Volum I.
Memò ia.
TREBALL DE FI DE GRAU
“T ac amen dels esidus
p oceden s de la ne eja
ià ia”
TFG p esen a pe op a al í ol de GRAU en ENGINYERIA
MECÀNICA
Pe Isaac Reche Lamolla
Ba celona, 14 d’Oc ub e de 2015
Di ec o a: Bà ba a Su eda Ca bonell
Depa amen de EGE (717)
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya (UPC)
Codi ec o : Miquel Solé Gus ems
Escola d’Enginye ia d’Igualada (EEI)
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya (UPC)
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
2
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
3
ÍNDEX
ÍNDEX ......................................................................................................................... 3
ÍNDEX DE FIGURES .......................................................................................................... 6
ÍNDEX DE TAULES ........................................................................................................... 6
ÍNDEX DE GRÀFICS.......................................................................................................... 7
RESUM ........................................................................................................................ 9
RESUMEN .................................................................................................................... 9
ABSTRACT ................................................................................................................ 10
AGRAÏMENTS ............................................................................................................ 10
CAPÍTOL 1. INTRODUCCIÓ. ...................................................................................... 11
1.1. INTRODUCCIÓ GENERAL ........................................................................................... 11
1.2. OBJECTE GENERAL DEL PROJECTE ................................................................................ 11
1.3. ANTECEDENTS ...................................................................................................... 12
1.4. ABAST DEL PROJECTE .............................................................................................. 12
1.5. EXPERIÈNCIES ANTERIORS EN ALTRES PAÏSOS .................................................................. 12
1.5.1. Es a s Uni s ................................................................................................. 13
1.5.2. Regne Uni .................................................................................................. 16
1.6. EMPRESES PIONERES EN EL TRACTAMENT DE RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ................................... 18
1.6.1. Emp esa “Veolia En i onmen al Se ices” ....................................................... 18
1.6.2. Emp esa “CDEn i o” ..................................................................................... 19
1.6.3. Emp esa “Sil bus e G oup” ........................................................................... 20
1.7. ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO ........................................................................... 21
1.7.1. In oducció .................................................................................................. 21
1.7.2. Objec ius de l’ECRZ ...................................................................................... 22
1.7.3. Residus sòlids u bans en l’ECRZ ..................................................................... 22
1.8. ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS O MUNICIPALS ................................................................... 22
1.8.1. De inició ..................................................................................................... 22
1.8.2. Classi icació segons o igen dels esidus sòlids .................................................. 23
1.8.3. Classi icació segons o igen dels esidus sòlids u bans (RSU) .............................. 23
1.9. NETEJA VIÀRIA ...................................................................................................... 27
1.9.1. In oducció .................................................................................................. 27
1.9.2. Se eis de ne eja ià ia ................................................................................ 27
1.9.3. Se ei d’escomb a ....................................................................................... 29
1.10. CLASSIFICACIONS DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ......................................................... 34
1.10.1. Ca àleg Eu opeu de esidus ......................................................................... 34
1.10.2. Ca àleg de esidus de Ca alunya .................................................................. 35
1.11. EXPERIÈNCIES PRÈVIES D’INTERACCIÓ AMB L’ENTORN DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ................ 35
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
4
1.11.1. In oducció ................................................................................................ 35
1.11.2. Con ingu de me alls pesan s en els sedimen s .............................................. 36
1.11.3. Relació en e mida de g a i concen ació de me alls pesan s ............................ 36
1.11.4. Relació en e la ne eja ià ia i la composició dels sedimen s ............................ 37
1.12. DESCRIPCIÓ DELS MUNICIPIS ANALITZATS EN EL PROJECTE ................................................. 37
1.12.1. Municipi d’A és .......................................................................................... 37
1.12.2. Municipi d’Igualada ..................................................................................... 39
CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT. ............................................................................. 41
2.1. CONSIDERACIONS PRÈVIES GENERALS ........................................................................... 41
2.2. MUNICIPI D’ARTÉS ................................................................................................. 41
2.2.1. In oducció .................................................................................................. 41
2.2.2. Recollida de les mos es ................................................................................ 41
2.2.3. Sepa ació dels esidus ecolli s ...................................................................... 46
2.2.4. Classi icació dels ma e ials de les mos es ....................................................... 49
2.2.5. Composició de les di e en s ecollides ............................................................. 50
2.2.6. De e minació de la quan i a de ma è ia o gànica i ino gànica ........................... 56
2.2.7. Recol·lecció de esidus de ne eja ià ia a A és du an l’any 2014 ...................... 68
2.2.8. Es udi bàsic de iabili a econòmica a A és ..................................................... 70
2.3. MUNICIPI D’IGUALADA ............................................................................................. 76
2.3.1. In oducció .................................................................................................. 76
2.3.2. Recollida de les mos es ................................................................................ 76
2.3.3. Classi icació dels ma e ials de les mos es ....................................................... 80
2.3.4. Composició de les di e en s ecollides ............................................................. 81
2.3.5. De e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica .............................. 86
2.3.6. Recol·lecció de esidus de ne eja ià ia a Igualada du an l’any 2014 ................. 88
2.3.7. Es udi bàsic de iabili a econòmica en l’ap o i amen ....................................... 90
CAPÍTOL 3. CONCLUSIONS. ...................................................................................... 95
3.1. CARACTERITZACIÓ FÍSICA DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA ................................................. 95
3.2. TENDÈNCIES EN LA COMPOSICIÓ DE LES MOSTRES RECOLLIDES A ARTÉS I IGUALADA. ................... 95
3.3. PERCENTATGE DE MATÈRIA ORGÀNICA EN LA FRACCIÓ “SORRES I MATÈRIA ORGÀNICA” .................. 96
3.4. POSSIBILITAT DE VALORITZACIÓ DELS RESIDUS DE NETEJA VIÀRIA .......................................... 96
3.4.1. Recol·lecció anual o ien a i a pe a e iable el seu ac amen comple ............. 97
3.4.2. Recol·lecció anual o ien a i a pe a la iabili a en la ecupe ació de la acció de
so es .................................................................................................................. 99
3.4.3. Con ibució del nou Pla de esidus de Ca alunya (P eca 20) a la iabili a del
p ojec e .............................................................................................................. 100
3.5. FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ ............................................................................... 101
CAPÍTOL 4. PRESSUPOST. ....................................................................................... 102
4.1. ASPECTES CONSIDERATS EN LA REALITZACIÓ DEL PRESSUPOST ............................................. 102
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
5
4.2. PRESSUPOST D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE .................................................................... 102
4.2.1. Ma e ial ..................................................................................................... 102
4.2.2. Mà d’ob a ................................................................................................... 103
4.2.3. Combus ible en desplaçamen s ..................................................................... 105
4.3. PRESSUPOST TOTAL D’ELABORACIÓ ............................................................................. 106
CAPÍTOL 5. BIBLIOGRAFIA. .................................................................................... 107
5.1. BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA ................................................................................... 107
5.2. BIBLIOGRAFIA DE CONSULTA ..................................................................................... 108
ANNEXOS.......................................................................................................VOLUM II

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
6
Índex de igu es
Figu a 1. Màquina d’a ossegamen . .............................................................................. 31
Figu a 2. Màquina d'aspi ació. ....................................................................................... 32
Figu a 3. Escomb a mix en calçada. ............................................................................. 33
Figu a 4. Escomb a mix en o e a. .............................................................................. 34
Figu a 5. Locali zació de la coma ca del Bages a Ca alunya. .............................................. 38
Figu a 6. Locali zació d'A és dins la coma ca del Bages. .................................................. 38
Figu a 7. Locali zació de la coma ca de l'Anoia a Ca alunya. .............................................. 39
Figu a 8. Locali zació d'Igualada dins la coma ca de l'Anoia. ............................................. 39
Figu a 9. Exemple de ca e conside a zona cen e (Ca e Roca o ). ............................... 42
Figu a 10. Exemple de ca e de zona cen e (Ca e Ba que a). ....................................... 42
Figu a 11. Exemple de ca e de zona pe i è ica. ............................................................. 43
Figu a 12. Exemple de ca e de zona pe i è ica. ............................................................. 43
Figu a 13. Base de supo . ............................................................................................ 45
Figu a 14. Base de supo i con enido . ........................................................................... 45
Figu a 15. Buida ge de la màquina al con enido . ............................................................. 45
Figu a 16. Con enido col·loca en posició de ecollida. ..................................................... 45
Figu a 17. Con enido amb una de les ecollides. ............................................................. 46
Figu a 18. Ma e ials de la ecollida aboca s al ecipien de ia ge. ..................................... 46
Figu a 19. Sepa ació d'en asos, pape i ca ó i d'al es. .................................................. 47
Figu a 20. Ma è ia o gànica i so es es an . ................................................................... 47
Figu a 21. P ime ga bell u ili za . .................................................................................. 48
Figu a 22. Segon ga bella . ........................................................................................... 48
Figu a 23. Sepa ació de la ma è ia o gànica de majo s dimensions. ................................... 48
Figu a 24. A giles, llims, so es i g a es ba ejades amb ma è ia o gànica. ......................... 48
Figu a 25. Mos es d’A és al labo a o i abans de se anali zades. ...................................... 57
Figu a 26. Ima ge de la R1C amb 10 augmen s. .............................................................. 58
Figu a 27. Ima ge de la ma eixa ecollida R1C amb 20 augmen s. ..................................... 58
Figu a 28. Ima ge de la R1P amb 20 augmen s. .............................................................. 58
Figu a 29. Ima ge de la ma eixa ecollida R1P amb 40 augmen s. ..................................... 58
Figu a 30. T i u ació de les mos es mi jançan medis mecànics. ....................................... 60
Figu a 31. Col·locació de les mos es en id es de ello ge. ............................................... 60
Figu a 32. Escal amen dels g esols a l'es u a d'asseca ge. ............................................... 61
Figu a 33. G esols a dins dels dessecado s. .................................................................... 61
Figu a 34. In oducció de g esols a la mu la. ................................................................... 66
Figu a 35. Ma è ia ino gànica (mine al) es an desp és de la ignició.................................. 66
Figu a 36. Exemple de ca e en la ecollida cèn ica MIX 05-01. ....................................... 77
Figu a 37. Exemple de ca e en la ecollida cèn ica MIX 05-02. ....................................... 77
Figu a 38. Exemple de ca e en la ecollida pe i è ica MIX 01-01. ..................................... 77
Figu a 39. Exemple de ca e en la ecollida pe i è ica MIX 01-02. ..................................... 77
Figu a 40. Con enido col·loca en posició de ecollida a Igualada. ..................................... 79
Figu a 41. Màquina abocan els esidus mi jançan la placa d’ejecció. ................................ 79
Índex de aules
Taula 1. Classi icació dels esidus sòlids u bans. .............................................................. 24
Taula 2. Tipus de se eis de ne eja ià ia. ...................................................................... 27
Taula 3. Equipamen de l'escomb a manual. .................................................................. 30
Taula 4. Quan i a de sedimen s ecolli s i composició de me alls pesa s. ............................ 36
Taula 5. Resum de les ecollides e ec uades a A és. ........................................................ 43
Taula 6. Classi icació dels ma e ials de les ecollides en di e ses accions. ......................... 49
Taula 7. Pesos egis a s pe a cada acció (R1 A és)...................................................... 51
Taula 8. Pesos egis a s pe a cada acció (R2C A és). ................................................... 52
Taula 9. Pesos egis a s pe a cada acció (R3 A és)...................................................... 52
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
7
Taula 10. Pesos egis a s pe a cada acció (R4 A és). ................................................... 53
Taula 11. Pesos egis a s pe a cada acció (R5 A és). ................................................... 54
Taula 12. Dis ibució d'anàlisis i nomencla u a de les mos es d'A és. ................................ 57
Taula 13. Valo s exemple de càlcul d'humi a pe a la mos a 1 d’A és. .............................. 62
Taula 14. Pe cen a ges màssics d'humi a de les mos es d'A és anali zades. ..................... 63
Taula 15. Valo s exemple de càlcul de ma è ia ino gànica en la mos a 1 d’A és. ................ 67
Taula 16. Pe cen a ge de ma è ia ino gànica (cend es) es an desp és de la ignició de les
mos es d'A és. .................................................................................................... 68
Taula 17. Quan i a ap oximada de esidus de ne eja ià ia gene a s a A és du an l'any 2014.
........................................................................................................................... 69
Taula 18. Cos o al de diposi a aques ipus de esidus d'A és a l'abocado . ...................... 71
Taula 19. Despesa anual segons quan i a gene ada. ....................................................... 72
Taula 20. Valo ació de les di e en s ope acions de alo i zació a A és. ............................... 72
Taula 21. Càlcul ap oxima de l'es al i anual en l'ap o i amen de la acció so es a A és. ... 73
Taula 22. Resum de les ecollides e ec uades a Igualada amb les zones i codis co esponen s.
........................................................................................................................... 78
Taula 23. Classi icació dels di e en s ma e ials en accions pe a les ecollides d'Igualada. ... 80
Taula 24. Pesos de les di e en s accions conside ades (IR1 Igualada). .............................. 81
Taula 25. Pesos de les di e en s accions (IR2 Igualada). ................................................. 82
Taula 26. Pesos de les accions conside ades (IR3 Igualada). ........................................... 83
Taula 27. Pesos de les accions conside ades (IR4 Igualada). ........................................... 84
Taula 28. Pesos de les accions conside ades (IR5 Igualada). ........................................... 85
Taula 29. Pe cen a ges d'humi a de les mos es ecollides a Igualada................................ 87
Taula 30. Pe cen a ges de ma è ia ino gànica de les mos es d'Igualada. ............................ 88
Taula 31. Quan i a mensual i anual de esidus de ne eja ià ia ecolli s a Igualada. ............ 89
Taula 32. Cos os o als de diposi a aques ipus de esidus a l'abocado (Igualada). ............ 91
Taula 33. Despesa anual pe diposi a aques s esidus a l'abocado (Igualada). ................... 91
Taula 34. Valo ació de les possibles ope acions de alo i zació d’aques s esidus a Igualada. . 92
Taula 35. Es al i anual ap oxima pe a la alo i zació de la acció so es a Igualada. .......... 93
Taula 36. Bene ici anual ap oxima pe a la alo i zació de la acció so es a Igualada. ........ 93
Taula 37. Amo i zació de la ins al·lació pe al ac amen de la acció so es a Igualada...... 93
Taula 38. Volum de ecol·lecció necessa i pe a una amo i zació a 5 anys d'un ac amen
o al. ................................................................................................................... 97
Taula 39. Volum de ecol·lecció necessa i pe a una amo i zació a 5 anys de la alo i zació de
la acció so es. ................................................................................................... 100
Taula 40. P essupos o al d'elabo ació. ......................................................................... 106
Índex de g à ics
G à ic 1. Pe cen a ges màssics (R1C A és). .................................................................... 51
G à ic 2. Pe cen a ges màssics (R1P). ............................................................................ 51
G à ic 3. Pe cen a ges màssics (R2C). ............................................................................ 52
G à ic 4. Pe cen a ges màssics (R3C). ............................................................................ 53
G à ic 5. Pe cen a ges màssics (R3P). ............................................................................ 53
G à ic 6. Pe cen a ges màssics (R4C). ............................................................................ 54
G à ic 7. Pe cen a ges màssics (R4P). ............................................................................ 54
G à ic 8. Pe cen a ges màssics (R5C). ............................................................................ 55
G à ic 9. Pe cen a ges màssics (R5P). ............................................................................ 55
G à ic 10. Pe cen a ges màssics (IR1C Igualada). ............................................................ 82
G à ic 11. Pe cen a ges màssics (IR1P). ......................................................................... 82
G à ic 12. Pe cen a ges màssics (IR2C). ......................................................................... 83
G à ic 13. Pe cen a ges màssics (IR2P). ......................................................................... 83
G à ic 14. Pe cen a ges màssics (IR3C). ......................................................................... 84
G à ic 15. Pe cen a ges màssics (IR3P). ......................................................................... 84
G à ic 16. Pe cen a ges màssics (IR4C). ......................................................................... 85
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
8
G à ic 17. Pe cen a ges màssics (IR4P). ......................................................................... 85
G à ic 18. Pe cen a ges màssics (IR5C). ......................................................................... 86
G à ic 19. Pe cen a ges màssics (IR5P). ......................................................................... 86
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
9
RESUM
Ac ualmen , al nos e país, els esidus que p o enen de la ne eja ià ia es po en
di ec amen a l'abocado sense e -ne possible una alo i zació mi jançan el
coneixemen dels ma e ials que els o men i les se es ca ac e ís iques.
A a és d'un ap o i amen dels ma e ials que o men aques ipus de esidus, se ia
possible edui de mane a no able la despesa en po a aques s esidus a l'abocado i
així con ibui en la minimi zació de la gene ació de esidus.
Així doncs, en el p esen es udi, es busca conèixe quins ma e ials o men, de mane a
gene al, aques ipus de esidus pe al de sabe si es poden alo i za i se des ina s a
ce s usos, desp és del ia ge dels ma e ials que els o men.
Pe al d'assoli aques objec iu, es ecolli an esidus de ne eja ià ia en dos municipis
di e en s i aques s, passa an una ase de ca ac e i zacions ísiques pe al de
de e mina , de mane a pos e io , el po encial de alo i zació que enen els ma e ials
que o men aques ipus de esidus.
Finalmen , s’a alua la iabili a econòmica d’una possible alo i zació dels ma e ials,
depenen de les quan i a s anuals gene ades i la se a composició.
RESUMEN
En la ac ualidad, en nues o país, los esiduos que p o ienen de la limpieza ia ia, se
ecogen y se deposi an di ec amen e en los e ede os sin pensa en una posible
alo ización a a és del conocimien o los ma e iales que los o men y sus
ca ac e ís icas.
Median e un ap o echamien o de es os ma e iales, se ía posible educi de mane a
no able los cos es de lle a los al e ede o y con ibui a la minimización de las asas
de gene ación de esiduos.
Así pues, en es e es udio, se busca conoce cuáles son los ma e iales que o man, de
mane a gene al, es e ipo de esiduos con la inalidad de de e mina si es posible una
alo ización pa a cie os usos, después de la sepa ación de las di e sas acciones que
los o man.
Con es e obje i o, se ecoge án esiduos de limpieza ia ia en dos municipios di e en es,
pa a después pasa una ase de ca ac e izaciones ísicas con el obje i o de de e mina ,
pos e io men e, el po encial de alo ización que ienen los ma e iales que o man es e
ipo de esiduos.
Finalmen e, se a alúa la iabilidad económica de las posibles acciones de alo ización
de es os ma e iales, eniendo en cuen a que se á unción de las cuan idades gene adas
en el luga de ecogida y de su composición.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
16
Fon : (Edwa d i Collins 2009)
1.5.2. Regne Uni
Angla e a
En el cas d'Angla e a, els esidus p o inen s de l'escomb a ia i poden se
emmaga zema s empo almen sense es a so mesos a les di ec i es eu opees “Was e
F amewo k Di ec i e”.
Valo i zació dels esidus
Si no se'ls hi ha e cap ipus de ac amen , poden se u ili za s pe :
 Com a capa inal en p ocessos de es au ació als abocado s. Semp e i quan les
se es ca ac e ís iques ísiques i químiques ho pe me in segons els c i e is de ini s
pel ma c eu opeu “Council Decision annex 2003/33/EC”.
Pe asseca aques s esidus no es necessi a un pe mís mediambien al. El pe mís es
necessi a en el cas que se'ls hi hagin de e al es ope acions pe al de eu ili za -lo,
com pe exemple, il a ges i en a s.
Si només s'assequen, con inuen sen esidus so a el codi co esponen .
Ope acions de compos a ge
Els esidus no ac a s no s'acos umen a u ili za pe a compos a degu a que poden
con eni ma e ials no biodeg adables i ce s con aminan s. En gene al, els esidus
ma ca s amb el codi 20 03 03 (codi eu opeu pels esidus de ne eja ià ia), no s'u ili zen
pe a compos a .
Si els esidus dels pa cs i ja dins es ecullen pe sepa a , amb codi 20 02 01, es poden
e se i pe a compos a so a els co esponen s pe misos.
Si els esidus no han es a ba eja s amb esidus po encialmen con aminan s i
compleixen els p o ocols de ma e ials d'en ada pe pode e compos a ge. El més
p obable pe ò, és que aques s esidus con inguin me alls pesan s, de mane a que no
se eixin pe e compos de quali a u ili zable en ho icul u a o ag icul u a.
Si se'ls hi a un ac amen biològic en una plan a de ac amen , els esidus passa an
a se ca aloga s al capí ol 19 del codi eu opeu de esidus, que es comen a en apa a s
següen s. Aques compos pe ò, no se à un compos de quali a de mane a que han
d'ana sepa a s d'al es compos os de quali a i el seu ús inal es a es ingi . No pod an
se u ili za s pe a l'ag icul u a excep e en casos mol conc e s.
T ac amen
Si els hi em un ac amen ísic o biològic als esidus, de mane a que aconseguim
can ia les se es ca ac e ís iques, aques s esidus poden se desca aloga s com a

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
17
esidus amb codi 20 03 03 i se ca aloga s com a esidus p o inen s de plan es de
ac amen .
Pel que a al seu ac amen , poden se ac a s mecànicamen i/o biològicamen pe al
de ecupe a di e ses accions com: o gànica, ped es, so a i d'al es ma e ials.
Tal i com s’ha comen a an e io men , aques a classi icació es a à lla o s seguin el
capí ol 19 del codi de esidus eu opeu.
Res au ació de e es
El esidu pod à se u ili za pe aques a inali a quan, desp és d'un ac amen mecànic,
pugui se ca aloga al capí ol 19 del codi de esidus i es ingui els pe misos
co esponen s.
Fon : (En i onmen Agency 2012)
I landa del no d
En aques país ja a anys que es conside a el ema de la ecupe ació dels ma e ials
p oceden s de la ne eja ià ia com un ema impo an a conside a pe a la minimi zació
de la gene ació de esidus.
Una de les emp eses pione es és l’anomenada “CDEn i o” dedicada a la ges ió de
esidus i amb àmplia expe iència an e io en el món de la sepa ació de ma e ials de la
cons ucció i ac amen d’aigües esiduals.
Aques a emp esa ha c ea una maquinà ia especí ica des inada a la ecupe ació
d’aques s ipus de esidus.
Valo i zació
L’agència mediambien al del país ha dic a una sè ie de no mes que ma quen una pau a
pe als ma e ials que es poden ecupe a i en quina aplicació, dependen de si aques s
han passa pe un p océs de ac amen o no.
Les ies de alo i zació que enen els ma e ials que han es a ac a s són:
 U ili zació pe a eblimen s de e es.
 Se enu com a p oduc e ecicla enin els pe misos.
 U ili zació pe a compos a .
 U ili zació com a subs i u s de sòl i ag ega s.
Pe al a banda, les ies de so ida que enen els ma e ials que no han es a ac a s és
la de se po a s en abocado s de esidus no pe illosos.
Fon : (Emp esa CDEn i o sense da a)
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
18
1.6. Emp eses pione es en el ac amen de esidus de
ne eja ià ia
A con inuació es p esen en dos casos elaciona s amb emp eses que són pione es a ui
en dia pel que a a la alo i zació dels esidus que p o enen de la ne eja ià ia.
1.6.1. Emp esa “Veolia En i onmen al Se ices”
Aques a emp esa mul inacional es à dedicada a solucions ambien als, de mane a que
o e eix o a mena de se eis elaciona s amb ac amen de esidus, aigües i ges ió
ene gè ica.
Des de l’any 2013, al Regne Uni , aques a emp esa hi o e eix un se ei de ac amen
de esidus de ne eja ià ia a di e ses ciu a s com pe exemple Bi mingham o
Sh opshi e, en e d’al es.
Bene icis
Els bene icis que s’ob enen a a és d’aques a acció són els següen s:
 E i a que en e un 85 i 90% dels esidus d’aques ipus agin a pa a a
l’abocado .
 Ob eni un ma e ial que es pugui e se i pe a e eblimen s de e es.
 Disminui la gene ació de esidus a a és d’aques ap o i amen i pe an ,
con ibui a disminui l’impac e ambien al.
Mè ode
El p océs bàsic u ili za en la plan a de ac amen pe a la sepa ació d’aques esidus
consis eix en dues ases p incipals.
La p ime a ase consis eix en ga bella els esidus pe al de sepa a els esidus més
oluminosos de la es a, com a a les b anques i ulles, en asos, plàs ics i pape i ca ó.
Pe aconsegui -ho, en e d’al es sis emes, ambé s’ajuda de sepa ado s magnè ics amb
la inali a de ex eu e’n les llaunes i ma e ials e osos.
D’aques a mane a és possible sepa a les pa ícules de sòl de di e en s g anulome ies
(bàsicamen llims, so es i g a es) dels al es ma e ials. Seguidamen , o a aques a
pa de ma e ials passa pe un p océs de en a pe al de deixa -los lliu es de
subs àncies con aminan s.
Així doncs la sepa ació queda de la següen mane a:
 Llaunes i plàs ics: aques a acció es po a a ecicla .
 B anques i ulles: d’aques a acció se’n a compos .
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
19
 Llims, so es i g a es: aques a pa s’asseca mi jançan una assecado a
cen í uga i es des ina a eblimen s de e es i pe a ag ega s en la cons ucció.
Resul a s
Desp és d’aques p océs, les accions que en su en de plan a són les següen s:
 Ma è ia o gànica pe a compos a : 10%.
 G a es pe a la u ili zació com a ag ega s: 20%.
 Me alls è ics: 0,1%.
 Llims i so es: 60%.
 Residus ba eja s: 5%.
 Lixi ia s: 5%.
El uncionamen d’aques a maquinà ia es po eu e consul an els ídeos dels enllaços
que es oben a l’Annex 17.
Fon : (Veolia En i onmen al Se ices. Ling Hall Land ill Si e sense da a)
1.6.2. Emp esa “CDEn i o”
Aques a emp esa no d i landesa ha c ea una maquinà ia inno ado a pe al ecicla ge
dels esidus de ne eja ià ia ap o i an el seu coneixemen an e io en sepa ació de
ma e ials de la cons ucció i al es mine als i ac amen d’aigües esiduals, eballan
com a di isió de l’emp esa CDE Global L d.
Aques 2015, aques a emp esa ha implan a una plan a de ac amen a la ciu a de
Melbou ne a Aus àlia, conc e amen a l’emp esa de se eis mediambien als i
d’in aes uc u es “Ci ywide”.
A con inuació es donen algunes dades de les millo es que ha apo a aques a inicia i a,
els mè odes u ili za s i els esul a s aconsegui s.
Bene icis
Alguns dels bene icis més des aca s són els següen s:
 S’aconsegueix que en e el 55 i el 80% dels esidus de ne eja ià ia no agin a
pa a a l’abocado .
 Dona so ida a o s els ma e ials que són ap o i ables, segons els me ca s de
ma e ials ecupe a s.
 Disminui l’impac e ambien al.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
20
Mè ode
El mè ode de sepa ació dissenya pe aques a emp esa consis eix en un conjun de
ècniques de sepa ació mi jançan maquinà ia que aconsegueix classi ica els ma e ials
segons la se a mida i pes.
Els ma e ials ambé passen un p océs de en a mi jançan un p oduc e químic
biodeg adable que elimina els me alls pesan s que puguin con eni aques s esidus.
Resul a s
Un cop e o el p océs de ac amen , els ma e ials que es ecupe en pe a se u ili za s
són els següen s:
 So a i g a a u ili zada pe a la p oducció d’as al que a la ma eixa emp esa que
enca ega el p ojec e (Ci ywide).
 Me alls è ics, que es poden ecupe a a les plan es me al·lú giques.
 Ma è ia o gànica pe a e compos u ili zable en di e ses aplicacions com a a
subs a s o adobs.
 Llims i so es de pe i a g anulome ia u ili zades pe a la cons ucció.
 Al es esidus eciclables com a a en asos, pape i ca ó, e c.
Fon : (Ci ywide. S ee sweeping ecycling plan . sense da a)
1.6.3. Emp esa “Sil bus e G oup”
Aques a emp esa, ubicada ambé al Regne Uni , ha dissenya i ab ica una sè ie de
maquinà ia anomenada “G i bus e ” en ocada al ac amen dels esidus que es ecullen
amb les ac i i a s de ne eja ià ia, amb la inali a de minimi za la quan i a d’aques
ipus de esidus que s’acaben po an a l’abocado .
Bene icis
S’ha de eni en comp e que el con ingu i la quan i a de esidus de ne eja ià ia depèn
de mol s ac o s, com a a el ehicle u ili za pe a ecolli -los, el mè ode de ne eja, la
si uació del lloc de ne eja, la me eo ologia i pe an , ambé l’època de l’any.
Di això, l’expe iència d’aques a emp esa és que gene almen els alo s de ecupe ació
es mouen en e:
 En e un 60 i un 75%; que consis eix p incipalmen en so es i g a es.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
21
 El an pe cen es an es epa eix en e: pa ícules mine als de majo s
dimensions, ulles, b anques, ma è ia o gànica de pe i es dimensions, en asos,
pape , e c.
Mè ode
El p océs u ili za en aques ipus de maquinà ia comp èn les accions següen s:
 Ren a i sepa ació mecànica de les so es i les g a es.
 Sepa ació de les accions de majo s dimensions.
 Recupe ació de la ma è ia o gànica ina i les so es.
 Sepa ació de les accions més ines (a giles i llims) a a és de la loculació o
sepa ació pe g a e a .
 Deshid a ació dels angs.
 Recicla ge de l’aigua u ili zada pe al en a .
Resul a s
A a és d’aques ac amen és ecupe en els ma e ials següen s:
 So es i g a es, de 0,1 mm ins a 10 mm.
 Ma è ia o gànica ina, d’1 mm a 10 mm.
 Di e sos ma e ials com a a llaunes, plàs ics i pape s, ma è ia o gànica i ma è ia
mine al de dimensions supe io s a 10 mm.
Així com en el cas an e io , el uncionamen d’aques a maquinà ia ambé es po eu e
consul an els ídeos dels enllaços que es oben a l’Annex 17.
Fon : (Sil bus e sense da a)
1.7. Es a ègia Ca alana Residu Ze o
1.7.1. In oducció
L’Es a ègia Ca alana de Residus i Emissió Ze o (ECRZ) es a cons i ui el 2011 a a és
de di e ses ins i ucions i adminis acions locals, emp eses, uni e si a s i en i a s socials.
Es ac a d’una inicia i a nascuda de la necessi a d’un eplan ejamen dels sis emes de
p oducció i consum, pe al de conside a els esidus com a ecu sos suscep ibles de se
alo i za s.

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
22
Aques a inicia i a plan eja la o mulació de no es p opos es de cai e polí ic i ècnic pe
al d’aconsegui un can i en els models de ges ió dels esidus i la con aminació,
e o man la isió indus ial i els sis emes de p oducció i consum de mane a que
conco din més amb aques a no a isió.
El p esen p ojec e, es onamen a p ecisamen en aques a idea, és a di , impulsa
es a ègies i models que e i in la gene ació de esidus, ebu jan els ac amen s inals
en abocado o incine ado a a a és de la alo i zació.
1.7.2. Objec ius de l’ECRZ
Els objec ius gene als que ma quen els c i e is d’ac uació de la inicia i a són els
següen s:
 E i a la gene ació de esidus semp e que sigui possible.
 Recicla , eu ili za o compos a els esidus e i an la se a disposició en
abocado s o plan es incine ado es.
 C ea una economia ci cula on o s els esidus puguin se ans o ma s en
ma è ia p ime a.
 No come ciali za p oduc es que no puguin se ecicla s o eu ili za s a a és
d’una ecnologia sos enible iable.
 Elimina les emissions de CO2 que s’eme en du an la ges ió dels esidus.
 C ea p oduc es amb una polí ica in eg ada que sigui sos enible.
1.7.3. Residus sòlids u bans en l’ECRZ
Els esidus sòlids u bans juguen un pape impo an en els objec ius d’aques a
es a ègia ja que són els que enen un abas més ampli. La se a ges ió depèn de o a
la socie a : ciu adans, emp eses, municipis, adminis acions, uni e si a s i en i a s
di e ses.
D’aques a mane a, aques ipus de esidus ocupen un lloc es a ègic. L’adminis ació hi
hau ia d’ac ua i p omou e una polí ica ac i a que omen és la p e enció de la
con aminació e i an la gene ació de esidus i inc emen an la se a alo i zació.
Fon : (Es a ègia Ca alana Residu Ze o sense da a)
1.8. Els esidus sòlids u bans o municipals
1.8.1. De inició
Els esidus sòlids u bans (RSU) són els que es gene en a pa i de les ac i i a s dels
nuclis de població, enin en comp e que no només són els que p o enen dels domicilis
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
23
sinó que engloben o el conjun de les ac i i a s gene ado es de esidus dins l’àmbi
u bà i les se es zones d'in luència.
Aques ipus de esidus es a en de ini s pe la Llei 10/1998, de 21 d’Ab il, de esidus,
que a se de ogada pe la Llei 22/2011, de esidus i sòls con amina s. Es de inien com
“ Los gene ados en los domicilios pa icula es, come cios, o icinas y se icios, así como
odos aquellos que no engan la cali icación de pelig osos y que po su na u aleza o
composición puedan asimila se a los p oducidos en los an e io es luga es o ac i idades.”
La Llei igen 22/2011, de 28 de Juliol, de esidus i sòls con amina s, ja no de ineix els
esidus sòlids u bans com un g up sinó que de ineix sepa adamen els esidus
domès ics, els come cials i els indus ials.
Fon : (Agencia Es a al. Bole ín O icial del Es ado. 2011)
1.8.2. Classi icació segons o igen dels esidus sòlids
Una classi icació ú il dels esidus sòlids es a segons el seu o igen. Pe al de dissenya
una bona ges ió d’aques s, és indispensable conèixe l’o igen; sabe quina és la se a
composició i quines en són les quan i a s gene ades.
De mane a gene al, els esidus sòlids es poden classi ica en els següen s g ups:
 Residus domès ics
 Residus come cials
 Residus ins i ucionals
 Residus de la cons ucció i demolició
 Residus de se eis municipals
 Residus indus ials
 Residus ag ícoles
Pel que a als esidus sòlids u bans, que són els que es gene en a l’à ea u bana i la se a
zona d’in luència, es an o ma s pe o s els g ups an e io s excep e els esidus
indus ials i els ag ícoles.
1.8.3. Classi icació segons o igen dels esidus sòlids u bans (RSU)
A la aula de la pàgina següen hi podem eu e una classi icació dels RSU segons el seu
o igen.
Cal di que aques s ipus de esidus es poden classi ica en di e sos g ups, de mane a
que la classi icació que es p esen a aquí no és exhaus i a i, segu amen , s’hi pod ien
inclou e d’al es ipus.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
24
Taula 1. Classi icació dels esidus sòlids u bans.
Fon de esidus
Ac i i a o locali zació
de la gene ació dels
esidus
Tipus de esidu
Domès ica
Habi a ges aïlla s i blocs
d’habi a ges.
Res es de menja , pape i
ca ó, plàs ics, èx ils,
cui , us a, id e, llaunes,
me alls è ics i no è ics,
mobles, elec odomès ics,
medicamen s, olis, piles,
ba e ies, p oduc es de
ne eja, es es de
ja dine ia, e c.
Come cial
Bo igues, es au an s,
me ca s, o icines, ho els,
gasoline es, e c.
Pape i ca ó, plàs ics,
us a, id e, llaunes,
me alls è ics i no è ics,
mobles, medicamen s,
olis, piles, ba e ies,
esidus pe illosos, esidus
especials e c.
Ins i ucional
Residus gene a s en les
di e ses ins i ucions
públiques com a a escoles,
adminis acions, e c.
La ma eixa composició que
els come cials.
Cons ucció i demolició
A anjamen de ca e s,
demolició, cons ucció de
nous edi icis, e c.
Fus es, e os, ped es,
g a a, o migó, plàs ics,
guix, peces di e ses
d'ins al·lacions d'aigua,
elec ici a o gas, e c.
Se eis municipals
Ne eja ià ia, paisa gisme,
ne eja de pla ges i pa cs,
e c.
Escomb a ia ià ia, esidus
especials, es es de poda,
esidus de pa cs i pla ges.
Fon : elabo ació p òpia.
Residus domès ics i come cials
Són els que p o enen de les di e en s ac i i a s de la ida comuni à ia. No malmen
enen unes dimensions àcilmen manejables i es oben en ecipien s com bosses o
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
25
con enido s. Tind an una composició ísica i química di e en depenen de si han es a
ecolli s a una zona u al, esidencial, come cial, indus ial o de me ca s.
En aques apa a ambé s'hi poden inclou e els esidus que enen unes dimensions
majo s i que són més di ícils de ecolli pels se eis de ecollida no mals. Alguns
exemples en se ien els mobles i elec odomès ics.
Aques ipus de esidus es an o ma s bàsicamen pe una pa o gànica (combus ible)
i una pa ino gànica (incombus ible). Pel que a a la pa combus ible, hi obem
p incipalmen es es de menja , pape , ca ó, di e en s plàs ics, èx ils, cui , us a,
es es de ja dí, e c.
Pe al a banda, a la pa incombus ible, s’hi oben ma e ials com el id e, llaunes,
alumini, ma e ials è ics, e c.
Residus especials
Quan pa lem de esidus especials dins dels esidus d’o igen domès ic i come cial, ens
e e im p incipalmen a: elec odomès ics, a icles oluminosos, esidus de ja dí,
ba e ies i piles, olis i neumà ics.
Residus pe illosos
Es ac a dels esidus conside a s com a una amenaça pe a la salu pública i els
o ganismes ius en gene al.
Segons la no ma i a es a al, se à esidu pe illós o aquell que p esen a una o di e ses
de les ca ac e ís iques enume ades a l’annex III de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de
esidus i sòls con amina s.
En línies gene als, es conside a que aques s ipus de esidus cons i ueixen un pe ill pels
mo ius següen s:
 Són esidus no deg adables.
 Es poden acumula biològicamen .
 Poden causa e ec es pe judicials de mane a acumula i a o a lla g e mini.
 Poden a iba a se le als.
Residus ins i ucionals
Els esidus ins i ucionals es an o ma s pels esidus sòlids que p o enen de di e ses
ins al·lacions com, pe exemple, hospi als, escoles, cen es peni encia is o cen es
go e namen als.
Es po a i ma que els esidus sòlids que es gene en en aques s llocs enen una
composició mol semblan als esidus sòlids domès ics i come cials, amb l’excepció dels
esidus sani a is que p o enen dels hospi als.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
32
 Màquines d'aspi ació
Són les màquines que uncionen mi jançan un sis ema d'aspi ació pe ecolli els
esidus enlloc d'una cin a anspo ado a. Aques ipus de màquina s'u ili za quan el
ni ell de b u ícia es meno i es ol un millo acaba . Es pod ia di que les màquines
d’aspi ació són més e ec i es que les d’a ossegamen pel que a a la ecollida de
ma e ials de dimensions més pe i es, ja que u ili zen el sis ema d’aspi ació.
El uncionamen bàsic de la màquina és el següen : els aspalls concen en els esidus
a so a del conduc e d'aspi ació, on són aspi a s i es di igeixen al dipòsi , on
s'emmaga zemen. Pe al de acili a la ecollida i e i a l’aixecamen de pols, ambé
disposa d’un sis ema d’humidi icació.
Pel que a a la se a descà ega, po e ec ua -se a a és de l’ele ació de la caixa i
l’expulsió dels esidus mi jançan una placa d’ejecció. Algunes màquines d’aques ipus
desca eguen mi jançan el bolcamen de la caixa. En aques cas, al ha e de bolca els
esidus di ec amen sob e el e a, han de e -ho di ec amen a una plan a de
ans e ència o al dipòsi inal de esidus.
Figu a 2. Màquina d'aspi ació.
Aplicacions
L’escomb a mecànic s’u ili za p incipalmen pe a la ne eja de ca e s i places que
inguin un pa imen con inu i lliu e d’obs acles. D’aques a mane a, pe al d’o e i un
se ei més e ec iu, s’es ableix una classi icació dels ca e s pe al de conèixe quina és
la maquinà ia més e ec i a pe a cada cas.
Limi acions
 Ne eja de zones on hi ha ehicles es aciona s.
 Ca ac e ís iques de les o e es: dimensions, p esència d’obs acles de mobilia i
u bà i accés.
 Ca ac e ís iques dels pa imen s: limi ada a pa imen s uni o mes.

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
33
c) Escomb a mix
Aques ipus d’ope ació ba eja el mè ode d’escomb a manual i el d’escomb a mecànic
pe assoli el que es conside a la ne eja més e icien en ne eja ià ia, a c i e i gene al.
Consis eix en l’acció conjun a d’una b igada d’ope a is (com a mínim 2 ope a is) amb
es is de ne eja manual i una màquina d’escomb a que a ecollin els esidus que an
amun egan els ope a is dins la se a anja d’acció. També és comú la u ili zació de
bu ado s pe a ajuda a amun ega els esidus, enca a que s’ha de eni en comp e on
s’u ili za aques mè ode pe al d’e i a l’aixecamen de pols.
Aques escomb a és especialmen ú il en els ca e s on hi hagin ehicles es aciona s o
o e es àmplies on els obs acles no pe me in l’accés de la màquina. Aques a màquina,
acos uma a se d’aspi ació ja que és la que unciona millo en aques ipus de ecollida.
Tipus d’escomb a mix
En gene al, aques ipus d’escomb a po e -se de dues mane es, que són:
 Màquina ci culan pe la calçada
En aques cas, un o més ope a is an un escomb a manual de l’ace a i concen en els
esidus al mig del ca e amb la inali a que un al e ope a i, equipa amb una màquina
escomb ado a, agi ecollin els esidus diposi a s.
Figu a 3. Escomb a mix en calçada.
 Màquina ci culan pe la o e a
Un o més ope a is se n’enca eguen d’ana ecollin els esidus dels acons de di ícil
accés de la o e a pe a l’escomb ado a i ana -los diposi an a la anja de o e a pe
la qual hi ci cula la màquina.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
34
Òb iamen , aques ipus d’acció s’acos uma a e en o e es que enen les mides
su icien s pe pode e la ne eja de o ma co ec a.
Figu a 4. Escomb a mix en o e a.
Limi acions
Les limi acions de l’escomb a mix són quasi bé nul·les ja que es po du a e me en
o s els ca e s d’un municipi o ciu a . Aques mè ode es po u ili za enca a que no hi
hagin obs acles de mobilia i u bà ni ehicles es aciona s. En aques cas, es po
conside a com un escomb a mecànic no mal pe ò amb l’apo ació ex a de esidus de
la o e a.
Aspec es impo an s a eni en comp e
U ili zació dels bu ado s
Els bu ado s són unes eines mol e icaces pe a as a esidus. To i així, en llocs on la
quan i a de pols sigui ele ada, és ecomanable abs eni -se d’u ili za -les ja que poden
aixeca nú ols de pa ícules en suspensió conside ables.
Ba eja amb esidus diposi a s a les pape e es
Du an la ecollida amb la màquina ci culan pe la o e a, s’ha de eni en comp e que
els esidus que es diposi en a les pape e es no s’hau ien de ba eja amb els de ne eja
ià ia. Di d’al a mane a, els ope a is no han de buida les pape e es i ap o i a pe
ecolli -les amb la màquina, ja que això di icul a la sepa ació en o igen dels esidus i
pe an el seu ecicla ge i la se a pos e io alo i zació, al i com s’ha comen a en
apa a s an e io s.
1.10. Classi icacions dels esidus de ne eja ià ia
1.10.1. Ca àleg Eu opeu de esidus
Els esidus p oceden s de la ne eja ià ia enen el seu lloc dins del ca àleg eu opeu de
esidus. Pe al de codi ica -los, cal ana al capí ol núme o 20; que classi ica els esidus
municipals, incloses les accions que es ecullen selec i amen .
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
35
Conc e amen , el capí ol es de ineix com: “RESIDUOS MUNICIPALES (RESIDUOS
DOMÉSTICOS Y RESIDUOS ASIMILABLES PROCEDENTES DE LOS COMERCIOS,
INDUSTRIAS E INSTITUCIONES), INCLUIDAS LAS FRACCIONES RECOGIDAS
SELECTIVAMENTE”
Dins d’aques capí ol hi obem di e sos subcapí ols. En el cas dels esidus de la ne eja
ià ia es oben al subcapí ol 03; que es de ineix com a “O os esiduos municipales”.
Finalmen i dins d’aques subcapí ol hi obem els esidus de ne eja ià ia amb el codi
03.
Així doncs, enin en comp e els passos an e io s, el codi sence pe a la classi icació
d’aques ipus de esidus a ni ell eu opeu és el 20 03 03.
Fon : (Dia io O icial de las Comunidades Eu opeas 2001)
1.10.2. Ca àleg de esidus de Ca alunya
Els esidus objec e d’es udi ambé enen la se a p òpia classi icació al Ca àleg de
Residus de Ca alunya (CRC). Pe pode -los codi ica , cal segui els passos explica s a
l’Annex 6.
El seu g up de desc ipció genè ica és el 20. Aques g up a e e ència als esidus
gene als, incloen -hi les accions ecollides selec i amen .
Pel que a al subg up és el 20 02. El g up inclou els esidus no especi ica s en el g up
20 de esidus gene als.
Finalmen , dins el subg up, es classi ica el esidu especí ic “Residus de ne eja ià ia de
ca e s, places, e c.” amb el codi 20 02 03.
Valo i zació i ac amen dels esidus de ne eja ià ia segons el CRC
Pel que a a la alo i zació dels esidus de ne eja ià ia, el CRC no n’indica cap ipus,
aques e és exac amen el que p e én can ia aques p ojec e.
De e , l’únic ac amen que s’hi indica és el T12; que a e e ència a la deposició de
esidus no especials, és a di , els esidus en en a l’abocado co esponen so a aques a
e ique a i no se’n a cap ipus de alo i zació.
1.11. Expe iències p è ies d’in e acció amb l’en o n dels
esidus de ne eja ià ia
1.11.1. In oducció
Els esidus p oceden s de la ne eja ià ia poden eni una composició ísica mol di e sa
ja que no enen un pun de ecollida conc e sinó que es ac a del conjun de ma e ials
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
36
que queden diposi a s als ca e s i ca e e es a causa de l’ac i i a humana i dels
enòmens me eo ològics.
Al lla g dels anys, s’han e una sè ie d’es udis a ni ell in e nacional pe al de conèixe
p incipalmen quina és la composició química dels esidus que es ecullen en la ne eja
ià ia mi jançan la maquinà ia u ili zada.
Així doncs, a con inuació es a un ecull dels aspec es més des aca s en aques ema
amb la inali a de conèixe millo les ca ac e ís iques d’aques s esidus i la se a
in e acció amb el medi on es oben.
1.11.2. Con ingu de me alls pesan s en els sedimen s
El con ingu de me alls pesa s en aques s ipus de esidus s’ha de e mina en di e sos
es udis cien í ics.
Al sud de Suècia, conc e amen a la ciu a de Jönköping, es a eali za un es udi de
ca ac e i zació dels ma e ials de ne eja ià ia ecolli s en una zona d’as al pa imen a
amb una mi jana anual de olum de ànsi dia i de 11.200 ehicles.
L’es udi es a di idi en dos pe íodes. En el p ime , la ne eja es a eali za un cop pe
se mana du an es se manes. En el segon pe íode, la ne eja es a e cada dia
labo able du an , ambé, es se manes.
Taula 4. Quan i a de sedimen s ecolli s i composició de me alls pesa s.
Pe íode
de
ne eja
Quan i a
o al
(Kg)
Sedimen s
<0.25
mm (Kg)
C (g)
Ni (g)
Cu (g)
Zn (g)
Pb (g)
1
37,9
6,3
0,4
0,1
1,5
1,2
0,2
2
46,6
10
0,5
0,2
2,5
2,5
0,4
Fon : (Ge man i S ensson 2002).
1.11.3. Relació en e mida de g a i concen ació de me alls pesan s
Es po de ini una elació en e la mida dels g ans dels sedimen s i la se a concen ació
de me alls pesan s. Les concen acions més al es de me alls es oben en les mides de
g a més pe i es.
D’aques a mane a, podem di que la concen ació de me alls és unció del diàme e de
les pa ícules. Conc e amen , la concen ació és in e samen p opo cional al diàme e
de pa ícula.
La majo concen ació de me alls es oba a les accions que an de 0.125 a 0.5 mm
de mida de g a (Ge man i S ensson 2002).
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
37
1.11.4. Relació en e la ne eja ià ia i la composició dels sedimen s
Es à demos a que les màquines de ne eja ià ia són capaces de edui la quan i a de
sedimen s que obem als ca e s i, pe an , edueixen ambé els ni ells de
con aminan s associa s a aques s sedimen s, enca a que s’han de eni en comp e al es
aspec es impo an s comen a s a con inuació.
Quan les màquines ecullen sedimen s en un lloc on les pa ícules ja són pe i es abans
de ne eja la supe ície; l’acció de ne eja po gene a enca a més quan i a de
pa ícules pe i es degu , p obablemen , al aspalla del pa imen . Així doncs, els
sedimen s que es oben desp és del aspalla són més ins que els que es oben abans
de e -lo (Ge man i S ensson 2002).
Podem di doncs, que les màquines són més e ec i es a ecolli els sedimen s de majo s
dimensions.
Aques can i en la mida de les pa ícules causa pe l’acció de les màquines, gene a una
dis ibució di e en en els ni ells de me alls pesa s, de mane a que en obem les majo s
quan i a s p ecisamen a les pa ícules de meno dimensió (Ge man i S ensson 2002).
Cal des aca pe ò, que la eina que an les màquines de ne eja é bene icis. Enca a que
siguin més e ec i es ecollin les accions de sedimen s més g ans; si no es ecollissin
aques es accions, mol p obablemen s’acaba ien dissolen els me alls que con enen
o les ma eixes pa ícules es enca ien en accions més pe i es, de mane a que se ien
més p openses a se empo ades pe les aigües de pluja i acaba con aminan de
di e ses mane es.
Tenin en comp e o això, cald ia e un eplan ejamen de si és necessa i que les
màquines de ne eja ià ia uncionin an so in o se ia més e ec iu i econòmic edui les
se es ac uacions i concen a -les en els pun s on la se a unció sigui e icien .
1.12. Desc ipció dels municipis anali za s en el p ojec e
1.12.1. Municipi d’A és
Si uació, ex ensió i nomb e d’habi an s
A és es un municipi si ua dins la p o íncia de Ba celona, conc e amen a la coma ca
del Bages. La se a supe ície és de 17,9 km2; amb una densi a de població de 316,8
hab./km2 i un nomb e d’habi an s de 5.661 a l’any 2014 (Ins i u d'Es adís ica de
Ca alunya 2014).
Cal des aca que es ac a d’un municipi pe i i en con ac e di ec e amb la na u a. Es
ac a d’una zona on l’ac i i a ag ícola hi é una o a in luència.

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
38
Figu a 5. Locali zació de la coma ca del
Bages a Ca alunya.
Figu a 6. Locali zació d'A és dins la coma ca
del Bages.
Indús ia i economia
L’ac i i a indus ial ca ac e ís ica dels segles XIX i XX ou la èx il; du an la p ime a
pa del segle XX es an c ea di e ses emp eses, on hi eballa en du an mol s anys
la majo pa de la població ac i a del municipi. Més a d, a causa de la c isi èx il de
inals del segle XX, mol es d’aques es emp eses es an eu e obligades a anca .
Ac ualmen el municipi con inua gene an o ça ac i i a indus ial en el seu polígon
inaugu a l’any 1973, que a a es concen a p incipalmen en la ans o mació de me alls
i una impo an àb ica d’esquís amb les co esponen s emp eses inculades a la se a
ac i i a .
La indús ia cà nia i la del moble ambé es conside en sec o s impo an s en l’ac i i a
del municipi.
A és ambé és conegu pe a la se a p oducció de ins i ca es. De e , és l’única
coma ca del Bages que é dues denominacions d’o igen (DO); una de ins; una al e de
ca es; que ce i iquen l’o igen i la quali a del p oduc e. Això és sinònim doncs, d’un
municipi en con ac e di ec e amb l’ac i i a ag ícola.
Clima
La si uació del municipi a una al i ud mi jana de 315 me es dins la Dep essió Cen al
ca alana, de ineix la se a clima ologia. El ipus de clima és de ineix com a “clima sec
subhumi ” segons les dades consul ades a l’A les Nacional de Ca alunya de L’Ins i u
Ca og à ic de Ca alunya.
Aques ipus de classi icació es dona pels climes que es an en emig dels climes humi s
i dels climes à ids pe ò que no compleixen les ca ac e ís iques pe en a en aques s
dos g ups.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
39
Una ca ac e ís ica ípica dels climes d’in e io com el d’A és, és la g an ampli ud
è mica. Les empe a u es són edes a l’hi e n i o ça al es du an l’es iu.
Algunes dades a des aca sob e el seu clima són les següen s (Ins i u Ca og à ic de
Ca alunya sense da a).
 L’ampli ud è mica anual es oba en e 19 i 20 ºC.
 La empe a u a mi jana anual es mou en e 16 i 17º.
 La p ecipi ació mi jana anual a de 600 a 650 mm.
1.12.2. Municipi d’Igualada
Si uació, ex ensió i nomb e d’habi an s
La ciu a d’Igualada es oba si uada al cen e de Ca alunya, sen la capi al de la
coma ca de l’Anoia. La se a supe ície és de 8,1 km2, amb una població o al de 38.751
habi an s l’any 2014 (Ins i u d'Es adís ica de Ca alunya 2014).
Es ac a d’un municipi de dimensions o ça majo s que A és i, pe an , de mane a
gene al, no hi ha an a p oximi a en e les zones on es desen olupa la ne eja ià ia i
les zones ag ícoles i boscoses.
Figu a 7. Locali zació de la coma ca de
l'Anoia a Ca alunya.
Figu a 8. Locali zació d'Igualada dins la
coma ca de l'Anoia.
Indús ia i economia
Els sec o s de la indús ia i els se eis es conside en el p incipals onamen s de
l’economia de la ciu a .
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
40
La indús ia de l’adobe ia és la de més an igui a i la que es oba més a elada en la
població, enca a que, els o ígens de la indús ia de ab icació de d aps de llana ambé
da en des dels o ígens de la població.
Més a d, cap a inals del segle XVIII, es a es abli la indús ia èx il co one a a la ciu a
a iban a se un dels cen es co one s més impo an s de Ca alunya cap a l’any 1850.
Pos e io men , un segui de ac o s com a a ese es hid àuliques insu icien s i la
incomunicació e o ià ia an e que no s’a ibés a la mecani zació dels p ocessos ins
desp és de la millo a en la connexió e o ià ia a l’any 1893.
La indús ia del èx il a eni una g an impo ància, a iban a dona eina al 65,6% de
la població ac i a de la ciu a a l’any 1975.
Ac ualmen , aques a indús ia s’ha con e i en un bon impuls pe al c eixemen de la
ciu a . Ha pe mès l’apa ició d’una indús ia èx il de complemen s com es ampa s,
eixi s, acaba s i con ecció de oba in e io i llence ia.
Pe al a banda, ambé hi obem di e sos sec o s impo an s com a a el de les a s
g à iques, els me alls i g ans emp eses de come ciali zació i dis ibució, en e d’al es.
Clima
Pel que a al clima, es conside a com a clima sec subhumi . Aques s ipus de climes es
ca ac e i zen pe una al a de p ecipi ació ja que no cob eixen el o al de les necessi a s
d’aigua anuals pe ò, en aques ipus de clima, les necessi a s d’aigua són cobe es en
un mínim d’un 80%, g àcies a les p ecipi acions.
Algunes dades a des aca sob e el clima són les que es p esen en a con inuació (Ins i u
Ca og à ic de Ca alunya sense da a).
 L’ampli ud è mica anual a Igualada es oba en e 16 i 17º.
 La empe a u a mi jana anual es mou en e 16 i 17º.
 La p ecipi ació mi jana anual es oba comp esa en e 550 i 600 mm.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
41
CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT.
2.1. Conside acions p è ies gene als
Du an el desen olupamen del p ojec e s’han ingu en comp e una sè ie de
conside acions gene als elacionades amb la ca ac e i zació dels esidus. Són les
següen s:
 Les ecollides de esidus e es en aques es udi han es a mi jançan el mè ode
d’escomb a mix , és a di , un ope a i equipa amb un bu ado i l’al e amb la
màquina escomb ado a.
 El ipus de màquina d’escomb a u ili za en l’es udi ha es a semp e la
d’aspi ació.
 En la ecollida dels esidus s’ha ingu en comp e que aques s p o enen
exclusi amen de la ne eja ià ia i no han es a ba eja s amb cap ipus de esidus
p o inen del buida ge de les pape e es o d’al es.
 Es conside a que els esidus que s’emmaga zemen dins del dipòsi de la màquina,
al cau e, es an ba eja s de mane a ap oximadamen uni o me.
2.2. Municipi d’A és
2.2.1. In oducció
Amb la inali a de e una p ime a ca ac e i zació ísica dels esidus de ne eja ià ia,
s’ha e un segui de ecollides d’aques ipus de esidus al municipi d’A és.
Aques s ipus de esidus, un cop ecolli s, passa an una sè ie de ca ac e i zacions
mi jançan la de e minació del pe cen a ge en pes de cadascuna de les accions.
Pe al a banda, el coneixemen de les quan i a s anuals gene ades al municipi se i à
pe calcula l’impac e econòmic de la ges ió ac ual d’aques s esidus. Així doncs,
mi jançan aques es dades, se à possible e una alo ació de la iabili a de
l’ap o i amen d’aques ipus de esidus en el municipi.
2.2.2. Recollida de les mos es
La ecollida de mos es al poble d'A és s'ha e du an un o al de cinc dies en e les
es acions de p ima e a i es iu, conc e amen , epa i s en e els mesos de Maig i Juny
de 2015.
En cada un d’aques s dies de ecollida se n’han ex e dues mos es. Així doncs, s’han
ex e un o al de 10 mos es de esidus de ne eja ià ia.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
48
Figu a 21. P ime ga bell u ili za .
Figu a 22. Segon ga bella .
Finalmen , un cop classi icada, ens queda la ma è ia o gànica de majo s dimensions pe
una banda i pe l’al a, la ma è ia o gànica i les a giles, llims, so es i g a es de mida
3,17 mm o meno .
Figu a 23. Sepa ació de la ma è ia o gànica
de majo s dimensions.
Figu a 24. A giles, llims, so es i g a es
ba ejades amb ma è ia o gànica.
Pe al de sepa a la pa d’a giles, llims, so es i g a es ba ejades amb ma è ia
o gànica, s’han u ili za ècniques de labo a o i comen ades més enda an . La acció
anali zada co espon a les pa ícules que enen una g anulome ia de 3,17 mm o meno .
Tenin en comp e aques s alo s, en aques a acció hi podem eni a giles, llims, so es
o g a es de pe i es dimensions.
Les g anulome ies eò iques pe a cadascuna d’aques es accions es poden consul a
a l’apa a 8 dels Annexos.

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
49
c) Pesa ge de les di e en s accions
Un cop sepa a s els di e en s ma e ials de cada mos a segons la se a ipologia, es
p ocedeix al pesa ge de cada acció, les quals es de allen al següen apa a , pe al de
de e mina la composició en pes del conjun de cada mos a ecollida.
Pe a e -ho, s’ha u ili za una balança digi al amb una esolució d’1g; su icien enin
en comp e les ca ac e ís iques de la ecollides e ec uades.
2.2.4. Classi icació dels ma e ials de les mos es
To segui , es de allen els ma e ials que es conside en que pe anyen a cadascuna de
les accions. Aques a classi icació és o ien a i a, ja que com s’ha comen a
an e io men , els esidus de ne eja ià ia poden eni una composició mol di e sa a
causa del seu o igen di ús.
Di això, cal des aca que semp e acos umen a segui uns pa ons pel que a als
ma e ials ecolli s, al i com eu em en les ca ac e i zacions ísiques, on no s’especi ica
exac amen quin ipus de ma e ial s’ha oba ja que, si és un ma e ial mol conc e ,
po se que no es o ni a oba en cap ecollida. D’aques a mane a, el que in e essa és
sabe a e s gene als, quines són les accions de esidus que hi podem des aca .
Pe al de conèixe en més de all els di e en s ma e ials conside a s en les accions es
po consul a a l’apa a 7 dels Annexos.
Taula 6. Classi icació dels ma e ials de les ecollides en di e ses accions.
FRACCIÓ
MATERIALS
En asos
 Ampolles de plàs ic
(PET, PEAD, PEBD,
PVC)
 Pape ilm
 Bosses
 Res es de plàs ics
 Llaunes (alumini,
ace )
 Ca ó de begudes
 Fus a en às
Pape i ca ó
 Pape imp ès
 Capses de ca ó
 Caixes de ca ó
Cel·luloses
 Mocado s
 D aps de pape
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
50
Ma è ia o gànica
 Fulles
 B anques
 Flo s
So es i ma è ia
o gànica
 Ma è ia o gànica de
pe i es dimensions
 A giles
 Llims
 So es
 G a es
Al es
 Bu illes de abac
 Plàs ics no en às
 Tèx il
 Ace no en às
 Fus a no en às
 Vid e
 D’al es
Fon : elabo ació p òpia.
2.2.5. Composició de les di e en s ecollides
Amb la inali a de ca ac e i za ísicamen els esidus de la ne eja ià ia ecolli s, es a
una de e minació dels pe cen a ges en pes dels di e en s ma e ials oba s.
A a és d’aques a ca ac e i zació es busca sabe quins són els ma e ials que obem
de mane a gene al dins d’aques a ipologia de esidus ecolli s al municipi. A més a
més, al i com s’ha comen a an e io men , les ecollides han es a e es pe sepa a
segons si es ac a a d’una zona amb al a ac i i a (cen e) o d’una zona amb una
ac i i a meno (pe i è ia), amb la inali a de de ec a -ne algunes di e ències.
A con inuació es p esen en els esul a s ob ingu s.
Conside acions p è ies
A con inuació es de allen els aspec es que s’han ingu en comp e alho a d’anali za els
esul a s ob ingu s en aques a ca ac e i zació.
 Dins d’una ma eixa ecollida, s’ha conside a que les humi a s són les ma eixes
pe a o es les accions que la o men pe al de acili a la de e minació dels
pe cen a ges en pes.
Així doncs, pe sabe el pe cen a ge en pes exac e, s’hau ia de de e mina la
humi a de o s els ma e ials, en o es les accions, de o es les ecollides. En
aques p ojec e, no s’ha c egu necessa i un ni ell de de all an acu a ja que la
inali a és de e mina si aques ipus de esidus són po encialmen alo i zables
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
51
o no; sense en a en de all de quin pe cen a ge de pes exac e o ma cada acció
pe ò enin en comp e que això a ec a als esul a s de la quan i a possible a
alo i za .
 Es pa la de la acció “So es i ma è ia o gànica” pe simpli ica , pe ò es conside a
que aques a acció po con eni pa ícules de sòl amb les g anulome ies
co esponen s a a giles, llims, so es i g a es ba ejades amb ma è ia o gànica
de pe i es dimensions.
Dades de composició de les ecollides
Recollida 1 (R1C i R1P)
Taula 7. Pesos egis a s pe a cada acció (R1 A és).
F acció
Recollida
Cen e
Recollida
Pe i è ica
Pes (g)
En asos
67
58
Pape i ca ó
90
27
Cel·luloses
57
16
Ma è ia o gànica
1572
1678
So es i ma è ia
o gànica de pe i es
dimensions
355
1790
Al es
56
16
Pes o al
2197
3585
G à ic 1. Pe cen a ges màssics (R1C A és).
G à ic 2. Pe cen a ges màssics (R1P).
En asos
3,0%
Pape i
ca ó
4,1%
Cel·luloses
2,6%
Ma è ia
o gànica
71,6%
So es i
ma è ia
o gànica
16,2%
Al es
2,5%
Cen e
En asos
1,6%
Pape i
ca ó
0,8%
Cel·lulose
s
0,4%
Ma è ia
o gànica
46,8%
So es i
ma è ia
o gànica
49,9%
Al es
0,4%
Pe i è ia
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
52
Recollida 2 (R2C)
Taula 8. Pesos egis a s pe a cada
acció (R2C A és).
F acció
Recollida
Cen e
Pes (g)
En asos
178
Pape i ca ó
134
Cel·luloses
10
Ma è ia o gànica
1027
So es i ma è ia
o gànica de pe i es
dimensions
194
Al es
4
Pes o al
1547
NOTA: Els componen s de la ecollida 2 pe i è ica p og amada no es an pode sepa a
manualmen de o ma adequada degu a la quan i a d’humi a que con enien. La ma è ia
o gànica, so es i pape i ca ó an o ma una mescla mol di ícil de sepa a de mane a manual.
Recollida 3 (R3C i R3P)
Taula 9. Pesos egis a s pe a cada acció (R3 A és).
F acció
Recollida
Cen e
Recollida
Pe i è ica
Pes (g)
En asos
153
182
Pape i ca ó
243
9
Cel·luloses
32
10
Ma è ia o gànica
1840
2067
So es i ma è ia
o gànica de pe i es
dimensions
1232
1308
Al es
51
132
Pes o al
3551
3708
En asos
11,5%
Pape i
ca ó
8,7%
Cel·luloses
0,6%
Ma è ia
o gànica
66,4%
So es i
ma è ia
o gànica
12,5%
Al es
0,3%
Cen e
G à ic 3. Pe cen a ges màssics (R2C).
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
53
G à ic 4. Pe cen a ges màssics (R3C).
G à ic 5. Pe cen a ges màssics (R3P).
Recollida 4 (R4C i R4P)
Taula 10. Pesos egis a s pe a cada acció (R4 A és).
F acció
Recollida
Cen e
Recollida
Pe i è ica
Pes (g)
En asos
167
42
Pape i ca ó
38
37
Cel·luloses
0
0
Ma è ia o gànica
1400
1718
So es i ma è ia
o gànica de pe i es
dimensions
966
13536
Al es
39
66
Pes o al
2610
15399
En asos
4,3%
Pape i
ca ó
6,8%
Cel·luloses
0,9%
Ma è ia
o gànica
51,8%
So es i
ma è ia
o gàninca
34,7%
Al es
1,4%
Cen e
En asos
4,9% Pape i
ca ó
0,2%
Cel·luloses
0,3%
Ma .o gànica
55,7%
So es i
ma è ia
o gànica
35,3%
Al es
3,6%
Pe i è ia

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
54
G à ic 6. Pe cen a ges màssics (R4C).
G à ic 7. Pe cen a ges màssics (R4P).
Recollida 5 (R5C i R5P)
Taula 11. Pesos egis a s pe a cada acció (R5 A és).
Ma e ials
Recollida
Cen e
Recollida
Pe i è ica
Pes (g)
En asos
183
89
Pape i ca ó
343
399
Cel·luloses
0
18
Ma è ia o gànica
1107
2058
So es i ma è ia
o gànica de pe i es
dimensions
864
1854
Al es
325
55
Pes o al
2822
4473
En asos
6,4% Pape i
ca ó
1,5%
Ma è ia
o gànica
53,6%
So es i
ma è ia
o gànica
37,0%
Al es
1,5%
Cen e
En asos
0,3% Pape i
ca ó
0,2%
Ma è ia
o gànica
11,2%
So es i
ma è ia
o gànica
87,9%
Al es
0,4%
Pe i è ia
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
55
G à ic 8. Pe cen a ges màssics (R5C).
G à ic 9. Pe cen a ges màssics (R5P).
Conclusions de la composició de les ecollides
Mos es de cen e i pe i è iques
Tal i com es po eu e anali zan els esul a s ob ingu s, es e i ica que les ecollides
e ec uades al cen e del municipi enen una majo acció d’en asos, pape i ca ó i
d’al es ma e ials, al i com e a d’espe a . Aques e és degu a que al cen e hi ha una
majo ac i i a a causa de la p esència d’habi a ges i come ços i conseqüen men , un
majo olum de ànsi . Això a que quasi bé semp e s’hi obi més quan i a d’en asos,
pape i ca ó i d’al es ma e ials conside a s a la acció “Al es”.
Pe al a banda, es de ec a que la acció de “So es i ma è ia o gànica”, que són les
accions de g anulome ia pe i a que no es poden sepa a de o ma manual, es oben
semp e amb un pe cen a ge més ele a en les zones pe i è iques. Aques e po se
degu a la p oximi a d’aques s ca e s als camps i les zones més p ope es, on les
pa ícules hi enen més acili a pe a iba quan són endu es pel en .
Mos a gene al
Pel que a a la composició gene al de o es les ecollides cal di que les accions
majo i à ies en pe cen a ge en pes són les de “So es i ma è ia o gànica” i “Ma è ia
o gànica”.
Aques s esul a s ob en la po a a possibles alo i zacions d’aques s esidus pe a e
eblimen s de e es, u ili zació com a subs a s i d’al es uncions segons els
pe cen a ges de ma è ia o gànica i ino gànica que con inguin aques s esidus.
En asos
6,5% Pape i
ca ó
12,2%
Ma è ia
o gànica
39,2%
So es i
ma è ia
o gànica
30,6%
Al es
11,5%
Cen e
En asos
2,0% Pape i
ca ó
8,9%
Cel·luloses
0,4%
Ma è ia
o gànica
46,0%
So es i
ma è ia
o gànica
41,4%
Al es
1,2%
Pe i è ia
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
56
2.2.6. De e minació de la quan i a de ma è ia o gànica i ino gànica
a) In oducció
Desp és de la de e minació dels ma e ials que o men aques ipus de esidus, ha
queda una acció que no s’ha pogu sepa a manualmen . Es ac a de la acció
d’a giles, llims, so es i g a es ba ejades amb ma è ia o gànica de pe i es dimensions.
Aques a acció es à compos a p incipalmen pe una pa o gànica: es es de ulles,
es es de lo ació i al es es es ege als de pe i es dimensions; i una pa ino gànica
o mada bàsicamen pe ma è ia mine al.
Pe a anali za aques es mos es, s’han u ili za unes ècniques de labo a o i
co esponen s a l’anàlisi de combus ibles sòlids ecupe a s, enca a que no es ac i dels
ma eixos. Conc e amen , pe les no mes UNE-EN 15414-3 i UNE-EN 15403, que
de ineixen el p ocedimen pe al de calcula la humi a i la composició en cend es
(quan i a de ma è ia ino gànica), espec i amen .
Els combus ibles sòlids ecupe a s es an o ma s pel conjun de esidus conside a s no
pe illosos i que es des inen a una alo i zació ene gè ica en plan es d’incine ació.
b) Objec ius
Pe al de pode de e mina la quan i a de ma è ia o gànica i ino gànica que hi ha dins
d’aques a acció, es p ocedeix a e -ne l’anàlisi al labo a o i i així pode es udia més
cla amen les possibili a s de la se a alo i zació.
Pe e -ho, s’han u ili za dos p ocedimen s: la de e minació del con ingu en humi a
de les mos es i la de e minació del con ingu en cend es (pe cen a ge de ma è ia
ino gànica). Com ja s’ha comen a , aques s p ocedimen s es an no mali za s pe
no mes eu opees e e en s a l’anàlisi de combus ibles sòlids ecupe a s.
A pa i d’aques s dos p ocedimen s és possible de e mina quina és la quan i a de
ma è ia ino gànica que es oba en els esidus. Es a mi jançan la de e minació de la
humi a de les mos es i, pos e io men , po an a la ignició les es es de ma è ia
o gànica de pe i es dimensions con inguda dins la mos a de mane a que sols ens quedi
la ma è ia ino gànica.
c) Mos es anali zades
Aques s anàlisis s’han e dues egades pe a cada mos a de les di e ses ecollides de
esidus e es, conside an només la acció anomenada “So es i ma è ia o gànica”.
Aques a acció es a o mada, al i com s’ha comen a an e io men , pe a giles, llims,
so es, g a es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
57
Taula 12. Dis ibució d'anàlisis i nomencla u a de les mos es d'A és.
Mos a
Anàlisi A
Anàlisi B
Codi de
ecollida
1
Recollida 1 cen e
Recollida 1 cen e
R1 C
2
Recollida 1 pe i è ia
Recollida 1 pe i è ia
R1 P
3
Recollida 2 cen e
Recollida 2 cen e
R2 C
4
Recollida 3 cen e
Recollida 3 cen e
R3 C
5
Recollida 3 pe i è ia
Recollida 3 pe i è ia
R3 P
6
Recollida 4 cen e
Recollida 4 cen e
R4 C
7
Recollida 4 pe i è ia
Recollida 4 pe i è ia
R4 P
8
Recollida 5 cen e
Recollida 5 cen e
R5 C
9
Recollida 5 pe i è ica
Recollida 5 pe i è ica
R5 P
Figu a 25. Mos es d’A és al labo a o i abans de se anali zades.
d) Anàlisi isual de la acció so es mos es amb lupa
Amb la inali a de conèixe de mane a o ien a i a si les mos es enen mol a quan i a
de ma e ials o gànics o ino gànics s’ha u ili za una lupa amb elec ònica amb càme a
de g a ació inco po ada.
Les ima ges que es ecullen a con inuació han es a p eses de les mos es ecollides a
A és.
A con inuació es mos a la compa ació en e algunes de les mos es.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
64
 Les condicions a mos è iques són o ça a ian s i òb iamen no han es a les
ma eixes en o es les ecollides.
Di això, cal eni en comp e que la de e minació del pe cen a ge d’humi a en aques
p ojec e només és el pas p e i pe a calcula els pe cen a ges de ma è ia o gànica i
ino gànica que é la acció més ina ecollida en aques s esidus; que es ac a en
l’apa a següen .
) De e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica
1. Conside acions p è ies
 El p ocedimen de les no ma i es UNE u ili zades s’ha segui de la mane a més
acu ada possible enin en comp e l’equipamen del què es disposa a.
2. In oducció
A a és de la No ma Eu opea UNE-EN 15403, s’ha de e mina el con ingu en cend es
de les mos es seguin el ma eix p ocedimen que s’u ili za pe als combus ibles sòlids
ecupe a s.
Es calcula el con ingu de cend es en base seca; exp essa com un pe cen a ge de la
massa de ma è ia seca con inguda a la mos a. Es ac a de de e mina la massa de
esidu ino gànic que queda desp és de la combus ió de la mos a so a les condicions
especi icades a la no ma.
3. Objec ius
A a és de la de e minació del con ingu en ma è ia ino gànica de les mos es pod em
sabe quina és la quan i a de ma è ia o gànica i ino gànica que obem en la acció
“So es i ma è ia o gànica”.
Així doncs, pod em sabe quina és la quan i a de ma è ia mine al (a giles, llims, so es
i g a es) es oba en la acció ba ejada amb la ma è ia o gànica de pe i es dimensions.
4. Ma e ial u ili za
El ma e ial u ili za al labo a o i pe a la de e minació d’aques a composició ha es a el
següen :
 G esols
 Mu la
 Dessecado s
 Balança analí ica amb p ecisió de 0,1 mg

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
65
5. P epa ació de la mos a
En aques cas no hi ha hagu p epa ació de la mos a ja que es ac a de les ma eixes
mos es u ili zades pe al càlcul de la humi a .
6. P ocedimen
El següen p ocedimen s’ha e pe a les dues de e minacions sob e la mos a d’assaig,
al i com s’ha e en el cas de la humi a .
a) S’escal a el pla a la mu la a una empe a u a de 550±10 ºC du an un mínim de
60 min. Es deixa e eda el pla en un dessecado i es pesa un cop es a ed,
amb una ap oximació de 0,1 mg.
b) Col·locació d’1 g de mos a en el ons del pla , ap oximadamen ; de mane a que
quedi una capa uni o me. Es pesa el pla amb la mos a amb una ap oximació de
0,1 mg.
c) S’escal a a 105±10 ºC la mos a ja u ili zada pe a de e mina la humi a i es
o na a pesa , amb la inali a d’e i a una possible abso ció d’humi a .
d) Col·loquem el pla amb la mos a a la mu la i l’escal em seguin el p ocedimen
següen :
1) Augmen a la empe a u a uni o memen ins a 250±10 ºC du an un pe íode
de 50 min (5 K/min). Man enim aques a empe a u a du an 60 min pe
e apo a els ma e ials olà ils.
2) Segui augmen an la empe a u a de l’es u a de mane a uni o me ins a
550±10 ºC du an un emps de 60 min (5 K/min) i man enim aques a
empe a u a du an un mínim de 120 min.
e) T aiem el pla amb la mos a de la mu la i el deixem e eda en e 5 i 10 min
abans de posa -lo al dessecado , on es e eda ins a empe a u a ambien ;
momen en que pesa em el pla amb la cend a amb una ap oximació de 0,1 mg.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
66
Figu a 34. In oducció de g esols a la mu la.
Figu a 35. Ma è ia ino gànica (mine al)
es an desp és de la ignició.
7. Càlcul
Pe al de de e mina el con ingu de cend es en base seca “𝐴𝑑𝑏” de la mos a d’anàlisi
gene al (ja u ili zada pe anali za -ne la humi a ), exp essada en pe cen a ge en massa,
s’u ili za la següen exp essió:
𝐴𝑑𝑏 = 𝑚3− 𝑚1
𝑚2− 𝑚1
×100
100 − 𝑀𝑎𝑑
×100
On:
𝑚1: massa del g esol bui exp essada en g ams.
𝑚2: massa del g esol i la mos a humida abans del l’asseca ge, exp essada en g ams.
𝑚3: massa del g esol i la cend a exp essada en g ams.
𝑀𝑎𝑑: pe cen a ge màssic de humi a de e mina a la ma eixa mos a.
Exemple de e minació ma è ia ino gànica en la mos a 1
De la ma eixa mane a que es a pels pe cen a ges d’humi a , el esul a inal es
de e mina com la mi jana de les dues de e minacions e es pe a cadascuna de les
mos es amb una ap oximació al 0,1 %.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
67
Taula 15. Valo s exemple de càlcul de ma è ia ino gànica en la mos a 1 d’A és.
Mos a 1
Pe cen a ge en
cend es A
Pe cen a ge en
cend es B
Valo mi jà
65,11 %
68,18 %
66,6 %
El p ocedimen de càlcul emplea pe a la de e minació dels pe cen a ges pa cials i el
mi jà han es a els següen s:
 Càlcul pe cen a ge en cend es A
𝐴𝑑𝑏 𝐴 = 𝑚3− 𝑚1
𝑚2− 𝑚1
×100
100 − 𝑀𝑎𝑑 𝐴
×100 =34,3978 −33,6827
34,8276 −33,6827 ×100
100 − 4,07 ×100 =65,11 %
 Càlcul pe cen a ge en cend es B
𝐴𝑑𝑏 𝐵 = 𝑚3− 𝑚1
𝑚2− 𝑚1
×100
100 − 𝑀𝑎𝑑 𝐵
×100 =37,3845 −36,7125
37,7327 −36,7125 ×100
100 − 3,39 ×100 =68,18 %
 Càlcul mi jana del con ingu en cend es
𝐴𝑑𝑏 =65,11 +68,18
2=66,6 %
8. Resul a s
Un cop eali za s els càlculs co esponen s, els alo s dels quals es poden consul a a
l’apa a 11 dels Annexos, es de e mina el pe cen a ge de ma è ia ino gànica a pa i
de les ma eixes mos es d’anàlisi u ili zades pe al càlcul d’humi a .
Els alo s de pe cen a ge de ma è ia ino gànica (so es) ob ingu s són els que es
p esen en a la aula de la pàgina següen .
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
68
Taula 16. Pe cen a ge de ma è ia ino gànica (cend es) es an desp és de la ignició de les
mos es d'A és.
9. Conclusions
Tal i com es po obse a en els esul a s ob ingu s, podem di que dins d’aques es
mos es de ma è ia o gànica i ma è ia ino gànica (so es) anali zades, el con ingu de
ma è ia ino gànica és ele a ; es ac a de la acció majo i à ia.
Aques s alo s se i an pe de e mina les possibles opcions d’ap o i amen o enda, ja
que la elació en e els ni ells de ma è ia o gànica i ino gànica de e mina els possibles
usos u u s.
D’aques a mane a, es po di que les di e ses accions han es a sepa ades de mane a
comple a i es po dona pe inali zada una p ime a ca ac e i zació ísica d’aques ipus
de esidus.
2.2.7. Recol·lecció de esidus de ne eja ià ia a A és du an l’any 2014
Amb la inali a de e un pos e io anàlisi de l’impac e econòmic que gene en els esidus
de la ne eja ià ia en el municipi d’A és, aques apa a a una ap oximació de les
quan i a s anuals ecollides du an el passa any 2014.
Conside acions p è ies
Pe al de e una ap oximació a les quan i a s ecollides du an l’any 2014 s’han ingu
en comp e una sè ie de conside acions, que es de allen a con inuació:
 Els con enido s que s’u ili zen pe al buida ge enen una capaci a de 1,1 m3 i
s’ha conside a que semp e s’han buida es an al màxim de la se a capaci a .
Mos a
Codi
ecollida
Ma è ia
ino gànica
(%)
1
R1C
66,6
2
R1P
89,8
3
R2C
85,6
4
R3C
90,3
5
R3P
97,2
6
R4C
88,0
7
R4P
94,5
8
R5C
65,3
9
R5P
87,7
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
69
 Da an la al a de dades de pesos pe als con enido s ges iona s al municipi; pe
a de e mina la massa, la densi a u ili zada s’ha calcula a a és de les dades
de pes i olum egis ades du an el ma eix any 2014 a la ciu a d’Igualada
(dades consul ables a l’apa a 10 dels Annexos).
 Es conside a que els con enido s només con enen esidus de ne eja ià ia i que
no s’hi ha i a un al e ipus de ebuig du an l’any.
 Les quan i a s de gene ació de esidus al municipi du an l’any 2014 són (Fon :
dades de l’emp esa “Ambiens S.L.”):
o 5 con enido s pe se mana de Gene a Agos
o 14 con enido s pe se mana de Se emb e a Desemb e
Càlcul ap oxima de la densi a pe a aques ipus de esidus
La densi a dels esidus sòlids a ia de mane a no able segons di e en s ac o s com
poden se : l’es ació de l’any, la si uació geog à ica, el emps d’emmaga zema ge i el
seu g au de compac ació. D’aques a mane a doncs, és di ícil aga a un alo conc e
pe a cada ipus de esidus.
En el cas conc e dels esidus de ne eja ià ia enca a esul a més complica de e mina
una densi a , doncs l’o igen dels esidus és di ús. Tenin en comp e aques es p emisses,
s’ha olgu de e mina un alo ap oxima pe al de calcula de mane a o ien a i a les
quan i a s gene ades en aques municipi.
Pe e -ho, s’han u ili za les dades de massa i olum de o s els con enido s u ili za s a
la ciu a d’Igualada du an l’any 2014 acili ades pe la Socie a Municipal Mediambien al
d’Igualada (dades i càlculs consul ables als Annexes).
Tenin en comp e l’esmen a an e io men , s’ha calcula la mi jana a i mè ica de o es
les densi a s calculades a a és de la massa i el olum pe a o s els con enido s
ecolli s du an l’any 2014 i se n’ha ob ingu un alo ap oxima de densi a de 200
Kg/m3.
Resul a s
A con inuació es p esen en els alo s ap oxima s de quan i a de esidus de ne eja ià ia
ecolli s al municipi d’A és du an l’any 2014.
Taula 17. Quan i a ap oximada de esidus de ne eja ià ia gene a s a A és du an l'any 2014.
Mesos
Nº
con enido s
Volum
(m3)
Massa (Kg)
Gene
22,1
24,4
4871,4
Feb e
20,0
22,0
4400,0
Ma ç
22,1
24,4
4871,4
Ab il
21,4
23,6
4714,3

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
70
Maig
22,1
24,4
4871,4
Juny
21,4
23,6
4714,3
Juliol
22,1
24,4
4871,4
Agos
62,0
68,2
13640,0
Se emb e
60,0
66,0
13200,0
Oc ub e
62,0
68,2
13640,0
No emb e
60,0
66,0
13200,0
Desemb e
62,0
68,2
13640,0
TOTAL
100.634,2
NOTA: 1 con enido = 1,1 m3
Tal i com es po obse a a la aula an e io , les quan i a s ecollides en època de
caiguda de ulles són conside ablemen supe io s a les que es ecullen du an la es a
de l’any.
La me odologia de càlcul d’aques es quan i a s es de alla en l’apa a 11 dels Annexos.
2.2.8. Es udi bàsic de iabili a econòmica a A és
La inali a d’aques apa a és de e mina si és iable l’equipamen d’una pe i a plan a
de ac amen al municipi d’A és, segons les p opos es de alo i zació i enin en
comp e les quan i a s anuals gene ades.
Pe alo a aques a possibili a , s’ha con ac a amb l’emp esa no d i landesa “CDEn i o”
(comen ada a la In oducció), dedicada a la ab icació de maquinà ia des inada al
ac amen d’aques ipus de esidus. La inali a ha es a la de eni un p essupos
o ien a iu de la in e sió inicial pe a alo i za aques s esidus.
Conside acions p è ies
 Les p opos es de alo i zació enen en conside ació dues opcions: la alo i zació
de o es les accions o la alo i zació només de la acció mine al (a giles, llims,
so es i g a es).
 Pe anali za la iabili a econòmica es p esen a l’opció d’un ac amen in eg al
dels esidus de mane a in o ma i a i, pe al a banda, la sepa ació i ne eja de la
acció de so es ( ac amen més bàsic).
 Les ope acions de alo i zació s’han conside a enin en comp e que els esidus
han de passa pe un p océs de ne eja que edueixi els seus ni ells de
con aminan s (me alls pesan s) pe a pode se u ili za s en la majo ia de les
so ides possibles pe a aques s ma e ials.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
71
 En els pe cen a ges màssics de so es suscep ibles a se alo i zades no s’han
descomp a o s els pe cen a ges d’humi a calcula s pe a cada una de les
mos es, en enen que, en gene al, la se a in luència no a à a ia
signi ica i amen els esul a s.
Despesa ac ual d’eliminació
Ac ualmen , al i com s’ha comen a an e io men , els esidus de ne eja ià ia
s’acumulen o s en un con enido i es po en a l’abocado sense alo i za -ne cap pa .
Pe a la se a en ada a l’abocado , hi ha unes a i es es able es segons el ipus de
esidu i la se a composició.
Les a i es d’en ada de esidus a l’abocado pe als municipis del Bages; coma ca a la
qual pe any A és; es an ixades pel Conso ci del Bages pe a la ges ió de esidus. Pe
als municipis conso cia s, la a i a pe al 2015 pe a en a esidus municipals a dipòsi
con ola és de 47,30 €/ ona. Aques a quan i a de dine s és el que paguen els
Ajun amen s pe a cada ona que en en a l’abocado .
Apa d’aques a a i a, ambé s’ha de eni en comp e el anspo dels esidus de
l’emp esa ges o a ins a l’abocado , la axa que imposa l’Agència Ca alana de Residus
pe l’en ada d’aques s esidus a l’abocado i la axa del municipi pe pe ànye al
Conso ci del Bages pe a la ges ió de esidus.
Taula 18. Cos o al de diposi a aques ipus de esidus d'A és a l'abocado .
Ope ació/Taxa
P eu
IVA
Cos
T anspo dels esidus
de l’emp esa ges o a a
l’abocado .
8-10 €/ ona
10 %
8,8 €/ ona
Cànon de dipòsi en
abocado con ola
47,3 €/ ona
10 %
52 €/ ona
Taxa de l’Agència
Ca alana de Residus
19,10 €/ ona
-
19,10 €/ ona
Quo a d’ens conso cia
11,61 €/ ona
-
11,61 €/ ona
Cos ap oxima o al eliminació:
91,51 €/ ona
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
72
Taula 19. Despesa anual segons quan i a gene ada.
Possibili a s de alo i zació
Valo i zació com a ma e ials come ciables o d’ús egula
Les p opos es de alo i zació que es p esen en a con inuació pa eixen de la p emissa
d’ob eni uns ma e ials que puguin se come ciali za s o u ili za s com a p oduc es
so mesos a con ols de ni ells de con aminan s.
Tenin en comp e que les accions majo i à ies són les de ma è ia ino gànica (so es) i
ma è ia o gànica (b anques i ulles), els p ocessos de ac amen dels ma e ials an
en oca s a aconsegui l’ap o i amen d’aques es accions.
Pel que a a una alo i zació d’aques ipus de esidus, s’ha de eni en comp e que
l’es al i econòmic no se ia del 100% del p essupos anual ja que l’ap o i amen dels
ma e ials mai a iba a se o al.
A con inuació s’in odueixen de mane a gene al unes p opos es de ac amen basades
en els p essupos os o ien a ius acili a s pe l’emp esa i landesa “CDEn i o”, comen ada
a la In oducció. La inali a de la u ili zació d’aques es dades és la de conside a una
in e sió inicial ap oximada.
Taula 20. Valo ació de les di e en s ope acions de alo i zació a A és.
Ope ació
Cos ap oxima de la
in e sió
Valo ació
1. Posada en ma xa claus
en mà d’una plan a amb
maquinà ia de ne eja i
sepa ació i de o s els
ma e ials.
£1,1 m (1,4 milions d’eu os)
Cos ex emadamen
ele a pe a les
quan i a s gene ades
al municipi. És
econòmicamen
in iable.
2. Posada en ma xa de la
maquinà ia pe a la
sepa ació només de la
acció de so es.
£140.000 (190.000 €)
Cos massa ele a .
Massa o al 2014
Ta i a
disposició
Despesa anual
2014
100.634 Kg
91,51 €/ ona
9.209 €
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
73
NOTA: Els p essupos os ap oxima s de les possibles ope acions de ac amen han es a acili a s
pe l’emp esa “CDEn i o”. Els enllaços dels ídeos de cada ope ació es poden consul a a l’apa a
17 dels Annexos.
Ope ació 1
Tal i com es eu cla amen , la p ime a ope ació queda au omà icamen desca ada pe
a un municipi de les dimensions d’A és, enin en comp e les quan i a s anuals
gene ades.
Ope ació 2
Pe al de de e mina si és iable un ap o i amen de les so es que es ecullen com a
esidus de ne eja ià ia es a à ús de les dades de composició ísica ob ingudes en
l’anàlisi dels esidus ecolli s al municipi.
Pe e -ho, es é en comp e que aques es dades han es a ecollides pe a un pe íode
mol conc e de emps i conside an que pod ien pa i a iacions si se’n es un es udi
anual amb una quan i a més g an de ecollides, degu a les di e en s condicions
clima ològiques i d’ac i i a municipal que es enen a cada es ació de l’any.
Així doncs, es conside a l’ap o i amen de la acció “So es i ma è ia o gànica”, o mada
majo i à iamen pe so es amb un pe i pe cen a ge de ma è ia o gànica, de mane a
gene al; alo s que es de e minen en apa a s an e io s.
Pe al de calcula l’es al i anual ap oxima , es calcula la mi jana a i mè ica dels
pe cen a ges d’aques a acció en o es les ecollides e es (càlculs consul ables a
l’apa a 11 dels Annexos).
Taula 21. Càlcul ap oxima de l'es al i anual en l'ap o i amen de la acció so es a A és.
P esència mi jana de
so es en les
ecollides
Con ibució en el
pes o al anual
P eu en ada
abocado
Es al i anual
38,38 %
38.623 Kg
91,51 €/ ona
3.534 €
A l’es al i anual que aconsegui ia el municipi pe la no en ada a l’abocado d’aques a
pa dels esidus, cald ia suma -li els bene icis que n’ob ind ia pe a la enda d’aques s
ma e ials com a p oduc e ap o i a , pe no anomena -lo subp oduc e, ja que no es
de i a de cap p océs indus ial.
To i així, es eu cla amen que pe e on a una ope ació de alo i zació de les so es
és un es al i insu icien pe a un municipi d’aques es ca ac e ís iques.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
80
2.3.3. Classi icació dels ma e ials de les mos es
Pe al cas de la ciu a d’Igualada doncs, la classi icació dels di e sos ma e ials en g ups
es a à mi jançan els g ups que es p oposen a con inuació. Tal i com s’ha comen a
an e io men , en aques cas, s’hi ha de ec a la p esència de pa ícules amb
g anulome ia supe io a la que co espon pe al cas de so es, de mane a que s’ha
inclòs un al e g up anomena “G a es”.
A la aula següen es poden eu e els di e sos g ups conside a s.
Taula 23. Classi icació dels di e en s ma e ials en accions pe a les ecollides d'Igualada.
FRACCIÓ
MATERIALS
En asos
 Ampolles de plàs ic
(PET, PEAD, PEBD,
PVC)
 Pape ilm
 Bosses
 Res es de plàs ics
 Llaunes (alumini,
ace )
 Ca ó de begudes
 Fus a en às
Pape i ca ó
 Pape imp ès
 Capses i caixes de
ca ó
Cel·luloses
 Mocado s
 D aps de pape
Ma è ia o gànica
 Fulles
 B anques
 Flo s
G a es
 Pa ícules de sòl de
dimensions majo s
a 2,1 mm
 Ma è ia o gànica de
pe i es dimensions
 A giles

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
81
So es i ma è ia
o gànica de pe i es
dimensions
 Llims
 So es
Al es
 Bu illes de abac
 Plàs ics no en às
 Tèx il
 Ace no en às
 Fus a no en às
 Vid e
 D’al es
2.3.4. Composició de les di e en s ecollides
De la ma eixa mane a que s’ha e pe a l’al e municipi, es p ocedeix a de e mina el
pe cen a ge en pes de cada acció pe al de e una ca ac e i zació ísica dels esidus
de ne eja ià ia ecolli s a Igualada.
Tal i com s’ha comen a an e io men , en aques cas ambé s’ha di e encia les ecollides
e es en zones de cen e i les e es en zones pe i è iques.
Conside acions p è ies
 En les ecollides de esidus e es a Igualada, de la acció “So es i ma è ia
o gànica”; conside ada a A és com un g up; se n’ha ex e la pa de pa ícules
de sòl conside ades g a es, ja que se n’ha de ec a una p esència mol supe io ,
que calia des aca . D’aques a mane a es o ma el nou g up “G a es”, inclòs en la
aula an e io .
Recollida 1 (IR1C i IR1P)
Taula 24. Pesos de les di e en s accions conside ades (IR1 Igualada).
F acció
Recollida
Cen e
Recollida
Pe i è ica
Pes (g)
En asos
170
54
Pape i ca ó
212
53
Cel·luloses
14
28
Ma è ia o gànica
645
2395
G a es
1983
2690
So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions
1599
2364
Al es
176
129
Pes o al
4799
7713
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
82
G à ic 10. Pe cen a ges màssics (IR1C
Igualada).
G à ic 11. Pe cen a ges màssics (IR1P).
Recollida 2 (IR2C i IR2P)
Taula 25. Pesos de les di e en s accions (IR2 Igualada).
F acció
Recollida
Cen e
Recollida
Pe i è ica
Pes (g)
En asos
104
16
Pape i ca ó
62
20
Cel·luloses
33
5
Ma è ia o gànica
1202
1072
G a es
571
593
So es i ma è ia o gànica de pe i es
dimensions
4107
1176
Al es
266
8
Pes o al
6345
2890
En asos
3,5%
Pape i
ca ó
4,4%
Cel·luloses
0,3%
Ma è ia
o gànica
13,4%
G a es
41,3%
So es i
ma è ia
o gànica
33,3%
Al es
3,7%
Cen e
En asos
0,7% Pape i
ca ó
0,7%
Cel·luloses
0,4%
Ma è ia
o gànica
31,1%
G a es
34,9%
So es i
ma è ia
o gànica
30,6%
Al es
1,7%
Pe i è ia
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
83
G à ic 12. Pe cen a ges màssics (IR2C).
G à ic 13. Pe cen a ges màssics (IR2P).
Recollida 3 (IR3C i IR3P)
Taula 26. Pesos de les accions conside ades (IR3 Igualada).
F acció
Recollida
Cen e
Recollida
Pe i è ica
Pes (g)
En asos
79
69
Pape i ca ó
75
42
Cel·luloses
6
11
Ma è ia o gànica
654
2301
G a es
148
5452
So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions
1748
4861
Al es
17
64
Pes o al
2727
12800
En asos
1,6%
Pape i
ca ó
1,0%
Cel·luloses
0,5%
Ma è ia
o gànica
18,9%
G a es
9,0%
So es i
ma è ia
o gànica
64,7%
Al es
4,2%
Cen e
En asos
0,6%
Pape i
ca ó
0,7%
Cel·luloses
0,2%
Ma è ia
o gànica
37,1%
G a es
20,5%
So es i
ma è ia
o gànica
40,7%
Al es
0,3%
Pe i è ia
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
84
G à ic 14. Pe cen a ges màssics (IR3C).
G à ic 15. Pe cen a ges màssics (IR3P).
Recollida 4 (IR4C i IR4P)
Taula 27. Pesos de les accions conside ades (IR4 Igualada).
F acció
Recollida
Cen e
Recollida
Pe i è ica
Pes (g)
En asos
87
0
Pape i ca ó
49
18
Cel·luloses
20
0
Ma è ia o gànica
1669
2041
G a es
220
301
So es i ma è ia o gànica de pe i es dimensions
792
586
Al es
76
7
Pes o al
2913
2953
En asos
2,9%
Pape i
ca ó
2,8% Cel·lulose
s
0,2%
Ma è ia
o gànica
24,0%
G a es
5,4%
So es i
ma è ia
o gànica
64,1%
Al es
0,6%
Cen e
En asos
0,5%
Pape i
ca ó
0,3%
Cel·luloses
0,1%
Ma è ia
o gànica
18,0%
G a es
42,6%
So es i
ma è ia
o gànica
38,0%
Al es
0,5%
Pe i è ia
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
85
G à ic 16. Pe cen a ges màssics (IR4C).
G à ic 17. Pe cen a ges màssics (IR4P).
Recollida 5 (IR5C i IR5P)
Taula 28. Pesos de les accions conside ades (IR5 Igualada).
F acció
Recollida
Cen e
Recollida
Pe i è ica
Pes (g)
En asos
121
28
Pape i ca ó
100
17
Cel·luloses
3
2
Ma è ia o gànica
766
4676
G a es
108
2956
So es i ma è ia o gànica de pe i es
dimensions
1168
2559
Al es
183
71
Pes o al
2449
10309
En asos
3,0%
Pape i
ca ó
1,7%
Cel·luloses
0,7%
Ma è ia
o gànica
57,3%
G a es
7,6%
So es i
ma è ia
o gànica
27,2%
Al es
2,6%
Cen e
Pape i
ca ó
0,6%
Ma è ia
o gànica
69,1%
G a es
10,2%
So es i
ma è ia
o gànica
19,8%
Al es
0,2%
Pe i è ia

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
86
G à ic 18. Pe cen a ges màssics (IR5C).
G à ic 19. Pe cen a ges màssics (IR5P).
2.3.5. De e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica
Pe a la de e minació dels pe cen a ges de ma è ia o gànica i ino gànica en les acció
de “So es i ma è ia o gànica” co esponen s al municipi d’Igualada, es segueix
exac amen el ma eix p ocedimen que en el cas del municipi d’A és.
P ime amen , es calcula els pe cen a ges d’humi a de o es les ecollides i desp és,
mi jançan aques alo , es calcula pe a cada mos a el pe cen a ge de ma è ia o gànica
i ino gànica.
To s els alo s dels di e en s pesos egis a s pe al de calcula els alo s d’humi a i
de ma è ia ino gànica es oben ecolli s a l’apa a 11 dels Annexos.
a) De e minació de la humi a de les mos es ecollides
A con inuació es de e minen els pe cen a ges d’humi a pe a les di e en s ecollides
eali zades.
Resul a s
Els esul a s ob ingu s en la de e minació dels pe cen a ges d’humi a han es a els
que es p esen en a con inuació.
En asos
4,9%
Pape i
ca ó
4,1%
Cel·luloses
0,1%
Ma è ia
o gànica
31,3%
G a es
4,4%
So es i
ma è ia
o gànica
47,7%
Al es
7,5%
Cen e
En asos
0,3%
Pape i
ca ó
0,2%
Ma è ia
o gànica
45,4%
G a es
28,7%
So es i
ma è ia
o gànica
24,8%
Al es
0,7%
Pe i è ia
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
87
Taula 29. Pe cen a ges d'humi a de les mos es ecollides a Igualada.
Conclusió
Tal i com s’ha comen a an e io men , la de e minació del pe cen a ges és només el pas
p e i pe a la de e minació dels pe cen a ges en pes de ma è ia o gànica i ino gànica.
To i així, com es po obse a , els pe cen a ges d’humi a de les mos es ecollides a
Igualada enen un ni ell d’humi a in e io (en gene al) que les ecollides a A és. Aques
e , s’ha no a alho a de la sepa ació dels ma e ials dels esidus, ja que ha es a més
àcil de ga bella la acció de so es degu a la no o mació d’aglome acions causades
pe la humi a .
Tal i com s’ha comen a pe al cas d’A és, els ni ells d’humi a depenen de masses
ac o s com pe ca ac e i za -los: condicions me eo ològiques, sis ema d’humec ació de
la màquina, emps d’emmaga zema ge, e c.
El e que els ni ells d’humi a siguin més baixos en els esidus ecolli s a Igualada es
pod ia a ibui als ac o s següen s:
 El sis ema d’humec ació de les màquines a Igualada u ili za una quan i a d’aigua
meno .
 Les ecollides a Igualada s’han e du an un pe íode més sec (menys plujes).
b) De e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica
Pel que a a la de e minació del con ingu en ma è ia o gànica i ino gànica, ambé s’ha
segui el ma eix p ocedimen explica pe al municipi an e io .
Mos a
Codi de
ecollida
Humi a
(%)
1
IR1C
0,6
2
IR1P
1,1
3
IR2C
1,3
4
IR2P
1,8
5
IR3C
0,5
6
IR3P
3,6
7
IR4C
1,6
8
IR4P
2,0
9
IR5C
0,4
10
IR5P
8,2
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
88
Seguidamen , es p esen en els pe cen a ges en pes de ma è ia ino gànica oba s en
les mos es.
Resul a s
Els esul a s ob ingu s en aques cas han es a els que es p esen en a con inuació.
Taula 30. Pe cen a ges de ma è ia ino gànica de les mos es d'Igualada.
Mos a
Codi de
ecollida
Ma è ia
ino gànica
(%)
1
IR1C
93,0
2
IR1P
89,4
3
IR2C
93,4
4
IR2P
79,4
5
IR3C
94,3
6
IR3P
95,1
7
IR4C
84,7
8
IR4P
79,9
9
IR5C
93,6
10
IR5P
91,8
Conclusions
Els ni ells de ma è ia ino gànica d’aques es ecollides ambé p esen en uns ni ells
ele a s, de mane a que és el componen majo i a i dins de la acció de so es.
2.3.6. Recol·lecció de esidus de ne eja ià ia a Igualada du an l’any
2014
En el cas d’Igualada, si que hi ha egis ades unes dades més conc e es pel que a a les
quan i a s de esidus de ne eja ià ia ecolli s du an l’any 2014.
A con inuació es p esen en les dades pe a cada mes de l’any i la de e minació de la
quan i a o al anual que es ges iona en aques a ciu a .
Aques es dades han es a calculades a pa i dels pesos de o s els con enido s en ia s
a abocado du an el 2014, les quals han es a acili ades pe la Socie a Municipal
Mediambien al d’Igualada.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
89
Conside acions p è ies
 Es conside a que els pesos egis a s de cada dia de buida ge (consul ables a
l’apa a 10 dels Annexos) co esponen exclusi amen a esidus p o inen s de la
ne eja ià ia.
Càlcul
Pe al de calcula les quan i a s mensuals i anual de gene ació de esidus de ne eja
ià ia, s’ha pa i de les dades (consul ables a l’apa a 10 dels Annexos) acili ades pel
Se ei de Ges ió Mediambien al d’Igualada, co esponen s a o s els dies de buida ge
du an l’any 2014.
D’aques a mane a, simplemen s’han suma o s els dies pe anyen s a un ma eix mes
i se n’ha ex e el o al.
Resul a s de quan i a s ecollides
A con inuació es p esen en els esul a s de ecol·lecció de cada mes i el o al anual.
Taula 31. Quan i a mensual i anual de esidus de ne eja ià ia ecolli s a Igualada.
Mes
Quan i a (Kg)
Gene
36.640
Feb e
18.740
Ma ç
23.800
Ab il
23.880
Maig
36.580
Juny
19.460
Juliol
36.600
Agos
18.180
Se emb e
21.680
Oc ub e
20.620
No emb e
42.480
Desemb e
57.380
TOTAL
356.040 Kg
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
96
És e iden que, pe al de sabe de mane a exac a quins són els pe cen a ges de cada
ma e ial en aques ipus de esidus, s’hau ia de e un mos eig mol més ele a en
nomb e de mos es on s’hi puguin conside a o es les es acions de l’any. Aques e és
degu a que aques ipus de esidus enen un o igen mol di ús i la se a composició po
depend e de mol s ac o s com a a: condicions me eo ològiques, ac i i a conc e a en
el lloc de ecollida, ca ac e ís iques de la màquina escomb ado a, en e d’al es.
S’ha de di pe ò, que la mi jana dels pe cen a ges dels di e en s ma e ials oba s en
les ecollides s’ap oxima o ça als alo s in es iga s dels ni ells de ecupe ació d’aques s
ma e ials en al es països, comen a s a la In oducció.
Així doncs, en una alo ació gene al de les mos es ecollides, cal di que les accions
que enen una majo incidència en les mos es, an de cen e com pe i è iques, són les
que co esponen a so es i ma è ia o gànica.
Pe al a banda, com e a d’espe a , a o es la ecollides e ec uades en zones de majo
ac i i a s’hi oba una majo quan i a de en asos i pape i ca ó; a di e ència de les
mos es de zones pe i è iques, on aques es accions hi enen una ep esen ació
mino i à ia o ins i o inexis en .
3.3. Pe cen a ge de ma è ia o gànica en la acció “So es i
ma è ia o gànica”
Les eines e es al labo a o i han se i pe sepa a aquelles accions que no e a
possible sepa a de mane a manual, amb l’objec iu de conèixe quin pe cen a ge de
ma è ia o gànica es oba a ba eja amb les so es.
Així doncs, desp és d’ha e e els anàlisis co esponen s, cal di que els ni ells de
ma è ia o gànica de pe i es dimensions que es oba en aques a acció, és mino i a i
en compa ació al con ingu de ma è ia ino gànica (so es).
D’aques a mane a, si em la calculem el pe cen a ge mi jà de ma è ia ino gànica en les
mos es anali zades pe a cada municipi, n’ob enim un 85,0 % pe a A és i un 89,5 %
pe al cas Igualada.
3.4. Possibili a de alo i zació dels esidus de ne eja ià ia
Hem pogu comp o a que la alo i zació dels esidus de ne eja ià ia en el nos e país
ambé és ac ible, enin en comp e els ma e ials que els o men.
To i així, la in e sió inicial necessà ia pe al ac amen que necessi en aques ipus de
esidus pe a se alo i za s, només és iable si les quan i a s de gene ació o millo di ,
de ecol·lecció, són ele ades.
Tenin en comp e això es p esen en dos p incipals escena is: el ac amen comple dels
esidus amb al s pe cen a ges de alo i zació i educció dels possibles ni ells de
con aminan s o un ac amen pa cial on s’ap o i i només la acció de so es sense
ac amen químic.

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
97
3.4.1. Recol·lecció anual o ien a i a pe a e iable el seu ac amen
comple
En el cas que es ulgui a iba a un al pe cen a ge de alo i zació i que els esidus
passin pe un p océs de ac amen químic que edueixi els ni ells de con aminan s dels
ma e ials ap o i ables pe al de po encia -ne els possibles usos pos e io s, és necessa i
e un ac amen comple d’aques .
Pe a e -se una idea del olum de esidus que se ia ac ible ac a mi jançan una
plan a de ne eja i sepa ació o al, es conside a un cos o al d’eliminació com en el cas
d’Igualada (88,4 €/ ona) i un emps d’amo i zació de 5 anys.
El cos o al a amo i za du an aques s 5 anys és de 1,4 milions d’eu os, conside an
el p eu ap oxima pe a la posada en uncionamen o al d’una plan a d’aques ipus al
nos e país, acili a pe l’emp esa “CDEn i o”.
Pe al a banda, ambé es conside a un ni ell d’ap o i amen dels ma e ials que pod ia
a iba a un 80%, segons l’emp esa, enca a que en al es expe iències s’ha a iba ins
al 90%. De o a mane a, això depèn del país on es aci el ac amen ja que la
composició d’aques ipus de esidus po a ia .
D’aques a mane a, es calcula el olum anual de gene ació que es necessi a ia pe al
de cob i la in e sió inicial d’una plan a de ac amen en un emps de 5 anys. Pe e -
ho, es calcula l’es al i anual pe cob i la despesa o al de 1,4 milions d’eu os al lla g
dels 5 anys; que se ia de 280.000 €/any i a pa i del cos d’eliminació de 88,4€/ ona,
se n’ob enen les ones anuals que cald ia e i a de po a a l’abocado ; que suposa ien
3.167 ones/any.
Finalmen , es calcula quan es ones s’hau ien de ac a ealmen enin en comp e que
l’ap o i amen dels ma e ials es conside a del 80%, donan un alo ap oxima de 3.959
ones/any.
Els càlculs de alla s es poden consul a a l’apa a 11 dels Annexos.
Taula 38. Volum de ecol·lecció necessa i pe a una amo i zació a 5 anys d'un ac amen
o al.
Cos
d’eliminació
Temps
d’amo i zació
Despesa a
amo i za
Ni ell
d’ap o i amen
dels esidus
Volum
necessa i de
ecol·lecció
88,4 €/ ona
5 anys
1,4 milions €
80%
3.959
ones/any
Com es po obse a a la aula an e io , a pa i d’un olum anual de gene ació de
d’ap oximadamen 4.000 ones, s’amo i za ia la in e sió en 5 anys suposan que el
olum de esidus ac a s és l’òp im pe aques a plan a de ac amen .
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
98
Aques ipus de plan a, segons l’emp esa, la plan a es ànda d po ac a ins a una
quan i a màxima de esidus de 10 ones pe ho a. D’aques a mane a, conside an que
es à uncionan 8 ho es al dia du an 365 dies a l’any; s’ob é una quan i a màxima
possible a ac a de 29.200 ones/any. Segons indiquen, ambé se ia possible adqui i -
ne una capaç de ac a enca a més quan i a de esidus, si os necessa i.
Pe an , les 4.000 ones anuals de ecol·lecció o ien a i a es pod ien ac a sense cap
p oblema i, e iden men , se ia in e essan pode ac a -ne més, de mane a que la
in e sió es pod ia amo i za de mane a més àpida.
Així doncs, es po di que en aques cas conside a , la plan a de ac amen es a ia
eballan mol pe so a de la quan i a o al anual màxima que pod ia ac a . To i així,
cal di que el p eu p essupos a pe a aques ipus d’ins al·lació no a ia ia de mane a
subs ancial depenen de la quan i a a ac a . D’aques a mane a, el que limi a ia les
quan i a s a ac a se ia la logís ica i l’emmaga zema ge dels esidus abans o desp és
de se ac a s. Pe exemple, a la plan a d’aques ipus ins al·lada aques any 2015 pe
l’emp esa “CDEn i o” a Melbou ne (Aus àlia), hi ha la p e isió que es ac in 12.000
ones anuals (Ci ywide. S ee sweeping ecycling plan . sense da a).
En aques aspec e, els municipis anali za s en el p ojec e, no gene en la su icien
quan i a de esidus de ne eja ià ia com pe plan eja -se de mane a se iosa un
ap o i amen o al d’aques ipus de esidus pel seu p opi comp e. Di això, es pod ia
alo a una ag upació de municipis que en ecollís la quan i a su icien pe al que la
in e sió sigui en able.
En el cas d’ha e de conside a una zona en conc e , Ba celona i/o la se a à ea
me opoli ana pod ia se una candida a pe ec e pe a l’ap o i amen d’aques ipus de
esidus pe als seus més que p obables al s ni ells de ecol·lecció d’aques s. De o es
mane es, s’hau ia d’en a en de all en les quan i a s d’aques ipus de esidus que s’hi
ecullen i quina composició enen.
Com s’ha comen a en epe ides egades, la gene ació d’aques ipus de esidus és
di usa ja que no es p odueix en un lloc conc e i depèn de mol s ac o s. To i així, pe
eni una idea ap oximada dels esidus d’aques ipus que es ecullen en una ag upació
de municipis com el Conso ci del Bages o en una ciu a com Ba celona, es poden e
alguns càlculs o ien a ius com a ecol·lecció en Kg/Km2/any, a pa i de les dades
calculades du an el p ojec e pe als ni ells de ecol·lecció i el càlcul ap oxima de la
supe ície ú il de ne eja ià ia.
Les quan i a s de ecol·lecció anual pe a A és i Igualada són de 100.634 Kg
/any i 356.040 Kg/any, espec i amen . I pel que a a la se a supe ície ú il de ne eja
ià ia és d’ap oximadamen 1,11 Km2 pe al cas d’A és i 5,10 Km2 pe al cas d’Igualada.
Aques alo s han es a calcula s mi jançan el p og ama Google Maps, saben
ap oximadamen quines són les zones de ecollida en cada municipi (plànols
consul ables a l’apa a 13 dels Annexos).
Així doncs, di idin les espec i es quan i a s de ecol·lecció anual en e la supe ície de
ecollida, podem ob eni un alo o ien a iu del ni ell de ecol·lecció d’aques ipus de
esidus. Pe al cas d’A és, s’ob é un alo de 90.661 Kg/Km2/any i pe Igualada de
69.811 Kg/Km2/any.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
99
Cal di pe ò que els alo s an e io s són mol o ien a ius ja que depenen de mol s ac o s
com: p og amació del se ei de ne eja ià ia (més in ensiu o menys), si uació
geog à ica de les ecollides, condicions me eo ològiques, densi a de població i d’al es
aspec es comen a s du an el desen olupamen del p ojec e.
Pe e -se una idea de la quan i a d’aques ipus de esidus que es po es a ecollin
en una ciu a com Ba celona s’u ili za de mane a o ien a i a el alo de ecol·lecció
meno pe al de conside a el pi jo escena i.
Així doncs, enin en comp e que Ba celona é una supe ície de 101,4 Km2 (Ins i u
d'Es adís ica de Ca alunya 2014) i que el alo de ecollida a u ili za és de 69.811
Kg/Km2/any, n’ob enim un alo ecol·lecció de 7.078.835 Kg/any, és a di , 7.078 ones
anuals. Aques a quan i a , suposan que es po a a l’abocado amb al ma eix p eu que
paga Igualada (88,4 €/ ona), suposa ia una despesa de 625.695 €/anuals.
En aques cas de la ciu a de Ba celona, no s’ha pogu ajus a el alo de supe ície a la
supe ície o al ap oximada on es duu a e me la ne eja ià ia ja que es desconeix quina
és la dis ibució de ne eja. Així doncs, cal ema ca que aques s alo s són mol
o ien a ius i es necessi a d’un es udi més exhaus iu d’aques cas. Di això, es po a i ma
pe ò que les quan i a s que s’han de ges iona eò icamen a Ba celona i/o la se a à ea
me opoli ana, poden e pe ec amen ac ible la ins al·lació d’una plan a de ac amen
comple .
Tenin en comp e o s els aspec es conside a s an e io men , es po a i ma que la
alo i zació d’aques ipus de esidus po se pe ec amen iable ac ualmen i o s els
p onòs ics apun en a que enca a ho se à més en els p ope s anys pe alguns dels mo ius
que es de allen més enda an .
3.4.2. Recol·lecció anual o ien a i a pe a la iabili a en la ecupe ació
de la acció de so es
Pel que a a l’ap o i amen de les accions o mades pe so es i g a es, s’ha is que
en municipis amb ca ac e ís iques simila s a Igualada po se ac ible la ins al·lació de
maquinà ia dedicada a sepa a la acció de so es, poden engloba o es les pa ícules
de sòl amb una mida que agi de 0 ins a un màxim de 8 mm, de mane a que es poden
alo i za di e en s mides de pa ícules de sòl, com són a giles, llims, so es i g a es.
S’ha pogu comp o a , pe al cas d’Igualada, que el pe cen a ge en pes mi jà de les
accions o mades pe aques s ma e ials suposen un 59,5%; un pe cen a ge que es à
dins el ang que s’ha de ec a en expe iències an e io s comen ades en la In oducció
de l’es udi.
D’aques a mane a, enin en comp e una alo i zació de només aques s ma e ials, amb
aques pe cen a ge d’ap o i amen i una amo i zació a cu e mini de 5 anys; es po
e una ap oximació del olum anual de ecol·lecció ideal pe a cob i la in e sió inicial
en aques s 5 anys, enca a que, òb iamen , ambé es pod ia op a pe un emps
d’amo i zació majo . D’aques a mane a, igual que en l’apa a an e io , només es
p e én ob eni uns alo s o ien a ius.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
100
El p ocedimen de càlcul és el ma eix que en l’apa a an e io (consul able a l’apa a
11 dels Annexos).
Taula 39. Volum de ecol·lecció necessa i pe a una amo i zació a 5 anys de la alo i zació de
la acció so es.
Cos
d’eliminació
Temps
d’amo i zació
Despesa a
amo i za
Ni ell
d’ap o i amen
dels esidus
Volum
necessa i de
ecol·lecció
88,4 €/ ona
5 anys
190.000 €
59,5%
722
ones/any
Així doncs, enin en comp e que la ecol·lecció d’aques s ipus de esidus a Igualada
du an l’any 2014 és de 356.040 Kg/any; pe al d’ob eni un majo olum de
ecol·lecció, se ia in e essan alo a l’opció de e una ag upació dels municipis p ope s
a aques a ciu a com, pe exemple, els que pe anyen a la ma eixa Conca d’Òdena.
Pe al a banda, i seguin el ma eix exemple, ambé pod ia se ac ible e aques ipus
de sepa ació pe als municipis que o men pa de la coma ca del Bages, en enen que
pe al cas d’A és anali za ambé s’hi ha oba ma e ials po encialmen alo i zables.
Segons l’emp esa, hi ha di e ses mides es ànda d pe a la maquinà ia de sepa ació
d’aques s ma e ials; la mida es ànda d meno és capaç de ac a 60 m3/h. Aques alo ,
conside an la densi a de 200 Kg/m3 pe a aques ipus de esidus ens dona ia 12.000
Kg/h, de mane a que la quan i a possible de ac amen es a ia mol pe sob e de les
722 ones/any que es plan egen pe a l’amo i zació a 5 anys.
D’aques a mane a, si a aques s ma e ials se’ls hi pogués dona una so ida i es es una
ag upació de municipis pe a sepa a -los; la in e sió so i ia mol més en able.
En gene al, aques a opció ambé po se in e essan pe qualse ol municipi o ag upació
d’aques s que ulgui alo i za una pa d’aques ipus de esidus sense e -ne un
ac amen de ne eja o al pe ò si sepa an les accions de so es i donan -les-hi les
so ides que pe me in els seus ni ells de con aminan s, un cop de e mina s.
3.4.3. Con ibució del nou Pla de esidus de Ca alunya (P eca 20) a la
iabili a del p ojec e
A l’ho a de alo a els di e sos aspec es que con ibueixen a conside a els esidus
p oceden s de la ne eja ià ia com a ma e ials alo i zables, cal eni en comp e que en
els p ope s anys aques a ges ió se à cada cop més necessà ia degu a di e sos mo ius,
que s’exposen a con inuació.
Conside an el nou Pla de esidus de Ca alunya (P eca 20), que p e eu una sè ie de
mesu es basades en les di ec ius eu opees en ma è ia de esidus, s’ha de eni en
comp e que es busca aconsegui una educció del 15% en la gene ació de esidus a
l’any 2020; de mane a que una co ec a alo i zació dels esidus que p o enen de la
ne eja ià ia poden con ibui en aques a educció.
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
101
Una de les mesu es que es p e eu que es p engui pe al de minimi za la gene ació de
esidus i con ibui al seu ap o i amen és un enca imen no able del cànon que paguen
els municipis pe la ona d’escomb a ies no eciclada. D’aques a mane a, es busca à
e i a les si uacions ac uals en que, als ajun amen s, els su més ba a llença els
esidus a l’abocado que ecicla .
Així doncs, enin en comp e que en els p ope s anys s’enca i à el cànon d’en ada de
esidus als abocado s, enca a sembla més necessa i una co ec a ges ió dels esidus
que p o enen de la ne eja ià ia. A d’al es països eu opeus, s’a iba a paga ac ualmen
més de 100 eu os pe ona de esidus en ada a l’abocado , sense comp a amb al es
axes, men e que a Ca alunya aques p eu és mol in e io .
3.5. Fu u es línies d’in es igació
És e iden que l’es udi d’aques ipus de esidus no acaba aquí sinó que ob e un en all
de u u es línies de ece ca pe al de conèixe -los en més p o undi a i a alua -ne les
possibles alo i zacions depenen de mol s ac o s, com a a els ni ells de con aminan s
i les necessi a s de cada població.
D’aques a mane a, algun dels emes a ac a en un u u poden se :
 La ca ac e i zació química d’aques ipus de esidus pe al de conèixe
exac amen els ac amen s de ne eja necessa is pe a la alo i zació dels
ma e ials que els o men i en quins casos ho són.
 Es udi de iabili a en una g an ciu a com Ba celona o a la se a à ea
me opoli ana, on pod ia so i en able la ins al·lació d’una plan a de ecupe ació
o al d’aques s ma e ials.
 Es udi de iabili a del ac amen d’aques ipus de esidus mi jançan una
ag upació de municipis d’una ma eixa coma ca o p o íncia, com pe exemple,
una ges ió d’aques ipus de esidus pe als municipis que pe anyen al Conso ci
del Bages.

- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
102
CAPÍTOL 4. PRESSUPOST.
4.1. Aspec es conside a s en la eali zació del p essupos
En l’elabo ació del p essupos de l’es udi s’han ingu en comp e les pa ides següen s:
 Ma e ials: conjun de ma e ials que s’han u ili za pe al de e la sepa ació dels
esidus ecolli s i el seu emmaga zema ge.
Cal di que du an el p ojec e s’ha u ili za mol s més ma e ials que els de alla s
en el p essupos . Aques s, han es a cedi s o simplemen no s’han hagu
d’adqui i degu a què ja es disposa a d’ells abans de e l’es udi.
 Mà d’ob a: en el cas de la mà d’ob a es conside en o es les ho es dedicades a
l’elabo ació del p ojec e. En línies gene als s’hi conside a: in es igació i o mació
sob e el ema, eunions, ecollides de esidus, sepa ació i pesa ge de les
ecollides, eines de labo a o i i edac a dels documen s que con o men l’es udi.
Pe calcula el p eu de mà d’ob a s’ha conside a el p eu de 6 €/ho a pe a les
eines d’enginye beca i co esponen s al sala i d’aques i 12 €/ho a pe a les
eines p òpies d’enginye i ula .
 Combus ible en desplaçamen s: es conside a el quilome a ge o al e du an
l’elabo ació del p ojec e. Bàsicamen , s’hi enen un comp e els quilòme es e s
pe al de e les ecollides de esidus als dos municipis d’es udi i ambé el
desplaçamen a Ba celona pe a la eunió amb l’Agència Ca alana de Residus
(ARC). Els al es desplaçamen s de cu ajec e no s’hi conside en.
4.2. P essupos d’elabo ació del p ojec e
To segui es de allen els cos os dels di e en s elemen s conside a s en el p essupos .
4.2.1. Ma e ial
MATERIAL
Pa ida
Uni a s
Concep e
Quan i a
Cos
uni a i
(€/un.)
Cos o al
(€)
1
un.
Bosses de plàs ic de
di e ses mides pe a
la sepa ació dels
esidus.
-
-
15
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
103
2
un.
Ga bell d’ace
inoxidable de
diàme e 20 cm.
1
19,95
19,95
3
un.
Recipien s de plàs ic
pe a la sepa ació.
4
5
20
4
un.
Imp essió del
p ojec e i
enquade na .
1
-
70
TOTAL MATERIAL (IVA inclòs)
124,95 €
4.2.2. Mà d’ob a
MÀ D’OBRA
Pa ida
Uni a s
Concep e
Quan i a
Cos
uni a i
(€/un.)
Cos o al
(€)
1
Ho es
In es igació p è ia,
ece ca d’in o mació
i o mació sob e els
di e sos emes
ac a s.
290
6
1.740,00
2
Ho es
Conjun de eunions
e es du an
l’elabo ació del
p ojec e.
30
12
360,00
3
Ho es
Recollides de esidus
a A és i a Igualada
(amb desplaçamen
inclòs).
30
12
360,00
4
Ho es
Sepa ació i pesa ge
de o es les
ecollides e ec uades
a A és i a Igualada.
50
6
300,00
5
Ho es
Di e en s eines
e es al labo a o i i
p epa ació del
ma e ial.
27
12
324,00
6
Ho es
Redacció de la
Memò ia i Annexos.
220
12
2.640,00
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
104
SUBTOTAL MÀ D’OBRA (sense IVA)
5.724,00 €
IVA 21%
1.202,04 €
TOTAL MÀ D’OBRA (IVA inclòs)
6.926,04 €
Desglossamen d’ac i i a s conside ades dins la mà d’ob a
REUNIONS
Ac i i a
Ho es
Seguimen a l’emp esa Ambiens
15
Ajun amen d’Igualada
2
Se ei de Ges ió Mediambien al
d’Igualada
1
Agència Ca alana de Residus
2
Seguimen a l’Escola d’Enginye ia
Tècnica Indus ial de Ba celona
5
Seguimen a l’Escola d’Enginye ia
d’Igualada
5
RECOLLIDES DE RESIDUS (Temps de desplaçamen inclòs)
Ac i i a
Ho es
10 Recollides a A és
20
10 Recollides a Igualada
10
- T ac amen dels esidus p oceden s de la ne eja ià ia. -
105
SEPARACIÓ MANUAL I PESATGE DE MATERIALS
Ac i i a
Ho es
10 mos es ecollides a A és
25
10 mos es ecollides a Igualada
25
FEINES DE LABORATORI
Ac i i a
Ho es
De e minació de la humi a de la pa de
so es i ma è ia o gànica de les mos es
d’A és i Igualada.
10
De e minació del con ingu en ma è ia
o gànica i ino gànica de les mos es
d’A és i Igualada.
15
Anàlisi amb lupa elec ònica de la acció
de so es i ma è ia o gànica d’A és.
2
4.2.3. Combus ible en desplaçamen s
COMBUSTIBLE
Pa ida
Uni a s
Concep e
Quan i a
Cos
uni a i
(€/un.)
Cos o al
(€)
1
Km
Desplaçamen s a
A és
456
0,25
114
2
Km
Desplaçamen s a
Igualada
60
0,25
15
3
Km
Reunió amb l’ARC a
Ba celona
120
0,25
30