Efecte del glifosat sobre individus de dues poblacions de Digitaria Sanguinalis (regió Pampeana i Vallès Oriental): avaluació preliminar de tolerància

Cristina Gonzàlez i Flor Màster en Sistemes Agrícoles Periurbans Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia Escola Superior d’Agricultura de Barcelona ESABUPC Professors Ponents: Dra. Maria Teresa Mas Serra Dr. Antoni Maria Claret Verdú González Castelldefels, juliol del 2008 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis (Regió Pampeana i Vallès Oriental): Avaluació Preliminar de Tolerància I TÍTOL: Efecte del glifosat sobre individus de dues poblacions de Digitaria sanguinalis (Regió Pampeana i Vallès Oriental): avaluació preliminar de tolerància. AUTORA: Cristina Gonzàlez i Flor PROFESSORS TUTORS: Dra. Maria Teresa Mas Serra Dr. Antoni Maria Claret Verdú González RESUM L’ús intensiu d’herbicides pel control de les males herbes dels camps de cultius pot provocar l’aparició del fenòmen de la resistència. Una aplicació contínua d’un mateix herbicida o de molts que tenen la mateixa forma d’actuar sobre les plantes, pot originar una selecció d’individus amb l’habilitat de sobreviure, que deixaran descendència igualment resistent a l’efecte de l’agroquímic. A la regió pampeana (província de Buenos Aires, Argentina) la soja ha esdevingut un cultiu preferencial, en rotació amb blat i blat de moro o en règim de monocultiu, sota l’ús de la sembra directa. Així doncs, indefectiblement es practica un control químic de les males herbes. La matèria activa més emprada en aquella zona és el glifosat, un herbicida sistèmic, no selectiu i d’ampli espectre, que actua inhibint la formació d’un enzim que participa en la síntesi de proteïnes, àcid indol acètic i clorofil·la. L’objectiu principal d’aquest projecte és detectar l’existència de fenòmens de tolerància al glifosat de plantes de Digitaria sanguinalis, mala herba anual típica en els camps de cultiu, de poblacions procedents de camps de la regió de la Pampa, en estudis preleminars. S’han dissenyat experiments per comparar en condicions de laboratori el desenvolupament de plantes de Digitaria sanguinalis (poblacions de l’Argentina i de Caldes de Montbui) després d’aplicar-hi diferents dosis de glifosat, per sobre i per sota de la recomanada pel fabricant. Els tractaments es realitzaren en diferents estadis de desenvolupament de les plantes. Per a la comparació entre plantes de diferent procedència, fase de creixement i dosi d’aplicació es controlà la germinació, la mortalitat, el nombre de fulles als 0, 10 i 20 dies després de tractament, els dies a floració i a fructificació, i la biomassa. MOTS CLAU: DR50, herbicida sistèmic, males herbes, estadi fenològic, biomassa. II TÍTULO: Efecto del glifosato sobre individuos de dos poblaciones de Digitaria sanguinalis (Región Pampeana y Vallés Oriental): Evaluación preliminar de Tolerancia AUTORA: Cristina Gonzàlez i Flor PROFESSORES TUTORES: Dra. Maria Teresa Mas Serra Dr. Antoni Maria Claret Verdú González RESUMEN: El uso intensivo de herbicidas para el control de malas hierbas de los campos de cultivo puede provocar la aparición del fenómeno de la resistencia. Una aplicación continua de un mismo herbicida, o de muchos que tienen la misma forma de actuar sobre las plantas, puede originar una selección de individuos con la habilidad de supervivencia, que dejaran descendencia igualmente resistente a el efecto del agroquímico. En la Región Pampeana (provincia de Buenos Aires, Argentina) la soja se ha convertido en un cultivo preferencial, en rotación con trigo y maiz o en monocultivo, bajo el uso de la siembra directa. Así, indefectiblemente se practica un control químico de las malezas. La materia activa más usada en esa zona es el glifosato, un herbicida sistémico, no selectivo y de amplio espectro, que actua inhibiendo la formación de una enzima que participa en la síntesi de proteínas, el ácido indol acético y la clorofila. El objetivo principal de este proyecto es detectar la existencia de fenómenos de tolerancia al glifosato de plantas de Digitaria sanguinalis, una mala hierba anual típica en los campos de cultivo, de poblaciones procedentes de campos de la Región Pampeana, en estudios preliminares. Se han diseñado experimentos para comparar en condiciones de laboratorio el desarrollo de plantas de Digitaria sanguinalis (poblaciones de Argentina y de Caldes de Montbui) después de aplicarles diferentes dosis del glifosato, por encima y por debajo de la dosis recomendada por el fabricante. Los tratamientos se han realizado en diferentes estadíos de desarrollo de las plantas. Para la comparación entre plantas de diferente procedencia, fase de crecimiento y dosis aplicada se controló la germinación, la mortalidad, el número de hojas a los 0, 10 i 20 días después del tratamiento, los días a floración y a fructificación, y la biomasa. PALABRAS CLAVE: DR50, herbicida sistémico, malezas, estadio fenológico, biomasa. III TITTLE: Glyphosate’s effect on two populations of Digitaria sanguinalis (Pampa’s Region and Barcelona): Tolerance preliminary evaluation. AUTHORESS: Cristina Gonzàlez i Flor TUTORIAL TEACHERS: Dra. Maria Teresa Mas Serra Dr. Antoni Maria Claret Verdú González ABSTRACT: Intensity in use of herbicides to control crop’s field weed can produce apparition of resistance phenomena. A single herbicide continuous application, mostly, or different herbicides which have the same mode of action on the plants, can produce a individual selection who will have the survivor ability, it will leave descendents with the same resistance in front of the chemistry effect. At the Pampa’s region (Argentina) soybean has income a preferential crop, in rotation with wheat and corn or in monoculture system, under a production technology based on no-tillage. Because of that, the farmers have to control weeds with chemistry’s products. The most used active matter in this zone is glyphosate. This is a systemic, non-selective and large spectrum, it works inhibiting an enzyme formation, who participate in the synthesis of proteins, acid indol acetic and clorophyla. The aim of this project is to detect the existence of resistances to glyphosate in plants of Digitaria sanguinalis in a preliminaly evaluation, an annual weed typical in crop fields, of populations from de Pampa’s region. It’s designed an experimental study to compare, in laboratory conditions, the plants of Digitaria sanguinalis (from Argentina and from Caldes de Montbui) development, after the application of glyphosate in different doses, up or down of the suggested dose published by the manufacturer. The treatments were realized in different development stadiums of plants. To compare plants with different precedence, development phase and glyphosate dose of application, we controled the germination, mortality, leaves number on 0, 10 and 20 after the treatment, number of days to flowering and fructification, and the biomass. KEY WORDS: DR50, systemic herbicide, weed, phenological state, biomass. IV Agraïments La primera plana del meu Projecte Final de Màster la vull dedicar a agrair a totes les persones que, d’una o altra manera, m’han ajudat a encarar-lo i donarli forma. Per començar, vul donar-lis els meus més sincers agraïments als meus dos tutors del projecte. A la Dra. Maite Mas i al Dr. AMC Verdú per dirigir-me el projecte i, sobretot, per totes les grans oportunitats que m’ofereixen des de fa temps. Vull agrair també a la meva gent: al Darius, a la Marta i a la meva mare. Tots tres saben que els necessito al meu costat per anar-me animant a fer coses noves i a avançar en l’aventura de la meva vida, estigui a prop o lluny. Agraeixo també la Montse Gallart per la seva ajuda prestada en el desenvolupament d’aquest projecte i per la seva companyia als laboratoris. El meu agraïment a l’equip del Dr. E.H. Satorre de la Cátedra de Cereales de la Facultad de Agronomía de la Universidad de Buenos Aires per la recol.lecció i l’enviament de les llavors de Digitaria sanguinalis de la regió pampeana (en el marc del projecte A/6759/06 AECI-MAEC). I, en particular, a Antonio C. Guglielmini (Ing. Agr. M. Sc.). V VI Sumari 1. Introducció .......................................................................................... 1 1.1. Agricultura a la Regió Pampeana ................................................ 3 1.2. Glifosat ......................................................................................... 4 1.3. Llavors transgèniques Roundup Ready ....................................... 6 1.3.1. Cultiu de transgènics resistents a herbicides........................ 7 1.4. Importància de l’ús d’herbicides en l’aparició de toleràncies i resistències en les males herbes ................................................... 8 1.5. Aparició de toleràncies i resistències a herbicides ....................... 9 1.6. Digitaria sanguinalis (L.) Scopoli .................................................. 11 1.6.1. Gènere Digitaria Haller ......................................................... 13 1.6.2. Descripció morfològica de Digitaria sanguinalis ................... 14 1.6.3. Descripció fenològica de Digitaria sanguinalis ..................... 17 2. Objectius ............................................................................................. 19 3. Material i Mètodes ............................................................................ 23 3.1. Preparació i desinfecció de llavors de Digitaria sanguinalis ......... 25 3.2. Germinació de Digitaria sanguinalis ............................................. 26 3.2.1. Sembra de Digitaria sanguinalis pel control de la germinació .................................................................... 26 3.2.2. Metodologia de control de germinació de Digitaria sanguinalis .............................................................. 27 3.3. Aplicació de Glifosat sobre plantes de Digitaria sanguinalis ........ 27 3.3.1. Sembra de Digitaria sanguinalis per tractaments amb Glifosat ...................................................... 27 3.3.1.1. Sembra en placa per a tractaments en estadi de llavor i una fulla ............................................... 27 3.3.1.2. Sembra en safata per a tractaments en estadi 2-3 fulles i 3-4 fulles, i per avaluar variacions de la biomassa... 28 3.3.2. Dosis d’aplicació de Glifosat ................................................. 29 3.3.3. Preparació i metodologia d’aplicació de Glifosat .................. 31 VII 3.3.3.1. Sobre llavors de Digitaria sanguinalis .......................... 31 3.3.3.2. Sobre Digitaria sanguinalis a una fulla ......................... 31 3.3.3.3. Sobre Digitaria sanguinalis a estadi fenològic 2-3 fulles, 3-4 fulles i per valorar variacions en la biomassa ...... 32 3.3.3.3.1. Estadi fenològic 2-3 fulles .................................... 33 3.3.3.3.2. Estadi fenològic 3-4 fulles .................................... 34 3.3.3.3.3. Valoració de les variacions en la biomassa ......... 35 3.3.4. Metodologia de control del desenvolupament de Digitaria sanguinalis després de tractament amb glifosat ...................... 35 3.3.5. Metodologia de control de la biomassa de Digitaria sanguinalis després de tractament amb glifosat ................... 36 3.4. Variables obtingudes .................................................................... 36 3.5. Tractament de les dades .............................................................. 38 3.5.1. Anàlisi de la variància i separació de mitjanes ..................... 38 3.5.2. Corbes dosi-resposta ........................................................... 38 4. RESULTATS ........................................................................................ 41 4.1. Avaluació de la germinació de llavors de Digitaria sanguinalis .... 43 4.2. Avaluació del percentatge de germinació després de fer un tractament sobre llavors de Digitaria sanguinalis ............................ 45 4.2.1. Corbes dosi-resposta ........................................................... 48 4.3. Avaluació de la mortalitat en plàntules en estadi una fulla de Digitaria sanguinalis després de tractar-les amb glifosat ................ 49 4.3.1. Corba dosi-resposta ............................................................. 51 4.4. Avaluació de l’efecte de l’aplicació de diferents dosis de glifosat sobre plantes de Digitaria sanguinalis a estadi 2-3 fulles.... 52 4.4.1. Avaluació del nombre de fulles ............................................ 53 4.4.1.1. Corba dosiresposta .................................................... 55 4.4.2. Avaluació del percentatge de mortalitat ................................ 57 4.4.2.1. Corba dosi-resposta ..................................................... 61 4.5. Avaluació de l’efecte de l’aplicació de diferents dosis de glifosat sobre plantes de Digitaria sanguinalis a estadi 3-4 fulles..62 4.5.1. Avaluació del nombre de fulles ............................................. 62 4.5.1.1. Corbes dosiresposta .................................................. 64 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 5 Encara que EPSPS és l’únic enzim que es coneix que afecta el glifosat, les aplicacions tenen repercussió sobre molts processos fisicoquímics i fisiològics de les plantes (Cole, 1984); entre aquestes es troben les reduccions en la fotosíntesis i la degradació de la clorofil·la, la inhibició de l’auxina de transport i la millora de l’auxina d’oxidació. La mort de la planta és lenta i es manifesta inicialment per una parada del creixement, seguida de clorosis i, finalment, de necrosis en els teixits vegetals. Des que es va començar a comercialitzar, a l’any 1976, l’herbicida de glifosat s’ha convertit en el més emprat a nivell mundial. Es tracta d’un d’entre els que hi ha al mercat que presenta major eficiència (Monsanto, 2005). La seva versatilitat en el control, la viabilitat econòmica del seu ús i l’ampli espectre de males herbes que afecta han estat els punts forts d’aquest herbicida. Al ser d’acció sistèmica controla molt bé les plantes perennes, fet que va provocar que les produccions augmentessin i que es poguessin abaratir costos al poder abandonar les escardes manuals. Actualment, es comercialitza a més de 100 països i la seva aplicació ha anat en augment en la darrera dècada degut a l’aparició dels cultius modificats genèticament per tolerar-lo (Williams et al., 2000; Wolfenbarger i Phifer, 2000). Els punts dèbils del glifosat són: (i) la necessitat de dosis altes per a controlar les males herbes de fulla ample que generalment en són més tolerants; (ii) l’antagonisme amb l’aigua de més duresa i amb altres barreges; (iii) la baixa velocitat d’actuació i poca resistència al rentat, si es compara amb el paraquat. Les gramínies solen ser més susceptibles al glifosat que les plantes de fulla ampla. Les formulacions líquides són més apropiades per operacions a gran escala, en aquest cas s’utilitzen altes concentracions de glifosat. Per a l’aplicació amb pulveritzadors, el tamany de gota pren molta importància, ja que com més petit és el tamany de la gota hi ha més retenció de l’herbicida a la superfície de la fulla (MacIsaac et al., 1991; Nalewaja et al., 1992). Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 6 Els factors ambientals són molt significants en l’activitat del glifosat. Així, poden tenir efectes sobre les plantes condicionant-ne la susceptibilitat, i sobre l’herbicida directament. La seva eficàcia és menor si les plantes estan en situació d'estrés hídric (Adkins et al.,1998), si la temperatura és baixa i la planta creix amb el sòl a capacitat de camp (McWhorter et al.,1980). Per contra, és més efectiu en humitats relatives altes, ja que afavoreix l’absorció (Wills et al.,1978). El glifosat és absorbit ràpidament al sòl, queda immobilitzat i és degradat per diverses bactèries en àcid aminometilfofònic o sarcosi, i finalment, en fosfat inorgànic, amoni i diòxid de carboni (Franz et al., 1997). 1.3. Llavors transgèniques Roundup Ready L’any 1996 entren a comercialitzar-se al mercat argentí llavors de soja i cotó transgènics: la soja RR (Roundup Ready) resistent a l’herbicida glifosat, i el cotó Bt (Bacillus thuringiensis) resistent a l’atac de lepitdòpters. Aquestes noves varietats han permés disminuir els costos de producció a l’Argentina al voltant del 15%, si es té en compte tot el conjunt del sistema productiu entrant (Torriglia, 1999). El cultiu de soja s’ha consolidat com a dominant en les rotacions de la major part d’explotacions, gràcies a la rendibilitat i senzillesa que ofereix la seva capacitat de resistència al glifosat, juntament amb l’ús de la tècnica de sembra directa, brindant a l’agricultor la possibilitat de controlar les males herbes dels seus camps havent-hi d’invertir menys costos. La quantitat dels principis actius emprats es va reduir de més de 100 productes disponibles a un de sol, el glifosat. Tot plegat ha provocat que a Argentina hagin desaparegut 150 mil productors familiars. S’ha concentrat la superfície explotada en poques empreses i aquestes són més industrialitzades. L’agricultura ha passat de 40 a quasi 80 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 7 milions de tones de producció (tenint en compte la soja, blat, blat de moro i gira-sol), amb un augment de l’àrea sembrada d’un 35%. Per la seva part, la superfície agrícola de la Regió Pampeana s’ha triplicat, i la sembra de soja s’ha expandit (Bernaudo, 2003). Actualment, per exemple, representa un 65% de la superfície sembrada de cultius anuals en la província d’Entre Ríos (valor extrapolable a la resta de la Regió Pampeana). 1.3.1. Cultiu de transgènics resistents a herbicides Segons l’informe anual del Servei Internacional per l’Adquisició d’Aplicacions Agrobiotecnològiques (International Service for the Acquisition of Agri-biotech Applications, ISAAA) de l’any 2007 (James, 2007), l’Argentina segueix sent el segon productor mundial de cultius transgènics amb un 22% de la superfície mundial dedicada a aquests tipus de cultius en l’any 2007, de la qual un 83,8% està dedicat al cultiu de la soja RR. A nivell mundial, la superfície destinada al cultiu de plantes transgèniques a tot el món durant el 2007 va seguir creixent per dotzè any consecutiu, per la qual cosa s’han assolit els més de 114,3 milions d’hectàrees (James, 2007). El nombre de països productors d’aquests cultius es va ampliar fins als 23, dels quals EEUU és el que té més superfície plantada (50% sobre el total de superfície de transgènics al món), seguit d’Argentina (22%) i Brasil (17%). La soja transgènica ha seguit sent el principal cultiu modificat genèticament al 2007, així passa a ocupar un 57% de la superfície mundial dedicada a biotecnològics, seguida del blat de moro de ràpid creixement (25%), del cotó (13%) i de la colza (5%). La modificació genètica estrella des de l’inici de la seva comercialització han estat les resistències a herbicides, els cultius de les quals ocupen a nivell mundial al 2007 el 63% de la superfície dedicada a transgènics. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 8 Al 2007 Espanya ocupa la dotzena posició amb unes 70 mil hectàrees cultivades de blat de moro, al capdavant d’Europa, observant-se un increment del 40% respecte el 2006. 1.4. Importància de l’ús d’herbicides en l’aparició de toleràncies i resistències en les males herbes Segons la Weed Science Society of America (1998) la resistència a herbicides és l’habilitat heretada d’una planta per sobreviure i reproduir-se després de l’exposició a una dosi d’herbicida normalment letal per l’espècie en estat salvatge. En canvi, la tolerància als herbicides és la capacitat inherent que té una espècie per sobreviure i reproduir-se després d’un tractament herbicida, sense implicar que hagi hagut un procés de selecció o manipulació genètica. Les poblacions d’espècies arvenses solen estar formades per un conjunt d’individus que presenten diferències en la seva morfologia, índex de creixement, precocitat, producció de llavors o latència, entre d’altres. Això és degut al fet que la major part de les males herbes són al·lògames (Grignac, 1978), per tant hi ha fecundació creuada, entre individus genèticament diferents; s’originen combinacions genètiques noves i es veu afavorida la constant generació de variabilitat genètica intrapoblacional. L’ús intensiu i continu en un camp de cultiu d’un únic herbicida, sobretot a causa de la seva activitat residual, pot generar una selecció no desitjada de poblacions de males herbes tolerants a herbicides. Això, juntament amb el fet que l’herbicida eliminarà les plantes sensibles, de manera que afavoreixi la fitness de les resistents degut a la falta de la competència habitual, afavorirà la presència de biotips de males herbes resistents. Aquest fenómen és més propens a ocórrer amb alguns herbicides que no pas amb d’altres. Tot i això, el nombre total de casos de noves resistències a herbicides augmenta anualment (Holt i LeBaron, 1990; Dyer et al., 1993). Per aquest motiu, convertir la major part d’un cultiu d’una regió en tolerant a un únic herbicida pot destruir la utilitat del mateix. Per això, les cases de llavors veuen Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 9 que desenvolupar cultivars tolerants a un sol herbicida pot ser una pobre inversió a llarg termini, encara que pot ser beneficiosa econòmicament a curt termini. Un altre problema en la utilització de resistències en algunes espècies cultivades és la probabilitat de fecundació creuada entre les plantes del cultiu i les espècies arvenses (males herbes) properes filogenèticament (per exemple, entre el gira-sol cultivat o el salvatge). Els gens nous de tolerància a herbicides incorporats en les llavors del cultiu poden fàcilment incorporar-se a les poblacions de la mala herba evolutivament propera, de manera que afecten negativament a l’efectivitat de l’herbicida i al desenvolupament de la pròpia espècie o de les espècies silvestres. Els cultivars tolerants a herbicides poden transferir el problema en els cultius successius si s’empra el mateix herbicida, ja que, per exemple, el blat de moro resistent es pot convertir en una mala herba en el cultiu de la soja. 1.5. Aparició de toleràncies i resistències a herbicides La creixent difusió dels cultius RR i de la sembra directa a l’Argentina, lligat amb l’ús exclusiu del glifosat per el control de les males herbes, pot provocar que algunes espècies resultin més tolerants a aquest herbicida que d’altres i que hi puguin aparèixer resistències. A l’Argentina només s’han registrat dues resistències de males herbes a glifosat, registrades en els anys 2005 i 2006 (veure Taula 1.1). En els dos casos la resistència la presenta l’espècie Sorghum halepense. A nivell mundial, existeix coincidència a considerar que la resistència a glifosat és de rara ocurrència (Heering et al., 2004). Des de la seva aparició, el glifosat ha seleccionat una quantitat molt menor de biotips resistents en comparació amb altres principis actius de vida comercial molt més recent (Baerson et al., 2002), de manera que la probabilitat de seleccionar resistència a glifosat és Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 10 més d'un milió de vegades menor que amb herbicides inhibidors de l'enzim sintetasa d’acetolactat (ALS). Taula 1.1. Relació d’espècies de males herbes resistents al glifosat segons el país i any de registre de la resistència (Font: WeedScience, 2008). Species Country Amaranthus palmeri 2005 - USA (Georgia) 2006 - USA (Arkansas) 2006 - USA (Tennessee) Amaranthus rudis 2005 - USA (Missouri) 2006 - USA (Illinois) 2006 - USA (Kansas) 2007 - USA (Minnesota) Ambrosia artemisiifolia 2004 - USA (Arkansas) 2004 - USA (Missouri) 2007 - USA (Kansas) Ambrosia trifida 2004 - USA (Ohio) 2005 - USA (Arkansas) 2005 - USA (Indiana) 2006 - USA (Kansas) 2006 - USA (Minnesota) 2007 - USA (Tennessee) Conyza bonariensis 2003 - South Africa 2004 - Spain 2005 - Brazil 2005 - Brazil 2006 - Colombia 2007 - USA (California) Conyza canadensis 2000 - USA (Delaware) 2001 - USA (Kentucky) 2001 - USA (Tennessee) 2002 - USA (Indiana) 2002 - USA (Maryland) 2002 - USA (Missouri) 2002 - USA (New Jersey) 2002 - USA (Ohio) 2003 - USA (Arkansas) 2003 - USA (Mississippi) 2003 - USA (North Carolina) 2003 - USA (Ohio) 2003 - USA (Pennsylvania) 2005 - Brazil 2005 - USA (California) 2005 - USA (Illinois) 2005 - USA (Kansas) 2006 - China 2006 - Spain 2007 - Czech Republic 2007 - USA (Michigan) Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 11 Species Country Digitaria insularis 2008 - Brazil 2008 – Paraguay Echinochloa colona 2007 - Australia (New South Wales) Eleusine indica 1997 – Malaysia Euphorbia heterophylla 2006 – Brazil Lolium multiflorum 2001 - Chile 2002 - Chile 2003 - Brazil 2004 - USA (Oregon) 2005 - USA (Mississippi) 2006 – Spain Lolium rigidum 1996 - Australia (Victoria) 1997 - Australia (New South Wales) 1998 - USA (California) 2000 - Australia (South Australia) 2001 - South Africa 2003 - Australia (Western Australia) 2003 - South Africa 2005 - France 2005 - France 2006 – Spain Plantago lanceolata 2003 - South Africa Sorghum halepense 2005 - Argentina 2006 - Argentina 2007 - USA (Arkansas) 1.6. Digitaria sanguinalis (L.) Scopoli Del llatí digitus (dit), en referència a la posició dels raïms en les seves inflorescències, i sanguis (sang) en al·lusió al color de les mateixes, Digitaria sanguinalis (L.) Scop. és una planta anual que es distribueix àmpliament des de la latitut 50º N a 40ºS. Es tracta doncs, d’una mala herba d’importància económica mundial, sobretot en zones templades i tropicals (Holm et al., 1977; Schroeder et al., 1993; Webster y Coble, 1997). Degut a la seva capacitat d’adaptació a diferents condicions ambientals, aquesta espècie es pot trobar en un nombre bastant elevat de països. Els camps de cultiu, jardins o zones trepitjades, són alguns dels llocs on és més fàcil que aparegui aquesta planta. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 12 Taula 1.2. Noms comuns de l’espècie Digitaria sanguinalis (World Wide Web Multilingual Multiscript Plant Name Database, 2005). Llengua Nom comú Català Forcadella, panissalla, pota de gall, xereix Castellà Pasto cuaresma (Argentina), guarda rocío, guarda sereno, azulita, gramilla, pata de gallina, garrachuelo. Anglès Crabgrass, hairy finger-grass, large crabgrass, hairy crabgrass, purple crabgrass, redhair crabgrass Francès Manne terrestre, panis manne, sanguinelle, digitaire sanguine, panic sanguin, millet sanguin Italià Sanguinella comune, sanguinella, sanguinaria Alemany Blutfennich, bluthirse, mannagrass, blutrot fingerhirse. Portuguès Milhã-digitada Taula 1.3. Classificació de Digitaria sanguinalis (L.) Scop. per United States Department of Agriculture (Font: USDA, [2000?]). Regne Plantae – Plantes Subregne Tracheobionta – Plantes vasculars Superdivisió Spermatophyta – Plantes de llavors Divisió Magnoliophyta – Plantes amb flor Classe Liliopsida– Monocotiledònies Subclasse Commelinidae Ordre Cyperales Família Poaceae Gènere Digitaria Haller Espècie Digitaria sanguinalis (L.) Scopoli Considerada al 1977 per Holm et al. (1977) com una de les tres espècies amb més importància a nivell mundial. Al 1991, García i Fernández-Quintanilla (1991) defineix Digitaria sanguinalis com una de les 15 espècies de males herbes més importants del món. Al 2002 cinquanta-sis països tenien documentada aquesta planta com a mala herba de trenta tres cultius (Walker and Tilley, 2002). A Espanya es troba disseminada per tot el territori (Villaries, 1979). Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 13 Taula 1.4. Relació dels principals cultius a nivell mundial i els corresponents països en els que s’ha documentat la presència de Digitaria sanguinalis (Holm et al., 1977). Els països en negreta són els que han documentat aquesta espècie com a mala herba principal del cultiu. Cultiu Països Canya de sucre Austràlia, Cuba, India i Estats Units. Argentina, Brasil, Les Filipines i Taiwan. Cacahuet Brasil, Colòmbia, India i Israel. Indonèsia, Taiwan i Estats Units. Cotó Israel i Estats Units. Espanya, Swazilàndia i Turquia. Blat de moro Brasil, Canadà, Colòmbia, Israel, Itàlia, Mèxic, Nova Zelanda, Les Filipines, Espanya i Rússia. Portugal i Taiwan. Sorgo Colòmbia, Israel, Itàlia i Estats Units. Taiwan. 1.6.1. Gènere Digitaria Haller El gènere Digitaria Haller pertany a la tribu de les Paniceae, de la subfamília Panicoideae i de la família de les Poàcies o Gramínies. Comprèn a nivell mundial unes 220 espècies, distribuïdes per les zones temperades, tropicals i subtropicals dels dos hemisferis (Watson i Dallwitz, 1992). Les fulles són típicament linears o lanceolades amb una lígula membranosa. Les inflorescències del gènere Digitaria estan formades per un o més raïms espiciformes, els quals es disposen en verticils o en la forma alterna al llarg d’un eix principal. En els raïms hi ha les espiguetes, en grups de 2 a 4, amb la gluma inferior, generalment reduïda, es disposa en forma externa respecte el raquis del raïm. El gènere Digitaria presenta també una lema superior cartilaginosa, glabra i amb les vores membranoses, generalment hialines i plegades sobre la pàlea superior. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Introducció 14 1.6.2. Descripció morfològica de Digitaria sanguinalis • Estructures vegetatives Digitaria sanguinalis és una planta d’alçada entre 10 i 30 cm (Häfliger i Basilea, 1972), encara que s’han trobat individus de fins a 60 cm. Forma mates (Bolòs et al., 1993), que li surten de la base de les tiges, que solen ser geniculades, ascendents, erectes, robustes i glabres. Normalment estan doblegades bruscament a prop de la base, on els nusos inferiors tenen la capacitat d’emetre arrels adventícies o brots aplanats al terra. Els seus entrenusos, de cilíndrics a canaliculats, poden fer fins a 10 cm de longitud (Giraldo Cañas, 2005). Els nusos són glabres i de color castany fosc. Les beines solen ser més curtes que els entrenusos i glabrescents, especialment les beines inferiors (Behrendt i Hanf, 1979). Les lígules són membranoses, primes i irregularment dentades, fan menys de 3 mm de llargada (Giraldo Cañas, 2005) i la seva coloració és verda amb algunes tonalitats de vermells o violetes (Behrendt i Hanf, 1979). Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Objectius 21 L’ús intensiu i continu d’herbicides pot provocar l’aparició de resistències en les plantes de males herbes presents al camp. Des que s’han incorporat en els cicles de cultiu de la Regió Pampeana (Argentina) varietats de cultius resistents a l’herbicida glifosat, la producció s’ha basat en l’ús de la sembra directe, motiu pel qual s’empra de manera rutinària la matèria activa glifosat per al control de les males herbes. La conjunció d’aquests factors ha motivat la realització d’aquest estudi, on es vol dur a terme un treball preliminar per determinar si han desenvolupat toleràncies al glifosat uns biotips de la mala herba amb importància mundial Digitaria sanguinalis (L.) Scop., procedents d’un camp de soja de la Regió Pampeana on s’hi fan aplicacions regulars de glifosat des de fa anys. Per fer-ho, s’ha fet un estudi inicial de la germinació de Digitaria sanguinalis, i posteriorment s’han iniciat els assajos per determinar l’efecte de l’aplicació de diferents dosis de glifosat sobre D. Sanguinalis, segons l’estadi fenològic de la planta i la procedència de la llavor o biotip (Regió Pampeana i Vallès Oriental). Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Objectius 22 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 23 3. MATERIAL I MÈTODES Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 24 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 25 En l’estudi que es presenta s’han diferenciat dues grans parts. Una primera basada en la germinació de les plantes de Digitaria sanguinalis procedents de la Regió Pampeana de l’Argentina i de la finca de Torre Marimon a Caldes de Montbui. La segona fase de l’estudi s’ha centrat en el control del desenvolupament de les plantes de D. sanguinalis, d’Argentina i de Caldes, després de fer tractaments amb l’herbicida Glifosat. Aquest control s’ha dut a terme amb les plantes en diferents fases de desenvolupament: llavors, a una fulla, a 2-3 fulles i a 3-4 fulles. L’experiència es va desenvolupar entre els laboratoris d’Assecat Vegetal i de Biologia Vegetal de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona del Campus del Baix Llobregat de la UPC, entre el juliol del 2007 i el juny del 2008. 3.1. Preparació i desinfecció de llavors de Digitaria sanguinalis Es van seleccionar per a dur a terme l’estudi dues poblacions de D. sanguinalis, una que provenia dels camps experimentals de la Facultad de Agronomía de la Universidad de Buenos Aires, Argentina. En el moment de collir-les, que va ser l’abril de 2007, no hi havia instal·lat cap cultiu al camp; van arribar en bon estat a Castelldefels al juliol de 2007. Les altres llavors eren de la finca de Torre Marimon, situada a Caldes de Montbui (Barcelona), collides el novembre de 2006. En ambdós casos les llavors provenien de més d'un centenar d'individus. Un cop al laboratori, les plantes agafades a camp es van deixar assecar i, posteriorment, es van destriar manualment les llavors de la resta de la planta. Les llavors es van guardar en caixes petites de plàstic degudament etiquetades. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 26 Per a la correcte sembra de les llavors de D. sanguinalis, primer de tot es va determinar el pes de llavors a sembrar a partir del nombre de plantes a estudiar, tenint en compte la relació coneguda que mil llavors de D. sanguinalis pesen 0,69 g (Gallart et al., en premsa), tant en llavors d’Argentina com en les de Caldes. El següent pas va ser la neteja i desinfecció de les llavors. Per fer-ho es va preparar un tub d’assaig amb tap de rosca amb una solució d’hipoclorit sòdic (NaClO) al 5% on s’hi van col·locar les llavors. La mescla es va agitar manualment durant 10 minuts i, tot seguit, es col·locà un embut de Büchner de vidre amb placa porosa acoblat a un Kitasatos, on s’hi aplicà el buit. Amb l’ajut de 2l d’aigua destil·lada i fent el buit es retirà l’hipoclorit sòdic i altres partícules que haguessin pogut quedar amb les llavors. 3.2. Germinació de Digitaria sanguinalis 3.2.1. Sembra de Digitaria sanguinalis pel control de la germinació Es van preparar unes plaques de Petri esterilitzades de 9 cm de diàmetre amb paper de filtre a la base, també esterilitzat a la cambra de UV durant 5 minuts, per a la subjecció i germinació de les llavors. A cadascuna de les plaques s’hi van afegir 3ml d’aigua destil·lada, amb l’ajuda d’una pipeta automàtica, i posteriorment, s’hi van col·locar entre 20 i 25 llavors desinfectades de D. sanguinalis, repartides i distribuïdes uniformement per tota la superfície. Concretament, es van col·locar a les plaques 582 llavors d’Argentina i 713 de TM. L’experiència es va dur a terme entre el juliol i el setembre del 2007. Les plaques es van posar a germinar a una cambra de germinació amb il·luminació, temperatures i humitats controlades. De les 9 a les 21 hores s’il·luminava la cambra i es pujava la temperatura fins a 30ºC. De les 21 a les 9 hores era el període de foscor i la temperatura descendia fins als 20ºC. La humitat es mantenia sempre al 85%. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 27 3.2.2. Metodologia de control de germinació de Digitaria sanguinalis La germinació de les llavors de D. sanguinalis es va controlar, anotant el nombre de plantes germinades per placa, diàriament a partir del dia de sembra. Es va considerar que una llavor ja estava germinada en el moment que, amb la lupa binocular, s’observava l’aparició de la punta de la radícula. Es va aprofitar el control esmentat per rehidratar les plaques amb aigua destil·lada. El control es va donar per finalitzat als 12 dies després de la sembra. 3.3. Aplicació de Glifosat sobre plantes de Digitaria sanguinalis 3.3.1. Sembra de Digitaria sanguinalis per tractaments amb Glifosat 3.3.1.1. Sembra en placa per a tractaments en estadi de llavor i una fulla Per a sembrar aquestes llavors es va seguir el mateix procediment que en la sembra en placa definida anteriorment (Veure apartat 3.2.1). Per a tractament sobre llavors es van posar a germinar 210 llavors tant d’Argentina com de Torre Marimon (TM a partir d'ara), amb una distribució de 15 llavors per placa. Per a tractament a una fulla es van col·locar 191 plàntules d’Argentina i 211 de TM, distribuïdes aproximadament amb 10 plàntules per placa. Posteriorment les plaques es van posar a la cambra en les condicions d’il·luminació i temperatura que s'han explicat anteriorment (Veure apartat 3.2.1). Cada placa es va identificar amb la procedència de la llavor (Argentina o TM), la data de plantació, l’estadi en el que s’havia tractat (0F o 1F) i un número de la placa, per facilitar-ne el seguiment. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 28 3.3.1.2. Sembra en safata per a tractaments en estadi 2-3 fulles i 3-4 fulles, i per avaluar variacions de la biomassa Es van emprar 32 safates rectangulars de plàstic dur com a contenidor per a dur a terme aquesta fase de l’estudi. Es va comptar amb quatre mides de safates diferents, tenint una superfície de 464 cm2, 600 cm2, 735 cm2 i 756 cm2, que es van tenir en compte per fer els càlculs de la dosi a aplicar. Com a substrat de creixement es va utilitzar Substrat Universal de Jardiland, format per una barreja de torbes d’espagnum i càrex, escorça de pi i perlita. Té un 60% de matèria orgànica i un pH del 6,3. Es va humectar el substrat amb aigua destil·lada i es va col·locar a les safates. Les llavors de D. sanguinalis ja desinfectades es van anar disposant a sobre la terra, distribuïdes uniformement per tota la safata. Taula 3.1. Composició del Substrat Universal Jardiland. Matèria seca/peso de producte brut 30% Matèria orgànica/peso de producte brut 60% pH agua 6.3 Conductivitat 41 mS/m Retenció aigua/volum 65% NPK 19-13-3 Les safates es van posar a una cambra de germinació amb il·luminació, temperatures i humitats controlades, amb les mateixes condicions que les utilitzades per al control de la germinació de D. sanguinalis (Veure apartat 3.2.1.) Cada safata es va identificar amb la procedència de la llavor (Argentina o Torre Marimon) i un número de safata, per facilitar-ne el seguiment. A part, es van fer uns esquemes on, abans de començar els controls, s’hi va marcar la situació de cada plàntula i se li va assignar un número a cadascuna d’elles. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 29 3.3.2. Dosis d’aplicació de Glifosat Per a les aplicacions herbicides d’aquest estudi es va emprar glifosat al 36% (Roundup, Monsanto S.A.). Les dosis d’aplicació es van establir a partir de la dosi recomanada per Monsanto S.A. a la mateixa etiqueta del producte, que d’ara en endavant anomenarem x, on es diu que per a herbes anuals de fulla estreta, quan es vagi a ruixar amb un pulveritzador amb una pressió inferior a 2.5 kg/cm2, les dosis a aplicar és de 5 ml de Roundup Plus per 1 l de solució amb aigua destil·lada (caldo). També especifiquen que això per una hectàrea correspon a 500 l de caldo. A partir d’aquí es van prefixar unes dosis de tractament que van ser de 1/4x, 1/2x, 3/4x, x, 2x, 4x, 8x i 16x, tot i que no sempre en totes les tongades de plantacions es va treballar amb totes les dosis descrites. Taula 3.2. Dosi d’aplicació de glifosat segons la nomenclatura establerta (m.a. = matèria activa). Nomenclatura Dosi de Roundup (l/ha) Dosi de glifosat (g m.a./ha) 0 0 0 1/4x 0,625 225 1/2x 1,25 450 3/4x 1,875 675 X 2,5 900 2x 5 1800 4x 10 3600 8x 20 7200 16x 40 14400 La preparació de les dosis d’aplicació es va dur a terme fent el càlcul de la solució que es necessitava per a la dosi més elevada, en aquest cas 16x (Eq.1), i a partir d’aquest caldo es van anar fent dilucions a la meitat per anar obtenint les altres dosis que es requerien, excepte en la concentració 3/4x, en què es va haver de fer de nou diluint 3.75 ml de Glifosat en 1 l de caldo. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 30 lRoundUp/ ml 80 caldol1 )(recomenat RoundUp ml 5 16aplicaciód' Dosi 16x =⋅= (Eq. 1) A part, es va fer el Control que es va dur a terme fent un caldo només amb aigua destil·lada i aplicant sobre la safata el volum de caldo especificada a l’etiqueta, que seria igual que en les altres dosis d’aplicació. El volum de caldo a aplicar venia determinat per la superfície de les safates o les plaques a tractar, seguint el càlcul expressat a l’Eq. 2, posant com exemple l’aplicació en placa. acaldo/plac ml 0.318 l 1 ml 1000 placa 1 m 0.00636 m 10000 ha 1 ha 1 caldo de l 500 2 2=⋅⋅⋅ (Eq. 2) Taula 3.3. Volum a aplicar de caldo d’herbicida expressat en ml segons la superfície dels diferents contenidors amb els que es va treballar en l’estudi. Tipus de contenidor Superfície (cm2) Volum de caldo a aplicar (ml) Placa de Petri 63.6 0.318 Safata1 464 2.32 Safata2 600 3 Safata3 735 3.675 Safata4 756 3.78 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 37 • Variació en el nombre de fulles fins als 10 DDT (∆D10) i als 20 DDT (∆D20) (D10= nombre de fulles als 10 DDT, D20= nombre de fulles als 20 DDT, D0= nombre de fulles el dia de tractament) D0 D0D10 ∆D10 − = (Eq. 6) D0 D0D20 ∆D20 − = (Eq. 7) • Factor de resistència (FR). Es tracta d’un índex que es calcula per comparar el grau de resistència entre diferents poblacions (Moss, 1999). Es considera que hi ha un alt nivell de resistència quan FR>10. En canvi, també existeix l’anomenat baix nivell de resistència, més difícil de definir i en alguns casos subjectiu (Heap, 2005), ja que és confosa la definició de resistència tenint en compte el que constitueix la variació natural de les poblacions i el que pot ser una resistència de nivell baix. esusceptibl població DR50 resistent població DR50 FR = (Eq. 8) Els càlculs de %G, %M, %S, ∆D10, ∆D20 i FR, i els gràfics presentats en aquest treball s’han desenvolupat amb l’ajuda del programa Microsoft Excel de Microsoft Office XP Professional amb FrontPage. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 38 3.5. Tractament de les dades 3.5.1. Anàlisi de la variància i separació de mitjanes S’ha seguit un disseny de blocs a l’atzar, considerant com a factors de variació el tractament amb glifosat i la procedència de la llavor. Per a valorar les variacions de les variables esmentades en funció del tractament aplicat, la procedència de la llavor i l’estadi fenològic, s’ha dut a terme un anàlisi de la variància. El tractament estadístic s’ha realitzat amb el paquet informàtic estadístic SAS/STAT (SAS Institute, 1992). S’ha emprat el procediment GLM per analitzar la variància. Això s’ha complimentat amb el test de separació de mitjanes de Tukey. Per aquests tractaments estadístic les dades en forma de percentatge (tant per cent i tant per u) analitzades van ser transformades a arcsinus de la variable en tant per u. A partir de l’anàlisi de la variància s’ha obtingut el valor de F, amb la probabilitat de cada factor o combinació de factors, en tots el paràmetres definits. El test de Tukey s’ha utilitzat per conèixer les diferències significatives entre mitjanes, prenent com a límit una probabilitat inferior a 0,05. 3.5.2. Corbes dosi-resposta Diferents experiències han demostrat que quan les plantes es tracten amb herbicides els efectes observats queden descrits raonablement bé amb corbes logístiques de dosi-resposta (Streibig, 2003). Les corbes estàndards de dosiresposta es defineixen per quatre paràmetres: D Límit superior de la resposta de la planta. C Límit inferior de la resposta de la planta. ED50 Dosi necessària per arribar a la resposta mitja entre el límit superior i l’inferior. B Pendent de la corba en el punt de ED50. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 39 Figura 3.1. Corba de dosi-resposta log-logística, on els paràmetres són: D=50, C=2, ED50=1, B=2 (Font: Streibig, 2003). Les corbes logístiques de dosi-resposta es poden expressar seguint la següent funció (Streibig et al., 1993): B 50 ED z 1 CD Cy         + − += (Eq. 9) O bé, utilitzant el logaritme de la dosi, passant-se a anomenar corba dosiresposta log-logarítmica: () ))ln(ED(ln(z)Bexp1 CD Cy 50 −⋅+ − += (Eq. 10) On y correspon a la resposta de la planta (ex.: %mortalitat) i z a la dosi de l’herbicida. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Material i Mètodes 40 Mitjançant el paquet informàtic estadístic SAS i el seu procediment NLIN (regressió no lineal), s’ha fet una regressió de les variables analitzades anteriorment (veure Apartat 3.4.) que ens permetrà conèixer els valors dels paràmetres de la corba. D’aquesta manera es disposarà del valors dels paràmetres per als tractaments, segons la fase de desenvolupament en què s’han tractat i la procedència de la llavor. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 41 4. RESULTATS Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 42 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 43 4.1. Avaluació de la germinació de llavors de Digitaria sanguinalis A continuació es detallen els paràmetres que fan referència a la germinació acumulada de llavors de D. sanguinalis procedents tant d’Argentina com de Torre Marimon. Es donen dades de tres experiments en què es va controlar la germinació (P1, P2 i P3) . Taula 4.1. Germinació de llavors de D. sanguinalis, segons la data de sembra i la procedència. Es presenta també el percentatge de germinació pels dies 4 i 8 des que es posen a germinar (DDS= dies després de la sembra). Prova Procedència Nº de llavors sembrades % germinació 4 DDS % germinació 8 DDS Arg 200 47.5 71.5 P1 TM 403 52.85 96.77 Arg 382 76.70 81.68 P2 TM 310 67.42 89.68 Arg 30 73.33 90 P3 TM 30 46.67 96.67 A partir de les dades presentades a la Taula 4.1. es veu que les llavors procedents de la Pampa tenen un percentatge de germinació menor que les de Torre Marimon, vuit dies després d’haver-les posat a germinar. En aquest interval de temps, les llavors de D. sanguinalis procedents de la regió Pampeana de l’Argentina presenten un percentatge de germinació d’entre el 71.5 i el 90%. En el cas de les de Torre Marimon, aquest percentatge va des de 89.68 a 96.77. En fer una regressió no lineal de cadascuna de les proves i procedències realitzades s’han obtingut els valors estimats de les variables dependent i independent que s’expressen en la Taula 4.2. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 44 Taula 4.2. Paràmetres estimats de regressió no lineal de les dades de germinació de D. sanguinalis (Arg= Argentina, TM=Torre Marimon, y= variable dependent, x= variable independent, DDS = dies després de la sembra, R2= coeficient de regressió). Prova Variable Paràmetre estimat Valor t Probabilitat R2 P1 Arg % germinació (y) -0.26719 -3.79 0.0090 0.9743 DDS (x) 0.21881 7.37 0.0003 DDS2 (x2) -0.01126 -4.61 0.0037 TM % germinació (y) -0.43240 -3.92 0.0078 0.9791 DDS (x) 0.30641 6.59 0.0006 DDS2 (x2) -0.01299 -3.39 0.0146 P2 Arg % germinació (y) -0.29004 -2.01 0.0905 0.9201 DDS (x) 0.32653 5.38 0.0017 DDS2 (x2) -0.02005 -4.01 0.0070 TM % germinació (y) -0.32258 -6.78 0.0005 0.9934 DDS (x) 0.31792 15.86 <.0001 DDS2 (x2) -0.01728 -10.47 <.0001 P3 Arg % germinació (y) -0.49820 -4.24 0.0081 0.9756 DDS (x) 0.45805 7.65 0.0006 DDS2 (x2) -0.03177 -4.89 0.0045 TM % germinació (y) -0.50393 -3.47 0.0179 0.9721 DDS (x) 0.41997 5.66 0.0024 DDS2 (x2) -0.02368 -2.95 0.0321 En fer l’anàlisi de la significació de les dades mitjançant el Test de Tukey (Taula 4.3.), s’obté que per un interval de confiança del 95% la germinació acumulada de llavors de D. sanguinalis no presenten diferències significatives en relació a la procedència de la llavor (TM o Arg), tant als 4 com als 8 DDS. Taula 4.3. Separació de mitjanes (Test Tukey) de germinació acumulada als 4 i 8 DDS (expressada en tant per u). Els valors de mitjana amb diferent lletra són significativament diferents a una P=0.05. Procedència Mitjana 4 DDS Mitjana 8 DDS TM 0.71a 0.95a Arg 0.67a 0.77a Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 45 4.2. Avaluació del percentatge de germinació després de fer un tractament sobre llavors de Digitaria sanguinalis Es volia determinar el grau d’afectació que pot generar el glifosat si s’aplica quan D. sanguinalis es troba en estat de llavor. En principi, en aquests tractaments no s’esperaria que el glifosat provoqui grans canvis en la resposta germinativa de la planta, ja que aquest herbicida és d’acció sistèmica. Per tant, com que les plantes l'absorbeixen per les fulles, no s’esperarien diferències en el percentatge de germinació de llavors tractades i control. Taula 4.4. Germinació (nº total) de llavors de D. sanguinalis sotmeses a diferents dosis de glifosat, en els 8 dies següents a la col·locació en plaques. x = dosi recomanada (veure material i mètodes). Procedència (Arg = Argentina, TM Torre Marimon). Procedència Dosi nº llavors/ 2 plaques D1 D2 D3 D4 D5 D6 D7 D8 Arg 0 30 0 7 14 22 27 27 27 27 Arg 0,25x 30 0 4 18 26 26 26 27 27 Arg 0,5x 30 0 1 12 22 23 23 23 23 Arg 0,75x 30 0 5 16 20 24 24 24 24 Arg X 30 0 4 17 23 23 23 23 23 Arg 2x 30 0 2 8 15 18 18 18 18 Arg 4x 30 0 0 0 7 15 16 16 16 TM 0 30 0 2 15 23 26 27 29 29 TM 0,25x 30 0 3 13 22 25 26 27 27 TM 0,5x 30 0 1 18 21 24 24 24 24 TM 0,75x 30 0 0 16 24 25 25 26 27 TM X 30 0 0 17 22 26 26 26 26 TM 2x 30 0 2 11 20 23 24 24 24 TM 4x 30 0 0 2 10 15 19 19 19 Les llavors de D. sanguinalis, tant d’Argentina com de Torre Marimon, comencen a germinar a partir de les 30h d’estar a la cambra de germinació. A partir d’aquí presenten un creixement exponencial fins al voltant de les 120 hores (5 dies). Quan se’ls hi ha aplicat qualsevol de les dosis de glifosat el comportament, en la majoria dels casos, en percentatge de germinació és molt similar. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 46 En les plantes d’Argentina, al cap de 8 dies d’haver ruixat, tots els tractaments en que s’ha aplicat glifosat tenen una menor germinació. Aquesta es veu encara més accentuada en els tractaments 2x i 4x. El temps que triguen en començar la germinació és molt similar en totes les dosis, excepte en la dosi 4x de glifosat sobre plantes Argentines. En aquest cas, les llavors van estar 72 hores fins a iniciar la germinació. En llavors de Torre Marimon, la germinació dels diferents tractaments presenta una evolució de la germinació molt similar entre ells, exceptuant el grup de tractament 4x que es distancia de la resta amb claredat als vuit dies de l’aplicació de glifosat. Aquesta mateixa dosi, juntament amb la recomanada (x), inicien la germinació un dia més tard que la resta de tractaments. Segons l’anàlisi de la variància de les dades dels 4 DDS i 8 DDS, la resposta en la germinació de les llavors després de l’aplicació del glifosat sí que presenta diferències significatives segons la dosi, no n’hi ha segons la procedència de les llavors ni segons la interacció entre procedència i dosi. La significació es detalla a les Taules 4.6 i 4.7. Taula 4.5. Anàlisi de la variància de la germinació acumulada als 4 i 8 DDS, considerant com a fonts de variació la procedència de la llavor, la dosi de tractament i la interacció entre aquestes dues. Anàlisi fet amb les dades transformades amb (arcsinus de la variable en tant per u). Font de variació Valor F Probabilitat 4 DDS Procedència 0.27 0.6116 Dosi 5.43 0.0044 Interacció 0.58 0.7381 8 DDS Procedència 5.03 0.0417 Dosi 3.82 0.0181 Interacció 0.28 0.9365 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 53 4.4.1. Avaluació del nombre de fulles Taula 4.12. Variació mitjana del nombre de fulles (∆Di) del grup de tractament 2-3Fa en el total de plantes de D. Sanguinalis de cada tractament amb glifosat. Els requadres amb un guió (-) representen els tractaments en què no hi ha dades. Procedència (Arg= Argentina, TM= Torre Marimon), x= dosi de glifosat recomanada, ∆D10= variació al dia 10, sempre respecte el dia de tractament (0 DDT). Procedència dosi ∆D10 ∆D20 ∆D30 ∆D40 Arg control 0,40 0,89 1,34 2,04 Arg 1/2x -0,04 -0,95 - - Arg 3/4x -0,27 -0,92 - - Arg x -0,03 -0,97 - - Arg 2x -0,12 -1,00 - - Arg 4x -0,33 -1,00 - - Arg 8x -0,65 -1,00 - - TM control 0,32 0,36 0,08 0,08 TM 1/2x 0,04 -1,00 - - TM 3/4x -0,06 -0,92 - - TM x -0,14 -0,90 - - TM 2x 0,07 -0,97 - - TM 4x -0,33 -1,00 - - TM 8x -0,80 -1,00 - - Taula 4.13. Variació mitjana del nombre de fulles (∆Di) al grup de plantació 2-3Fb en el total de plantes de D. Sanguinalis de cada tractament amb glifosat. Procedència (Arg= Argentina, TM= Torre Marimon), x= dosi de glifosat recomanada, ∆D10= variació al dia 10, sempre respecte el dia de tractament (0 DDT). Procedència dosi ∆D10 ∆D20 Arg control 0,27 0,69 Arg 1/2x 0,03 -1,00 Arg 3/4x -0,63 -1,00 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 54 Arg x -0,12 -1,00 TM control 0,29 1,01 TM 1/2x -0,20 -0,93 TM 3/4x -0,42 -1,00 TM x -0,64 -1,00 Per veure les diferències que es poden donar en el nombre de fulles de D. sanguinalis segons la dosi de tractament, es consideraran els increments d’aquest valor per cada planta. Per a totes les dosis aplicades de glifosat es tenen valors de el increment des del dia de tractament (0 DDT) als 10 dies de tractament (10 DDT), que a partir d’ara correspondrà a ∆D10, i el increment des del 0 DDT fins als 20 dies del tractament (20 DDT), que correspondrà a ∆D20. Taula 4.14. Anàlisi de la variància de la variació mitjana del nombre de fulles als ∆D10 i ∆D20, del grup de plantació 2-3Fa, considerant com a fonts de variació la procedència de la llavor, la dosi de tractament i la interacció entre aquestes dues. Font de variació Valor F Probabilitat ∆D10 2-3Fa Procedència 1.74 0.1874 Dosi 53.27 <.0001 Interacció 2.44 0.0242 2-3Fb Procedència 11.76 0.0006 Dosi 84.28 <.0001 Interacció 10.69 <.0001 ∆ D20 2-3Fa Procedència 6.80 0.0093 Dosi 323.77 <.0001 Interacció 11.06 <.0001 2-3Fb Procedència 0.17 0.6773 Dosi 426.13 <.0001 Interacció 1.48 0.2202 De l’anàlisi de la significació, se’n desprèn amb una confiança del 95% que als 10DDT de la població 2-3Fa i als 20 DDT de la població 2-3Fb, la variació del nombre de fulles no ha anat lligat a la procedència de la llavor (Taules 4.13 i Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 55 4.14), Si s’analitzen les dades en funció de la dosi aplicada de glifosat, sí que hi ha significació en totes les poblacions. Taula 4.15. Separació de mitjanes de la variació mitjana del nombre de fulles (expressades en tant per u), ∆D10 i ∆D20, segons la procedència de les llavors de D. sanguinalis (Test Tukey) tractades a estadi fenològic 2-3 fulles (2-3Fa). Els valors de mitjana amb diferent lletra són significativament diferents a una P=0.05 (Test de Tukey). Procedència Mitjana ∆D10 Mitjana ∆D20 2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb TM -0.10 a -0.23 b -0.77 b -0.53 a Arg -0.15 a -0.09 a -0.70 a -0.50 a Taula 4.16. Separació de mitjanes de la variació mitjana del nombre de fulles (expressades en tant per u), ∆D10 i ∆D20, segons el tractament aplicat sobre les plantes de D. sanguinalis (Test Tukey) tractades a estadi fenològic 2-3 fulles (2-3Fa). Els valors de mitjana amb diferent lletra són significativament diferents a una P=0.05 (Test de Tukey). Dosi Mitjana ∆D10 Mitjana ∆D20 2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb Control 0.68 a 0.34 a 0.638 a 0.83 a 0.5x 0.00 b -0.04 b -0.97 b -0.95 b 0.75x -0.32 bc -0.55 c -0.919 b -1.00 b X -0.15 b -0.40 c -0.93 b -1.00 b 2x -0.08 b - -0.98 b - 4x -0.53 c - -1.00 b - 8x -1.00 d - -1.00 b - Tal com es pot veure en els resultats obtinguts de l’anàlisi de la variància mostrats en la Taula 4.16, en el grup de plantació 2-3Fa als 10 DDT, els Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 56 tractaments control presenten una variació del nombre de fulles significativament diferent a la resta dels tractaments. Passa el mateix amb les plantes tractades amb les dosis de 4x i 8x. A la població 2-3Fb el control, al igual que en l’altre població, es diferencia de la resta. El tractament 0.5x també en aquest cas és diferent als altres. Als 20 DDT, amb els resultats obtinguts de la separació de mitjanes mitjançant el test de Tukey, les dues poblacions tenen el control que es diferencia significativament de la resta. Tots els altres tractaments són estadísticament iguals entre ells. 4.4.1.1. Corba dosiresposta A la Figura 4.3 es mostren les regressions obtingudes a partir de les dades quan s’han tractat amb glifosat en estadi 2-3 fulles, s’observa que no hi ha diferències segons la procedència als 10 DDT, tal com s’ha obtingut de l’anàlisi de la variància fet anteriorment (Taula 4.14). Les dues funcions de regressió són molt semblants entre elles, mostrant valors de variació del nombre de fulles en plantes de Torre Marimon en tot moment inferior a les argentines. Als 20 DDT (Figura 4.4) les variacions en el nombre de fulles ha disminuït considerablement respecte als 10 DDT (ha hagut una disminució del nombre de fulles superior al que hi havia el dia en que es va fer el tractament). A la figura es pot observar que no hi ha diferències segons la procedència, tal com s’ha obtingut de l’anàlisi de la variància fet anteriorment (Taula 4.14). Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 57 ‐1 ‐0,8 ‐0,6 ‐0,4 ‐0,2 0 012345678910 ln (dosi) variació nombre de fulles (tant per u) Arg TM Figura 4.3. Corba dosiresposta log-logarítmica del tant per u de variació del nombre de fulles als 10 dies després de tractament en plàntules de D. sanguinalis d’Argentina i de Torre Marimon tractades a estadi 2-3 fulles (2-3Fa). . Arg: variació nombre de fulles = -0.88+((-0.03+0.88)/(1+exp((2.28)·(ln(dosi)-ln(4649.7))))) TM: variació nombre de fulles = -0.80+((-0.05+0.80)/(1+exp((11)·(ln(dosi)-ln(3729.5))))) ‐1 ‐0,8 ‐0,6 ‐0,4 ‐0,2 0 012345678910 ln (dosi) variació nombre de fulles (tant per u) Arg TM Figura 4.4. Corba dosiresposta log-logarítmica del tant per u de variació del nombre de fulles als 20 dies després de tractament en plàntules de D. sanguinalis d’Argentina i de Torre Marimon tractades a estadi 2-3 fulles (2-3Fa). . Arg: variació nombre de fulles = -1+((-0.94+1)/(1+exp((43.69)·(ln(dosi)-ln(893.7))))) TM: variació nombre de fulles = -1+((-0.91+1)/(1+exp((17.74)·(ln(dosi)-ln(1757.7))))) Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 58 4.4.2. Avaluació del percentatge de mortalitat A mesura que es duia un control del nombre de fulles per planta, s’anotaven les plantes que havien mort, cada 10 dies. A partir de les dades obtingudes, s’ha calculat el percentatge de mortalitat de cada grup de tractament. Taula 4.17. Percentatge de mortalitat promig al grup de plantació 2-3Fa en el total de plantes de D. sanguinalis de cada tractament amb glifosat. Procedència (Arg= Argentina, TM= Torre Marimon), x= dosi de glifosat recomanada, DDT= dies després de tractament. Procedència Dosi 0 DDT 10 DDT 20 DDT 30 DDT 40 DDT Arg Control 0 2.04 2.04 4.00 4.00 Arg 1/2x 0 14.89 95.74 - - Arg 3/4x 0 31.91 93.62 - - Arg X 0 11.11 98.15 - - Arg 2x 0 16.67 100 - - Arg 4x 0 36.17 100 - - Arg 8x 0 68.09 100 - - TM Control 0 2.17 23.91 57.14 66.67 TM 1/2x 0 4.26 100 - - TM 3/4x 0 2.53 12.08 - - TM X 0 17.78 93.33 - - TM 2x 0 6.67 97.78 - - TM 4x 0 28.89 100 - - TM 8x 0 82.22 100 - - Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 59 Taula 4.18. Percentatge de mortalitat (%M) al grup de plantació 2-3Fb en el total de plantes de D. sanguinalis de cada tractament amb glifosat. Procedència (Arg= Argentina, TM= Torre Marimon), x= dosi de glifosat recomanada, DDT= dies després de tractament. Procedència Dosi 10 DDT 20 DDT Arg control 3,70 7,41 Arg 1/2x 17,59 100 Arg 3/4x 68,52 100 Arg x 35,19 100 TM control 12,04 9,26 TM 1/2x 31,48 94,44 TM 3/4x 46,61 100 TM x 67,44 100 Segons els resultats obtinguts després d’haver fet l’anàlisi de la variància mitjançant el test de Tukey, es pot afirmar amb una confiança del 95%, que als deu i vint dies després de tractament la resposta en la mortalitat segons la procedència de la llavor no presenta diferències significatives. En canvi, sí que ho fa als deu dies de tractament per la dosi d’aplicació (Taula 4.19), en què les plantes a les que s’hi ha aplicat la dosi 8x han presentat una mortalitat significativament superior a la resta. Taula 4.19. Anàlisi de la variància del nombre de fulles a 10 i 20 DDT a les poblacions 2-3Fa i 2-3Fb, considerant com a fonts de variació la procedència de la llavor i la dosi de tractament. Anàlisi fet amb les dades transformades (arcsinus de la variable en tant per u). Estadi Fenològic Font de variació Valor F Probabilit at 10 DDT 2-3Fa Procedència 0.49 0.5092 Dosi 12.48 0.0036 2-3Fb Procedència 0.39 0.5745 Dosi 3.58 0.1612 20 DDT 2-3Fa Procedència 0.63 0.4587 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 60 Dosi 5.75 0.0257 2-3Fb Procedència 0.86 0.4226 Dosi 71.07 0.0028 Taula 4.20. Separació de mitjanes del percentatge de mortalitat (expressades en tant per u) segons la procedència de les llavors de D. sanguinalis tractades a estadi fenològic 2-3 fulles (2-3Fa). Els valors de mitjana de cada columna amb diferent lletra són significativament diferents a una P=0.05 (Test de Tukey). Mitjana 10 DDT Mitjana 20 DDT Procedència 2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb TM 0.23 a 0.41 a 0.89 a 0.90 a Arg 0.27 a 0.32 a 0.94 a 0.93 a Taula 4.21. Separació de mitjanes del percentatge de mortalitat (expressades en tant per u) segons el tractament de les plantes de D. sanguinalis tractades a estadi fenològic 2-3 fulles (23Fa). Els valors de mitjana de cada columna amb diferent lletra són significativament diferents a una P=0.05 (Test de Tukey). Mitjana 10 DDT Mitjana 20 DDT Dosi 2-3Fa 2-3Fb 2-3Fa 2-3Fb Control 0.02 b 0.08 a 0.13 b 0.08 b 0.5x 0.10 b 0.25 a 0.99 ab 0.99 a 0.75x 0.18 b 0.58 a 0.62 ab 1.00 a X 0.15 b 0.51 a 0.96 ab 1.00 a 2x 0.12 b - 0.99 ab - 4x 0.32 b - 1.00 a - 8x 0.76 a - 1.00 a - Les dues poblacions estudiades han presentat un percentatge de mortalitat als 10 i 20 DDT sense diferències significatives segons la procedència de la llavor. Sí que hi ha divergències segons el tractament de glifosat aplicat, excepte als Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 61 10 DDT de la població 2-3Fb. Si es comparen els tractaments de cadascuna de les dues poblacions, es pot veure que les respostes són molt similars. Als 10 DDT no hi ha diferències significatives entre els tractaments inferiors a 8x (no inclós), a les poblacions 2-3Fa i 2-3Fb. Als 20 DDT hi ha diferències entre tractaments a la població 2-3Fa, però aquestes són lleugeres (P=0,0257), en canvi a la població 2-3Fb el control és diferent de la resta de tractaments. 4.4.2.1. Corba dosi-resposta A la Figura 4.5 es mostren les regressions obtingudes a partir de les dades de mortalitat quan s’han tractat amb glifosat en estadi 2-3 fulles (2-3Fa), s’observa que no hi ha diferències segons la procedència als 20 DDT, tal com s’ha obtingut de l’anàlisi de la variància fet anteriorment (Taula 4.19). Les dues funcions de regressió són molt semblants entre elles, excepte a la dosi 675 g m.a./ha (ln(dosi)=6.51), en què la població de Torre Marimon presenta una mortalitat molt baixa. En general, als 20 DDT el percentatge de mortalitat ha estat proper a 100%. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 62 0 20 40 60 80 100 012345678910 ln (dosi) % mortalitat Arg TM Figura 4.5. Corba dosiresposta log-logarítmica del percentatge de mortalitat als 20 dies després de tractament en plàntules de D. sanguinalis d’Argentina i de Torre Marimon tractades a estadi 2-3 fulles (2-3Fa). . Arg: % mortalitat = 94.39+((100.2-94.39)/(1+exp((-2.20)·(ln(dosi)-ln(1205.8))))) TM: % mortalitat = 6.75+((99.27-6.75)/(1+exp((-19)·(ln(dosi)-ln(781.8))))) 4.5. Avaluació de l’efecte de l’aplicació de diferents dosis de glifosat sobre plantes de Digitaria sanguinalis a estadi 3-4 fulles En les plantes que s’han tractat amb glifosat a estadi 3-4 fulles se’ls va fer un control del nombre de fulles i de la mortalitat al dia de tractament, i als 10 i 20 dies. 4.5.1. Avaluació del nombre de fulles En aquest cas, en tractament sobre 3-4 fulles, també es farà l’anàlisi de les dades a partir de les variacions en el nombre de fulles de D. sanguinalis. Per a totes les dosis aplicades de glifosat es tenen valors de variació des del dia de tractament (0 DDT) als 10 dies de tractament (10 DDT), que a partir d’ara Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 69 A la Figura 4.8 es mostren les regressions obtingudes a partir de les dades de mortalitat quan s’han tractat amb glifosat en estadi 2-3 fulles (2-3Fa), s’observa que no hi ha diferències segons la procedència als 20 DDT, tal com s’ha obtingut de l’anàlisi de la variància fet anteriorment (Taula 4.26). Les dues funcions de regressió són molt semblants entre elles, presentant per a totes les dosis un percentatge de mortalitat superior les plantes de Torre Marimon respecte les argentines, excepte en la dosi de 900 g m.a./ha (ln(dosi)=6.80) en què s’entrecreuen. 0 20 40 60 80 100 012345678910 ln (dosi) % mortalitat Arg TM Figura 4.8. Corba dosiresposta log-logarítmica del percentatge de mortalitat als 20 dies després de tractament en plàntules de D. sanguinalis d’Argentina i de Torre Marimon tractades a estadi 2-3 fulles. . Arg: % mortalitat = 75.8+((97.4-75.8)/(1+exp((-25.46)·(ln(dosi)-ln(875.8))))) TM: % mortalitat = 82.35+((99-82.35)/(1+exp((-20)·(ln(dosi)-ln(924.4))))) 4.6. Biomassa Les dades que es mostren a continuació es calcularen emprant com a unitats experimentals les safates, que contenien un nombre d’entre 53 i 54 plantes de D. sanguinalis. Taula 4.29. Biomassa total de cada safata (expressada en g/safata) i percentatge de mortalitat (en cursiva) de plantes de D. sanguinalis de la població 2-3Fb tractades amb glifosat. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 70 Procedència dosi 10 DDT 20 DDT Arg control 0,038 (3,70%) 0,058 (7,41%) Arg 1/2x 0,027 (17,59%) 0 (100%) Arg 3/4x 0,013 (68,52%) 0 (100%) Arg x 0,024 (35,19%) 0 (100%) TM control 0,034 (12,04%) 0,073 (9,26%) TM 1/2x 0,024 (31,48%) 0,001(94,44%) TM 3/4x 0,01 (46,61%) 0 (100%) TM x 0,017 (67,44%) 0(100%) Als 20 DDT en els dos tractaments control han mostrat un creixement de la biomassa. En canvi, la resta de tractaments han perdut tota la biomassa, excepte el 0.5x de Torre Marimon, en què el pes ha disminuït considerablement degut a l’elevada mortalitat que ha sofert. Taula 4.30. Anàlisi de la variància de la germinació acumulada als 4, 8 i 13 DDS, considerant com a fonts de variació la procedència de la llavor, la dosi de tractament i la interacció entre aquestes dues. Anàlisi fet amb les dades transformades (arcsinus de la variable en tant per u). Font de variació Valor F Probabilitat 10 DDT Procedència 20.17 0.0206 Dosi 116.56 0.0013 20 DDT Procedència 1.18 0.3560 Dosi 78.82 0.0024 Taula 4.31. Separació de mitjanes de la biomassa (expressada com g/54 plantes) segons la procedència de les llavors de D. sanguinalis tractades a estadi fenològic 2-3 fulles (2-3Fb). Els valors de mitjana de cada columna amb diferent lletra són significativament diferents a una P=0.05 (Test de Tukey). Procedència Mitjana 10 DDT Mitjana 20 DDT TM 0.02 b 0.02 a Arg 0.03 a 0.01 a Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 71 Taula 4.32. Separació de mitjanes de la biomassa (expressada com g/54 plantes) segons el tractament sobre plantes de D. sanguinalis tractades a estadi fenològic 2-3 fulles (2-3Fb). Els valors de mitjana de cada columna amb diferent lletra són significativament diferents a una P=0.05 (Test de Tukey). Dosi Mitjana 10 DDT Mitjana 20 DDT Control 0.04 a 0.07 a 0.5x 0.03 b 0.00 b 0.75x 0.01 c 0.00 b x 0.02 b 0.00 b Segons les dades obtingudes de la separació de mitjanes mitjançant el test de Tukey, no hi ha diferències significatives en la resposta en biomassa segons la procedència de les llavors de D. sanguinalis, ni als 10 ni als 20 DDT. En canvi, si es busquen les divergències segons el tractament aplicat, als 10 DDT es diferencien entre sí significativament els tractaments control, el 0.75x, i els 0.5x i x. Al control fet als 20 DDT, la dosi control presenta diferències significatives amb la resta de tractaments. 4.7. Dosi DR-50 A partir de les regressions fetes per obtenir les funcions que defineixen les corbes log-logarítmiques de dosiresposta, s’ha obtingut el valor del paràmetre DR-50. Es tracta de la dosi o quantitat de glifosat (g m.a.·ha-1) necessària per a reduir la resposta al 50% de la planta enfront de l’herbicida que se li aplica. Tal com es pot veure a la Taula 4.33, en la majoria dels casos es necessita menys dosi de glifosat per tenir un efecte del 50% si l’aplicació es fa en estadis fenològics més avançats. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 72 Taula 4.33. Valors de dosi necessària per arribar a la resposta mitja entre el límit superior i l’inferior dosi (DR50) i la suma de quadrats (Xi2) obtinguda al cacular les regressions corresponents a les poblacions de D. sanguinalis tractades en estadi de llavor, 1 fulla, 2-3 fulles (2-3Fa) i 3-4 fulles. També s’afegeix el valor de factor de resistència (FR). Procedència (Arg = Argentina, TM= Torre Marimon). Llavor(a) Estadi 1 fulla(b) Estadi 2-3 fulles(c) Estadi 3-4 fulles(c) Procedència Arg TM Arg TM Arg TM Arg TM DR50 1534.2 3146.4 821,7 2759,9 1205,8 781,8 875,8 924,4 Xi2 0,01 0,0002 0,01 0,004 8,11 3,23 343,2 140,1 FR 0.49 1 0.30 1 1.54 1 0.95 1 (a)Dades a 8 dies després de tractament. (b)Dades a 13 dies després de tractament. (c)Dades a 20 dies després de tractament. Taula 4.34. Valors de dosi necessària per arribar a la resposta mitja entre el límit superior i l’inferior dosi (DR50) i la suma de quadrats (Xi2) obtinguda al cacular les regressions corresponents a les poblacions de D. sanguinalis tractades en estadi 2-3 fulles (2-3Fa) i 3-4 fulles. També s’afegeix el valor de factor de resistència (FR). Procedència (Arg = Argentina, TM= Torre Marimon). ∆D10 ∆D20 2-3Fa 3-4F 2-3Fa 3-4F Procedència Arg TM Arg TM Arg TM Arg TM DR50 4649,7 3729,5 893,7 1757,7 5084,3 4141,6 438,3 428,7 Xi2 0,0003 0,02 0,01 0,001 0,0003 0,0002 0,007 0,01 FR 1.25 1 0.51 1 1.23 1 1.02 1 En tots els estadis fenològics en què s’ha estudiat l’efecte del glifosat, s’ha necessitat una major dosi DR50 sobre la mortalitat en llavors i plantes procedents de TM que en les argentines, excepte a estadi 2-3 F. Per aquest motiu el factor de resistència (FR) sempre és inferior a 1, excepte en el cas esmentat. Com era d’esperar, a estadi llavor es necessita més quantitat de glifosat per afectar a la mortalitat o supervivència de les llavors. En canvi, a estadi 1 fulla la Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 73 DR50 disminueix, ja que la planta és molt jove i, per tant, més dèbil. A partir d’aquí, a estadi 2-3 i 3-4 fulles, la DR50 es manté o és lleugerament inferior, excepte en el cas de plantes procedents d’Argentina a fase de 2-3 fulles. Si el que s’analitza és la variació del nombre de fulles el FR és superior a 1 en tots els casos, menys als 10 DDT i estadi fenològic 3-4 fulles en què és inferior. No es pot afirmar si els valors de FR són significativament diferents a 1, per determinar si hi ha indicis de resistències en alguna de les poblacions estudiades. Per afectar a la variació del nombre de fulles, quan les aplicacions es fan a estadi 2-3 fulles és necessària una DR50 més elevada en comparació amb 3-4 fulles. Això pot ser degut a que la variació del nombre de fulles és major quan les plantes de D. sanguinalis estan en estadi 2-3 fulles que en 3-4 fulles (a partir de les 3 fulles alenteixen el creixement), d’aquesta manera és necessita menys quantitat de glifosat per afectar al seu desenvolupament. 4.8. Mortalitat segons l’estadi fenològic de Digitaria sanguinalis S’ha avaluat la resposta en la mortalitat que ha presentat D. sanguinalis al tractament amb glifosat a la dosi recomanada (x= 800 g m.a./ha), segons l’estadi de desenvolupament fenològic en què s’ha fet el tractament amb l’herbicida. El valor de mortalitat del tractament x s’ha considerat respecte al del control, per no considerar l’error experimental i l’efecte de l’atzar en les dades que s’utilitzaran per fer l’anàlisi. Taula 4.35. Mitjana del percentatge de mortalitat (en tant per u) als 10 DDT de D. sanguinalis, pel tractament x, segons la procedència de la llavor i l’estadi fenològic en què s’ha aplicat el glifosat. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Resultats 74 Mortalitat (tant per u) Estadi fenològic Arg TM llavor 0,07 0,24 1F 0,58 0,23 2-3Fa 0,12 0,12 2-3Fb 0,32 0,65 3-4F 0,21 0,23 Taula 4.36. Anàlisi de la variància de la mortalitat (en tant per u) als 10 DDT de D. sanguinalis, pel tractament x, considerant com a fonts de variació la procedència de la llavor, l’estadi fenològic en què s’ha fet el tractament i la interacció entre aquestes dues. Anàlisi fet amb les dades transformades (arcsinus de la variable en tant per u). Font de variació Valor F Probabilitat Procedència 0.59 0.4500 Estadi fenològic 10.01 <.0001 Interacció 5.49 0.0018 De l’anàlisi de la significació, se’n desprèn amb una confiança del 95% que el percentatge de mortalitat no ha anat lligat a la procedència de la llavor (Taules 4.35 i 4.36), Si s’analitzen les dades en funció de l’estadi fenològic en què s’ha aplicat el glifosat, sí que hi ha significació en totes les poblacions. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Discussió de Resultats 75 5. DISCUSSIÓ DE RESULTATS Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Discussió de Resultats 76 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Discussió de Resultats 77 5.1. Germinació de Digitaria sanguinalis Inicialment, es va fer un estudi de la germinació de les llavors de D. sanguinalis, en què als 8 dies després de posar-se a cambra de germinació les llavors procedents de la regió Pampeana de l’Argentina presenten un percentatge de germinació d’entre el 71.5 i el 90%, i en les procedents de Torre Marimón, aquest percentatge va des de 89.68 a 96.77. No hi ha diferències significatives en la germinació de les llavors segons la seva procedència. Halvorson i Guertin (2003), en la seva descripció de l’espècie D. sanguinalis, diuen que el percentatge de germinació sobre el total de les que hi ha al banc de llavors del sòl és d’entre 95 i 98%. Tenint en compte que les llavors estudiades han estat agafades de les plantes, assecades i emmagatzemades un llarg període de temps, hauran perdut capacitat germinativa i per això els percentatges obtinguts han estat lleugerament inferiors. Les llavors de D. sanguinalis, tant d’Argentina com de Torre Marimon, van començar a germinar a partir de les 30h d’estar a la cambra de germinació, en els casos en que s’havien tractat amb glifosat i en els que no. Halvorson i Guertin (2003) havien descrit que aquesta espècies inicia la seva germinació abans de 48h d’haver-se sembrat. 5.2. Efecte del glifosat sobre llavors de Digitaria sanguinalis Als 8 DDT les plantes tractades en estadi de llavor presenten diferències significatives segons la seva procedència i segons el tractament que se’ls hi ha aplicat. El percentatge de germinació de les llavors de la Regió Pampeana va anar de 53.3% al 90% (control) i les de Torre Marimon va anar del 63.3 al 96.7%, corresponents en els dos casos a les dosis de 3600 g m.a./ha i control, respectivament. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Discussió de Resultats 78 La DR50 pel biotip d’Argentina és de 1534 g m.a./ha i pel de Torre Marimon s’ha necessitat més del doble de dosi de glifosat (3146 g m.a./ha). El factor de resistència, per tant, és inferior a 1, indicant que el biotip de la Regió Pampeana no mostra indicis de tolerància per a percentatge de germinació quan s’ha fet tractament sobre llavors. Tenint en compte que el glifosat és un herbicida d’acció sistèmica i d’aplicació en postemergència, en aquest estadi fenològic no haurien d’aparèixer diferències segons el tractament. Això segurament és degut a l’efecte que té sobre les plantes ja germinades el glifosat residual que queda a les plaques de Petri, que entra en contacte amb les fulles quan comencen a sortir i la planta encara no ha agafat alçada. Puricelli i Tuesca (2005) van afirmar que no es controla l’eradicació de les males herbes si s’utilitza un herbicida no residual, com el glifosat, abans de la germinació de les llavors. 5.3. Efecte del glifosat sobre Digitaria sanguinalis a estadi 1 fulla En tractaments a estadi fenològic una fulla, el percentatge de mortalitat del grup control va de 0% en plantes TM al 3% en plantes Arg, i en el tractament 4x (3600 g i.a./ha) va de 90% en plantes Arg al 100% en plantes TM. Als 13 DDT no hi ha diferències significatives en la mortalitat segons la procedència de la llavor, però sí segons el tractament de glifosat. El tractament 4x és significativament diferent a la resta. El 2x també és diferent als altres tractaments excepte amb x. Els grups control, 1/4x i 1/2x presenten una resposta significativament diferent a la resta, excepte amb el tractament 0.75x. La DR50 pel biotip d’Argentina és de 822 g m.a./ha i pel de Torre Marimon s’ha necessitat més del doble de dosi de glifosat (2760 g m.a./ha). D’aquesta manera el factor de resistència és molt inferior a 1, per la qual cosa es pot afirmar que el biotip de l’Argentina no mostra indicis de tolerància quan s’ha fet tractament sobre D. sanguinalis a estadi 1 fulla. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Conclusions 85 6. CONCLUSIONS Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Conclusions 86 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Conclusions 87 S’ha analitzat la resposta de D.sanguinalis a l’herbicida glifosat aplicat en diferents estadis fenològics de les plantes, comparant dos biotips, un procedent de la Regió Pampeana (possible tolerància al glifosat) i l’altre del Vallès Oriental (susceptible al glifosat). La germinació de les llavors de D. sanguinalis no presenta diferències significatives segons la seva procedència. L’inici de la germinació ha estat a les 30 hores després d’haver sembrat. Al cap de 8 dies després de sembrar entre el 71.5 al 96.77% de les llavors han germinat. L’estadi fenològic en què es troben les plantes en el moment de fer el tractament té influència sobre la resposta de la planta. En la major part de les poblacions de D. sanguinalis estudiades no han presentat diferències significatives en la resposta segons si les llavors eren de la Regió Pampeana o de Torre Marimon. La dosi DR50 per controlar les plantes de D. sanguinalis, si els tractaments es fan sobre llavor, és molt més superior que en la resta de tractaments. És necessària una dosi de glifosat DR50 més elevada per controlar la mortalitat de les plantes de D. sanguinalis de Torre Marimon que de l’Argentina. Passa el contrari quan es controla la variació del nombre de fulles. Sembla que no hi ha diferències entre la resposta dels biotips de D. sanguinalis procedents de l’Argentina (possible tolerància) i els de Torre Marimón (població susceptible). Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Conclusions 88 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Bibliografia 89 7. BIBLIOGRAFIA Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Bibliografia 90 Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Bibliografia 91 Adkins, S.W.; Tanipat, S.; Swarbrick, J.T. i Boersma, M. Influence of environmental factors on glyphosate eficacy when applied to Avena fatua or Urochloa panicoides. Weed Resources, 1998, vol. 38, p. 129-138. Baerson, S.R.; Rodriguez, D.J.; Tran, M.; Feng, Y.; Biest, N.A. i Dill, G.M. Glyphosate-Resistant Goosegrass. Identification of a Mutation in the Target Enzyme 5-Enolpyruvylshikimate-3-Phosphate Synthase. Plant Physiology, 2002, vol. 129, p. 1265-1275. Baird, D.D.; Upchurch, R.P.; Homesley, W.B. i Franz, J.E. Introduction of a new broad spectrum post emergence herbicide class with utility for herbaceous perennial weed control . A: Proceedings of the 26th North Central Weed Conference. North Central Weed Science Society, Omaha, 1971, p. 64-68. Behrendt, S. i Hanf, M. Malezas gramíneas en los cultivos agrícolas. Eisenberg, Alemania. Ed. Basf. 1979. Bernaudo, G. El papel de la soja en los planteos de producción zonales: Zona Litoral. A: Satorre, E. (ed.) El libro de la Soja. Servicios y Marketing Agropecuario, Buenos Aires, Argentina, 2003, p.189-197. Bolòs i Capdevila, O. Vegetació dels Països Catalans. Catalunya, Espanya. Ed.Aster, 2001. Dyer, W. E.; Hess, F. D.; Holt, J. S. and Duke, S. O. Potential benefits and risks of herbicide-resistant crops produced by biotechnology. Horticultural Reviews (USA), 1993, vol. 15, p. 367-408. Cole, D.J. Mode of action of glyphosate ± a literature analysis, A: Grossbard, E. i Atkinson, D. (ed.) The Herbicide Glyphosate., Butterworths, London, 1984, p. 48-74. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Bibliografia 92 Faccini, D i Puricelli, E. 2003. Revista de Investigaciones de la Facultad de Ciencias Agrarias [en línia]: Control de Datura ferox L. y Chenopodium album L. con glifosato aplicado en diferentes momentos y dosis en soja transgénica. [Consulta: maig 2008] Disponible a: <http://www.fcagr.unr.edu.ar/Investigacion/revista/rev3/2.htm> Franz, J.E.; Mao, M.K. i Sikorski, J.A. Glyphosate: A unique global herbicide. American Chemical Society Monograph 189, Washington DC, 1997. ISBN 08-412-34582. Gallart, M.; Verdú, A.M.C. i Mas, M.T. Dormancy braking in Digitaria sanguinalis seeds: the role of the caryopsis covering structures. Seed Science and Technology (en premsa). García, L. i Fernández-Quintanilla, C. Fundamentos sobre malas hierbas y herbicidas. Madrid, España. Ediciones Mundi-Prensa i Ministeri d'Agricultura, pesca i alimentació, 1991. Giraldo Canas, D. The Colombian species of the genus Digitaria (Poaceae: Panicoideae: Paniceae). Caldasia, 2005, vol. 27, núm. 1, p. 25-87. Grignac, P. The evolution of resistance to herbicides in weedy species. AgroEcosystems, 1978, vo l. 4, p. 377-385. Häfliger, E. i Basilea, L. Tablas CIBA-GEIGY de malas hierbas. Basle, Suiza. CIBA-GEIGY, 1972. Halvorson, W.L. i Guertin, P. 2003. Southern Arizona Data Services Program [en línia]: Status of Introduced Plants in Southern Arizona Parks. Factsheet for: Digitaria sanguinalis (L.) Scop. [Consulta: maig 2008] <http://sdrsnet.srnr.arizona.edu/data/sdrs/ww/docs/digisang.pdf > Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Bibliografia 93 Heap, I. 2005. Weed science.com [en línia]: Criteria for Confirmation of Herbicide-Resistant Weeds - with specific emphasis on confirming low level resistance. [Consulta: juliol 2007]. Disponible a: <http://www.weedscience.org/resgroups/Detect%20Resistance.pdf> Heering, D.C., DiNicola, N., Sammons, R., Bussler, B., Elmore, G. i Killmer, J. Glyphosate: A New Model for Resistance Management. A: Proceedings of the 4th International CropScience Congress, Australia, 2004. Holm, L. G., Plucknett, D. L., Pancho, J. V. i Herberger, J. P. The World's Worst Weeds, East-West Center, Honolulu, 1977. Holt, J.S. i Le Baron, H.M. Significance and distribution of herbicide resistance. Weed Technology, 1990, vol. 4, p. 141-149. James, C. Global Status of Commercialized Biotech/GM Crops: 2007. ISAAA Brief No. 37. ISAAA: Ithaca, NY, 2007. ISBN 978-1-892456-42-7. Juan, V.F.; Saint-Andre, H.M. i Fernandez, R.R. Control de Lecheron (Euphorbia dentata) con Glifosato. Planta Daninha, Viçosa-MG, 2006, vol. 24, núm. 2, p.347-352. Lich, J.M.; Renner, K.A. i Penner, D., Interaction of glyphosate with postemergence soybean (Glycine max) herbicides. Weed Science, 1997, vol. 45, p.12-21 . López, R.; Vigna, M. i Gigón, R. Estudios de Curvas Dosis-respuesta de Poblaciones de Lolium multiflorum a Glifosato en el SO de Buenos Aires, Argentina. A: XVII Congreso latinoamericano malezas. Ouro Preto, Brasil, 2008. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Bibliografia 94 MacIsaac, S.A.; Paul, R.N. i Devine, M.D. A scanning electron microscope study of glyphosate deposits in relation to foliar uptake. Pestic Science, 1991, vol. 31, p. 53-64. Madsen, K. H.; Blaklow, W. M.; Jensen, J. E. Y Streibig, J. C. Simulation of herbicide use in a crop rotation with transgenic herbicide-tolerant oilseed rape. Weed Research, 1999, vol. 39, p.95-106. Marquès, X.; Puig, E.; Puiggrós, J.; Saus, J.; Sebastià, M.T.; Taberner, A. i Vilahors, P. Manual de les males herbes dels conreus a Catalunya. Barcelona, Espanya. Obra agrícola de la Caixa de Pensions, 1983. ISBN 978-84-7231-876-2. McWhorter, C.G., Jordan, T.N. i Wills, G.D. Translocation of 14C glyphosate in soybeans (Glycine max) and johnson grass (Sorghum halepense). Weed Science, 1980, vol. 28, p. 113-118. Monsanto. 2005. Monsanto Co. [en línia]: Backgrounder: History of Monsanto’s glyphosate herbicides. June 2005. [Consulta: abril 2008] Disponible a: <http://www.monsanto.com/monsanto/content/products/productivity/ roundup/back_history.pdf> Moss, S. 1999. Herbicide Resistance Action Committee [en línia]: Detecting Herbicide Resistance. [Consulta: juny 2008]. Disponible a: <http://www.hracglobal.com/Publications/DetectingHerbicideResistance/tabi d/229/Default.aspx> Nalewaja, J.D.; Matysiak, R. i Freeman, T.P. Spray deposit residuals of glyphosate in various carriers. Weed Science, 1992, vol. 40, p.576-589. Pengue, W.A. 1996. Organización de Estados Iberoamericanos [en línia]: Agricultura argentina. Sustentables, ¿Hasta cuándo?. [Consulta: abril 2008] Disponible a: < http://www.oei.es/salactsi/walterp.htm> Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 101 Figura 8.1. Plaques de Petri amb plàntules de Digitaria sanguinalis procedents d’Argentina tractades amb glifosat en estadi de llavor. Fotografies preses als 10 dies després de sembra. Dosi de tractament: 1: control, 2: 0.25x, 3: x, i 4: 4x. 1. 2. 3. 4. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 102 Figura 8.2. Plaques de Petri amb plàntules de Digitaria sanguinalis procedents de Torre Marimon tractades amb glifosat en estadi de llavor. Fotografies preses als 10 dies després de sembra. Dosi de tractament: 1: control, 2: 0.25x, 3: x, i 4: 4x. 1. 2. 3. 4. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 103 Figura 8.3. Plaques de Petri amb plàntules de Digitaria sanguinalis procedents d’Argentina tractades amb glifosat a estadi 1 fulla. Fotografies preses als 10 dies després de tractament. Dosi de tractament: 1: control, 2: 0.5x, 3: x, i 4: 4x. 1. 2. 3. 4. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 104 Figura 8.4. Plaques de Petri amb plàntules de Digitaria sanguinalis procedents d’Argentina tractades amb glifosat a estadi 1 fulla. Fotografies preses als 10 dies després de tractament. Dosi de tractament: 1: control, 2: 0.5x, 3: x, i 4: 4x. 1. 2. 3. 4. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 105 Figura 8.5. Safata control de plantes procedents d’Argentina de Digitaria sanguinalis de la població 2-3 fulles (2-3Fa). Fotografies preses als 20 dies després de tractament. Figura 8.6. Safata de plantes procedents d’Argentina de Digitaria sanguinalis de la població 2-3 fulles (2-3Fa) tractada a una dosi 0.5x (450 g m.a./ha) de glifosat. Fotografies preses als 20 dies després de tractament. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 106 Figura 8.7. Safata de plantes procedents d’Argentina de Digitaria sanguinalis de la població 2-3 fulles (2-3Fa) tractada a una dosi x (900 g m.a./ha) de glifosat. Fotografies preses als 20 dies després de tractament. Figura 8.8. Safata de plantes procedents d’Argentina de Digitaria sanguinalis de la població 2-3 fulles (2-3Fa) tractada a una dosi 4x (3600 g m.a./ha) de glifosat. Fotografies preses als 20 dies després de tractament. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 107 Figura 8.9. Safata control de plantes procedents de Torre Marimon de Digitaria sanguinalis de la població 2-3 fulles (2-3Fa). Fotografies preses als 20 dies després de tractament. Figura 8.10. Safata de plantes procedents de Torre Marimon de Digitaria sanguinalis de la població 2-3 fulles (2-3Fa) tractada a una dosi 0.5x (450 g m.a./ha) de glifosat. Fotografies preses als 20 dies després de tractament. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 108 Figura 8.11. Safata de plantes procedents de Torre Marimon de Digitaria sanguinalis de la població 2-3 fulles (2-3Fa) tractada a una dosi x (900 g m.a./ha) de glifosat. Fotografies preses als 20 dies després de tractament. Figura 8.12. Safata de plantes procedents de Torre Marimon de Digitaria sanguinalis de la població 2-3 fulles (2-3Fa) tractada a una dosi 4x (3600 g m.a./ha) de glifosat. Fotografies preses als 20 dies després de tractament. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 109 Figura 8.13. Safata control de plantes procedents d’Argentina de Digitaria sanguinalis de la població 3-4 fulles. Fotografies preses als 10 dies després de tractament. Figura 8.14. Safata de plantes procedents d’Argentina de Digitaria sanguinalis de la població 3-4 fulles tractada a una dosi x (900 g m.a./ha) de glifosat. Fotografies preses als 10 dies després de tractament. Efecte del Glifosat sobre Individus de dues Poblacions de Digitaria sanguinalis Annex I 110 Figura 8.15. Safata de plantes procedents d’Argentina de Digitaria sanguinalis de la població 3-4 fulles tractada a una dosi 0.5x (450 g m.a./ha) de glifosat. Fotografies preses als 10 dies després de tractament. Figura 8.16. Safata de plantes procedents d’Argentina de Digitaria sanguinalis de la població 3-4 fulles tractada a una dosi 4x (3600 g m.a./ha) de glifosat. Fotografies preses als 10 dies després de tractament.