minació (y) -0.29004 -2.01 0.0905 0.9201
DDS (x) 0.32653 5.38 0.0017
DDS2 (x2) -0.02005 -4.01 0.0070
TM % ge minació (y) -0.32258 -6.78 0.0005 0.9934
DDS (x) 0.31792 15.86 <.0001
DDS2 (x2) -0.01728 -10.47 <.0001
P3 A g % ge minació (y) -0.49820 -4.24 0.0081 0.9756
DDS (x) 0.45805 7.65 0.0006
DDS2 (x2) -0.03177 -4.89 0.0045
TM % ge minació (y) -0.50393 -3.47 0.0179 0.9721
DDS (x) 0.41997 5.66 0.0024
DDS2 (x2) -0.02368 -2.95 0.0321
En e l’anàlisi de la signi icació de les dades mi jançan el Tes de Tukey (Taula
4.3.), s’ob é que pe un in e al de con iança del 95% la ge minació acumulada
de lla o s de D. sanguinalis no p esen en di e ències signi ica i es en elació a
la p ocedència de la lla o (TM o A g), an als 4 com als 8 DDS.
Taula 4.3. Sepa ació de mi janes (Tes Tukey) de ge minació acumulada als 4 i 8 DDS
(exp essada en an pe u). Els alo s de mi jana amb di e en lle a són signi ica i amen
di e en s a una P=0.05.
P ocedència Mi jana
4 DDS
Mi jana
8 DDS
TM 0.71a 0.95a
A g 0.67a 0.77a
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
45
4.2. A aluació del pe cen a ge de ge minació desp és de e un ac amen
sob e lla o s de Digi a ia sanguinalis
Es olia de e mina el g au d’a ec ació que po gene a el gli osa si s’aplica
quan D. sanguinalis es oba en es a de lla o . En p incipi, en aques s
ac amen s no s’espe a ia que el gli osa p o oqui g ans can is en la espos a
ge mina i a de la plan a, ja que aques he bicida és d’acció sis èmica. Pe an ,
com que les plan es l'abso beixen pe les ulles, no s’espe a ien di e ències en
el pe cen a ge de ge minació de lla o s ac ades i con ol.
Taula 4.4. Ge minació (nº o al) de lla o s de D. sanguinalis so meses a di e en s dosis de
gli osa , en els 8 dies següen s a la col·locació en plaques. x = dosi ecomanada ( eu e ma e ial
i mè odes). P ocedència (A g = A gen ina, TM To e Ma imon).
P ocedència Dosi nº lla o s/
2 plaques D1 D2 D3 D4 D5 D6 D7 D8
A g 0 30 0 7 14 22 27 27 27 27
A g 0,25x 30 0 4 18 26 26 26 27 27
A g 0,5x 30 0 1 12 22 23 23 23 23
A g 0,75x 30 0 5 16 20 24 24 24 24
A g X 30 0 4 17 23 23 23 23 23
A g 2x 30 0 2 8 15 18 18 18 18
A g 4x 30 0 0 0 7 15 16 16 16
TM 0 30 0 2 15 23 26 27 29 29
TM 0,25x 30 0 3 13 22 25 26 27 27
TM 0,5x 30 0 1 18 21 24 24 24 24
TM 0,75x 30 0 0 16 24 25 25 26 27
TM X 30 0 0 17 22 26 26 26 26
TM 2x 30 0 2 11 20 23 24 24 24
TM 4x 30 0 0 2 10 15 19 19 19
Les lla o s de D. sanguinalis, an d’A gen ina com de To e Ma imon,
comencen a ge mina a pa i de les 30h d’es a a la camb a de ge minació. A
pa i d’aquí p esen en un c eixemen exponencial ins al ol an de les 120
ho es (5 dies). Quan se’ls hi ha aplica qualse ol de les dosis de gli osa el
compo amen , en la majo ia dels casos, en pe cen a ge de ge minació és mol
simila .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
46
En les plan es d’A gen ina, al cap de 8 dies d’ha e uixa , o s els ac amen s
en que s’ha aplica gli osa enen una meno ge minació. Aques a es eu
enca a més accen uada en els ac amen s 2x i 4x. El emps que iguen en
comença la ge minació és mol simila en o es les dosis, excep e en la dosi 4x
de gli osa sob e plan es A gen ines. En aques cas, les lla o s an es a 72
ho es ins a inicia la ge minació.
En lla o s de To e Ma imon, la ge minació dels di e en s ac amen s p esen a
una e olució de la ge minació mol simila en e ells, excep uan el g up de
ac amen 4x que es dis ancia de la es a amb cla eda als ui dies de
l’aplicació de gli osa . Aques a ma eixa dosi, jun amen amb la ecomanada (x),
inicien la ge minació un dia més a d que la es a de ac amen s.
Segons l’anàlisi de la a iància de les dades dels 4 DDS i 8 DDS, la espos a
en la ge minació de les lla o s desp és de l’aplicació del gli osa sí que
p esen a di e ències signi ica i es segons la dosi, no n’hi ha segons la
p ocedència de les lla o s ni segons la in e acció en e p ocedència i dosi. La
signi icació es de alla a les Taules 4.6 i 4.7.
Taula 4.5. Anàlisi de la a iància de la ge minació acumulada als 4 i 8 DDS, conside an com a
on s de a iació la p ocedència de la lla o , la dosi de ac amen i la in e acció en e aques es
dues. Anàlisi e amb les dades ans o mades amb (a csinus de la a iable en an pe u).
Fon de a iació Valo F P obabili a
4 DDS P ocedència 0.27 0.6116
Dosi 5.43 0.0044
In e acció 0.58 0.7381
8 DDS P ocedència 5.03 0.0417
Dosi 3.82 0.0181
In e acció 0.28 0.9365
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
53
4.4.1. A aluació del nomb e de ulles
Taula 4.12. Va iació mi jana del nomb e de ulles (∆Di) del g up de ac amen 2-3Fa en el o al
de plan es de D. Sanguinalis de cada ac amen amb gli osa . Els equad es amb un guió (-)
ep esen en els ac amen s en què no hi ha dades. P ocedència (A g= A gen ina, TM= To e
Ma imon), x= dosi de gli osa ecomanada, ∆D10= a iació al dia 10, semp e espec e el dia de
ac amen (0 DDT).
P ocedència dosi ∆D10 ∆D20 ∆D30 ∆D40
A g con ol 0,40 0,89 1,34 2,04
A g 1/2x -0,04 -0,95 - -
A g 3/4x -0,27 -0,92 - -
A g x -0,03 -0,97 - -
A g 2x -0,12 -1,00 - -
A g 4x -0,33 -1,00 - -
A g 8x -0,65 -1,00 - -
TM con ol 0,32 0,36 0,08 0,08
TM 1/2x 0,04 -1,00 - -
TM 3/4x -0,06 -0,92 - -
TM x -0,14 -0,90 - -
TM 2x 0,07 -0,97 - -
TM 4x -0,33 -1,00 - -
TM 8x -0,80 -1,00 - -
Taula 4.13. Va iació mi jana del nomb e de ulles (∆Di) al g up de plan ació 2-3Fb en el o al de
plan es de D. Sanguinalis de cada ac amen amb gli osa . P ocedència (A g= A gen ina, TM=
To e Ma imon), x= dosi de gli osa ecomanada, ∆D10= a iació al dia 10, semp e espec e el dia de
ac amen (0 DDT).
P ocedència dosi ∆D10 ∆D20
A g con ol 0,27 0,69
A g 1/2x 0,03 -1,00
A g 3/4x -0,63 -1,00

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
54
A g x -0,12 -1,00
TM con ol 0,29 1,01
TM 1/2x -0,20 -0,93
TM 3/4x -0,42 -1,00
TM x -0,64 -1,00
Pe eu e les di e ències que es poden dona en el nomb e de ulles de D.
sanguinalis segons la dosi de ac amen , es conside a an els inc emen s
d’aques alo pe cada plan a. Pe a o es les dosis aplicades de gli osa es
enen alo s de el inc emen des del dia de ac amen (0 DDT) als 10 dies de
ac amen (10 DDT), que a pa i d’a a co espond à a ∆D10, i el inc emen des
del 0 DDT ins als 20 dies del ac amen (20 DDT), que co espond à a ∆D20.
Taula 4.14. Anàlisi de la a iància de la a iació mi jana del nomb e de ulles als ∆D10 i ∆D20,
del g up de plan ació 2-3Fa, conside an com a on s de a iació la p ocedència de la lla o , la
dosi de ac amen i la in e acció en e aques es dues.
Fon de a iació Valo F P obabili a
∆D10 2-3Fa P ocedència 1.74 0.1874
Dosi 53.27 <.0001
In e acció 2.44 0.0242
2-3Fb P ocedència 11.76 0.0006
Dosi 84.28 <.0001
In e acció 10.69 <.0001
∆ D20 2-3Fa P ocedència 6.80 0.0093
Dosi 323.77 <.0001
In e acció 11.06 <.0001
2-3Fb P ocedència 0.17 0.6773
Dosi 426.13 <.0001
In e acció 1.48 0.2202
De l’anàlisi de la signi icació, se’n desp èn amb una con iança del 95% que als
10DDT de la població 2-3Fa i als 20 DDT de la població 2-3Fb, la a iació del
nomb e de ulles no ha ana lliga a la p ocedència de la lla o (Taules 4.13 i
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
55
4.14), Si s’anali zen les dades en unció de la dosi aplicada de gli osa , sí que hi
ha signi icació en o es les poblacions.
Taula 4.15. Sepa ació de mi janes de la a iació mi jana del nomb e de ulles (exp essades en
an pe u), ∆D10 i ∆D20, segons la p ocedència de les lla o s de D. sanguinalis (Tes Tukey)
ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-3Fa). Els alo s de mi jana amb di e en lle a són
signi ica i amen di e en s a una P=0.05 (Tes de Tukey).
P ocedència Mi jana
∆D10
Mi jana
∆D20
2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb
TM -0.10 a -0.23 b -0.77 b -0.53 a
A g -0.15 a -0.09 a -0.70 a -0.50 a
Taula 4.16. Sepa ació de mi janes de la a iació mi jana del nomb e de ulles (exp essades en
an pe u), ∆D10 i ∆D20, segons el ac amen aplica sob e les plan es de D. sanguinalis
(Tes Tukey) ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-3Fa). Els alo s de mi jana amb di e en
lle a són signi ica i amen di e en s a una P=0.05 (Tes de Tukey).
Dosi Mi jana
∆D10
Mi jana
∆D20
2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb
Con ol 0.68 a 0.34 a 0.638 a 0.83 a
0.5x 0.00 b -0.04 b -0.97 b -0.95 b
0.75x -0.32 bc -0.55 c -0.919 b -1.00 b
X -0.15 b -0.40 c -0.93 b -1.00 b
2x -0.08 b - -0.98 b -
4x -0.53 c - -1.00 b -
8x -1.00 d - -1.00 b -
Tal com es po eu e en els esul a s ob ingu s de l’anàlisi de la a iància
mos a s en la Taula 4.16, en el g up de plan ació 2-3Fa als 10 DDT, els
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
56
ac amen s con ol p esen en una a iació del nomb e de ulles
signi ica i amen di e en a la es a dels ac amen s. Passa el ma eix amb les
plan es ac ades amb les dosis de 4x i 8x.
A la població 2-3Fb el con ol, al igual que en l’al e població, es di e encia de la
es a. El ac amen 0.5x ambé en aques cas és di e en als al es.
Als 20 DDT, amb els esul a s ob ingu s de la sepa ació de mi janes mi jançan
el es de Tukey, les dues poblacions enen el con ol que es di e encia
signi ica i amen de la es a. To s els al es ac amen s són es adís icamen
iguals en e ells.
4.4.1.1. Co ba dosi- espos a
A la Figu a 4.3 es mos en les eg essions ob ingudes a pa i de les dades
quan s’han ac a amb gli osa en es adi 2-3 ulles, s’obse a que no hi ha
di e ències segons la p ocedència als 10 DDT, al com s’ha ob ingu de l’anàlisi
de la a iància e an e io men (Taula 4.14). Les dues uncions de eg essió
són mol semblan s en e elles, mos an alo s de a iació del nomb e de ulles
en plan es de To e Ma imon en o momen in e io a les a gen ines.
Als 20 DDT (Figu a 4.4) les a iacions en el nomb e de ulles ha disminuï
conside ablemen espec e als 10 DDT (ha hagu una disminució del nomb e de
ulles supe io al que hi ha ia el dia en que es a e el ac amen ). A la igu a
es po obse a que no hi ha di e ències segons la p ocedència, al com s’ha
ob ingu de l’anàlisi de la a iància e an e io men (Taula 4.14).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
57
‐1
‐0,8
‐0,6
‐0,4
‐0,2
0
012345678910
ln (dosi)
a iació nomb e de ulles ( an
pe u)
A g
TM
Figu a 4.3. Co ba dosi- espos a log-loga í mica del an pe u de a iació del nomb e de ulles
als 10 dies desp és de ac amen en plàn ules de D. sanguinalis d’A gen ina i de To e
Ma imon ac ades a es adi 2-3 ulles (2-3Fa). .
A g: a iació nomb e de ulles = -0.88+((-0.03+0.88)/(1+exp((2.28)·(ln(dosi)-ln(4649.7)))))
TM: a iació nomb e de ulles = -0.80+((-0.05+0.80)/(1+exp((11)·(ln(dosi)-ln(3729.5)))))
‐1
‐0,8
‐0,6
‐0,4
‐0,2
0
012345678910
ln (dosi)
a iació nomb e de ulles
( an pe u)
A g
TM
Figu a 4.4. Co ba dosi- espos a log-loga í mica del an pe u de a iació del nomb e de ulles
als 20 dies desp és de ac amen en plàn ules de D. sanguinalis d’A gen ina i de To e
Ma imon ac ades a es adi 2-3 ulles (2-3Fa). .
A g: a iació nomb e de ulles = -1+((-0.94+1)/(1+exp((43.69)·(ln(dosi)-ln(893.7)))))
TM: a iació nomb e de ulles = -1+((-0.91+1)/(1+exp((17.74)·(ln(dosi)-ln(1757.7)))))
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
58
4.4.2. A aluació del pe cen a ge de mo ali a
A mesu a que es duia un con ol del nomb e de ulles pe plan a, s’ano a en les
plan es que ha ien mo , cada 10 dies. A pa i de les dades ob ingudes, s’ha
calcula el pe cen a ge de mo ali a de cada g up de ac amen .
Taula 4.17. Pe cen a ge de mo ali a p omig al g up de plan ació 2-3Fa en el o al de plan es
de D. sanguinalis de cada ac amen amb gli osa . P ocedència (A g= A gen ina, TM= To e
Ma imon), x= dosi de gli osa ecomanada, DDT= dies desp és de ac amen .
P ocedència Dosi 0 DDT 10 DDT 20 DDT 30 DDT 40 DDT
A g Con ol 0 2.04 2.04 4.00 4.00
A g 1/2x 0 14.89 95.74 - -
A g 3/4x 0 31.91 93.62 - -
A g X 0 11.11 98.15 - -
A g 2x 0 16.67 100 - -
A g 4x 0 36.17 100 - -
A g 8x 0 68.09 100 - -
TM Con ol 0 2.17 23.91 57.14 66.67
TM 1/2x 0 4.26 100 - -
TM 3/4x 0 2.53 12.08 - -
TM X 0 17.78 93.33 - -
TM 2x 0 6.67 97.78 - -
TM 4x 0 28.89 100 - -
TM 8x 0 82.22 100 - -

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
59
Taula 4.18. Pe cen a ge de mo ali a (%M) al g up de plan ació 2-3Fb en el o al de plan es de
D. sanguinalis de cada ac amen amb gli osa . P ocedència (A g= A gen ina, TM= To e
Ma imon), x= dosi de gli osa ecomanada, DDT= dies desp és de ac amen .
P ocedència Dosi 10 DDT 20 DDT
A g con ol 3,70 7,41
A g 1/2x 17,59 100
A g 3/4x 68,52 100
A g x 35,19 100
TM con ol 12,04 9,26
TM 1/2x 31,48 94,44
TM 3/4x 46,61 100
TM x 67,44 100
Segons els esul a s ob ingu s desp és d’ha e e l’anàlisi de la a iància
mi jançan el es de Tukey, es po a i ma amb una con iança del 95%, que als
deu i in dies desp és de ac amen la espos a en la mo ali a segons la
p ocedència de la lla o no p esen a di e ències signi ica i es. En can i, sí que
ho a als deu dies de ac amen pe la dosi d’aplicació (Taula 4.19), en què les
plan es a les que s’hi ha aplica la dosi 8x han p esen a una mo ali a
signi ica i amen supe io a la es a.
Taula 4.19. Anàlisi de la a iància del nomb e de ulles a 10 i 20 DDT a les poblacions 2-3Fa i
2-3Fb, conside an com a on s de a iació la p ocedència de la lla o i la dosi de ac amen .
Anàlisi e amb les dades ans o mades (a csinus de la a iable en an pe u).
Es adi
Fenològic
Fon de
a iació
Valo
F
P obabili
a
10 DDT 2-3Fa P ocedència 0.49 0.5092
Dosi 12.48 0.0036
2-3Fb P ocedència 0.39 0.5745
Dosi 3.58 0.1612
20 DDT 2-3Fa P ocedència 0.63 0.4587
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
60
Dosi 5.75 0.0257
2-3Fb P ocedència 0.86 0.4226
Dosi 71.07 0.0028
Taula 4.20. Sepa ació de mi janes del pe cen a ge de mo ali a (exp essades en an pe u)
segons la p ocedència de les lla o s de D. sanguinalis ac ades a es adi enològic 2-3 ulles
(2-3Fa). Els alo s de mi jana de cada columna amb di e en lle a són signi ica i amen
di e en s a una P=0.05 (Tes de Tukey).
Mi jana 10 DDT Mi jana 20 DDT
P ocedència 2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb
TM 0.23 a 0.41 a 0.89 a 0.90 a
A g 0.27 a 0.32 a 0.94 a 0.93 a
Taula 4.21. Sepa ació de mi janes del pe cen a ge de mo ali a (exp essades en an pe u)
segons el ac amen de les plan es de D. sanguinalis ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-
3Fa). Els alo s de mi jana de cada columna amb di e en lle a són signi ica i amen di e en s
a una P=0.05 (Tes de Tukey).
Mi jana 10 DDT Mi jana 20 DDT
Dosi 2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb
Con ol 0.02 b 0.08 a 0.13 b 0.08 b
0.5x 0.10 b 0.25 a 0.99 ab 0.99 a
0.75x 0.18 b 0.58 a 0.62 ab 1.00 a
X 0.15 b 0.51 a 0.96 ab 1.00 a
2x 0.12 b - 0.99 ab -
4x 0.32 b - 1.00 a -
8x 0.76 a - 1.00 a -
Les dues poblacions es udiades han p esen a un pe cen a ge de mo ali a als
10 i 20 DDT sense di e ències signi ica i es segons la p ocedència de la lla o .
Sí que hi ha di e gències segons el ac amen de gli osa aplica , excep e als
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
61
10 DDT de la població 2-3Fb. Si es compa en els ac amen s de cadascuna de
les dues poblacions, es po eu e que les espos es són mol simila s.
Als 10 DDT no hi ha di e ències signi ica i es en e els ac amen s in e io s a
8x (no inclós), a les poblacions 2-3Fa i 2-3Fb. Als 20 DDT hi ha di e ències
en e ac amen s a la població 2-3Fa, pe ò aques es són lleuge es (P=0,0257),
en can i a la població 2-3Fb el con ol és di e en de la es a de ac amen s.
4.4.2.1. Co ba dosi- espos a
A la Figu a 4.5 es mos en les eg essions ob ingudes a pa i de les dades de
mo ali a quan s’han ac a amb gli osa en es adi 2-3 ulles (2-3Fa), s’obse a
que no hi ha di e ències segons la p ocedència als 20 DDT, al com s’ha
ob ingu de l’anàlisi de la a iància e an e io men (Taula 4.19). Les dues
uncions de eg essió són mol semblan s en e elles, excep e a la dosi 675 g
m.a./ha (ln(dosi)=6.51), en què la població de To e Ma imon p esen a una
mo ali a mol baixa. En gene al, als 20 DDT el pe cen a ge de mo ali a ha
es a p ope a 100%.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
62
0
20
40
60
80
100
012345678910
ln (dosi)
% mo ali a
A g
TM
Figu a 4.5. Co ba dosi- espos a log-loga í mica del pe cen a ge de mo ali a als 20 dies
desp és de ac amen en plàn ules de D. sanguinalis d’A gen ina i de To e Ma imon ac ades
a es adi 2-3 ulles (2-3Fa). .
A g: % mo ali a = 94.39+((100.2-94.39)/(1+exp((-2.20)·(ln(dosi)-ln(1205.8)))))
TM: % mo ali a = 6.75+((99.27-6.75)/(1+exp((-19)·(ln(dosi)-ln(781.8)))))
4.5. A aluació de l’e ec e de l’aplicació de di e en s dosis de gli osa
sob e plan es de Digi a ia sanguinalis a es adi 3-4 ulles
En les plan es que s’han ac a amb gli osa a es adi 3-4 ulles se’ls a e un
con ol del nomb e de ulles i de la mo ali a al dia de ac amen , i als 10 i 20
dies.
4.5.1. A aluació del nomb e de ulles
En aques cas, en ac amen sob e 3-4 ulles, ambé es a à l’anàlisi de les
dades a pa i de les a iacions en el nomb e de ulles de D. sanguinalis. Pe a
o es les dosis aplicades de gli osa es enen alo s de a iació des del dia de
ac amen (0 DDT) als 10 dies de ac amen (10 DDT), que a pa i d’a a
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
69
A la Figu a 4.8 es mos en les eg essions ob ingudes a pa i de les dades de
mo ali a quan s’han ac a amb gli osa en es adi 2-3 ulles (2-3Fa), s’obse a
que no hi ha di e ències segons la p ocedència als 20 DDT, al com s’ha
ob ingu de l’anàlisi de la a iància e an e io men (Taula 4.26). Les dues
uncions de eg essió són mol semblan s en e elles, p esen an pe a o es les
dosis un pe cen a ge de mo ali a supe io les plan es de To e Ma imon
espec e les a gen ines, excep e en la dosi de 900 g m.a./ha (ln(dosi)=6.80) en
què s’en ec euen.
0
20
40
60
80
100
012345678910
ln (dosi)
% mo ali a
A g
TM
Figu a 4.8. Co ba dosi- espos a log-loga í mica del pe cen a ge de mo ali a als 20 dies
desp és de ac amen en plàn ules de D. sanguinalis d’A gen ina i de To e Ma imon ac ades
a es adi 2-3 ulles. .
A g: % mo ali a = 75.8+((97.4-75.8)/(1+exp((-25.46)·(ln(dosi)-ln(875.8)))))
TM: % mo ali a = 82.35+((99-82.35)/(1+exp((-20)·(ln(dosi)-ln(924.4)))))
4.6. Biomassa
Les dades que es mos en a con inuació es calcula en emp an com a uni a s
expe imen als les sa a es, que con enien un nomb e d’en e 53 i 54 plan es de
D. sanguinalis.
Taula 4.29. Biomassa o al de cada sa a a (exp essada en g/sa a a) i pe cen a ge de mo ali a
(en cu si a) de plan es de D. sanguinalis de la població 2-3Fb ac ades amb gli osa .

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
70
P ocedència dosi 10 DDT 20 DDT
A g con ol
0,038 (3,70%) 0,058 (7,41%)
A g 1/2x
0,027 (17,59%) 0 (100%)
A g 3/4x
0,013 (68,52%) 0 (100%)
A g x
0,024 (35,19%) 0 (100%)
TM con ol
0,034 (12,04%) 0,073 (9,26%)
TM 1/2x
0,024 (31,48%) 0,001(94,44%)
TM 3/4x
0,01 (46,61%) 0 (100%)
TM x
0,017 (67,44%) 0(100%)
Als 20 DDT en els dos ac amen s con ol han mos a un c eixemen de la
biomassa. En can i, la es a de ac amen s han pe du o a la biomassa,
excep e el 0.5x de To e Ma imon, en què el pes ha disminuï conside ablemen
degu a l’ele ada mo ali a que ha so e .
Taula 4.30. Anàlisi de la a iància de la ge minació acumulada als 4, 8 i 13 DDS, conside an
com a on s de a iació la p ocedència de la lla o , la dosi de ac amen i la in e acció en e
aques es dues. Anàlisi e amb les dades ans o mades (a csinus de la a iable en an pe u).
Fon de a iació Valo F P obabili a
10 DDT P ocedència 20.17 0.0206
Dosi 116.56 0.0013
20 DDT P ocedència 1.18 0.3560
Dosi 78.82 0.0024
Taula 4.31. Sepa ació de mi janes de la biomassa (exp essada com g/54 plan es) segons la
p ocedència de les lla o s de D. sanguinalis ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-3Fb). Els
alo s de mi jana de cada columna amb di e en lle a són signi ica i amen di e en s a una
P=0.05 (Tes de Tukey).
P ocedència Mi jana
10 DDT
Mi jana
20 DDT
TM 0.02 b 0.02 a
A g 0.03 a 0.01 a
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
71
Taula 4.32. Sepa ació de mi janes de la biomassa (exp essada com g/54 plan es) segons el
ac amen sob e plan es de D. sanguinalis ac ades a es adi enològic 2-3 ulles (2-3Fb). Els
alo s de mi jana de cada columna amb di e en lle a són signi ica i amen di e en s a una
P=0.05 (Tes de Tukey).
Dosi Mi jana
10 DDT
Mi jana
20 DDT
Con ol 0.04 a 0.07 a
0.5x 0.03 b 0.00 b
0.75x 0.01 c 0.00 b
x 0.02 b 0.00 b
Segons les dades ob ingudes de la sepa ació de mi janes mi jançan el es de
Tukey, no hi ha di e ències signi ica i es en la espos a en biomassa segons la
p ocedència de les lla o s de D. sanguinalis, ni als 10 ni als 20 DDT.
En can i, si es busquen les di e gències segons el ac amen aplica , als 10
DDT es di e encien en e sí signi ica i amen els ac amen s con ol, el 0.75x, i
els 0.5x i x. Al con ol e als 20 DDT, la dosi con ol p esen a di e ències
signi ica i es amb la es a de ac amen s.
4.7. Dosi DR-50
A pa i de les eg essions e es pe ob eni les uncions que de ineixen les
co bes log-loga í miques de dosi- espos a, s’ha ob ingu el alo del pa àme e
DR-50. Es ac a de la dosi o quan i a de gli osa (g m.a.·ha-1) necessà ia pe a
edui la espos a al 50% de la plan a en on de l’he bicida que se li aplica.
Tal com es po eu e a la Taula 4.33, en la majo ia dels casos es necessi a
menys dosi de gli osa pe eni un e ec e del 50% si l’aplicació es a en es adis
enològics més a ança s.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
72
Taula 4.33. Valo s de dosi necessà ia pe a iba a la espos a mi ja en e el lími supe io i
l’in e io dosi (DR50) i la suma de quad a s (Xi2) ob inguda al cacula les eg essions
co esponen s a les poblacions de D. sanguinalis ac ades en es adi de lla o , 1 ulla, 2-3 ulles
(2-3Fa) i 3-4 ulles. També s’a egeix el alo de ac o de esis ència (FR). P ocedència (A g =
A gen ina, TM= To e Ma imon).
Lla o (a) Es adi 1 ulla(b) Es adi 2-3 ulles(c) Es adi 3-4 ulles(c)
P ocedència A g TM A g TM A g TM A g TM
DR50 1534.2 3146.4 821,7 2759,9 1205,8 781,8 875,8 924,4
Xi2 0,01 0,0002 0,01 0,004 8,11 3,23 343,2 140,1
FR 0.49 1 0.30 1 1.54 1 0.95 1
(a)Dades a 8 dies desp és de ac amen . (b)Dades a 13 dies desp és de ac amen . (c)Dades a
20 dies desp és de ac amen .
Taula 4.34. Valo s de dosi necessà ia pe a iba a la espos a mi ja en e el lími supe io i
l’in e io dosi (DR50) i la suma de quad a s (Xi2) ob inguda al cacula les eg essions
co esponen s a les poblacions de D. sanguinalis ac ades en es adi 2-3 ulles (2-3Fa) i 3-4
ulles. També s’a egeix el alo de ac o de esis ència (FR). P ocedència (A g = A gen ina,
TM= To e Ma imon).
∆D10 ∆D20
2-3Fa 3-4F 2-3Fa 3-4F
P ocedència A g TM A g TM A g TM A g TM
DR50 4649,7 3729,5 893,7 1757,7 5084,3 4141,6 438,3 428,7
Xi2 0,0003 0,02 0,01 0,001 0,0003 0,0002 0,007 0,01
FR 1.25 1 0.51 1 1.23 1 1.02 1
En o s els es adis enològics en què s’ha es udia l’e ec e del gli osa , s’ha
necessi a una majo dosi DR50 sob e la mo ali a en lla o s i plan es
p oceden s de TM que en les a gen ines, excep e a es adi 2-3 F. Pe aques
mo iu el ac o de esis ència (FR) semp e és in e io a 1, excep e en el cas
esmen a .
Com e a d’espe a , a es adi lla o es necessi a més quan i a de gli osa pe
a ec a a la mo ali a o supe i ència de les lla o s. En can i, a es adi 1 ulla la
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
73
DR50 disminueix, ja que la plan a és mol jo e i, pe an , més dèbil. A pa i
d’aquí, a es adi 2-3 i 3-4 ulles, la DR50 es man é o és lleuge amen in e io ,
excep e en el cas de plan es p oceden s d’A gen ina a ase de 2-3 ulles.
Si el que s’anali za és la a iació del nomb e de ulles el FR és supe io a 1 en
o s els casos, menys als 10 DDT i es adi enològic 3-4 ulles en què és in e io .
No es po a i ma si els alo s de FR són signi ica i amen di e en s a 1, pe
de e mina si hi ha indicis de esis ències en alguna de les poblacions
es udiades.
Pe a ec a a la a iació del nomb e de ulles, quan les aplicacions es an a
es adi 2-3 ulles és necessà ia una DR50 més ele ada en compa ació amb 3-4
ulles. Això po se degu a que la a iació del nomb e de ulles és majo quan
les plan es de D. sanguinalis es an en es adi 2-3 ulles que en 3-4 ulles (a
pa i de les 3 ulles alen eixen el c eixemen ), d’aques a mane a és necessi a
menys quan i a de gli osa pe a ec a al seu desen olupamen .
4.8. Mo ali a segons l’es adi enològic de Digi a ia sanguinalis
S’ha a alua la espos a en la mo ali a que ha p esen a D. sanguinalis al
ac amen amb gli osa a la dosi ecomanada (x= 800 g m.a./ha), segons
l’es adi de desen olupamen enològic en què s’ha e el ac amen amb
l’he bicida.
El alo de mo ali a del ac amen x s’ha conside a espec e al del con ol,
pe no conside a l’e o expe imen al i l’e ec e de l’a za en les dades que
s’u ili za an pe e l’anàlisi.
Taula 4.35. Mi jana del pe cen a ge de mo ali a (en an pe u) als 10 DDT de D. sanguinalis,
pel ac amen x, segons la p ocedència de la lla o i l’es adi enològic en què s’ha aplica el
gli osa .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Resul a s
74
Mo ali a ( an pe u)
Es adi enològic A g TM
lla o 0,07 0,24
1F 0,58 0,23
2-3Fa 0,12 0,12
2-3Fb 0,32 0,65
3-4F 0,21 0,23
Taula 4.36. Anàlisi de la a iància de la mo ali a (en an pe u) als 10 DDT de D. sanguinalis,
pel ac amen x, conside an com a on s de a iació la p ocedència de la lla o , l’es adi
enològic en què s’ha e el ac amen i la in e acció en e aques es dues. Anàlisi e amb les
dades ans o mades (a csinus de la a iable en an pe u).
Fon de a iació Valo F P obabili a
P ocedència 0.59 0.4500
Es adi enològic 10.01 <.0001
In e acció 5.49 0.0018
De l’anàlisi de la signi icació, se’n desp èn amb una con iança del 95% que el
pe cen a ge de mo ali a no ha ana lliga a la p ocedència de la lla o (Taules
4.35 i 4.36), Si s’anali zen les dades en unció de l’es adi enològic en què s’ha
aplica el gli osa , sí que hi ha signi icació en o es les poblacions.

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Discussió de Resul a s
75
5. DISCUSSIÓ DE RESULTATS
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Discussió de Resul a s
76
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Discussió de Resul a s
77
5.1. Ge minació de Digi a ia sanguinalis
Inicialmen , es a e un es udi de la ge minació de les lla o s de D.
sanguinalis, en què als 8 dies desp és de posa -se a camb a de ge minació les
lla o s p oceden s de la egió Pampeana de l’A gen ina p esen en un
pe cen a ge de ge minació d’en e el 71.5 i el 90%, i en les p oceden s de To e
Ma imón, aques pe cen a ge a des de 89.68 a 96.77. No hi ha di e ències
signi ica i es en la ge minació de les lla o s segons la se a p ocedència.
Hal o son i Gue in (2003), en la se a desc ipció de l’espècie D. sanguinalis,
diuen que el pe cen a ge de ge minació sob e el o al de les que hi ha al banc
de lla o s del sòl és d’en e 95 i 98%. Tenin en comp e que les lla o s
es udiades han es a aga ades de les plan es, assecades i emmaga zemades
un lla g pe íode de emps, hau an pe du capaci a ge mina i a i pe això els
pe cen a ges ob ingu s han es a lleuge amen in e io s.
Les lla o s de D. sanguinalis, an d’A gen ina com de To e Ma imon, an
comença a ge mina a pa i de les 30h d’es a a la camb a de ge minació, en
els casos en que s’ha ien ac a amb gli osa i en els que no. Hal o son i
Gue in (2003) ha ien desc i que aques a espècies inicia la se a ge minació
abans de 48h d’ha e -se semb a .
5.2. E ec e del gli osa sob e lla o s de Digi a ia sanguinalis
Als 8 DDT les plan es ac ades en es adi de lla o p esen en di e ències
signi ica i es segons la se a p ocedència i segons el ac amen que se’ls hi ha
aplica .
El pe cen a ge de ge minació de les lla o s de la Regió Pampeana a ana de
53.3% al 90% (con ol) i les de To e Ma imon a ana del 63.3 al 96.7%,
co esponen s en els dos casos a les dosis de 3600 g m.a./ha i con ol,
espec i amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Discussió de Resul a s
78
La DR50 pel bio ip d’A gen ina és de 1534 g m.a./ha i pel de To e Ma imon
s’ha necessi a més del doble de dosi de gli osa (3146 g m.a./ha). El ac o de
esis ència, pe an , és in e io a 1, indican que el bio ip de la Regió
Pampeana no mos a indicis de ole ància pe a pe cen a ge de ge minació
quan s’ha e ac amen sob e lla o s.
Tenin en comp e que el gli osa és un he bicida d’acció sis èmica i d’aplicació
en pos eme gència, en aques es adi enològic no hau ien d’apa èixe
di e ències segons el ac amen . Això segu amen és degu a l’e ec e que é
sob e les plan es ja ge minades el gli osa esidual que queda a les plaques de
Pe i, que en a en con ac e amb les ulles quan comencen a so i i la plan a
enca a no ha aga a alçada. Pu icelli i Tuesca (2005) an a i ma que no es
con ola l’e adicació de les males he bes si s’u ili za un he bicida no esidual,
com el gli osa , abans de la ge minació de les lla o s.
5.3. E ec e del gli osa sob e Digi a ia sanguinalis a es adi 1 ulla
En ac amen s a es adi enològic una ulla, el pe cen a ge de mo ali a del g up
con ol a de 0% en plan es TM al 3% en plan es A g, i en el ac amen 4x
(3600 g i.a./ha) a de 90% en plan es A g al 100% en plan es TM.
Als 13 DDT no hi ha di e ències signi ica i es en la mo ali a segons la
p ocedència de la lla o , pe ò sí segons el ac amen de gli osa . El ac amen
4x és signi ica i amen di e en a la es a. El 2x ambé és di e en als al es
ac amen s excep e amb x. Els g ups con ol, 1/4x i 1/2x p esen en una
espos a signi ica i amen di e en a la es a, excep e amb el ac amen 0.75x.
La DR50 pel bio ip d’A gen ina és de 822 g m.a./ha i pel de To e Ma imon s’ha
necessi a més del doble de dosi de gli osa (2760 g m.a./ha). D’aques a
mane a el ac o de esis ència és mol in e io a 1, pe la qual cosa es po
a i ma que el bio ip de l’A gen ina no mos a indicis de ole ància quan s’ha e
ac amen sob e D. sanguinalis a es adi 1 ulla.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Conclusions
85
6. CONCLUSIONS

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Conclusions
86
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Conclusions
87
S’ha anali za la espos a de D.sanguinalis a l’he bicida gli osa aplica en
di e en s es adis enològics de les plan es, compa an dos bio ips, un p oceden
de la Regió Pampeana (possible ole ància al gli osa ) i l’al e del Vallès
O ien al (suscep ible al gli osa ).
La ge minació de les lla o s de D. sanguinalis no p esen a di e ències
signi ica i es segons la se a p ocedència. L’inici de la ge minació ha es a a les
30 ho es desp és d’ha e semb a . Al cap de 8 dies desp és de semb a en e
el 71.5 al 96.77% de les lla o s han ge mina .
L’es adi enològic en què es oben les plan es en el momen de e el
ac amen é in luència sob e la espos a de la plan a.
En la majo pa de les poblacions de D. sanguinalis es udiades no han
p esen a di e ències signi ica i es en la espos a segons si les lla o s e en de
la Regió Pampeana o de To e Ma imon.
La dosi DR50 pe con ola les plan es de D. sanguinalis, si els ac amen s es
an sob e lla o , és mol més supe io que en la es a de ac amen s.
És necessà ia una dosi de gli osa DR50 més ele ada pe con ola la mo ali a
de les plan es de D. sanguinalis de To e Ma imon que de l’A gen ina. Passa el
con a i quan es con ola la a iació del nomb e de ulles.
Sembla que no hi ha di e ències en e la espos a dels bio ips de D. sanguinalis
p oceden s de l’A gen ina (possible ole ància) i els de To e Ma imón (població
suscep ible).
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Conclusions
88
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
89
7. BIBLIOGRAFIA
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
90

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
91
Adkins, S.W.; Tanipa , S.; Swa b ick, J.T. i Boe sma, M. In luence o
en i onmen al ac o s on glyphosa e e icacy when applied o A ena a ua o
U ochloa panicoides. Weed Resou ces, 1998, ol. 38, p. 129-138.
Bae son, S.R.; Rod iguez, D.J.; T an, M.; Feng, Y.; Bies , N.A. i Dill, G.M.
Glyphosa e-Resis an Gooseg ass. Iden i ica ion o a Mu a ion in he Ta ge
Enzyme 5-Enolpy u ylshikima e-3-Phospha e Syn hase. Plan Physiology,
2002, ol. 129, p. 1265-1275.
Bai d, D.D.; Upchu ch, R.P.; Homesley, W.B. i F anz, J.E. In oduc ion o a
new b oad spec um pos eme gence he bicide class wi h u ili y o
he baceous pe ennial weed con ol . A: P oceedings o he 26 h No h
Cen al Weed Con e ence. No h Cen al Weed Science Socie y, Omaha,
1971, p. 64-68.
Beh end , S. i Han , M. Malezas g amíneas en los cul i os ag ícolas.
Eisenbe g, Alemania. Ed. Bas . 1979.
Be naudo, G. El papel de la soja en los plan eos de p oducción zonales: Zona
Li o al. A: Sa o e, E. (ed.) El lib o de la Soja. Se icios y Ma ke ing
Ag opecua io, Buenos Ai es, A gen ina, 2003, p.189-197.
Bolòs i Capde ila, O. Vege ació dels Països Ca alans. Ca alunya, Espanya.
Ed.As e , 2001.
Dye , W. E.; Hess, F. D.; Hol , J. S. and Duke, S. O. Po en ial bene i s and
isks o he bicide- esis an c ops p oduced by bio echnology. Ho icul u al
Re iews (USA), 1993, ol. 15, p. 367-408.
Cole, D.J. Mode o ac ion o glyphosa e ± a li e a u e analysis, A: G ossba d, E.
i A kinson, D. (ed.) The He bicide Glyphosa e., Bu e wo hs, London, 1984,
p. 48-74.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
92
Faccini, D i Pu icelli, E. 2003. Re is a de In es igaciones de la Facul ad de
Ciencias Ag a ias [en línia]: Con ol de Da u a e ox L. y Chenopodium
album L. con gli osa o aplicado en di e en es momen os y dosis en soja
ansgénica. [Consul a: maig 2008] Disponible a:
<h p://www. cag .un .edu.a /In es igacion/ e is a/ e 3/2.h m>
F anz, J.E.; Mao, M.K. i Siko ski, J.A. Glyphosa e: A unique global he bicide.
Ame ican Chemical Socie y Monog aph 189, Washing on DC, 1997. ISBN
08-412-34582.
Galla , M.; Ve dú, A.M.C. i Mas, M.T. Do mancy b aking in Digi a ia
sanguinalis seeds: he ole o he ca yopsis co e ing s uc u es. Seed
Science and Technology (en p emsa).
Ga cía, L. i Fe nández-Quin anilla, C. Fundamen os sob e malas hie bas y
he bicidas. Mad id, España. Ediciones Mundi-P ensa i Minis e i
d'Ag icul u a, pesca i alimen ació, 1991.
Gi aldo Canas, D. The Colombian species o he genus Digi a ia (Poaceae:
Panicoideae: Paniceae). Caldasia, 2005, ol. 27, núm. 1, p. 25-87.
G ignac, P. The e olu ion o esis ance o he bicides in weedy species. Ag o-
Ecosys ems, 1978, o l. 4, p. 377-385.
Hä lige , E. i Basilea, L. Tablas CIBA-GEIGY de malas hie bas. Basle, Suiza.
CIBA-GEIGY, 1972.
Hal o son, W.L. i Gue in, P. 2003. Sou he n A izona Da a Se ices P og am
[en línia]: S a us o In oduced Plan s in Sou he n A izona Pa ks. Fac shee
o : Digi a ia sanguinalis (L.) Scop. [Consul a: maig 2008]
<h p://sd sne .s n .a izona.edu/da a/sd s/ww/docs/digisang.pd >
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
93
Heap, I. 2005. Weed science.com [en línia]: C i e ia o Con i ma ion o
He bicide-Resis an Weeds - wi h speci ic emphasis on con i ming low le el
esis ance. [Consul a: juliol 2007]. Disponible a:
<h p://www.weedscience.o g/ esg oups/De ec %20Resis ance.pd >
Hee ing, D.C., DiNicola, N., Sammons, R., Bussle , B., Elmo e, G. i Killme ,
J. Glyphosa e: A New Model o Resis ance Managemen . A: P oceedings
o he 4 h In e na ional C opScience Cong ess, Aus alia, 2004.
Holm, L. G., Pluckne , D. L., Pancho, J. V. i He be ge , J. P. The Wo ld's
Wo s Weeds, Eas -Wes Cen e , Honolulu, 1977.
Hol , J.S. i Le Ba on, H.M. Signi icance and dis ibu ion o he bicide esis ance.
Weed Technology, 1990, ol. 4, p. 141-149.
James, C. Global S a us o Comme cialized Bio ech/GM C ops: 2007. ISAAA
B ie No. 37. ISAAA: I haca, NY, 2007. ISBN 978-1-892456-42-7.
Juan, V.F.; Sain -And e, H.M. i Fe nandez, R.R. Con ol de Leche on
(Eupho bia den a a) con Gli osa o. Plan a Daninha, Viçosa-MG, 2006, ol.
24, núm. 2, p.347-352.
Lich, J.M.; Renne , K.A. i Penne , D., In e ac ion o glyphosa e wi h pos -
eme gence soybean (Glycine max) he bicides. Weed Science, 1997, ol. 45,
p.12-21 .
López, R.; Vigna, M. i Gigón, R. Es udios de Cu as Dosis- espues a de
Poblaciones de Lolium mul i lo um a Gli osa o en el SO de Buenos Ai es,
A gen ina. A: XVII Cong eso la inoame icano malezas. Ou o P e o, B asil,
2008.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Bibliog a ia
94
MacIsaac, S.A.; Paul, R.N. i De ine, M.D. A scanning elec on mic oscope
s udy o glyphosa e deposi s in ela ion o olia up ake. Pes ic Science,
1991, ol. 31, p. 53-64.
Madsen, K. H.; Blaklow, W. M.; Jensen, J. E. Y S eibig, J. C. Simula ion o
he bicide use in a c op o a ion wi h ansgenic he bicide- ole an oilseed
ape. Weed Resea ch, 1999, ol. 39, p.95-106.
Ma quès, X.; Puig, E.; Puigg ós, J.; Saus, J.; Sebas ià, M.T.; Tabe ne , A. i
Vilaho s, P. Manual de les males he bes dels con eus a Ca alunya.
Ba celona, Espanya. Ob a ag ícola de la Caixa de Pensions, 1983. ISBN
978-84-7231-876-2.
McWho e , C.G., Jo dan, T.N. i Wills, G.D. T ansloca ion o 14C glyphosa e
in soybeans (Glycine max) and johnson g ass (So ghum halepense). Weed
Science, 1980, ol. 28, p. 113-118.
Monsan o. 2005. Monsan o Co. [en línia]: Backg ounde : His o y o Monsan o’s
glyphosa e he bicides. June 2005. [Consul a: ab il 2008] Disponible a:
<h p://www.monsan o.com/monsan o/con en /p oduc s/p oduc i i y/
oundup/back_his o y.pd >
Moss, S. 1999. He bicide Resis ance Ac ion Commi ee [en línia]: De ec ing
He bicide Resis ance. [Consul a: juny 2008]. Disponible a:
<h p://www.h acglobal.com/Publica ions/De ec ingHe bicideResis ance/ abi
d/229/De aul .aspx>
Nalewaja, J.D.; Ma ysiak, R. i F eeman, T.P. Sp ay deposi esiduals o
glyphosa e in a ious ca ie s. Weed Science, 1992, ol. 40, p.576-589.
Pengue, W.A. 1996. O ganización de Es ados Ibe oame icanos [en línia]:
Ag icul u a a gen ina. Sus en ables, ¿Has a cuándo?. [Consul a: ab il 2008]
Disponible a: < h p://www.oei.es/salac si/wal e p.h m>
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
101
Figu a 8.1. Plaques de Pe i amb plàn ules de Digi a ia sanguinalis p oceden s d’A gen ina ac ades amb gli osa en es adi de lla o . Fo og a ies p eses als
10 dies desp és de semb a. Dosi de ac amen : 1: con ol, 2: 0.25x, 3: x, i 4: 4x.
1. 2.
3. 4.

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
102
Figu a 8.2. Plaques de Pe i amb plàn ules de Digi a ia sanguinalis p oceden s de To e Ma imon ac ades amb gli osa en es adi de lla o . Fo og a ies
p eses als 10 dies desp és de semb a. Dosi de ac amen : 1: con ol, 2: 0.25x, 3: x, i 4: 4x.
1. 2.
3. 4.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
103
Figu a 8.3. Plaques de Pe i amb plàn ules de Digi a ia sanguinalis p oceden s d’A gen ina ac ades amb gli osa a es adi 1 ulla. Fo og a ies p eses als 10
dies desp és de ac amen . Dosi de ac amen : 1: con ol, 2: 0.5x, 3: x, i 4: 4x.
1. 2.
3. 4.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
104
Figu a 8.4. Plaques de Pe i amb plàn ules de Digi a ia sanguinalis p oceden s d’A gen ina ac ades amb gli osa a es adi 1 ulla. Fo og a ies p eses als 10
dies desp és de ac amen . Dosi de ac amen : 1: con ol, 2: 0.5x, 3: x, i 4: 4x.
1. 2.
3. 4.
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
105
Figu a 8.5. Sa a a con ol de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa). Fo og a ies p eses als 20 dies desp és
de ac amen .
Figu a 8.6. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi 0.5x (450 g m.a./ha) de
gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
106
Figu a 8.7. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi x (900 g m.a./ha) de
gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
Figu a 8.8. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi 4x (3600 g m.a./ha) de
gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .

E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
107
Figu a 8.9. Sa a a con ol de plan es p oceden s de To e Ma imon de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa). Fo og a ies p eses als 20 dies
desp és de ac amen .
Figu a 8.10. Sa a a de plan es p oceden s de To e Ma imon de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi 0.5x (450 g
m.a./ha) de gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
108
Figu a 8.11. Sa a a de plan es p oceden s de To e Ma imon de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi x (900 g m.a./ha)
de gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
Figu a 8.12. Sa a a de plan es p oceden s de To e Ma imon de Digi a ia sanguinalis de la població 2-3 ulles (2-3Fa) ac ada a una dosi 4x (3600 g m.a./ha)
de gli osa . Fo og a ies p eses als 20 dies desp és de ac amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
109
Figu a 8.13. Sa a a con ol de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 3-4 ulles. Fo og a ies p eses als 10 dies desp és de
ac amen .
Figu a 8.14. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 3-4 ulles ac ada a una dosi x (900 g m.a./ha) de gli osa .
Fo og a ies p eses als 10 dies desp és de ac amen .
E ec e del Gli osa sob e Indi idus de dues Poblacions de Digi a ia sanguinalis Annex I
110
Figu a 8.15. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 3-4 ulles ac ada a una dosi 0.5x (450 g m.a./ha) de gli osa .
Fo og a ies p eses als 10 dies desp és de ac amen .
Figu a 8.16. Sa a a de plan es p oceden s d’A gen ina de Digi a ia sanguinalis de la població 3-4 ulles ac ada a una dosi 4x (3600 g m.a./ha) de gli osa .
Fo og a ies p eses als 10 dies desp és de ac amen .